Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Estrena de la "Cantata de la Terra", amb )oan Albert Amargos, autor de la música; Josep Pons, director de l'orquestra, i Ramon Noguera, director del cor.
La lletra és de Joaquim Puig.
mestre Clitnent Llorens i Bonsfills.
Compaginava les actuacions sarda­
nistes amb els concerts. Més tard el
director es veié obligat a deixar la
coral i Ramon Noguera passà a diri­
gir el cor. Veient que sonava força
bé es decideix a obrir-lo a tothom,
cercant altres cantaires i formant un
cor important de més de cinquanta
membres, amb les cordes ben com­
pensades, cosa no sempre fàcil d'a­
conseguir.
En Ramon Noguera, home de
molta empenta i propulsor de gestes
grans, va tenir la tenacitat d'estudiar
i preparar-se per tal d'emprendre
una singladura important; el mestre
Virgili, en un curset a Manresa, li
ensenyà direcció coral i tècnica
vocal, que després ell impartí als
cantaires. Molt aviat ja es veié que
la coral era molt diferent de les al­
tres. Poc a poc s'anava formant un
estil autodidacte que imprimia un
caràcter molt especial al cor.
Foren uns anys esplendorosos
del grup sardanista, del qual esde­
vingueren moltes parelles que arri­
baren al matrimoni. Aquella situa­
ció ambivalent fou molt difícil de
suportar, ja que uns mateixos inte­
grants havien d'assajar amb la colla
sardanista i en acabar, havien de fer-
ho amb la coral. El treball era tan
intens que s'imposava el cansament
a la il·lusió i voluntat d'anar enda­
vant. L'any 1978 van aparèixer
serioses dificultats, que obligaren a
formar dos grups concrets: un es
dedicaria sols a les sardanes i l'altre
a la coral. Davant la necessitat de
renovació de la colla sardanista es
presentà un nou problema, atès que
la joventut del poble no sintonitzava
amb el sardanisme, i en conseqiJèn-
cia els relleus es feien molt difícils.
Els veterans es veieren obligats a
ballar per manca de joves a la coll,
però no podia ser per gaire temps
perquè l'edat no perdona.
En veure que la situació era irre­
versible, Ramon Noguera i altres
membres de la coral feren una apos­
ta seriosa pel cant i deixaren la tasca
de persuasió en la recerca de nous
membres sardanistes. En arribar
l'any 1980 la crisi s'agreuja per la
incorporació d'alguns joves al ser­
vei militar. El 1981 es decideix
seguir un sol camí, el de la coral, i la
colla sardanista deixa d'existir.
Amb un grup tan nombrós, era
lògic esperar que més tard o més
35