Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

106
LO C O D E R
Per Andreu Loncà, Enric Pinyol, Albert Masó i Ferran Relia
Philip Roth. «L'animal moribund»
La Magrana. Barcelona. 1001
En la novel·la hi ha
energia i convicció
d'una veu narrativa que
des de la primera ratlla
ens sedueix. Ens parla
molt a prop, quasi en
podem sentir l'escalfor.
Ens parla moralment des
de la més gran immora­
litat imaginable. Ens fa
creure la rara vitalitat
seductora d'un profes­
sor vell (que en cap cas
no és vist pel lector com
a tal) que encara caça
jovenetes.
Queda clar, doncs, que les grans novel·les, siguin llargues,
siguin curtes, parlen de les grans passions dels homes sense
justificar-les. En aquesta novel·la de Roth, la gran passió són
les Loiites, /es /eunes í'úles en fleur. Ara, el personatge jove té
una certa personalitat, diem-ne conservadora, que la fa més
morbosa. Però si fos això, només fóra un altre capítol de les
aventures sexuals de Henry Miller. S'hi pot llegir també la
comprensió, sobtada, de la mort del personatge, presentada
per aquesta seductora noia cubana que emmalalteix. I fins i
tot se suggereix el domini profund que exerceix la noia cuba­
na sobre el vell seductor. La novel·la acaba amb una frase
inquietant, en condicional, penjada en l'aire: el vell professor
de crítica diu que "cal que l'acompanyi". L'interlocutor ima­
ginat només diu una frase: "Rumiï-s'ho. Rumiï-s'ho. Si hi va,
no serà ningú." No sabem què farà el personatge. Ni sabem
què faríem nosaltres en una situació semblant.
Aquí Philip Roth té una gran virtut: domina perfectament la
veu del seu personatge, que va padant no se sap exactament
a qui. Només ho mig podrem intuir al final. D'entrada enrao­
na, es confessa, s'analitza, sense cap sensació de culpa, amb
el lector, que va seguint els camins d'un personatge
excel·lentment retratat: Consuela Castillo, una noia filla de
pares cubans que viu a Nord-amèrica però que se sent cuba­
na pels quatre costats. La Consuela és una adolescent de 24
anys a la qual "el cos encara li resulta una cosa nova, encara
hi està experimentant, encara l'està sospesant".
L'eficàcia del seu estil literari és sorprenent: econòmic i pre­
cís. De Consuela Castillo diu que era "tan acabada de sortir
de l'ou com a dona que no hauria estat cap sorpresa trobar
fragments de closca adherits al seu front ovoide".
Quant a les relacions sexuals, Philip Roth desgrana amb
detalls precisos tota la mecànica de l'amor. I ens suggereix
una altra cosa: el joc complex de domini que tota relació
sexual conté. A. L.
Manuel Vázquez Montalbán. «Erec y Enide>'
Mondadorí
Pablo Matasanz és un vell
catedràtic medievalista, a
qui costa assumir que es fa
vell. Repèl millor homenat­
ge que podia esperar quan
es jubila, envoltat de
col·legues, amics, i recone­
gut efusivament pel món
cultural i polític. Està casat
amb la Madrona, una pija
de Pedralbes, amable i sen­
sible, a qui ha perdut la
seua condició de rica. Tots
dos tenen adoptat un jove
MANUEL
VÁ/QI:I-;/ MONIALBÁN
metge, Pablo, que ha deixat una carrera prometedora per
anar a fer de voluntari de Metges sense Eronteres, amb la seua
companya, la Myriam. Quatre vides que no tenen res a veure
i alhora són interdependents l'una de l'altra en la realitat i la
ficció.
Matasanz dissertarà en el seu homenatge sobre la primera
novel·la del cicle artúric frec / Enide, admirat per una història
d'amor que no creu que es pugui fer realitat més enllà del
mite: combatre per l'amor, per reconquistar-lo dia rere dia.
En la seua visió freda i intel·lectualista del món no ha volgut
entendre que la intensa vida del seu fill adoptiu en el fons és
un reflex de la seua reanalitzada novel·la.
Però aquests són només alguns elements d'una trama que ens
situa en la vida d'un acadèmic brillant d'existència grisenca,
contraposada a l'idealisme d'uns joves que viuen de canviar
el món. Una novel·la que barreja l'assaig amb l'aventura i
contraposa escenaris molt diferents, un petit llogarret de
Galícia, la Barcelona de classe alta i la Sud-amèrica en con­
flicte. E.P.
«Mapes de Catalunya»
Alpina & Cieo/ístel. Barcelona. 1001.
Tots els que hem tingut
interès a conèixer el nos­
tre entorn natural català
recordem entranyable­
ment els plànols amb
tapes de color taronja
que sempre portàvem
amb nosaltres, perquè els
mapes de l'Alpina han
esdevingut un clàssic
entre els excursionistes.
Doncs bé, la novetat és
que acaba d'aparèixer la
col·lecció "E-25", una
nova sèrie de mapes a
escala 1:25.000, editada
conjuntament amb Cec /
Pica distaté £.
MonHoii^ 25
VallFeirera^
Vall de Cardi