Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
86 Salobrar de Campos. màxima i està rodejada de fins a 16 illots menors. Sobre el cap Xoriguer es troben les ruïnes d'un castell dels segles xiv-xvi. Les aigües de Cabrera, els fons marins de les quals estan coberts per la planta marina Posidonia oceaniaca, són riques en peixos, crustacis i mol·luscos. També, i gràcies a l'escassa activitat humana, són moltes les espècies d'aus marines que hi niuen o utilitzen les illes com a lloc de pas. En la Colònia Sant Jordi, també coneguda com el Port de Campos, s'ha habilitat un centre de visitants. Per visitar el parc nacional cal acollir-se a les condicions establertes pel patronat que el regeix. Del port de la Colònia Sant Jordi parteixen -de l'abril al setembre- llanxes per a Cabrera. La Colònia diposa d'un port esportiu i extenses i semi- salvatges platges de dunes com les de Carbó, Dolç o Es Trenc. La platja d'Es Trenc, amb alguns sectors nudistes, s'estén entre el port de Campos i el llogaret de Ses Covetes. Les aigües presenten un increïble color turquesa. A les seues espatlles es troben el Salobrar de Campos -ai guamolls de gran interès ecològic-, les salines de Llevant i els banys de Sant Joan de la Font Santa, l'únic balneari d'aigües termals de l'illa. Per una plana i poc transitada carretera s'arriba fins a Cala Pi, un petit entrant rodejat de pins en la marina de Llucmajor, i format pels
Cap i Corb. al·luvions d'un petit torrent. Una torre sentinella, al promontori veí a la cala, recorda la constant amenaça pirata que en altres temps assolava el litoral mallorquí. Pròxim, el far de Cap Blanc és un dels millors miradors d'aquest sector de la costa, una erosionada plataforma calcària que es desplo ma sobre el mar. Als nostres peus volen lentament els cormorans, i executen les seues cabrioles aus tan rares ja al Mediterrani com la gavina d'Adouin o el falcó d'Eleonor. Des de Cap Blanc tenim dues opcions per tornar a Palma i tancar així la circumval·lació a aquesta bella illa: seguir la carretera de la costa que arriba fins a Arenal, o bé posar proa cap a Llucmajor, no sense abans aturar-nos al recinte arqueològic de Capocorb. Es tracta d'un poblat de l'època talaiòtica compost de cinc talaiots i 28 habitacles annexos. Pot considerar-se com el millor conjunt d'aquesta època que ha romàs en estat acceptable fins als nostres dies. Com a colofó gastronòmic a la seua estada a Mallorca, els recomano la visita als cellers d'Inca o de Sineu, on degustaran l'autèntica cuina de l'interior de l'illa, representada per plats com el frit, ses sopes mallorquins, el tumbet, la porcella al forn (porquet) o les mil i una maneres de preparar el corder (xot). Ciutat de Mallorca, 24 de març del 2001. S7
- Page 37 and 38: Estrena de la "Cantata de la Terra"
- Page 39 and 40: A la plaça Catalunya de Buenos Air
- Page 41 and 42: Memòries d'un bon tros de segle Di
- Page 43 and 44: Aquest despreniment no privava que
- Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
- Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
- Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
- Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87: trucció que proporciona als edific
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 97 and 98: aquests segles i encara de la nostr
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 109 and 110: Estel. Són en color, més allargat
- Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
- Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..
86<br />
Salobrar <strong>de</strong> Campos.<br />
màxima i està ro<strong>de</strong>jada <strong>de</strong> fins a 16<br />
illots menors.<br />
Sobre el cap Xoriguer es troben<br />
<strong>les</strong> ruïnes d'un castell <strong>de</strong>ls seg<strong>les</strong><br />
xiv-xvi. Les aigües <strong>de</strong> Cabrera, els<br />
fons marins <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals estan coberts<br />
per la planta marina Posidonia<br />
oceaniaca, són riques en peixos,<br />
crustacis i mol·luscos. També, i gràcies<br />
a l'escassa activitat humana,<br />
són moltes <strong>les</strong> espècies d'aus marines<br />
que hi niuen o utilitzen <strong>les</strong> il<strong>les</strong><br />
com a lloc <strong>de</strong> pas. En la Colònia<br />
Sant Jordi, també coneguda com el<br />
Port <strong>de</strong> Campos, s'ha habilitat un<br />
centre <strong>de</strong> visitants.<br />
Per visitar el parc nacional cal<br />
acollir-se a <strong>les</strong> condicions establertes<br />
pel patronat que el regeix. Del<br />
port <strong>de</strong> la Colònia Sant Jordi parteixen<br />
-<strong>de</strong> l'abril al setembre- llanxes<br />
per a Cabrera. La Colònia diposa<br />
d'un port esportiu i extenses i semi-<br />
salvatges platges <strong>de</strong> dunes com <strong>les</strong><br />
<strong>de</strong> Carbó, Dolç o Es Trenc.<br />
La platja d'Es Trenc, amb alguns<br />
sectors nudistes, s'estén entre el port<br />
<strong>de</strong> Campos i el llogaret <strong>de</strong> Ses Covetes.<br />
Les aigües presenten un increïble<br />
color turquesa. A <strong>les</strong> seues espatl<strong>les</strong><br />
es troben el Salobrar <strong>de</strong> Campos -ai<br />
guamolls <strong>de</strong> gran interès ecològic-,<br />
<strong>les</strong> salines <strong>de</strong> Llevant i els banys <strong>de</strong><br />
Sant Joan <strong>de</strong> la Font Santa, l'únic balneari<br />
d'aigües termals <strong>de</strong> l'illa.<br />
Per una plana i poc transitada<br />
carretera s'arriba fins a Cala Pi, un<br />
petit entrant ro<strong>de</strong>jat <strong>de</strong> pins en la<br />
marina <strong>de</strong> Llucmajor, i format pels