108 Qabriel Çarcía (JMárquez Vivir para contarla Gabriel García Márquez. «Vivir para contarla» AAondadorí Realment, en el cas <strong>de</strong> Márquez, n'hi hauria hagut prou amb viure-la, encara que al final només hagués servit per contar aquesta història. No sempre d'un gran escriptor es pot esperar unes grans memòries, si més no unes memòries que es puguin empassar sense tenir la sensació que l'autor s'ha permès un donatiu a l'ego a <strong>les</strong> acabal<strong>les</strong> <strong>de</strong> la vida. Pràcticament es podria parlar <strong>de</strong> novel·la, més que d'un relat autobiogràfic, perquè al volum trobarem tot el Márquez que un espera tro bar <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> llegir la seua obra. De fet, un arriba a pensar si no li pren el pèl mentre l'escriptor juga amb el realisme màgic, en aquest cas unes memòries màgiques. Potser és que l'autor ha assumit plenament que per més assaig biogràfic que es vulgui plantejar, la literatura li brolla entre línies. El que passa, però, és que el lector s'adona que ha llegit unes novel·<strong>les</strong> que emanen d'una vida amb intensitat narrativa. Agradarà molt, doncs, als amants <strong>de</strong> Gen años <strong>de</strong> soledad o Joan Blanco, Antoni Jiménez i Ferran Relia (ed.). «El fons Corbera i <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong> (1880 1968)» <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>. Esterri <strong>d'Àneu</strong>, 2002 El fons Corbera <strong>de</strong>splega un valuós i ampli repertori, es<strong>de</strong>vé un tresor <strong>de</strong> manifestacions <strong>de</strong> la vida quotidiana. Un au tèntic microcosmos per on <strong>de</strong>sfilaran una variada galeria <strong>de</strong> personatges i famílies orgulloses <strong>de</strong> ser-ho, pob<strong>les</strong> d'abans <strong>de</strong> la guerra, l'incipient traçat <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong>l port <strong>de</strong> la Bonaigua, prop <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu; la construcció <strong>de</strong>ls ponts sobre la Noguera i Bonaigua a la carretera d'Isil; la <strong>de</strong> la pre sa <strong>de</strong> la Torrassa contemplada per un trist i inútil pont <strong>de</strong> pedra; un complet mostrari d'esglésies i mobiliari sagrat (retau<strong>les</strong>, imatgeria) que la inconsciència <strong>de</strong> la Guerra Civil s'endurà com una ventada <strong>de</strong> port; l'exultant aparició <strong>de</strong>l primer cotxe als carrers d'Esterri; <strong>les</strong> visites d'Alfons XIII tran sitant marcialment sola pal·lis florejats o la <strong>de</strong>l dictador Franco, en el periple inaugurador <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals d'Esterri i Espot; l'entrada, l'any 1938, <strong>de</strong>ls nacionals a <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>; <strong>les</strong> mira<strong>de</strong>s làngui<strong>de</strong>s <strong>de</strong> nois i noies arrecerats entorn <strong>de</strong>l mestre; algunes esco<strong>les</strong> en construcció, com la d'Escalarre, Sorpe o Esterri; els pob<strong>les</strong> concentrats en els joiosos i acolorits aplecs <strong>de</strong> Santa Maria, Sant Pere <strong>de</strong>l Burgal 0 Sant Roc; una nòmina <strong>de</strong>ls sacerdots <strong>d'Àneu</strong> con fiats encara en el futur, visites episcopals, bo<strong>de</strong>s, comunions, festes majors, caramel<strong>les</strong>, pagesos als camps, el príncep <strong>de</strong> £/ amor en /os tiempos <strong>de</strong>l cólera, conèixer els referents que inspiren personatges i trames que hom creu fruit només d'una fructífera imaginació. I això que el volum tot just arriba a la publicació <strong>de</strong> la primera novel·la. Márquez ens narra en aquest llibre la seua infantesa i joventut. I ens transporta un cop més a un món quasi oníric, per recor dar-nos <strong>de</strong> cop que la seua vida va passar en un temps i un país. Això sobretot pel que fa a la part <strong>de</strong> la infantesa. La <strong>de</strong> la joventut ens mostra un Márquez calavera, que viu al dia un paisatge d'amics, llibres i dones, que es<strong>de</strong>vindrà el teló <strong>de</strong> fons per sempre. Tot plegat, en conjunt, permetin-me, força divertit, justament perquè el lector s'oblida que ha estat llegint unes memòries. Diu la propaganda <strong>de</strong> la contraportada que aquest és un <strong>de</strong>ls llibres més esperats <strong>de</strong> la dècada, jo no era conscient d'espe rar-lo. Ara sí, amb ganes, n'espero la continuació. E. P. Mònaco pescant a Airoto, l'estampa <strong>de</strong>vastadora <strong>de</strong>ls aiguats <strong>de</strong>l 37... Un univers sencer <strong>de</strong>l qual forma part, sens dubte, el mateix fotògraf. Les 643 fotografies <strong>de</strong>l fons Corbera, 10 <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals s'inclouen en el catàleg <strong>de</strong> manera singularitzada i agrupa<strong>de</strong>s en quatre àmbits temàtics (els pob<strong>les</strong> i la gent, el món <strong>de</strong>l tre ball, vida pública i vida privada, i lleure i cultura), ens propor cionen la imatge global d'una societat que, difícilment, haguéssim conegut sense el treball constant, esforçat i intel·ligent d'aquest capellà fotògraf. Si la Leltz Camera d'Ernest Leitz, és a dir, la famosa i fàcilment transportable Leica, hagués estat una <strong>de</strong> <strong>les</strong> eines utilitza<strong>de</strong>s en els anys joves d'aquest mossèn <strong>de</strong> Corbera, en lloc <strong>de</strong> manejar pesa <strong>de</strong>s màquines <strong>de</strong> retratar que feien la impressió en plaques <strong>de</strong> vidre, el resultat <strong>de</strong> la seua laboriosa <strong>de</strong>dicació a confegir un retaule <strong>de</strong> vida aneuenc, hagués tingut, sens dubte, una doble virtut: la <strong>de</strong> ser quantitativament impressionant i la <strong>de</strong> multi plicar <strong>les</strong> seqüències <strong>de</strong> la quotinianeïtat. Tot amb tot, allò que és important, segons <strong>les</strong> parau<strong>les</strong> <strong>de</strong> l'alemany Langraft, un <strong>de</strong>ls introductors <strong>de</strong> la Leica a l'Estat espanyol cap als anys trenta, "no és mai la camera, sinó el cap que hi ha darrere el visor". F. R.
Els salins <strong>de</strong> Gerri (Pallars Sobirà) Els homes <strong>de</strong> la sal Un home <strong>de</strong> la sal. La sal ha estat, sense cap mena <strong>de</strong> dubte, el condiment més utilitzat per <strong>les</strong> diverses generacions d'habi tants <strong>de</strong>l planeta. Sense anar més V E N T DE P O R T lluny, el mot sal.iri prové <strong>de</strong>l paga ment amb aquest producte. A l'edat mitjana, tenir-ne era posseir un petit tresor. La sal, fins i tot, va ser la cau- Per Jordi Creus Fotos: Joan Blanco 100
- Page 1 and 2:
Wwfw9w '^i^^^iiidíM^i^-' FULLS DEL
- Page 3 and 4:
La deis dits de rosa A Homer li agr
- Page 5 and 6:
JSF A LA MOSQUERA • ^ SALISPAS LA
- Page 7 and 8:
Els pares i germans Pi i Tramunt, e
- Page 9 and 10:
nya i de la dansa vam fundar l'AEEF
- Page 11 and 12:
Lliurament pel president Pujol de l
- Page 13 and 14:
Joan Peruga Des de la frontera Em v
- Page 15 and 16:
a mi van ser una desena d'estius i
- Page 17 and 18:
A Barcelona vaig arribar la tardor
- Page 19 and 20:
d'enterraments de persones vives i
- Page 21 and 22:
El desinterès per l'exercici físi
- Page 23 and 24:
de vi de qualitat, amb un fort supo
- Page 25 and 26:
En la configuració dels paisatges
- Page 27 and 28:
fer alguns productes que es conser
- Page 29 and 30:
cionada amb la verema i el vi que f
- Page 31 and 32:
coartada. Com recordareu, al meu da
- Page 33 and 34:
La Laguna del Tejo. Las Lagunas de
- Page 35 and 36:
La colla Joventut Sardanista de Pui
- Page 37 and 38:
Estrena de la "Cantata de la Terra"
- Page 39 and 40:
A la plaça Catalunya de Buenos Air
- Page 41 and 42:
Memòries d'un bon tros de segle Di
- Page 43 and 44:
Aquest despreniment no privava que
- Page 45 and 46:
comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigu
- Page 47 and 48:
en compte el que digué Lucia, la v
- Page 49 and 50:
els veïns, els compatricis, hom s'
- Page 51 and 52:
guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54:
FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56:
Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58:
dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
- Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 97 and 98: aquests segles i encara de la nostr
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 109: Estel. Són en color, més allargat
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
- Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..