Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

els veïns, els compatricis, hom s'ha
de captenir igual que si es tractés
d'un de la família més íntima, com
faria un advocat defensor. Així vaig
veure que es comportava el meu pa­
re. Si no, de vegades, les conse­
qüències, segurament imprevistes, i
contra els propis desigs, poden ser
lamentables, fins i tot tràgiques.
Sort
També era corrent que hi hagués
mesures de bandejament. Aquest va
ser el cas d'una germana del meu
pare, Teresina, que acabava de per­
dre el seu marit, Salvador, a conse­
qüència d'un bombardeig des d'un
avió que venia de la zona republica­
na. Tenien una fonda. I sense més
culpa que haver tingut simpatia per
Esquerra Republicana de Catalunya,
i amb la sospita d'haver donat allot­
jament a algun fugitiu -i segurament
ho devien haver fet amb els d'un
cantó i amb els de l'altre-, van ser
emplaçats davant l'autoritat militar,
acusats d'espionatge.
El meu pare va acudir immedia­
tament per tal defensar-los, tot i que
s'exposava a seguir la seua mateixa
sort, i més si es té en compte que
pocs dies abans havia estat citat a
declarar, a causa d'un empleat seu
-Quim Farré-, que es dirigia a Es­
pot, el seu poble natal, i a qui, en
escorcollar-lo, havien trobat un car­
net d'un dels sindicats llavors fora
de la llei. N'havia donat un bon in­
forme, i l'afer no tingué més im­
portància, però va haver de tornar-
se'n a Galícia, on l'havia trobat el
principi de la guerra, a causa de les
obres de pavimentació que s'hi rea­
litzaven, segons encàrrecs que els
feia el constructor José Lago Lou-
reiro, de Vigo.
Ara les autoritats volien relacio­
nar entre elles les dues interven­
cions del meu pare, però finalment
les coses no van anar a mal. Tan­
mateix, els parents foren desterrats a
un poble d'Aragó, i ell es va haver
de quedar per regentar la fonda, i
evitar que fos requisada o esdevin­
gués objecte de pillatge.
Per fi tot aquell incube es va aca­
bar, i les depuracions i repressions
van tenir lloc sense un preu tan alt.
Actituds diverses
Un bàndol i l'altre eren com un
conglomerat de gent diversa, que es
manifestava en les cançons, en els
crits de guerra, en les actituds de
soldats i milicians, i aquests detalls
contribuïen a captar els idearis
d'uns i altres.
Amb els uns, l'internacionalisme
dels comunistes; el nacionalisme
cofoi, i a la fi frustrat, dels partits ca­
talans d'esquerra; la revolució, pre­
sentada en castellà, dels anarquis­
tes. I amb els altres, el nacionalisme
de y España, una, grande y libre,
representat per la Falange; la mística
d'una croada per Déu, la pàtria i el
rei, combinada amb una aferrissada
defensa de les llibertats forals, per
part dels tradicionalistes. Davant tot
allò, la paciència, o la impaciència
dels qui esperaven que passés de
pressa aquell desori.
Tots tenien el seu sentit de la
propaganda, amb vista al temps de
la pau, i no era rar que, a persones
concretes, oferissin un carnet de mi­
litant d'abans de la guerra d'alguna
formació política o sindical. Era una
afalagadora temptació a la qual es
resistien amb hàbil delicadesa els
qui no volien aprofitar-se de res, i
esperaven que la seua vida profes­
sional seguís els camins de la inde­
pendència personal.
Com que els meus pares, tot
desitjant que jo fos comunicatiu
amb les persones que mereixessin
confiança, en aquells temps que
corrien m'havien educat també a ser
discret amb els forasters, m'explica­
ven aquelles coses, i amb les dades
diverses que acumulava, jo m'anava
fent el meu criteri. Així, quan ens
vingué a veure el P. Reinald Bozzo,
benedictí de Montserrat, que el meu
pare havia conegut en ocasió de les
obres que féu a l'abadia, de les
quals era l'administrador. Estava in­
corporat en una unitat de requetès,
com a capellà castrense.
^7
-