Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

cíes, en què la dona ocupa un lloc
important, fins a saber que l'esterilitat
és cosa de dos o que el cromosoma
que defineix el sexe el porten
els homes. Dades científiques que es
feien servir per repudiar dones sense
fills o que engendraven fèmines en
lloc de l'hereu preuat pel pare.
Dades científiques com les tan usades
en el segle xix que diagnosticaven
histèria, cosa de l'úter, a les
avorrides burgeses. O els polítics,
tant de dreta com d'esquerra, que,
durant les discussions de la Segona
'"' República per atorgar el dret de vot a
^*^ les dones feien servir també raons
^ biològiques i adduïen que només
— haurien de votar les dones meno-
•^ pàusiques, perquè, mentre tenen la
"*" menstruació, les dones no raonen
^ lògicament. I no són fets trets de
l'antologia del disbarat, sinó que hi
^^ ha força documentació -no cal anar
als arxius de Salamanca- que ho
prova.
0, per exemple, encara les pors
atàviques ara ja convertides en supersticions
sense gaire fonament sobre
la menstruació. Ja han passat els
temps en què la sang era considerada
impura, però encara, en l'anomenada
saviesa popular són ben
presents les dites com la que diu
que si tens la regla se't tallarà la
maionesa 0 l'allioli.
Les condicions imposades a les
dones apel·lant la biologia són nombroses.
Paradoxes d'unes definicions
passades pel romanticisme
que contemplen les dones com a éssers
fràgils i delicats, però que, al
mateix temps, són bones per fer les
feines del camp o de la fàbrica, i la
doble jornada posterior a casa. I no
diguem de les condicions imposades
apel·lant la intel·ligència, perquè
les mostres -només cal recordar
la cèlebre frase de Schopenhauer de
la dona com a animal de cabells
llargs i idees curtes-, són també
nombroses. Tradicionalment la intel·ligència
havia estat considerada
una qualitat masculina, i es marcava,
així, la superioritat. I, si alguna
vegada, per diverses circumstàncies,
alguna dona havia demostrat públicament
la seua intel·ligència, llavors
se li deia que posseïa un cervell
d'home.
S'ha atorgat secularment a les
dones el paper de subordinades. I, a
la vegada, se'ls ha atorgat el paper
de bellesa i misteri que els homes
han de posseir. Conquistar i posseir,
aquestes són les paraules tradicionals
del galanteig amorós contraposades
a l'espera romàntica del príncep
blau. Amor romàntic, en bona
part basat en la bellesa corporal, per
arribar, verge, a ser esposa i mare. El
model de la Verge Maria, esposa i
mare. Les coses, per sort, van canviant.
Els mites de la virginitat o la
maternitat es van desmuntant, però
encara, en bona part de l'imaginari
cultural les dones que no tenen parella,
que han optat, lliurament o
per altres circumstàncies, per la soltería
han estat anomedades, amb
menyspreu, solterones, que s'han
quedat per vestir sants perquè cap
home no les ha volgut" -pel seu
caràcter, per ser lletges... (encara
que hi ha la dita també que més val
quedar-se per vestir sants, que despullar
borratxos)-. Un joc instaurat
en què les dones han jugat les armes
del seu paper, en què han fet veritables
caceres, com aquelles mares de
canvi de segle que col·locaven les
seues filles amb bons partits malgrat
el fracàs vital que allò havia representat
per a elles.
Però des del segle xx ja podem
mirar el món des dels ulls de moltes
dones, malauradament de no totes.
Des de Pequín 95, les conferències
mundials sobre les dones han
avançat ben poc. Fonamentalistes
islàmics 0 catòlics, partits de dretes i
governs dictatorials, fins i tot, no
dubten a proclamar el seu interès
per l'equitat entre gèneres, però la
realitat ens demostra tot el contrari.
No cal esmentar els 100 o 130 milions
de nenes mutilades genitalment
al món, per exemple, entre
tantes i tantes barbaritats més, sinó
les víctimes de violència domèstica
a casa nostra, que superen, amb escreix,
les del terrorisme, però que,
en canvi, són tractades d'una altra
manera, amb una altra jerarquia. I
també en el nostre món occidental
encara hi ha molts altres causes
pendents. L'anomentat sostre de
vidre en el món professional, les
desigualtats de salaris, els problemes
de compaginació entre vida
privada i pública, entre maternitat i
feina, producció i reproducció, o la
masculinització de la societat i del
poder són els reptes actuals dels
feminismes que, malgrat el seu
descrèdit premeditat, simplement -i
ben complexament alhora- lluiten
per aconseguir una societat on es
puguin viure les diferències en condicions
d'igualtat
Veure el món des d'uns ulls de
dona. Des d'uns ulls feministes. Feminisme,
és simplement, tot i que la
paraula, com que molesta, està denigrada,
voler viure les diferències
en condicions d'igualtat. El feminisme,
com el nacionalisme, l'antiracisme
0 l'ecologisme o moltes altres
reivindicacions, no tindrà raó de ser
quan la societat sigui igualitària i
justa, que no és el cas de la situació
en què vivim, homes i dones.
Per què és evident que voler millorar
la societat és responsabilitat
de tothom i totdon.