Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
106 LO C O D E R Per Andreu Loncà, Enric Pinyol, Albert Masó i Ferran Relia Philip Roth. «L'animal moribund» La Magrana. Barcelona. 1001 En la novel·la hi ha energia i convicció d'una veu narrativa que des de la primera ratlla ens sedueix. Ens parla molt a prop, quasi en podem sentir l'escalfor. Ens parla moralment des de la més gran immora litat imaginable. Ens fa creure la rara vitalitat seductora d'un profes sor vell (que en cap cas no és vist pel lector com a tal) que encara caça jovenetes. Queda clar, doncs, que les grans novel·les, siguin llargues, siguin curtes, parlen de les grans passions dels homes sense justificar-les. En aquesta novel·la de Roth, la gran passió són les Loiites, /es /eunes í'úles en fleur. Ara, el personatge jove té una certa personalitat, diem-ne conservadora, que la fa més morbosa. Però si fos això, només fóra un altre capítol de les aventures sexuals de Henry Miller. S'hi pot llegir també la comprensió, sobtada, de la mort del personatge, presentada per aquesta seductora noia cubana que emmalalteix. I fins i tot se suggereix el domini profund que exerceix la noia cuba na sobre el vell seductor. La novel·la acaba amb una frase inquietant, en condicional, penjada en l'aire: el vell professor de crítica diu que "cal que l'acompanyi". L'interlocutor ima ginat només diu una frase: "Rumiï-s'ho. Rumiï-s'ho. Si hi va, no serà ningú." No sabem què farà el personatge. Ni sabem què faríem nosaltres en una situació semblant. Aquí Philip Roth té una gran virtut: domina perfectament la veu del seu personatge, que va padant no se sap exactament a qui. Només ho mig podrem intuir al final. D'entrada enrao na, es confessa, s'analitza, sense cap sensació de culpa, amb el lector, que va seguint els camins d'un personatge excel·lentment retratat: Consuela Castillo, una noia filla de pares cubans que viu a Nord-amèrica però que se sent cuba na pels quatre costats. La Consuela és una adolescent de 24 anys a la qual "el cos encara li resulta una cosa nova, encara hi està experimentant, encara l'està sospesant". L'eficàcia del seu estil literari és sorprenent: econòmic i pre cís. De Consuela Castillo diu que era "tan acabada de sortir de l'ou com a dona que no hauria estat cap sorpresa trobar fragments de closca adherits al seu front ovoide". Quant a les relacions sexuals, Philip Roth desgrana amb detalls precisos tota la mecànica de l'amor. I ens suggereix una altra cosa: el joc complex de domini que tota relació sexual conté. A. L. Manuel Vázquez Montalbán. «Erec y Enide>' Mondadorí Pablo Matasanz és un vell catedràtic medievalista, a qui costa assumir que es fa vell. Repèl millor homenat ge que podia esperar quan es jubila, envoltat de col·legues, amics, i recone gut efusivament pel món cultural i polític. Està casat amb la Madrona, una pija de Pedralbes, amable i sen sible, a qui ha perdut la seua condició de rica. Tots dos tenen adoptat un jove MANUEL VÁ/QI:I-;/ MONIALBÁN metge, Pablo, que ha deixat una carrera prometedora per anar a fer de voluntari de Metges sense Eronteres, amb la seua companya, la Myriam. Quatre vides que no tenen res a veure i alhora són interdependents l'una de l'altra en la realitat i la ficció. Matasanz dissertarà en el seu homenatge sobre la primera novel·la del cicle artúric frec / Enide, admirat per una història d'amor que no creu que es pugui fer realitat més enllà del mite: combatre per l'amor, per reconquistar-lo dia rere dia. En la seua visió freda i intel·lectualista del món no ha volgut entendre que la intensa vida del seu fill adoptiu en el fons és un reflex de la seua reanalitzada novel·la. Però aquests són només alguns elements d'una trama que ens situa en la vida d'un acadèmic brillant d'existència grisenca, contraposada a l'idealisme d'uns joves que viuen de canviar el món. Una novel·la que barreja l'assaig amb l'aventura i contraposa escenaris molt diferents, un petit llogarret de Galícia, la Barcelona de classe alta i la Sud-amèrica en con flicte. E.P. «Mapes de Catalunya» Alpina & Cieo/ístel. Barcelona. 1001. Tots els que hem tingut interès a conèixer el nos tre entorn natural català recordem entranyable ment els plànols amb tapes de color taronja que sempre portàvem amb nosaltres, perquè els mapes de l'Alpina han esdevingut un clàssic entre els excursionistes. Doncs bé, la novetat és que acaba d'aparèixer la col·lecció "E-25", una nova sèrie de mapes a escala 1:25.000, editada conjuntament amb Cec / Pica distaté £. MonHoii^ 25 VallFeirera^ Vall de Cardi
