Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

23.04.2013 Views

CZ:, 10 Daniel Pi i Tramunt, consultant algunes obres. cap moment, com alguns diuen que els passa. En aquest punt hi afegeixo que els santuaris del Pallars, i con­ cretament els de les valls d'Àneu, es troben en força bon estat. No són com els de la Garrotxa, per exem­ ple, on per arribar-hi necessites Déu i ajut. Moltes pistes d'accés estan tancades i, per tant, t'has d'anar obrint camí. -M'han dit que sovint s'enrabia quan visita santuaris i refugis. -Sí, i molt, perquè la gent no els respecta i demostra el seu poc civis­ me. Moltes vegades m'hi he trobat matalassos trets fora dels refugis i que estan per llençar; vidres destros­ sats, tanques forçades. Cada dimarts a la nit, quan fem les reunions del Comitè Català de Refugis, és una enrabiada. I de les grosses. -Per acabar, expliqui'm com és un dia de la setmana per a vostè. -Em llevo a les 7 del matí. Baixo a buscar l'Avui. Esmorzo cap a les 8 del matí mentre llegeixo el diari. Després d'esmorzar i fins a les 10 del matí, la meua dona i jo prepa­ rem la jornada. A les 10, em poso amb el butlletí de l'AEEF, feina que comporta anar al darrere de la gent, perquè hi col·labori, o pensar a en­ gegar cicles de conferències, excur­ sions, concerts, etc. Dino a la 1 del migdia. Faig sobretaula amb el diari i cap a les cinc de la tarda em poso amb els santuaris. Faig fitxes, arxivo els goigs, les estampes o les fotogra­ fies que tinc de cada un... Al cap- Portada de la revista "Vèrtex". vespre, o bé tinc reunió amb l'AEEF 0 bé amb el Comitè de Refugis. I així anar fent. En resum, confesso que tinc més feina ara, que estic jubilat, que quan treballava com a agent co­ mercial en el ram fotogràfic. Ah! I els caps de setmana me'n vaig a Sant Julià de Cabrera, al Collsaca- bra, on tenim una petita masia ano­ menada El Puig des de fa gairebé quaranta anys. í en fa vint-i-quatre que faig pujar gent a Cabrera sem­ pre per camins diferents. La veritat és que sovint sóc jo qui va estacant aquells camins. Per acabar l'entrevista a l'incom­ bustible excursionista Daniel Pi, repasso algunes de les fitxes que ha publicat a la revista "Vèrtex". Amb el seu permís, en publiquem una. Santa Maria d'Àneu Comarca: Pallars Sobirà. Situació: terme d'Unarre, en el pla d'Esterri, a l'esquerra del riu No­ guera Pallaresa. Comunicacions: l'accés més fàcil és per un camí-pista, apte per a tota mena de vehicles, que surt d'Esterri i enllaça amb la carretera de Bala­ guer a Esterri (C-147). Alçada: 940 m. Bisbat: de la Seu d'Urgell. Habitat tot l'any?: Sí, en les cases annexes. Observacions: Patrona de la vall d'Àneu. Romànic. Esmentat el lloc a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell l'any 839, se sap que fou monestir benedictí. En principi, tenia tres ábsides de les quals només resta la central. Les pintures murals, del segle xii, foren dutes al museu de Barcelona. Paratge be- llíssim. Actualment, no hi ha hos- tatgeria o servei de menjador.

Joan Peruga Des de la frontera Em vaig quedar enganxat a aquells llavis durant tot el viatge. El vell autobús de la companyia Altoaragonesa, carregat d'estudiants que iniciàvem les vacances, avan­ çava a batzegades per la carretera de Lleida a Monsó, amb les finestre­ LO V 1 S T A I R E tes obertes de bat a bat perquè hi entrés l'aire d'estufa de l'estiu. La noia que ocupava el seient de l'altra banda del passadís aparentava dot­ ze 0 tretze anys i omplia l'uniforme del col·legi de monges amb els in- flaments sobtats de l'adolescència. TM i foros: Joan Periiga //

Joan Peruga<br />

Des <strong>de</strong> la frontera<br />

Em vaig quedar enganxat a<br />

aquells llavis durant tot el viatge.<br />

El vell autobús <strong>de</strong> la companyia<br />

Altoaragonesa, carregat d'estudiants<br />

que iniciàvem <strong>les</strong> vacances, avan­<br />

çava a batzega<strong>de</strong>s per la carretera<br />

<strong>de</strong> Lleida a Monsó, amb <strong>les</strong> finestre­<br />

LO V 1 S T A I R E<br />

tes obertes <strong>de</strong> bat a bat perquè hi<br />

entrés l'aire d'estufa <strong>de</strong> l'estiu. La<br />

noia que ocupava el seient <strong>de</strong> l'altra<br />

banda <strong>de</strong>l passadís aparentava dot­<br />

ze 0 tretze anys i omplia l'uniforme<br />

<strong>de</strong>l col·legi <strong>de</strong> monges amb els in-<br />

flaments sobtats <strong>de</strong> l'ado<strong>les</strong>cència.<br />

TM i foros: Joan Periiga<br />

//

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!