Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

cíes, en què la dona ocupa un lloc important, fins a saber que l'esterilitat és cosa de dos o que el cromosoma que defineix el sexe el porten els homes. Dades científiques que es feien servir per repudiar dones sense fills o que engendraven fèmines en lloc de l'hereu preuat pel pare. Dades científiques com les tan usades en el segle xix que diagnosticaven histèria, cosa de l'úter, a les avorrides burgeses. O els polítics, tant de dreta com d'esquerra, que, durant les discussions de la Segona '"' República per atorgar el dret de vot a ^*^ les dones feien servir també raons ^ biològiques i adduïen que només — haurien de votar les dones meno- •^ pàusiques, perquè, mentre tenen la "*" menstruació, les dones no raonen ^ lògicament. I no són fets trets de l'antologia del disbarat, sinó que hi ^^ ha força documentació -no cal anar als arxius de Salamanca- que ho prova. 0, per exemple, encara les pors atàviques ara ja convertides en supersticions sense gaire fonament sobre la menstruació. Ja han passat els temps en què la sang era considerada impura, però encara, en l'anomenada saviesa popular són ben presents les dites com la que diu que si tens la regla se't tallarà la maionesa 0 l'allioli. Les condicions imposades a les dones apel·lant la biologia són nombroses. Paradoxes d'unes definicions passades pel romanticisme que contemplen les dones com a éssers fràgils i delicats, però que, al mateix temps, són bones per fer les feines del camp o de la fàbrica, i la doble jornada posterior a casa. I no diguem de les condicions imposades apel·lant la intel·ligència, perquè les mostres -només cal recordar la cèlebre frase de Schopenhauer de la dona com a animal de cabells llargs i idees curtes-, són també nombroses. Tradicionalment la intel·ligència havia estat considerada una qualitat masculina, i es marcava, així, la superioritat. I, si alguna vegada, per diverses circumstàncies, alguna dona havia demostrat públicament la seua intel·ligència, llavors se li deia que posseïa un cervell d'home. S'ha atorgat secularment a les dones el paper de subordinades. I, a la vegada, se'ls ha atorgat el paper de bellesa i misteri que els homes han de posseir. Conquistar i posseir, aquestes són les paraules tradicionals del galanteig amorós contraposades a l'espera romàntica del príncep blau. Amor romàntic, en bona part basat en la bellesa corporal, per arribar, verge, a ser esposa i mare. El model de la Verge Maria, esposa i mare. Les coses, per sort, van canviant. Els mites de la virginitat o la maternitat es van desmuntant, però encara, en bona part de l'imaginari cultural les dones que no tenen parella, que han optat, lliurament o per altres circumstàncies, per la soltería han estat anomedades, amb menyspreu, solterones, que s'han quedat per vestir sants perquè cap home no les ha volgut" -pel seu caràcter, per ser lletges... (encara que hi ha la dita també que més val quedar-se per vestir sants, que despullar borratxos)-. Un joc instaurat en què les dones han jugat les armes del seu paper, en què han fet veritables caceres, com aquelles mares de canvi de segle que col·locaven les seues filles amb bons partits malgrat el fracàs vital que allò havia representat per a elles. Però des del segle xx ja podem mirar el món des dels ulls de moltes dones, malauradament de no totes. Des de Pequín 95, les conferències mundials sobre les dones han avançat ben poc. Fonamentalistes islàmics 0 catòlics, partits de dretes i governs dictatorials, fins i tot, no dubten a proclamar el seu interès per l'equitat entre gèneres, però la realitat ens demostra tot el contrari. No cal esmentar els 100 o 130 milions de nenes mutilades genitalment al món, per exemple, entre tantes i tantes barbaritats més, sinó les víctimes de violència domèstica a casa nostra, que superen, amb escreix, les del terrorisme, però que, en canvi, són tractades d'una altra manera, amb una altra jerarquia. I també en el nostre món occidental encara hi ha molts altres causes pendents. L'anomentat sostre de vidre en el món professional, les desigualtats de salaris, els problemes de compaginació entre vida privada i pública, entre maternitat i feina, producció i reproducció, o la masculinització de la societat i del poder són els reptes actuals dels feminismes que, malgrat el seu descrèdit premeditat, simplement -i ben complexament alhora- lluiten per aconseguir una societat on es puguin viure les diferències en condicions d'igualtat Veure el món des d'uns ulls de dona. Des d'uns ulls feministes. Feminisme, és simplement, tot i que la paraula, com que molesta, està denigrada, voler viure les diferències en condicions d'igualtat. El feminisme, com el nacionalisme, l'antiracisme 0 l'ecologisme o moltes altres reivindicacions, no tindrà raó de ser quan la societat sigui igualitària i justa, que no és el cas de la situació en què vivim, homes i dones. Per què és evident que voler millorar la societat és responsabilitat de tothom i totdon.
Any Hug Roger (1503-2003) Aquest any 2003 es commemora el 500 aniversari de la mort d'Hug Roger lli, darrer comte de Pallars, a la presó del castell de Xàtiva (País Valencià). Recerca dialectològica 2-3 de desembre Com ja va sent habitual, un grup d'alumnes del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida, dirigits pel professor Ramon Sistac, LA G R I P I A FOTOS: Joan Blanco van realitzar pràctiques de treball de camp amb enquestes a la població, per recollir variants dialectals de la parla de les valls d'Àneu. Exposició d'art a Esterri d'Àneu 6 de desembre al 6 de gener El poble d'Esterri d'Àneu va aco- llir una exposició col·lectiva d'artistes dels Pallars, la Garrotxa, Barcelona i Madrid, patrocinada pel pintor Seguer. El nombrós públic assistent va poder contem plar i adquirir d'entre les més de 300 obres de la mostra dels diver sos participants, la selecció dels quals es va realitzar atenent crite ris de qualitat i diversitat tècnica. 97
Page 1 and 2:
Wwfw9w 'î^^îiidíMî^-' FULLS DEL
Page 3 and 4:
La deis dits de rosa A Homer li agr
Page 5 and 6:
JSF A LA MOSQUERA • ^ SALISPAS LA
Page 7 and 8:
Els pares i germans Pi i Tramunt, e
Page 9 and 10:
nya i de la dansa vam fundar l'AEEF
Page 11 and 12:
Lliurament pel president Pujol de l
Page 13 and 14:
Joan Peruga Des de la frontera Em v
Page 15 and 16:
a mi van ser una desena d'estius i
Page 17 and 18:
A Barcelona vaig arribar la tardor
Page 19 and 20:
d'enterraments de persones vives i
Page 21 and 22:
El desinterès per l'exercici físi
Page 23 and 24:
de vi de qualitat, amb un fort supo
Page 25 and 26:
En la configuració dels paisatges
Page 27 and 28:
fer alguns productes que es conser
Page 29 and 30:
cionada amb la verema i el vi que f
Page 31 and 32:
coartada. Com recordareu, al meu da
Page 33 and 34:
La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
Page 35 and 36:
La colla Joventut Sardanista de Pui
Page 37 and 38:
Estrena de la "Cantata de la Terra"
Page 39 and 40:
A la plaça Catalunya de Buenos Air
Page 41 and 42:
Memòries d'un bon tros de segle Di
Page 43 and 44:
Aquest despreniment no privava que
Page 45 and 46:
comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
Page 97: aquests segles i encara de la nostr
Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
Page 109 and 110: Estel. Són en color, més allargat
Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..
show all

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?