Estel. Són en color, més allargats, molt atractius i tant o més útils que sempre per moure's pels indrets naturals de casa nos tra. Seguint la tradició, amb cada mapa s'adjunta una petita guia. Hi trobareu les vies d'accés, els punts d'interès, tota mena de senders llargs i curts, rutes d'alpinisme, d'esquí, de bicicleta..., a part dels allotjaments, els telèfons més impor tants, etc. De cada recorregut, se n'indica la longitud, la dura da, el desnivell i el grau de dificultat, a part d'una bona des cripció del trajecte, és clar. Per a més informació, www.edilonalalpina.com. A. M. Kertész. «Yo, otro. Crónica del cambio» El Acantilado. Barcelona, 2002. (Traducció d Adán Kovacsis) El llibre de Kertész parla sobre els canvis personals quan canvien les societats i la política. Kertész és un altre escriptor del jo, dels que arrenquen de Montaigne i saben retra tar-se en l'espill moral de l'escriptura centreeuro- pea, però que també co neixen els moderns: sa ben, com Rimbaud, que el jo és una màscara i, com Pessoa, s'inventen una personalitat, la so mien. L'escriptor es veu sol i perdut, eM991 davant el Danubi, a Budapest, i ho conta sense vergonya, sense pudor. S'ha ensorrat el social isme d'Estat a Hongria i ell s'adona que li han retornat la condició mínima: la seua llibertat personal, i per tant, la possibilitat de viatjar a Viena o a Alemanya. Afirma que ha sobreviscut a l'única aspi ració d'aquell país: l'eterna temptació dels cants de sirena que conviden al suïcidi psíquic, intel·lectual i, al final, físic. Les imatges de l'hecatombe moral de la dictadura socialista són eficaces: "Miri on miri, cruixeixen les pròtesis morals, res sonen les crosses morals, transiten les cadires de roda morals." Per tant, haurà de fer un llarg camí per renéixer, per transfor mar-se. Per ser. La seua obsessió permanent és Auschwitz -on ell va estar pres-. És la seua misèria i el seu capital, afirma. La reflexió constant troba un lloc on aferrar-se: "No deveu pas es perar de mi que formuli la meva pertanyença nacional, religio sa i racial? No deveu pas esperar de mi que tingui una identitat? Us ho revelaré: només posseeixo una identitat, la identitat d'escriure. La identitat que s'escriu a si mateixa. Què més sóc?" Naturalment això és cert, però el nucli segueix sent allò que hem anomenat / Es tracta d'un recull d'informació sobre la darrera biennal de fotografia realitzada a Olot (Garrotxa) el mes d'agost de 2002. No és una petita activitat municipal, ja que ha consistit en 39 exposicions en diversos locals de la ciutat. El tema era ben variat: hi trobem fotografia purament artística, imatges de caire social, de retrospecció històrica, de viatges exòtics, de natu ra..., i realitzades amb nombroses tècniques: paisatge, retrat, reportatge, fotografia macro, amb microscopi, etc. No solament hi ha autors locals, sinó procedents de tots els indrets, i tant amateurs com professionals, però sempre amb un alt nivell de qualitat. I Olot Fotografia no ha estat només un seguit d'exposicions, ja que també han portat a la capital de la Garrotxa fotògrafs per fer projeccions de diapositives i confe renciants per parlar de tècniques fotogràfiques. Així doncs, esperem ansiosos les activitats que organitzaran l'any que ve. Els màxims responsables de tot plegat són M.-À. Codes, |. F. Gras, P. Font, |. Planes, M. Planagumà, |. Puigde- mont, Q. Roca i C. Sitjar. Comandes i més informació, olotfo- tografia§webdolot.org ob09 72 84 18. A. M. •HMEïnESJiSILY 107
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
- Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 97 and 98: aquests segles i encara de la nostr
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101 and 102: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 103 and 104: I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm,
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
- Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..
