Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

u
M
%•
«^
R. Vila i Joan Coromines, en el cim de Subenulx. Pic de Subenuix, 21 de juliol de 1969.
Dr. Pere Gabarro/Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
anys, estiuejant-hi amb la família
paterna, és el motiu per a unes primeres
prospeccions filològiques,
que tot just l'any següent es concreten
en forma d'article sobre el tema
(el primer de la seua carrera, quan
encara li faltaven dos anys per acabar
la llicenciatura, i tres perquè es
doctorés -un cop més amb l'aranès
com a tema). 0 com és constant
l'al·lusió a elements vivencials en un
gran nombre d'articles del DECat, de
l'OnCat 0 de les altres obres de referència;
vegin-se'n en l'apartat de
documents algunes mostres: quan
explica Subenuix com la seua "única
veritable escalada" (cosa sorprenent,
per cert); quan es declara acollit per
la família de Pau Romeva a l'Aran;
quan demostra conèixer en persona
el detall geogràfic d'Àneu a l'article
Sorpe, etc. 0 aquesta altra mostra,
gairebé escollida a l'atzar (de tan representativa
com és: se'n troba arreu):
"A Ribagorça i Vall d'Aran és
encisador i gentil l'ús que fan de bell
quasi a manera de pronom indefinit,
no solament per emfatitzar moltes
menes de complements circumstancials
("a la bella porta", "a la bella
glésia"), sinó també per dir 'uns
3266
quants', 'alguns' (be//jornal, be//ruixat);
i llavors bella mica vol dir simplement
'certa quantitat, no massa
poc': [...] "demane lo sinyó que li facen
bella mica de minjá" quan jo arribava
amb gana -un cori-mori dels
més forts- a Perafita de Fades, al peu
de les Maleïdes (1957)" (DECat V,
660b9-20, s.v. mica).
Doncs bé, avui disposem sortosament
d'unes eines extraordinàries
per conèixer gairebé de primera mà
aquesta altra cara de Joan Coromines,
aquesta altra vida que no és la
que apareix als tractats de lingüística,
ni tampoc -si no és justament a
través d'aquelles constants referències
tanmateix puntuals- en la seua
pròpia producció escrita (si bé, paradoxalment,
són les que han de permetre
entendre-hi moltes connexions):
es tracta dels documents
d'estudi preparats després de la mort
de Joan Coromines pels seus col·laboradors
en el si de la Fundació Pere
Coromines (la que té custòdia del
seu llegat, malgrat que sigui sota el
nom del seu venerat pare) a partir de
les anotacions, llibretes de camp, fitxes
i altra documentació que deixà a
la seua casa de Pineda l'il-lustre filò­
leg. A través d'aquests elements,
convenientment catalogats i estudiat
el seu contingut amb paciència benedictina,
aquests deixebles i col·laboradors,
amb Joan Pujadas i els germans
Joan i Josep Ferrer i Costa al
capdavant, han pogut preparar diversos
d'aquests documents d'estudi,
la virtut dels quals rau, sense voler
arribar a conclusions pel seu compte,
en el fet de posar a l'abast de tota
la comunitat científica -i de tota la
societat, al capdavall- els materials
bàsics per aproximar-se sense esforç
a l'aspecte personal de Coromines.
Un d'aquests documents, a cura de
Josep Ferrer, és la "Bibliografia de
Joan Coromines", de la qual han
aparegut almenys tres versions successivament
ampliades en sengles
publicacions col·lectives entre els
anys 1995 i 1999, i que en la darrera
d'elles (dins L'obra de Joan Coromines,
p. 249-268 -cf. la part final
del dossier per a més detall sobre
aquests textos) arriba a descriure 281
entrades (incloent fins i tot escrits en
diaris, entrevistes i vídeos -com el de
la famosa conversa al Canal 33 amb
Josep M. Espinas). Un altre document,
especialment útil per conèixer
la mena d'elements amb què treballava
Coromines en el dia a dia, i així
mateix (cosa massa poc explorada)
per orientar possibles investigadors
amb vista al futur, és "Materials de
Joan Coromines pendents d'edició, i
propostes d'estudi" (ibid., p. 269-
282), a cura en aquest cas de Joan
Ferrer, qui fou el secretari del filòleg
durant els seus últims anys.
Però per al nostre propòsit d'ara
són encara més adequats, més farcits
d'informació preciosa, una altres dos
documents d'estudi: d'una banda,
les "Notes biogràfiques de Joan Coromines",
a càrrec de Joan Pujadas
(reproduïdes també, no sense notoris