Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Fent enquestes per a la recollida de materials toponímics i antroponímics per al "Diccionario etimológi­
co vasco". D'esquerra a dreta, el guardabosc Ciríaco i un company, Koldo Mitxelena, )oan Coromines i
Iñaki Usabiaga. Vall del Roncal, Navarra, 12 d'agost de 1971. Arxiu Fundado Pere Coromines
questes terres (ben superior al d'algunes
zones on el contacte se sap
que era més superficial o episòdic)
sinó també pel fet que al Pirineu,
com hem vist a bastament al llarg del
present dossier, és major la concentració
de determinats tipus de topònims
(preromans, sobretot) que el
nostre filòleg considerava especialment
dignes de comentari (car, per
contra, no són estranys els passatges
de l'OnCat o d'altres obres on explícitament
deixa de banda determinats
noms de lloc que ell anomena adotzenats,
és a dir, tan corrents i fàcils
d'explanar que no val la pena esmerçar-hi
més d'un minut). I encara
direm més: si pel que fa a la toponímia
menor la proporció d'absències
és baixa, pel que fa a la toponímia
major (noms de pobles, bàsicament)
aquest índex esdevé gairebé nul. En
altres mots: és pràcticament impossible
cercar a l'OnCat el nom d'un nucli
habitat pirinenc -per petit que sigui-
i ensopegar amb la decepció de
la seua absència, fet que, per desgràcia,
no és tan estrany en altres zones
del país, com recentment hem
acomplert el deure de comprovar en
relació amb les terres de Ponent i
amb les de la Catalunya Central (on,
al costat d'algunes desenes de nuclis
menors, manquen fins i tot determinats
noms de cap de municipi:
Passanant, el Cogul o el Poal, per
exemple).
Heus-ne aquí un tast. Amb motiu
de l'elaboració entre altres de l'esmentat
inventari toponímic d'Aneu
vàrem resseguir (llegint-lo amb detall
i prenent-ne notes: com si no?)
tot l'OnCat, de la primera a l'última
pàgina -cosa que fou, per cert, un
veritable plaer: un dels majors en la
vida-, de manera que en acabat podem
oferir una xifra prou aproximada
dels noms de lloc aneuencs tractats
a l'OnCat: més de 500. És clar,
doncs, que no són només noms de
pobles, sinó molt de toponímia menor
i sobretot molt d'oronímia. 1 això
només a Aneu -quin no n'ha de ser
doncs el nombre per al conjunt del
Pallars, i no diguem per a tot el Pirineu?
Renunciem, per tant, a extrac­
"\hL^ ©
tar aquí el detall d'aquesta amplíssima
aportació, que culmina les ja
nombroses explicacions de topònims
pirinencs contingudes en les
anteriors obres de Coromines sobre
onomàstica (en especial els ETC, però
també en les monografies sobre la
vall de Boi o sobre l'alta vall de
Camprodon, a què ens hem referit
en el seu moment), les quals a l'hora
de l'OnCat -que era ja la darrera,
recordem-ho, de l'extraordinàriament
productiva vida del seu autorpoden
veure's en algunes ocasions
merament reproduïdes o remeses,
però en d'altres notòriament ampliades
0 fins i tot refetes de cap i de
nou, amb una doctrina etimològica
sorgida ulteriorment d'una nova
dada o d'un nou paral·lelisme. Ens
limitem, en fi, a consignar en l'apartat
de documents un fragment d'un
d'aquests articles nous, el referit al
nom de la població aneuenca de
Sorpe, tan en boca de tothom els
darrers temps a causa d'unes polèmiques
que a mitjan anys 60, quan
hi donàrem uns primers passos, no
podíem pas imaginar -ni haguéssim
tampoc volgut fer-ho ara.
El Pirineu viscut per Coromines
Tanmateix, poc del que hem
comentat fins aquí, gairebé cap de
les anàlisis o aproximacions que
hem fet i de les mil altres que podríem
fer en relació amb la presència
del Pirineu en l'obra de Coromines
no s'explica prou, mancada de
base causal, si no tenim en compte
amb tota la seua dimensió l'estreta
vinculació no ja solament professional,
sinó personal, vital, de Joan Coromines
amb aquest territori singular.
Al llarg dels epígrafs anteriors
prou que hem anat trobant-ne mostres
puntuals: per exemple, com l'estada
a la vall d'Aran el 1924, amb 19
u