Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

23.04.2013 Views

Uns joves del Frente de Juventudes ens van sentir que parlà­ vem català, i ja hi vam ser. Ens van atonyinar tant com van poder, amb tota la impunitat reunien per parlar d'excursionisme amb artistes i artesans. -Anàveu cada dia del centre de Barcelona a Sarrià? -Gairebé cada dia, i el cert és que Sarrià llavors era com una altra ciutat. Encara recordo una tarda que vam agafar el tren a la plaça Cata- )uny del 2002. Cim d'El Veleta, 3.392 m (Sierra Nevada). Festa de la Cançó de Muntanya, a Arbúcies, organitzada per l'AEEF. Any 2001. lunya i anàvem comentant la feina que havíem de fer quan hi arribéssim (jo m'encarregava del butlletí). Uns joves del Frente de Juventudes ens van sentir que parlàvem català, i ja hi vam ser. Ens van atonyinar tant com van poder, amb tota la impunitat. Per reblar el clau, quan per fi vam arribar a l'entitat, ens vam haver de posar a escriure el butlletí en castellà (com l'havíem de fer obligatòriament), per­ què, si no, segur que ens deixaven blaus, blaus de veritat. Sigui com si­ gui, un dia vam proposar d'obrir una delegació dels Blaus al centre de Bar­ celona. Nosaltres trobàvem que quan plegàvem de les reunions, eren les deu de la nit i havíem de tornar a casa, ben sovint, caminant. Per això, vam pensar que estaria bé tenir-ne una altra delegació. -/ d'aquí va néixer l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore? -Sí, perquè la junta dels Blaus no va estar d'acord a obrir-ne una delegació, i amb l'enyorat Antoni Ruiz Guien, el folklorista Joan Rigall i un bon grup d'amants de la munta-

nya i de la dansa vam fundar l'AEEF. Era l'any 1945, i des de llavors no he deixat de pertànyer als consells directius i d'amoïnar-me per recuperar, entre d'altres tantes coses, les tradicions catalanes, és a dir, tot el que inclou l'excursionisme cultural. -L'AEEF va trobar un pis per reunir-se al carrer d'Avinyó de què parlàvem abans, oi? -Sí, però quan vam entrar no sabíem que trobaríem muralles de la ciutat. Pensa que ens n'hi hem arribat a trobar fins i tot de romanes! Ha estat una gran descoberta, la veritat, que permet estudiar bé el passat. El full de la seua biografia en aquest punt diu: "El fet de no haver de desplaçarse com abans a Sarrià, li permet una dedicació més intensa a tota mena de tasques relacionades amb l'excursionisme i així el veiem sempre al peu del canó, gairebé mig segle més, en un mai no parar d'activitats socials i de projecció d'àmbit de tot Catalunya." Els santuaris són llocs on antigament els excursionistes 0 passavolants es podien quedar a menjar o a dormir -Va ser en aquesta època que va començar a visitar els santuaris de Catalunya? -Amb el Comitè Català de Refu- Cim del Pilatus (Luzerna, Suïssa), amb l'esposa, Maria Noya. Juny del 2001. L'avi feliç amb la néta Alba, la més estimada de tota la família.

Uns joves <strong>de</strong>l Frente<br />

<strong>de</strong> Juventu<strong>de</strong>s ens<br />

van sentir que parlà­<br />

vem català, i ja hi<br />

vam ser. Ens van<br />

atonyinar tant com<br />

van po<strong>de</strong>r, amb tota<br />

la impunitat<br />

reunien per parlar d'excursionisme<br />

amb artistes i artesans.<br />

-Anàveu cada dia <strong>de</strong>l centre <strong>de</strong><br />

Barcelona a Sarrià?<br />

-Gairebé cada dia, i el cert és<br />

que Sarrià llavors era com una altra<br />

ciutat. Encara recordo una tarda que<br />

vam agafar el tren a la plaça Cata-<br />

)uny <strong>de</strong>l 2002.<br />

Cim d'El Veleta, 3.392 m<br />

(Sierra Nevada).<br />

Festa <strong>de</strong> la Cançó <strong>de</strong> Muntanya, a Arbúcies, organitzada per l'AEEF. Any 2001.<br />

lunya i anàvem comentant la feina<br />

que havíem <strong>de</strong> fer quan hi arribéssim<br />

(jo m'encarregava <strong>de</strong>l butlletí). Uns<br />

joves <strong>de</strong>l Frente <strong>de</strong> Juventu<strong>de</strong>s ens<br />

van sentir que parlàvem català, i ja hi<br />

vam ser. Ens van atonyinar tant com<br />

van po<strong>de</strong>r, amb tota la impunitat. Per<br />

reblar el clau, quan per fi vam arribar<br />

a l'entitat, ens vam haver <strong>de</strong> posar a<br />

escriure el butlletí en castellà (com<br />

l'havíem <strong>de</strong> fer obligatòriament), per­<br />

què, si no, segur que ens <strong>de</strong>ixaven<br />

blaus, blaus <strong>de</strong> veritat. Sigui com si­<br />

gui, un dia vam proposar d'obrir una<br />

<strong>de</strong>legació <strong>de</strong>ls Blaus al centre <strong>de</strong> Bar­<br />

celona. Nosaltres trobàvem que<br />

quan plegàvem <strong>de</strong> <strong>les</strong> reunions, eren<br />

<strong>les</strong> <strong>de</strong>u <strong>de</strong> la nit i havíem <strong>de</strong> tornar a<br />

casa, ben sovint, caminant. Per això,<br />

vam pensar que estaria bé tenir-ne<br />

una altra <strong>de</strong>legació.<br />

-/ d'aquí va néixer l'Associació<br />

Excursionista d'Etnografia i Folklore?<br />

-Sí, perquè la junta <strong>de</strong>ls Blaus<br />

no va estar d'acord a obrir-ne una<br />

<strong>de</strong>legació, i amb l'enyorat Antoni<br />

Ruiz Guien, el folklorista Joan Rigall<br />

i un bon grup d'amants <strong>de</strong> la munta-

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!