Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

23.04.2013 Views

^4 dia per l'altre. Tots els nivells de la nostra societat estan impregnats per la història i la tradició. I aquesta història i tradició, no ho hem d'oblidar, han estat dictades i escrites per i per als homes. És clar que les dones hem existit i hem contribuït a arribar fins on som ara, però fins al segle xx, les dones no érem als papers oficials, no hi comptàvem. Noms de reis i batalles, guerres i més guerres per conquerir o perdre territoris, tot això amb noms masculins. De tant en tant, alguna dona, com una excepció, com una cosa estranya. I aquestes excepcions, quan hi eren, sovint eren qualificades, per justificar per què hi apareixien, com a virils 0 d'intel·ligència masculina. Com va començar tot? Ningú no ho sap. Estudiosos de tot el món, grans savis de l'antropologia i la història han fet hipòtesis, però tots confessen que abans d'aquest ordre que coneixem, l'ordre del pare, no se sap què hi havia amb certitud. Però en el que sí coincideixen tots ells és que el canvi es va produir quan la societat va esdevenir més sedentària, més agrícola i per tant els homes van veure com el seu paper de caçadors passava aun segon terme i que la gran vàlua en aquell temps, la maternitat, la reproducció, i per tant la supervivència, era un poder femení. A partir d'aquí, la política es reorganitza i les dones passaran a ser el receptacle corporal, l'element passiu, mentre que els homes esdevindran la virilitat fecundant, l'energia activa. Tot l'imaginari, religiós o profà, popular 0 culte, ha mantingut durant tots aquests segles aquest ordre que defineix les dones sempre a partir dels homes. L'un és home i l'altra, sempre l'altra r per oposició, és la dona. Un ordre que ha creat defini­ cions i funcions per a homes i dones. L'inici de la civilització atorga uns papers molt definitis. L'home assu­ meix el paper de totpoderós i cons­ trueix a semblança seua la imatge de déu, i construeix també el mite dona com una contraposició a la seua viri­ litat. I construeix codis i prohibicions perquè, en definitiva, ha de delimitar allò que tem. Construeix, al llarg de la història, mites i tabús, molts dels quals ja han estat reinterpretats o d'altres refutats científicament. La dona té la facultat de parir, les investigacions científiques deixen ben clares les evolucions de les espècies, però en canvi la llegenda clau de la cultura occidental, la Bíblia, no accepta aquesta potestat i confereix a Adam el seu part amb una costella que es devia perdre en marxar del paradís, perquè homes i dones en tenim el mateix nombre. Però el cert és que la llegenda bíblica ja marca un estat de coses que han confegit el devenir de tots

aquests segles i encara de la nostra vida contemporània. )a en els primers mites advertim el control de les dones per part dels homes i no tan sols això, sinó també, la interpretació que s'ha fet d'aquests mites que s'han tramès de generació en generació. Els mites antics s'esforcen per fer-nos subsidiàries dels homes, però també al costat del paper de Maria, se'ns atorga el d'Eva, el de dones malvades, unes Cruellas de Vil dolentíssimes, capaces de causar els pitjors mals de la humanitat. Zeus, que també tenia la facultat de parir, va donar a Pandora una àmfora plena de mals i ella, amb la seua curiositat femenina, la destapà i alliberà les desgràcies. Eva, temp- tada per la serp, perd tota la humanitat amb el pecat original. Eva i Pandora ens han estat presentades com a dones febles, impulsives i sense raonaments. Però la curiositat és un component de la intel·ligència, de voler descobrir allò que està amagat. I el que ens porta la seua àmfora o la seua poma són la mortalitat, la malaltia, el temps, tot allò que és l'essencialitatdela humanitat. Nombroses definicions de la dona han estat fetes per filòsofs, poetes, pensadors, intel·lectuals, homes de bé, homes de dretes o d'esquerres, medievals o contemporanis, blancs o de color, però totes tenen un comú denominador. Com va dir Simone de Beauvoir resumint aquestes definicions, la dona és l'altre de l'home. Perquè hi hagi un altre, hi ha d'haver l'un, i l'un se l'ha atribuït l'home. La dona és referida a ell, comparada a ell, adscrita a ell. I, en aquest sentit, fer l'u, ser l'u, implica un paper protagonista i, per tant, el paper subordinat de l'altre, fins a arribar a extrems d'amo i esclau. La igualtat vol dir que hi hagi dos subjectes i, així, un serà l'altre per l'altre. Els codis i les prohibicions s'han anat repetint i evolucionant en cada època, des dels cinturons de castedat i la crema de bruixes fins a arguments en nom de la ciència que, posteriorment, han estat refutats i comprovada la seua falsedat. Des de les teories dels orígens de les espè- 05

