Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

'^^
82
Salines de Campos.
milers d'estalactites i estalagmites de
capritxoses formes que estimulen la
imaginació del visitant. Amb 450
metres de recorregut, encara és possible
contemplar-hi antigues inscripcions,
així com la sutja originada per
les torxes d'exploracions pretèrites.
A efectes de simplificar, es coneix
com a costa de Llevant tot el
litoral oriental de Mallorca ubicat
entre Cala Ratjada i el cap de Ses
Salines. Es caracteritza per la multitud
de cales i les nombroses coves
-Artà, el Drac, etcètera- preparades
per a la seua visita. Encara que la
majoria de les platges estan urbanitzades,
altres -com cala Mondragósón
espais naturals protegits.
Hi ha turisme massiu en el Llevant,
però és més plàcid que en
altres enclavaments de l'illa, i estic
pensant en llocs com la costa de
Calvià...
Al sud de Canyamel, el litoral de
Son Servera s'obre a la badia homònima,
també coneguda com a
badia d'Artà. En el seu extrem nord
-tancat per Sa Punta Roja- s'ubica
la luxosa urbanització de Costa Dones
Pins, en al·lusió als nombrosos
pins que aguaiten la platja fent
ombra a blanques construccions
d'estil eivissenc.
Cala Bona i cala Millor són dos
antics ports de pescadors reconvertits
avui en nuclis turístics. Freqüentats
des de fa diverses dècades
per turistes alemanys, tenen entre
els seus establiments reputats restaurants
especialitzats en peix.
Ambdós centres gaudeixen d'una
gran animació nocturna.
Tancant pel sud la badia de Son
Servera, l'esperó de la punta d'Amer
és un petit espai natural que invita al
passeig a peu, amb les ruïnes d'una
torrassa del segle xvii.
Camí de Portocristo, un autosafari
amb animals en llibertat fa les
delícies de grans i petits.
Al sud de la punta d'Amer les
platges i cales -com Sa Coma- se
succeeixen i la mar es torna particularment
blava.
Quan desaparegué l'amenaça
dels pirates, aquests enclavaments
costaners es transformaren en la sortida
al mar dels petits pobles de l'interior.
Posteriorment es convertiren
en compte d'estiueig per als mallorquins,
que avui comparteixen la
bellesa d'aquests paratges amb turistes
arribats de tots els punts
d'Europa.
A 13 quilòmetres de la costa,
Manacor disputa a Inca la plaça de
ser la segona població de Mallorca.
Pot visitar-s'hi l'església parroquial i
arxiprestat de Santa Maria, un edifici
neogòtic construït a final del segle
XIX sobre una altra edificació gòtica
del XIV.
Notable és el convent de Sant
Vicens Ferrer, amb un magnífic
claustre barroc. Manacor compta
amb dos importants indústries: l'ebenisteria
i la fabricació de perles
artificials -Majorica-, que gaudeix
de fama internacional. És possible
visitar-hi els tallers i l'exposició amb
els últims dissenys.
Portocristo és el port de Manacor,
amb embarcacions esportives
i pesqueres; aquestes últimes subministren
la matèria primera bàsica
per als excel·lents plats mariners
que es preparen als restaurants de la
localitat.
I dels peixos passarem als peixos
que poden ser contemplats, vius i
cuejant, a les peixeres gegants de
l'Aquari de Mallorca. Però si per
quelcom Portocristo és famós dellà
les nostres fronteres, és per la ubicació
a les seues proximitats d'algunes
de les coves més belles del món.
Les més conegudes són les coves
del Drac, que igual que les d'Artà,
van ser explorades per primera
vegada amb rigor científic per
Edouard-Alfred Martel, el 1896. El
nom els ve d'una antiga llegenda
segons la qual un drac, o dragó, en
custodiava l'entrada. Restes de murs
i ceràmica testifiquen que la caverna
va ser habitada per nombrosos
pobles des del període talaiòtic. Es
tracta de les coves més extenses de
tota l'illa, amb 1.700 metres de recorregut
per sales que reben noms
com la Trencada, el llac Negre, el
Gran Saló o la cova Blanca.
Però el més destacable de la visita
és el llac Martel, un bell espill