Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
o 68 íisiMáiiliriiíil La Paeria de Lleida custodia els "llibres de crims". El qui fou cronista oficial de la capital segrianenca durant molts anys, l'historiador Josep Lladonosa i Pujol, es va ocupar sovint d'aquests llibres de crims amb vista a reconstruir, per mitjà de la informació que ens proporcionen, la història dels seus habitants. Va ser justament quan vaig llegir les obres de Lladonosa' que se'm va despertar la curiositat per saber més coses d'aquells nostres avantpassats que havien viscut durant els segles xv i XVI. Tot i que la meua dèria tenia com a punt de partida el vessant filològic, tan aviat com vaig començar a remenar manuscrits^ es va fer palesa la riquesa soterrada en aquells paperets -els més antics menjats pels cores-, que depassava les meues expectatives. Tot d'una, em trobava davant uns documents que, a falta de ginys magnetofón ics, permetien a qui els llegís fer-se una idea bastant aproximada de com parlaven, com vivien, quines eren les regles morals i ètiques per les quals es regien els nostres predecessors. Exhumar uns textos no literaris' que t'obliguen a barallar-t'hi per extraure'n allò que t'interessa -quina era la llengua emprada en aquell temps en una situació comunicativa poc 0 molt espontània, indiscutiblement inusual per a l'acusat- no és feina fàcil. Com que es tracta de processos polifònics, recullen la veu de gent molt diversa, ja que la capital del Segrià, des del segle xiv i fins al XVII, centralitzava les causes criminals: la cúria local tenia jurisdicció sobre les vegueries de Lleida i de Pallars.'' Això ens permet observar els discursos tant dels habitants de Lleida com dels testimonis d'altres llocs vinguts a la capital per declarar-hi. Cal remarcar la riquesa de registres que presenten aquests textos, en les diverses parts de l'enquesta:' col·loquial, jurídic, administratiu, amb un grau de formalitat major o menor -tot i que l'àmbit lingüístic d'un judici ja és, ell mateix, formal-, i segons que la informació es faci en estil directe o indirecte; i la riquesa de modalitats textuals, no gens corrent en altres menes de discurs: són alhora narratius, expositius, instructius, argumentatius, descriptius. Els límits entre el registre jurídic i l'administratiu són imprecisos, però tots dos comparteixen trets que permeten oposar-los al col·loquial: formals, estereotipats, freds, força impermeables a les variacions que proporcionen dinamisme a un sistema lingüístic. La llengua d'ús és el català combinat amb el llatí, aquest darrer present sobretot quan s'inicien els interrogatoris (Interrogatus dixit...), quan s'acaben i se'n llegeix el contingut a l'interessat (Fuitsibi lectum et perseveravit) o bé després de dictar-se sentència {Lata fuit dicta ser^^er^tia...). Pel que fa al registre col·loquial, el mode o canal és escrit i, per tant, les definicions teòriques que s'han fet d'aquesta modalitat de la llengua no són prou adequades quan ens enfrontem amb els judicis. Primerament, l'oralitat és mediatitzada per l'escriptura; segonament, un acte inquisitiu és formal per naturalesa: els testimonis que hi declaren no ho fan per gust, sinó per pressions socials indefugibles. Amb aquest parell d'exemples hom es pot adonar com n'és de difícil arribar a esbrinar les marques, els fragments d'oralitat pura que s'escolen a través dels escrivans, sobretot en les causes reportades en estil indirecte. És aquí on has d'exercitar al màxim
l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòloga que va replegant pacientment els bocins de terrissa per arribar a recompondre un selló. Amb tot, hi ha símptomes particulars indicadors del fet que ens trobem davant una translació del món espontani oral al món elaborat escrit, com ara la presentació dels testimonis, sovint sobreanomenats amb procediments críptics dits argòtics col·loquials'\ per exemple la feminització, gairebé sistemàtica, del cognom de les dones sobre el del marit: Speransa Purroya, muller de Macià Purroy; na Damiana Staüa, muller de Andreu Stall; Na Speransa Gojona"; Na Ramona, muller de micer Ramon lo teixidor; la senyora Elisabet Vidala, viuda deixada de mossèn Miquel Vidal. L'oralitat es reflecteix també en l'ús d'oracions paratàctiques -sovint juxtaposades, o coordinades i subordinades amb connectors discursius bàsics com ara /, però (emperò), leshores [llavors), que (polivalent/expansiu), perqué, si, encontinent, etc.; en la inclusió d'elements autobiogràfics, com l'edat dels testimonis i dels inculpats, on van néixer, quin art de viure tenien, etc. La llengua vehicular a l'hora de respondre els interrogatoris sempre és el català, que es mostra expressiu i viu en contrast amb l'anquilosament dels fragments deguts als escrivans. Hi abunden les exclamacions i les interjeccions (¡Vine así, tacanyoneta!; ¡Sí, na bruyxassa, que vòs haveu mort a mon fill!; ¡Ah, que y ha dones que lleven fals testimoni!; ¡cap d'eytal jurant de Déu!; ¡ha mesquina!, ¡mon fill que matas, no u ffaria yo, això!; ¡la ba^^assa, perro, qui us parrí, perro, gos, fil de hun gos!), la qual cosa indica la presència potencial del tenor interactiu, encara que el contacte -llevat dels acaraments-sigui inexistent. Pel que fa al mode, la preparació i l'espontaneïtat sembla que les hem de relacionar amb els papers que representaven els actors passius o actius dels processos; per una banda, els reportadors/escrivans tenien la missió de copiar fidelment el que deposaven els testimonis i, per tant, l'únic que en teoria pertanyia a la seua collita era la reproducció d'unes fórmules d'encapçalament, d'interrogatori i de diligències apreses secularment. Per l'altra, els testimonis podien fer gala d'una certa espontaneïtat, sobretot els que no eren acusats o no estaven directament implicats en la causa criminal; però en les enquestes més llargues i més complexes en les quals interve nien advocats defensors, no podem estar segurs que els culpables no fossin alliçonats prèviament i, consegüentment, les seues respostes entrarien dins de l'àmbit que ara anomenaríem registre oral preparat. Hi podem afegir, encara, un altre inconvenient per destriar els dos plans en què es mouen aquests textos, l'escrit i l'oral; n'ignorem els elements paralingüístics (els gestos i l'entonació dels protagonistes). Fins aquí he posat en relleu els avantatges considerables i els problemes relatius que presenten uns documents d'aquesta mena amb vista a l'estudi pròpiament lingüístic, però, com he anunciat al títol, els manuscrits són polièdrics: descabdellant la madeixa del temps ens apareixen unes possibilitats enormes d'obtenir dades sobre altres disciplines que no pertanyen a la filologia, com ara la medicina, la sociologia, l'etnologia, la jurisprudència, l'antropologia, etc. Només per fer uns tastets en algun d'aquests àmbits, els llibres de crims, de temàtica molt variada, ens deixen entreveure la composició multicultural àe la societat de l'època; per exemple, un procés de l'any 1482 és incoat contra una tropa de bohemians'"-0 una companyia, com en diuen ells- que acaben sent desterrats per sempre més de la ciutat, ja que els acusen d'haver robat vuit sous a un pagès. No tenim prou dades per arribar a saber d'on provenien, però per la manera de parlar quan responien als interrogatoris -barrejaven castellà i català-, potser havien fet estada en terres aragoneses 0 castellanes; i segurament, devien ser tractants de bestiar per les fires -una de les seues activitats preferides, a part de vendre teles-, atès que al procés apareix "un velot 69 o
- Page 19 and 20: d'enterraments de persones vives i
- Page 21 and 22: El desinterès per l'exercici físi
- Page 23 and 24: de vi de qualitat, amb un fort supo
- Page 25 and 26: En la configuració dels paisatges
- Page 27 and 28: fer alguns productes que es conser
- Page 29 and 30: cionada amb la verema i el vi que f
- Page 31 and 32: coartada. Com recordareu, al meu da
- Page 33 and 34: La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
- Page 35 and 36: La colla Joventut Sardanista de Pui
- Page 37 and 38: Estrena de la "Cantata de la Terra"
- Page 39 and 40: A la plaça Catalunya de Buenos Air
- Page 41 and 42: Memòries d'un bon tros de segle Di
- Page 43 and 44: Aquest despreniment no privava que
- Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
- Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
- Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
- Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
- Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 97 and 98: aquests segles i encara de la nostr
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 109 and 110: Estel. Són en color, més allargat
- Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
- Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..
