Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
U ques 0 èpoques històriques; en canvi, a partir del volum segon, que no apareixeria fins cinc anys més tard, la resta de l'obra (amb l'excepció d'un suplement de deu pàgines oblidades de la lletra U i de l'ín dex, a càrrec un cop més de Joan Ferrer, Josep Ferrer i Joan Pujadas, que ocupen dues terceres parts de l'últim volum -ja pòstum, i de fet no aparegut el 1997 sinó a finals de 1998) està organitzada mit jançant l'habitual sistema de diccionari alfabètic, cosa que permet agrupar en un mateix article els diferents topònims que presenten una mateixa arrel o que, per la raó que sigui, Coromines preferí de con frontar, al marge de la seua adscripció zonal -0 bé que, en algunes ocasions, transferí a algun dels seus col·laboradors en la redacció de l'obra, com Guisoy, Rasico, Terrado o Joan Ferrer, fet que es nota principalment en el to i l'estil de l'ar ticle corresponent. Sigui com sigui, és tan ta la saviesa i tanta l'experiència que es troben acumulades en les pàgines de \'Onomasticon, que la seua lectura, ines gotable, resulta altament amena i extraor dinàriament il·luminadora, com pot com provar tothom que s'hi endinsi. FERRER, JOSEP; PUIADAS, JOAN (ed.) Àlbum ¡oan Coromines. Barcelona: Curial / Ajuntament de Pineda de Mar, 1997. Acurat volum de 408 pàgines, publicat al cap d'uns mesos de mort Coromines, que combina, atenent al seu caràcter d'àl bum, el text i la il·lustració (sempre amb la figura del filòleg com a motiu central), si bé en apartats diferenciats. Quant a la il·lustració destaca, a banda de la coberta 272 bibliulaa de culliiru catalwia ENTRE DOS LLENGUATGES Joan Coromines curial i la portadella degudes a l'artista Perejau- me, un extens "Àlbum familiar", a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, que inclou prop de 150 fotografies. Pel que fa prò piament als textos, el llibre en conté qua tre de bàsics: unes detallades "Notes biogràfiques" a càrrec del mateix Joan Pujadas, imprescindibles per resseguir la trajectòria i les activitats de Joan Coro mines; una no menys detallada i altament curiosa "llarga llista de les mil excur sions" a cura d'Àlvar Maduell, a què ja ens hem referit al llarg del dossier; una bibliografia a càrrec de Josep Ferrer (tan mateix ampliada i perfilada amb més detalls en un altre llibre col·lectiu dos anys després: vegi's el comentari següent) i, encapçalant-ho (després de presenta cions i pròleg), un article (l'únic "obert") de Carles Duarte, que, sota l'expressiu títol "El triomf de la voluntat", fa un repàs i una valoració de la personalitat i dels diferents aspectes de la impressionant obra de Joan Coromines, si bé força sovint entrant en el detall descriptiu fins al punt de reiterar en part allò que ja es troba en les notes biogràfiques prepara des per Pujadas. SOLÀ, JOAN (ed.) L'obra de ¡oan Co romines. Cicle d'estudi i homenatge. Sabadell: Fundació Caixa de Saba dell, 1999. Llibre que reflecteix l'extens cicle de con ferències que va tenir lloc a Sabadell un any després del traspàs de Coromines, amb autors de primera fila com Alberto Várvaro (i. C. y la lingüística románica), José Manuel Blecua {La lexicografía cas JOAN COROMINES ESTUDIS DE TOPONÍMIA CATALANA tellana, antes y después de Coromines), Francisco Villar (]. C. y los substratos pre rromanos de la península Ibérica), Fe derico Corriente (Las etimologías árabes en la obra dej. C), Josep Moran (La gra màtica històrica catalana en l'obra de ¡. C), Carmen Barceló (El mozárabe en la obra de ¡. C), Xavier Renedo (¡. C, editor de textos catalans i occitans), Joan Veny (¡. C. i la dialectologia catalana), Jürgen Untermann (/. C. y la onomástica de la Hispània antigua) o María Teresa Echeni- que (La lengua vasca en la obra dej. C), a més de la conferència de cloenda, feta a Barcelona, a càrrec del mateix Joan Solà, curador del volum, o d'altres no menys interessants com les de Lluís Bonada so bre les idees literàries de Joan Coromines o de Joan Soler valorant la repercussió de la seua obra en Tactual normativa lingüís tica catalana. Menció a part mereixen les aportacions dels tres col·laboradors de Coromines, Joan Pujadas, Josep Ferrer i Joan Ferrer, dedicades respectivament a la cronologia biogràfica, la bibliografia detallada i la relació de materials pen dents d'edició, essent aquesta darrera la més original, atès que les dues primeres corresponen (si bé amb variacions sovint significatives) als textos dels mateixos autors que ja trobàvem en l'anterior Àlbum Joan Coromines. Es tracta, en con junt, del més important esforç de valora ció global i col·lectiva de l'obra coromi- niana dut a terme fins avui -no exempt de to crític, quan escau, i principalment dins de les anàlisis d'especialistes en matèries que Coromines no dominava de forma prioritaria.
LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres de crims": uns documents polièdrics Wk Fragment d'un procés judicial, en què es pot veure la datació (dia 30 del mes de setembre de l'any 1589) i l'encapçalament ("Constituït personalment lo senyor Domingo Ferrer"). A dalt, al marge esquerre, se'ns informa sobre el tema de l'enquesta ("Sobre haver )oan Badia estat vagamundo y amigat"). Contràriament a les expectatives que el títol d'aquest article podria despertar, no hi tractaré ni de criminologia ni de geometria, sinó de la llengua dels nostres avantpassats, sense descuidar, però, altres dades ben valuoses que ens aporten aquesta mena de documents i que ens poden donar informació sobre diversos camps del coneixement. Amb el nom genèric de Whies de crims es coneix una secció de l'Ar- xiu Municipal de la Paeria de Lleida que custodia els manuscrits amb les actuacions de l'anomenat Tribunal del Veguer o de Coltellades'; en total sumen setanta-sis volums que van des de l'any 1312 fins al segle XVII, i que constitueixen veritables cròniques socials, ja que, indirectament, relaten la vida dels habitants del Segrià, i en què es mostren les misèries de la classe baixa i els privilegis de la classe alta.' Per M. Dolors Farreny Sistac* 67
- Page 17 and 18: A Barcelona vaig arribar la tardor
- Page 19 and 20: d'enterraments de persones vives i
- Page 21 and 22: El desinterès per l'exercici físi
- Page 23 and 24: de vi de qualitat, amb un fort supo
- Page 25 and 26: En la configuració dels paisatges
- Page 27 and 28: fer alguns productes que es conser
- Page 29 and 30: cionada amb la verema i el vi que f
- Page 31 and 32: coartada. Com recordareu, al meu da
- Page 33 and 34: La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
- Page 35 and 36: La colla Joventut Sardanista de Pui
- Page 37 and 38: Estrena de la "Cantata de la Terra"
- Page 39 and 40: A la plaça Catalunya de Buenos Air
- Page 41 and 42: Memòries d'un bon tros de segle Di
- Page 43 and 44: Aquest despreniment no privava que
- Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
- Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
- Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
- Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67: dels topònims sinó dels elements
- Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
- Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 97 and 98: aquests segles i encara de la nostr
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 109 and 110: Estel. Són en color, més allargat
- Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
LO FORAT DE LA GUINEU<br />
Els "llibres <strong>de</strong> crims":<br />
uns documents polièdrics<br />
Wk<br />
Fragment d'un procés judicial, en què es pot veure la datació (dia 30 <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong><br />
l'any 1589) i l'encapçalament ("Constituït personalment lo senyor Domingo Ferrer"). A dalt,<br />
al marge esquerre, se'ns informa sobre el tema <strong>de</strong> l'enquesta ("Sobre haver )oan Badia estat<br />
vagamundo y amigat").<br />
Contràriament a <strong>les</strong> expectatives<br />
que el títol d'aquest article podria<br />
<strong>de</strong>spertar, no hi tractaré ni <strong>de</strong> criminologia<br />
ni <strong>de</strong> geometria, sinó <strong>de</strong> la<br />
llengua <strong>de</strong>ls nostres avantpassats,<br />
sense <strong>de</strong>scuidar, però, altres da<strong>de</strong>s<br />
ben valuoses que ens aporten<br />
aquesta mena <strong>de</strong> documents i que<br />
ens po<strong>de</strong>n donar informació sobre<br />
diversos camps <strong>de</strong>l coneixement.<br />
Amb el nom genèric <strong>de</strong> Whies <strong>de</strong><br />
crims es coneix una secció <strong>de</strong> l'Ar-<br />
xiu Municipal <strong>de</strong> la Paeria <strong>de</strong> Lleida<br />
que custodia els manuscrits amb <strong>les</strong><br />
actuacions <strong>de</strong> l'anomenat Tribunal<br />
<strong>de</strong>l Veguer o <strong>de</strong> Coltella<strong>de</strong>s'; en<br />
total sumen setanta-sis volums que<br />
van <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'any 1312 fins al segle<br />
XVII, i que constitueixen veritab<strong>les</strong><br />
cròniques socials, ja que, indirectament,<br />
relaten la vida <strong>de</strong>ls habitants<br />
<strong>de</strong>l Segrià, i en què es mostren <strong>les</strong><br />
misèries <strong>de</strong> la classe baixa i els privilegis<br />
<strong>de</strong> la classe alta.'<br />
Per M. Dolors Farreny Sistac*<br />
67