Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigua
els focs que es van encendre els
primers dies de la revolució"; es
referien òbviament a la crema de les
esglésies.
Es va organitzar una marxa nocturna
de tot el poble per tal d'escapar-se
de la riuada, i transitàvem per
camins més enlairats que els del pas
de la carretera, sota la direcció, molt
efectiva, d'una dona de mitjana edat
amb grans dots de comandament
que, segons deien, havia estat una
estrenua miliciana. Els llamps,
acompanyats dels trons corresponents,
eren la millor il·luminació de
què ens podíem servir -més que les
llanternes i els buscalls de teia- per
anar seguint els viaranys.
En una primera etapa vam arribar
a Borén, on nosaltres vam posar
a casa Carrera. Hi vivien llavors, entre
altres, el cap de la família -Joan
Carrera Agulló- i la seua muller
La Cingueta, casa Carrera. Rosalia Carrera i Ferran Blasi. (C. 1982)
-Maria Iglesias Navarri-, que provenia
de Durro, a la Ribagorça; havien
tingut set fills. D'ells, l'hereu, Joan
-senyor Joanet, com li deien- i el
germà petit, Xavier. Una germana
d'aquests. Encarnació, que pertanyia
a la Companyia de Maria,
havia hagut de deixar momentàniament
el convent, a causa de la revolució.
I aquest va ser el cas també
d'una tia d'ells,-Nativitat, religiosa
de l'Ensenyança.
A mi em van fer dormir aquells
dies en l'habitació de l'esmentat Xavier,
que feia els estudis al seminari
de la Seu d'Urgell fins que aquest,
com tots els del país, es va tancar, i
els alumnes es dispersaren. Completada
la seua formació, en la postguerra,
fou ordenat prevere, i després
d'haver acomplert la seua
missió pastoral en diversos pobles,
va morir santament a Sanaüja, d'on
era rector, i acompanyat també amb
l'afecte d'altres capellans veïns,
alguns d'ells, de la Societat Sacerdotal
de la Santa Creu, associació
a la qual pertanyia.
Era una família de gran tradició
cristiana, de la qual sortien en
abundància capellans i monges. Un
fill de la casa -Mn. Josep Carrera
Agulló- era professor del seminari
de la Seu, bé que llavors estigués
impedit d'exercir, i després en fou
rector. Feia poc, l'agost del 37, que
havia mort un pater, Ramon Carrera
Iglesias, vicari d'Organyà fins al 36,
que després de refugiar-se a França
va passar a Pamplona, es va incorporar
com a capellà castrense al terç
de requetès de Nostra Senyora de
Montserrat i va morir al front de
batalla, a Codo, en l'exercici, de
manera heroica, del seu ministeri
sacerdotal. Justament Mn. Josep
Rosell, que és natural d'Organyà, ha
fet suara, per encàrrec del Capítol
catedralici de la Seu, una ressenya
històrica de la vida d'aquest Mn.
Ramon, que ha estat presentat en
l'homenatge que se li ha retut recentment.
Hi ha abundància de
dades genealògiques sobre la família,
al llibre de Lluís Rourera Joaquín
Maurín ysu tiempo, Barcelona 1992
(especialment pàg. 16 i seg.), ja que
el comunista -diguem heterodoxque
fou el malaguanyat Joaquim
Maurín, fundador del Bloc Obrer i
Camperol i del POUM, estava emparentat
amb la casa Navarri, de Bonansa,
per un casament del seu pare
amb la vídua de qui n'era l'hereu,
Ramon Navarri Julià.
Mn. Ramon Iglesias Navarri,
germà de Maria, l'esmentada jove
de casa Carrera, en aquell temps alta
jerarquia eclesiàstica castrense,
havia de ser, pocs anys després, bisbe
de la Seu d'Urgell i copríncep
d'Andorra: home senzill, trempat i
4^3
-ar