Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

" ^ ^ 3 ^ ©
Taula de treball de Joan Coromines, presidida per l'antiga màquina d'escriure Underwood. Pineda de
Mar, 10 de gener de 1997. loan Pujadas
naigua des deis alts de Sorpe (...)."
[del'articleSorpedel'OnCatVIl,
168al0-181
Sobre com un adverbi dóna de si
sobre el terreny
"Quant als Pirineus, dins se sent
amb particular freqüència en el
Ross. i Conflent, i a l'Alt Pallars potser
tots dos ¡dins I dintre] per igual:
per a 'buit de dins, balmat' em deien
a Àreu tòu de dins, i a Tavascan "los
pigots toven l'arbre per dintre"; mentre
que a Ribagorça només tinc nota
del prolongament de INTRO, per cert
en forma ben autòctona fins a les Viles
del Turbó, però amb la conservació
de la -0 (regular allà darrere grup
consonàntic) drinto: "a drínto, l'escarpí
està sec" (1965)."
[de l'article dins del DECat III,
139Ò31-40]
Sobre un parlar aranès, amb consi­
deracions sociolingüístiques
"Canejan \...¡, amb els seus pe­
tits agregats Era Cassenyau, Bordius,
270
Santjoann [sic] de Toran i d'altres de
menys importants, ocupa tota la vall
del Toran, afluent de la dreta de la
Carona. Afronta amb França, però el
seu llenguatge resta molt pur i original,
encimbellat com està dalt de la
serra. Toca sobretot amb l'alt Comenge,
amb el dialecte del qual té
molta coincidència el canejanès,
però amb més puresa; també comunica,
com Bagergue, amb les altes
valls del Coserans (pel port d'Urets,
poc freqüentat), la darrera de les comarques
gascones cap a llevant, ja
en el departament de l'Arieja. En el
poble mateix els joves tendien a
abandonar llur varietat dialectal
peculiar, que tan estrident sona per
als altres aranesos i per a tots els catalans
[...]; però els llogarets, avui en
part despoblats, encara pels anys
trenta mantenien íntegra llur originalitat
lingüística. En el poble mateix
em donà informació la família de
Pau Romeva."
¡d'Introducció a l'estudi de l'aranès,
dinsEDL,ll,p.251
Bibliografía
comentada
Comentem aquí, amb caràcter gene­
ral, les cinc principals publicacions de
Joan Coromines centrades en la llengua
catalana (deixant-ne conscientment altres
de banda, doncs), així com, a la part final,
un parell de destacades obres col·lectives
que tracten diferents aspectes de la seua
vida i obra.
COROMINES, )OAN. Estudis de toponímia
catalana. Barcelona: Barcino, 1965-
1970.
Primer tast metòdic de les transcendentals
aportacions de Coromines en l'àmbit de
l'onomàstica, que consistí majorment en
la reedició, en dos volums en format de
butxaca d'entorn 300 pàgines cadascun,
dels diferents estudis i articles (no sempre
en català) que l'autor havia anat publi­
cant durant les dècades anteriors en un
ampli ventall de revistes i actes de con­
gressos, i que ara aplegava i actualitzava
per a una millor difusió (i com a avança­
ment del futur Onomasticon, que encara
es faria esperar prop de trenta anys), tot
afegint-fii un parell de textos inèdits. Tot
és destacable en el volum primer: la bàsi­
ca "Introducció a l'estudi de la toponímia
catalana", de lectura obligada per a tot­
hom qui vulgui iniciar-se en aquesta dis­
ciplina; l'article sobre "Noms de lloc
catalans d'origen germànic"; no cal dir
que els tres estudis següents, sobre la
toponímia preromana al nostre país, amb
múltiples referències pirinenques (i ja
comentats, doncs, al llarg del present dos­
sier); sense oblidar les llistes finals en què,
com un veritable anticipament de les
(inexistents) conclusions de l'Onomas-
ticon, Coromines detalla els noms consi­
derats provisionalment preromans,
romans, germànics, mossàrabs i arabics
de cada zona, i n'ofereix els mapes cor­
responents, que en més d'un cas parlen
per si sols. Pel que fa al volum segon, més
dispers -o més dedicat a casos particu­
lars-, destaquen d'una banda el parell
d'articles inicials (sobre la toponímia
d'Andorra i el nom dels municipis de la
Franja) i, d'altra banda, la taula alfabètica
final, que ve a ser un útil índex no només