aquests seg<strong>les</strong> i encara <strong>de</strong> la nostra<br />

vida contemporània. )a en els primers<br />

mites advertim el control <strong>de</strong><br />

<strong>les</strong> dones per part <strong>de</strong>ls homes i no<br />

tan sols això, sinó també, la<br />

interpretació que s'ha fet d'aquests<br />

mites que s'han tramès <strong>de</strong> generació<br />

en generació.<br />

Els mites antics s'esforcen per<br />

fer-nos subsidiàries <strong>de</strong>ls homes,<br />

però també al costat <strong>de</strong>l paper <strong>de</strong><br />

Maria, se'ns atorga el d'Eva, el <strong>de</strong><br />

dones malva<strong>de</strong>s, unes Cruellas <strong>de</strong><br />

Vil dolentíssimes, capaces <strong>de</strong> causar<br />

els pitjors mals <strong>de</strong> la humanitat.<br />

Zeus, que també tenia la facultat<br />

<strong>de</strong> parir, va donar a Pandora una<br />

àmfora plena <strong>de</strong> mals i ella, amb la<br />

seua curiositat femenina, la <strong>de</strong>stapà<br />

i alliberà <strong>les</strong> <strong>de</strong>sgràcies. Eva, temp-<br />

tada per la serp, perd tota la humanitat<br />

amb el pecat original. Eva i<br />

Pandora ens han estat presenta<strong>de</strong>s<br />

com a dones feb<strong>les</strong>, impulsives i<br />

sense raonaments.<br />

Però la curiositat és un component<br />

<strong>de</strong> la intel·ligència, <strong>de</strong> voler<br />

<strong>de</strong>scobrir allò que està amagat. I el<br />

que ens porta la seua àmfora o la<br />

seua poma són la mortalitat, la malaltia,<br />

el temps, tot allò que és l'essencialitat<strong>de</strong>la<br />

humanitat.<br />

Nombroses <strong>de</strong>finicions <strong>de</strong> la<br />

dona han estat fetes per filòsofs,<br />

poetes, pensadors, intel·lectuals,<br />

homes <strong>de</strong> bé, homes <strong>de</strong> dretes o<br />

d'esquerres, medievals o contemporanis,<br />

blancs o <strong>de</strong> color, però totes<br />

tenen un comú <strong>de</strong>nominador. Com<br />

va dir Simone <strong>de</strong> Beauvoir resumint<br />

aquestes <strong>de</strong>finicions, la dona és l'altre<br />

<strong>de</strong> l'home. Perquè hi hagi un<br />

altre, hi ha d'haver l'un, i l'un se l'ha<br />

atribuït l'home. La dona és referida<br />

a ell, comparada a ell, adscrita a ell.<br />

I, en aquest sentit, fer l'u, ser l'u, implica<br />

un paper protagonista i, per<br />

tant, el paper subordinat <strong>de</strong> l'altre,<br />

fins a arribar a extrems d'amo i esclau.<br />

La igualtat vol dir que hi hagi<br />

dos subjectes i, així, un serà l'altre<br />

per l'altre.<br />

Els codis i <strong>les</strong> prohibicions s'han<br />

anat repetint i evolucionant en cada<br />

època, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls cinturons <strong>de</strong> castedat<br />

i la crema <strong>de</strong> bruixes fins a arguments<br />

en nom <strong>de</strong> la ciència que,<br />

posteriorment, han estat refutats i<br />

comprovada la seua falsedat. Des <strong>de</strong><br />

<strong>les</strong> teories <strong>de</strong>ls orígens <strong>de</strong> <strong>les</strong> espè-<br />

05

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!