106<br />
LO C O D E R<br />
Per Andreu Loncà, Enric Pinyol, Albert Masó i Ferran Relia<br />
Philip Roth. «L'animal moribund»<br />
La Magrana. Barcelona. 1001<br />
En la novel·la hi ha<br />
energia i convicció<br />
d'una veu narrativa que<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la primera ratlla<br />
ens sedueix. Ens parla<br />
molt a prop, quasi en<br />
po<strong>de</strong>m sentir l'escalfor.<br />
Ens parla moralment <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la més gran immora<br />
litat imaginable. Ens fa<br />
creure la rara vitalitat<br />
seductora d'un profes<br />
sor vell (que en cap cas<br />
no és vist pel lector com<br />
a tal) que encara caça<br />
jovenetes.<br />
Queda clar, doncs, que <strong>les</strong> grans novel·<strong>les</strong>, siguin llargues,<br />
siguin curtes, parlen <strong>de</strong> <strong>les</strong> grans passions <strong>de</strong>ls homes sense<br />
justificar-<strong>les</strong>. En aquesta novel·la <strong>de</strong> Roth, la gran passió són<br />
<strong>les</strong> Loiites, /es /eunes í'ú<strong>les</strong> en fleur. Ara, el personatge jove té<br />
una certa personalitat, diem-ne conservadora, que la fa més<br />
morbosa. Però si fos això, només fóra un altre capítol <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
aventures sexuals <strong>de</strong> Henry Miller. S'hi pot llegir també la<br />
comprensió, sobtada, <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong>l personatge, presentada<br />
per aquesta seductora noia cubana que emmalalteix. I fins i<br />
tot se suggereix el domini profund que exerceix la noia cuba<br />
na sobre el vell seductor. La novel·la acaba amb una frase<br />
inquietant, en condicional, penjada en l'aire: el vell professor<br />
<strong>de</strong> crítica diu que "cal que l'acompanyi". L'interlocutor ima<br />
ginat només diu una frase: "Rumiï-s'ho. Rumiï-s'ho. Si hi va,<br />
no serà ningú." No sabem què farà el personatge. Ni sabem<br />
què faríem nosaltres en una situació semblant.<br />
Aquí Philip Roth té una gran virtut: domina perfectament la<br />
veu <strong>de</strong>l seu personatge, que va padant no se sap exactament<br />
a qui. Només ho mig podrem intuir al final. D'entrada enrao<br />
na, es confessa, s'analitza, sense cap sensació <strong>de</strong> culpa, amb<br />
el lector, que va seguint els camins d'un personatge<br />
excel·lentment retratat: Consuela Castillo, una noia filla <strong>de</strong><br />
pares cubans que viu a Nord-amèrica però que se sent cuba<br />
na pels quatre costats. La Consuela és una ado<strong>les</strong>cent <strong>de</strong> 24<br />
anys a la qual "el cos encara li resulta una cosa nova, encara<br />
hi està experimentant, encara l'està sospesant".<br />
L'eficàcia <strong>de</strong>l seu estil literari és sorprenent: econòmic i pre<br />
cís. De Consuela Castillo diu que era "tan acabada <strong>de</strong> sortir<br />
<strong>de</strong> l'ou com a dona que no hauria estat cap sorpresa trobar<br />
fragments <strong>de</strong> closca adherits al seu front ovoi<strong>de</strong>".<br />
