Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

102
De dalt a baix, Carme Miquel, )oan Francesc
Mira i loan Pla,
grat els entrebancs persistents i els
indubtables problemes que hi perviuen,
no s'hi ha arribat de manera
espontània i miraculosa. Ha estat el
resultat d'un llarg procés viscut per
la totalitat de la societat valenciana i
protagonitzat, especialment, per
aquelles capes socials, d'extracció
mitjana, que tingueren l'oportunitat
d'accedir a estudis superiors des de
l'inici dels anys seixanta i no renunciaren
mai, no obstant això, a la utilització
culta de la llengua pròpia.
Aquestes capes socials o grups cada
vegada més preparats professionalment
foren la base inicial del valencianisme
cultural i polític que, els
anys setanta, reeixí, entre altres coses,
en un fort moviment de represa
literària. En aquest sentit, cal recordar
la inestimable tasca portada a
terme per Eliseu Climent, creador de
l'editorial Tres i Quatre i impulsor de
nombroses iniciatives de caràcter cívic
i cultural que encara continuen
vigents, com ara Acció Cultural del
País Valencià i la Fundació Ausiàs
March. De fet, des d'una perspectiva
estrictament literària, és indubtable
que sense la creació, gairebé en solitari,
de Tres i Quatre a l'inicis dels
anys setanta i l'estímul dels Premis
Octubre no s'hauria arribat a l'actual
normalització literària valenciana,
0, si més no, hauria estat més
difícil. Potser per això, la concessió
dels Premis Octubre, en les seues
modalitats de narrativa -premi
Andròmina-, poesia -premi Vicent
Andrés Estellés- i assaig-premi Joan
Fuster-, continua sent una de les
fites cabdals en el panorama actual
de les nombroses festes literàries
que se celebren cada any, no sols al
País Valencià, sinó també en la resta
de les terres de parla catalana.
Per sort, a la tasca inicial de Tres
i Quatre, s'hi afegiren més iniciati­
ves editorials, algunes de les quals
tingueren una existència fugaç, sense
deixar per això de tenir, en algun
cas com el de Gregal o Camacuc,
una influència destacada. D'aquesta
manera es configurà l'estat actual
del món editorial valencià, sobretot
a partir de l'any 1986, en què es va
crear Edicions Bromera, probablement
la iniciativa sorgida després de
Tres i Quatre més important i decisiva
per al procés definitiu de normalització
de la literatura al País Valencià.
Un món editorial que viu, a
pesar de les dificultats, un moment
d'esplendor amb una nombrosa diversitat
d'ofertes que permeten als
escriptors conrear tots i cadascun
dels gèneres i accedir amb molta
més facilitat que en èpoques anteriors
a la lletra impresa, encara que
l'existència d'un públic lector adult
no s'ha regularitzat ni ha augmentat
en la mesura en què ho han fet les
propostes editorials. Per això, la majoria
de les editorials s'han sostingut
gràcies a la venda del llibre escolar i
la literatura infantil i juvenil. Aquest
fet, clarament visible també en Edicions
Bromera, ha permès l'existència
d'editorials de referència obligada
en el panorama editorial
valencià com Edicions del Bullent,
Tàndem Edicions, Marfil, Denes
Editorial, Tabarca i, recentment.
Edicions del Brosquil. Per altra banda,
l'existència d'aquest mercat de
literatura escolar ha fet atractiva
l'entrada en el món editorial valencià
d'editorials d'àmbit estatal amb
col·leccions de literatura per a
infants i joves en valencià, com ha
estat el cas d'Alfaguara-Santillana
-que ha creat la marca valenciana
Voramar-, Anaya, Bruño, Edelvives i
Casals, entre altres. Per contra,
altres editorials valencianes han
optat per mantenir-se en un pla