Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

20 LO R O V E L L DE L'OU Text ¡fotos: Enric Vicedo Rius La cultura del vi Làmina francesa del segle xix que reprodueix la biologia de la fil·loxera. El vi sempre ha estat un producte apreciat per les societats que en te nen el consum integrat de diverses maneres en la seua vida quotidiana. I això és cert, sigui quina sigui la qualitat d'aquest producte. D'altra banda, les campanyes actuals dels sistemes públics de sanitat en el món occidental, en què s'adverteix de la gravetat que pot tenir l'addicció alcohòlica, han generat una reacció per part de les empreses productores
de vi de qualitat, amb un fort suport per part d'especialistes en el bon menjar, en el sentit de defensar la bondat del vi consumit amb moderado i diferenciant-lo clarament de les begudes alcohòliques d'alta graduació. Si a això hi afegim els recents descobriments sobre els beneficis per a la salut d'un consum limitat de vi, no ens ha d'estranyar que en les societats desenvolupades cada cop més hi hagi interès per consumir vins de gran qualitat en els diversos moments de sociabilitat, tant familiar, professional o amical, que es produeixen al llarg de l'any. I vins amb denominació d'origen, però més corrents, en alguns dels àpats normals setmanals. Tot aquest procés ha contribuït a considerar el vi com un element més de la cultura occidental, i no cal dir de l'específicament mediterrània. Com veurem en les pàgi nes que segueixen, la vinya i el vi han estat dues peces clau de la història europea, a la qual ens referirem principalment. La vinya com a instrument de transformació del paisatge Els agricultors -a diferència dels caçadors i recol·lectors- tenen uns habitatges propers als camps cultivats, amb la qual cosa deixen el nomadisme. Lògicament preparar una terra per cultivar-hi cereals exigeix un esforç que contribueix decisivament que el pagès s'arreli en un determinat indret, encara que en diverses parts del món -i no només la zona tropical sinó algunes zones europees riques amb boscos- han practicat agricultures itinerants basades en el cultiu d'una parcel·la durant un o dos anys per passar posteriorment a una altra. CASIc'i ULL RcViLf.- VttiiüKiiias Les plantes arbustives com la vi- Verema al Castell del Remei, propietat productora de raïms i vi des de la seua posada en explotació per part d'Ignasi Girona a la segona meitat del segle xix. nya tenen una principal qualitat històrica. El treball i la inversió necessaris per posar en producció una vinya són molt grans. No només cal preparar el camp i adobar-lo, també s'han d'obtenir els ceps i, un cop plantats, s'ha d'esperar tres, quatre o cinc anys perquè comencin a produir. Aquestes circumstàncies fan que la concessió de vinyes sigui una de les formes d'ocupació i poblament del territori, perquè el pagès que es dedica a aquesta empresa quedarà fortament arrelat al territori, per la gran quantitat de treball i capitals esmerçats en la producció de raïm. Les concessions de terra per plantar vinya foren una de les accions impulsades pel monestir de Poblet per tal de colonitzar i repoblar la Catalunya Nova. Com bé sabem, el Cister jugà un paper important a l'Europa medieval en la colonització de molts territoris. Per exemple, el 1146 atorgarà amb caràcter perpetu una vinya situada a Albesa a Bernat de Sedella i a la seua muller Ermessèn; "...i tu Bernat la plantis i treballis el més bé que puguis i cada any ens donis, tu o els teus, a Déu i a Santa Maria de Poblet i als frares que hi serveixen la meitat de tots els fruits de la vinya que hem esmentat més amunt..." El mateix monestir donarà el 1168 un prat a Avinganya, prop del Segre, per plantar-hi vinya. Tot i no ésser perpètua, aquesta donació té una llarga durada, ja que estarà vigent fins a la mort dels fills de l'arrendatari. La plantació s'ha de fer en un termini de cinc anys, i també rebrà Poblet la meitat de la collita. Som davant, per tant, de dos exemples de contracte conegut com a complantatio, en el qual el propietari posa la terra, el pagès fa la plantació i resta 21 o
Page 1 and 2: Wwfw9w 'î^^îiidíMî^-' FULLS DEL
Page 3 and 4: La deis dits de rosa A Homer li agr
Page 5 and 6: JSF A LA MOSQUERA • ^ SALISPAS LA
Page 7 and 8: Els pares i germans Pi i Tramunt, e
Page 9 and 10: nya i de la dansa vam fundar l'AEEF
Page 11 and 12: Lliurament pel president Pujol de l
Page 13 and 14: Joan Peruga Des de la frontera Em v
Page 15 and 16: a mi van ser una desena d'estius i
Page 17 and 18: A Barcelona vaig arribar la tardor
Page 19 and 20: d'enterraments de persones vives i
Page 21: El desinterès per l'exercici físi
Page 25 and 26: En la configuració dels paisatges
Page 27 and 28: fer alguns productes que es conser
Page 29 and 30: cionada amb la verema i el vi que f
Page 31 and 32: coartada. Com recordareu, al meu da
Page 33 and 34: La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
Page 35 and 36: La colla Joventut Sardanista de Pui
Page 37 and 38: Estrena de la "Cantata de la Terra"
Page 39 and 40: A la plaça Catalunya de Buenos Air
Page 41 and 42: Memòries d'un bon tros de segle Di
Page 43 and 44: Aquest despreniment no privava que
Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
Page 73 and 74:
7- Normalment els judicis constaven
Page 75 and 76:
L A O S Q U E R A Institut Cartogr
Page 77 and 78:
: ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
Page 79 and 80:
Operador de fotogrametria digital.
Page 81 and 82:
Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
Page 83 and 84:
La badia d'Alcúdia és una immensa
Page 85 and 86:
d'aigües cristal·lines il·lumina
Page 87 and 88:
trucció que proporciona als edific
Page 89 and 90:
Cap i Corb. al·luvions d'un petit
Page 91 and 92:
gueix Els Infants de Riella, on com
Page 93 and 94:
aquest gènere a Catalunya i a Es
Page 95 and 96:
Ha costat sortir del silenci. I ha
Page 97 and 98:
aquests segles i encara de la nostr
Page 99 and 100:
Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
Page 101 and 102:
El programa, que s'estendrà fins a
Page 103 and 104:
I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
Page 105 and 106:
modest de producció i minoritari p
Page 107 and 108:
L'obra dels joves escriptors dels a
Page 109 and 110:
Estel. Són en color, més allargat
Page 111 and 112:
Els salins de Gerri (Pallars Sobir
Page 113 and 114:
'" ^. •- carretera de Sort, aixop
Page 115 and 116:
arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
Page 117 and 118:
:a I: 9 TW reportatge de les falles
Page 119 and 120:
amb la cultura ... amb la natura ..
show all

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?