Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
i .,>r El fotògraf Pere Català i Roca va néixer a Valls el 8 de desembre del 1923. El seu pare, Pere Català i Pi, ja era conegut ales hores com el fotògraf surrealista més interessant. Desenvolupà la professió de fotògraf retratista a Valls, on s'havia establert el 1915. Allà es dedicava també a fer fotografies publicitàries pels pobles de la comarca o per a empreses establertes a Barcelona, com Mirurgia o Ford. És en aquest ambient familiar, en què es respirava la fotografia a totes hores, on creixen els germans Català Roca. Dos aprendrien l'ofici del pare: Francesc, el germà gran, i Pere, el xic de la família. En el rovell de l'ou de la família van obtenir una esplèndida cultura fotogràfica. Pere Català Roca va fer les primeres lletres a Valls, a les monges de l'Ensenyança fins als 8 anys, a l'antiga escola dels Caputxins. Continua estudiant, quan la família deci deix establir-se a Barcelona. Realitza amb excel·lents resultats estudis de peritatge mercantil que, malaurada ment, la guerra va estroncar. Passada la contesa es posa Amb ei seu germà Francesc a ¡a festa major de Valls. El conjunt de fotografies que formen el Fons Pere Català Roca aplega 71 unitats, realitzades el juny del 1956 i que inclouen un reportatge complet sobre les falles d'Isil, diverses vistes d'alguns pobles d'Àneu, instantànies sobre el patrimoni arquitectònic i altres temes de caràcter històric i etnològic. Es tracta d'una col·lecció de còpies de fotografies elaborades pel mateix autor i cedides al Consell Cultural. a treballar, d'entrada al Banco Hispano Colonial i, més endavant, al Banco Hispano Americano. Historiador au todidacte, compagina la feina amb la recerca històrica. Des del punt de vista fotogràfic realitzarà bàsicament fotografia industrial per a empreses, per a moltes de les quals el seu pare ja havia treballat abans de la guerra, i també per a algunes agències de publicitat, com Oeste, que en no tenir un fotògraf propi encarregava els tre balls a l'empresa familiar dels Català. Ell mateix defineix l'empresa com una "free lance" de la fotografia in dustrial. Tots dos germans seguiren inicialment l'em premta del pare, que va estar al peu del canó durant molts anys. El seu germà Francesc, però, es va emanci par uns anys després, el 1947, i Pere va continuar a l'empresa familiar. L'altra gran passió de Pere Català és fotografiar els cas tells catalans i els castellers. Això l'ha obligat al llarg de la seua dilatada carrera a fer nombrosos viatges per la geografia dels Països Catalans, intentant simultanejar la fotografia dels castells amb algun encàrrec industrial. El
:a I: 9 TW reportatge de les falles d'Isil, esmentat anteriorment, l'hi va encarregar l'editorial Selecta en editar les obres d'un Joan Amades pràcticament cec, la qua cosa li impossibilitava de fer les fotografies de la festa personalment. Pere Català recorda perfectament aquell viatge durant el qual va conèixer alguns dels personatges que hi apareixen: un jove Joan Lluís, el cèlebre folklorista de Rialb, i la seua esposa Alba. Ambdós gaudint de l'espectacle fallaire. També hi va conèixer l'inimitable mossèn Àngel Moga, rector d'I sil, que no solament beneeix la diada sinó que hi par ticipa de cor. Església de Sant Marti. Borén, 1956. (Reg. T569) Troncs a ia Peixera. El personatge del mig és el folklorista Joan Lluís. Isil, 7956. (Reg. 1574) Retornaria, més endavant, a la terra d'Aneu per fer- hi altres reportatges de fotografia industrial. Viatjava juntament amb el seu amic Joan Capdevila, cineasta de professió que volia proposar a Hidroelèctrica un atractiu projecte cinematogràfic: presentava la importància de l'aigua en el devenir dels humans a través de la història d'una insignificant gota d'aigua.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
- Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 97 and 98: aquests segles i encara de la nostr
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 109 and 110: Estel. Són en color, més allargat
- Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..
:a<br />
I:<br />
9<br />
TW<br />
reportatge <strong>de</strong> <strong>les</strong> fal<strong>les</strong> d'Isil, esmentat anteriorment,<br />
l'hi va encarregar l'editorial Selecta en editar <strong>les</strong><br />
obres d'un Joan Ama<strong>de</strong>s pràcticament cec, la qua<br />
cosa li impossibilitava <strong>de</strong> fer <strong>les</strong> fotografies <strong>de</strong> la festa<br />
personalment. Pere Català recorda perfectament<br />
aquell viatge durant el qual va conèixer alguns <strong>de</strong>ls<br />
personatges que hi apareixen: un jove Joan Lluís, el<br />
cèlebre folklorista <strong>de</strong> Rialb, i la seua esposa Alba.<br />
Ambdós gaudint <strong>de</strong> l'espectacle fallaire. També hi va<br />
conèixer l'inimitable mossèn Àngel Moga, rector d'I<br />
sil, que no solament beneeix la diada sinó que hi par<br />
ticipa <strong>de</strong> cor.<br />
Església <strong>de</strong> Sant<br />
Marti. Borén, 1956.<br />
(Reg. T569)<br />
Troncs a ia Peixera. El<br />
personatge <strong>de</strong>l mig és el<br />
folklorista Joan Lluís.<br />
Isil, 7956. (Reg. 1574)<br />
Retornaria, més endavant, a la terra d'Aneu per fer-<br />
hi altres reportatges <strong>de</strong> fotografia industrial. Viatjava<br />
juntament amb el seu amic Joan Cap<strong>de</strong>vila, cineasta<br />
<strong>de</strong> professió que volia proposar a Hidroelèctrica un<br />
atractiu projecte cinematogràfic: presentava la<br />
importància <strong>de</strong> l'aigua en el <strong>de</strong>venir <strong>de</strong>ls humans a<br />
través <strong>de</strong> la història d'una insignificant gota d'aigua.
Change language