Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

'" ^. •-
carretera de Sort, aixoplugava els
masovers que arribaven per treballar
als salins. Els amos, que tenien
dotze eres o més, es passejaven amb
capa pel mercat dels dissabtes a la
plaça Mercadal, el millor mercat de
tota la muntanya. Amb el reclam de
la sal, es comprava i es venia llenya,
carbó, trumfes, teia, pega, patates,
blat..."
Amos, masovers, escampadors,
traginers... A poc a poc tots van
anar abandonant l'aigua salada de
Gerri, les arcabotes i les eres, el ras-
till i el picatolls. Fins i tot van fugir
de la mastodòntica Casa de la Sal,
dels seus 660 metres quadrats de
teulat, dels seus tres pisos i de la
sobreteulada.
Avui, l'immens espai de la Casa
de la Sal només és ple de records
d'un passat que s'ha fet fonedís. Les
trapes del terra del seu primer pis ja
no veuran baixar mai més les tones
de sal fins a la planta baixa, on les
crostes blanques encara ara decoren
les seues parets carregades d'histò­
ria. Unes parets que en els darrers
anys han servit per poca cosa més
que per aixoplugar algun ball de fes­
ta major boicotejat per una tempes­
ta. Perquè l'aigua de pluja, al contrari
que el sol i el vent, era, no ho oblidem,
el pitjor enemic dels salins.
La Ruta
Gerri de la Sal-Peramea: 4 km
Peramea-Pujol:3 km
Pujol-Montcortés: 8 km
1. Gerri de la Sal
Quan hom visita el Pallars So­
birà, la parada en aquesta població
és obligada. I no només pels salins!
Val la pena de passejar per la seua
antiga vila closa i, posteriorment,
havent passat la placeta de Sant
Feliu, travessar la Noguera Pallaresa
per l'anomenat pont del Monestir.
Tot i que l'arc central ha estat refet
diverses vegades, aquest pontarró de
més de trenta metres de llargada
encara conserva els seus brancals
medievals. I d'allà al monestir de
Santa Maria, que durant segles fou
qui controlà el lucratiu negoci de la
sal al poble. Aquesta abadia és una
de les referències arquitectòniques
de les comarques pirinenques. Del
conjunt destaca l'església, que va ser
consagrada a mitjan segle xii, amb
tres enormes naus separades per uns
pilans compactes en forma de creu.
Si visiteu Cerri el tercer diumenge
d'agost no us perdeu el tradicional
ball de la Morisca, que des de
temps immemorials té lloc a la població.
Segons Joan Amades, la de
Gerri "es una de les variants més interessants
de la Morisca, un dels
pocs balls catalans que balla una
parella sola". (Ajuntament de Baix
Pallars. Tel.: 973 66 20 40.)
2. Peramea
Aquesta vila és la porta d'entrada
al pla de Corts, un territori d'uns
65 km- que és la viva imatge de la
transició paisatgística entre el
Pallars Sobirà i el Jussà.
Només arribar a Peramea -la Petra
Media que esmentava el filòleg
Joan Coromines en el seu Oriomasticon
Cataloniae- us adonareu que ^ ^ I
el regust medieval hi continua ben
present. Podeu accedir a la vila closa
per una portalada que s'obre ^^
davant de l'om monumental de la o
població. Els seus dos carrers, paral- •^
lels, estan embellits per la presència
dels porxos i dels antics escuts fami- ,^
liars, molts d'ells amb noms d'oficis
avui ja desapareguts. *~
A un extrem del poble hi ha les ^
restes de l'antiga torre dels Colomers -_,,
i, a l'altre, les de l'antic castell de Peramea.
Sota del turó on s'encavalcava
l'antiga fortalesa destaca l'església
de Sant Cristòfol, documentada
ja al segle x tot i que molt modificada.
El seu interior acull les restes dels
anomenats Màrtirs Sants, uns infants
que, segons la tradició, foren assassinats
per Herodes en el seu intent de
posar fi a la vida del nen jesús.
Segons s'afirma al poble, aquestes
despulles van ser dutes al pla de
Corts pel comte del Pallars després
d'un dels seus viatges a Terra Santa.