Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
-=c n La vestimenta dels estudiants feia joc amb les parets escrostonades del pati del seminari (jo sóc el segon dels ajupits començant per l'esquerra). Jo, però, només tenia ulls per a la polpa de síndria dels seus llavis, encesos per la xafogor, i vaig passar el viatge donant-hi voltes com una papallona de nit atrapada en la incandescència d'una bombeta. No era el primer cop que notava el formigueig de l'atracció física cap a la persona que seia al meu costat. Més aviat tímid i discret, tenia l'única gràcia d'aplicar-me amb tossuderia en les assignatures on no hi hagués números. Era tan bon estudiant de lletres com mal esportista. Durant el darrer trimestre del curs, però, vaig estar més pendent del somriure trist del meu company de pupitre que de les explicacions dels professors de quart any d'humanitats, la qual cosa va fer que les notes finals minvessin molt i per poc que no suspenc la famosa revàlida. Al mateix temps que, en passar la clamor d'Almacelles, l'autobús travessava la frontera difusa de les dues províncies, la visió dels llavis d'aquella noia desconeguda va fer que jo deixés també enrere la frontera de la infantesa i la més subtil que separa els destinataris dels nostres desigs. Aquell estiu m'esperava, a més, l'inici d'una altra aventura fantàstica. Vaig anar a treballar a Sarinyena, a l'hotel d'uns amics de la família. Sarinyena era aleshores un poble de més pretensions que realitats, de més soroll que no res, capital de la comarca on s'acaben els rius d'evocacions clàssiques (el riu Flumen o l'Alcanadre) i comencen les estepes desolades dels Monegros. Marisa, la mestressa, pertanyia a una nissaga de gent ferma i emprenedora que havia convertit l'hotel Anoro, ja quasi centenari, en un lloc obligat de parada i fonda en la comarca, sobretot a partir del moment en què Pío Baroja -a qui agradava definirse com un home humil i errant- el va fer sortir en una de les seues novel·les. Mariano, l'amo, havia baixat de la muntanya tocat pel vent esbojarrat del port de Canfranc i per l'esperit arrauxat dels tractants de bestiar i els contrabandistes. Sota l'administració de la parella, la casa va començar una etapa anàrquica, divertida i, a voltes, dramàtica que la portaria gairebé a la desaparició, com si la vida volgués donar la raó a Ramón j. Sender, que era un quasi parent meu i que explicava que sempre havia sentit dir en la vella íab\a aragonesa que "muller d'abaxo amb home d'alto, casa abaxo". Per
a mi van ser una desena d'estius i innombrables caps de setmana viscuts en una espècie d'univers màgic, que no tenia res a veure amb la vida grisa del col·legi de capellans de Lleida. No hi havia horaris, ni fronteres entre la nit i el dia, ni entre la feina dura i la gresca. Recordo que a mitjan agost anàvem a Saragossa a contractar cambrers perquè ens ajudessin durant les festes majors (que els mossos del poble vivien amb una intensitat apocalíptica). Recorríem tots els bars de Madrazo, el sorprenent barrí xinès de la ciutat bastit enmig d'hortes de cogombres i pebrots, i els vells cabarets del nucli antic, com el Plata i l'Oasis, l'últim en tancar fa a penes uns anys i que va merèixer un epitafi de Julio Llamazares que a mi m'hauria agradat signar. Pepe (a) el Pocaleche, Julián, sempre ben pentinat com un ballador de tangos, i altres cambrers dels quals no recordo el nom van dictar-me classes magistrals de filosofia de la vida, mentre paràvem les taules de la terrassa del bar sota la Intentant arribar a Sarinyena de franc. farina ardent garbellada pel sol dels Monegros. Un d'aquells estius prodigiosos va arribar a l'hotel la filla d'un parent de la casa que havia emigrat a França després de la guerra. Era rossa, amb cara de nina, parlava castellà amb accent embruixador de París i duia unes faldilles mínimes. Tots els poemes de l'adolescència, tots Corresponsal de guerra de la revista "Boina Negra" (el primer per la dreta), en unes maniobres militars amb els paracaigudistes. M'interessava tant la literatura com la història. Vaig triar la història per una raó d'urgències juvenils: era la finestreta on hi havia menys cua per matricular-se els pessigolleigs a la panxa, van prendre sentit mentre ens banyàvem al riu Alcanadre, anomenat pels pa gesos de la zona Matapanizos, que per a mi tenia, en aquells capves pres de foc, les ressonàncies àrabs més sensuals. Quan després de dos estius se'n va anar per sempre, em va regalar una polsera amb el seu nom gravat, Martine, igual que hau- 13
