Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Lliurament pel president Pujol de la medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya. Octubre del 1991.
-Te'ls dic tots? Mira, al Pallars
Sobirà he estudiat el santuari de la
Mare de Déu de les Ares, que és a
Sorpe. El de Santa Maria d'Àneu, a
Unarre; el de la Mare de Déu de la
Muntanya, a Caregue; el de la Mare
de Déu del Soler, a Montardit de
Baix; el de la Mare de Déu d'Ar-
boló, a Arcalís; el de Sant Miquel, a
Roní, el de la Mare de Déu d'Espià,
a Baén, i el de la Mare de Déu de la
Roca, a Escart.
I al Pallars Jussà, el santuari de
Sant Salvador del Bosc, que és a
Llimiana. El de la Mare de Déu de la
Plana, a la Plana (Mont-ros); el de la
Mare de Déu d'Erbul, a Fígols de la
Conca; el de la Mare de Déu de la
Posa, a Isona, I el de la Mare de Déu
del Bonrepòs, que és a Sant Sal­
vador de Toló.
Moltes vegades
he trobat matalas­
sos trets fora dels
refugis i que estan
per llençar; vidres
destrossats, tanques
forçades...
-Déu n'hi do! Quant de temps
ha trigat per visitar aquests santuaris
Pallaresos, i de quins guarda més
bon recorda
\
-Vaig llogar un piset a Esterri
d'Àneu durant dos estius seguits per
poder fer totes aquestes excursions.
En aquest sentit, he de dir que la
meua dona, Maria Noya, m'hi
acompanya sempre i em dóna
suport. Així doncs, el pis d'Esterri
era el camp base, com si diguéssim,
per visitar els santuaris del Pallars.
De tots aquests, remarco el santuari
de Santa Maria d'Àneu, a la pobla­
ció d'Unarre. En primer lloc, per la
situació on es troba, i, en segon lloc,
perquè en el seu interior es pot
observar la patrona. També és
impressionant el santuari de la Mare
de Déu de la Roca, a Escart. Se'n pot
dir literalment que està penjat dalt
d'una muntanya. La veritat és que
em va entusiasmar arribar-hi, però,
tot i això, no vaig tenir vertigen en