Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

arreu, des de la línia de costa fins a l'alta muntanya. Les àrees més favorables es concentren
a baixa altitud, majoritàriament arran de tota la costa i a les principals valls fluvials,
especialment les conques dels rius Ebre, Segre, ambdues Nogueres, el Llobregat i el Ter, en
concordança amb la distribució dels nuclis urbans. És més escassa a les parts altes del
Pirineu, els ports de Tortosa-Beseit, les Gavarres, les Guilleries, les Alberes i el delta de
l’Ebre.
Figura 24. Localització de l’oreneta cuablanca al mostratge de camp.
L’oreneta cuablanca ha estat
detectada exclusivament en dos
itineraris, concretament un situat a
El Brull i l’altre a les proximitats de
Campins (Figura 24). Aquesta
espècie realitza desplaçaments molt
menors que els de l’oreneta vulgar i
per aquest motiu en temporada de
nidificació no se la sol trobar lluny
dels punts de nidificació, els quals
habitualment són pobles i ciutats.
Hàbitat
L'oreneta cuablanca nidifica en colònies situades en principalment als nuclis urbans, on es
troben la majoria de les seves colònies. Actualment a Catalunya els únics llocs de cria
naturals són parets rocoses en zones de muntanya del Pirineu i del Prepirineu. Tot i la seva
facilitat per viure en ciutats, rarament cria en edificis aïllats com masies. La presència de les
seves colònies sembla estar molt relacionada amb les condicions idònies per a construir els
nius protegits i amb la presència d’aliment en àrees favorables per a la captura de les seves
preses. Així, defuig l’interior de les grans ciutats com Barcelona quan la superfície urbana
supera el 80%. La major part de la població es localitza per sota els 600 m, tot i que la seva
presència és força constant fins als 2.200 m (Estrada et al. 2004).
Les dues localitats en les que s’ha localitzat l’oreneta cuablanca corresponen a espais
cultivats de la perferia del parc propers a nuclis habitats.
Trobat Anthus campestris
Distribució
A Catalunya, el trobat és una espècie estival que
nidifica de manera esparsa per bona part del
territori, però és absent de grans extensions del
Pirineu i de la Catalunya oriental. Mostra una
distribució força contínua en una gran àrea del
sector sud-oriental tot ocupant les serres litorals i
prelitorals centrals i meridionals, els marges de la
depressió de l’Ebre i el Prepirineu eixut. Cap al
nord-est penetra fins al Pirineu per l’alta vall del
Segre (Cerdanya i Alt Urgell) i per la capçalera del
27