Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
11 el producte a parts iguals. Aquestes dues donacions són de les primeres que es feren després de la conquesta de la Catalunya Nova. S'entén fàcilment que els page sos a prop de la vinya o bé en la prò pia finca sembressin cereals per a la seua subsistència. A partit d'un ele ment central -el vinyet- es configu rava una explotació agrària, amb l'habitatge pagès, les diverses cons truccions i mitjans de producció necessaris per al bon funcionament de l'explotació: celler, premses, bótes... En altres moments històrics, els plantats de vinya contribuiran tam bé a ia configuració del paisatge. Si en els casos anteriors la vinya era un element de poblament del territori, en uns moments en què l'economia vitivinícola catalana no estava inte grada en els intercanvis comercials exteriors, al llarg de l'edat moderna, i especialment a partir del segle xvii, la producció de vi i aiguardent és una de les especialitzacions de l'e conomia agrària catalana fins al punt que el paisatge agrari experi mentarà canvis importants fins a la crisi de la fil·loxera, el darrer terç del segle xix. Tant si ens referim als informes dels viatgers del segle xviii al seu pas per Catalunya com si observem els bancals esglaonats de les vessants de les muntanyes baixes catalanes, comprendrem la importància que la vinya havia tingut a Catalunya. En un informe de l'ajuntament de Lleida del 1792 s'evidencien els canvis experimentats durant el segle xviii i s'hi explicita l'extensió de les vinyes: "... y iohre todo la agricultura se ha vivificado de tal modo, que ha mudado enteramente el aspecto de esta comarca. Ésta, entonces [des prés de la Guerra de Successió] no presentaba sino los tristes efectos de la desolación, y de la miseria; en unos vastísimos llanos desnudos de todas plantas fructíferas, dilatadísi mos términos despoblados, e incul tos; en que sólo se veían algunas horrorosas ruinas de edificios y lugares compuestos de unas misera bles casas de sola tierra, habitadas de unos vecinos constituidos en el estado más deplorable. Cuando al presente se ven en todas partes cam pos bien cultivados, grandes plantí os de viñas, olivos, casas cómodas, y magníficas iglesias levantadas des de los cimientos, lugares y alquerías cuyos habitadores viven con como didad y lucimiento". En el cas deis bancals esglaonats hom detecta l'enorme esforç fet per la pagesia per tal de garantir que la deforestació efectuada per tal de plantar ceps no tingués efectes eco lògics negatius en els sòls. La utilit zació de pedra per tal de garantir l'estabilitat de les feixes ha significat que, un cop abandonats els cultius, la muntanya no hagi patit una erosió irreversible. Transport d'El Cortina, comerciant de vins de la Pobla de Segur. Sovint el nom d'algunes partides de diversos pobles catalans de clima mediterrani recorden la importància del cultiu de la vinya -partida de les Rabasses, de les Vinyes, etc.-. I, de vegades, com seria el cas de Vernet, encara es conserven els trulls ubi cats en un punt del terme exterior al poble. De tota manera la separació entre cellers i trulls, i habitatge pa gès no és gaire habitual a la Cata lunya occidental, on generalment els cellers s'ubicaven al soterrani de les cases pageses. Com a exemple, esmentem el cas de la ciutat de Lleida, que el 1848 disposava se gons un registre municipal d'un centenar de cellers de diversa mida. Segurament un dels moments en què la vinya tingué més presència a la Catalunya occidental fou des de la dècada del 1870 fins a l'arribada de la fil·loxera, cap al 1895. Era tal el preu de venda del vi que la vinya es plantà arreu fins i tot en una part significativa de les zones regades. La demanda de vi per part de França primer i més tard per les comarques septentrionals catalanes afectades també pel flagell ho expliquen.
En la configuració dels paisatges agraris catalans la fil·loxera significà un moment clau. La superfície dedicada a la vinya va davallar radicalment un cop recuperats els centres productors mediterranis, a final del segle XIX. La província de Lleida aprofità la demanda durant més temps que les comarques vitivinícoles septentrionals. La fil·loxera no es generalitzà fins al 1895 a les zones planes occidentals i encara més tard a les comarques de muntanya pirinenca mediterrània, com ara la conca de Tremp. La recuperació de la vinya amb ceps americans només es donà en aquells espais que tenien una especial capacitat de produir raïm de qualitat. La vinya a la Catalunya occidental, però, mantingué un cert pes fins a la dècada dels anys cinquanta del segle xx, moment en què l'agricultura començà a incorporar la producció de fruita dolça. La viticultura com a instrument de control social Quan la propietat agrària està concentrada o té un elevat grau de concentració és molt fàcil que els sectors benestants de la societat em prin la seua riquesa com a instru ment per controlar els altres sectors socials 0 la població menys benes tant. Les zones de producció vití cola no escapen a aquesta realitat. Els mecanismes de control social són molts i diversos, però voldríem destacar-ne dos: la contractació agrària i la comercialització de la producció. Una de les formes contractuals especialment dedicades a la vinya és la rabassa morta. Som davant d'un contracte que sovint era de llarga durada. Mentre no desapare guessin les dues terceres parts dels Oiütt fbtnez irmr ÀvH f' ""« ^*" jU^Mlít ^tjfii.
