Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Estel. Són en color, més allargats, molt atractius i tant o més
útils que sempre per moure's pels indrets naturals de casa nos­
tra. Seguint la tradició, amb cada mapa s'adjunta una petita
guia. Hi trobareu les vies d'accés, els punts d'interès, tota
mena de senders llargs i curts, rutes d'alpinisme, d'esquí, de
bicicleta..., a part dels allotjaments, els telèfons més impor­
tants, etc. De cada recorregut, se n'indica la longitud, la dura­
da, el desnivell i el grau de dificultat, a part d'una bona des­
cripció del trajecte, és clar.
Per a més informació, www.edilonalalpina.com. A. M.
Kertész. «Yo, otro. Crónica del cambio»
El Acantilado. Barcelona, 2002. (Traducció d Adán
Kovacsis)
El llibre de Kertész parla
sobre els canvis personals
quan canvien les societats
i la política. Kertész és un
altre escriptor del jo, dels
que arrenquen de
Montaigne i saben retra­
tar-se en l'espill moral de
l'escriptura centreeuro-
pea, però que també co­
neixen els moderns: sa­
ben, com Rimbaud, que
el jo és una màscara i,
com Pessoa, s'inventen
una personalitat, la so­
mien. L'escriptor es veu
sol i perdut, eM991 davant el Danubi, a Budapest, i ho conta
sense vergonya, sense pudor. S'ha ensorrat el social isme d'Estat
a Hongria i ell s'adona que li han retornat la condició mínima:
la seua llibertat personal, i per tant, la possibilitat de viatjar a
Viena o a Alemanya. Afirma que ha sobreviscut a l'única aspi­
ració d'aquell país: l'eterna temptació dels cants de sirena que
conviden al suïcidi psíquic, intel·lectual i, al final, físic.
Les imatges de l'hecatombe moral de la dictadura socialista
són eficaces: "Miri on miri, cruixeixen les pròtesis morals, res­
sonen les crosses morals, transiten les cadires de roda morals."
Per tant, haurà de fer un llarg camí per renéixer, per transfor­
mar-se. Per ser. La seua obsessió permanent és Auschwitz -on
ell va estar pres-. És la seua misèria i el seu capital, afirma. La
reflexió constant troba un lloc on aferrar-se: "No deveu pas es­
perar de mi que formuli la meva pertanyença nacional, religio­
sa i racial? No deveu pas esperar de mi que tingui una identitat?
Us ho revelaré: només posseeixo una identitat, la identitat
d'escriure. La identitat que s'escriu a si mateixa. Què més sóc?"
Naturalment això és cert, però el nucli segueix sent allò que
hem anomenat /
Es tracta d'un recull d'informació sobre la darrera biennal de
fotografia realitzada a Olot (Garrotxa) el mes d'agost de 2002.
No és una petita activitat municipal, ja que ha consistit en 39
exposicions en diversos locals de la ciutat. El tema era ben
variat: hi trobem fotografia purament artística, imatges de caire
social, de retrospecció històrica, de viatges exòtics, de natu­
ra..., i realitzades amb nombroses tècniques: paisatge, retrat,
reportatge, fotografia macro, amb microscopi, etc.
No solament hi ha autors locals, sinó procedents de tots els
indrets, i tant amateurs com professionals, però sempre amb
un alt nivell de qualitat. I Olot Fotografia no ha estat només un
seguit d'exposicions, ja que també han portat a la capital de la
Garrotxa fotògrafs per fer projeccions de diapositives i confe­
renciants per parlar de tècniques fotogràfiques.
Així doncs, esperem ansiosos les activitats que organitzaran
l'any que ve. Els màxims responsables de tot plegat són M.-À.
Codes, |. F. Gras, P. Font, |. Planes, M. Planagumà, |. Puigde-
mont, Q. Roca i C. Sitjar. Comandes i més informació, olotfo-
tografia§webdolot.org ob09 72 84 18. A. M.
•HMEïnESJiSILY
107