Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
FULLS DEL CONSELL<br />
Joan Coromines ¡ el Pirineu<br />
La Pica d'Estats <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Monteixo. D'esquerra a dreta, |osep Maria Escaiola i |oan Coromines. Cim<br />
<strong>de</strong> Monteixo, 4 d'agost <strong>de</strong> 1935. Arxiu Fundado Pere Coromines<br />
Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda <strong>de</strong> Mar, 1997) fou ja en vida i és<br />
encara avui reconegut com un <strong>de</strong>ls lingüistes més importants <strong>de</strong>l segle xx, molt<br />
especialment en l'àmbit <strong>de</strong> la romanística i, no cal dir-ho, en el <strong>de</strong> la llengua<br />
catalana. No és exagerat afirmar que, en aquest marc, probablement cap altre<br />
investigador (i cal tenir en compte que Pompeu Fabra, el seu mestre, no era<br />
pròpiament un lingüista investigador, malgrat la innegable transcendència <strong>de</strong> la<br />
seua obra) no ha tingut la incidència <strong>de</strong> Coromines a l'hora d'engrandir els<br />
horitzons <strong>de</strong>l coneixement <strong>de</strong> la llengua tot aprofundint en els seus orígens.<br />
L'obra <strong>de</strong> Joan Coromines, en efecte, se centra en els aspectes històrics <strong>de</strong> la<br />
llengua, si bé n'abasta també altres <strong>de</strong> bàsics, entre els quals la complementado<br />
<strong>de</strong> la mateixa obra fabriana (estudis <strong>de</strong> lèxic i d'aspectes normatius no<br />
resolts, edició <strong>de</strong> la Gramàtica pòstuma <strong>de</strong> Fabra, etc.), i al capdavall amb una<br />
intenció no pas merament historicista, sinó amb la voluntat -certament reeixida-<strong>de</strong><br />
contribuir amb unes pedres molt sòli<strong>de</strong>s en l'edifici col·lectiu <strong>de</strong>l català<br />
actual. En concret, tenen caràcter eminentment històric (diacrònic) <strong>les</strong> dues<br />
obres principals o majors <strong>de</strong> Coromines: el Diccionari etimològic i complementari<br />
<strong>de</strong> la llengua catalana (DECat), en <strong>de</strong>u volums (1980-2001), i<br />
l'Onomasticon Cataloniae (OnCat), en vuit volums (1989-1997).<br />
Aquest dossier, però, no té com a objectiu valorar el conjunt <strong>de</strong> l'obra corominiana,<br />
sinó posar en relleu un fet clau: que, a l'entorn d'aquesta obra, el territori<br />
pirinenc -i, amb ell, la llengua o més aviat <strong>les</strong> llengües <strong>de</strong>l Pirineu, actuals i<br />
antigues, amb els seus topònims, el seu cabal lèxic i <strong>les</strong> seues especificitats dialectals-<br />
tingué una importància molt significativa tant en <strong>les</strong> concepcions<br />
filològiques <strong>de</strong>l nostre autor com, fins i tot, en la seua particular trajectòria<br />
biogràfica. En altres termes, es tracta <strong>de</strong> remarcar fins a quin punt la realitat pirinenca<br />
entroncà amb el caràcter vital i <strong>de</strong>terminà bona part <strong>de</strong> l'orientació científica<br />
<strong>de</strong>l treball, l'enorme treball que dugué a terme aquest veritable savi i<br />
homenot<strong>de</strong> la cultura catalana que fou Joan Coromines.<br />
Albert Turull<br />
•Les fotogra<strong>de</strong>s s'han extret <strong>de</strong>l llibre "Àlbum ¡oan Coromines", a cura <strong>de</strong>josep Ferrer i ¡oan Pujadas.<br />
Barcelona: Curial/Ajuntament <strong>de</strong> Pineda <strong>de</strong> Mar, 1997<br />
© <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> d'Aneu<br />
Editor: Albert Turull<br />
Direcció: Ferran Relia<br />
Coordinació: Joan Blanco<br />
Disseny: Raül <strong>Valls</strong> SL<br />
FULLS DEL CONSELL<br />
fa constar que els artic<strong>les</strong><br />
publicats expressen solament<br />
l'opinió <strong>de</strong>ls seus autors.<br />
257