Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Wwfw9w
'^i^^^iiidíM^i^-'
FULLS DEL CONSELL
NABIUS
n Coromines i el Pirií
w

Les Plan?? de Son
centre do natura i desenvolupament sostenible dels Pirineus
íil
finestra
i teva habitació
a Les Planes de Son
Pels teus caps de setmana i les teves vacacances
amb la família o els amics en contacte amb la natura
Activitats i allotjament en un centre pioner
i en una de las zones més atractives i ben
conservades dels Pirineus.
Un centre únic, integrat en el paisatge i
respectuós amb l'entorn.
Fundació '
Territori i Paisatge
CAOtAOUMMm ^
ri-faié
Informació i reserves:
Son (Alt Aneu, Pallars Sobirà)
Pirineu de Lleida
Tel: 902 400 973
www.caixacatalunya.es/terntoriipaisatge
0 directament www.lesplanesdeson.com
CAIXA CATALUNYA ^p
Obra Social

La deis dits de rosa
A Homer li agradava de fer coincidir
cada apartat de les seues Epopeies
amb l'inici d'un nou dia i aquest,
inevitablement, feia eclosió amb
l'aurora. L'esmenta tantes vegades,
tan poèticament que se'ns fa evident
la importància de l'albada en el cicle
quotidià. L'anomena la dels dits de rosa o bé la vestida de safra, dama personificada
que té una de les funcions més meritòries: preparar el camí del Sol, l'astre
rei que ens il·lumina i que tot proporcionant escalfor a la Terra la prepara
per fruitar. La imatge és tan arravatadora i suggeridora, tan evocadora i didàctica
que ens l'apropiem, just quanTany inicia una nova singladura, i l'assimilem
pretensiosament a la gestió del Consell Cultural de les Valls d'Aneu quan
entrem en el vintè aniversari de la seua creació.
Durant anys, doncs, la llum rosada d'una alba cultural s'ha espargit sobre Aneu
per atorgar-li identitat i convertir el seu patrimoni en virtuts per recuperar, conservar,
restituir i difondre, ara que els aires immobiliaris en trastoquen la fesomia.
Per consolidar projectes com l'edició del llibre Senyor en les muntanyes,
sobre el procés polític al darrer comte català, el pallares Hug Roger lli, enguany
de rabiosa actualitat històrica en celebrar-se el 500 aniversari de la seua mort, o
el de l'Arxiu d'Imatges, que després d'una tasca ininterrompuda de quinze anys
aplegant i digitalitzant un fons de quatre mil negatius i de la publicació del primer
catàleg. El Fons Corbera i les valls d'Aneu, obre servei públic amb el ferm
propòsit de contribuir a servar la memòria visual d'una col·lectivitat. Per fer-vos
arribar, almenys un any més, la revista ÁRNICA de camí cap a la seixantena de
números que l'han distingida com la millor revista el 2000 amb el premi Tasis
Torrent, i guardonada reiteradament amb el Premi Pica d'Estats els anys 1999
(Cisco Farràs i Xavier Roigé), 2001 (Manel Gimeno) i novament el 2002 amb la
sèrie d'articles d'Àlvar Valls sobre Verdaguer i el Pallars.
1 A L
Difi'ctor: Ferran Relia i Foro • Coordinador: Joan
Blanco i Barritado • Consell de rédate ió: Pep Coll,
Andreu Loncà, Xavier Macià, Carme Mestre,
Miquel Pueyo, Ramon Sistac, (ordi Suils, Albert Turull,
Miquel Viladegut • IVoduí < ió gr.ilit.i: Raül Valls •
Disseny: Pilar Monge • Impressió: Arts Gràfiques
Bobalà • DL: L-1 Í4-UÍ90 • ISSN: II Í0-'Í444
Adre(,.i de l'editor: Consell Cultural de les Valls d'Àneu.
Carrer Major, b - 25580 Esterri d'Àncu- Tel.: 97 í 2 hi 1 d
rax;*)7 1 W2 (i7 M Correu CICH Irònic: ionsell@aneu.t)rj;
Correu electrònic exdusiu per ak col-lj^radors d'ÀRNlCA:
arnica@aneu.org • Pàgina web: www.aneu.org
ÁRNICA 05 mcmlw iJ-Lr
(lel'Al'l'EC ANY
1
A.P.P.I.C '"Tfk
fi S AKTKLES PUBl KATS A ÁRNICA
[XRKCSStN SDLAMCNT L'OPINIÓ
nas sf us AUTORS
^C^
¿/j.
iWí iVlrt MUDIS
/ ¡ \ LLU H 0 E S C S
\ Í » / AJUNTAMENT '
^^ DESTERRI D ANEU i /. ••. ,d, ,.IVi"*"'J'1W"
'bCaixa' UIIU Departament de Cultura
P B F M 1
TASIS TORRENT 2 0 0 0

^
LA PI PI DA
)i
¡oan Peruga
^
LA TRAPA
11
Els "llibres de crims":
uns documents
polièdrics
Per M. Dolors Farreny
Entrevista
Daniel Pi i Tramunt
Per Trinitat Gilbert
C3>
LO ROVELL DE L'OU
BECULLA
"Visca l'amor",
"Amarg com lo fel",
"No m'escaurà dir",
"Sant loan" i
"M'agrada sera Tragó...'
Per losep Espunyes
A
50
La cultura
del vi
4 Per Enric
Vi cedo
20
La Polifònica
de Puig-reig
Per Josep Vinaròs
32
"^JS-^ S5
^
AAANAIRONS
^
ARNA
loan Coromines
a Pineda de Mar, 1993
Foto: Joan Pujadas
"Torcas" i "Lagunas"
Per Francesc Móra
28
Memòries d'un bon
tros de segle
Per Ferran Blasi
loan Coromines i el Pirineu
Per Albert Turull
EULLS DEL CONSELL
39
N A B I U S 51
"f / problema és sempre",
"Els amants" i "Dos haikús
i una tanka per a loan
Margarit"
Per Feliu Formosa
LOFORATDELAÜUINEU LA TRAPA
67 72

JSF A
LA MOSQUERA
• ^
SALISPAS
LAGRIPIA
Tí^
Institut
Cartogràfic
de Catalunya
73
Lo Pardal. Casa
de la Poesia Visual
Per ¡. Miquel Garcia
97
UJ
en
Per Andreu Loncà, (^
Enric Pinyol, Albert Masó Q
/ Ferran Relia —I
:arxiu
d'Imatge:
V del Consell Cultural ^^ •
• de les Valls d'Àneu
Fons Pere Català Roca
113
88
106
R A S T E L L
ÁRNICA iii'ini. '>6 marc 2003
D
LA LLUCANA
LO MARI NYAC
n
LO CODER
Els salins de Gerri
(Pallars Sobirà).
Els homes de la sal
Per ¡ordi Creus
Mallorca,
l'illa de la calma
(segona part)
Per Antonio Vela
78
Dones al segle xxi
Per Montserrat Palau
92
Panoràmica actual
de la literatura
•'^•¿J al País Valencià
Per losep Antoni Fluixa
100
109

LA P 1 P I D A
Per Trinitat Gilbert
Fotos: Arxiu personal Pi i Tramuin, i Trinitat Gilbert
Entrevista a
Daniel Pi i Tramunt
'Ve visitat tres-cents santuaris
de muntanya de Catalunya''
Un borne inquiet. És la primera
sensació que tinc quan veig Daniel
Pi i Tramunt. Hem quedat a la seu
de l'Associació Excursionista d'Et­
nografia i Folklore (AEEFj, al núme­
ro 19 del carrer d'Avinyó. Quan
entro, em promet que quan acabem
l'entrevista farem un tomb pel local.
"Veuràs les restes de les muralles
que vam descobrir un dia per casua­
litat. Són dels segles i i iv." Abans
que li faci cap pregunta, m'entrega

Els pares i germans Pi i Tramunt, en una foto dels anys cinquanta. En Daniel és el de la dreta.
un full que conté les activitats més
importants que ha fet al llarg de 79
anys. Estan descrites any per any,
començant, és clar, pel / 923, quan
va néixer. La veritat és que no m'es­
perava tanta organització, però de
seguida m'adono que una persona
que ha estudiat més de tres-cents
santuaris de Catalunya, dels quals
ha descrit els trets en forma de fit­
xes, per força ha de ser una persona
ordenada. Llegeixo el primer punt
de la biografia:
"Neix a Barcelona el 27 d'octu­
bre de 1923. La seua comesa profes­
sional ha estat, des de molt jove i en
el transcurs de 40 anys, la d'agent
comercial i demostrador tècnic de
fàbriques belgues, alemanyes, ame­
ricanes i també barcelonines d'in-
dijstriesfotoquímiques."
-Sí, vaig néixer el 1923, en
aquest mateix carrer on som ara. Ves
A casa, sempre en
vaig sentir a parlar,
de l'excursionisme,
de l'Ateneu
Polytechnicum...
per on. Els meus pares eren els con­
serges de la Telefònica, que llavors
ocupava l'edifici que es troba entre
el número 2 de la Baixada de Sant
Miquel amb la cantonada del carrer
d'Avinyó. 22 anys més tard, és a dir
el 1945, l'AEEF es va establir en
aquest pis. Així doncs, per molt que
voltés pel món, sempre he tornat al
Born.
-D'on li va venir la fal·lera de
l'excursionisme o de "voltar el
món", com diu?
-Els meus germans, més grans
que jo, se m'emportaven allà on ells
anaven. A casa, sempre en vaig sen­
tir a parlar, de l'excursionisme, de
l'Ateneu Polytechnicum i de tantes
altres coses que em van anar incul­
cant i que em van portar a ingressar
als Blaus de Sarrià quan tenia 18
anys.
-f/s Blaus de Sarrià és una entitat
excursionista situada en un barri que
llavors era considerat aristocràtic.
-Més 0 menys. Ara bé, per co­
mençar, de Sarrià, nosaltres en
dèiem un barri avestocràtic (no aris­
tocràtic). I, per continuar, els Blaus
eren, justament en crear-se, una
colla de blaus, és a dir una gent que
hi anava vestida, amb granotes, per­
què eren fusters, mecànics i d'altres
que quan plegaven de les feines es
c^

Uns joves del Frente
de Juventudes ens
van sentir que parlà­
vem català, i ja hi
vam ser. Ens van
atonyinar tant com
van poder, amb tota
la impunitat
reunien per parlar d'excursionisme
amb artistes i artesans.
-Anàveu cada dia del centre de
Barcelona a Sarrià?
-Gairebé cada dia, i el cert és
que Sarrià llavors era com una altra
ciutat. Encara recordo una tarda que
vam agafar el tren a la plaça Cata-
)uny del 2002.
Cim d'El Veleta, 3.392 m
(Sierra Nevada).
Festa de la Cançó de Muntanya, a Arbúcies, organitzada per l'AEEF. Any 2001.
lunya i anàvem comentant la feina
que havíem de fer quan hi arribéssim
(jo m'encarregava del butlletí). Uns
joves del Frente de Juventudes ens
van sentir que parlàvem català, i ja hi
vam ser. Ens van atonyinar tant com
van poder, amb tota la impunitat. Per
reblar el clau, quan per fi vam arribar
a l'entitat, ens vam haver de posar a
escriure el butlletí en castellà (com
l'havíem de fer obligatòriament), per­
què, si no, segur que ens deixaven
blaus, blaus de veritat. Sigui com si­
gui, un dia vam proposar d'obrir una
delegació dels Blaus al centre de Bar­
celona. Nosaltres trobàvem que
quan plegàvem de les reunions, eren
les deu de la nit i havíem de tornar a
casa, ben sovint, caminant. Per això,
vam pensar que estaria bé tenir-ne
una altra delegació.
-/ d'aquí va néixer l'Associació
Excursionista d'Etnografia i Folklore?
-Sí, perquè la junta dels Blaus
no va estar d'acord a obrir-ne una
delegació, i amb l'enyorat Antoni
Ruiz Guien, el folklorista Joan Rigall
i un bon grup d'amants de la munta-

nya i de la dansa vam fundar l'AEEF.
Era l'any 1945, i des de llavors no
he deixat de pertànyer als consells
directius i d'amoïnar-me per recuperar,
entre d'altres tantes coses, les
tradicions catalanes, és a dir, tot el
que inclou l'excursionisme cultural.
-L'AEEF va trobar un pis per reunir-se
al carrer d'Avinyó de què
parlàvem abans, oi?
-Sí, però quan vam entrar no sabíem
que trobaríem muralles de la
ciutat. Pensa que ens n'hi hem arribat
a trobar fins i tot de romanes! Ha
estat una gran descoberta, la veritat,
que permet estudiar bé el passat.
El full de la seua biografia en
aquest punt diu:
"El fet de no haver de desplaçarse
com abans a Sarrià, li permet una
dedicació més intensa a tota mena
de tasques relacionades amb l'excursionisme
i així el veiem sempre
al peu del canó, gairebé mig segle
més, en un mai no parar d'activitats
socials i de projecció d'àmbit de tot
Catalunya."
Els santuaris són
llocs on antigament
els excursionistes
0 passavolants es
podien quedar a
menjar o a dormir
-Va ser en aquesta època que va
començar a visitar els santuaris de
Catalunya?
-Amb el Comitè Català de Refu-
Cim del Pilatus (Luzerna, Suïssa), amb l'esposa, Maria Noya. Juny del 2001.
L'avi feliç amb la néta Alba, la més estimada de tota la família.

8
Un moment de l'entrevista.
gis, de la Federació d'Entitats Excur­
sionistes de Catalunya, vam acordar
el 1965 que visitaria tots els santua­
ris de muntanya del país. I per això
la revista Vèrtex ha pogut publicar
175 fitxes descriptives i he escrit els
llibres Santuaris Muntanyencs de la
Garrotxa i Santuaris Muntanyencs
del Ripollès, a Publicacions de l'A­
badia de Montserrat.
-Quines diferències hi ha entre
un santuari i una ermita?
-Els santuaris són llocs on anti­
gament els excursionistes o passa­
volants es podien quedar a menjar o
a dormir. Hi vivia un mossèn de ma­
nera permanent i la gent s'hi aple­
gava de tant en tant per alguna festa
puntual, com per exemple, els
aplecs. Una ermita és una construc­
ció religiosa que molts pobles te-
nen. En una ermita no hi vivia un
capellà custodi permanentment.
-En un santuari ara ja no s'hi pot
quedar ningún
-El Comitè Català de Refugis
s'ho va proposar. Volíem posar al
dia els santuaris, perquè poguessin
tornar a acollir excursionistes, ja
que llavors no hi havia la xarxa de
refugis d'ara Però els costums de ia
gent canvien. Ara molts van a la
muntanya amb cotxes, amb 4x4 i
se'n tornen al vespre a casa. Ja no hi
ha la tradició o la necessitat de dormir
en un santuari. Això no obstant,
actualment molts ja es troben adaptats
als temps actuals i ofereixen aixopluc
i serveis de menjador.
-Al Pallars, quins santuaris ha
visitat^
Dos dels llibres amb el recull de santuaris muntanyecs, editats per Publicacions de l'Abadia de
Montserrat (exhaurits).

Lliurament pel president Pujol de la medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya. Octubre del 1991.
-Te'ls dic tots? Mira, al Pallars
Sobirà he estudiat el santuari de la
Mare de Déu de les Ares, que és a
Sorpe. El de Santa Maria d'Àneu, a
Unarre; el de la Mare de Déu de la
Muntanya, a Caregue; el de la Mare
de Déu del Soler, a Montardit de
Baix; el de la Mare de Déu d'Ar-
boló, a Arcalís; el de Sant Miquel, a
Roní, el de la Mare de Déu d'Espià,
a Baén, i el de la Mare de Déu de la
Roca, a Escart.
I al Pallars Jussà, el santuari de
Sant Salvador del Bosc, que és a
Llimiana. El de la Mare de Déu de la
Plana, a la Plana (Mont-ros); el de la
Mare de Déu d'Erbul, a Fígols de la
Conca; el de la Mare de Déu de la
Posa, a Isona, I el de la Mare de Déu
del Bonrepòs, que és a Sant Sal­
vador de Toló.
Moltes vegades
he trobat matalas­
sos trets fora dels
refugis i que estan
per llençar; vidres
destrossats, tanques
forçades...
-Déu n'hi do! Quant de temps
ha trigat per visitar aquests santuaris
Pallaresos, i de quins guarda més
bon recorda
\
-Vaig llogar un piset a Esterri
d'Àneu durant dos estius seguits per
poder fer totes aquestes excursions.
En aquest sentit, he de dir que la
meua dona, Maria Noya, m'hi
acompanya sempre i em dóna
suport. Així doncs, el pis d'Esterri
era el camp base, com si diguéssim,
per visitar els santuaris del Pallars.
De tots aquests, remarco el santuari
de Santa Maria d'Àneu, a la pobla­
ció d'Unarre. En primer lloc, per la
situació on es troba, i, en segon lloc,
perquè en el seu interior es pot
observar la patrona. També és
impressionant el santuari de la Mare
de Déu de la Roca, a Escart. Se'n pot
dir literalment que està penjat dalt
d'una muntanya. La veritat és que
em va entusiasmar arribar-hi, però,
tot i això, no vaig tenir vertigen en

CZ:,
10
Daniel Pi i Tramunt, consultant algunes obres.
cap moment, com alguns diuen que
els passa. En aquest punt hi afegeixo
que els santuaris del Pallars, i con­
cretament els de les valls d'Àneu, es
troben en força bon estat. No són
com els de la Garrotxa, per exem­
ple, on per arribar-hi necessites Déu
i ajut. Moltes pistes d'accés estan
tancades i, per tant, t'has d'anar
obrint camí.
-M'han dit que sovint s'enrabia
quan visita santuaris i refugis.
-Sí, i molt, perquè la gent no els
respecta i demostra el seu poc civis­
me. Moltes vegades m'hi he trobat
matalassos trets fora dels refugis i
que estan per llençar; vidres destros­
sats, tanques forçades. Cada dimarts
a la nit, quan fem les reunions del
Comitè Català de Refugis, és una
enrabiada. I de les grosses.
-Per acabar, expliqui'm com és
un dia de la setmana per a vostè.
-Em llevo a les 7 del matí. Baixo
a buscar l'Avui. Esmorzo cap a les 8
del matí mentre llegeixo el diari.
Després d'esmorzar i fins a les 10
del matí, la meua dona i jo prepa­
rem la jornada. A les 10, em poso
amb el butlletí de l'AEEF, feina que
comporta anar al darrere de la gent,
perquè hi col·labori, o pensar a en­
gegar cicles de conferències, excur­
sions, concerts, etc. Dino a la 1 del
migdia. Faig sobretaula amb el diari
i cap a les cinc de la tarda em poso
amb els santuaris. Faig fitxes, arxivo
els goigs, les estampes o les fotogra­
fies que tinc de cada un... Al cap-
Portada de la revista "Vèrtex".
vespre, o bé tinc reunió amb l'AEEF
0 bé amb el Comitè de Refugis. I així
anar fent. En resum, confesso que
tinc més feina ara, que estic jubilat,
que quan treballava com a agent co­
mercial en el ram fotogràfic. Ah! I
els caps de setmana me'n vaig a
Sant Julià de Cabrera, al Collsaca-
bra, on tenim una petita masia ano­
menada El Puig des de fa gairebé
quaranta anys. í en fa vint-i-quatre
que faig pujar gent a Cabrera sem­
pre per camins diferents. La veritat
és que sovint sóc jo qui va estacant
aquells camins.
Per acabar l'entrevista a l'incom­
bustible excursionista Daniel Pi,
repasso algunes de les fitxes que ha
publicat a la revista "Vèrtex". Amb
el seu permís, en publiquem una.
Santa Maria d'Àneu
Comarca: Pallars Sobirà.
Situació: terme d'Unarre, en el pla
d'Esterri, a l'esquerra del riu No­
guera Pallaresa.
Comunicacions: l'accés més fàcil
és per un camí-pista, apte per a tota
mena de vehicles, que surt d'Esterri
i enllaça amb la carretera de Bala­
guer a Esterri (C-147).
Alçada: 940 m.
Bisbat: de la Seu d'Urgell.
Habitat tot l'any?: Sí, en les cases
annexes.
Observacions: Patrona de la vall
d'Àneu. Romànic. Esmentat el lloc
a l'acta de consagració de la Seu
d'Urgell l'any 839, se sap que fou
monestir benedictí. En principi,
tenia tres ábsides de les quals
només resta la central. Les pintures
murals, del segle xii, foren dutes al
museu de Barcelona. Paratge be-
llíssim. Actualment, no hi ha hos-
tatgeria o servei de menjador.

