Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
70 qui portave un rocinot negre per la regna". En un altre judici criminal de l'any 1502 podem confirmar que els emigrants gascons" eren molt nombrosos al pla de Lleida. Procedien del sud de França (Bigorra, Serynhac, Auloró, etc.) i hi venien a buscar feina -sobretot els trobem fent l'ofici de pastors de ramats del Pirineu 0 de segadors- o simplement a sobreviure-hi a partir de bandolejar. En el pla medeciner, hi ha un text de l'any 1598 que ens mostra les pràctiques de curanderisme de n'Esperança Gojona, denunciada per fer bruixeries i "echiceries" i condemnada a ser torturada: guaria infants fregant-los amb vinagre per llevar-los la febre, posant-los estopades 0 pegadets, fent-los algunes conjuracions o dient-los algunes oracions.'' I també aflora a vegades, ni que sigui tímidament, el món de les plantes amb denominacions populars i aplicacions medicinals, tot i que en alguns casos relativament:" heròa c/e mo
7- Normalment els judicis constaven de les parts que segueixen: la datació i la seqüencia- ció temporal, l'encapçalament, els interroga toris i la sentència (si n'hi havia). 8-Cf.Payrató (1988: 180-182). 9- En aquest cas no hi ha explícit el nom del marit però en tenim referència a Lladonosa (1972-1974 II: 336): "|...| testificà que feia divuit anys que coneixia Na Gojona, viuda d'en Gojó, un cognom que donà nom a un carreró de la costa de Magdalena." 10- Els bohemians o bohemis -gitanos- s'ano menaven inicialment així perquè quan viatja ven en caravanes a través de tot Europa duien salconduits o permisos de pas (guiatges) de Se- gimon I, emperador romanogermànic i rei de Bohèmia i Hongria (veg. Vargas 1997: 176- 177). 11- Se'ls anomenava estuwgers del nord, jun tament amb els andorrans i els aranesos (veg. Lladonosa 1972-1974 II: 329). 12- La inculpada, en cert moment del judici, recita aquesta: "Lo dia de Nostre Senyora de mars encarnà's Déu jhesucrist en lo ventre vir ginal, lo dia de Nadal nasqué Déu jhesucrist, lo divendres sanct prengué mort y passió per nosaltres, lo disapte resusità, lo dumenge pugà-sse'n a la man dreta de Déu lo pare: fia't en Déu, fia't en la mare de Déu." 13- Aquestes són les finalitats reals que se'ls va donar: l'herba ballestera, per matar el marit; el cinc-en-rama, per guarir unes angines; la triaca, per contrarestar els efectes d'una ingestió d'a rrel de carlina; l'aigua de murtons, per fer afo llar, fer avortar. 14-SanchisGuarner(1980:xvi). Bibliografia bàsica AicovER, ANIONI M.; MOIL, ERANCESC DE BORIA Diccionari català-vakncià-balear Palma de Mallorca: Moll, 1930-1962. (10 vol.) 11975-1977,2a ed. correg. i posada al diaj CARO BAROIA, Itiiio L¿¡s brujafi y su mundo. Madrid: Alianza Editorial, 1966 El señor inquisidor y otras vidas por oficio. Madrid: Alianza Editorial, 1970 COROMINES, JOAN Diccionari etimològic i com plementari de la llengua catalana. Barcelo na: Curial / La Caixa, 1980-1991. (9 vol.) DIÉCUEZ SEGUÍ, MARÍA ÀNGEIS Llibre de Cort de lustícia de Valencia. Alatant: Institut Inter- universitari de Eilologia Valenciana / Bar celona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 EARRENY SISIA( , M. DoioRS Processos de crims del segle xv a Lleida: transcripció i estudi lingüístic. Lleida: Institut d'Estudis llerdencs / Diputació Provincial de Lleida, 1986 «Notes d'interès lingüístic en set pro- cessos de crims medievals (Lleida, s. xv)». Revista de Llengua i Dret, 1 (1986) p. 47-59 «14 processos de crims medievals (Lleida, s. xv)». Segon Congrés Internacio nal de la Llengua Catalana, VIII (1986) p. 389-397 El català a Lleida durant els segles XV i XVI a