Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^4
dia per l'altre. Tots els nivells de la
nostra societat estan impregnats per
la història i la tradició. I aquesta història
i tradició, no ho hem d'oblidar,
han estat dictades i escrites per i per
als homes. És clar que les dones
hem existit i hem contribuït a arribar
fins on som ara, però fins al segle xx,
les dones no érem als papers oficials,
no hi comptàvem. Noms de
reis i batalles, guerres i més guerres
per conquerir o perdre territoris, tot
això amb noms masculins. De tant
en tant, alguna dona, com una excepció,
com una cosa estranya. I
aquestes excepcions, quan hi eren,
sovint eren qualificades, per justificar
per què hi apareixien, com a virils
0 d'intel·ligència masculina.
Com va començar tot? Ningú no
ho sap. Estudiosos de tot el món,
grans savis de l'antropologia i la
història han fet hipòtesis, però tots
confessen que abans d'aquest ordre
que coneixem, l'ordre del pare, no
se sap què hi havia amb certitud.
Però en el que sí coincideixen tots
ells és que el canvi es va produir
quan la societat va esdevenir més
sedentària, més agrícola i per tant
els homes van veure com el seu paper
de caçadors passava aun segon
terme i que la gran vàlua en aquell
temps, la maternitat, la reproducció,
i per tant la supervivència, era un
poder femení. A partir d'aquí, la
política es reorganitza i les dones
passaran a ser el receptacle corporal,
l'element passiu, mentre que els
homes esdevindran la virilitat fecundant,
l'energia activa.
Tot l'imaginari, religiós o profà,
popular 0 culte, ha mantingut durant
tots aquests segles aquest ordre que
defineix les dones sempre a partir
dels homes. L'un és home i l'altra,
sempre l'altra r per oposició, és la
dona. Un ordre que ha creat defini­
cions i funcions per a homes i dones.
L'inici de la civilització atorga uns
papers molt definitis. L'home assu­
meix el paper de totpoderós i cons­
trueix a semblança seua la imatge de
déu, i construeix també el mite dona
com una contraposició a la seua viri­
litat. I construeix codis i prohibicions
perquè, en definitiva, ha de delimitar
allò que tem. Construeix, al llarg de
la història, mites i tabús, molts dels
quals ja han estat reinterpretats o
d'altres refutats científicament.
La dona té la facultat de parir, les
investigacions científiques deixen
ben clares les evolucions de les espècies,
però en canvi la llegenda
clau de la cultura occidental, la Bíblia,
no accepta aquesta potestat i
confereix a Adam el seu part amb
una costella que es devia perdre en
marxar del paradís, perquè homes i
dones en tenim el mateix nombre.
Però el cert és que la llegenda bíblica
ja marca un estat de coses que
han confegit el devenir de tots