Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

Atles dels ocells comuns del Parc Natural del Montseny.
Memòria de resultats de l’any 2008.
Introducció
Els ocells es troben entre els vertebrats més ben coneguts arreu del mon. A Catalunya en
els darrers anys s’ha avançat força en el coneixement de la seva distribució geogràfica,
tendència, requeriments ecològics o mida poblacional. En aquest sentit cal destacar la feina
realitzada en el marc de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al.
2004). Un dels aspectes més interessants d’aquest llibre és la comparació de les
distribucions de les espècies en un interval de dues dècades, o més concretament, entre les
dades que es mostraven al primer atles dels ocells nidificants de Catalunya (1975-1983) i el
segon (1999-2002). Els resultats obtinguts mostren una tendència general a l’increment per
a les espècies forestals, en contrast amb el procés regressiu experimentat en els ocells
d’ambients oberts i, molt particularment, de conreus i pastures.
L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 mostra, a una escala catalana, quines són
les zones on es troben les espècies d’ocells en temporada de nidificació. La resolució
d’aquest treball, però, resulta insuficient per abordar la problemàtica de la seva conservació
a una escala més local. En aquest sentit, es pot afirmar que el grau de coneixement de la
distribució d’aquestes espècies al Parc Natural del Montseny és encara incomplert. A més,
el fet que aquest massís sigui un espai natural eminentment forestal i en el que les activitats
agropecuàries hagin disminuït en les darreres dècades fa pensar que moltes de les espècies
pròpies dels ambients oberts podrien estar amenaçades al Montseny.
És per això que aquest estudi té com a objectiu millorar el coneixement sobre l’àrea de
distribució d’aquests ocells al Parc Natural del Montseny, cosa que ha de permetre als seus
gestors prendre decisions oportunes de cara a protegir aquest patrimoni natural. Aquest
treball, a més, s’emmarca en un projecte de cartografia de l’ornitofauna nidificant del
Montseny que va més enllà d’aquest grup d’espècies i abasta també els ocells nocturns i els
rapinyaires diürns.
Finalment, cal tenir present que aquest treball no pretén resoldre definitivament els grans
buits de coneixement que actualment es tenen quant a la distribució dels ocells comuns en
aquest espai natural, però sí donar un ferm pas endavant en la determinació dels principals
patrons espacials en la distribució d’aquestes espècies.
Metodologia
Hi ha dues aproximacions metodològiques bàsiques per fer un estudi de la distribució de
distribució d’ocells com el que aquí es planteja. Una primera consistiria realitzar censos de
tots els quadrats d’un reticle de mida suficientment gran per poder mostrejar-los tots donat
un esforç determinat. En el cas del Montseny es podria optar per mostrejar quadrats de, per
exemple 5x5 km. Una segona opció consisteix en adoptar tècniques de modelització de la
distribució a partir d’una mostra de prospeccions de camp degudament seleccionada dins
un reticle molt més petit. S’ha optat per aquesta segona opció, en la qual l’Institut Català
d’Ornitologia hi ha acumulat certa experiència d’ençà de la publicació de l’Atles dels Ocells
Nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004) i en la qual ja es va fonamentar el
1