Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
^4 dia per l'altre. Tots els nivells de la nostra societat estan impregnats per la història i la tradició. I aquesta història i tradició, no ho hem d'oblidar, han estat dictades i escrites per i per als homes. És clar que les dones hem existit i hem contribuït a arribar fins on som ara, però fins al segle xx, les dones no érem als papers oficials, no hi comptàvem. Noms de reis i batalles, guerres i més guerres per conquerir o perdre territoris, tot això amb noms masculins. De tant en tant, alguna dona, com una excepció, com una cosa estranya. I aquestes excepcions, quan hi eren, sovint eren qualificades, per justificar per què hi apareixien, com a virils 0 d'intel·ligència masculina. Com va començar tot? Ningú no ho sap. Estudiosos de tot el món, grans savis de l'antropologia i la història han fet hipòtesis, però tots confessen que abans d'aquest ordre que coneixem, l'ordre del pare, no se sap què hi havia amb certitud. Però en el que sí coincideixen tots ells és que el canvi es va produir quan la societat va esdevenir més sedentària, més agrícola i per tant els homes van veure com el seu paper de caçadors passava aun segon terme i que la gran vàlua en aquell temps, la maternitat, la reproducció, i per tant la supervivència, era un poder femení. A partir d'aquí, la política es reorganitza i les dones passaran a ser el receptacle corporal, l'element passiu, mentre que els homes esdevindran la virilitat fecundant, l'energia activa. Tot l'imaginari, religiós o profà, popular 0 culte, ha mantingut durant tots aquests segles aquest ordre que defineix les dones sempre a partir dels homes. L'un és home i l'altra, sempre l'altra r per oposició, és la dona. Un ordre que ha creat defini cions i funcions per a homes i dones. L'inici de la civilització atorga uns papers molt definitis. L'home assu meix el paper de totpoderós i cons trueix a semblança seua la imatge de déu, i construeix també el mite dona com una contraposició a la seua viri litat. I construeix codis i prohibicions perquè, en definitiva, ha de delimitar allò que tem. Construeix, al llarg de la història, mites i tabús, molts dels quals ja han estat reinterpretats o d'altres refutats científicament. La dona té la facultat de parir, les investigacions científiques deixen ben clares les evolucions de les espècies, però en canvi la llegenda clau de la cultura occidental, la Bíblia, no accepta aquesta potestat i confereix a Adam el seu part amb una costella que es devia perdre en marxar del paradís, perquè homes i dones en tenim el mateix nombre. Però el cert és que la llegenda bíblica ja marca un estat de coses que han confegit el devenir de tots
aquests segles i encara de la nostra vida contemporània. )a en els primers mites advertim el control de les dones per part dels homes i no tan sols això, sinó també, la interpretació que s'ha fet d'aquests mites que s'han tramès de generació en generació. Els mites antics s'esforcen per fer-nos subsidiàries dels homes, però també al costat del paper de Maria, se'ns atorga el d'Eva, el de dones malvades, unes Cruellas de Vil dolentíssimes, capaces de causar els pitjors mals de la humanitat. Zeus, que també tenia la facultat de parir, va donar a Pandora una àmfora plena de mals i ella, amb la seua curiositat femenina, la destapà i alliberà les desgràcies. Eva, temp- tada per la serp, perd tota la humanitat amb el pecat original. Eva i Pandora ens han estat presentades com a dones febles, impulsives i sense raonaments. Però la curiositat és un component de la intel·ligència, de voler descobrir allò que està amagat. I el que ens porta la seua àmfora o la seua poma són la mortalitat, la malaltia, el temps, tot allò que és l'essencialitatdela humanitat. Nombroses definicions de la dona han estat fetes per filòsofs, poetes, pensadors, intel·lectuals, homes de bé, homes de dretes o d'esquerres, medievals o contemporanis, blancs o de color, però totes tenen un comú denominador. Com va dir Simone de Beauvoir resumint aquestes definicions, la dona és l'altre de l'home. Perquè hi hagi un altre, hi ha d'haver l'un, i l'un se l'ha atribuït l'home. La dona és referida a ell, comparada a ell, adscrita a ell. I, en aquest sentit, fer l'u, ser l'u, implica un paper protagonista i, per tant, el paper subordinat de l'altre, fins a arribar a extrems d'amo i esclau. La igualtat vol dir que hi hagi dos subjectes i, així, un serà l'altre per l'altre. Els codis i les prohibicions s'han anat repetint i evolucionant en cada època, des dels cinturons de castedat i la crema de bruixes fins a arguments en nom de la ciència que, posteriorment, han estat refutats i comprovada la seua falsedat. Des de les teories dels orígens de les espè- 05
- Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
- Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
- Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
- Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
- Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 109 and 110: Estel. Són en color, més allargat
- Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
- Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..
