Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

28 A N A I R o N S Texr i foros: Francesc Móra i Presas 'Torcas'' i 'lagunas'' Vista aèria de part de Las Lagunas, des d'on podem observar-ne la perfecta planta circular. Tot i que no ho he manifestat mai, he de confessar que no sóc gai rebé gens partidari que en aquesta publicació apareguin articles de temàtiques que no tinguin cap mena de relació amb les terres pallareses, i millor, si pot ésser, aneuenques. Malgrat això, ara faltaré als meus principis, però cal reconèixer que tinc motius que em serveixen de
coartada. Com recordareu, al meu darrer escrit, en l'ÀRNICA núm. 55 del desembre passat, parlava dels estanys càrstics del Pallars. Doncs bé, aquest estiu he anat a voltar per la província de Cuenca (deixem per als puristes allò de Conca, car aquella ciutat mai pertangué a la corona d'Aragó i cal respectar la seua grafia, tal com nosaltres volem que es respecti la nostra, per exemple a Lérida i a Gerona). I dins d'aquella província vaig visitar dos paratges que molt bé expliquen el fenomen dels afloraments càrstics en terrenys calcaris. Las Torcas de los Palancares (Torca: Bòfia o dolina molt gran) És una regió formada per calcàries cretàciques amb un profund carst i una manifestació superficial en forma de nombroses bòfies (més de dues dotzenes), gairebé totes de grans dimensions, de boca perfectament circular i que al fons tenen una sortida en terreny permeable o bé un desguàs que origina una font intermitent, de manera que no formen llacs ni estanys. Excepte la Torca del Sumidero, que es troba uns dos quilòmetres al sud i a força menys altitud, cosa per la qual hom suposa, com el mateix nom indica, que és el desguàs de l'aigua filtrada per algunes de les bòfies de més amunt. Tot plegat forma un conjunt agrupat de depressions càrstiques, amb aspecte de cràters volcànics que tenen unes vores abruptes, verticals, vertiginoses, generalment inaccessibles als seus fons coberts de vegetació de boix, romaní i pinassa que els dóna un aspecte encara més misteriós i tenebrós. Ens envolta el silenci penetrant d'una zona allunyada i la imposant pre- Torca la Rubia Croquis de l'itinerari de la visita a Las Torcas. séncia deis cingles grisencs de les fondalades; l'esplanada s'imposa mostrant el poderós origen geolò gic, marcat pels trencaments, els cingles, les coves i les fondalades; una tranquil·la solitud impregna els roquissars feréstecs que componen la serra de Los Palancares: és un terreny abrupte on la natura ha fet poques concessions a l'home. Torca la Ballena Torca Larga Torca del Medio Celemín El seu paratge allunyat i solitari ha propiciat l'existència de bonics mites i llegendes que el poble ha creat i els ha donat noms propis: La Covacha, El Torcazo, La Honda, La Larga, La Rubia (la més especta cular), La del Lobo (la més bella). La de la Novia (la més fonda)... Aquesta darrera amb la mateixa lle genda tan coneguda de la núvia que 19 o ai.
Page 1 and 2: Wwfw9w 'î^^îiidíMî^-' FULLS DEL
Page 3 and 4: La deis dits de rosa A Homer li agr
Page 5 and 6: JSF A LA MOSQUERA • ^ SALISPAS LA
Page 7 and 8: Els pares i germans Pi i Tramunt, e
Page 9 and 10: nya i de la dansa vam fundar l'AEEF
Page 11 and 12: Lliurament pel president Pujol de l
Page 13 and 14: Joan Peruga Des de la frontera Em v
Page 15 and 16: a mi van ser una desena d'estius i
Page 17 and 18: A Barcelona vaig arribar la tardor
Page 19 and 20: d'enterraments de persones vives i
Page 21 and 22: El desinterès per l'exercici físi
Page 23 and 24: de vi de qualitat, amb un fort supo
Page 25 and 26: En la configuració dels paisatges
Page 27 and 28: fer alguns productes que es conser
Page 29: cionada amb la verema i el vi que f
Page 33 and 34: La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
Page 35 and 36: La colla Joventut Sardanista de Pui
Page 37 and 38: Estrena de la "Cantata de la Terra"
Page 39 and 40: A la plaça Catalunya de Buenos Air
Page 41 and 42: Memòries d'un bon tros de segle Di
Page 43 and 44: Aquest despreniment no privava que
Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
Page 81 and 82:
Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
Page 83 and 84:
La badia d'Alcúdia és una immensa
Page 85 and 86:
d'aigües cristal·lines il·lumina
Page 87 and 88:
trucció que proporciona als edific
Page 89 and 90:
Cap i Corb. al·luvions d'un petit
Page 91 and 92:
gueix Els Infants de Riella, on com
Page 93 and 94:
aquest gènere a Catalunya i a Es
Page 95 and 96:
Ha costat sortir del silenci. I ha
Page 97 and 98:
aquests segles i encara de la nostr
Page 99 and 100:
Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
Page 101 and 102:
El programa, que s'estendrà fins a
Page 103 and 104:
I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
Page 105 and 106:
modest de producció i minoritari p
Page 107 and 108:
L'obra dels joves escriptors dels a
Page 109 and 110:
Estel. Són en color, més allargat
Page 111 and 112:
Els salins de Gerri (Pallars Sobir
Page 113 and 114:
'" ^. •- carretera de Sort, aixop
Page 115 and 116:
arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
Page 117 and 118:
:a I: 9 TW reportatge de les falles
Page 119 and 120:
amb la cultura ... amb la natura ..
show all

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?