Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Amb la Pilar a Sòria: un viatge per recuperar la passió juvenil per Machado.
16 que Espanya no aniria mai bé i em
vaig prometre que en acabar de fer
el soldat, marxaria a escampar la
boira a l'estranger. Així és com vaig
aterrar a Andorra, que era l'únic
país estranger fins al qual m'arribaven
els diners per comprar el bitllet
de l'autobús i on tenia bons amics,
dels anys d'estudiant a Lleida.
En un home de la plana, la muntanya
provoca sensacions ambigües,
frontereres: l'angoixa pel tancament
de les valls (que m'obligava
a baixar sovint a veure el mar) i la
suggestió per la grandiositat dels
paisatges. A més de tot un oceà de
muntanyes per trescar i esquiar -i
no és una frase d'eslògan publicitari-,
Andorra es va mostrar com un
país de passat fascinant, la majoria
per explorar encara; una mena de
terra ignota als ulls d'un llicenciat
en història amb curiositat i ganes de
remenar papers. La solitud i el silenci
vegetal, com de sotabosc, de l'Ar-
xiu Històric i de la Biblioteca Nacional
es van convertir durant molts
anys en els ecosistemes que més
vaig freqüentar. Van aparèixer llibres
i articles relacionats amb la indústria
rural, el carlisme i les revolucions
del segle xix, que sempre m'ha
semblat el període més romàntic i
interessant de la història. També
vaig escriure relats de viatges, per
alimentar la vocació de viatger; i llibres
de text, per complementar la
meua professió de docent que, malgrat
tots els desànims tan actuals entre
el gremi dels professors, encara
em motiva.
I un dia, per atzar, vaig trobar la
història fantàstica de la casa Areny
Plandolit. Estava treballant en un
projecte sobre les fargues andorranes
i furgava en l'arxiu patrimonial
de la casa pairal més hisendada
d'Ordino, que conté prop de vint
mil documents i nombrosos llibres
d'actes i de comptes. Vaig sentir una
atracció irresistible que m'arrossegava
cap a la secció on es guarden
la correspondència privada de la família,
les anotacions més personals i
algunes llibretes amb receptes de
cuina i remeis secrets contra les malalties
més estranyes. Aquelles caixes
de l'arxiu que ningú no havia
tocat mai contenien tots els ingredients
d'una novel·la: una part de
vida (els naixements, els viatges, els
amors, les intrigues familiars...);
també una bona part de mort (les
malalties, el dolor, les defuncions
dels nens petits...) i una gran part de
ficció, amb el relat dels judicis entre
germans a causa de les herències.
''Últim estiu a
Ordino" ja estava
feta, només vaig
haver d'escriure-la.
El problema és que
em vaig tornar
addicte al joc de
barrejar la realitat i
la ficció, i des d'a­
leshores continuo
travessant la frontera
entre la història
i la literatura