través dels llibres de crims. Bar celona: Universitat de Barcelona. Depar tament de Eilologia Catalana de la Eacultat de Filologia, 200() |Tesi de doctorat inèdita! EERRO, VÍCTOR El Dret Públic Català. Les Ins titucions a Catalunya fins al Decret de No va Planta. Vic: Eumo Editorial, 1987 FRESÍJUEE EAYOS, RAEAEL «La llengua col·loquial del segle xvii a la Ribera del Xúquer. Notes sobre els registres lingüístics i el pas de l'o- ralitat a l'escriptura en uns processos cri minals». Actes de l'Onzè Col·loqui Inter nacional de Llengua i Literatura Catalanes, II. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes/ Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'A badia de Montserrat, 1999. p. 107-123. GARCÍA CÁRCEL, RICARDO Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia. 1530-1609. Barcelona: Península, 1980 GRAS I D'ESTEVA, RAFAEL La Paeria de Lleida. Lleida: Ajuntament de Lleida / Virgili & Pa gès, S. A., 1988 ITrad. cat. de La Pahería de Lérida. Notas sobre la antigua organización municipal de la ciudad (1149-1707). Lé rida: Ayuntamiento de Lérida / Imprenta Sol & Benet, 19091. IBARS, TERESA La delinqüència a la Lleida del Barroc. Lleida: Pagès Editors, 1994 LALINDE ABADÍA, JESiJs La jurisdicción real infe rior en Cataluña ("corts, veguers, batlles"). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona / Museo de Historia de la Ciudad, 1966 LLADONOSA I PUIOL, JOSEP La ciutat de Lleida. Bar celona: Barcino, 1955-1956-1959 (3 vol.) Història de Lleida .Tàrrega: Camps Calmet, 1972-1974 (2 vol.) Noticia Histórica sobre el desarrollo de la Medicina en Lérida. Lérida: Colegio Oficial de Médicos de Lérida, 1974 MARTÍ I CASTEII, JOAN «Producció escrita i pro ducció oral». Caplletra, 6 (1988) Barce lona: Publicacions de l'Abadia de Mont serrat, p. 21-35 MiRALiFS 1 MoNSERRAT, JOAN Un llibre de cort reial mallorquí del segle xiv (ll')7-60). In troducció, transcripció i estudi lingüístic. Palma de Mallorca: Moll, 1984 (2 vol.) MONTOYA ABAD, BRAULI «Un repte per a la lin güística històrica: copsar la llengua parla da del passat». Caplletra, 6 (1989). Barce- . lona. Publicacions de l'Abadia de Mont serrat, p. 71-88 MUCHEMBLED, ROBERT Sorcières. ¡ustice et Société aux Ibeet I7esiècles. París: Imago, 1987 PAYRATÓ, LLUÍS Català col·loquial. València: Universitat de València, 1988 |3a ed. cor reg. iaugm, 1996)1 PHILIPP-SATTEL, SABINE «Les tradicions textuals en el pas del català a l'escriptura. L'exem ple de la historiografia». Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Litera tura Catalanes I. Barcelona: Associació In ternacional de Llengua i Literatura Cata lanes / Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. p. 203-225. PONSODA SANMARTÍN, JOAN El català i l'arago- nés en els inicis del Regne de València se gons el Llibre de Cort de justícia de Co centaina (1269-1295). Alcoi: Marfil, 1996 RABELLA I RIBAS, |OAN ANTON Un matrimoni des avingut i un gat metzinat. Procés criminal barceloní del segle xiv. Barcelona: Publi cacions de l'Abadia de Montserrat, 1998 RIERA I SANS, |AUME El cavaller i l'alcavota. Barcelona: Club Editor, (1973) ROMA, JOSEEINA (et al.) «Bruixeria i Pirineu», Árnica 40 (1999). Esterri d'Àneu: Consell Cultural de les Valls d'Àneu. p. 31-46. SANCHIS GUARNER, MANUEL «Els textos dialogats, manifestacions del català col·loquial». Aproximació a la història de la llengua cata lana. Barcelona: Salvat, 1980 p. 175-178. ScniB, GRET Vocabulari de sant Vicent Ferrer. