Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

108
Qabriel
Çarcía (JMárquez
Vivir para contarla
Gabriel García Márquez. «Vivir para contarla»
AAondadorí
Realment, en el cas de Márquez, n'hi hauria hagut prou amb
viure-la, encara que al final només hagués servit per contar
aquesta història. No sempre d'un gran escriptor es pot esperar
unes grans memòries, si més no unes memòries que es puguin
empassar sense tenir la sensació que l'autor s'ha permès un
donatiu a l'ego a les acaballes de la vida. Pràcticament es
podria parlar de novel·la, més que d'un relat autobiogràfic,
perquè al volum trobarem tot el Márquez que un espera tro­
bar després de llegir la seua obra. De fet, un arriba a pensar si
no li pren el pèl mentre l'escriptor juga amb el realisme
màgic, en aquest cas unes memòries màgiques. Potser és que
l'autor ha assumit plenament que per més assaig biogràfic que
es vulgui plantejar, la literatura li brolla entre línies. El que
passa, però, és que el lector s'adona que ha llegit unes
novel·les que emanen d'una vida amb intensitat narrativa.
Agradarà molt, doncs, als amants de Gen años de soledad o
Joan Blanco, Antoni Jiménez i Ferran Relia (ed.).
«El fons Corbera i les valls d'Àneu (1880 1968)»
Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Esterri d'Àneu, 2002
El fons Corbera desplega un valuós i ampli repertori, esdevé
un tresor de manifestacions de la vida quotidiana. Un au­
tèntic microcosmos per on desfilaran una variada galeria de
personatges i famílies orgulloses de ser-ho, pobles d'abans
de la guerra, l'incipient traçat de la carretera del port de la
Bonaigua, prop de la Mare de Déu; la construcció dels ponts
sobre la Noguera i Bonaigua a la carretera d'Isil; la de la pre­
sa de la Torrassa contemplada per un trist i inútil pont de
pedra; un complet mostrari d'esglésies i mobiliari sagrat
(retaules, imatgeria) que la inconsciència de la Guerra Civil
s'endurà com una ventada de port; l'exultant aparició del
primer cotxe als carrers d'Esterri; les visites d'Alfons XIII tran­
sitant marcialment sola pal·lis florejats o la del dictador
Franco, en el periple inaugurador de les centrals d'Esterri i
Espot; l'entrada, l'any 1938, dels nacionals a les valls
d'Àneu; les mirades lànguides de nois i noies arrecerats
entorn del mestre; algunes escoles en construcció, com la
d'Escalarre, Sorpe o Esterri; els pobles concentrats en els
joiosos i acolorits aplecs de Santa Maria, Sant Pere del
Burgal 0 Sant Roc; una nòmina dels sacerdots d'Àneu con­
fiats encara en el futur, visites episcopals, bodes, comunions,
festes majors, caramelles, pagesos als camps, el príncep de
£/ amor en /os tiempos del cólera, conèixer els referents que
inspiren personatges i trames que hom creu fruit només d'una
fructífera imaginació. I això que el volum tot just arriba a la
publicació de la primera novel·la.
Márquez ens narra en aquest llibre la seua infantesa i joventut.
I ens transporta un cop més a un món quasi oníric, per recor­
dar-nos de cop que la seua vida va passar en un temps i un
país. Això sobretot pel que fa a la part de la infantesa. La de la
joventut ens mostra un Márquez calavera, que viu al dia un
paisatge d'amics, llibres i dones, que esdevindrà el teló de
fons per sempre.
Tot plegat, en conjunt, permetin-me, força divertit, justament
perquè el lector s'oblida que ha estat llegint unes memòries.
Diu la propaganda de la contraportada que aquest és un dels
llibres més esperats de la dècada, jo no era conscient d'espe­
rar-lo. Ara sí, amb ganes, n'espero la continuació. E. P.
Mònaco pescant a Airoto, l'estampa devastadora dels aiguats
del 37... Un univers sencer del qual forma part, sens dubte,
el mateix fotògraf.
Les 643 fotografies del fons Corbera, 10 de les quals
s'inclouen en el catàleg de manera singularitzada i agrupades
en quatre àmbits temàtics (els pobles i la gent, el món del tre­
ball, vida pública i vida privada, i lleure i cultura), ens propor­
cionen la imatge global d'una societat que, difícilment,
haguéssim conegut sense el treball constant, esforçat i
intel·ligent d'aquest capellà fotògraf. Si la Leltz Camera
d'Ernest Leitz, és a dir, la famosa i fàcilment transportable
Leica, hagués estat una de les eines utilitzades en els anys
joves d'aquest mossèn de Corbera, en lloc de manejar pesa­
des màquines de retratar que feien la impressió en plaques de
vidre, el resultat de la seua laboriosa dedicació a confegir un
retaule de vida aneuenc, hagués tingut, sens dubte, una doble
virtut: la de ser quantitativament impressionant i la de multi­
plicar les seqüències de la quotinianeïtat. Tot amb tot, allò
que és important, segons les paraules de l'alemany Langraft,
un dels introductors de la Leica a l'Estat espanyol cap als anys
trenta, "no és mai la camera, sinó el cap que hi ha darrere el
visor". F. R.