Joan Peruga
Des de la frontera
Em vaig quedar enganxat a
aquells llavis durant tot el viatge.
El vell autobús de la companyia
Altoaragonesa, carregat d'estudiants
que iniciàvem les vacances, avan­
çava a batzegades per la carretera
de Lleida a Monsó, amb les finestre­
LO V 1 S T A I R E
tes obertes de bat a bat perquè hi
entrés l'aire d'estufa de l'estiu. La
noia que ocupava el seient de l'altra
banda del passadís aparentava dot­
ze 0 tretze anys i omplia l'uniforme
del col·legi de monges amb els in-
flaments sobtats de l'adolescència.
TM i foros: Joan Periiga
//

-=c
n
La vestimenta dels estudiants feia joc amb les parets escrostonades del pati del seminari (jo sóc el segon dels ajupits començant per l'esquerra).
Jo, però, només tenia ulls per a la
polpa de síndria dels seus llavis, encesos
per la xafogor, i vaig passar el
viatge donant-hi voltes com una papallona
de nit atrapada en la incandescència
d'una bombeta.
No era el primer cop que notava
el formigueig de l'atracció física cap
a la persona que seia al meu costat.
Més aviat tímid i discret, tenia l'única
gràcia d'aplicar-me amb tossuderia
en les assignatures on no hi
hagués números. Era tan bon estudiant
de lletres com mal esportista.
Durant el darrer trimestre del curs,
però, vaig estar més pendent del
somriure trist del meu company de
pupitre que de les explicacions dels
professors de quart any d'humanitats,
la qual cosa va fer que les notes
finals minvessin molt i per poc que
no suspenc la famosa revàlida. Al
mateix temps que, en passar la clamor
d'Almacelles, l'autobús travessava
la frontera difusa de les dues
províncies, la visió dels llavis d'aquella
noia desconeguda va fer que
jo deixés també enrere la frontera de
la infantesa i la més subtil que separa
els destinataris dels nostres
desigs.
Aquell estiu m'esperava, a més,
l'inici d'una altra aventura fantàstica.
Vaig anar a treballar a Sarinyena,
a l'hotel d'uns amics de la família.
Sarinyena era aleshores un poble de
més pretensions que realitats, de
més soroll que no res, capital de la
comarca on s'acaben els rius d'evocacions
clàssiques (el riu Flumen o
l'Alcanadre) i comencen les estepes
desolades dels Monegros. Marisa, la
mestressa, pertanyia a una nissaga
de gent ferma i emprenedora que
havia convertit l'hotel Anoro, ja
quasi centenari, en un lloc obligat
de parada i fonda en la comarca, sobretot
a partir del moment en què
Pío Baroja -a qui agradava definirse
com un home humil i errant- el
va fer sortir en una de les seues novel·les.
Mariano, l'amo, havia baixat
de la muntanya tocat pel vent esbojarrat
del port de Canfranc i per
l'esperit arrauxat dels tractants de
bestiar i els contrabandistes. Sota
l'administració de la parella, la casa
va començar una etapa anàrquica,
divertida i, a voltes, dramàtica que
la portaria gairebé a la desaparició,
com si la vida volgués donar la raó a
Ramón j. Sender, que era un quasi
parent meu i que explicava que
sempre havia sentit dir en la vella íab\a
aragonesa que "muller d'abaxo
amb home d'alto, casa abaxo". Per

a mi van ser una desena d'estius i innombrables
caps de setmana viscuts
en una espècie d'univers màgic, que
no tenia res a veure amb la vida grisa
del col·legi de capellans de
Lleida. No hi havia horaris, ni fronteres
entre la nit i el dia, ni entre la
feina dura i la gresca. Recordo que a
mitjan agost anàvem a Saragossa a
contractar cambrers perquè ens ajudessin
durant les festes majors (que
els mossos del poble vivien amb
una intensitat apocalíptica). Recorríem
tots els bars de Madrazo, el
sorprenent barrí xinès de la ciutat
bastit enmig d'hortes de cogombres
i pebrots, i els vells cabarets del nucli
antic, com el Plata i l'Oasis, l'últim
en tancar fa a penes uns anys i
que va merèixer un epitafi de Julio
Llamazares que a mi m'hauria agradat
signar. Pepe (a) el Pocaleche,
Julián, sempre ben pentinat com un
ballador de tangos, i altres cambrers
dels quals no recordo el nom van
dictar-me classes magistrals de filosofia
de la vida, mentre paràvem les
taules de la terrassa del bar sota la
Intentant arribar a Sarinyena de franc.
farina ardent garbellada pel sol dels
Monegros.
Un d'aquells estius prodigiosos
va arribar a l'hotel la filla d'un parent
de la casa que havia emigrat a
França després de la guerra. Era rossa,
amb cara de nina, parlava castellà
amb accent embruixador de París
i duia unes faldilles mínimes. Tots
els poemes de l'adolescència, tots
Corresponsal de guerra de la revista "Boina Negra" (el primer per la dreta), en
unes maniobres militars amb els paracaigudistes.
M'interessava tant la
literatura com la
història. Vaig triar la
història per una raó
d'urgències juvenils:
era la finestreta on
hi havia menys cua
per matricular-se
els pessigolleigs a la panxa, van
prendre sentit mentre ens banyàvem
al riu Alcanadre, anomenat pels pa­
gesos de la zona Matapanizos, que
per a mi tenia, en aquells capves­
pres de foc, les ressonàncies àrabs
més sensuals. Quan després de dos
estius se'n va anar per sempre, em
va regalar una polsera amb el seu
nom gravat, Martine, igual que hau-
13

n
A les terres del Matarranya, l'última frontera descoberta.
ria fet la Silvie Vartan amb el seu
estimat Johnny. Fa temps que no la
trobo. Tampoc no en tinc fotografies.
El que tinc és por que aquella
aventura no fos real, perquè, sovint,
la meua memòria s'extravia com un
excursionista novell per la frontera
entre els records reals i els imaginats.
Si no va ser veritat, penso per
reconfortar-me, d'on vaig treure l'afecció
prematura a llegir Verlaine i
Rimbaud? Com vaig aconseguir un
nivell de francès tan acceptable
amb entonació dels Monegros? Perquè
al seminari a penes ens ensenyaven
llengües vives.
No he dit encara que el meu
col·legi de capellans era el Seminari
Conciliar de Lleida, on anàvem a
estudiar tots els nens pobres de la
diòcesi. Una diòcesi que també saltava
les fronteres més enllà dels límits
de l'administració civil i dels
més antics de la llengua. Santa Le-
cina, el meu poble, està en aquests
límits inestables i camina entre les
Vaig intuir que
Espanya no aniria
mai bé i em vaig
prometre que en
acabar de fer el
soldat, marxaria
a escampar la
boira a Testranger
verdors de la vall del riu Cinca i les
inclemències marronoses del secà.
Encara que, als anys cinquanta,
estava més aviat en mig del no-res
de la postguerra.
Quan als onze anys em van dur
al seminari amb cara d'espant i un
aixovar de nuvi cabaler, era bisbe de
Lleida Don Aurelio del Pino Gómez,
confessor de Doña Carmen
Polo de Franco. Quan uns anys més
tard, vaig deixar el vell casalot convertit
ara en seu de la Universitat de
Lleida, la meitat dels capellans estaven
a punt de secularitzar-se o de
fer-se comunistes. Un salt tan enorme
com si hagués passat una era
històrica de dos segles. Guardo la
col·lecció de vivències de tots
aquells anys ben embolicada en la
boira espessa de la ciutat. És una novel·la
extraordinària que ja està feta:
només he d'escriure-la.

A Barcelona vaig arribar la tardor
en què es va morir Franco. Havia
començat a estudiar filosofia i
lletres i m'interessava tant la literatura
com la historia. Vaig triar la
historia per una raó d'urgències
juvenils: era la finestreta en què hi
havia menys cua per matricular-se.
El que no vaig triar, el que no vaig
voler perdre'm va ser cap de les possibilitats
que la vida sense el dictador
estrenava a la ciutat: em vaig
apuntar a totes les manifestacions, a
descobrir els nous locals nocturns,
als actes culturals i als aires de llibertat
d'una època que va començar
amb grans esperances i que des­
prés no resultaria mai com l'havíem
somiat. Aquells anys meravellosos
-perdó per l'adjectiu- es van acabar
de sobte quan vaig haver d'anar a
fer el soldat amb els legionaris paracaigudistes
d'Alcalà de Henares.
(Déu meu!, jo legionari, amb el meu
esperit anàrquic i el meu físic
d'Astèrix!)
Em van destinar al quarter general
i m'havia d'-encarregar de RES,
que d'entrada em va semblar una
bona destinació (fins que vaig saber
que volia dir Recreo y Educación
del Soldado). Toc, toc, trucava a la
porta de l'edifici de les presons militars
on feien guàrdia els meus com­
Al port d'Incles, amb alumnes i professors de l'Institut espanyol d'Andorra, en un homenatge a Mn. Cinto. (Encara hi és
la fusta amb els versos: "No us tornaré pas veure boscúries andorranes, rius de Fontalba, estanys de Fontargent"...)
panys paracaigudistes. Que vinc a
portar un llibre sobre cops d'estat famosos
al llarg de la història i la biografia
de Mapoleó al tinent coronel
Tejero (estava empresonat per aquella
estrafolària i estratosférica operació
Galàxia). El teniente coronel
-em contestava el sergent de guàrdia-
no está, ha salido. Perdoni
-comentava jo amb aire innocent-,
no voldria molestar, però és que no
em sembla una presó gaire seriosa.
Nadie te ha preguntado la opinión,
chaval, y lárgate o te pego un puñetazo
que te arranco la cabeza. Els
militars sempre amb els seus arguments
tan convincents. Vaig intuir
/5
-rr:

Amb la Pilar a Sòria: un viatge per recuperar la passió juvenil per Machado.
16 que Espanya no aniria mai bé i em
vaig prometre que en acabar de fer
el soldat, marxaria a escampar la
boira a l'estranger. Així és com vaig
aterrar a Andorra, que era l'únic
país estranger fins al qual m'arribaven
els diners per comprar el bitllet
de l'autobús i on tenia bons amics,
dels anys d'estudiant a Lleida.
En un home de la plana, la muntanya
provoca sensacions ambigües,
frontereres: l'angoixa pel tancament
de les valls (que m'obligava
a baixar sovint a veure el mar) i la
suggestió per la grandiositat dels
paisatges. A més de tot un oceà de
muntanyes per trescar i esquiar -i
no és una frase d'eslògan publicitari-,
Andorra es va mostrar com un
país de passat fascinant, la majoria
per explorar encara; una mena de
terra ignota als ulls d'un llicenciat
en història amb curiositat i ganes de
remenar papers. La solitud i el silenci
vegetal, com de sotabosc, de l'Ar-
xiu Històric i de la Biblioteca Nacional
es van convertir durant molts
anys en els ecosistemes que més
vaig freqüentar. Van aparèixer llibres
i articles relacionats amb la indústria
rural, el carlisme i les revolucions
del segle xix, que sempre m'ha
semblat el període més romàntic i
interessant de la història. També
vaig escriure relats de viatges, per
alimentar la vocació de viatger; i llibres
de text, per complementar la
meua professió de docent que, malgrat
tots els desànims tan actuals entre
el gremi dels professors, encara
em motiva.
I un dia, per atzar, vaig trobar la
història fantàstica de la casa Areny
Plandolit. Estava treballant en un
projecte sobre les fargues andorranes
i furgava en l'arxiu patrimonial
de la casa pairal més hisendada
d'Ordino, que conté prop de vint
mil documents i nombrosos llibres
d'actes i de comptes. Vaig sentir una
atracció irresistible que m'arrossegava
cap a la secció on es guarden
la correspondència privada de la família,
les anotacions més personals i
algunes llibretes amb receptes de
cuina i remeis secrets contra les malalties
més estranyes. Aquelles caixes
de l'arxiu que ningú no havia
tocat mai contenien tots els ingredients
d'una novel·la: una part de
vida (els naixements, els viatges, els
amors, les intrigues familiars...);
també una bona part de mort (les
malalties, el dolor, les defuncions
dels nens petits...) i una gran part de
ficció, amb el relat dels judicis entre
germans a causa de les herències.
''Últim estiu a
Ordino" ja estava
feta, només vaig
haver d'escriure-la.
El problema és que
em vaig tornar
addicte al joc de
barrejar la realitat i
la ficció, i des d'a­
leshores continuo
travessant la frontera
entre la història
i la literatura

d'enterraments de persones vives i
d'assassinats passionals. Unes històries
que superarien les propostes
més agosarades de qualsevol imaginació
(i la meua pot ser ben atrevida).
Semblava com si tots aquells
personatges volguessin emergir del
seu aïllament, igual que un geni
malda per sortir de l'ampolla màgica
on fa un segle que està tancat. La
temptació va ser massa forta i allà
mateix vaig obrir l'ampolla: vaig
abandonar el treball d'història i em
vaig posar a escriure la novel·la.
Últim estiu a Ordino és, doncs,
una novel·la que, com ja he dit en
relació amb els records dels anys al
seminari, ja estava feta, només vaig
haver d'escriure-la. El problema és
que em vaig tornar addicte al joc de
barrejar la realitat i la ficció, i des
Sorprès al racó de treball per la camera del Lluís, ei meu I
d'aleshores continuo travessant la
frontera entre la història i la literatura
amb una temeritat de contrabandista
que espero que no mereixi la persecució
per part de les forces de l'ordre
de cap de les dues disciplines.
i per sobre de totes les històries i
totes les novel·les, a Andorra vaig
trobar bons companys, millors
amics i la Pilar, la meua dona, que
van fer que la sensació de provisionalitat
d'emigrant amb què vaig arribar-hi
s'anés convertint en la determinació
de quedar-me en el petit
país per sempre.
Si algun cop em demanen d'on
sóc, contesto que sóc de la vall del
Cinca, dels Monegros, de Lleida, de
Barcelona, del Matarranya (la comarca
fronterera origen de la família
de la meua dona), d'Andorra i de
^
qualsevol lloc de França on visqui
una noia amb cara de nina que va
passar uns estius a Sarinyena. Com
diria José Luis Sampedro, de qui he
manllevat el títol d'aquestes línies,
la vida s'ha confabulat per fer-me un
home de la frontera. No vull sentirme
d'un lloc concret si això comporta
renunciar a ser-ne d'un altre,
si m'impedeix estar obert a descobrir
noves identitats i noves experiències.
Per acabar, he rescatat d'una
publicació antiga un conte quasi
oblidat, que ara he reescrit per fer-lo
més curt. Em serveix per adonar-me
que la temptació de barrejar la
meua vida amb episodis imaginats
és potser tan antiga com el desig
que em va fer esborronar el primer
full de paper.
17

"Nadal al seminari"
Í8 Feia una estona que tenia els ulls oberts, desvetllat
per la claror de cendra que s'esmunyia pels porticons
mal ajustats que donaven al pati. Em quedava immòbil,
disminuït en el clot que s'havia format al mig del
matalàs de llana, que era la millor peça del meu aixovar
de seminarista pobre. Ensumava perplex l'estranya
barreja de pudor de boira i d'alè calent que desprenia
el son dels trenta companys del quart curs
d'humanitats. Com cada matí, des de la porta dels lavabos
i anunciada per un fort baf de pixum, va emergir
la silueta del prefecte de disciplina cordant-se la
sotana com si fos una bragueta interminable. El vaig
sentir passar davant del meu llit fins a col·locar-se al
bell mig de la "L" que dibuixava el dormitori, va aixecar
lentament el cap, es va empènyer les ulleres al
llarg del nas i va picar de mans mentre cridava un estentori
"Benedicamus Domino".
"Deo Gratias", vam contestar els més optimistes.
D'un temps ençà, havien circulat per les classes rumors
insistents sobre la possibilitat de passar aquelles
vacances de Nadal amb la família. Encara recordava
amb nostàlgia la primera vegada que vaig tornar al poble
després dels nou mesos del primer curs. Acostumat
a les noves dimensions de Lleida (que gran que em
semblava aleshores la ciutat!), vaig tenir la sensació
El desinterès
per Texercici
físic era una
de les moltes
coses que
compartia
amb el Xavier
que el poble s'havia encongit, que les cases eren més
baixetes i els carrers, més curts i solitaris... com de
joguina. Quina gràcia, vaig pensar, creixés uns centí­
metres i no només t'ho recorda la parentela de manera
incessant, sinó que et varia la perspectiva de les coses.
El prefecte va tallar de soca-rel l'estat d'excitació
provocat per la possibilitat que els rumors fossin,
aquest cop sí, certs. Va donar-nos la notícia amb un
deix de malícia: el rector havia decidit que ens
quedàvem un any més a passar el Nadal al seminari.
Camí del refectori, barrinava sobre la lentitud amb
què podia transcórrer el temps quan no ets feliç,
imagineu-vos, ens acabava d'explicar el director espi­
ritual en la prèdica matinal que el planeta Terra està
fet de l'acer més resistent i que a l'entorn de l'equador
dóna voltes, voltes i més voltes... una formiga. Quan
l'erosió provocada per les petjades del petit insecte
hagi dividit l'esfera en dues meitats... (pausa estudia­
da), no haurà passat ni el primer segon de l'eternitat.
Baixàvem les amples escales de marbre diamantí i
vaig comprovar amb estupor que, erosionades pel pas
d'incomptables fileres d'alumnes silenciosos i avo­
rrits, els esglaons s'aprimaven al costat de la barana i
de la paret fins a fer-se tallants com ganivets de sílex.
Merda, el que em faltava... existia l'eternitat!

El desinterès per l'exercici físic era una de les moltes
coses que conripartia amb el Xavier, el noi prim de
cabells rinxolats que seia al meu costat a les classes
de llatí. Ens acostumàvem a trobar, gossos solitaris, a
la galeria del primer pis, amb el nas enganxat al vidre
dels grans finestrals, provant de veure a través de l'entossudida
boira les dues cistelles de la pista de bàsquet
on jugaven els nostres companys. Allà mateix ~
vam decidir combatre l'avorriment dels matins de
diumenge recloent-nos a l'aula de treballs manuals i
aprofitar per participar en el concurs de pessebres que
s'organitzava cada any.
Durant el darrer mes de fred humit i anodí, vam
passar moltes hores junts a tocar de l'estufa de closques
d'ametlla. El Xavier era introvertit, de gestos
suaus, quasi femenins, però d'una gran determinació
de caràcter. Seua havia estat la idea de donar un sentit
transcendent a la nostra obra: col·locaríem el naixement
en una xiruca vella i atrotinada, oberta per la
puntera, que representaria la gana al món; al costat,
per l'interior d'una barra de pa amb la molla buidada,
avançarien els Reis Mags, que simbolitzaven l'opulència.
"Injustícia", vam decidir com a lema de l'obra.
(Anys després, eminents sociòlegs s'encarregarien
d'explicar per què els internats de capellans es
van convertir en el brou de cultiu de joves rebels que
alimentarien els partits d'esquerres i, fins i tot, els
grups que durant la transició política serien partidaris
de la lluita armada).
El menjador era una sala rectangular de sostre
altíssim i parets nues. Tres fileres llargues de taules de
marbre blanc, rajoles del mateix color fins a mitja
paret i cadires negres. De lluny i abans que s'omplís
de canalla, recordava la fredor de la sala d'autòpsies
d'una morgue. De més a prop, les taules descobrien
el pas del temps i els cops dels coberts havien excavat
profunds cràters en el marbre on es perdia una part
considerable del menjar amb què ens alimentàvem.
Patates grises, bledes grises, botifarra grisa... gust gris,
color de boira.
El prefecte havia descobert una nova i sofisticada
manera de fer-nos la guitza. Durant els àpats havíem
de romandre en silenci mentre un alumne de filosofia
del seminari major llegia des de l'estrada; relats d'aventures
al dinar i llibres d'hagiografia a la nit. En­
tremig d'un duel d'Scaramouche, o amb els mosqueters
acorralats pels esbirros del cardenal, feia sonar la
campaneta per posar fi a l'escena fins a l'endemà.
Així va nàixer la meua passió per la lectura.
Déu meu, que fart estava dels capellans i... que
afamat de manduca!
La sessió de cinema s'esllanguia des de mitja tarda
fins a l'hora de sopar. Calia aturar la projecció per
canviar manualment cada bobina del film. De vegades,
sortia la imatge al revés i el prefecte havia d'imposar
la seua autoritat per controlar el xivarri al pati
de butaques (Bé, això de butaques és un eufemisme
que escau al relat; eren, en realitat, les mateixes cadires
negres del menjador posades en fileres). Aquell trimestre
havíem vist els documentals de tots els projectes
de la NASA, cedits graciosament, i com a colofó
sideral del pla Marshall, pel consolat nord-americà de
Barcelona. Després del darrer projecte Apol·lo, va
aparèixer a la pantalla l'evangeli segons sant Mateu,
de Pasolini. El Xavier i jo ens vam quedar astorats.
Aquells Reis Mags esdentegats, famèlics i austerament
vestits eren els que hauríem volgut per al nostre pessebre
de la xiruca. Com mai fins aleshores, la presència
del meu amic en la foscor de cinema es va tornar
evident i torbadora.
En arribar al dormitori, una tristor de filòsof existencialista
es dibuixava en l'expressió dels meus companys,
decebuts per la decisió del rector de deixarnos
sense vacances amb la família. A través del
silenci feixuc que hi regnava, i com si volgués trobar
un far en la foscor, vaig girar-me per contemplar la
pell blanca i el rostre imberbe del Xavier, que, dos llits
més enllà, es posava un pijama raquític i descolorit.
Alguns minuts després que el prefecte apagués els
llums, encara notava com les rajoles perdien consistència
sota els meus peus i una sensació desconeguda
m'enviava des de tots els porus unes glopades
d'ansietat que amb prou feines em permetien respirar.
Recuperat el ritme del pols, i de nou en aquella espècie
de sarcòfag en què s'havia convertit el matalàs de
llana, la millor peça del meu aixovar de seminarista
pobre, vaig tenir la sensació que, malgrat tot, aquelles
podien ser unes bones vacances de Nadal.
19

20
LO R O V E L L DE L'OU
Text ¡fotos: Enric Vicedo Rius
La cultura del vi
Làmina francesa del segle xix que reprodueix la biologia de la fil·loxera.
El vi sempre ha estat un producte
apreciat per les societats que en te­
nen el consum integrat de diverses
maneres en la seua vida quotidiana.
I això és cert, sigui quina sigui la
qualitat d'aquest producte. D'altra
banda, les campanyes actuals dels
sistemes públics de sanitat en el món
occidental, en què s'adverteix de la
gravetat que pot tenir l'addicció
alcohòlica, han generat una reacció
per part de les empreses productores

de vi de qualitat, amb un fort suport
per part d'especialistes en el bon
menjar, en el sentit de defensar la
bondat del vi consumit amb moderado
i diferenciant-lo clarament de
les begudes alcohòliques d'alta graduació.
Si a això hi afegim els
recents descobriments sobre els
beneficis per a la salut d'un consum
limitat de vi, no ens ha d'estranyar
que en les societats desenvolupades
cada cop més hi hagi interès per
consumir vins de gran qualitat en els
diversos moments de sociabilitat,
tant familiar, professional o amical,
que es produeixen al llarg de l'any. I
vins amb denominació d'origen,
però més corrents, en alguns dels
àpats normals setmanals.
Tot aquest procés ha contribuït a
considerar el vi com un element
més de la cultura occidental, i no
cal dir de l'específicament mediterrània.
Com veurem en les pàgi­
nes que segueixen, la vinya i el vi
han estat dues peces clau de la història
europea, a la qual ens referirem
principalment.
La vinya com a instrument de transformació
del paisatge
Els agricultors -a diferència dels
caçadors i recol·lectors- tenen uns
habitatges propers als camps cultivats,
amb la qual cosa deixen el nomadisme.
Lògicament preparar una
terra per cultivar-hi cereals exigeix
un esforç que contribueix decisivament
que el pagès s'arreli en un
determinat indret, encara que en
diverses parts del món -i no només
la zona tropical sinó algunes zones
europees riques amb boscos- han
practicat agricultures itinerants basades
en el cultiu d'una parcel·la
durant un o dos anys per passar posteriorment
a una altra.
CASIc'i ULL RcViLf.- VttiiüKiiias
Les plantes arbustives com la vi-
Verema al Castell del Remei, propietat productora de raïms i vi des de la seua posada en explotació
per part d'Ignasi Girona a la segona meitat del segle xix.
nya tenen una principal qualitat històrica.
El treball i la inversió necessaris
per posar en producció una
vinya són molt grans. No només cal
preparar el camp i adobar-lo, també
s'han d'obtenir els ceps i, un cop
plantats, s'ha d'esperar tres, quatre o
cinc anys perquè comencin a produir.
Aquestes circumstàncies fan
que la concessió de vinyes sigui una
de les formes d'ocupació i poblament
del territori, perquè el pagès
que es dedica a aquesta empresa
quedarà fortament arrelat al territori,
per la gran quantitat de treball i
capitals esmerçats en la producció
de raïm.
Les concessions de terra per
plantar vinya foren una de les accions
impulsades pel monestir de
Poblet per tal de colonitzar i repoblar
la Catalunya Nova. Com bé sabem,
el Cister jugà un paper important
a l'Europa medieval en la
colonització de molts territoris. Per
exemple, el 1146 atorgarà amb caràcter
perpetu una vinya situada a
Albesa a Bernat de Sedella i a la
seua muller Ermessèn; "...i tu Bernat
la plantis i treballis el més bé que
puguis i cada any ens donis, tu o els
teus, a Déu i a Santa Maria de Poblet
i als frares que hi serveixen la
meitat de tots els fruits de la vinya
que hem esmentat més amunt..." El
mateix monestir donarà el 1168 un
prat a Avinganya, prop del Segre,
per plantar-hi vinya. Tot i no ésser
perpètua, aquesta donació té una
llarga durada, ja que estarà vigent
fins a la mort dels fills de l'arrendatari.
La plantació s'ha de fer en un
termini de cinc anys, i també rebrà
Poblet la meitat de la collita. Som
davant, per tant, de dos exemples de
contracte conegut com a complantatio,
en el qual el propietari posa la
terra, el pagès fa la plantació i resta
21
o

11
el producte a parts iguals. Aquestes
dues donacions són de les primeres
que es feren després de la conquesta
de la Catalunya Nova.
S'entén fàcilment que els page­
sos a prop de la vinya o bé en la prò­
pia finca sembressin cereals per a la
seua subsistència. A partit d'un ele­
ment central -el vinyet- es configu­
rava una explotació agrària, amb
l'habitatge pagès, les diverses cons­
truccions i mitjans de producció
necessaris per al bon funcionament
de l'explotació: celler, premses,
bótes...
En altres moments històrics, els
plantats de vinya contribuiran tam­
bé a ia configuració del paisatge. Si
en els casos anteriors la vinya era un
element de poblament del territori,
en uns moments en què l'economia
vitivinícola catalana no estava inte­
grada en els intercanvis comercials
exteriors, al llarg de l'edat moderna,
i especialment a partir del segle xvii,
la producció de vi i aiguardent és
una de les especialitzacions de l'e­
conomia agrària catalana fins al
punt que el paisatge agrari experi­
mentarà canvis importants fins a la
crisi de la fil·loxera, el darrer terç
del segle xix.
Tant si ens referim als informes
dels viatgers del segle xviii al seu pas
per Catalunya com si observem els
bancals esglaonats de les vessants
de les muntanyes baixes catalanes,
comprendrem la importància que la
vinya havia tingut a Catalunya. En
un informe de l'ajuntament de
Lleida del 1792 s'evidencien els
canvis experimentats durant el segle
xviii i s'hi explicita l'extensió de les
vinyes:
"... y iohre todo la agricultura se
ha vivificado de tal modo, que ha
mudado enteramente el aspecto de
esta comarca. Ésta, entonces [des­
prés de la Guerra de Successió] no
presentaba sino los tristes efectos de
la desolación, y de la miseria; en
unos vastísimos llanos desnudos de
todas plantas fructíferas, dilatadísi­
mos términos despoblados, e incul­
tos; en que sólo se veían algunas
horrorosas ruinas de edificios y
lugares compuestos de unas misera­
bles casas de sola tierra, habitadas
de unos vecinos constituidos en el
estado más deplorable. Cuando al
presente se ven en todas partes cam­
pos bien cultivados, grandes plantí­
os de viñas, olivos, casas cómodas,
y magníficas iglesias levantadas des­
de los cimientos, lugares y alquerías
cuyos habitadores viven con como­
didad y lucimiento".
En el cas deis bancals esglaonats
hom detecta l'enorme esforç fet per
la pagesia per tal de garantir que la
deforestació efectuada per tal de
plantar ceps no tingués efectes eco­
lògics negatius en els sòls. La utilit­
zació de pedra per tal de garantir
l'estabilitat de les feixes ha significat
que, un cop abandonats els cultius,
la muntanya no hagi patit una erosió
irreversible.
Transport d'El Cortina,
comerciant de vins
de la Pobla de Segur.
Sovint el nom d'algunes partides
de diversos pobles catalans de clima
mediterrani recorden la importància
del cultiu de la vinya -partida de les
Rabasses, de les Vinyes, etc.-. I, de
vegades, com seria el cas de Vernet,
encara es conserven els trulls ubi­
cats en un punt del terme exterior al
poble. De tota manera la separació
entre cellers i trulls, i habitatge pa­
gès no és gaire habitual a la Cata­
lunya occidental, on generalment
els cellers s'ubicaven al soterrani de
les cases pageses. Com a exemple,
esmentem el cas de la ciutat de
Lleida, que el 1848 disposava se­
gons un registre municipal d'un
centenar de cellers de diversa mida.
Segurament un dels moments en
què la vinya tingué més presència a
la Catalunya occidental fou des de
la dècada del 1870 fins a l'arribada
de la fil·loxera, cap al 1895. Era tal
el preu de venda del vi que la vinya
es plantà arreu fins i tot en una part
significativa de les zones regades.
La demanda de vi per part de França
primer i més tard per les comarques
septentrionals catalanes afectades
també pel flagell ho expliquen.

