Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

guarda estava amb ells, aplegant
recursos o oferint el seu treball, per
fer-los arribar jerseis i mitjons de llana,
0 lectures.
En un punt, encara que transitòriament,
els paisans havien adquirit
un avantatge: el de poder circular
en els camions militars de transport
-a la cabina, si hi havia lloc, o si no,
a la caixa- per anar d'un poble a un
altre, i era per a tots una ocasió de
confraternitzar. Per aquest sistema,
el meu pare una vegada es va desplaçar
amb urgència a Saragossa a
comprar unes medecines per a un
cunyat seu, que tenia una greu afecció
cardíaca. Era Anselm Castellarnau,
el marit de la tia Magdalena.
No va mancar risc en el viatge,
perquè, per la part de Tremp, la
carretera era sovint batuda des de
l'altre cantó pel foc de l'artilleria,
però tot es va desenvolupar bé,
encara que el malalt no va durar
gaire, i va morir a València d'Aneu,
on vivia d'ençà que la riuada del 37
se li endugué la casa d'Esterri i la
farmàcia de la qual era titular.
A mi i als altres cosins el meu
pare ens va portar unes joguines de
fusta, que no ens feren gaire gràcia.
Escalarre. (C. 1982)
I**,:
'^^^^^SPWi^^·''
Esterri d'Aneu i la Noguera Pallaresa. (28-8-1943)
però la veritat és que després, amb
el temps, vam estimar aquell detall,
tingut en un viatge en què es jugava
la vida, i l'hi vam agrair.
També la població civil dels indrets
en què entrava l'exèrcit participava
del menjar que sobrava a la
cuina dels soldats, i hom veia cues
per anar a participar de la distribució
del ranxo, parar el plat a l'estofat de
carn amb patates i recollir un xusco.
Els més distingits podien gaudir de
l'oportunitat de tenir una altra classe
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ' -'.1
^MK '
•L.
l'SV^^^^^^^^^^H
de pa: les barretes que feien per als
oficials, de qualitat excel·lent, que
en la zona republicana, més poblada
i amb menys recursos agrícoles, havien
esdevingut cosa desconeguda.
Un altre resultat simpàtic: el
d'alguna boda que es va concertar
entre militars i noies del país, i un
dels casos va ser la d'una germana
del meu pare, Conxita, amb un navarrès,
suboficial de sanitat, Jacinto
Jiménez, el qual, després d'una estada
a Andalusia, va tornar a Catalunya,
i aquí es va quedar, i també
els seus fills, tots casats i amb fills. I
una curiositat: quan es retirà de la
seua funció a l'aeroport del Prat, se
li despertà un vena de pintor, i adquirí
una rara habilitat per imitar
-però, ja no cal remarcar-ho, sense
fer-los passar per autèntics- els quadres
de les diferents escoles pictòri-
ques, que han han quedat com una una
preuada herència familiar. familiar.
Haig de de dir que, a pesar d'alguns
detalls positius, es confirmava la
convicció que la guerra és sempre
un mal, o que, si més no, en ella el
mal supera, molt, allò que hi pugui
haver de bo.
'"^ v^K^^^^fítÈPç^ ÍK^'^P^^^^^
' Bj
4^