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casa- juana, 1977 SiSTAf 1 VICÉN, RAMON El català d'Àneu. Refle xions a l'entorn dels dialectes contempora nis. Esterri d'Aneu: Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1998 TERRADO I PABLO, XAVIER «Registres lingüístics i llenguatge notarial». Revista de Llengua i Dret, 7 (1998). Barcelona: Escola d'Admi nistració Pública de la Generalitat de Catalunya, p. 35-46 VARGAS, ALEJANDRO «Una minoria perseguida: els gitanos», Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (1995-1998) IV, 1997. p. 176-177. VENTURA I SUBIRATS, )ORDI «Sobre el llenguatge econòmic, legal i social als documents processals de finals del segle xv». Revista de Llengua i Dret, 15 (1991), Barcelona: Escola d'Administració Pública de la Ge neralitat de Catalunya, p. 43-62. VENY I CLAR, JOAN Introducció, transcripció i es tudi lingüístic al "Regiment de preservació de pestilència" de ¡acme d'Agramont (s. xiv). Tarragona: Publicaciones de la Excelentísi ma Diputación Provincial, 1971 71
- Page 21 and 22: El desinterès per l'exercici físi
- Page 23 and 24: de vi de qualitat, amb un fort supo
- Page 25 and 26: En la configuració dels paisatges
- Page 27 and 28: fer alguns productes que es conser
- Page 29 and 30: cionada amb la verema i el vi que f
- Page 31 and 32: coartada. Com recordareu, al meu da
- Page 33 and 34: La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
- Page 35 and 36: La colla Joventut Sardanista de Pui
- Page 37 and 38: Estrena de la "Cantata de la Terra"
- Page 39 and 40: A la plaça Catalunya de Buenos Air
- Page 41 and 42: Memòries d'un bon tros de segle Di
- Page 43 and 44: Aquest despreniment no privava que
- Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
- Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
- Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
- Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 71: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
- Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 97 and 98: aquests segles i encara de la nostr
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 109 and 110: Estel. Són en color, més allargat
- Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
- Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..
70<br />
qui portave un rocinot negre per la<br />
regna".<br />
En un altre judici criminal <strong>de</strong><br />
l'any 1502 po<strong>de</strong>m confirmar que els<br />
emigrants gascons" eren molt nombrosos<br />
al pla <strong>de</strong> Lleida. Procedien<br />
<strong>de</strong>l sud <strong>de</strong> França (Bigorra, Serynhac,<br />
Auloró, etc.) i hi venien a buscar<br />
feina -sobretot els trobem fent<br />
l'ofici <strong>de</strong> pastors <strong>de</strong> ramats <strong>de</strong>l Pirineu<br />
0 <strong>de</strong> segadors- o simplement a<br />
sobreviure-hi a partir <strong>de</strong> bandolejar.<br />
En el pla me<strong>de</strong>ciner, hi ha un<br />
text <strong>de</strong> l'any 1598 que ens mostra<br />
<strong>les</strong> pràctiques <strong>de</strong> curan<strong>de</strong>risme <strong>de</strong><br />
n'Esperança Gojona, <strong>de</strong>nunciada<br />
per fer bruixeries i "echiceries" i<br />
con<strong>de</strong>mnada a ser torturada: guaria<br />
infants fregant-los amb vinagre per<br />
llevar-los la febre, posant-los estopa<strong>de</strong>s<br />
0 pega<strong>de</strong>ts, fent-los algunes<br />
conjuracions o dient-los algunes<br />
oracions.''<br />
I també aflora a vega<strong>de</strong>s, ni que<br />
sigui tímidament, el món <strong>de</strong> <strong>les</strong> plantes<br />
amb <strong>de</strong>nominacions populars i<br />
aplicacions medicinals, tot i que en<br />
alguns casos relativament:" heròa<br />
c/e mo
Change language