Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

El roquerol ha estat localitzat en dos itineraris durant el treball de camp dut a terme en
aquest projecte, però només en un les dades disponibles suggereixen que es tracti
d’exemplars nidificants. Concretament, a la Castenyera es va localitzar dos individus a la
mateixa zona en tots dos censos (16.04.08 i 16.05.08; Figura 22). En canvi a l’altre sector el
comportament dels ocells i la data
suggeria que es tractava de migrants.
La presència d’exemplars en el
primer període del SOCC de
primavera també s’ha detectat (fora
d’aquest projecte) a l’itinerari de la
riera de l’Avencó (dades SOCC).
Possiblement aquestes observacions
primerenques corresponguin a
exemplars en migració o establerts
temporalment a la zona abans
d’arribar a les zones de nidificació
del Pirineu.
Figura 22. Localització del roquerol al mostratge de camp.
Hàbitat
La distribució del roquerol a Catalunya s’explica per la combinació de dos factors. El
primer, i més important, és l’existència d’indrets apropiats per a la nidificació que
consisteixen en escarpaments rocosos situats en zones de relleu abrupte, sempre que li
proporcionin escletxes o cavitats resguardades de les inclemències meteorològiques.
Prefereix els rocams calcaris, però ocupa també els granítics i esquistosos i en les zones
favorables pot fer el niu en construccions antròpiques. El segon factor és l’existència d’un
microclima sec i càlid en els sectors de nidificació, amb la preferència per les orientacions
sud i est a l’hora d’instal·lar el niu. El rang altitudinal és molt ampli i va des del nivell del
mar fins a 2.400-2.600 m a l’alta muntanya pirinenca amb una franja de preferència
altitudinal, entre 400 i 1.600 m (Estrada et al. 2004).
L’hàbitat on ha estat localitzat al Montseny és un espai de muntanya mitjana amb un petit
nucli habitat rodejat de prats i boscos, proper als pedrissars dels vessants meridionals del
Matagalls.
Oreneta vulgar Hirundo rustica
Distribució
L’oreneta vulgar és un migrant trasaharià que a
Catalunya es troba ampliamnet distribuida com
a nidificant i només manca en algunes localitats
d’alta muntanya o en sectors intensament
forestals. La seva densitat és molt més elevada a
les planes del Prelitoral i Litoral, la plana de
Lleida, els deltes de l’Ebre i del Llobregat, a la
plana de l’Empordà i al Camp de Tarragona i és
molt més rara a les parts més enlairades del
Pirineu, la serralada Transversal, el Montseny,
25