- Page 1 and 2: Wwfw9w '^i^^^iiidíM^i^-' FULLS DEL
- Page 3 and 4: La deis dits de rosa A Homer li agr
- Page 5 and 6: JSF A LA MOSQUERA • ^ SALISPAS LA
- Page 7 and 8: Els pares i germans Pi i Tramunt, e
- Page 9 and 10: nya i de la dansa vam fundar l'AEEF
- Page 11 and 12: Lliurament pel president Pujol de l
- Page 13 and 14: Joan Peruga Des de la frontera Em v
- Page 15 and 16: a mi van ser una desena d'estius i
- Page 17 and 18: A Barcelona vaig arribar la tardor
- Page 19 and 20: d'enterraments de persones vives i
- Page 21 and 22: El desinterès per l'exercici físi
- Page 23: de vi de qualitat, amb un fort supo
- Page 27 and 28: fer alguns productes que es conser
- Page 29 and 30: cionada amb la verema i el vi que f
- Page 31 and 32: coartada. Com recordareu, al meu da
- Page 33 and 34: La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
- Page 35 and 36: La colla Joventut Sardanista de Pui
- Page 37 and 38: Estrena de la "Cantata de la Terra"
- Page 39 and 40: A la plaça Catalunya de Buenos Air
- Page 41 and 42: Memòries d'un bon tros de segle Di
- Page 43 and 44: Aquest despreniment no privava que
- Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
- Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
- Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
- Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
En la configuració <strong>de</strong>ls paisatges<br />
agraris catalans la fil·loxera significà<br />
un moment clau. La superfície <strong>de</strong>dicada<br />
a la vinya va davallar radicalment<br />
un cop recuperats els centres<br />
productors mediterranis, a final <strong>de</strong>l<br />
segle XIX. La província <strong>de</strong> Lleida<br />
aprofità la <strong>de</strong>manda durant més<br />
temps que <strong>les</strong> comarques vitiviníco<strong>les</strong><br />
septentrionals. La fil·loxera no es<br />
generalitzà fins al 1895 a <strong>les</strong> zones<br />
planes occi<strong>de</strong>ntals i encara més tard<br />
a <strong>les</strong> comarques <strong>de</strong> muntanya pirinenca<br />
mediterrània, com ara la conca<br />
<strong>de</strong> Tremp.<br />
La recuperació <strong>de</strong> la vinya amb<br />
ceps americans només es donà en<br />
aquells espais que tenien una especial<br />
capacitat <strong>de</strong> produir raïm <strong>de</strong><br />
qualitat. La vinya a la Catalunya<br />
occi<strong>de</strong>ntal, però, mantingué un cert<br />
pes fins a la dècada <strong>de</strong>ls anys cinquanta<br />
<strong>de</strong>l segle xx, moment en què<br />
l'agricultura començà a incorporar<br />
la producció <strong>de</strong> fruita dolça.<br />
La viticultura com a instrument <strong>de</strong><br />
control social<br />
Quan la propietat agrària està<br />
concentrada o té un elevat grau <strong>de</strong><br />
concentració és molt fàcil que els<br />
sectors benestants <strong>de</strong> la societat em<br />
prin la seua riquesa com a instru<br />
ment per controlar els altres sectors<br />
socials 0 la població menys benes<br />
tant. Les zones <strong>de</strong> producció vití<br />
cola no escapen a aquesta realitat.<br />
Els mecanismes <strong>de</strong> control social<br />
són molts i diversos, però voldríem<br />
<strong>de</strong>stacar-ne dos: la contractació<br />
agrària i la comercialització <strong>de</strong> la<br />
producció.<br />
Una <strong>de</strong> <strong>les</strong> formes contractuals<br />
especialment <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a la vinya<br />
és la rabassa morta. Som davant<br />
d'un contracte que sovint era <strong>de</strong><br />
llarga durada. Mentre no <strong>de</strong>sapare<br />
guessin <strong>les</strong> dues terceres parts <strong>de</strong>ls<br />
Oiütt<br />
fbtnez<br />
irmr ÀvH f' ""« ^*" jU^Mlít ^tjfii.
Change language