Atles ocells nidificants Montseny - Institut Català d'Ornitologia

Al Montseny l’ànec collverd es localitza en aigües someres i amb vegetació de ribera
associada (petits canyissars, bogues, etc.). Aquesta mena d’ambients són molt escasos al
parc natural i es troben confinats bàsicament a petits embassaments o estanys artificials.
Perdiu roja Alectoris rufa
Distribució
La perdiu roja és present arreu de Catalunya, a
excepció d'algunes àrees del Pirineu occidental, la
Val d'Aran i el delta de l’Ebre. És abundant a les
planes cerealistes de la depressió de l'Ebre,
principalment les del sector a cavall entre l'Urgell, la
Noguera i la Segarra, i, en menor mesura també a
les planes de l’Empordà, el Penedès, el sud del
Berguedà i el Pallars Jussà. Contrariament les
abundàncies són moderades en àrees de muntanya
mediterrània i baixes, als sectors més alts del
Pirineu, la Catalunya humida i les zones més
densament poblades del litoral i prelitoral (Estrada
et al. 2004).
Figura 6. Localització de la perdiu roja en el mostratge de camp.
Al Montseny aquesta espècie es
troba confinada a les parts altes del
Pla de la Calma i la zona culminal
de les Agudes-turó de l’Home
(Figura 6). No ha estat localitzada
a les parts altes del Matagalls però
pot ser que hagi passar inadvertida
i que realment hi sigui present.
Creiem que, donat que es tracta de
dades de temporada reproductora,
aquestes deuen correspondre a
poblacions salvatges i no només a
sectors on s’hagin produït
alliberaments amb finalitats
cinegètiques.
Hàbitat
La perdiu roja és un ocell característic de medis oberts i absent dels medis forestals
extensos. D’aquesta manera la seva presència és màxima a les àrees de secà cerealista de les
comarques de ponent alternades amb carrascars o brolles. També tenen importància els
fruiters de secà i les vinyes i tolera percentatges moderats de recobriment urbà. A
Catalunya. s’ha detectat entre el nivell del mar i els 1.800 m, amb màxima presència entre
els 200 i els 800 m, per bé que en el període reproductor pot superar els 2.000 m a les
solanes del Pirineu (Estrada et al. 2004).
Al Montseny, la perdiu roja és una espècie pròpia de landes, pastures i prats culminals.
L’escassa representació dels conreus a zones baixes al parc natural fa que no se la trobi en
9