Quant a <strong>les</strong> relacions sexuals, Philip Roth <strong>de</strong>sgrana amb<br />
<strong>de</strong>talls precisos tota la mecànica <strong>de</strong> l'amor. I ens suggereix<br />
una altra cosa: el joc complex <strong>de</strong> domini que tota relació<br />
sexual conté. A. L.<br />
Manuel Vázquez Montalbán. «Erec y Eni<strong>de</strong>>'<br />
Mondadorí<br />
Pablo Matasanz és un vell<br />
catedràtic medievalista, a<br />
qui costa assumir que es fa<br />
vell. Repèl millor homenat<br />
ge que podia esperar quan<br />
es jubila, envoltat <strong>de</strong><br />
col·legues, amics, i recone<br />
gut efusivament pel món<br />
cultural i polític. Està casat<br />
amb la Madrona, una pija<br />
<strong>de</strong> Pedralbes, amable i sen<br />
sible, a qui ha perdut la<br />
seua condició <strong>de</strong> rica. Tots<br />
dos tenen adoptat un jove<br />
MANUEL<br />
VÁ/QI:I-;/ MONIALBÁN<br />
metge, Pablo, que ha <strong>de</strong>ixat una carrera prometedora per<br />
anar a fer <strong>de</strong> voluntari <strong>de</strong> Metges sense Eronteres, amb la seua<br />
companya, la Myriam. Quatre vi<strong>de</strong>s que no tenen res a veure<br />
i alhora són inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts l'una <strong>de</strong> l'altra en la realitat i la<br />
ficció.<br />
Matasanz dissertarà en el seu homenatge sobre la primera<br />
novel·la <strong>de</strong>l cicle artúric frec / Eni<strong>de</strong>, admirat per una història<br />
d'amor que no creu que es pugui fer realitat més enllà <strong>de</strong>l<br />
mite: combatre per l'amor, per reconquistar-lo dia rere dia.<br />
En la seua visió freda i intel·lectualista <strong>de</strong>l món no ha volgut<br />
entendre que la intensa vida <strong>de</strong>l seu fill adoptiu en el fons és<br />
un reflex <strong>de</strong> la seua reanalitzada novel·la.<br />
Però aquests són només alguns elements d'una trama que ens<br />
situa en la vida d'un acadèmic brillant d'existència grisenca,<br />
contraposada a l'i<strong>de</strong>alisme d'uns joves que viuen <strong>de</strong> canviar<br />
el món. Una novel·la que barreja l'assaig amb l'aventura i<br />
contraposa escenaris molt diferents, un petit llogarret <strong>de</strong><br />
Galícia, la Barcelona <strong>de</strong> classe alta i la Sud-amèrica en con<br />
flicte. E.P.<br />
«Mapes <strong>de</strong> Catalunya»<br />
Alpina & Cieo/ístel. Barcelona. 1001.<br />
Tots els que hem tingut<br />
interès a conèixer el nos<br />
tre entorn natural català<br />
recor<strong>de</strong>m entranyable<br />
ment els plànols amb<br />
tapes <strong>de</strong> color taronja<br />
que sempre portàvem<br />
amb nosaltres, perquè els<br />
mapes <strong>de</strong> l'Alpina han<br />
es<strong>de</strong>vingut un clàssic<br />
entre els excursionistes.<br />
Doncs bé, la novetat és<br />
que acaba d'aparèixer la<br />
col·lecció "E-25", una<br />
nova sèrie <strong>de</strong> mapes a<br />
escala 1:25.000, editada<br />
conjuntament amb Cec /<br />
Pica distaté £.<br />
MonHoii^ 25<br />
VallFeirera^<br />
Vall <strong>de</strong> Cardi