Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
100 LO C O D E R Per Josep Antoni Fluixa Escriptor i director de ¡a Fundació Bromera per al Foment de la lectura Panoràmica actual de a literatura al País Valencià Ramon Guillem, Xulio Ricardo Trigo, Lluís Roda i Josep Ballester, quatre poetes destacats de la generado deis vuitanta. Afortunadament, en contraposició al que esdevenia en altres èpoques no massa allunyades en el temps, esbossar en un sol article una panoràmica breu de la literatura que es produeix al País Valencià en la llengua propia deis valencians -és a dir, el català- no resulta a hores d'a ra una tasca fàcil, sobretot per la complexitat dels factors que hi intervenen, tant de caràcter cultural com de tipus social i polític. En tot cas, es tracta de descriure un panorama que, en la seua configuració actual, a penes té unes dues dècades d'antiguitat i que es caracteritza, en pri-
I Ribera JOS li P 11) /. A NO VJmm, y. Brom. "Ribera", novel-la amb què |osep Lozano va guanyar el Premi Ciutat d'Al zira el 1990. mer lloc, per una eclosió quantitativa, tant en la producció literària dels autors valencians com en la creació de noves propostes i empreses editorials autòctones, que contrasta fortament -com ja hem insinuat- amb l'escassetat anterior del llarg període de la postguerra i del franquisme. Fins i tot, es pot afirmar que s'ha superat una gran part de les mancances que la literatura valenciana arrossegava des de la Renaixença, un moviment que entre els valencians no tingué al segle xix la força ni l'empenta que tingué a Catalunya. "Nomdedéu", una de les novelles més destacades per la crítica en els últims anys. Vicent Josep Escaiií^^K L últim rodei l;J^i..iuS;BR()Ml·FíV "L'Últim roder", de Josep Franco, ha es tat una de les novel·les més venudes al País Valencia. És per això que es pot parlar, almenys des de la segona meitat de la dècada dels vuitanta, d'una àmplia oferta editorial, d'una adequada diversitat de gèneres literaris conreats, amb predomini -per primera vegada en la història dels valenciansde la prosa sobre el vers, de la presència de distintes estètiques vigents i de la convivència d'autors de generacions diferents que s'interrelacionen mútuament, les aportacions dels quals són tingudes en compte per tots. Un fet, aquest darrer, que cal remarcar com a molt important en una literatura com la va "Les potències de l'ànima", de Josep Franco, va guanyar el Premi de Novella Ciutat d'Alzira ell 997. potències He l'ànima ' JoM|) Franco / ^ Portada de l'edició valenciana de l'últi- ma novel-la de Ferran Torrent. lenciana, en què des de feia més d'un segle cada nova generació partia gairebé sempre de zero i on semblava impossible establir una mínima tradició i cohesionar un model de llengua literària actual i eficaç amb la introducció i consolidació d'unes modalitats lingüístiques pròpies dels valencians, acceptades àmpliament i enriquidores, alhora, per al bagatge cultural de la resta dels lectors catalanoparlants. El món editorial Com és natural, a aquesta situa ció actual francament positiva, mal- "Versos per a Anna", un llibre de poe mes d'amor que ha estat molt ben rebut pels joves lectors. MAR<
- Page 51 and 52: guarda estava amb ells, aplegant re
- Page 53 and 54: FULLS DEL CONSELL Joan Coromines ¡
- Page 55 and 56: Joan Coromines, primer per l'esquer
- Page 57 and 58: dels principals noms de lloc de la
- Page 59 and 60: % basc ribagorçà del segle I, amb
- Page 61 and 62: Fent enquestes per a la recollida d
- Page 63 and 64: canvis, en més d'una ocasió -cf.
- Page 65 and 66: egió, escarpadíssim cap al cim; 2
- Page 67 and 68: dels topònims sinó dels elements
- Page 69 and 70: LO FORAT DE LA GUINEU Els "llibres
- Page 71 and 72: l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòl
- Page 73 and 74: 7- Normalment els judicis constaven
- Page 75 and 76: L A O S Q U E R A Institut Cartogr
- Page 77 and 78: : ^. .'fi--! ' ' • " * » ' ' í,
- Page 79 and 80: Operador de fotogrametria digital.
- Page 81 and 82: Reiniciem an nostre r via tèTTFSir
- Page 83 and 84: La badia d'Alcúdia és una immensa
- Page 85 and 86: d'aigües cristal·lines il·lumina
- Page 87 and 88: trucció que proporciona als edific
- Page 89 and 90: Cap i Corb. al·luvions d'un petit
- Page 91 and 92: gueix Els Infants de Riella, on com
- Page 93 and 94: aquest gènere a Catalunya i a Es
- Page 95 and 96: Ha costat sortir del silenci. I ha
- Page 97 and 98: aquests segles i encara de la nostr
- Page 99 and 100: Any Hug Roger (1503-2003) Aquest an
- Page 101: El programa, que s'estendrà fins a
- Page 105 and 106: modest de producció i minoritari p
- Page 107 and 108: L'obra dels joves escriptors dels a
- Page 109 and 110: Estel. Són en color, més allargat
- Page 111 and 112: Els salins de Gerri (Pallars Sobir
- Page 113 and 114: '" ^. •- carretera de Sort, aixop
- Page 115 and 116: arxiu • %A 1 /\l ^ m^ 1 mmim n^ ^
- Page 117 and 118: :a I: 9 TW reportatge de les falles
- Page 119 and 120: amb la cultura ... amb la natura ..
100<br />
LO C O D E R<br />
Per Josep Antoni Fluixa<br />
Escriptor i director <strong>de</strong> ¡a Fundació Bromera per al Foment <strong>de</strong> la lectura<br />
Panoràmica actual <strong>de</strong><br />
a literatura al País Valencià<br />
Ramon Guillem, Xulio Ricardo Trigo, Lluís Roda i Josep Bal<strong>les</strong>ter, quatre poetes <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> la generado <strong>de</strong>is vuitanta.<br />
Afortunadament, en contraposició<br />
al que es<strong>de</strong>venia en altres èpoques<br />
no massa allunya<strong>de</strong>s en el<br />
temps, esbossar en un sol article una<br />
panoràmica breu <strong>de</strong> la literatura que<br />
es produeix al País Valencià en la<br />
llengua propia <strong>de</strong>is valencians -és a<br />
dir, el català- no resulta a hores d'a<br />
ra una tasca fàcil, sobretot per la<br />
complexitat <strong>de</strong>ls factors que hi intervenen,<br />
tant <strong>de</strong> caràcter cultural com<br />
<strong>de</strong> tipus social i polític. En tot cas, es<br />
tracta <strong>de</strong> <strong>de</strong>scriure un panorama<br />
que, en la seua configuració actual,<br />
a penes té unes dues dèca<strong>de</strong>s d'antiguitat<br />
i que es caracteritza, en pri-