aquests seg<strong>les</strong> i encara <strong>de</strong> la nostra<br />
vida contemporània. )a en els primers<br />
mites advertim el control <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> dones per part <strong>de</strong>ls homes i no<br />
tan sols això, sinó també, la<br />
interpretació que s'ha fet d'aquests<br />
mites que s'han tramès <strong>de</strong> generació<br />
en generació.<br />
Els mites antics s'esforcen per<br />
fer-nos subsidiàries <strong>de</strong>ls homes,<br />
però també al costat <strong>de</strong>l paper <strong>de</strong><br />
Maria, se'ns atorga el d'Eva, el <strong>de</strong><br />
dones malva<strong>de</strong>s, unes Cruellas <strong>de</strong><br />
Vil dolentíssimes, capaces <strong>de</strong> causar<br />
els pitjors mals <strong>de</strong> la humanitat.<br />
Zeus, que també tenia la facultat<br />
<strong>de</strong> parir, va donar a Pandora una<br />
àmfora plena <strong>de</strong> mals i ella, amb la<br />
seua curiositat femenina, la <strong>de</strong>stapà<br />
i alliberà <strong>les</strong> <strong>de</strong>sgràcies. Eva, temp-<br />
tada per la serp, perd tota la humanitat<br />
amb el pecat original. Eva i<br />
Pandora ens han estat presenta<strong>de</strong>s<br />
com a dones feb<strong>les</strong>, impulsives i<br />
sense raonaments.<br />
Però la curiositat és un component<br />
<strong>de</strong> la intel·ligència, <strong>de</strong> voler<br />
<strong>de</strong>scobrir allò que està amagat. I el<br />
que ens porta la seua àmfora o la<br />
seua poma són la mortalitat, la malaltia,<br />
el temps, tot allò que és l'essencialitat<strong>de</strong>la<br />
humanitat.<br />
Nombroses <strong>de</strong>finicions <strong>de</strong> la<br />
dona han estat fetes per filòsofs,<br />
poetes, pensadors, intel·lectuals,<br />
homes <strong>de</strong> bé, homes <strong>de</strong> dretes o<br />
d'esquerres, medievals o contemporanis,<br />
blancs o <strong>de</strong> color, però totes<br />
tenen un comú <strong>de</strong>nominador. Com<br />
va dir Simone <strong>de</strong> Beauvoir resumint<br />
aquestes <strong>de</strong>finicions, la dona és l'altre<br />
<strong>de</strong> l'home. Perquè hi hagi un<br />
altre, hi ha d'haver l'un, i l'un se l'ha<br />
atribuït l'home. La dona és referida<br />
a ell, comparada a ell, adscrita a ell.<br />
I, en aquest sentit, fer l'u, ser l'u, implica<br />
un paper protagonista i, per<br />
tant, el paper subordinat <strong>de</strong> l'altre,<br />
fins a arribar a extrems d'amo i esclau.<br />
La igualtat vol dir que hi hagi<br />
dos subjectes i, així, un serà l'altre<br />
per l'altre.<br />
Els codis i <strong>les</strong> prohibicions s'han<br />
anat repetint i evolucionant en cada<br />
època, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls cinturons <strong>de</strong> castedat<br />
i la crema <strong>de</strong> bruixes fins a arguments<br />
en nom <strong>de</strong> la ciència que,<br />
posteriorment, han estat refutats i<br />
comprovada la seua falsedat. Des <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> teories <strong>de</strong>ls orígens <strong>de</strong> <strong>les</strong> espè-<br />
05