Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

u
abans esmentades "Notes biogràfiques"
de Pujadas, ja que és en
aquest document més detallat (si
més no en la versió publicada a l'Àlbum)
que a la fi trobem la precisió
dels indrets sotmesos a enquesta per
Coromines, els quals en la corresponent
indicació de la llista queden
ocultats sota l'únic nom del lloc central
de la visita del dia. Per exemple,
pel que fa al periple aneuenc de
1963, adés apuntat, podem ara saber
que, a més dels llocs ja consignats a
la llista (Baiasca, Dorve, Espot, València
i Son), el nostre filòleg estigué
també a Aidí, jou, la Guingueta, Berros
(Jussà i Sobirà), Estáis, Sorpe, Borén,
Isavarre i Esterri, i que en sortí
vers Montcortés i la vall de Cabdella.
Així s'expliquen millor, òbviament,
moltes de les referències a algun d'aquests
pobles que es troben disperses
al llarg de la seua obra.
Però tot plegat, és clar, és només
una petita mostra: resulta impossible,
i naturalment innecessari, detallar-ne
ara cada jornada, cada visita.
Creiem tanmateix que una successió
com la que hem apuntat esdevé altament
significativa, i no només pel
que conté (uns llocs i uns altres i uns
altres: dades fefaents), sinó justament
a causa de la seua mateixa naturalesa
correlacional i acumulativa;
és a dir, d'una banda perquè indica
un caràcter programat, sistemàtic i
amb intenció, i d'altra banda perquè
acaba constituint un gros impressionant
d'hores viscudes, de passos,
converses i reflexions, que a la força
havien de deixar la seua marca en
un home no solament tan intel·ligent,
sinó també tan vital i, malgrat
el que pogués semblar, tan sensible
com era Joan Coromines. Un savi, sí,
però no pas un erudit reclòs, ni
menys encara un encimbellat conreador
de l'artifici, sinó -segurament
268
"^ÍL!^ ^ < ^
com a producte del seu primer
temps- una personalitat en la qual
els fats aconseguiren de reunir la formació
elevada dels dies de la Mancomunitat
i la República amb la intransferible
emoció del qui sent la
paraula viva i no pot deixar-ne el rastre
ja mai més.
• Documents
Reproduïm en aquest apartat
determinats fragments d'algunes
publicacions de Joan Coromines
esmentades en l'anterior, en relació
amb el caràcter fonamental dels
continguts pirinencs dins l'obra d'aquest
il·lustre filòleg.
Sobre el pallares dins del conjunt
lingüístic català
"En l'angle nord-oest del domini
català, voltada per una cintura contínua
d'altes muntanyes, amb els formidables
congostos de Collegats i
d'Erinyà a la sortida dels seus rius,
més reclosa encara que la Ribagorça
a les influències externes, la comarca
del Pallars parla una de les variants
més originals i arcaïtzants de la nostra
llengua. En un altre article espero
demostrar que al Pallars va sobreviure
la llengua preromana fins a
finals del primer mil·lenni de la nostra
era; de la mateixa manera el seu
català conserva avui particularitats
antiquíssimes perdudes fora d'allí."
[d'f/ parlar de Cardós i Vall Ferrera,
dinsEDL,ll,p.29]
Sobre el basquisme primigeni de
l'Alt Pirineu, a través de la toponí­
mia
"En Ribagorce, première contrée
de langue catalane, on trouve à peu
pres la mème proportion que dans la
plus grande partie du Haut Aragón:
35% de noms préromans (soit 30
noms sur 85). Mais avançons davantage
à l'Est; dans le Haut Pallars le
chiffre préroman remonte de nouveau,
et il remonte d'une façon abrupte
jusqu'au 54% (90 sur 168): là de
nouveau c'est la majorité des villages
qui a un nom préroman, dans
une proportion presqu'aussi grande
que dans le bassin de Jaca. Et i Is ont
un air aussi basque que dans la zone
aujourd'hui frontalière du basque,
seulement c'est une physionomie
basque un peu différente, un autre
dialecte."
[de La Survivance du Basque jusqu'au
Bas Moyen Àge, dins ETC, I, p.
116-117]
Sobre l'extensió oriental del fenomen
basc en toponímia
"[...[ ara he d'afegir que en les
comarques immediates més orientals,
tais com Andorra, l'Urgellet, la
Vall de la Vansa i sobretot la Cerdanya,
si bé ja no es troben (o escassegen
moltíssim) els noms de partides
bascos, la toponímia major o noms
de pobles continua essent molt rica
en elements pre-romans, i aquests
continuen essent explicables pel
basc. Dada nova i importantíssima
per a l'estudi de l'etnografia de Catalunya.
Els exemples es troben allí per
dotzenes; per tant no es pot tractar
d'un conjunt de semblances casuals,
i llur evolució, conforme a la fonètica
històrica catalana, revela una romanització
antiquíssima, no posterior al
començament de l'Edat Mitjana."
[de Sobre els elements pre-romans
del domini català, dins ETC, I, p. 84]
Sobre un indret personalment ben
conegut
"SuBENUix.- Ribera de S.; Pic de
S.: un dels més grans gegants de la