Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

aquest gènere a Catalunya i a Es­
panya, i una sublimació de les seues
arrels agramuntines.
La Fundació Guillem Viladot
L'any 2002 es constitueix la
Fundació Viladot, amb la voluntat
de divulgar el seu llegat i preservar
la seua memòria. Presidida per
Montserrat Felip, vídua del creador,
rep la participació de la Generalitat
de Catalunya, la Diputació de
Lleida, el Consell Comarcal de
l'Urgell, i l'ajuntament d'Agramunt,
així com d'especialistes en l'obra de
l'escriptor.
Els objectius actuals de la
Fundació no es limiten a preservar
exclusivament el recorregut iniciàtic
pels edificis agramuntins de Lo
Pardal; van més enllà i promouen la
conservació d'aquests espais en una
casa de la poesia visual a escala
internacional.
De primer s'ha configurat un
centre de documentació sobre els
poetes visuals, a través de la
col·laboració de vint poetes visuals
catalans, cent quatre d'espanyols i
dos-cents setanta-set d'estrangers, la
majoria d'ells de nuclis actuals on la
poesia visual és activa, com l'Ar­
gentina, l'Uruguai, el Brasil i Itàlia.
La recepció de material d'aquests
autors podrà ser consultada pels
estudiosos i exposada regularment,
alhora que permetrà ubicar l'obra
de Viladot en el seu context històric
i cronològic.
La resposta entusiasta dels poe­
tes visuals a la formulació d'una
casa de la poesia visual fa pensar en
l'oportunitat de crear veritables cen­
tres de creació cultural lluny dels
grans nuclis urbans i configurar,
d'Agramunt estant, un focus actiu i
expansiu.
D'altra banda, no cal oblidar el
vessant d'escriptor del poeta, el Vi­
ladot novel·lista, assagista, articu­
lista i narrador. La Fundació té cura
dels manuscrits, dels textos encara
inèdits que ha de revisar, analitzar i
estudiar amb l'objectiu d'harmonitzar
la personalitat d'aquest creador
amb capacitat d'anar i venir del
llenguatge per sondejar-ne les possibilitats
discursives i metafòriques.
Si la poesia visual era per ell la
"descontextualització guestàltica
de la imatge foragitant-ne l'objecte",
la visita als edificis agramuntins
dels Pardals ha de servir de camí de
descoberta de l'autor i, a la vegada
de preludi a l'observació de la versatilitat
de la dita, l'eixamplament
del diàleg entre contingut i continent,
allà on "les paraules són les
coses", com assenyalava també
Joan Brossa.
Si com a novel·lista Viladot va
fer de Riella el món, és a dir, va situar
el paisatge de la seua infantesa
dins d'unes arrels universals, com a
pessebrista astral, com diria |. V.
Foix, el repte actual del corpus de la
seua poesia visual rau en la desmitificació
dels codis verbals.
91