Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

A Barcelona vaig arribar la tardor
en què es va morir Franco. Havia
començat a estudiar filosofia i
lletres i m'interessava tant la literatura
com la historia. Vaig triar la
historia per una raó d'urgències
juvenils: era la finestreta en què hi
havia menys cua per matricular-se.
El que no vaig triar, el que no vaig
voler perdre'm va ser cap de les possibilitats
que la vida sense el dictador
estrenava a la ciutat: em vaig
apuntar a totes les manifestacions, a
descobrir els nous locals nocturns,
als actes culturals i als aires de llibertat
d'una època que va començar
amb grans esperances i que des­
prés no resultaria mai com l'havíem
somiat. Aquells anys meravellosos
-perdó per l'adjectiu- es van acabar
de sobte quan vaig haver d'anar a
fer el soldat amb els legionaris paracaigudistes
d'Alcalà de Henares.
(Déu meu!, jo legionari, amb el meu
esperit anàrquic i el meu físic
d'Astèrix!)
Em van destinar al quarter general
i m'havia d'-encarregar de RES,
que d'entrada em va semblar una
bona destinació (fins que vaig saber
que volia dir Recreo y Educación
del Soldado). Toc, toc, trucava a la
porta de l'edifici de les presons militars
on feien guàrdia els meus com­
Al port d'Incles, amb alumnes i professors de l'Institut espanyol d'Andorra, en un homenatge a Mn. Cinto. (Encara hi és
la fusta amb els versos: "No us tornaré pas veure boscúries andorranes, rius de Fontalba, estanys de Fontargent"...)
panys paracaigudistes. Que vinc a
portar un llibre sobre cops d'estat famosos
al llarg de la història i la biografia
de Mapoleó al tinent coronel
Tejero (estava empresonat per aquella
estrafolària i estratosférica operació
Galàxia). El teniente coronel
-em contestava el sergent de guàrdia-
no está, ha salido. Perdoni
-comentava jo amb aire innocent-,
no voldria molestar, però és que no
em sembla una presó gaire seriosa.
Nadie te ha preguntado la opinión,
chaval, y lárgate o te pego un puñetazo
que te arranco la cabeza. Els
militars sempre amb els seus arguments
tan convincents. Vaig intuir
/5
-rr: