Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

i(n
Sobre aquestes línies, Vicent |osep Escartí, un
dels narradors joves que ha conreat, amb
qualitat, la narració història. A dalt, Ferran
Torrent, l'autor valencià de més èxit popular.
definitivament i, fins i tot, comencen
a rebre el reconeixement pijblic
i crític que es mereixen. Entre
aquests autors, cal destacar escriptors
de generacions diferents que, a
més a més, han conreat gèneres literaris
diversos. De la mateixa generació
que Fuster i Estellés, s'ha d'es­
mentar Maria Beneyto, bastant activa
poèticament en els darrers anys;
però és, sens dubte, entre la gent de
les generacions dels seixanta i dels
setanta on es troben els noms més
significatius i que tenen més projecció
en l'àmbit general de la literatura
catalana. Ens referim a escriptors
com Joan Francesc Mira, últim
guanyador del premi Sant Jordi; la
narradora alcoiana Isabel Clara-
Simó, els poetes Lluís Alpera, Jaume
Pérez Montaner, Josep Piera, Marc
Granell i Gaspar Jaén i Urbán, entre
altres; el dramaturg Rodolf Sirera o
el novel·lista Ferrant Torrent, sense
oblidar-nos tampoc de Josep
Palacios, autor d'una obra radicalment
exigent i poc coneguda, però
d'una qualitat reeixida, com es pot
comprovar al llibre Alfabet.
També cal remarcar, en relació
amb els gèneres literaris, l'auge actual
de la novel·la i de la narrativa al
País Valencià, sense precedents en
cap altra època històrica. En aquest
camp s'han de tornar a esmentar
alguns dels noms dits anteriorment,
com ara Joan Francesc Mira -autor,
entre altres, de les novel·les magnífiques
Els treballs perduts i Papa
Borja-, Isabel Clara-Simó -de la
qual destacaríem les obres Júlia,
Històries perverses. La salvatge i
L'home que volava en el trapezi-, i
Ferran Torrent, qui és, sens dubte,
un dels autors de més èxit social de
la narrativa catalana actual amb
obres com Un negre amb un saxó.
Gràcies per la propina, L'illa de
l'holandès i Societat limitada. Altres
narradors dignes de ser ressenyats
són Josep Lozano, Ferran Cremades
i Arlandis, Josep Lluís Seguí i Josep
Palomero, pel que fa a la generació
dels setanta, i, sobretot, els autors de
les generacions més joves: Josep
Franco, autor de Les potències de
l'ànima; Vicent Josep Escartí, amb
novel·les històriques com Espècies
perdudes i Nomdedéu; Martí Domínguez,
autor de Les confidències
del comte de Buffon, Toni Cucarella,
Vicent Borràs, Francesc Bodí,
Vicent Usó Mezquita, Rafael Escobar,
Vicent Ortega, Manuel Baixauli,
Francesc Viadel...
En poesia, ja s'han esmentat els
noms, entre altres, de Josep Piera i
de Marc Granell. El primer ha destacat
també com a autor de llibres interessants
en prosa, com els titulats
Un bellíssim cadàver barroc. El
temps feliç i jo sóc aquest que em
dic Ausiàs March. El segon ha publicat
la seua obra poètica a Poesia
reunida. 1976-1999. Uns altres poetes
que cal anomenar són Joan Navarro,
Salvador Jàfer, Antoni Ferrer,
Vicent Alonso, Teresa Pasqual, Enric
Sòria, Ramon Guillem, Josep Ballester,
Isidre Martínez Marzo, Anna
Montero, Josep Porcar, Vicent Nàcher,
M. Josep Escrivà, Iban L. Llop i
Júlia Zabala, entre un llarg planter
de poetes d'una qualitat mitjana
més que acceptable. Per contra, en
el teatre, la nòmina no és tan abundant,
i fins fa poc solament es podien
esmentar els noms dels germans
Josep Lluís i Rodolf Sirera i el
de Manuel Molins. Però, darrerament,
han començat a aparèixer
també nous dramaturgs com Pasqual
Alapont, Carles Alberola,
Francesc Adrià, Manuel Cubedo i
Vicent Vila, dignes de ser tinguts en
compte.
Finalment, pel que fa a l'assaig,
el nom de Joan Francesc Mira torna
a sortir de forma destacada amb
obres com Crítica de la nació pura.
Sobre la nació dels valencians.
Hèrcules i l'antropòleg i Déus / desastres.
Uns altres assagistes importants
de la mateixa generació que