Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

d'aigües cristal·lines il·luminat
encertadament el 1934 per l'enginyer
català Carles Buigas. Les dimensions
de l'espill lacustre -111
metres de longitud, 40 metres d'amplada,
i de 5 a 8 metres de profunditat-
permeten la representació
d'un espectacle musical en què els
intèrprets es desplacen lentament en
barques.
Alguns dels estanys de les coves
dels Hams estan units per sifons
amb els de les coves del Drac. Explorades
per primera vegada el
1905, ofereixen l'encant de la filigrana
en les seues estalactites en
forma d'ham, fenomen encara no
explicat per la ciència.
Seguint ruta en direcció a Porto
Colom, el viatger pot desviar-se a
una dotzena de cales i refugis costaners,
com ara cala Anguila, cala
Falca, cala Virgili, cala Bota, cala
Romàntica, cala Magraner, la cala
de Cala Diumenges o la cala
Murada, aquestes últimes genèricament
conegudes com a ca/cs de
Mallorca.
Cala Murada ja pertany al terme
municipal de Felanitx. S'ha transfigurat
en un concorregut centre estival
en constant creixement; resulta
Entrada a la cova d'Artà.
curiós el traçat circular dels seus
carrers i avingudes.
Per un típic paisatge rural enfila
la carretera comarcal C-714, que en
12 quilòmetres uneix les poblacions
de Manacor i Felanitx. Felanitx es
troba rodejada de vinyes, a l'abric
de les serres de Llevant. Al nucli urbà
destaca l'església parroquial de
Sant Miquel, construïda entre els
segles XIV i xviii; la seua façana renaixentista
està flanquejada per unes
grans escalinates.
Enfront del temple, el viatger pot
admirar la curiosa font de Santa
Margalida; es diu que el seu gran
cabal convencé els primers pobla-
Cala Mondragó.
dors de la vila que aquest era el lloc
idoni per alçar-hi un assentament.
El 28 d'agost, per Sant Agustí, se
celebren a Felanitx antigues danses
medievals. Al segle xix s'exportaven
vins a la ciutat francesa de Setè a
través del port de Porto Colom, però
a final de segle, la plaga de la
fil·loxera donà al trast amb una
indústria puixant. Avui, el viatger
pot comprar a Felanitx productes de
xarcuteria -sobrassada, botifarronsi
unes petites gerres d'ús decoratiu
que es produeixen a les terrisseries
de la vila.
Un felanitxer m'explica que el
nom de la vila ve donat pel fet que,
segons es diu, Jaume I passà aquí la
seua desena nit després del desembarcament
a Mallorca (fe-la-nit-
X); no obstant això, no he pogut
confrontar aquesta dada històrica, i
el fet que el sufix -itx estigui molt
estès a l'illa (Mortitx, Costitx...),
posa seriosament en dubte aquesta
afirmació.
Partint de Felanitx poden fer-se
un parell d'excursions a objectius
turístics distants a penes 6 quilometres
del centre de la població. El primer
el constitueixen les ruïnes del
castell de Santueri, la fortificació
més important de l'orient de Ma-
83
-<
-=c