Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Peramea.
Tot i que abans els treien de l'es-
,_^ glésia sempre que era necessari fer
>. una rogativa contra la sequera, les
restes dels Màrtirs Sants avui passen
tot l'any tancades amb pany i forre-
/ /2 Hat en una urna de fusta i vidre dipositada
en un altar lateral. L'únic
dia que se'ls pot veure és el 28 de
desembre -els Sants Innocents-,
quan la gent del poble els presenta
els seus respectes. (Ajuntament de
Baix Pallars. Tel.: 973 66 20 40.)
3. Pujol
Hi ha dos maneres d'accedir a
Pujol. En cotxe, gràcies a un trencall
Estany de Montcortés.
a l'esquerra un quilòmetre després
d'haver deixat enrere Peramea, o
caminant. Per raons òbvies us proposo
la segona alternativa, d'uns
vint minuts de durada. El camí, perfectament
indicat, el trobareu uns
centenars de metres més enllà de
Peramea, en direcció a Bretui. Poc
després contemplareu la font de
Sant Cristòfol. Fixeu-vos bé en la
pica de la dreta, perquè és un sarcòfag
datat entre els segles xiii i xiv.
Una mica més enllà, també indicat,
accedireu al sender que en cinc
minuts mena al dolmen de Mosquera,
un monument megalític de
l'edat del bronze. Reincorporats al
camí de Pujol, encara podreu contemplar
una creu de terme amb la
imatge de jesús al davant i la de la
Mare de Déu al darrere. Malgrat que
està datada al segle xvii, tot sembla
indicar que es tracta d'una peça romànica
posteriorment modificada.
A partir d'aquest punt, la presència
abrumadora de les alzines us acompanyarà
fins a Pujol. Aquesta vila,
amb només una casa permanentment
habitada, té el privilegi de
gaudir d'una vista magnífica sobre
el congost de Collegats, sota l'ombra
permanent de la Geganta Adormida,
una silueta que l'atzar i el
temps han dibuixat en les roques de
la serra de Peracalç.
4. Montcortés (15 quilòmetres)
Reincorporats a la via principal,
la carretera s'enfila considerablement.
Havent passat Bretui, arribareu
a les primeres cases de Montcortés.
Us proposo que us hi atureu i
feu un tomb pels seus carrers. Destaca
l'edifici de la rectoria, que algunes
fonts identifiquen amb l'antic
castell del poble.
A uns pocs centenars de metres
de la vila hi ha l'estany de Montcortés.
El Pallars Sobirà és una terra rica
en llacs. Ara bé, aquest té una particularitat.
A diferència dels estanys
pirinencs, que són d'origen glacial,
el de Montcortés és d'origen càrstic
i s'alimenta, com els d'Estanya (Ribagorça),
els de Basturs (Pallars
Jussà) 0 el de Banyoles (Pla de l'Estany),
d'aigües subterrànies.
De forma gairebé circular i amb
uns 35 metres de fondària màxima,
l'aurèola màgica del llac de Montcortés
ha engendrat les més variades
llegendes. Com aquella que explica
que, sota les seues aigües, s'amaga
l'antiga gran ciutat de Pallars, submergida
per càstig diví.
E