Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

aquests segles i encara de la nostra
vida contemporània. )a en els primers
mites advertim el control de
les dones per part dels homes i no
tan sols això, sinó també, la
interpretació que s'ha fet d'aquests
mites que s'han tramès de generació
en generació.
Els mites antics s'esforcen per
fer-nos subsidiàries dels homes,
però també al costat del paper de
Maria, se'ns atorga el d'Eva, el de
dones malvades, unes Cruellas de
Vil dolentíssimes, capaces de causar
els pitjors mals de la humanitat.
Zeus, que també tenia la facultat
de parir, va donar a Pandora una
àmfora plena de mals i ella, amb la
seua curiositat femenina, la destapà
i alliberà les desgràcies. Eva, temp-
tada per la serp, perd tota la humanitat
amb el pecat original. Eva i
Pandora ens han estat presentades
com a dones febles, impulsives i
sense raonaments.
Però la curiositat és un component
de la intel·ligència, de voler
descobrir allò que està amagat. I el
que ens porta la seua àmfora o la
seua poma són la mortalitat, la malaltia,
el temps, tot allò que és l'essencialitatdela
humanitat.
Nombroses definicions de la
dona han estat fetes per filòsofs,
poetes, pensadors, intel·lectuals,
homes de bé, homes de dretes o
d'esquerres, medievals o contemporanis,
blancs o de color, però totes
tenen un comú denominador. Com
va dir Simone de Beauvoir resumint
aquestes definicions, la dona és l'altre
de l'home. Perquè hi hagi un
altre, hi ha d'haver l'un, i l'un se l'ha
atribuït l'home. La dona és referida
a ell, comparada a ell, adscrita a ell.
I, en aquest sentit, fer l'u, ser l'u, implica
un paper protagonista i, per
tant, el paper subordinat de l'altre,
fins a arribar a extrems d'amo i esclau.
La igualtat vol dir que hi hagi
dos subjectes i, així, un serà l'altre
per l'altre.
Els codis i les prohibicions s'han
anat repetint i evolucionant en cada
època, des dels cinturons de castedat
i la crema de bruixes fins a arguments
en nom de la ciència que,
posteriorment, han estat refutats i
comprovada la seua falsedat. Des de
les teories dels orígens de les espè-
05