Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^8
Esterri d'Àneu. Porxo de casa Corbera. (11 -9-1943)
El P. Reinald, referint-li uns comentaris
sentits a un oficial alemany,
a Donostia, Sant Sebastià,
posà en guàrdia el meu pare sobre
el perill d'una influència perniciosa
del nazisme en el partit oficial de
l'Espanya d'aquells moments. Falange
Española Tradicionalista y de
lasJONS.
El fet que no hi hagués en
aquells mesos guerra oberta, o
combats seguits, contribuïa a un
bon estat d'ànim dels soldats, que
es mostraven simpàticament comunicatius
amb la població civil, estaven
de bon humor i cantaven
molt -especialment els bascos i
navarresos, que eren allí els que
més abundaven-, combinant les
cançons patriòtiques, les folklòriques
i el Carrascal. Tenia una tornada
en què es repetia aquesta
paraula: "carrascal, carrascal, qué
bonita serenata, carrascal, car­
Entrant a Esterri d'Àneu. (C. 1982)
rascal, ya me estás dando la lata...",
amb la qual s'improvisaven passa­
temps o se saludava les noies en
entrar en una població, amb lletres
al·lusives, que generalment no s'ex­
cedien gaire.
I era natural que la presència
d'aquell jovent donés vida a les
poblacions: s'obrien petits establi­
ments de begudes, hi havia dones
que estaven disposades a prestar
tota classe de serveis, i no solament
els de rentar la roba.
Un xicot observador podia veure
contrasentits. Per una banda, en no
pocs -sobretot els requetès- s'hi
captava efectivament un esperit de
croada, i si algú els tenia per sants,
segur que s'equivocaria menys, si
pensava que ho eren més aviat de
cintura cap amunt, i ho diem eu-
femísticament, amb expressió man­
llevada a algú altre uns anys més
endavant.
No tot era coherent en aquella
situació. A un nen li podia resultar
sorprenent que una de les preocupacions
d'una organització piadosa
que treballava en els àmbits militars
hagués de tenir com una de les consignes
la de promoure entre els soldats
l'estima a l'estat de gràcia, tot
estranyant-se que, tan a la vora de la
mort, hom pogués viure despreocupat.
Però més tard o més d'hora,
un s'adona que és precisament la
guerra allò que contribueix al fet
que es presentin contradiccions
com aquestes.
Hi havia també gent que, com
les dames d'entitats com ara Fronts i
Hospitals 0 Creu Roja, col·laboraven
en la tasca de fer la vida més
grata als soldats que eren al front, i
de portar-los a pensar que la rere-