Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

Figura 18. Localització del picot garser gros al mostratge de camp.
El picot garser gros ha estat
localitzat a bona part de les
prospecions realitzades en aquest
estudi del ocells del Montseny
(Figura 18). Malgrat això, no s’ha
pogut obtenir cap model
MAXENT suficientment bo.
Sembla, per tant, que l’espècie es
distribueix de forma força
homogènia pel parc.
Hàbitat
El picot garser gros és una espècie eminentment forestal, que requereix de la presència
d’arbres grossos per tal d’instal·lar-hi els nius. A Catalunya mostra una clara preferència per
boscos subalpins de pi negre i avet, i per pinedes de muntanya mitjana, especialment de pi
roig i pinassa on assoleix les densitats màximes. A la zona mediterrània humida ocupa
alzinars, suredes i boscos caducifolis de muntanya mitjana, com rouredes o fagedes, mentre
que als ambients més secs, com les pinedes de pi blanc i pi pinyer, la seva presència és més
esparsa. El rang altitudinal de l’espècie és força ampli i va des de pràcticament el nivell del
mar fins als 2.600 m, amb una certa predilecció per les zones localitzades entre els 600 i
2.200 m, que es fa més marcada entre els 1.600 i els 2.000 m (Estrada et al. 2004).
El picot garser gros ha estat detectat al Montseny en tota mena d’ambients forestals
(suredes, alzinars, rouredes, fagedes, boscos de ribera) de manera forma homogenia.
Picot garser petit Dendrocopos minor
Distribució
El picot garser petit a Catalunya és un ocell
principalment sedentari, amb moviments dispersius
postreproductors dels individus joves. Es distribueix
per la regió eurosiberiana catalana en tres nuclis
diferenciats. Un primer nucli d’alta densitat i major
extensió a les conques fluvials dels rius Fluvià, Ter,
Tordera i Besòs. Un segon nucli menys extens a la
Val d’Aran, i un tercer nucli més petit a la Cerdanya,
localitzat a la part alta de la conca fluvial del Segre
(Estrada et al. 2004). Es tracta d’una espècie en
expansió que recentment ha colonitzat com a nidificant la conca baixa del Llobregat i s’ha
detectat en algunes localitats allunyades dels nuclis principals a les valls de l’Ebre i el Segre
(Sales 2006, Estrada & Anton 2007, Anton 2008).
Al treball de camp dut a terme al Montseny el picot garser petit ha estat localitzat en una
sola localitat, concretament a Can Puigdot, riera Major (municipi de Viladrau; Figura 19).
21