Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

egió, escarpadíssim cap al cim;
2.949 alt. Forma el trifini entre Cabdella,
Espot i la vall de Boí. L'única
veritable escalada que he fet en ma
vida, el 21 de juliol de 1969, encordat
amb P. Gabarro i R. Vila. La Ribera
de Subenuix baixa d'aquest pic
i de l'estany de Subenuix -2.290
alt.- a desaiguar a l'estany de Sant
Maurici. La grafia Subenulls és un
disbarat, sense base en la llengua
antiga ni moderna. Des de 1932 sento
aquest nom, tota la vida, amb la
pronúncia [subinúix] (més popular)
o [suòenú/'x|: podem preferir aquesta
(...).- El nom pot referir-se a l'important
pontarró pel qual el camí ral del
Portarró travessa el riu de Subenuix,
a uns 30 m. per alt de l'angle SO de
l'estany de Sant Maurici: basc zubi
'pont'; la terminació és la coneguda
-01 però en plural: -uis > -uix referintse
a les diverses parts i zones d'aquesta
gran vall. (...)"
[de Toponímia de la vall de Boí (II),
dins BISO, XIV, p. 19-201
Sobre una sèrie toponímica particular
substituir en per a, en aquestes zones
arcaiques del Pirineu el va conservar
la toponímia, i allí ha restat petrificat
i aglutinat al nom propi."
[de Toponímia d'Andorra, dins ETC,
II, p. 9-101
Sobre un mot representatiu del
territori
"Com és natural, coma no és enlloc
tan viu com^en els Pirineus (Coma
de Cortils, Coma de Vaca, etc.) i
allà s'esdevé sovint que un cim veí
hagi pres nom de la coma o barrancada
que hi neix (Pic de Comapedrosa,
de Comabona, de Coma-loforno...)
però el fet constant llavors
és que sigui també el nom d'aquesta
barrancada, que és allò que interessava
als pastors, bosquerols i propie­
"A tots ha cridat l'atenció la gran
quantitat de noms andorrans que
comencen per En-: Encamp, Envalira,
Enclar, Engolasters, Engordany,
Engait, Ensagens, Entor i d'altres encara.
D'on ve aquest element característic?
Envalira és la comarcada on
neix la Valira, Encamp està edificat
en un paratge de camps i conreus, la
Serra á'Enclar es caracteritza per la
seva tonalitat clara; a la vall de Meranges,
tocant a Andorra, hi ha la valleta
d'Engorgs, on es veuen mitja
dotzena d'estanyets o gorgs (...). És
doncs evident que en tots aquests
casos En- va ajuntat a un substantiu,
que és el que designa pròpiament
l'indret, i en és la preposició que li
ha estat aglutinada. (...) Quan es va Joan Coromines a casa seua. Pineda de Mar, octubre de 1993. loan Pujadjs
o ^ '^^m^
taris del terme; en un mot, els qui el
batejaren: prou saben els excursionistes
que els pics interessen molt
poc a la població local."
[d'Alguns termes topogràfics, dins
Lleures i converses d'un filòleg, p. 34]
Sobre com s'enllacen etimologia
toponímica i entorn natural
"És suggestiu pensar en el basc
çur 'fusta, llenya', mot comú a tots
els dialectes i fases de la llengua; no
és segur, però molt versemblant, que
tingués antigament la variant çurr(a):
amb art. -a i rr doble. Doncs, ÇURR-BE
> çuRPE 'dessota la fusta, dessota els
boscos', que és ben bé la posició de
5orpe (...): sota grans boscúries, en
particular la gran i famosa "Mata de
València", que munta cap a la Bo-
o
u