l'olfacte <strong>de</strong> Ilebrera, o d'arqueòloga<br />
que va replegant pacientment els<br />
bocins <strong>de</strong> terrissa per arribar a<br />
recompondre un selló.<br />
Amb tot, hi ha símptomes particulars<br />
indicadors <strong>de</strong>l fet que ens<br />
trobem davant una translació <strong>de</strong>l<br />
món espontani oral al món elaborat<br />
escrit, com ara la presentació <strong>de</strong>ls<br />
testimonis, sovint sobreanomenats<br />
amb procediments críptics dits argòtics<br />
col·loquials'\ per exemple la<br />
feminització, gairebé sistemàtica,<br />
<strong>de</strong>l cognom <strong>de</strong> <strong>les</strong> dones sobre el<br />
<strong>de</strong>l marit: Speransa Purroya, muller<br />
<strong>de</strong> Macià Purroy; na Damiana<br />
Staüa, muller <strong>de</strong> Andreu Stall; Na<br />
Speransa Gojona"; Na Ramona,<br />
muller <strong>de</strong> micer Ramon lo teixidor;<br />
la senyora Elisabet Vidala, viuda<br />
<strong>de</strong>ixada <strong>de</strong> mossèn Miquel Vidal.<br />
L'oralitat es reflecteix també en l'ús<br />
d'oracions paratàctiques -sovint<br />
juxtaposa<strong>de</strong>s, o coordina<strong>de</strong>s i<br />
subordina<strong>de</strong>s amb connectors discursius<br />
bàsics com ara /, però (emperò),<br />
<strong>les</strong>hores [llavors), que (polivalent/expansiu),<br />
perqué, si,<br />
encontinent, etc.; en la inclusió d'elements<br />
autobiogràfics, com l'edat<br />
<strong>de</strong>ls testimonis i <strong>de</strong>ls inculpats, on<br />
van néixer, quin art <strong>de</strong> viure tenien,<br />
etc. La llengua vehicular a l'hora <strong>de</strong><br />
respondre els interrogatoris sempre<br />
és el català, que es mostra expressiu<br />
i viu en contrast amb l'anquilosament<br />
<strong>de</strong>ls fragments <strong>de</strong>guts als escrivans.<br />
Hi abun<strong>de</strong>n <strong>les</strong> exclamacions<br />
i <strong>les</strong> interjeccions (¡Vine así, tacanyoneta!;<br />
¡Sí, na bruyxassa, que vòs<br />
haveu mort a mon fill!; ¡Ah, que y<br />
ha dones que lleven fals testimoni!;<br />
¡cap d'eytal jurant <strong>de</strong> Déu!; ¡ha<br />
mesquina!, ¡mon fill que matas, no<br />
u ffaria yo, això!; ¡la ba^^assa, perro,<br />
qui us parrí, perro, gos, fil <strong>de</strong> hun<br />
gos!), la qual cosa indica la presència<br />
potencial <strong>de</strong>l tenor interactiu,<br />
encara que el contacte -llevat <strong>de</strong>ls<br />
acaraments-sigui inexistent.<br />
Pel que fa al mo<strong>de</strong>, la preparació<br />
i l'espontaneïtat sembla que <strong>les</strong> hem<br />
<strong>de</strong> relacionar amb els papers que<br />
representaven els actors passius o<br />
actius <strong>de</strong>ls processos; per una banda,<br />
els reportadors/escrivans tenien<br />
la missió <strong>de</strong> copiar fi<strong>de</strong>lment el que<br />
<strong>de</strong>posaven els testimonis i, per tant,<br />
l'únic que en teoria pertanyia a la<br />
seua collita era la reproducció d'unes<br />
fórmu<strong>les</strong> d'encapçalament,<br />
d'interrogatori i <strong>de</strong> diligències apreses<br />
secularment. Per l'altra, els testimonis<br />
podien fer gala d'una certa<br />
espontaneïtat, sobretot els que no<br />
eren acusats o no estaven directament<br />
implicats en la causa criminal;<br />
però en <strong>les</strong> enquestes més llargues i<br />
més complexes en <strong>les</strong> quals interve<br />
nien advocats <strong>de</strong>fensors, no po<strong>de</strong>m<br />
estar segurs que els culpab<strong>les</strong> no<br />
fossin alliçonats prèviament i, consegüentment,<br />
<strong>les</strong> seues respostes<br />
entrarien dins <strong>de</strong> l'àmbit que ara<br />
anomenaríem registre oral preparat.<br />
Hi po<strong>de</strong>m afegir, encara, un altre<br />
inconvenient per <strong>de</strong>striar els dos<br />
plans en què es mouen aquests textos,<br />
l'escrit i l'oral; n'ignorem els<br />
elements paralingüístics (els gestos i<br />
l'entonació <strong>de</strong>ls protagonistes).<br />
Fins aquí he posat en relleu els<br />
avantatges consi<strong>de</strong>rab<strong>les</strong> i els problemes<br />
relatius que presenten uns<br />
documents d'aquesta mena amb<br />
vista a l'estudi pròpiament lingüístic,<br />
però, com he anunciat al títol,<br />
els manuscrits són polièdrics: <strong>de</strong>scab<strong>de</strong>llant<br />
la ma<strong>de</strong>ixa <strong>de</strong>l temps ens<br />
apareixen unes possibilitats enormes<br />
d'obtenir da<strong>de</strong>s sobre altres disciplines<br />
que no pertanyen a la filologia,<br />
com ara la medicina, la<br />
sociologia, l'etnologia, la jurisprudència,<br />
l'antropologia, etc.<br />
Només per fer uns tastets en algun<br />
d'aquests àmbits, els llibres <strong>de</strong><br />
crims, <strong>de</strong> temàtica molt variada, ens<br />
<strong>de</strong>ixen entreveure la composició<br />
multicultural àe la societat <strong>de</strong> l'època;<br />
per exemple, un procés <strong>de</strong> l'any<br />
1482 és incoat contra una tropa <strong>de</strong><br />
bohemians'"-0 una companyia,<br />
com en diuen ells- que acaben sent<br />
<strong>de</strong>sterrats per sempre més <strong>de</strong> la ciutat,<br />
ja que els acusen d'haver robat<br />
vuit sous a un pagès. No tenim prou<br />
da<strong>de</strong>s per arribar a saber d'on provenien,<br />
però per la manera <strong>de</strong> parlar<br />
quan responien als interrogatoris<br />
-barrejaven castellà i català-, potser<br />
havien fet estada en terres aragoneses<br />
0 castellanes; i segurament,<br />
<strong>de</strong>vien ser tractants <strong>de</strong> bestiar per<br />
<strong>les</strong> fires -una <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues activitats<br />
preferi<strong>de</strong>s, a part <strong>de</strong> vendre te<strong>les</strong>-,<br />
atès que al procés apareix "un velot<br />
69<br />
o