Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòloga
que va replegant pacientment els
bocins de terrissa per arribar a
recompondre un selló.
Amb tot, hi ha símptomes particulars
indicadors del fet que ens
trobem davant una translació del
món espontani oral al món elaborat
escrit, com ara la presentació dels
testimonis, sovint sobreanomenats
amb procediments críptics dits argòtics
col·loquials'\ per exemple la
feminització, gairebé sistemàtica,
del cognom de les dones sobre el
del marit: Speransa Purroya, muller
de Macià Purroy; na Damiana
Staüa, muller de Andreu Stall; Na
Speransa Gojona"; Na Ramona,
muller de micer Ramon lo teixidor;
la senyora Elisabet Vidala, viuda
deixada de mossèn Miquel Vidal.
L'oralitat es reflecteix també en l'ús
d'oracions paratàctiques -sovint
juxtaposades, o coordinades i
subordinades amb connectors discursius
bàsics com ara /, però (emperò),
leshores [llavors), que (polivalent/expansiu),
perqué, si,
encontinent, etc.; en la inclusió d'elements
autobiogràfics, com l'edat
dels testimonis i dels inculpats, on
van néixer, quin art de viure tenien,
etc. La llengua vehicular a l'hora de
respondre els interrogatoris sempre
és el català, que es mostra expressiu
i viu en contrast amb l'anquilosament
dels fragments deguts als escrivans.
Hi abunden les exclamacions
i les interjeccions (¡Vine así, tacanyoneta!;
¡Sí, na bruyxassa, que vòs
haveu mort a mon fill!; ¡Ah, que y
ha dones que lleven fals testimoni!;
¡cap d'eytal jurant de Déu!; ¡ha
mesquina!, ¡mon fill que matas, no
u ffaria yo, això!; ¡la ba^^assa, perro,
qui us parrí, perro, gos, fil de hun
gos!), la qual cosa indica la presència
potencial del tenor interactiu,
encara que el contacte -llevat dels
acaraments-sigui inexistent.
Pel que fa al mode, la preparació
i l'espontaneïtat sembla que les hem
de relacionar amb els papers que
representaven els actors passius o
actius dels processos; per una banda,
els reportadors/escrivans tenien
la missió de copiar fidelment el que
deposaven els testimonis i, per tant,
l'únic que en teoria pertanyia a la
seua collita era la reproducció d'unes
fórmules d'encapçalament,
d'interrogatori i de diligències apreses
secularment. Per l'altra, els testimonis
podien fer gala d'una certa
espontaneïtat, sobretot els que no
eren acusats o no estaven directament
implicats en la causa criminal;
però en les enquestes més llargues i
més complexes en les quals interve­
nien advocats defensors, no podem
estar segurs que els culpables no
fossin alliçonats prèviament i, consegüentment,
les seues respostes
entrarien dins de l'àmbit que ara
anomenaríem registre oral preparat.
Hi podem afegir, encara, un altre
inconvenient per destriar els dos
plans en què es mouen aquests textos,
l'escrit i l'oral; n'ignorem els
elements paralingüístics (els gestos i
l'entonació dels protagonistes).
Fins aquí he posat en relleu els
avantatges considerables i els problemes
relatius que presenten uns
documents d'aquesta mena amb
vista a l'estudi pròpiament lingüístic,
però, com he anunciat al títol,
els manuscrits són polièdrics: descabdellant
la madeixa del temps ens
apareixen unes possibilitats enormes
d'obtenir dades sobre altres disciplines
que no pertanyen a la filologia,
com ara la medicina, la
sociologia, l'etnologia, la jurisprudència,
l'antropologia, etc.
Només per fer uns tastets en algun
d'aquests àmbits, els llibres de
crims, de temàtica molt variada, ens
deixen entreveure la composició
multicultural àe la societat de l'època;
per exemple, un procés de l'any
1482 és incoat contra una tropa de
bohemians'"-0 una companyia,
com en diuen ells- que acaben sent
desterrats per sempre més de la ciutat,
ja que els acusen d'haver robat
vuit sous a un pagès. No tenim prou
dades per arribar a saber d'on provenien,
però per la manera de parlar
quan responien als interrogatoris
-barrejaven castellà i català-, potser
havien fet estada en terres aragoneses
0 castellanes; i segurament,
devien ser tractants de bestiar per
les fires -una de les seues activitats
preferides, a part de vendre teles-,
atès que al procés apareix "un velot
69
o