Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

50
"Visca l'amor!"
A una parella amiga
LA T R A P A
Per Josep Espunyes
fofo; Francesc Guitart
josep Espunyes
No creguis res que en vers no entri
Segimon SenaUonga
Neix a Peramola (Alt Urgell) el 1942. De jove, treballa a casa i comença a estudiar. El 1964 es tras-
Nada a Barcelona, on entre feina i feina amplia estudis i s'inicia en el fet d'escriure. El 1968 guanya el
premi VI Llumener Blau de poesia, el 1970 queda finalista del premi Carles Riba i el 1972 obté el primer
accèssit al premi Salvat-Papasseit (Festes Culturals Rompeu Fabra). Participa en diversos festivals
poètics -Mostra de Sant Cugat, 1973 i 1974; 50 Hores d'art català a Balaguer, 1975; Price-Congrés,
1977-, actes culturals i tertúlies literàries. Tot i això, i a causa de la sistemàtica prohibició que pateix la
seua obra per part del sistema polític imperant, no és fins al 1977 que publica el primer llibre. El 1990
és guardonat amb el premi Les Talúries (poesia) i el 2000 guanya el premi Valeri Serra i Boldú, de recerca
de cultura popular.
També ha col·laborat regularment en diversos mitjans de comunicació -Canigó, Avui, El Llamp, El
Món, Pirineu Actual, Lo Banyut- i ha traduït per al teatre -El petit cercle de guix. Teatre Romea
(Barcelona), 1969.
''Sant Joan'
Nit de foc de nou solstici,
terra i cel apleguen cants.,
si la flama diu Països,
cada estel diu Catalans.
-amb manlleu de Salvat-Papasseitque
es vol unir en matrimoni.
Feu d'amor la vostra estrella
ara i sempre, en tot moment:
cada dia és casament
en la vida de parella.
En l'alè tan breu que som
-un sospir amb dues dates-
és l'amor que bat les ales
l'únic sol que mai no es pon.
I
il
''No m'escaurà dir"
A tu, Fina
No m'escaurà dir:
"Vinc del re i torno al re",
fressat lo camí.
"Amarg com ¡o fel'
Amarg com lo fel,
pagès, lo destí t'aferra
et ferma d'arrel:
lo cap acotat a terra,
la vista girada al cel.
Me'n duré, d'aquest terrer,
aquell poc que bé me'n sé.
"M'agrada ser a Tragó..."
M'agrada ser a Tragó, riu Segre a l'alba,
racó plasent anap de mil perfums;
xiroi esbat l'ocell la ploma balba,
s'encasten els teulats barret de fum.
Al cant del gall, a l'hora del costum,
ressona pels carrers fresseig de balda;
camina la padrina amb gra a la falda,
a l'era el cap de casa fa el vacum.
Manyac el sol, amb art de savi vell,
espolsa dels balcons la son tardana;
a les parets, labor de mà artesana,
ressalta el tint cendrós del codadell...
Així que corre el temps, eterna via,
no s'obre cap portal sense un bon dia.