Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

coartada. Com recordareu, al meu
darrer escrit, en l'ÀRNICA núm. 55
del desembre passat, parlava dels
estanys càrstics del Pallars. Doncs
bé, aquest estiu he anat a voltar per
la província de Cuenca (deixem per
als puristes allò de Conca, car aquella
ciutat mai pertangué a la corona
d'Aragó i cal respectar la seua grafia,
tal com nosaltres volem que es
respecti la nostra, per exemple a
Lérida i a Gerona). I dins d'aquella
província vaig visitar dos paratges
que molt bé expliquen el fenomen
dels afloraments càrstics en terrenys
calcaris.
Las Torcas de los Palancares
(Torca: Bòfia o dolina molt gran)
És una regió formada per calcàries
cretàciques amb un profund
carst i una manifestació superficial
en forma de nombroses bòfies (més
de dues dotzenes), gairebé totes de
grans dimensions, de boca perfectament
circular i que al fons tenen
una sortida en terreny permeable o
bé un desguàs que origina una font
intermitent, de manera que no formen
llacs ni estanys. Excepte la
Torca del Sumidero, que es troba
uns dos quilòmetres al sud i a força
menys altitud, cosa per la qual hom
suposa, com el mateix nom indica,
que és el desguàs de l'aigua filtrada
per algunes de les bòfies de més
amunt.
Tot plegat forma un conjunt
agrupat de depressions càrstiques,
amb aspecte de cràters volcànics
que tenen unes vores abruptes, verticals,
vertiginoses, generalment
inaccessibles als seus fons coberts
de vegetació de boix, romaní i
pinassa que els dóna un aspecte
encara més misteriós i tenebrós. Ens
envolta el silenci penetrant d'una
zona allunyada i la imposant pre-
Torca la
Rubia
Croquis de l'itinerari de la visita a Las Torcas.
séncia deis cingles grisencs de les
fondalades; l'esplanada s'imposa
mostrant el poderós origen geolò­
gic, marcat pels trencaments, els
cingles, les coves i les fondalades;
una tranquil·la solitud impregna els
roquissars feréstecs que componen
la serra de Los Palancares: és un
terreny abrupte on la natura ha fet
poques concessions a l'home.
Torca la Ballena
Torca Larga
Torca del
Medio
Celemín
El seu paratge allunyat i solitari
ha propiciat l'existència de bonics
mites i llegendes que el poble ha
creat i els ha donat noms propis: La
Covacha, El Torcazo, La Honda, La
Larga, La Rubia (la més especta­
cular), La del Lobo (la més bella). La
de la Novia (la més fonda)...
Aquesta darrera amb la mateixa lle­
genda tan coneguda de la núvia que
19
o
ai.