- Page 1 and 2: Wwfw9w '^i^^^iiidíM^i^-' FULLS DEL
- Page 3 and 4: La deis dits de rosa A Homer li agr
- Page 5 and 6: JSF A LA MOSQUERA • ^ SALISPAS LA
- Page 7 and 8: Els pares i germans Pi i Tramunt, e
- Page 9 and 10: nya i de la dansa vam fundar l'AEEF
- Page 11 and 12: Lliurament pel president Pujol de l
- Page 13: Joan Peruga Des de la frontera Em v
- Page 17 and 18: A Barcelona vaig arribar la tardor
- Page 19 and 20: d'enterraments de persones vives i
- Page 21 and 22: El desinterès per l'exercici físi
- Page 23 and 24: de vi de qualitat, amb un fort supo
- Page 25 and 26: En la configuració dels paisatges
- Page 27 and 28: fer alguns productes que es conser
- Page 29 and 30: cionada amb la verema i el vi que f
- Page 31 and 32: coartada. Com recordareu, al meu da
- Page 33 and 34: La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
- Page 35 and 36: La colla Joventut Sardanista de Pui
- Page 37 and 38: Estrena de la "Cantata de la Terra"
- Page 39 and 40: A la plaça Catalunya de Buenos Air
- Page 41 and 42: Memòries d'un bon tros de segle Di
- Page 43 and 44: Aquest despreniment no privava que
- Page 45 and 46: comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
- Page 47 and 48: en compte el que digué Lucia, la v
- Page 49 and 50: els veïns, els compatricis, hom s'
- Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
a mi van ser una <strong>de</strong>sena d'estius i innombrab<strong>les</strong><br />
caps <strong>de</strong> setmana viscuts<br />
en una espècie d'univers màgic, que<br />
no tenia res a veure amb la vida grisa<br />
<strong>de</strong>l col·legi <strong>de</strong> capellans <strong>de</strong><br />
Lleida. No hi havia horaris, ni fronteres<br />
entre la nit i el dia, ni entre la<br />
feina dura i la gresca. Recordo que a<br />
mitjan agost anàvem a Saragossa a<br />
contractar cambrers perquè ens aju<strong>de</strong>ssin<br />
durant <strong>les</strong> festes majors (que<br />
els mossos <strong>de</strong>l poble vivien amb<br />
una intensitat apocalíptica). Recorríem<br />
tots els bars <strong>de</strong> Madrazo, el<br />
sorprenent barrí xinès <strong>de</strong> la ciutat<br />
bastit enmig d'hortes <strong>de</strong> cogombres<br />
i pebrots, i els vells cabarets <strong>de</strong>l nucli<br />
antic, com el Plata i l'Oasis, l'últim<br />
en tancar fa a penes uns anys i<br />
que va merèixer un epitafi <strong>de</strong> Julio<br />
Llamazares que a mi m'hauria agradat<br />
signar. Pepe (a) el Pocaleche,<br />
Julián, sempre ben pentinat com un<br />
ballador <strong>de</strong> tangos, i altres cambrers<br />
<strong>de</strong>ls quals no recordo el nom van<br />
dictar-me classes magistrals <strong>de</strong> filosofia<br />
<strong>de</strong> la vida, mentre paràvem <strong>les</strong><br />
tau<strong>les</strong> <strong>de</strong> la terrassa <strong>de</strong>l bar sota la<br />
Intentant arribar a Sarinyena <strong>de</strong> franc.<br />
farina ar<strong>de</strong>nt garbellada pel sol <strong>de</strong>ls<br />
Monegros.<br />
Un d'aquells estius prodigiosos<br />
va arribar a l'hotel la filla d'un parent<br />
<strong>de</strong> la casa que havia emigrat a<br />
França <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra. Era rossa,<br />
amb cara <strong>de</strong> nina, parlava castellà<br />
amb accent embruixador <strong>de</strong> París<br />
i duia unes faldil<strong>les</strong> mínimes. Tots<br />
els poemes <strong>de</strong> l'ado<strong>les</strong>cència, tots<br />
Corresponsal <strong>de</strong> guerra <strong>de</strong> la revista "Boina Negra" (el primer per la dreta), en<br />
unes maniobres militars amb els paracaigudistes.<br />
M'interessava tant la<br />
literatura com la<br />
història. Vaig triar la<br />
història per una raó<br />
d'urgències juvenils:<br />
era la finestreta on<br />
hi havia menys cua<br />
per matricular-se<br />
els pessigolleigs a la panxa, van<br />
prendre sentit mentre ens banyàvem<br />
al riu Alcanadre, anomenat pels pa<br />
gesos <strong>de</strong> la zona Matapanizos, que<br />
per a mi tenia, en aquells capves<br />
pres <strong>de</strong> foc, <strong>les</strong> ressonàncies àrabs<br />
més sensuals. Quan <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> dos<br />
estius se'n va anar per sempre, em<br />
va regalar una polsera amb el seu<br />
nom gravat, Martine, igual que hau-<br />
13