En la configuració dels paisatges
agraris catalans la fil·loxera significà
un moment clau. La superfície dedicada
a la vinya va davallar radicalment
un cop recuperats els centres
productors mediterranis, a final del
segle XIX. La província de Lleida
aprofità la demanda durant més
temps que les comarques vitivinícoles
septentrionals. La fil·loxera no es
generalitzà fins al 1895 a les zones
planes occidentals i encara més tard
a les comarques de muntanya pirinenca
mediterrània, com ara la conca
de Tremp.
La recuperació de la vinya amb
ceps americans només es donà en
aquells espais que tenien una especial
capacitat de produir raïm de
qualitat. La vinya a la Catalunya
occidental, però, mantingué un cert
pes fins a la dècada dels anys cinquanta
del segle xx, moment en què
l'agricultura començà a incorporar
la producció de fruita dolça.
La viticultura com a instrument de
control social
Quan la propietat agrària està
concentrada o té un elevat grau de
concentració és molt fàcil que els
sectors benestants de la societat em­
prin la seua riquesa com a instru­
ment per controlar els altres sectors
socials 0 la població menys benes­
tant. Les zones de producció vití­
cola no escapen a aquesta realitat.
Els mecanismes de control social
són molts i diversos, però voldríem
destacar-ne dos: la contractació
agrària i la comercialització de la
producció.
Una de les formes contractuals
especialment dedicades a la vinya
és la rabassa morta. Som davant
d'un contracte que sovint era de
llarga durada. Mentre no desapare­
guessin les dues terceres parts dels
Oiütt
fbtnez
irmr ÀvH f' ""« ^*" jU^Mlít ^tjfii.

24
La propaganda a favor del consum del vi no està exempta d'humor.
al camp català, pel qual es va generar
un fort moviment sindical que
tingué en la Unió de Rabassaires el
màxim exponent.
Una altra de les formes de control
relacionades amb la contractació
agrària és la que es desenvolupa
a les zones vifivinícoles de la Catalunya
Vella -per exemple, a la regió
de Girona o bé al Bages-. Els propietaris
tendeixen a donar sota contracte
de rabassa morta, o mitjançant
altres fórmules, parcel·les molt
petites. Sabem que el xviii és un
segle de gran creixement demogràfic
a Europa i a Catalunya. Per tant,
hi ha una gran disponibilitat de mà
d'obra que cal retenir i evitar que
emigri. Concedint contractes de
llarga durada a part d'aquesta població
però en molt petites quantitats
s'aconsegueix fixar la població
al territori -al territori sota control
del propietari- i que aquesta page­
sia necessiti treballar fora de la seua
explotació per tal de poder viure -la
qual cosa dóna al propietari una
abundant mà d'obra barata-. Lò­
gicament, si ets un pagès díscol
veuràs reduïdes les teues possibili­
tats de treball a les hisendes de la
gent rica del poble i de la zona.
Finalment, ens hem referit a la
comercialització com a forma de
control social. Aquests petits viticul­
tors -rabassaires o no- sovint no dis­
posen del celler per fer vi, les seues
cases són molt humils i amb poques
estances. No en necessiten més per­
què tenen poca producció de raïm o
de cereals. Un cop feta la verema
han de vendre de seguida el raïm a
algun propietari amb celler -segura­
ment a qui els ha fet el contracte-
perquè en faci vi i el vengui. Lò­
gicament el petit viticultor vendrà
barat -ja que la verema acaba de ser
collida-, i serà el propietari benestant
qui vengui el vi en el moment
de preus més favorables. Aquesta
venda del raïm és un altre moment
crucial per al petit pagès. I novament
tindrà un pes important la seua
relació amb el propietari, qui podrà
pagar preus que tot i ser baixos no
ho siguin tant.
Fins i tot, quan a començament
del segle xx proliferin els sindicats
cooperatius, hi haurà moltes dificultats
per comercialitzar independentment
el vi al mercat, atesa l'existència
de xarxes comercials molt ben
establertes i la necessitat, moltes vegades
urgent, de diner per part d'aquestes
cooperatives.
El vi com a aliment i proveïdor d'energia
El gran contingut calòric del
raïm i del vi han fet d'aquest producte
un component essencial de la
dieta en diverses zones de la Mediterrània,
com seria el cas català.
L'època de la sega dels cereals exigeix
una gran despesa d'energia per
part dels treballadors agraris, la qual
cosa suposa una important ingesta
d'aliment. Pensem que la sega es fa
al juny i que convé treure ràpidament
el cereal del camp en previsió
d'alguna tempesta inesperada. Per
això la jornada laboral és de sol a
sol. Pràcticament cada hora s'aturava
la sega i es menjava o bevia.
Cada casa oferia els aliments que
tenia a l'abast, que sempre incloïen
tragos de vi i d'alguns derivats
alcohòlics.
Però segurament quan els derivats
del raïm constitueixen un veritable
aliment -i no com en el cas de la
sega, quan és suplement energètic
davant una despesa diària molt
gran- és quan s'empra el most per

fer alguns productes que es conser­
ven durant llargues temporades i que
serveixen com a berenar dels nens o
com a postres en els dies de festa del
llarg hivern. El most cuit, o també
anomenat vi dolç o vi cuit, s'obtenia
fent bullir en una caldera una part
del most abans de fermentar al trull.
Un cop bullit, el vi es posava en una
bóta tot esperant les festes d'hivern
per gaudir-ne. A tot arreu el most
cuit era la base de derivats força nu­
tritius. Dos exemples comarcals ens
serveixen de mostra.
A la conca de Tremp, amb uns
pocs litres de vi cuit, farina i molls de
nous, conjuntament bullits, es feia el
mostillo. Es deixava en plats i s'endu­
ria deixant-lo uns pocs dies en una
estança airejada. La mainada, en les
èpoques en què les famílies no dispo­
saven de gaires dolços, apreciava
La verema a la població segarrenca
de les Oluges.
(Arxiu Fotogràfic de l'IEl)
molt aquest producte com a postres
d'hivern, i el menjava sol o amb pa .
Així mateix, el peraf s'obtenia
amb un procediment semblant al
mostillo, però amb alguns ingre­
dients diferents: el vi cuit es barreja­
va amb farina, peres i albergínies,
amb un llarg període de bullicio. Era
un tipus de confitura que es posava
a sobre el pa i es guardava en gerres.
A l'Urgell, es Teià mostillo i tam­
bé una confitura, seguint el procedi­
ment de fer el perat. Els ingredients
que es combinaven amb el most i la
farina eren el codony, les figues, el
meló i la síndria.
La cultura del vi com a forma de
sociabilitat
Tal vegada un dels aspectes més
significatius de la cultura del vi és la
possibilitat d'establir relacions so­
cials. I això era així des del nivell de
la collita fins al nivell del gaudi del
vi. Els pagesos, quan havien de ser­
vir vi per cortesia a un veí o persona
que no els eren grats, servien el vi
de pitjor qualitat, de segona premsa-
da, 0 bé que ja era una mica picat.
En canvi, quan la visita era grata, el
tast del vi experimentava un canvi
radical.
Generalment la verema era en­
comanada a les dones, perquè es
considerava que tenien una especial
capacitat de no trencar el raïm. Això
sí, per un salari menor que si ho fes­
sin els homes. En canvi, aixafar el
raïm per fer el most era reservat als
homes perquè -deien-, si ho feien
les dones, el vi que se'n derivava no
tindria gust.
De fet, era freqüent la presència
de veremadores de fora, sovint jo-
25
o
O

26
Lleida encara exportava vi els anys quaranta del segle xx. Vista de la duana de Les. (Arxiu Fotogràfic de l'IEl)
ves, filles de pagesos que necessitaven
ingressos complementaris per
tirar endavant la família. En ocasions
formen petits grups, colles,
amb una responsable o cap de
colla. Cada una d'aquestes unitats
era contractada per una determinada
casa amb producció suficient
per necessitar mà d'obra de fora la
família.
Per a les noies d'altres èpoques
era fonamental poder participar en
la verema, ja que això els permetia
la coneixença amb nois de la població
on treballaven i, d'aquesta manera,
poder formar una nova parella
i tal vegada una família. Si bé en
determinades zones catalanes només
es feia ball en acabar la verema,
a les terres de Lleida, segons la
memòria popular, els balls es feien
diàriament a la nit. Costa de creure
que hagi estat així, ja que després
d'una llarga jornada de treball les
forces minven, però també és cert
que el context de sociabilitat gene­
rat per aquesta activitat era una op­
ció que no es podia evitar. En tot
cas, cal tenir en compte que la vere­
ma en zones com la Catalunya occi­
dental no s'allargava en el temps.
Era una verema tardana, feta a l'oc­
tubre, i en l'Antic Règim els ajunta­
ments fixaven les dates en què s'ha­
via de realitzar, que no solien ésser
períodes massa llargs. A la plana de
Lleida era habitual, quan la verema
era a punt de finalitzar, fer les típi­
ques coques de recapte -amb sardi­
na, tomàquet, pebrot, albergínia, all
i julivert- que servien per a l'àpat fi­
nal. Aquest i els balls finals es feien,
sovint, a les eres.
La religiositat popular o altres ti­
pus de creença jugaven també un
paper important pel que fa a la viti­
cultura. Per tal d'evitar mals que
perjudiquessin els vinyets, es col·locaven,
sovint, branques d'olivers o
d'altres arbres beneïts a les vores del
camps. També a la Lluna s'atribuïa
un paper clau per tal de determinar
el moment per realitzar determinades
tasques. A l'Urgell hom creia
que calia fer la poda durant la lluna
vella, per tal d'evitar malalties als
sarments. Era també en aquest moment
quan s'havia de tallar el raïm
de penjar.
El costumari català és ple de
cançons i balls relacionats amb la
verema. Així mateix, la verema generava
tot un conjunt de dites, de
refranys. Poques cançons i poques
dites populars han arribat fins a nosaltres.
Moltes dites eren conegudes
a molts pobles i, per tant, resulta
molt difícil conèixer-ne l'origen.
De fet, existeix una cultura reia-

cionada amb la verema i el vi que
forma part del conjunt de les zones
productores.
f/s raïms per Sant Miquel dolcegen
com la mel, és una dita que cal
situar, originàriament, a les terres de
Lleida. Ens indica que la verema es
farà a l'octubre i no al setembre,
com es recull al Costumari de Joan
Amades, i és una cronologia que
s'aplica a zones com el Penedès. A
la Segarra hom deia Madura ei raïm
a l'agost i el setembre dóna el most,
refrany que potser és una adaptació
d'algun d'exterior a la zona, ja que
aquí el most no es tenia fins a l'octubre.
Si es veremava abans del moment
adequat, un s'arriscava: El vi
d'agost no fa bon most.
Algunes dites fan referència al
poder calòric del vi o, en to humorístic,
al desafiament de la llei de la
Les parres eren un ele­
ment comú del paisatge
català, els fruits de les
quals també servien d'ali­
ment. Casa a Vernet,
comarca de la Noguera.
(Arxiu Fotogràfic de l'ÍEI)
gravetat: El porró al pit dóna calor;
Si vol xerricar, xerrica; que del porró,
ben alçada, com més llarga és la
rajada, més el cor s'endolcifica; El
porró com més s'alça, més s'abaixa.
La dita típicament lleidatana a la
dona borratxa no se li fa el vi agre
presenta una realitat que devia ser
poc freqüent en les cases pageses,
justament la dona duia un ampli
conjunt de tasques relatives al manteniment
de la família i poc temps li
quedava per a aquestes coses.
En realitat, hi ha un component
discriminatori de la dona en aquest
món de la viticultura, ja que cobra
salaris més baixos tot i ser reconeguda
la seua bona feina pel que fa a la
collita del raïm, però no pot xafar-lo
perquè el most sortiria sense sabor.
De fet, aquests elements discriminatoris
estan en sintonia amb el paper
que jugava la dona en aquestes societats.
Joan Amades ens dóna la
versió original de l'anterior refrany
lleidatà. A la bona borratxa no se li
fa el vi agreía referència a l'ampolla
-dita borratxa- que servia per dur el
vi als camps i que quan era de bona
qualitat niantenia la qualitat del vi.
Han passat anys des que el
1914, a Sant Sadurní d'Anoia, es fes
la primera festa de la verema a Espanya.
En els nostres dies la tendència
a recuperar o crear noves festes
populars s'ha traduït en l'establiment
d'algunes festes relacionades
amb la verema o el vi en zones de
llarga tradició vitivinícola o de tradició
més recent. Això sí, amb una
estètica que recorda els sistemes tradicionals
de vida i producció, mitificant-los
i oblidant que, sovint, les
persones en aquelles societats tenien
unes condicions d'existència
força limitades. Les ordinacions que
es conserven en els arxius locals intentaven
protegir els interessos dels
propietaris i de la fiscalitat municipal
davant picaresques o robatoris,
en ocasions fets per veïns amb pocs
recursos.
Bibliografia mínima
AA DD Viñas, bodenas y mercados. El cambio
técnico en la vitivinicultura española,
1850-1936. Saragossa: Prensas Universi­
tarias, 2001.
FERRER, L La vinya al Bjfjes, Mil anys d'elabo­
ració de vi. Manresa: Centre d'Estudis del
Bages, 1998.
CARDEÑES, D.; VICEDO, E. La vinya i el vi a les
terres de Lleida. Historia i Cultura. Lleida:
Pagès Editors, 1993
GÍRALE, E. (coord.) Vinyes i vins: Mil anys
d'història. Barcelona; Publicacions de la
Universitat de Barcelona, 1993
IRAR, L. fí llibre dels vins de Catalunya. Bar­
celona: Edicions Cap Roig, 1988
27
CD

28
A N A I R o N S
Texr i foros: Francesc Móra i Presas
'Torcas'' i 'lagunas''
Vista aèria de part de Las Lagunas, des d'on podem observar-ne la perfecta planta circular.
Tot i que no ho he manifestat
mai, he de confessar que no sóc gai­
rebé gens partidari que en aquesta
publicació apareguin articles de
temàtiques que no tinguin cap mena
de relació amb les terres pallareses,
i millor, si pot ésser, aneuenques.
Malgrat això, ara faltaré als meus
principis, però cal reconèixer que
tinc motius que em serveixen de

coartada. Com recordareu, al meu
darrer escrit, en l'ÀRNICA núm. 55
del desembre passat, parlava dels
estanys càrstics del Pallars. Doncs
bé, aquest estiu he anat a voltar per
la província de Cuenca (deixem per
als puristes allò de Conca, car aquella
ciutat mai pertangué a la corona
d'Aragó i cal respectar la seua grafia,
tal com nosaltres volem que es
respecti la nostra, per exemple a
Lérida i a Gerona). I dins d'aquella
província vaig visitar dos paratges
que molt bé expliquen el fenomen
dels afloraments càrstics en terrenys
calcaris.
Las Torcas de los Palancares
(Torca: Bòfia o dolina molt gran)
És una regió formada per calcàries
cretàciques amb un profund
carst i una manifestació superficial
en forma de nombroses bòfies (més
de dues dotzenes), gairebé totes de
grans dimensions, de boca perfectament
circular i que al fons tenen
una sortida en terreny permeable o
bé un desguàs que origina una font
intermitent, de manera que no formen
llacs ni estanys. Excepte la
Torca del Sumidero, que es troba
uns dos quilòmetres al sud i a força
menys altitud, cosa per la qual hom
suposa, com el mateix nom indica,
que és el desguàs de l'aigua filtrada
per algunes de les bòfies de més
amunt.
Tot plegat forma un conjunt
agrupat de depressions càrstiques,
amb aspecte de cràters volcànics
que tenen unes vores abruptes, verticals,
vertiginoses, generalment
inaccessibles als seus fons coberts
de vegetació de boix, romaní i
pinassa que els dóna un aspecte
encara més misteriós i tenebrós. Ens
envolta el silenci penetrant d'una
zona allunyada i la imposant pre-
Torca la
Rubia
Croquis de l'itinerari de la visita a Las Torcas.
séncia deis cingles grisencs de les
fondalades; l'esplanada s'imposa
mostrant el poderós origen geolò­
gic, marcat pels trencaments, els
cingles, les coves i les fondalades;
una tranquil·la solitud impregna els
roquissars feréstecs que componen
la serra de Los Palancares: és un
terreny abrupte on la natura ha fet
poques concessions a l'home.
Torca la Ballena
Torca Larga
Torca del
Medio
Celemín
El seu paratge allunyat i solitari
ha propiciat l'existència de bonics
mites i llegendes que el poble ha
creat i els ha donat noms propis: La
Covacha, El Torcazo, La Honda, La
Larga, La Rubia (la més especta­
cular), La del Lobo (la més bella). La
de la Novia (la més fonda)...
Aquesta darrera amb la mateixa lle­
genda tan coneguda de la núvia que
19
o
ai.

30
La Torca del Lobo.
se suicida abans de malcasar-se
amb qui no vol, com ja trobem a
Collegats. També la del Lobo té la
seua i també una mica coneguda: és
la d'aquell caçador que mentre empaitava
un llop, el sorprèn la brufera,
el torb, i s'ha de refugiar en la
mateixa cova del llop que, tot i ser
el seu enemic, és qui li dóna escalfor
i el salva de morir congelat.
A l'entrada d'aquesta zona trobem
una gran esplanada per aparcar-hi,
i al costat, una caseta d'informació
que facilita els itineraris,
perquè en un parell d'hores caminem
circularment per aquest paratge
suggeridor i silenciós on la
geomorfologia és el plat fort de l'excursió.
Però no acaben aquí les sorpreses.
Ara anirem cap a Las
Lagunas.
Croquis de l'itinerari de la
visita a Las Lagunas de
Cañada del Hoyo.

La Laguna del Tejo.
Las Lagunas de Cañada del Hoyo
El xoc visual de la nostra ruta se­
ra el sorprenent encontre amb Las
Lagunas. Des de Las Torcas surt una
pista molt dolenta, més apta per a
un totterreny que no per a un turis­
me, però en una dotzena de quilò­
metres i ben lentament podem arri­
bar a Las Lagunas. Aquest paratge es
troba a un nivell molt més baix que
el de Las Torcas i al costat mateix de
la carretera que va de La Cañada a
Valdemoro. Ens hi fiquem per em­
portar-nos la il·lusió de contemplar
un autèntic paradís esquitxat de be­
lleses naturals.
Aquestes llacunes tenen el ma­
teix origen càrstic que les bòfies, pe­
rò l'esmentat desnivell que hi ha
entre els dos indrets és el causant
del seu estat hídric. L'embut format
per aquestes grans dolines ha arribat
a un estrat molt profund i impermeable
que encara no han trobat
Las Torcas superiors i que ha provocat
la formació dels llacs.
De totes maneres, aquest indret
és d'una extensió més reduïda, on
trobarem només set /agunas i tres
ioícas. A la mateixa entrada hi ha
una esplanada per a aparcament i
immediatament s'hi veuen tres llacunes
perfectament circulars: la de
La Cruz i les dues del Tejo; després,
cal baixar un fort pendent fins a arribar
a les altres quatre, també completament
rodones: la Llana, la Parra
i les dues de Las Cardenillas.
En un paisatge nul de relleus
pronunciats, amb suaus i modestos
pendents que baixen progressivament
vers el riu Guadazón, on
l'escadussera presència arbòria a
penes trenca l'horitzontalitat, cada
estany és un món, i recórrer-los tots
esdevé una experiència que et deixa
la sensació que encara en voldries
més.
Al costat de la Laguna Llana
podem trobar les tres bòfies en les
quals la seua erosió encara no ha
arribat a la capa freática: el Torcazo
Colorao i las Torcas Mellizas. Espectaculars
aquestes dues darreres,
en estar separades per esveltes i verticals
columnes calcàries i plenes
d'exuberant vegetació.
Aquest tomb el podem efectuar
en menys de dues hores, si bé el
recorregut no és tan planer com
l'anterior.
Podem considerar que amb
aquests exemples de fenòmens
geològics resta palesament demostrada
la formació de les llacunes
d'origen càrstic.
31
C3

32
B E C U L L A
Per Josep Vinaròs
Fotos: Arxiu personal Ramon Noguera
La Polifònica de Puig-reig
De la sardana al cant coral
El mestre Ramon Noguera, director de la Coral Polifònica de Puig-reig.
Ens endinsem en la vida i desen­
volupament de la prestigiosa Coral
Polifònica de Puig-reig, que amb
una especial significació vigoritza la
cultura musical del nostre país.
N'és el director el mestre Ramon
Noguera, que molt amablement ens
mostra la seu social de C al Prat, de
la qual destaca la sala d'assaigs,
l'estudi d'enregistraments, la vitrina
curulla d'obsequis i records de les
diverses actuacions, i el seu atapeït

La colla Joventut Sardanista de Puig-reig, ai concurs del Poble Espanyol de Barcelona, el 1967, on va rebre el primer premi.
arxiu de partitures. La Polifònica de
Puig-reig és una formació sólida
conreada per la mà mestra dels seu
director, que la creà i l'ha dirigit
durant 35 anys. Una persona au­
todidacta d'excel·lents qualitats
musicals que, amb la seua tenacitat
i tossuderia, ha sabut créixer musi­
calment, juntament amb una colla
d'amics predestinats a conquerir els
més ambiciosos èxits artístics.
La Polifònica de Puig-reig és una
de les corals més acreditades del
Principat, és versàtil, i amb la matei­
xa seriositat afronta un programa de
música popular, americana, de pel-
lícules 0 polifònica. Els oratoris,
amb més exigència musical, els in­
terpreta amb una rellevant qualitat.
Avui és la coral que fa més concerts
de Catalunya, amb més de vuitanta
actuacions l'any. La bona accepta­
ció i l'escalf del ptiblic són l'esperó
més important que els mena a supe­
rar-se cada dia. El rigor és el camí
per arribar a sobrepassar les fites
projectades en cada moment. En el
25è aniversari, la coral rebé la creu
de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya, per la seua tasca cultural
i especialment per la qualitat musi­
cal que honora el nostre país.
Ateses les dificultats que repre­
senten els compromisos professio­
nals, d'estudis 0 de família de cada
component, és una tasca difícil tirar
endavant un determinat projecte.
Certament, les persones actives i
entusiastes poden abastar tot allò
que es proposin, però sempre serà
amb un total lliurament per tal de
vèncer les no poques dificultats que
poc a poc aniran presentant-se pel
camí, a voltes plens de bardisses. Els
cal, doncs, ser tenaces i conse­
qüents.
Els orígens d'aquesta insigne
coral rauen en el sardanisme de
competició. Avui cada un dels
membres és un sardanista vocacio­
nal que no oblidarà mai quines són
les seues arrels.
L'any 1950 es fundà l'Agrupació
Amunt i Crits, destinada a organitzar
una ballada de sardanes cada mes;
malauradament es dissolgué. Sis
anys més tard es constituí la nova
agrupació Amics de la Sardana, de
la qual esdevingueren dues colles
sardanistes: una portava el mateix
nom de l'entitat, i l'altra fou la Jo­
ventut Sardanista. La primera colla
no va fer la caminada massa llarga;
la segona fou la que adquirí un sòlid
prestigi reconegut per tot l'ambient
sardanista.
L'any 1960 la colla Joventut
Sardanista, després de ballar i con­
querir grans èxits per tot el Prin-
33

34
cipat, organitzà el primer concurs
regional de colles sardanistes a la
vila que els va veure néixer. En Ramon
Noguera fou el ferm activista
apassionat i animador de la cultura
popular de la comarca.
Al Bages, Juli Santcliments també
fou un altre destacat impulsor de
l'activitat cultural; l'any 1962, quan
era president de l'Agrupació Manresana
de Folklore, Ramon Noguera
li proposà d'unir esforços i organitzar
les dues entitats de manera conjunta
el concurs de les comarques
Bages-Bergadà de colles sardanistes.
La iniciativa es va portar a terme, i la
colla Joventut Sardanista de Puigreig
hi obtingué el primer premi. Els
que vam conèixer aquella colla
sabem prou bé que el resultat fou
just.
L'any 1966, per tal de commemorar
el desè aniversari de la Colla
Sardanista de Puig-reig, es va celebrar
la cloenda del Campionat
Comarcal de colles que, com no
podia ser d'una altra manera, tingué
lloc a Puig-reig. A en Ramon
Noguera se li concedí el premi
Francesc Juanola, per la millor activitat
individual realitzada a favor
de la sardana.
L'any 1967 la colla Joventut
Sardanista de Puig-reig conquerí el
primer premi en el concurs celebrat
al Poble Espanyol de Barcelona.
Aquell mateix any, feren la incursió
en el món del cant.
Animats per mossèn Josep Besora
i Olivera, una persona entusiasta
del cant coral, la colla va participar
en una Trobada de Corals, i a
més va organitzar, amb la col·laboració
de les cobles La Principal de la
Bisbal i La Principal de Caçà de la
Selva, els concerts de fi de temporada.
Tot seguit promogué concerts,
conferències, concursos de sardanes,
aplecs, etc. El seu treball fou
premiat per l'Agrupació Manresana
de Folklore amb el premi Símbol,
per la millor tasca cultural de la Catalunya
Centre i el 1974 la Unió de
Colles Sardanistes li lliurà el premi
extraordinari en reconeixement a la
seua tasca cultural.
Com s'indicava anteriorment,
mossèn Josep Besora promovia un
grup coral i en vàries ocasions els
sardanistes hi col·laboraven. Un dia
la colla es plantejà formar el seu
propi cor, i es va crear la Coral
Sardanista de Puig-reig, dirigida pel

Estrena de la "Cantata de la Terra", amb )oan Albert Amargos, autor de la música; Josep Pons, director de l'orquestra, i Ramon Noguera, director del cor.
La lletra és de Joaquim Puig.
mestre Clitnent Llorens i Bonsfills.
Compaginava les actuacions sarda­
nistes amb els concerts. Més tard el
director es veié obligat a deixar la
coral i Ramon Noguera passà a diri­
gir el cor. Veient que sonava força
bé es decideix a obrir-lo a tothom,
cercant altres cantaires i formant un
cor important de més de cinquanta
membres, amb les cordes ben com­
pensades, cosa no sempre fàcil d'a­
conseguir.
En Ramon Noguera, home de
molta empenta i propulsor de gestes
grans, va tenir la tenacitat d'estudiar
i preparar-se per tal d'emprendre
una singladura important; el mestre
Virgili, en un curset a Manresa, li
ensenyà direcció coral i tècnica
vocal, que després ell impartí als
cantaires. Molt aviat ja es veié que
la coral era molt diferent de les al­
tres. Poc a poc s'anava formant un
estil autodidacte que imprimia un
caràcter molt especial al cor.
Foren uns anys esplendorosos
del grup sardanista, del qual esde­
vingueren moltes parelles que arri­
baren al matrimoni. Aquella situa­
ció ambivalent fou molt difícil de
suportar, ja que uns mateixos inte­
grants havien d'assajar amb la colla
sardanista i en acabar, havien de fer-
ho amb la coral. El treball era tan
intens que s'imposava el cansament
a la il·lusió i voluntat d'anar enda­
vant. L'any 1978 van aparèixer
serioses dificultats, que obligaren a
formar dos grups concrets: un es
dedicaria sols a les sardanes i l'altre
a la coral. Davant la necessitat de
renovació de la colla sardanista es
presentà un nou problema, atès que
la joventut del poble no sintonitzava
amb el sardanisme, i en conseqiJèn-
cia els relleus es feien molt difícils.
Els veterans es veieren obligats a
ballar per manca de joves a la coll,
però no podia ser per gaire temps
perquè l'edat no perdona.
En veure que la situació era irre­
versible, Ramon Noguera i altres
membres de la coral feren una apos­
ta seriosa pel cant i deixaren la tasca
de persuasió en la recerca de nous
membres sardanistes. En arribar
l'any 1980 la crisi s'agreuja per la
incorporació d'alguns joves al ser­
vei militar. El 1981 es decideix
seguir un sol camí, el de la coral, i la
colla sardanista deixa d'existir.
Amb un grup tan nombrós, era
lògic esperar que més tard o més
35

^c
36
d'hora apareixerien problemes de
convivència o de diversitat de criteris,
però sempre s'han resolt en acabar
l'assaig, plantejant el problema
i, entre tots, buscant-hi la solució
més escaient. L'entusiasme i la mà
esquerra del seu director fan que les
dificultats se superin i el cor pugui
seguir el seu camí ascendent. Cal
palesar que entre els components figuren
famílies senceres, pares i fills,
tots ells destacats diletans.
En una visita al Centre Català de
Veneçuela es plantejà una confusió
important que afectaria el nom de la
coral. Els amfitrions esperaven una
colla sardanista que cantava, i es
trobaren davant una coral autèntica,
que no sols ballava sardanes; esdevinia
necessari prendre una decisió i
treure la paraula sardanista del nom
Estrena de "Flor de cotó", al pavelló d'esports de Puig-reig.
del grup. Es considerà que no era
lògic ni coherent mantenir el qualificatiu
que els identificava com a
sardanistes, quan ja no n'eren com a
colla de competició; calia aclarir el
sentit autèntic de la coral, i decidiren
posar-se el nom de Coral Polifònica
de Puig-reig.
A partir del moment en què s'afrontaren
les grans obres polifòniques
dels compositors més celebrats,
la coral va anar evolucionant
constantment en agilitat, seguretat i
qualitat, fins a assolir un nivell interpretatiu
que els permet abordar
qualsevol obra, per difícil que pugui
ser. Si bé el rang ja era important,
mai no han oblidat els seus orígens.
Cal assenyalar, però, que en totes les
programacions de la coral hi ha sardanes;
l'opció que aquells sarda­
nistes feren pel cant no els ha allunyat
mai de la sardana, i fins i tot
n'organitzen dues ballades a l'any.
En el programa nou per a aquest
2003, a la primera part figuren obres
de Schubert, Mendelssohn i Elgar, i
a la segona, dues sardanes, música
americana, operística, etc. El sardanisme
el porten a la sang. Sempre
han intentat agradar el públic amb
les seues programacions i no s'han
relaxat mai oferint obres de poca
vàlua musical, objectiu no gens
fàcil. És important per a tothom
mantenir un equilibri satisfactori a
l'hora de programar.
La Polifònica de Puig-reig pot interpretar
programes més o menys
variats i de fàcil delectació, encara
que també han interpretat l'oratori
d'£/ Messies de Hàndel, La Creació

A la plaça Catalunya de Buenos Aires, cantant una sardana amb l'acompanyament d'una orquestra fent les funcions de cobla.
de Haycln, el Rèquiem de Mozart, la
Novena Simfonia de Beethoven,
lOctava Simfonia de Mahier, a
l'Auditori de Barcelona; l'òpera
Cristóbal Colón, de Lleonard Ba­
lada, al Gran Teatre del Liceu, etc.
De les obres d'especial significació
que ha cantan la Polifònica cal as­
senyalar /esús Christ Superstar,
Godspell, una selecció d'f/ Pes­
sebre de Pau Casals, i sobretot des­
taca l'òpera rock A Chorus Line
acompanyats per orquestra.
Com a obres insignes que han
marcat la vertadera qualitat de la
coral, volem fer un especial esment
de l'oratori d'f/ Messies, sota la
direcció del mestre Manuel Cabero
(amb qui Ramon Noguera va am­
pliar els seus coneixements en un
curs de direcció coral). Vuitanta
cantaires es van lliurar a uns assaigs
intensius de cent hores durant diver­
sos mesos del 1986.
Una altra actuació memorable
fou el Rèquiem de Mozart sota la di­
recció del mestre Albert Argudo,
amb l'Orquestra Simfònica del Va­
llès, amb actuacions a Puig-reig,
Berga, Sabadell, Figueres i Vilanova
i la Geltrú. L'any 1990, coincidint
amb el segon centenari de la mort
de Mozart, la coral va cantar en
catorze ciutats catalanes el Rèquiem
i la Missa Brevis, amb orquestra i
direcció del mestre Ramon No­
guera. El 1992, amb l'Orquestra
Simfònica del Vallès i direcció
d'Albert Argudo, cantà la part coral
de La Creació, de loseph Haydn, i
aquell mateix any interpretà, com ja
s'ha dit, l'òpera Cristóbal Colón.
Ha actuat en vàries ocasions al
Palau de la Música Catalana, al Saló
del Tinell. El Messies l'han cantat a
Santa Maria del Mar. Han actuat en
diversos països d'Europa, Àsia i
Amèrica. Podem destacar-ne Es­
panya, Itàlia, Holanda, l'antiga Txe­
coslovàquia, Portugal, França Bèl­
gica, Suïssa, Polònia, Hongria,
Àustria, Veneçuela, Filipines, Israel,
Mèxic, Argentina, Xile etc. La Po­
lifònica ha enregistrat i editat una
quinzena de CD, amb obres dels
més diversos estils que ens mostren
el seu ampli abast musical.
Ha obtingut un extraordinari ni­
vell qualitatiu, fruit d'una tècnica
vocal molt depurada i d'un treball
rigorós, inspirat en els sentiments i
estructurat amb el talent del seu
director, assumit per una munió
d'homes i dones que tenen clars els
seus objectius. Als membres que
van entrant els requereixen un mi-
37

38
nim de qualitats i la correcta lectura
de solfa, si pot ser amb els cinc cursos
que s'exigeixen al Conservatori.
A causa de la formació musical que
tenen molts joves, aquest requeriment
ha estat bastant fàcil: avui hi
ha components que interpreten algun
instrument, d'altres que tenen
cursos d'harmonia, algun curs de direcció,
i fins i tot deu o dotze tenen
estudis de cant. Tot plegat fa que no
sigui sorprenent la qualitat d'aquesta
coral que, a més, té quatre o cinc
veus solistes de vertadera vàlua.
La Coral Polifònica de Puig-reig
aplega components la majoria del
poble i també de les comarques del
Berguedà i Bages, fins i tot alguns
viuen a Barcelona. És aquest un aspecte
que cal valorar positivament,
atès que no és fàcil assistir als assaigs
des de diversos indrets fora de la
població. La mateixa atracció del
Interpretant temes del musical "Cats"
Qualsevol moment és bo per assajar. A la piscina d'un "kibbutz", a Israel.
col·lectiu i l'afecció pel cant possibiliten
la superació de qualsevol esforç.
La figura del director és decisi-
va, i pel fet d'estar jubilat té temps
per assumir moltes responsabilitats.
És el centre de tot el grup, lliurat
totalment a aquesta tasca tan lloable
i a voltes tan difícil. El pianista Josep
M. Conangla fa les funcions de
sotsdirector i alhora comparteix amb
el director la funció d'arranjador. En
els assaigs, sempre a la nit, es té molta
cura de l'afinació, l'ajustament i el
rigor, factors decisius per poder
aconseguir una excel·lent qualitat.
Aquestes són unes pinzellades
que ens volen donar a conèixer, i si
pot ser, traslladar-nos al petit món
engrescador de la Polifònica de Puigreig.
Cantant es poden distreure problemes
que tothom té un dia o un
altre, i qui sap si és un bàlsam que
ajuda a la superació. També ells, amb
les seues prodigioses veus poden ser
l'empara per a molts que els escoltem.
Des d'aquest escrit, els esperonem
a seguir la seua singladura, que
tan bé fa per a la cultura històrica de
Catalunya. Per molts anys.

Memòries d'un bon
tros de segle
Diuen que aquest llibre -Ferran Blasi, El retorn del temps (Memòries d'un bon
tros de segle), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001- és com una suc­
cessió de contes que, tanmateix, relaten fets reals, històrics, dels quals no pocs
s'han esdevingut a les valls d'Àneu a o la d'Aran, o han tingut per protagonistes,
en alguna mesura, gent pallaresa o d'arrels pirinenques, com l'autor.
Potser per això, no hi havia mancat el suggeriment perquè els qui van presentar
l'obra al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ramon Tamames i Sebastià
Auger, autors del pròleg i de l'epíleg, ho fessin també a Esterri. Era una mostra
d'estimació per a tots els qui han posat el nom al llibre, i també per als habi­
tants d'aquelles contrades.
Tanmateix, si alguna viabilitat podia haver tingut la ¡dea, ara cal abandonar-la,
perquè les circumstàncies han canviat, ja que fa ben poc s'ha produït el traspàs
del malaguanyat Sebastià Auger.
Fem-ho doncs d'una altra manera, i oferim-ne unes quantes pàgines.
L ' A R N A
Text i fotos: Ferran Blasi
39

^
El comerç
Esterri d'Àneu. Evarist Birbe Blasi llaurant. (4-9-1943)
L'estima que per tants motius he
hagut de tenir pel comerç, amb les
ocasions que aquesta activitat ofereix
per a les relacions humanes, i la
influència mútua d'uns i altres, amb
vista a una entesa de tothom, pot tenir
alguna arrel en els records que
s'han guardat a la família, de la
manera de funcionar de casa Casovall
d'Esterri, i també de la d'altres
parents, d'una i altra banda, que es
dedicaren a aquesta activitat.
A la casa pairal d'Esterri tenien
botiga de queviures i de tot allò que
a les zones rurals se sol necessitar
per a la subsistència, i s'ocupaven
també de la distribució de la Tabacalera
per a un ampli sector de la
muntanya. A tal fi era necessària una
bona organització del transport de
les mercaderies -la logística diríem
ara- que en aquest cas era pròpia,
amb bones recules de mules, menades
per acreditats traginers, i una
bona entesa amb els hostals en què
s'havien d'aturar, al llarg del camí,
entre Esterri i Tàrrega -o Targa, com
deien per allà-, i Barcelona o Lleida,
0 per anar a la Vall d'Aran.
Havien de vendre en molts casos
a terminis, i cobrar en l'època de la
fira 0 de la collita, però no succeïa
pas com en aquells establiments en
què les factures s'engreixen sense
seriosa comprovació, i el comerciant
acaba rescabalant-se del pagès,
econòmicament endarrerit,
amb una finca, o dues.
Hi ha un episodi que ho podria
confirmar: el visqué, a Barcelona,
als primers temps de la guerra, una
de les filles de casa Casovall -Tomassa-,
mestra i que dirigia, com a
funcionària de la Diputació, un centre
de protecció de menors, siti a l'avinguda
de Vallvidrera.
Anava un dia pel carrer, i de
lluny la veu un home jove, i se li
adreça sense dubtar-hi: "Tu et dius.
de cognom, Birbe i Blasi, i ets d'Esterri."
I en confirmar-li que així era,
un cop refeta de la sorpresa, és ella
qui replica: "I en què ho has conegut?"
L'home respon: "T'assembles
molt a la teua mare, Rita Blasi."
I llavors li explica que ell era fill
d'un oficial de carrabiners, i havia
viscut a Esterri. "Érem molts germans,
i la teua mare, quan anàvem
a la botiga a comprar, sempre hi afegia
coses de més, sense cobrar-les."
Deia aquest jove que era una manera
bonica d'ajudar-los, i remarcava
la diferència que en això hi havia
amb altres botigues.
La informà que es deia Ortiz, i
que tenia comandament en determinat
vaixell de l'armada, i insistí perquè,
en cas de qualsevol necessitat,
l'anés a veure, i faria el que calgués.
I per aquest camí, aquella tia meua,
no sense audàcia, va aconseguir
treure de la presó primer un parent, i
després, almenys un altre.

Aquest despreniment no privava
que aquelles generacions haguessin
tingut molta iniciativa i sentit dels
negocis. Es conta que un any el
padrí Joan havia fet una bona provisió
de calendaris i que, en espera de
distribuir-los, compareix a Esterri un
venedor ambulant oferint també el
mateix producte i que, immediatament
va reaccionar, encarregant a
un dels seus fills, Manuel, encara un
nen, que sortís immediatament al
carrer a vendre'ls, i li ensenyà un
eslògan amb el qual els podia anunciar:
"El calendari nou, que endevina
quan plou i el vent que bufa."
El continuador de la botiga,
Agustí, que no tenia res de calculador,
i era molt desprès, sempre estava
disposat a fer un favor. I també en
aquells temps de desori, que foren
els de la guerra, no tingué enemics, i
no va ser mai greument molestat, ni
pels uns ni pels altres, tot i que no
deixà de dir les coses clares a tothom,
sense abdicar de les seues
conviccions. Tanmateix, va haver de
sofrir també les requises de què eren
objecte els qui no figuraven com a
amics dels qui manaven. I com que
no els podia donar diners, l'anaven
espoliant del que li quedava a la
botiga.
Era bon caçador, com el seu
pare. I quan el dia no li era propici,
tenia els seus recursos. Vet aquí que,
en una ocasió, per no tornar a casa
amb el sarró buit, va comprar un
parell de guatlles en un poble de les
rodalies -Son del Pi- i, com és natural,
no va explicar a ningú l'origen
del botí fins que un dia, una dona
d'aquell poble va entrar a la botiga i
adreçant-se a la padrina li demana
que li canviï les monedes que li va
donar el seu fill, en pagament de la
caça, perquè eren falses. No cal
aclarir que no era pas a propòsit que
havia agafat aquelles, sinó que van
ser les primeres amb què es va topar
al calaix de la botiga.
I tornant a la tenda, no crec pas
que fos per una forma generosa de
comportar-se que es va anar reduint
el volum fins a tancar-se com a tal,
sinó per les dificultats del moment, i
per circumstàncies familiars: en
pocs anys, van morir dos fills de
l'Agustí-Neus i Joan-, i ell i la seua
esposa Ares. Més tard, cap als anys
50 es va tornar a obrir -era el temps
de la construcció de la gran central
d'Hidroelèctrica de Catalunya-, bé
que per poc temps, fins que els
altres dos fills -Rita i Josep- van
anar a viure a Barcelona i a
Cerdanyola, respectivament.
A l'esmentada àvia, Rita, li va
tocar de sofrir molt, i ha quedat com
a paradigma de persona pacient; va
perdre el marit, molt jove, i sola va
haver de tirar endavant els nou fills;
va arrossegar tota la vida dolors ciàtics,
i va patir les conseqüències
d'un greu accident d'automòbil que
l'obligà a estar gairebé un any ai llit;
va veure la mort, primer d'un fill solter,
i després de l'hereu i de la nora
La Guingueta, edifici de l'antiga escola. {Orca 1982)
que havien de continuar la casa, i
ella va acabar de fer pujar els dos
néts que hi quedaven: els esmentats
Rita i Josep; i va morir, a Barcelona,
de les complicacions d'una fractura
de fèmur, de la qual s'estava recuperant.
Sempre va tenir l'ajut d'una fe
profunda i d'una pietat sincera.
A Isil
Des d'Esterri, la meua mare va
fer algun viatge a Barcelona, i també
el meu pare, en l'altre sentit, pujava
de tant en tant al Pallars. D'acord
tots dos, la mare va demanar una
plaça de mestra interina, i va procurar
que fos a prop de la frontera, per
si es feia convenient, vista l'evolució
de les coses, passar a França. Li
van donar la d'Isil (Gil). L'estada en
aquest poble, situat al costat de la
Noguera Pallaresa, va anar acompanyada
de moltes satisfaccions,
per la bona acollida de tothom. Ens
van allotjar a l'immoble que reunia
segurament més bones condicions:
Casa d'ignàsia on, a més dels amos
-Ferran Sempau i la seua muller Elvira
i els fills- hi havia també altres
estadants forasters. Era una família
4/
^c

^2
Isil, església parroquial. Ferran Blasi Roquet. (C. 1982) Rita Blasi Esquerre, vídua de )oan Birbe Camp. Hort de Casovall, 1943
ben situada, moderadament d'esquerra,
que ens van tractar amb
molta consideració i afecte.
L'agraïment de la gent es manifestava
de moltes maneres, en
detalls com deixar un pollastre o
una dotzena d'ous a la gatera de la
porta -el forat per on entren i surten
els gats-, sense saber qui els havia
deixat. Per la proximitat amb França,
no mancava qui -com Petit de
Gil- anava a Sant Girons, a l'Arièja,
a comprar coses que aquí faltaven,
com ara sucre i cafè, i ens les facilitava
en molt bones condicions. De
tant en tant anàvem a Esterri, i havíem
de fer, sempre a peu, les dues
hores de trajecte, i normalment portant
algun paquet.
Un dels pocs successos desacostumats
va ser el pas del nombre de
caminants que havien travessat la
frontera per aquells llocs no gaire
vigilats: eren voluntaris de les Brigades
Internacionals que volien lluitar
al costat dels republicans, però
els pactes entre les potències estrangeres,
de no intervenció en els assumptes
d'Espanya, feien que hi
hagués dificultats formals perquè hi
entressin, i per això escollien fronteres
secundàries. Van passar, de paisà
i lleugers d'impedimenta, enmig de
manifestacions de simpatia, i de la
gatzara, sobretot, de la gent jove.
)o anava a l'escola dels nois, que
estava a càrrec d'un mestre força
competent, que es deia Brufau, fervent
republicà, que era de l'Urgell.
Les dues famílies -del mestre i de la
mestra-, bé que vivíem a part, ens
enteníem bé, vull dir que teníem bona
amistat, i ens vam tractar amb
lleialtat. Un cosí meu ha guardat un
á(P%
virolat collage, realitzat a classe,
que semblava a to amb l'atmosfera
que s'hi respirava. Era una felicitació
de festes, i entre altres bons
desigs, s'hi expressava el de "Salut i
República!". Acabada la guerra, el
mestre va haver de fugir, i nosaltres
ens vam quedar amb la recança de
no haver sabut mai més res d'ells.
L'aiguat de 1937
L'etapa quasi paradisíaca de Gil
va acabar de manera violenta, amb
el tremend aiguat de la tardor de
1937, que es va endur mig poble: la
casa on vivíem es va ensorrar sence­
ra, i allí vam perdre tot el que hi
teníem. Les pluges torrencials, i les
aigües que baixavan dels estanys
d'Airoto i les de la Noguera Pallare­
sa es van ajuntar per produir aquell
gran desastre. La gent no s'estava de

comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigua
els focs que es van encendre els
primers dies de la revolució"; es
referien òbviament a la crema de les
esglésies.
Es va organitzar una marxa nocturna
de tot el poble per tal d'escapar-se
de la riuada, i transitàvem per
camins més enlairats que els del pas
de la carretera, sota la direcció, molt
efectiva, d'una dona de mitjana edat
amb grans dots de comandament
que, segons deien, havia estat una
estrenua miliciana. Els llamps,
acompanyats dels trons corresponents,
eren la millor il·luminació de
què ens podíem servir -més que les
llanternes i els buscalls de teia- per
anar seguint els viaranys.
En una primera etapa vam arribar
a Borén, on nosaltres vam posar
a casa Carrera. Hi vivien llavors, entre
altres, el cap de la família -Joan
Carrera Agulló- i la seua muller
La Cingueta, casa Carrera. Rosalia Carrera i Ferran Blasi. (C. 1982)
-Maria Iglesias Navarri-, que provenia
de Durro, a la Ribagorça; havien
tingut set fills. D'ells, l'hereu, Joan
-senyor Joanet, com li deien- i el
germà petit, Xavier. Una germana
d'aquests. Encarnació, que pertanyia
a la Companyia de Maria,
havia hagut de deixar momentàniament
el convent, a causa de la revolució.
I aquest va ser el cas també
d'una tia d'ells,-Nativitat, religiosa
de l'Ensenyança.
A mi em van fer dormir aquells
dies en l'habitació de l'esmentat Xavier,
que feia els estudis al seminari
de la Seu d'Urgell fins que aquest,
com tots els del país, es va tancar, i
els alumnes es dispersaren. Completada
la seua formació, en la postguerra,
fou ordenat prevere, i després
d'haver acomplert la seua
missió pastoral en diversos pobles,
va morir santament a Sanaüja, d'on
era rector, i acompanyat també amb
l'afecte d'altres capellans veïns,
alguns d'ells, de la Societat Sacerdotal
de la Santa Creu, associació
a la qual pertanyia.
Era una família de gran tradició
cristiana, de la qual sortien en
abundància capellans i monges. Un
fill de la casa -Mn. Josep Carrera
Agulló- era professor del seminari
de la Seu, bé que llavors estigués
impedit d'exercir, i després en fou
rector. Feia poc, l'agost del 37, que
havia mort un pater, Ramon Carrera
Iglesias, vicari d'Organyà fins al 36,
que després de refugiar-se a França
va passar a Pamplona, es va incorporar
com a capellà castrense al terç
de requetès de Nostra Senyora de
Montserrat i va morir al front de
batalla, a Codo, en l'exercici, de
manera heroica, del seu ministeri
sacerdotal. Justament Mn. Josep
Rosell, que és natural d'Organyà, ha
fet suara, per encàrrec del Capítol
catedralici de la Seu, una ressenya
històrica de la vida d'aquest Mn.
Ramon, que ha estat presentat en
l'homenatge que se li ha retut recentment.
Hi ha abundància de
dades genealògiques sobre la família,
al llibre de Lluís Rourera Joaquín
Maurín ysu tiempo, Barcelona 1992
(especialment pàg. 16 i seg.), ja que
el comunista -diguem heterodoxque
fou el malaguanyat Joaquim
Maurín, fundador del Bloc Obrer i
Camperol i del POUM, estava emparentat
amb la casa Navarri, de Bonansa,
per un casament del seu pare
amb la vídua de qui n'era l'hereu,
Ramon Navarri Julià.
Mn. Ramon Iglesias Navarri,
germà de Maria, l'esmentada jove
de casa Carrera, en aquell temps alta
jerarquia eclesiàstica castrense,
havia de ser, pocs anys després, bisbe
de la Seu d'Urgell i copríncep
d'Andorra: home senzill, trempat i
4^3
-ar

^
amb bon humor, consta que va salvar
de la mort Maurín quan va ser
detingut en plena guerra, i el va ajudar
després tant com va poder en el
judici a què va ser sotmès.
Després vam estar uns dies a
casa Visa d'Isavarre, família de fermes
arrels, molt ben considerada,
amb la qual ens unia també una
vella amistat, i vam tenir ocasió de
gaudir de la seua hospitalitat, de la
bondat de tots, i de la saviesa dels
avis, persones de gran distinció i
senzillesa -el baró de Visa: Marià
del Carme de Visa i de Sitjar, home
de conversa molt agradable i divertida,
i la muller, Francesca Liados
Marrot, originària d'Isavarre però
que havia viscut a Tolosa, al Llenguadoc-.
Ell era home de molta iniciativa,
que va reconstruir en bona
part el patrimoni, que havien perdut
a conseqüència de les guerres carlistes.
Ell deia, amb bon humor, que
havien quedat amb "molts blasons,
però amb pocs doblons". La seua
intervenció, com a home de consell
0 com a mediador, era molt recercada
per a tota classe de problemes
familiars o econòmics, ajuda que
prestava sempre desinteressadament.
Encara em vénen a la memòria
les seues facècies, com
alguns rodolins d'una llarga lletania
que en deia La can(;ó de les mentides,
que sonava així: "La cabra pels
seus pecats, en té els genolls pelats"
0 "la cabra per la seua culpa, en té
la cua curta."
Sempre més hem continuat l'amistat
amb tots ells. Modest, l'hereu,
i la muller, Claudia Vidal Perna,
descendent de Botureta, a la Ribagorça.
Tenien un fill i tres filles; la
gran d'aquestes noies, Paquita, al
cap d'uns anys es casaria amb el Dr.
Lluís Quinzaños de la Torre, que va
ser el meu metge, excel·lent inter-
Esterri d'Àneu, placeta Agustí. Cases Casovall, Riarf, Agustí, Pelegrí, Joan Blau i Sabater. Rita Birbe
Campi i Ferran Blasi Birbe. (C1982)
nista, al Col·legi de Periodistes, i ho
és encara, un cop jubilat de la seua
funció oficial.
A la Guingueta
Vam tornar a Isil, i per raó de
l'escassetat d'habitatges que havia
causat l'aiguat, ens vam allotjar, juntament
amb una altra família -els de
casa Gargall- a l'antiga rectoria, bé
que per poc temps, perquè la meua
mare va sol·licitar la plaça de mestra
de la Guingueta, que es trobava més
a prop d'Esterri i dels llocs -com Escaló
i Sort- on vivien altres familiars.
Per altra banda, el meu pare
anava i venia de Barcelona, per
atendre els seus negocis, i no semblava
pas que calgués pensar en un
trasllat a França.
Nosaltres vivíem a casa Carrera
de Jou, a la Guingueta, d'on el pare
de família -Cisco de Carrera- havia
hagut de fugir i havien quedat la
muller, Rosalia, i una de les filles,
que també es deia Rosalia, mentre
que l'altra, Maria, era a la Pobla,
amb una tia seua, i allí es va casar.
Vam viure uns contrastos molt
marcats: la grata estada en una casa
àmplia, en bona companyia; les
classes, que es desenvolupaven normalment,
i jo penso que, amb fruit,
perquè no manquen alumnes de la
meua mare que han destacat; vull
recordar que Maria Cervós va seguir
també la carrera de mestra, i el seu
germà Gener ha esdevingut alcalde
del municipi que ara comprèn la
Guingueta i Escaló. Durant el temps
anterior a l'arribada dels nacionals
no van faltar diàriament el dictat i la
lectura, que jo esperava amb deler:
un dia en català i un altre en castellà.
De tant en tant fèiem alguna
escapada, sobretot en temps de
vacances, per estar amb els parents,
a Esterri o a Escaló -generalment a
peu, i alguna vegada amb el cotxe
de línia de l'Alsina-Graells-, o a
Sort, sempre amb autocar, ben cert,
ja que la distància era llarga.
I justament a Sort, la nit del 24 al
25 de gener del 1938, es va tenir
ocasió de contemplar un estrany fenomen
-tot el cel enrogit-, al qual la
gent donava una significació apocalíptica
i hi veia una relació amb els
incendis de les esglésies i dels
objectes de culte en els primers dies
de la guerra. Potser no anaven pas
del tot desencaminats, si volem tenir

en compte el que digué Lucia, la
vident de Fàtima, quan parlava del
"gran senyal que Déu us dóna segons
el qual s'apressa a castigar el
món pels seus pecats, per mitjà de la
guerra, la fam, la persecució de
l'Església i del Sant Pare". Es va dir
que podia haver estat una aurora
boreal, però ella ha escrit sobre això
en un dels seus quaderns: "Jo no ho
sé, però em sembla que si ho examinessin
bé, reconeixerien que, vistes
les circumstàncies en què aquella
llum aparegué, no era ni podia ser
una aurora boreal. Pero sigui el que
vulguin. Déu se'n serví per fer-me
entendre que la seua justícia estava
a punt de descarregar el cop..."
La veritat és que la Segona Guerra
Mundial, la de 1939-1945, començaria
poc després, el setembre
del 39.1 havia dit també que "Nostra
Senyora enviarà al món un càstig
com no se n'ha vist d'igual, i abans
que a d'altres països, a Espanya..."
(Vegeu C. Barthas, La Verge de
Fàtima, Rialp / Madrid, 1988, p.
548-549)
Entrada dels nacionals
A més, tot d'una -l'abril del 38-
ens vam trobar que les tropes fran­
quistes, en una ràpida ofensiva, van
ocupar la part de l'Aragó que encara
no tenien, i després Lleida, i van
pujar per la carretera de Balaguer a
la frontera francesa, i per les riberes
de la Noguera Ribagorçana i de la
Noguera Pallaresa, i van entrar a la
Vall d'Aran pel port de la Bonaigua;
ocuparen algunes posicions estratè­
giques a les altures, a l'altre costat
del riu, per dominar la carretera.
Els qui havien hagut de fugir al
principi de la guerra van tornar. Es
va restablir el culte a l'esglesiola de
la Guingueta. També la meua mare,
junt amb els fonaments del catecis­
me, em va ensenyar a ajudar a missa,
i així vaig poder prestar aquest
servei al capellà que l'atenia. No sé
si, adonant-se'n o no, ella estava
posant les bases de la formació que
necessitava per ser un dia sacerdot.
A l'escola, tot igual, llevat del dictat
i la lectura en català, que van haver
de quedar oblidats.
Per desgràcia per a aquella comarca,
el front s'^hi va estar uns mesos
-amb els greus inconvenients
que això comportà-, fins que els soldats
de Franco -després d'arribar al
Mediterrani, a Vinaròs, i conquistar
Castelló de la Plana, i en acabar-se,
més endavant, la batalla de l'Ebre,
de manera favorable als nacionalsdes
de Lleida van avançar cap a
l'Urgell i en direcció a Barcelona, on
van entrar el gener del 39.
La part dolorosa va ser, per als
qui havien tingut una actuació destacada
en el període que es cloïa, la
decisió de marxar a l'estranger
-concretament a França-, i per als
qui s'havien quedat, les conseqüències
de les mesures que, per fer
mantenir l'ordre públic, havien
adoptat les autoritats militars, per­
Festa major d'Esterri d'Àneu. Sardanes a la placeta Agustí. (8-9-1943)
què en moltes coses s'exigia, per
dissort, a la població civil una disciplina
fèrria, cosa no infreqüent en
una situació de guerra: quan hi havia
algun atemptat o explosió, encara
que no hagués produït cap
mort, s'aplicaven de vegades unes
mesures dràstiques, com la de delmar
tot un poble, i afusellar aquells
a qui tocava, de vegades pel sol fet
de tenir antecedents d'esquerra,
segons el que constava en els informes
que havien anat acumulant,
amb les declaracions i els interrogatoris
fets aquí i allà. Altres eren
desterrats.
A l'anomenat Moliner de la
Guingueta -ho era de noms i de fets,
ja que tenia un molí- el van afusellar,
sense instrucció de causa, perquè
li van trobar un explosiu que,
com a professional, tenia -i afegimhi
també que, com a pescador furtiu-,
sense cap propòsit criminal. Al
seu fill, quan es va tornar a incorporar
a la classe, li havia caigut, materialment,
tot el cabell. Va ser una
cosa molt trista.
A Escaló, que tenia en aquella
època uns 150 habitants, en van ser
4S

4^
Esterri d'Aneu vist des de l'Areny. (14-9-1943)
afusellats uns 15, homes i dones.
Les mesures en aquell cas venien
del cap d'una divisió -la 62- que
residia a Sort. Cal dir que no totes
les unitats militars es comportaven
de la mateixa manera. Així, per
exemple, a Tremp, hi havia la divisió
61, i el cap n'era el general
Agustín Muñoz Grandes -el qui més
endavant comandà la División
Azul, que va lluitar al costat dels
alemanys al front de Rússia, i futur
vicepresident del Govern espanyol-,
el qual actuà sempre d'acord
amb la fama que tenia, entre els soldats,
de ser humà ¡senzill.
En aquests pobles hi va haver
una desproporció manifesta entre
aquestes desmesures i les de la fase
anterior. Tanmateix s'ha de dir que
no se sap què hauria passat si els
que tenien antecedents de dreta, al
començament de la guerra, no s'haguessin
escapat a França per les
fronteres veïnes.
Però també s'ha de reconèixer
que en molts casos -davant la imminent
intervenció d'alguns comitès
antifeixistes, que venien generalment
d'altres llocs- els qui tenien
informació de les intencions dels qui
imposaven la seua llei, advertien les
possibles víctimes perquè es fessin
escàpols. Tot i així, a prop de la frontera
van ser assessinats dos capellans
que fugien a Andorra. Mossèn
Manuel Birbe, amb bon humor, i
sense ressentiment, expressava més
tard la seua amable protesta, quan
sentia els qui, per assenyalar la
diferència en el nombre de baixes
causades per aquests i per aquells,
deien que a la primera part de la
guerra, a les valls d'Àneu no va passar
res, que només havien matat dos
capellans, com si això no hi comptés.
És un penós deure recordar també
que, a la mateixa comarca, més
avall, a Salàs de Pallars, entre Tremp
i la Pobla de Segur, van ser sacrificats
mossèn Josep Tàpies Sirvant i sis
capellans més de la diòcesi, fet que
ha donat lloc a un procés canònic
encaminat a la declaració de martiri.
Amb tot, es pot pensar que les
víctimes de la segona part, durant
l'ocupació militar, es van confiar
massa en la seua bona fe, i no es tenien
elements per preveure aquella
circumstància que es produiria: la
proximitat a la zona de les operacions
bèl·liques, que es prolongaria
un cert temps, amb tots els inconvenients
que havia de comportar.
Aquelles experiències em van
proporcionar un altre ensenyament:
que cal ser caut i moderar el que es
diu d'una altra persona, que de
vegades una informació o un
comentari poden ser mal interpretats
i esdevenen comprometedors, i
en ocasions com aquelles es fan
perillosos.
I en vaig poder treure una lliçó:
que amb la gent que un coneix bé, i
en especial els parents, els amics,
Esterri d'Àneu.
Pont sobre la Noguera
Pallaresa. (28-8-1943)
"flf

els veïns, els compatricis, hom s'ha
de captenir igual que si es tractés
d'un de la família més íntima, com
faria un advocat defensor. Així vaig
veure que es comportava el meu pa­
re. Si no, de vegades, les conse­
qüències, segurament imprevistes, i
contra els propis desigs, poden ser
lamentables, fins i tot tràgiques.
Sort
També era corrent que hi hagués
mesures de bandejament. Aquest va
ser el cas d'una germana del meu
pare, Teresina, que acabava de per­
dre el seu marit, Salvador, a conse­
qüència d'un bombardeig des d'un
avió que venia de la zona republica­
na. Tenien una fonda. I sense més
culpa que haver tingut simpatia per
Esquerra Republicana de Catalunya,
i amb la sospita d'haver donat allot­
jament a algun fugitiu -i segurament
ho devien haver fet amb els d'un
cantó i amb els de l'altre-, van ser
emplaçats davant l'autoritat militar,
acusats d'espionatge.
El meu pare va acudir immedia­
tament per tal defensar-los, tot i que
s'exposava a seguir la seua mateixa
sort, i més si es té en compte que
pocs dies abans havia estat citat a
declarar, a causa d'un empleat seu
-Quim Farré-, que es dirigia a Es­
pot, el seu poble natal, i a qui, en
escorcollar-lo, havien trobat un car­
net d'un dels sindicats llavors fora
de la llei. N'havia donat un bon in­
forme, i l'afer no tingué més im­
portància, però va haver de tornar-
se'n a Galícia, on l'havia trobat el
principi de la guerra, a causa de les
obres de pavimentació que s'hi rea­
litzaven, segons encàrrecs que els
feia el constructor José Lago Lou-
reiro, de Vigo.
Ara les autoritats volien relacio­
nar entre elles les dues interven­
cions del meu pare, però finalment
les coses no van anar a mal. Tan­
mateix, els parents foren desterrats a
un poble d'Aragó, i ell es va haver
de quedar per regentar la fonda, i
evitar que fos requisada o esdevin­
gués objecte de pillatge.
Per fi tot aquell incube es va aca­
bar, i les depuracions i repressions
van tenir lloc sense un preu tan alt.
Actituds diverses
Un bàndol i l'altre eren com un
conglomerat de gent diversa, que es
manifestava en les cançons, en els
crits de guerra, en les actituds de
soldats i milicians, i aquests detalls
contribuïen a captar els idearis
d'uns i altres.
Amb els uns, l'internacionalisme
dels comunistes; el nacionalisme
cofoi, i a la fi frustrat, dels partits ca­
talans d'esquerra; la revolució, pre­
sentada en castellà, dels anarquis­
tes. I amb els altres, el nacionalisme
de y España, una, grande y libre,
representat per la Falange; la mística
d'una croada per Déu, la pàtria i el
rei, combinada amb una aferrissada
defensa de les llibertats forals, per
part dels tradicionalistes. Davant tot
allò, la paciència, o la impaciència
dels qui esperaven que passés de
pressa aquell desori.
Tots tenien el seu sentit de la
propaganda, amb vista al temps de
la pau, i no era rar que, a persones
concretes, oferissin un carnet de mi­
litant d'abans de la guerra d'alguna
formació política o sindical. Era una
afalagadora temptació a la qual es
resistien amb hàbil delicadesa els
qui no volien aprofitar-se de res, i
esperaven que la seua vida profes­
sional seguís els camins de la inde­
pendència personal.
Com que els meus pares, tot
desitjant que jo fos comunicatiu
amb les persones que mereixessin
confiança, en aquells temps que
corrien m'havien educat també a ser
discret amb els forasters, m'explica­
ven aquelles coses, i amb les dades
diverses que acumulava, jo m'anava
fent el meu criteri. Així, quan ens
vingué a veure el P. Reinald Bozzo,
benedictí de Montserrat, que el meu
pare havia conegut en ocasió de les
obres que féu a l'abadia, de les
quals era l'administrador. Estava in­
corporat en una unitat de requetès,
com a capellà castrense.
^7
-

^8
Esterri d'Àneu. Porxo de casa Corbera. (11 -9-1943)
El P. Reinald, referint-li uns comentaris
sentits a un oficial alemany,
a Donostia, Sant Sebastià,
posà en guàrdia el meu pare sobre
el perill d'una influència perniciosa
del nazisme en el partit oficial de
l'Espanya d'aquells moments. Falange
Española Tradicionalista y de
lasJONS.
El fet que no hi hagués en
aquells mesos guerra oberta, o
combats seguits, contribuïa a un
bon estat d'ànim dels soldats, que
es mostraven simpàticament comunicatius
amb la població civil, estaven
de bon humor i cantaven
molt -especialment els bascos i
navarresos, que eren allí els que
més abundaven-, combinant les
cançons patriòtiques, les folklòriques
i el Carrascal. Tenia una tornada
en què es repetia aquesta
paraula: "carrascal, carrascal, qué
bonita serenata, carrascal, car­
Entrant a Esterri d'Àneu. (C. 1982)
rascal, ya me estás dando la lata...",
amb la qual s'improvisaven passa­
temps o se saludava les noies en
entrar en una població, amb lletres
al·lusives, que generalment no s'ex­
cedien gaire.
I era natural que la presència
d'aquell jovent donés vida a les
poblacions: s'obrien petits establi­
ments de begudes, hi havia dones
que estaven disposades a prestar
tota classe de serveis, i no solament
els de rentar la roba.
Un xicot observador podia veure
contrasentits. Per una banda, en no
pocs -sobretot els requetès- s'hi
captava efectivament un esperit de
croada, i si algú els tenia per sants,
segur que s'equivocaria menys, si
pensava que ho eren més aviat de
cintura cap amunt, i ho diem eu-
femísticament, amb expressió man­
llevada a algú altre uns anys més
endavant.
No tot era coherent en aquella
situació. A un nen li podia resultar
sorprenent que una de les preocupacions
d'una organització piadosa
que treballava en els àmbits militars
hagués de tenir com una de les consignes
la de promoure entre els soldats
l'estima a l'estat de gràcia, tot
estranyant-se que, tan a la vora de la
mort, hom pogués viure despreocupat.
Però més tard o més d'hora,
un s'adona que és precisament la
guerra allò que contribueix al fet
que es presentin contradiccions
com aquestes.
Hi havia també gent que, com
les dames d'entitats com ara Fronts i
Hospitals 0 Creu Roja, col·laboraven
en la tasca de fer la vida més
grata als soldats que eren al front, i
de portar-los a pensar que la rere-

guarda estava amb ells, aplegant
recursos o oferint el seu treball, per
fer-los arribar jerseis i mitjons de llana,
0 lectures.
En un punt, encara que transitòriament,
els paisans havien adquirit
un avantatge: el de poder circular
en els camions militars de transport
-a la cabina, si hi havia lloc, o si no,
a la caixa- per anar d'un poble a un
altre, i era per a tots una ocasió de
confraternitzar. Per aquest sistema,
el meu pare una vegada es va desplaçar
amb urgència a Saragossa a
comprar unes medecines per a un
cunyat seu, que tenia una greu afecció
cardíaca. Era Anselm Castellarnau,
el marit de la tia Magdalena.
No va mancar risc en el viatge,
perquè, per la part de Tremp, la
carretera era sovint batuda des de
l'altre cantó pel foc de l'artilleria,
però tot es va desenvolupar bé,
encara que el malalt no va durar
gaire, i va morir a València d'Aneu,
on vivia d'ençà que la riuada del 37
se li endugué la casa d'Esterri i la
farmàcia de la qual era titular.
A mi i als altres cosins el meu
pare ens va portar unes joguines de
fusta, que no ens feren gaire gràcia.
Escalarre. (C. 1982)
I**,:
'^^^^^SPWi^^·''
Esterri d'Aneu i la Noguera Pallaresa. (28-8-1943)
però la veritat és que després, amb
el temps, vam estimar aquell detall,
tingut en un viatge en què es jugava
la vida, i l'hi vam agrair.
També la població civil dels indrets
en què entrava l'exèrcit participava
del menjar que sobrava a la
cuina dels soldats, i hom veia cues
per anar a participar de la distribució
del ranxo, parar el plat a l'estofat de
carn amb patates i recollir un xusco.
Els més distingits podien gaudir de
l'oportunitat de tenir una altra classe
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ' -'.1
^MK '
•L.
l'SV^^^^^^^^^^H
de pa: les barretes que feien per als
oficials, de qualitat excel·lent, que
en la zona republicana, més poblada
i amb menys recursos agrícoles, havien
esdevingut cosa desconeguda.
Un altre resultat simpàtic: el
d'alguna boda que es va concertar
entre militars i noies del país, i un
dels casos va ser la d'una germana
del meu pare, Conxita, amb un navarrès,
suboficial de sanitat, Jacinto
Jiménez, el qual, després d'una estada
a Andalusia, va tornar a Catalunya,
i aquí es va quedar, i també
els seus fills, tots casats i amb fills. I
una curiositat: quan es retirà de la
seua funció a l'aeroport del Prat, se
li despertà un vena de pintor, i adquirí
una rara habilitat per imitar
-però, ja no cal remarcar-ho, sense
fer-los passar per autèntics- els quadres
de les diferents escoles pictòri-
ques, que han han quedat com una una
preuada herència familiar. familiar.
Haig de de dir que, a pesar d'alguns
detalls positius, es confirmava la
convicció que la guerra és sempre
un mal, o que, si més no, en ella el
mal supera, molt, allò que hi pugui
haver de bo.
'"^ v^K^^^^fítÈPç^ ÍK^'^P^^^^^
' Bj
4^

50
"Visca l'amor!"
A una parella amiga
LA T R A P A
Per Josep Espunyes
fofo; Francesc Guitart
josep Espunyes
No creguis res que en vers no entri
Segimon SenaUonga
Neix a Peramola (Alt Urgell) el 1942. De jove, treballa a casa i comença a estudiar. El 1964 es tras-
Nada a Barcelona, on entre feina i feina amplia estudis i s'inicia en el fet d'escriure. El 1968 guanya el
premi VI Llumener Blau de poesia, el 1970 queda finalista del premi Carles Riba i el 1972 obté el primer
accèssit al premi Salvat-Papasseit (Festes Culturals Rompeu Fabra). Participa en diversos festivals
poètics -Mostra de Sant Cugat, 1973 i 1974; 50 Hores d'art català a Balaguer, 1975; Price-Congrés,
1977-, actes culturals i tertúlies literàries. Tot i això, i a causa de la sistemàtica prohibició que pateix la
seua obra per part del sistema polític imperant, no és fins al 1977 que publica el primer llibre. El 1990
és guardonat amb el premi Les Talúries (poesia) i el 2000 guanya el premi Valeri Serra i Boldú, de recerca
de cultura popular.
També ha col·laborat regularment en diversos mitjans de comunicació -Canigó, Avui, El Llamp, El
Món, Pirineu Actual, Lo Banyut- i ha traduït per al teatre -El petit cercle de guix. Teatre Romea
(Barcelona), 1969.
''Sant Joan'
Nit de foc de nou solstici,
terra i cel apleguen cants.,
si la flama diu Països,
cada estel diu Catalans.
-amb manlleu de Salvat-Papasseitque
es vol unir en matrimoni.
Feu d'amor la vostra estrella
ara i sempre, en tot moment:
cada dia és casament
en la vida de parella.
En l'alè tan breu que som
-un sospir amb dues dates-
és l'amor que bat les ales
l'únic sol que mai no es pon.
I
il
''No m'escaurà dir"
A tu, Fina
No m'escaurà dir:
"Vinc del re i torno al re",
fressat lo camí.
"Amarg com ¡o fel'
Amarg com lo fel,
pagès, lo destí t'aferra
et ferma d'arrel:
lo cap acotat a terra,
la vista girada al cel.
Me'n duré, d'aquest terrer,
aquell poc que bé me'n sé.
"M'agrada ser a Tragó..."
M'agrada ser a Tragó, riu Segre a l'alba,
racó plasent anap de mil perfums;
xiroi esbat l'ocell la ploma balba,
s'encasten els teulats barret de fum.
Al cant del gall, a l'hora del costum,
ressona pels carrers fresseig de balda;
camina la padrina amb gra a la falda,
a l'era el cap de casa fa el vacum.
Manyac el sol, amb art de savi vell,
espolsa dels balcons la son tardana;
a les parets, labor de mà artesana,
ressalta el tint cendrós del codadell...
Així que corre el temps, eterna via,
no s'obre cap portal sense un bon dia.

FULLS DEL CONSELL
Joan Coromines ¡ el Pirineu
La Pica d'Estats des de Monteixo. D'esquerra a dreta, |osep Maria Escaiola i |oan Coromines. Cim
de Monteixo, 4 d'agost de 1935. Arxiu Fundado Pere Coromines
Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) fou ja en vida i és
encara avui reconegut com un dels lingüistes més importants del segle xx, molt
especialment en l'àmbit de la romanística i, no cal dir-ho, en el de la llengua
catalana. No és exagerat afirmar que, en aquest marc, probablement cap altre
investigador (i cal tenir en compte que Pompeu Fabra, el seu mestre, no era
pròpiament un lingüista investigador, malgrat la innegable transcendència de la
seua obra) no ha tingut la incidència de Coromines a l'hora d'engrandir els
horitzons del coneixement de la llengua tot aprofundint en els seus orígens.
L'obra de Joan Coromines, en efecte, se centra en els aspectes històrics de la
llengua, si bé n'abasta també altres de bàsics, entre els quals la complementado
de la mateixa obra fabriana (estudis de lèxic i d'aspectes normatius no
resolts, edició de la Gramàtica pòstuma de Fabra, etc.), i al capdavall amb una
intenció no pas merament historicista, sinó amb la voluntat -certament reeixida-de
contribuir amb unes pedres molt sòlides en l'edifici col·lectiu del català
actual. En concret, tenen caràcter eminentment històric (diacrònic) les dues
obres principals o majors de Coromines: el Diccionari etimològic i complementari
de la llengua catalana (DECat), en deu volums (1980-2001), i
l'Onomasticon Cataloniae (OnCat), en vuit volums (1989-1997).
Aquest dossier, però, no té com a objectiu valorar el conjunt de l'obra corominiana,
sinó posar en relleu un fet clau: que, a l'entorn d'aquesta obra, el territori
pirinenc -i, amb ell, la llengua o més aviat les llengües del Pirineu, actuals i
antigues, amb els seus topònims, el seu cabal lèxic i les seues especificitats dialectals-
tingué una importància molt significativa tant en les concepcions
filològiques del nostre autor com, fins i tot, en la seua particular trajectòria
biogràfica. En altres termes, es tracta de remarcar fins a quin punt la realitat pirinenca
entroncà amb el caràcter vital i determinà bona part de l'orientació científica
del treball, l'enorme treball que dugué a terme aquest veritable savi i
homenotde la cultura catalana que fou Joan Coromines.
Albert Turull
•Les fotogrades s'han extret del llibre "Àlbum ¡oan Coromines", a cura dejosep Ferrer i ¡oan Pujadas.
Barcelona: Curial/Ajuntament de Pineda de Mar, 1997
© Consell Cultural de les Valls d'Aneu
Editor: Albert Turull
Direcció: Ferran Relia
Coordinació: Joan Blanco
Disseny: Raül Valls SL
FULLS DEL CONSELL
fa constar que els articles
publicats expressen solament
l'opinió dels seus autors.
257

u
• Estat de la qüestió
Joan Coromines, com s'ha dit,
féu del Pirineu -del Pirineu sencer,
d'un cap a l'altre: del País Basc al
Vallespir, però amb el Pallars, la Vall
d'Aran, la Ribagorça i Andorra com
a centre no només geogràfic- un
dels seus motius de treball preferents
i, més encara, la clau d'alguna de les
seues hipòtesis més representatives.
Es pot dir que dins de la seua idea
global dels fenòmens lingüístics
-compresos sobretot en una perspectiva
històrica- el factor pirinenc
esdevingué fonamental a l'hora
d'encaixar les peces d'una composició
que, malgrat les crítiques parcials
que sense sortir d'una lògica científica
hagi pogut rebre per part d'altres
especialistes, resulta certament molt
coherent i manté al cap dels anys
una gran potència explicativa. Que
és al capdavall del que es tracta a
l'hora de bastir teories científiques
-sense tampoc perdre mai de vista,
però, que és tasca d'una generació
corregir i fins a cert punt contradir
allò que les precedents li han llegat.
Al llarg d'aquest apartat, doncs,
anirem resseguint alguns dels punts
de contacte més destacats entre la
realitat pirinenca i l'obra de Coromines,
ja sigui en el seu vessant toponímic
(sens dubte destacat) com en el
més genèricament lingüístic (diccionari
etimològic, estudis dialectals,
etc.). Tingui's present que en l'apartat
següent (Documents) es reprodueixen
alguns fragments d'aquestes
obres, i que en el següent i últim es
comenta de forma particular una
selecció de la bibliografia de Coromines
i sobre Coromines, que confiem
que ajudi a completar la visió
orientativa que aquestes pàgines
aspiren a tenir.
258
EI Pirineu en els estudis de toponímia
Al marge -o abans- de la tardana
aparició de \'Onomasticon Cataloniae,
Coromines ja publicà diverses
mostres de la seua decisiva contribució
en aquest camp a cavall entre la
lingüística, la història i la geografia.
Com és evident, la major part d'aquestes
aportacions, normalment en
forma d'articles especialitzats, es troben
aplegades -de fet, reproduïdesen
els dos volums dels seus Estudis
de toponímia catalana (ETC), i, pel
que fa a la temàtica pirinenca (abundant
i transcendental, com veurem),
sobretot en el primer, publicat el
1965.
Destaquen en aquest llibre miscel·lani
determinats articles -i sobretot
un d'ells, el central- dedicats
a la difícil qüestió dels elements preromans
en la toponímia catalana,
així com, al final del mateix volum,
unes fonamentals llistes i mapes on
l'autor agrupà els noms de lloc que
considerava originats en un mateix
estrat lingüístic. Així, un sol cop
d'ull al mapa I (noms preromans)
posa de manifest que els topònims
d'aquesta mena es concentren signi-
D'esquerra a dreta,
Maria, Carmela
(minyona), Celestina
Vigneaux, |úlia i |oan
Coromines.
Barcelona, 1914.
Arxiu Fundació Pere
Coromines
ficativament al nord de Catalunya, i
sobretot a la zona central del Pirineu
axial (Ribagorça, Pallars i Andorra),
fins al punt que li cal oferirne
una ampliació (secció A). En
aquests mapes, els topònims en
qüestió estan representats per xifres,
però precedint-los trobem lògicament
les corresponents llistes, on
l'evidència pren forma coneguda:
Aidí, Aixeus, Alendo, Alins, Alós,
Anàs, Aneu, Araós, Arate, Arcalís,
Areste, Arestui, Àreu, Arreu, Arròs,
Arrose, Àssua, Aurati, Aurós, Ausate,
Ausinsi, Baborte, Baén, Baiasca,
Balestui, Baró, Benante, Beraní,
Bernui, Berros, Besan, Bescarga,
Biscarbó, Boabi, Boldís, Borén...
-és només l'inici de la llista corresponent
al Pallars Sobirà (p. 222-
223), que inclou un centenar d'ítems,
els quals s'han de sumar als
del Pallars Jussà, la Ribagorça, Andorra,
la Cerdanya i, en menor
mesura, la resta de Catalunya i dels
Països Catalans fins a arribar a la xifra
de 555 noms (el darrer és Tagomago,
a Eivissa). Val a dir que
aquestes llistes, a banda de ser provisionals
(inclouen no poca quantitat
d'interrogants, i certament

Joan Coromines, primer per l'esquerra, amb uns amics. Montserrat, 15 de juny de 1922.
Arxiu Fundació Pere Coromines
l'OnCat en rectificaria alguna de les
propostes), posen en un mateix sac
-només amb determinada precisió
tipogràfica- els noms atribuïbles als
diversos substrats preromans, molt
diferents entre si (cèltics, púnics,
ibèrics, bascos o bascoides...), però
és un fet que la distribució geogràfica
que apunten (així com la que
apunten els altres mapes pel que fa
als arabismes, els germanismes,
etc.) coincideix amb la doctrina explicada
i aplicada per l'autor tot al
llarg de la seua obra, de manera que
aquests mapes i llistes, a desgrat de
la seua aparença autònoma, constitueixen
un veritable resum -que no
hem de retrobar ni tan sols a
l'OnCat- de la concepció corominiana
sobre la distribució zonal i
històrica dels diferents tipus de topònims
al nostre país.
Els articles en qüestió del volum I
dels ETC són la culminació i l'aprofundiment
en aquesta idea bàsica:
que a l'Alt Pirineu central degué subsistir
fins ben entrada l'edat mitjana
un parlar d'origen preromà, i concretament
de tipus basc o bascoide,
cosa que es demostra en bona mesura
a partir de l'extraordinari nombre
de noms de lloc d'aquesta mena
(molts d'explicables àdhuc a través
del basc actual; altres que necessiten
hipòtesis més delicades) que hi ha
en aquestes comarques, i que en
determinades zones (a les valls d'Àneu,
sense anar més lluny) constitueixen
fins i tot una majoria dins del
còmput total de topònims existents
(sobretot quant a toponímia major).
Aquesta idea, que ja és apuntada per
Coromines en un passatge (p. 28) del
primer article del volum (el més
general: "Introducció a l'estudi de la
toponímia catalana", p. 7-30) tot
vinculant-hi precisament els mapes
a què ens hem referit adés, es troba
desenvolupada en el tercer estudi
("Sobre els elements pre-romans del
domini català", p. 67-91), on la referència
pirinenca és constant, i sobretot
en el següent (ja un veritable clàssic
de la filologia del segle XX: "La
Survivance du Basque jusqu'au Bas
Moyen Age. Phénomènes de Bilingüisme
dans les Pyrénées Centrales",
p. 93-152, en què inclou noves llistes,
ara per valls, així com uns altres
dos mapes finals), on aqueix és el
tema central i gairebé monogràfic,
fins a adquirir el caràcter de teoria.
"^555-^ 52)
259
En l'apartat de documentació reproduïm
sengles fragments d'aquests
dos articles, bé que el segon estigui
en francès.
Pel que fa a la resta d'articles del
volum I dels ETC, ens interessa principalment
el cinquè ("Miscel·lània
de toponímia bascoide a Catalunya",
p. 153-217), atès que desenvolupa
encara la mateixa teoria del preromanisme
de tipus basc de les terres
pirinenques catalanes, si bé ara amb
un enfocament més de detall, agrupant
diversos noms de lloc que comparteixen
un mateix radical o un
mateix sufix, per tal d'explicar-los
conjuntament; i no resultarà ja sorprenent,
amb el que hem vist fins
aquí, que la major part dels casos escollits
pertanyi a aqueixa àrea geogràfica
(p. ex., esdevenen centre d'atenció
topònims com Sort i Suert,
Gerri, Nyer, Estavar, Isòvol, Iran, Irgo,
Orrit, etc., al costat d'altres de
més llunyans). Per contra, en l'únic
estudi del volum I que no hem esmentat
encara (el segon: "Noms de
lloc catalans d'origen germànic", p.
31-65) les referències pirinenques,
certament existents (i localizades
sobretot vers el Pirineu oriental: Ripollès,
etc.), són força més escadusseres
i, en conjunt, prou menys significatives
del que és en aquest territori
la presència del substrat bascoide.
En el volum II dels ETC (aparegut
el 1970), essent molt més variat de
contingut, el Pirineu hi és força
menys present: a desgrat d'alguna referència
aïllada en articles menors (p.
ex., sobre la persistència del terme
carant; cf. p. 207-215), l'únic estudi
centralment pirinenc és el primer, dedicat
a la "Toponímia d'Andorra" (p.
5-42; és reproducció d'un article publicat
el 1955 a París), si bé és clar
que també escau considerar pirinencs
els més septentrionals dels ca-
u
:D

D'esquerra a dreta, Ramon d'Alòs-Moner, |oan Coromines, L. d'Alòs-Moner, Pau Vila, Hilde Stein
d'Aramon, Josep Maria Casacuberta, M. d'Alòs-Moner, Pompeu Fabra i Ramon Aramon. Pirineu,
febrer de 1935. Arxiu Fundació Pere Coromines
SOS tractats dins del següent ("Els
noms dels municipis de la Catalunya
aragonesa", p. 43-141; original de
1959), molt extens i organitzat en forma
d'entrades monogràfiques, prefigurant
el que seria en aquest ordre
rOnCat. Pel que fa a la toponímia
andorrana, Coromines estructurà
aquest article, que podem considerar
un model de descripció d'una àrea
geogràfica concreta, en trenta-tres
epígrafs: els primers són una introducció
històrica i geogràfica a la realitat
andorrana, i els darrers adquireixen
l'aire de conclusions, amb
consideracions de tipus metodològic
vàlides no només per a aquest cas,
sinó amb caràcter general (requisits
per a una correcta interpretació de la
toponímia, malfiança de les formes
consignades als mapes, etc.), però la
resta d'epígrafs estan destinats a un
recorregut alhora amè i aprofundit en
els diferents tipus de noms de lloc
presents al petit Principat. Així,
Coromines se centra primer en la singular
sèrie de casos que duen aglutinada
l'antiga preposició En-, després
en les terminacions característiques
260
(com la bascoide -erri/ -arri), més enllà
en les diferents significacions (aspecte
del terreny, vegetació, animals,
pasturatge, edificacions...) i encara
al capdavall en els successius estrats
etnogràfics (noms preromans, llatins,
romànics, etc.), els quals li donen
peu per insistir sobretot en la teoria
de la intensa presència de noms bascos
0 bascoides en aquest territori,
així com en el caràcter arcaic de la
seua toponímia d'arrel llatina. De la
suma de tot plegat sorgeix, en fi, un
dibuix complet i altament il·lustrador
del panorama toponímic d'Andorra,
que és com dir una explicació integrada
dels fets lingüístics, geogràfics,
històrics i socials que configuren
aquest país pirinenc.
Un altre article sobre toponímia
d'una contrada pirinenca (en aquest
cas oriental) es troba ja no als ETC
sinó a l'altra publicació miscel·lània
de Coromines en aquella època: ens
referim a Entre dos llenguatges
(EDL), i en concret a l'estudi "Toponímia
antiga de l'alta vall de Camprodon",
publicat en el volum II d'aquest
recull (any 1976), i que seria
l'aprofundiment en els principals
noms de lloc documentats per Ramon
Amigó i Mn. Julià Pasqual a
partir del seu treball de camp i d'arxiu,
el qual no s'editaria en forma de
llibre fins al 1979 (R. Amigó, Toponímia
del terme municipal de Vilallonga
de Ter; Fundació Salvador Vives
Casajuana), però que Coromines ja
pogué conèixer en fase d'esborrany,
fins al punt que es dóna una curiosa
reciprocitat d'al·lusions entre l'inventari
d'aquests erudits i l'estudi
etimològic parcial de Coromines,
que ara ens ocupa. El savi de Pineda,
doncs, dedicà bones pàgines a
aquest corpus toponímic, i ho féu,
tot explicitant d'entrada els criteris
de selecció dels casos que tractaria
(en resum: els més interessants i difícils;
cf. p. 68-69), a través de dos
grans capítols: el primer dedicat a
"relíquies pre-romanes" (p. 69-96) i
el segon a determinats casos d'origen
romànic però tanmateix obscurs
quant a llur explicació lingüística
(p. 96-131).
Una darrera contribució bàsica,
abans de l'OnCat, a l'estudi monogràfic
d'una zona del Pirineu (i ara
sí que del central) fou l'estudi "Toponímia
de la vall de Boi", aparegut
en dues fases en els núms. xii i xiv (de
juny i desembre de 1983, respectivament)
del Butlletí interior de la Societat
d'Onomàstica (BISO), i que
constitueix l'única publicació de Coromines
en aquest butlletí: cosa aparentment
contradictòria, però no tant
si hom té en compte la indissimulada
animadversió que mantingué
amb l'ànima de la Societat d'Onomàstica,
Enric Moreu-Rey (Barcelona,
1917-1992). Sigui com sigui, Coromines,
bon coneixedor d'una zona
on participà en nombroses excursions
i on arribà a estiuejar alguns
anys, confegí un estudi etimològic

dels principals noms de lloc de la
vall, mitjançant sengles articles monogràfics,
generalment breus. No hi
ha cap mena d'introducció, i ni tan
sols la indicació dels criteris emprats,
sinó que la p. 1 del BISO, XII
comença explicant el topònim Abellers,
i s'arriba fins a la p. 20 (Cuina),
on s'interromp de sobte una successió
estrictament alfabètica, que no es
reprendrà fins al BISO, XIV (també p.
1, amb La Guinsa), i en aquest cas
fins a acabar a la p. 23 (Tuca) amb un
mapa croquis de la part septentrional
de la vall de Boi, on aquesta confronta
amb Aran, Aneu i la Vall Fosca.
És notòria també en aquesta
zona, no cal dir-ho, la presència d'ètims
preromans, i per tant esdevé especialment
interessant, al costat de
certs noms romànics arcaïtzants (Estanyofinestro,
etc.), l'estudi de determinats
topònims bascos o bascoides
(incloent part dels més coneguts:
Taüll, Erill, etc.), si bé cal notar que
són força significatius els casos deixats
enlaire (p. ex., Durro), així com
el fet que algun d'ells (com Erill
mateix) no fóra redactat per Coromines
en l'OnCat, sinó pel seu col·laborador
Xavier Terrado, especialista
en l'àrea ribagorçana -i qui, per cert,
ha publicat recentment pel seu
compte el llibre Els noms de lloc de
la Vall de 8o; (Lleida, 2002), com
una continuació explícita de l'obra
corominiana.
El Pirineu en els estudis de descripció
i investigació lingüística
Deixant ja de banda la toponímia
(a la qual lògicament tornarem
en parlar més endavant de l'OnCat),
i deixant també de banda provisionalment
el DECat (al qual ens referirem
també en l'epígraf següent, en
tant que obra major), allí on més
al·lusions hi ha al Pirineu dins l'obra
de Coromines, i on més sistemàtiques
són, és a la part de la seua producció
destinada a la descripció lingüística,
sobretot quan aquesta
descripció pren un enfocament històric
0 dialectal. Aquest és el cas de
determinats articles aplegats dins del
volum II del recull Entre dos llenguatges
(el mateix on trobàvem l'estudi
sobre la toponímia de l'alta vall
de Camprodon); mentre que en altres
publicacions en què preval la
descripció sincrònica o gramatical
només podem trobar el Pirineu, si de
cas, com una al·lusió puntual a
propòsit de determinat mot o fenomen
-per exemple, quan a l'article
de Lleures i converses d'un filòleg
(1971) sobre "Alguns termes topogràfics"
se centra en un moment donat
a comentar el cas del substantiu
coma, i per cert també amb implicacions
toponímiques (fragment que
reproduïm a l'apartat següent del
dossier).
Sens dubte el principal article de
Coromines sobre descripció lingüís­
tica d'una zona del Pirineu és, almenys
dins l'àmbit del català, el
dedicat a "El parlar de Cardós i Vall
Ferrera" (EDL, II, p. 29-67), que correspon
a un text original de 1936,
elaborat al seu torn a partir de materials
recollits mitjançant enquestes
en el període 1932-1934. El nostre
autor, per tant, dugué a terme aquest
estudi durant els seus anys de joventut
-igual que el dedicat a l'aranès, a
què després ens referirem, i que per
cert es troba a l'obertura del mateix
llibre, precedint l'article que ara ens
ocupa-. Això no obstant, el podem
considerar un exemple paradigmàtic
de com els profunds coneixements i
la viva intuïció de Coromines es
combinaven per donar lloc a una esplèndida
publicació científica, on la
dissecció de l'especialista s'anivella
amb la presentació entenedora per a
un públic més ampli, i on, d'altra
banda, la descripció gramatical d'un
determinat parlar local (fonètica,
morfologia, sintaxi, lèxic..., sense
oblidar un breu apartat per a "Fenò-
Coromines amb un
personatge enquesfal
per a la recollida de
materials toponímics.
Arcavell, 1 de maig
de 1936.
Arxiu Fundació Pere
Coromines
u

mens no catalans en la toponímia")
pren sense que hi representi una
càrrega feixuga l'orientació històrica,
és a dir, etimològica en relació
amb el referent llatí (o d'altra mena,
quan escau) i amb l'evolució que
cada element ha sofert des d'aquesta
base llunyana. En definitiva, es tracta
d'un treball molt valuós per si mateix,
però més i tot en considerar-se
que encetà una tradició encara no
prou fressada de descripció sistemàtica
-i rigorosa en allò que ha de tenir
de tècnic-, d'un parlar pirinenc
tan característic com el d'aquestes
valls pallareses.
Pel que fa al parlar de la vall d'Aran,
ja hem comentat que és l'objecte
del primer article d'EDL, II ("Introducció
a l'estudi de l'aranès", p. 5-
28), però fóra injust limitar l'aportació
corominiana en aquest camp a
aquest text concret, ja que, d'una
banda, l'autor ja va dedicar a aquest
tema la seua tesi doctoral (Madrid,
1928), per a la qual havia estat recollint
materials a Aran des de 1924, i
que editaria el 1931 a Barcelona
(Vocabulari aranès); amb tot, després
d'aquesta data continuaria encara
durant anys aplegant dades sobre l'aranès,
i bé es pot dir que, junt amb
l'etimologia i la gramàtica catalanes,
i sens dubte la toponímia, aquesta
fou una de les qüestions predilectes
de Coromines, d'aquelles que ocupen
la vida sencera. En efecte, destaca
el fet que no solament la tesi doctoral
s'hi centrés, sinó que, durant el
procés inicial de recollida de dades,
fos ja "Etimologies araneses" el primer
article filològic publicat pel jove
Joan Coromines, l'any 1925! -i per
l'altre cap del temps, l'any 1990, en
plena vellesa, i quan era a punt d'enllestir
el DECat, editaria a la fi (amb
un format similar al d'aquest diccionari)
la versió definitiva de l'estudi
262
^5)2-^ ^
que, de fet, tenia ja al cap (i en notes)
als anys 30 i que anunciava en l'article
d'EDL als 70: f/par/ar de/a Va//
d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis
lexicals sobre el gascó-. Sap greu,
doncs, que, havent dedicat a l'aranès
almenys 65 anys de la seua vida,
aquesta darrera obra fos rebuda per
part dels especialistes amb un cert recel,
el qual -diguem-ho ja- no estava
motivat per ridícules comparacions
personals (tothom sabia que Coromines
era Coromines: un i inimitable),
ni menys encara per cap greu deficència
de la gramàtica i del lèxic que
l'obra conté (no faltaria sinó!), sinó,
paradoxalment, per una qüestió de
cronologia: en el fons, l'aranès estudiat
per Coromines era essencialment
el dels anys 20-30, i algun dels
elements descrits (en un llibre tanmateix
de 1990) feia estrany als investigadors
del moment; a més a més, i
seguint justament un ús concebut en
aquella època, Coromines s'entestava
en determinades grafies que no lligaven
amb la normativa ortogràfica
aprovada per a l'aranès almenys
d'ençà 1982 per una comissió oficial,
i hom considerà que un savi del
prestigi de Coromines feia un flac favor
als intents de normativització de
l'aranès amb una actitud merament
personal... Sigui com sigui, el llibre
El parlar de la Vall d'Aran és la culminació
de tota una vida consagrada
també a l'aranès, i es pot considerar
malgrat tot que constitueix una aportació
cabdal -i per tant digna d'una
major reivindicació- per conèixer a
fons aquest parlar occità. En aquest
context, doncs, l'article introductori
d'EDL significar almenys un útil resum
no només dels trets bàsics de l'aranès
en tant que sistema lingüístic,
sinó també del coneixement profund
d'aquest parlar per part de Coromines,
a més d'un mitjà per donar a
conèixer la realitat lingüística de la
vall en un moment en què les noves
aportacions dels anys 80-90 tot just
s'havien de començar a gestar, i les
pioneres del primer terç de segle
(escasses: Santaló, Condò, Schàdel,
el primer Coromines) estaven parcialment
0 completament superades,
i en tot cas resultaven ja massa llunyanes
i difícils de consultar.
I encara en el mateix volum
d'EDL trobem uns altres dos articles,
entre els menors o marcadament reservats
a especialistes, el paràmetre
geogràfic dels quals remet al Pirineu:
d'una banda, "Una inscripció en
Coromines amb en Tusquet fent enquestes toponímiques, aixoplugats en una cova. Llessui, agost de 1963.
Arxiu Fundació Pere Coromines

%
basc ribagorçà del segle I, amb dos
ideogrames" (p. 132-141); i d'altra
banda, molt més extens, però ja més
col·lateralment pirinenc, "Els ploms
sorotàptics d'Arles" (p. 142-216). Un
i altre tenen elements en comú: el fet
de partir de sengles descobertes
epigràfiques d'època imperial romana,
respectivament a l'Alta Ribargorça
(pas de la Croqueta) i al Vallespir
(els Banys d'Arles); el fet que aquestes
descobertes van tenir lloc vers
mitjan segle xix, però que no havien
estat completament ni correctament
desxifrades pels investigadors que
s'hi havien acostat; i, sobretot, el fet
que la causa fonamental d'aquesta
incògnita sigui, segons Coromines,
que la llengua de les inscripcions no
correspongui senzillament al llatí de
l'època, sinó que hi intervenen amb
importància variable determinats
trets lingüístics preromans -de tipus
basc en el cas ribagorçà, i en el cas
vallespirenc de tipus indoeuropeu (i
més concretament sorotàptic l'estrat
que pot dir-se que deu a Coromines
•:íl
Durant la recollida
de materials toponí­
mics i antroponímics.
El Cavaller de Vidrà,
13 de març de 1969.
Arxiu Fundació Pere
Coromines
la seua paternitat)-. La qual cosa lliga
a la perfecció amb la distribució
de les àrees d'influència dels diferents
substrats, segons el nostre autor
havia anat considerant a través de
moltes altres investigacions (i potser
fóra hora, doncs, d'almenys esmentar
un altre recull sobre aquesta i altres
matèries que Corominas va publicar
en castellà a Gredos, en dos
volums: Tópica Hespérica. Estudios
sobre los antiguos dialectos, el substrato
y la toponimia romances, de
1972).
El Pirineu en les "obres majors" de
Coromines
És impossible, per raons evidents
d'espai i proporció, que en un dos­
sier de les dimensions del present s'a-
nalitizin amb el detall adequat les in­
comptables al·lusions al Pirineu -un
mot, una accepció, un topònim...-
que apareixen en les dues obres prin­
cipals de Coromines: el Diccionari
etimològic (DECat) i \'Onomasticon
(OnCat). Però sí que, tot remetent a
l'apartat final per al comentari de
determinats factors bibliogràfics de
caràcter general, podem oferir un
petit tast de casos representatius i,
d'altra banda, podem assenyalar
alguna característica constant: per
exemple, l'especial decantament
vers l'element pirinenc que Coromines
demostra tot al llarg d'aquestes
obres, el qual, segons creiem, és
degut no solament a la intensa relació
personal de l'autor amb aquestes
terres (excursions tant muntanyenques
com filològiques, períodes de
vacances tant de jove com de gran,
vincles d'amistat...), sinó també
-una cosa porta l'altra- a la importància
que aviat prengué el Pirineu
en algun dels motius centrals de la
seua obra. Recordem-ne el primer article
i la tesi, de tema aranès, però recordem-ne
també -els hem comentat
al llarg dels epígrafs anteriors- els
estudis sobre dialectes i sobre toponímia
pirinencs, els quals tenen valor
no només per si mateixos (que ja és
molt) sinó, significativament, com a
peces bàsiques d'un sistema composicional
-el de la llengua catalana, o
l'occitana en el cas de l'aranès- o
fins i tot d'una teoria en el seu temps
innovadora i encara avui crucial per
interpretar la nostra història lingüística
-ens referim, és clar, a la de la subsistència
del basc al Pirineu central
fins a l'edat mitjana.
No hi ha article gros del DECat
que no dediqui un paràgraf o almenys
un moment a indicar què es
fa d'aquell mot o d'aquell significat
en terres pirinenques, especialment
vers el Pallars, la Ribagorça o l'àrea
de llengua aragonesa veïna. I això ja
des de la primera pàgina del diccionari,
on, després del telegràfic article
dedicat a la preposició a, trobem
l'entrada ababol 'rosella', que és
"mot local de l'extrem Oest, i arago-
u

u
nès", cosa que l'autor exemplifica
amb diversos testimonis, entre ells el
de la forma babòi a "Barraves i
Benasc" (DECat I, 1a21-30). Ni tan
sols en el pòstum volum X no es deixa
de banda aquest territori, ja sigui
a propòsit de la presència d'estela en
la toponímia del Pirineu oriental (cf.
el mapa de la p. 20, degut a un amic
gironès), ja sigui com a repensament
d'un particular terme aneuenc, fanoc
(extret del vocabulari de Celestino
Pol i del Diccionari Aguiló}, que
al seu moment mereixia tan sols una
breu al·lusió sense article propi (cf.
DECat III, 878a47-48) però que ara,
amb entrada de suplement pròpia,
dóna peu per a una proposta lèxica i
alhora per a una de les marrades en
forma d'invectiva que tant plaïen al
nostre etimòleg: "fanoc, -oca, més
que 'persona limfàtica' (V. d'Àneu i
DAg.) és un excel·lent terme (tan útil
en un país com el nostre, on aquest
repugnant coleòpter humà fa tants
estralls, més encara que el dels cafards
francesos eficaçment debel·lats
des de Rabelais, Cyrano i els enciclopedistes),
per nomenar els beatons,
fanàtics i esmocaciris [...]"
(DECat X,22a32-38).
S'obri per on es vulgui el diccionari,
a part de tenir la distracció assegurada
-i, si es vol, una dosi de
saviesa filològica literalment esglaiadora-,
us serà pràcticament impossible
no trobar-vos el Pirineu a cada
pas. Fins i tot en articles aparentment
tan asèptics com podrien ser-ho els
dedicats a un adverbi: vegeu el fragment
sobre dins reproduït com a
breu mostra en l'apartat de documents
d'aquest dossier. I, no cal dirho,
la presència pirinenca senyoreja
en articles l'entrada dels quals correspon
a un mot reconegudament
adscrit al dialecte pallares: vegeu carant,
orc, orxegar; tot i que, atesa
3264
'^X^ D ( ^
l'estructura en grans articles d'aquesta
obra, és més freqüent haver
de recercar dins seu la corresponent
subentrada o una simple referència:
llúpia, bordaler, potxó, tringola, llenasca,
llucana, volter, estarna són
mots que es troben satisfactòriament
explicats, però no pas amb entrada
pròpia, i ni tan sols sempre dins de
l'article genèric on en principi hom
esperaria localitzar-los. Així és el
DECat: una obra magna, a voltes
desconcertant, però globalment insuperable,
i que en la distància curta
encara guanya més d'atractiu.
Pel que fa a \'Onomasticon, la
tasca de comentari, si la preteníem
exhaustiva o mínimament completa,
esdevé tan ingent i doncs aquí
impossible com ho és la referida al
DECat. Potser amb un atenuant: en
la mesura que les noves generacions
d'investigadors vagin completant inventaris
toponímics integrals de zones
concretes (i alguna en tenim ja:
pensem en l'esmentada labor de Ter­
rado a l'àrea de la Ribagorça, o pensem
en el nostre inventari Toponímic
de les Valls d'Àneu, ja efectuat als
anys 90 i a hores d'ara en fase de
publicació), en la mesura, doncs,
que anem tenint unes llistes completes
i fiables de la toponímia del
Pirineu, llavors podrem contrastar
aquestes dades amb les de l'OnCat, i
així es posaran en relleu les inevitables,
segures mancances de l'obra
de Coromines, però també -i sobretot-
les enormes virtuts de la seua
aportació. Tantes pàgines resoltes
-moltes ja definitivament-, tantes
altres de segurament encaminades,
tantes d'almenys suggerides...!
De fet, les aproximacions efectuades
fins ara permeten d'afirmar
que, pel que fa a la toponímia menor,
l'índex de presència en l'OnCat
dels noms propis pirinencs és força
superior al de la major part del domini
lingüístic, cosa que s'explica no
només pel profund coneixement
personal que Coromines tenia d'a-
^
Baixant del cim
de Subenuix, encordat
amb R. Vila.
Pic de Subenuix,
21 de juliol de 1969.
Dr. Pere Gabanó/
Amu fotogràfic
Centre Excursionista
de Catalunya

Fent enquestes per a la recollida de materials toponímics i antroponímics per al "Diccionario etimológi­
co vasco". D'esquerra a dreta, el guardabosc Ciríaco i un company, Koldo Mitxelena, )oan Coromines i
Iñaki Usabiaga. Vall del Roncal, Navarra, 12 d'agost de 1971. Arxiu Fundado Pere Coromines
questes terres (ben superior al d'algunes
zones on el contacte se sap
que era més superficial o episòdic)
sinó també pel fet que al Pirineu,
com hem vist a bastament al llarg del
present dossier, és major la concentració
de determinats tipus de topònims
(preromans, sobretot) que el
nostre filòleg considerava especialment
dignes de comentari (car, per
contra, no són estranys els passatges
de l'OnCat o d'altres obres on explícitament
deixa de banda determinats
noms de lloc que ell anomena adotzenats,
és a dir, tan corrents i fàcils
d'explanar que no val la pena esmerçar-hi
més d'un minut). I encara
direm més: si pel que fa a la toponímia
menor la proporció d'absències
és baixa, pel que fa a la toponímia
major (noms de pobles, bàsicament)
aquest índex esdevé gairebé nul. En
altres mots: és pràcticament impossible
cercar a l'OnCat el nom d'un nucli
habitat pirinenc -per petit que sigui-
i ensopegar amb la decepció de
la seua absència, fet que, per desgràcia,
no és tan estrany en altres zones
del país, com recentment hem
acomplert el deure de comprovar en
relació amb les terres de Ponent i
amb les de la Catalunya Central (on,
al costat d'algunes desenes de nuclis
menors, manquen fins i tot determinats
noms de cap de municipi:
Passanant, el Cogul o el Poal, per
exemple).
Heus-ne aquí un tast. Amb motiu
de l'elaboració entre altres de l'esmentat
inventari toponímic d'Aneu
vàrem resseguir (llegint-lo amb detall
i prenent-ne notes: com si no?)
tot l'OnCat, de la primera a l'última
pàgina -cosa que fou, per cert, un
veritable plaer: un dels majors en la
vida-, de manera que en acabat podem
oferir una xifra prou aproximada
dels noms de lloc aneuencs tractats
a l'OnCat: més de 500. És clar,
doncs, que no són només noms de
pobles, sinó molt de toponímia menor
i sobretot molt d'oronímia. 1 això
només a Aneu -quin no n'ha de ser
doncs el nombre per al conjunt del
Pallars, i no diguem per a tot el Pirineu?
Renunciem, per tant, a extrac­
"\hL^ ©
tar aquí el detall d'aquesta amplíssima
aportació, que culmina les ja
nombroses explicacions de topònims
pirinencs contingudes en les
anteriors obres de Coromines sobre
onomàstica (en especial els ETC, però
també en les monografies sobre la
vall de Boi o sobre l'alta vall de
Camprodon, a què ens hem referit
en el seu moment), les quals a l'hora
de l'OnCat -que era ja la darrera,
recordem-ho, de l'extraordinàriament
productiva vida del seu autorpoden
veure's en algunes ocasions
merament reproduïdes o remeses,
però en d'altres notòriament ampliades
0 fins i tot refetes de cap i de
nou, amb una doctrina etimològica
sorgida ulteriorment d'una nova
dada o d'un nou paral·lelisme. Ens
limitem, en fi, a consignar en l'apartat
de documents un fragment d'un
d'aquests articles nous, el referit al
nom de la població aneuenca de
Sorpe, tan en boca de tothom els
darrers temps a causa d'unes polèmiques
que a mitjan anys 60, quan
hi donàrem uns primers passos, no
podíem pas imaginar -ni haguéssim
tampoc volgut fer-ho ara.
El Pirineu viscut per Coromines
Tanmateix, poc del que hem
comentat fins aquí, gairebé cap de
les anàlisis o aproximacions que
hem fet i de les mil altres que podríem
fer en relació amb la presència
del Pirineu en l'obra de Coromines
no s'explica prou, mancada de
base causal, si no tenim en compte
amb tota la seua dimensió l'estreta
vinculació no ja solament professional,
sinó personal, vital, de Joan Coromines
amb aquest territori singular.
Al llarg dels epígrafs anteriors
prou que hem anat trobant-ne mostres
puntuals: per exemple, com l'estada
a la vall d'Aran el 1924, amb 19
u

u
M
%•
«^
R. Vila i Joan Coromines, en el cim de Subenulx. Pic de Subenuix, 21 de juliol de 1969.
Dr. Pere Gabarro/Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
anys, estiuejant-hi amb la família
paterna, és el motiu per a unes primeres
prospeccions filològiques,
que tot just l'any següent es concreten
en forma d'article sobre el tema
(el primer de la seua carrera, quan
encara li faltaven dos anys per acabar
la llicenciatura, i tres perquè es
doctorés -un cop més amb l'aranès
com a tema). 0 com és constant
l'al·lusió a elements vivencials en un
gran nombre d'articles del DECat, de
l'OnCat 0 de les altres obres de referència;
vegin-se'n en l'apartat de
documents algunes mostres: quan
explica Subenuix com la seua "única
veritable escalada" (cosa sorprenent,
per cert); quan es declara acollit per
la família de Pau Romeva a l'Aran;
quan demostra conèixer en persona
el detall geogràfic d'Àneu a l'article
Sorpe, etc. 0 aquesta altra mostra,
gairebé escollida a l'atzar (de tan representativa
com és: se'n troba arreu):
"A Ribagorça i Vall d'Aran és
encisador i gentil l'ús que fan de bell
quasi a manera de pronom indefinit,
no solament per emfatitzar moltes
menes de complements circumstancials
("a la bella porta", "a la bella
glésia"), sinó també per dir 'uns
3266
quants', 'alguns' (be//jornal, be//ruixat);
i llavors bella mica vol dir simplement
'certa quantitat, no massa
poc': [...] "demane lo sinyó que li facen
bella mica de minjá" quan jo arribava
amb gana -un cori-mori dels
més forts- a Perafita de Fades, al peu
de les Maleïdes (1957)" (DECat V,
660b9-20, s.v. mica).
Doncs bé, avui disposem sortosament
d'unes eines extraordinàries
per conèixer gairebé de primera mà
aquesta altra cara de Joan Coromines,
aquesta altra vida que no és la
que apareix als tractats de lingüística,
ni tampoc -si no és justament a
través d'aquelles constants referències
tanmateix puntuals- en la seua
pròpia producció escrita (si bé, paradoxalment,
són les que han de permetre
entendre-hi moltes connexions):
es tracta dels documents
d'estudi preparats després de la mort
de Joan Coromines pels seus col·laboradors
en el si de la Fundació Pere
Coromines (la que té custòdia del
seu llegat, malgrat que sigui sota el
nom del seu venerat pare) a partir de
les anotacions, llibretes de camp, fitxes
i altra documentació que deixà a
la seua casa de Pineda l'il-lustre filò­
leg. A través d'aquests elements,
convenientment catalogats i estudiat
el seu contingut amb paciència benedictina,
aquests deixebles i col·laboradors,
amb Joan Pujadas i els germans
Joan i Josep Ferrer i Costa al
capdavant, han pogut preparar diversos
d'aquests documents d'estudi,
la virtut dels quals rau, sense voler
arribar a conclusions pel seu compte,
en el fet de posar a l'abast de tota
la comunitat científica -i de tota la
societat, al capdavall- els materials
bàsics per aproximar-se sense esforç
a l'aspecte personal de Coromines.
Un d'aquests documents, a cura de
Josep Ferrer, és la "Bibliografia de
Joan Coromines", de la qual han
aparegut almenys tres versions successivament
ampliades en sengles
publicacions col·lectives entre els
anys 1995 i 1999, i que en la darrera
d'elles (dins L'obra de Joan Coromines,
p. 249-268 -cf. la part final
del dossier per a més detall sobre
aquests textos) arriba a descriure 281
entrades (incloent fins i tot escrits en
diaris, entrevistes i vídeos -com el de
la famosa conversa al Canal 33 amb
Josep M. Espinas). Un altre document,
especialment útil per conèixer
la mena d'elements amb què treballava
Coromines en el dia a dia, i així
mateix (cosa massa poc explorada)
per orientar possibles investigadors
amb vista al futur, és "Materials de
Joan Coromines pendents d'edició, i
propostes d'estudi" (ibid., p. 269-
282), a cura en aquest cas de Joan
Ferrer, qui fou el secretari del filòleg
durant els seus últims anys.
Però per al nostre propòsit d'ara
són encara més adequats, més farcits
d'informació preciosa, una altres dos
documents d'estudi: d'una banda,
les "Notes biogràfiques de Joan Coromines",
a càrrec de Joan Pujadas
(reproduïdes també, no sense notoris

canvis, en més d'una ocasió -cf.
ibid., p. 231-248, però també Àlbum
loan Coromines, p. 53-176); i d'altra
banda, com a complement i en part
sistematització d'un dels elements
constants d'aquesta dinàmica biografia,
"La llarga llista de les mil excursions",
d'Àlvar Maduell (en
aquest cas publicat només -que sapiguem-
a \'Àlbum, p. 283-353).
Aquest darrer article, que Maduell
obre amb un interessant estudi on
comenta de forma molt il·lustrativa
aspectes de l'activitat de Coromines,
com ara el seu mètode d'enquesta o
la seua meticulositat a preparar l'horari
de les sortides, es complementa
-fins a ocupar-ne la major part- amb
allò que prefigura el títol: una veritable
llista amb la indicació ordenada
de la data i el lloc principal de cada
excursió, i que per cert no en conté
pas m/7, sinó 1.332 (!). Sabem així
que Coromines començà a anotar
les seues sortides des de l'any 1923
(Vallfornès, el 14 d'octubre), i que
ho continuaria fent, sense exceptuar
pas la seua etapa americana (Argentina
1939-1945; EUA 1946-1952
-si més no pel que fa a les excursions),
fins al 1979: "Aiguadassí, des
d'Aigüestortes" (Pirineu, doncs...).
I'l d'agost d'aquest any, és la darrera
anotada en alguna de les sis llistes
manuscrites a partir de les quals
Maduell confegeix la llista global.
Consultant aquesta llista, no cal
dir-ho, trobem el Pirineu com un objectiu
constant de les excursions de
Coromines: tant del jove de preguerra
que ja el 1926 encadenava en una
setmana el pic de Midi de Bigorra i el
Montardo d'Aran (exc. 70-71), o que
el 1930 feia cap a Montgarri i pujava
l'endemà mateix el pic de Ratera
(exc. 121-122), com del professor
americà que el setembre de 1952, al
cap de quatre mesos de la primera
tornada temporal, enfilava en sis dies
el pic Negre d'Envalira, el pic de
Covil, Ràmio i Engolasters (exc. 436-
439), sense que puguem oblidar pas
el filòleg consagrat, d'edat ja provecta,
que el setembre de 1976, en tornar
a pujar el Montardo (exc. 1.250)
anota el mot jubileu per commemorar
el mig segle d'aquella primera
ascensió... La llista de les excursions,
doncs, és riquíssima, i el seu
resseguiment detallat, contrastant
dates i rutes, permet fer-se una bona
idea de l'estretíssim contacte de
Coromines amb el territori, sense el
qual certament una gran part de la
seua obra semblaria inexplicable.
No havent de distreure'ns de l'orientació
pirinenca -tanmateix una de
les seues preferides, insistim-hi-,
treurem a col·lació encara algunes
altres sortides (normalment no puntuals
sinó en cadena) que ajuden a
situar l'origen de molts de detalls que
podem llegir al DECat o l'OnCat; per
**v^>^o\
exemple, el juliol de 1932 fa cap a
Sant Maurici i el pic de Peguera (i un
mes abans al Canigó; exc. 165-168);
el 1933 a molts indrets d'Aran, entre
ells Marimanya (exc. 191-201); el
1934, en pocs dies, a la Pica d'Estats
i el Portarró d'Espot (exc. 223-224);
el 1953 fa un periple ribagorçà per
Taüll, l'estany Negre de Caldes, Aigüestortes,
Irgo, Llesp i Riumalo (exc.
447-455); i més a ponent, vers el
Turbó i Espès, amb volta fins a Erill-
Castell,el 1957 (exc. 579-601);
Baén, Peramea, Burgo i Norís, entre
altres, foren visitats el 1958 (exc.
633-641); etc. Pel que fa a les valls
d'Àneu, hi féu cap el 1963 (exc. 839-
843), mentre que se centraria en l'alt
Aragó durant els anys 1965 i 1966
(cf. exc. 923-961)...
Arribats en aquest punt de detall,
però, convé tirar enrere, i confrontar
la llista d'excursions (que, tot i dirnos
molt, ens deixa amb un regust de
cosa només entrevista) amb les
D'esquerra a dreta, |oan Coromines, Ignasi Amalol i )oan Palomera. Estany del Port de Peguera, 2 d'agost
de 1933. Pere Arnaht/Centre Excursionista de CMlunya
'\fL!^ ©
u

u
abans esmentades "Notes biogràfiques"
de Pujadas, ja que és en
aquest document més detallat (si
més no en la versió publicada a l'Àlbum)
que a la fi trobem la precisió
dels indrets sotmesos a enquesta per
Coromines, els quals en la corresponent
indicació de la llista queden
ocultats sota l'únic nom del lloc central
de la visita del dia. Per exemple,
pel que fa al periple aneuenc de
1963, adés apuntat, podem ara saber
que, a més dels llocs ja consignats a
la llista (Baiasca, Dorve, Espot, València
i Son), el nostre filòleg estigué
també a Aidí, jou, la Guingueta, Berros
(Jussà i Sobirà), Estáis, Sorpe, Borén,
Isavarre i Esterri, i que en sortí
vers Montcortés i la vall de Cabdella.
Així s'expliquen millor, òbviament,
moltes de les referències a algun d'aquests
pobles que es troben disperses
al llarg de la seua obra.
Però tot plegat, és clar, és només
una petita mostra: resulta impossible,
i naturalment innecessari, detallar-ne
ara cada jornada, cada visita.
Creiem tanmateix que una successió
com la que hem apuntat esdevé altament
significativa, i no només pel
que conté (uns llocs i uns altres i uns
altres: dades fefaents), sinó justament
a causa de la seua mateixa naturalesa
correlacional i acumulativa;
és a dir, d'una banda perquè indica
un caràcter programat, sistemàtic i
amb intenció, i d'altra banda perquè
acaba constituint un gros impressionant
d'hores viscudes, de passos,
converses i reflexions, que a la força
havien de deixar la seua marca en
un home no solament tan intel·ligent,
sinó també tan vital i, malgrat
el que pogués semblar, tan sensible
com era Joan Coromines. Un savi, sí,
però no pas un erudit reclòs, ni
menys encara un encimbellat conreador
de l'artifici, sinó -segurament
268
"^ÍL!^ ^ < ^
com a producte del seu primer
temps- una personalitat en la qual
els fats aconseguiren de reunir la formació
elevada dels dies de la Mancomunitat
i la República amb la intransferible
emoció del qui sent la
paraula viva i no pot deixar-ne el rastre
ja mai més.
• Documents
Reproduïm en aquest apartat
determinats fragments d'algunes
publicacions de Joan Coromines
esmentades en l'anterior, en relació
amb el caràcter fonamental dels
continguts pirinencs dins l'obra d'aquest
il·lustre filòleg.
Sobre el pallares dins del conjunt
lingüístic català
"En l'angle nord-oest del domini
català, voltada per una cintura contínua
d'altes muntanyes, amb els formidables
congostos de Collegats i
d'Erinyà a la sortida dels seus rius,
més reclosa encara que la Ribagorça
a les influències externes, la comarca
del Pallars parla una de les variants
més originals i arcaïtzants de la nostra
llengua. En un altre article espero
demostrar que al Pallars va sobreviure
la llengua preromana fins a
finals del primer mil·lenni de la nostra
era; de la mateixa manera el seu
català conserva avui particularitats
antiquíssimes perdudes fora d'allí."
[d'f/ parlar de Cardós i Vall Ferrera,
dinsEDL,ll,p.29]
Sobre el basquisme primigeni de
l'Alt Pirineu, a través de la toponí­
mia
"En Ribagorce, première contrée
de langue catalane, on trouve à peu
pres la mème proportion que dans la
plus grande partie du Haut Aragón:
35% de noms préromans (soit 30
noms sur 85). Mais avançons davantage
à l'Est; dans le Haut Pallars le
chiffre préroman remonte de nouveau,
et il remonte d'une façon abrupte
jusqu'au 54% (90 sur 168): là de
nouveau c'est la majorité des villages
qui a un nom préroman, dans
une proportion presqu'aussi grande
que dans le bassin de Jaca. Et i Is ont
un air aussi basque que dans la zone
aujourd'hui frontalière du basque,
seulement c'est une physionomie
basque un peu différente, un autre
dialecte."
[de La Survivance du Basque jusqu'au
Bas Moyen Àge, dins ETC, I, p.
116-117]
Sobre l'extensió oriental del fenomen
basc en toponímia
"[...[ ara he d'afegir que en les
comarques immediates més orientals,
tais com Andorra, l'Urgellet, la
Vall de la Vansa i sobretot la Cerdanya,
si bé ja no es troben (o escassegen
moltíssim) els noms de partides
bascos, la toponímia major o noms
de pobles continua essent molt rica
en elements pre-romans, i aquests
continuen essent explicables pel
basc. Dada nova i importantíssima
per a l'estudi de l'etnografia de Catalunya.
Els exemples es troben allí per
dotzenes; per tant no es pot tractar
d'un conjunt de semblances casuals,
i llur evolució, conforme a la fonètica
històrica catalana, revela una romanització
antiquíssima, no posterior al
començament de l'Edat Mitjana."
[de Sobre els elements pre-romans
del domini català, dins ETC, I, p. 84]
Sobre un indret personalment ben
conegut
"SuBENUix.- Ribera de S.; Pic de
S.: un dels més grans gegants de la

egió, escarpadíssim cap al cim;
2.949 alt. Forma el trifini entre Cabdella,
Espot i la vall de Boí. L'única
veritable escalada que he fet en ma
vida, el 21 de juliol de 1969, encordat
amb P. Gabarro i R. Vila. La Ribera
de Subenuix baixa d'aquest pic
i de l'estany de Subenuix -2.290
alt.- a desaiguar a l'estany de Sant
Maurici. La grafia Subenulls és un
disbarat, sense base en la llengua
antiga ni moderna. Des de 1932 sento
aquest nom, tota la vida, amb la
pronúncia [subinúix] (més popular)
o [suòenú/'x|: podem preferir aquesta
(...).- El nom pot referir-se a l'important
pontarró pel qual el camí ral del
Portarró travessa el riu de Subenuix,
a uns 30 m. per alt de l'angle SO de
l'estany de Sant Maurici: basc zubi
'pont'; la terminació és la coneguda
-01 però en plural: -uis > -uix referintse
a les diverses parts i zones d'aquesta
gran vall. (...)"
[de Toponímia de la vall de Boí (II),
dins BISO, XIV, p. 19-201
Sobre una sèrie toponímica particular
substituir en per a, en aquestes zones
arcaiques del Pirineu el va conservar
la toponímia, i allí ha restat petrificat
i aglutinat al nom propi."
[de Toponímia d'Andorra, dins ETC,
II, p. 9-101
Sobre un mot representatiu del
territori
"Com és natural, coma no és enlloc
tan viu com^en els Pirineus (Coma
de Cortils, Coma de Vaca, etc.) i
allà s'esdevé sovint que un cim veí
hagi pres nom de la coma o barrancada
que hi neix (Pic de Comapedrosa,
de Comabona, de Coma-loforno...)
però el fet constant llavors
és que sigui també el nom d'aquesta
barrancada, que és allò que interessava
als pastors, bosquerols i propie­
"A tots ha cridat l'atenció la gran
quantitat de noms andorrans que
comencen per En-: Encamp, Envalira,
Enclar, Engolasters, Engordany,
Engait, Ensagens, Entor i d'altres encara.
D'on ve aquest element característic?
Envalira és la comarcada on
neix la Valira, Encamp està edificat
en un paratge de camps i conreus, la
Serra á'Enclar es caracteritza per la
seva tonalitat clara; a la vall de Meranges,
tocant a Andorra, hi ha la valleta
d'Engorgs, on es veuen mitja
dotzena d'estanyets o gorgs (...). És
doncs evident que en tots aquests
casos En- va ajuntat a un substantiu,
que és el que designa pròpiament
l'indret, i en és la preposició que li
ha estat aglutinada. (...) Quan es va Joan Coromines a casa seua. Pineda de Mar, octubre de 1993. loan Pujadjs
o ^ '^^m^
taris del terme; en un mot, els qui el
batejaren: prou saben els excursionistes
que els pics interessen molt
poc a la població local."
[d'Alguns termes topogràfics, dins
Lleures i converses d'un filòleg, p. 34]
Sobre com s'enllacen etimologia
toponímica i entorn natural
"És suggestiu pensar en el basc
çur 'fusta, llenya', mot comú a tots
els dialectes i fases de la llengua; no
és segur, però molt versemblant, que
tingués antigament la variant çurr(a):
amb art. -a i rr doble. Doncs, ÇURR-BE
> çuRPE 'dessota la fusta, dessota els
boscos', que és ben bé la posició de
5orpe (...): sota grans boscúries, en
particular la gran i famosa "Mata de
València", que munta cap a la Bo-
o
u

" ^ ^ 3 ^ ©
Taula de treball de Joan Coromines, presidida per l'antiga màquina d'escriure Underwood. Pineda de
Mar, 10 de gener de 1997. loan Pujadas
naigua des deis alts de Sorpe (...)."
[del'articleSorpedel'OnCatVIl,
168al0-181
Sobre com un adverbi dóna de si
sobre el terreny
"Quant als Pirineus, dins se sent
amb particular freqüència en el
Ross. i Conflent, i a l'Alt Pallars potser
tots dos ¡dins I dintre] per igual:
per a 'buit de dins, balmat' em deien
a Àreu tòu de dins, i a Tavascan "los
pigots toven l'arbre per dintre"; mentre
que a Ribagorça només tinc nota
del prolongament de INTRO, per cert
en forma ben autòctona fins a les Viles
del Turbó, però amb la conservació
de la -0 (regular allà darrere grup
consonàntic) drinto: "a drínto, l'escarpí
està sec" (1965)."
[de l'article dins del DECat III,
139Ò31-40]
Sobre un parlar aranès, amb consi­
deracions sociolingüístiques
"Canejan \...¡, amb els seus pe­
tits agregats Era Cassenyau, Bordius,
270
Santjoann [sic] de Toran i d'altres de
menys importants, ocupa tota la vall
del Toran, afluent de la dreta de la
Carona. Afronta amb França, però el
seu llenguatge resta molt pur i original,
encimbellat com està dalt de la
serra. Toca sobretot amb l'alt Comenge,
amb el dialecte del qual té
molta coincidència el canejanès,
però amb més puresa; també comunica,
com Bagergue, amb les altes
valls del Coserans (pel port d'Urets,
poc freqüentat), la darrera de les comarques
gascones cap a llevant, ja
en el departament de l'Arieja. En el
poble mateix els joves tendien a
abandonar llur varietat dialectal
peculiar, que tan estrident sona per
als altres aranesos i per a tots els catalans
[...]; però els llogarets, avui en
part despoblats, encara pels anys
trenta mantenien íntegra llur originalitat
lingüística. En el poble mateix
em donà informació la família de
Pau Romeva."
¡d'Introducció a l'estudi de l'aranès,
dinsEDL,ll,p.251
Bibliografía
comentada
Comentem aquí, amb caràcter gene­
ral, les cinc principals publicacions de
Joan Coromines centrades en la llengua
catalana (deixant-ne conscientment altres
de banda, doncs), així com, a la part final,
un parell de destacades obres col·lectives
que tracten diferents aspectes de la seua
vida i obra.
COROMINES, )OAN. Estudis de toponímia
catalana. Barcelona: Barcino, 1965-
1970.
Primer tast metòdic de les transcendentals
aportacions de Coromines en l'àmbit de
l'onomàstica, que consistí majorment en
la reedició, en dos volums en format de
butxaca d'entorn 300 pàgines cadascun,
dels diferents estudis i articles (no sempre
en català) que l'autor havia anat publi­
cant durant les dècades anteriors en un
ampli ventall de revistes i actes de con­
gressos, i que ara aplegava i actualitzava
per a una millor difusió (i com a avança­
ment del futur Onomasticon, que encara
es faria esperar prop de trenta anys), tot
afegint-fii un parell de textos inèdits. Tot
és destacable en el volum primer: la bàsi­
ca "Introducció a l'estudi de la toponímia
catalana", de lectura obligada per a tot­
hom qui vulgui iniciar-se en aquesta dis­
ciplina; l'article sobre "Noms de lloc
catalans d'origen germànic"; no cal dir
que els tres estudis següents, sobre la
toponímia preromana al nostre país, amb
múltiples referències pirinenques (i ja
comentats, doncs, al llarg del present dos­
sier); sense oblidar les llistes finals en què,
com un veritable anticipament de les
(inexistents) conclusions de l'Onomas-
ticon, Coromines detalla els noms consi­
derats provisionalment preromans,
romans, germànics, mossàrabs i arabics
de cada zona, i n'ofereix els mapes cor­
responents, que en més d'un cas parlen
per si sols. Pel que fa al volum segon, més
dispers -o més dedicat a casos particu­
lars-, destaquen d'una banda el parell
d'articles inicials (sobre la toponímia
d'Andorra i el nom dels municipis de la
Franja) i, d'altra banda, la taula alfabètica
final, que ve a ser un útil índex no només

dels topònims sinó dels elements lingüís­
tics tractats al llarg d'aquesta petita gran
obra. El millor que se'n pot dir, tants anys
després (i sobretot amb l'aparició, entre­
tant, de l'Onomasticon), és que aquests
dos volumets mereixen ser més coneguts
i, sobretot, més llegits del que solen ser­
bo fins i tot entre alguns especialistes.
COROMINES, )OAN. Lleures i converses d'un
filòleg. Barcelona: Club Editor, 1971.
Volum singular, que ha tingut més difusió
que les altres obres secundàries de Co­
romines aquí comentades (se n'han arri­
bat a fer quatre edicions) gràcies segu­
rament a la seua inclusió dins d'una
popular (als anys 70) col·lecció del Club
Editor de )oan Sales, qui en signa el prò­
leg. Es tracta d'un llibre dens (gairebé 450
pàgines de lletra excessivament petita, i
format mitjà), on Coromines encabí tot
d'articles i estudis sobre qüestions lingüís­
tiques, principalment gramaticals (desta­
quen, a la primera part, titulada global­
ment "Converses filològiques" -amb una
clara al·lusió al mestre Fabra-, les famo­
ses "Nou converses sobre per i per a")
però també de tipus històric: la segona
part ("Lleures d'un filòleg") conté tant
l'estudi de noves lleis fonètiques com l'e­
dició de les llegendes rimades de la Bíblia
de Sevilla i de les Vides de sants rossello­
neses, 0 el conegut article que confronta
l'estil de Joanot Martorell i el de Martí
)oan de Calba, els dos autors del Tirant lo
Blanc, mirant d'establir conclusions sobre
les parts que els corresponen.
COROMINES, )OAN. Entre dos llenguatges.
Barcelona: Curial, 1976-1977.
Obra miscel·lània, com les dues ante­
riors, en aquest cas en tres volums (de
petit format), on predomina l'aportació en
el camp de la lingüística històrica (per
exemple, en el volum primer hi ha, entre
altres articles, l'edició crítica de les Ho­
milies d'Organyà), però on destaquen
també els estudis d'etimologia lèxica
(sobretot al volum tercer) o els dedicats a
la descripció d'un parlar dialectal (com
l'article sobre el parlar de Cardós i Vall
Perrera o la introducció a l'estudi de l'a­
ranès a què ens hem referit al llarg d'a­
quest dossier), sense oblidar un parell de
contribucions -com les dues darreres, al
volum segon- a l'àmbit de la toponomás­
tica, elaborades amb posterioritat a la
publicació dels Estudis de toponímia ca­
talana: sobre els noms de lloc d'origen
berber i sobre la toponímia antiga de l'al­
ta vall de Camprodon, també comentat
anteriorment.
COROMINES, JOAN. Diccionari etimològic i
complementari de la llengua catala­
na. Barcelona: Curial / La Caixa,
1980-2001.
Obra magna no només dins de la produc­
ció del seu autor, sinó en el conjunt de la
lingüística catalana (i la romànica) de tots
els temps, aquest diccionari en deu
volums començà a publicar-se el 1980 i
arribà al volum novè, que completava les
lletres V-Z, el 1991 (les mateixes dates, ca­
sualment, d'inici i d'acabament del Dic­
cionario crítico etimológico castellano e
hispánico, no menys transcendental en el
seu camp, que Coromines elaborà junt
amb José Antonio Pascual, i que fou editat
per Gredos, igual que ho havia estat un
primer Diccionario crítico etimológico de
la lengua castellana, en quatre volums,
dels anys 1954-1957), El volum desè del
DECat, publicat deu anys després, conté
tan sols una cinquantena de pàgines
redactades per Coromines (el "Suple­
ment" als articles dels volums anteriors
que tingué temps de confegir mentre ja
treballava en l'OnCat), i doncs la seua ma­
jor part està ocupada per l'índex de mots
tractats en l'obra, a cura de Joan Ferrer,
losep Ferrer i Joan Pujadas. L'objectiu del
diccionari Coromines, com se'l coneix
habitualment, és doble, tal com s'expressa
en el mateix títol: d'una banda esbrinar i
explicar l'etimologia dels mots, cosa que
l'autor (o en determinat cas algun dels
seus col·laboradors, especialment Joseph
Gulsoy) fa agrupant-los en famílies lèxi­
ques, i amb tota mena de detalls i no
poques marrades vers l'anècdota perso­
nal, que l'han fet famós i fins i tot popular;
i d'altra banda -vessant que no sempre es
té prou en compte- complementar (amb
noves entrades, noves accepcions, rectifi­
cacions i matisos de tota mena) la lexico­
grafia catalana anterior, i en especial les
dues obres de referència inexcusable, que
són el diccionari Fabra pel que fa a la nor­
mativa, i el diccionari Alcover-Moll (el no
oéQ
"^fi-^
menys magne DCVB) pel que fa als aspec­
tes històrics i dialectals, entre altres. Val a
dir que en el seu dia (1990) es vengué
com un virtual volum desè del DECat el
(discutit) llibre del mateix Coromines El
parlar de la Vall d'Aran, car en tenia el
mateix format i enquadernació (si bé no
pas la numeració), però és clar que aques­
ta confusió ha quedat definitivament des­
feta amb la publicació recent del veritable
volum X del diccionari. Aquesta obra,
diguem-ho per acabar, ha estat la base
principal per a almenys dos altres diccio­
naris etimològics manuals o en un sol
volum, dels anys 1996 i 1999, deguts res­
pectivament a Jordi Bruguera (Ed.
Enciclopèdia Catalana) i a Josep Moran i
Joan Anton Rabella (Ed. 62).
COROMINES, JOAN. Onomasticon Ca-
taloniae. Els noms de lloc i noms de
persona de totes les terres de llengua
catalana. Barcelona: Curial / La Caixa,
1989-1997.
Obra esperadíssima, concebuda abans de
la guerra i anunciada internacionalment a
la dècada dels 50, l'OnCat havia d'inclou­
re tots els noms de lloc i de persona dels
països de parla catalana (i àdhuc del
Pirineu aragonès), si bé a l'hora de la veri­
tat, a causa de l'avançadíssima edat en
què Coromines pogué posar-se a redactar
els seus articles, se centra gairebé exclush
vament en la toponímia, i encara, per una
raó 0 altra, deixa de recollir o de tractar un
considerable nombre de noms de lloc.
Però malgrat els seus buits i alguns desen­
certs que les generacions posteriors hau­
ran d'anar suplint, aquesta obra suposa un
pas de gegant en l'estudi de la nostra topo­
nímia, i si bé resol molts dubtes i, per tant,
tanca molts camins incerts, la veritat és
que també permet d'obrir una infinitat de
noves línies de recerca: però res en aquest
camp ja no podrà fer-se d'ara endavant
sense tenir en compte aquest monument
inigualable. Val a dir que, per raons simi­
lars a les abans exposades, el pla d'edició
de l'obra sofrí una dràstica reconversió
després del primer volum: aquest, elabo­
rat en col·laboració amb Josep Mascaró
Passarius, era dedicat en exclusiva a la
toponímia antiga de les Illes Balears, i el
pla previst consistia a anar publicant
volums monogràfics per àrees geogràfi-
u

U
ques 0 èpoques històriques; en canvi, a
partir del volum segon, que no apareixeria
fins cinc anys més tard, la resta de l'obra
(amb l'excepció d'un suplement de deu
pàgines oblidades de la lletra U i de l'ín­
dex, a càrrec un cop més de Joan Ferrer,
Josep Ferrer i Joan Pujadas, que ocupen
dues terceres parts de l'últim volum -ja
pòstum, i de fet no aparegut el 1997 sinó a
finals de 1998) està organitzada mit­
jançant l'habitual sistema de diccionari
alfabètic, cosa que permet agrupar en un
mateix article els diferents topònims que
presenten una mateixa arrel o que, per la
raó que sigui, Coromines preferí de con­
frontar, al marge de la seua adscripció
zonal -0 bé que, en algunes ocasions,
transferí a algun dels seus col·laboradors
en la redacció de l'obra, com Guisoy,
Rasico, Terrado o Joan Ferrer, fet que es
nota principalment en el to i l'estil de l'ar­
ticle corresponent. Sigui com sigui, és tan­
ta la saviesa i tanta l'experiència que es
troben acumulades en les pàgines de
\'Onomasticon, que la seua lectura, ines­
gotable, resulta altament amena i extraor­
dinàriament il·luminadora, com pot com­
provar tothom que s'hi endinsi.
FERRER, JOSEP; PUIADAS, JOAN (ed.) Àlbum
¡oan Coromines. Barcelona: Curial /
Ajuntament de Pineda de Mar, 1997.
Acurat volum de 408 pàgines, publicat al
cap d'uns mesos de mort Coromines, que
combina, atenent al seu caràcter d'àl­
bum, el text i la il·lustració (sempre amb
la figura del filòleg com a motiu central),
si bé en apartats diferenciats. Quant a la
il·lustració destaca, a banda de la coberta
272
bibliulaa de culliiru catalwia
ENTRE
DOS
LLENGUATGES
Joan Coromines
curial
i la portadella degudes a l'artista Perejau-
me, un extens "Àlbum familiar", a cura de
Josep Ferrer i Joan Pujadas, que inclou
prop de 150 fotografies. Pel que fa prò­
piament als textos, el llibre en conté qua­
tre de bàsics: unes detallades "Notes
biogràfiques" a càrrec del mateix Joan
Pujadas, imprescindibles per resseguir la
trajectòria i les activitats de Joan Coro­
mines; una no menys detallada i altament
curiosa "llarga llista de les mil excur­
sions" a cura d'Àlvar Maduell, a què ja
ens hem referit al llarg del dossier; una
bibliografia a càrrec de Josep Ferrer (tan­
mateix ampliada i perfilada amb més
detalls en un altre llibre col·lectiu dos
anys després: vegi's el comentari següent)
i, encapçalant-ho (després de presenta­
cions i pròleg), un article (l'únic "obert")
de Carles Duarte, que, sota l'expressiu
títol "El triomf de la voluntat", fa un repàs
i una valoració de la personalitat i dels
diferents aspectes de la impressionant
obra de Joan Coromines, si bé força
sovint entrant en el detall descriptiu fins
al punt de reiterar en part allò que ja es
troba en les notes biogràfiques prepara­
des per Pujadas.
SOLÀ, JOAN (ed.) L'obra de ¡oan Co­
romines. Cicle d'estudi i homenatge.
Sabadell: Fundació Caixa de Saba­
dell, 1999.
Llibre que reflecteix l'extens cicle de con­
ferències que va tenir lloc a Sabadell un
any després del traspàs de Coromines,
amb autors de primera fila com Alberto
Várvaro (i. C. y la lingüística románica),
José Manuel Blecua {La lexicografía cas­
JOAN COROMINES
ESTUDIS DE
TOPONÍMIA
CATALANA
tellana, antes y después de Coromines),
Francisco Villar (]. C. y los substratos pre­
rromanos de la península Ibérica), Fe­
derico Corriente (Las etimologías árabes
en la obra dej. C), Josep Moran (La gra­
màtica històrica catalana en l'obra de ¡.
C), Carmen Barceló (El mozárabe en la
obra de ¡. C), Xavier Renedo (¡. C, editor
de textos catalans i occitans), Joan Veny
(¡. C. i la dialectologia catalana), Jürgen
Untermann (/. C. y la onomástica de la
Hispània antigua) o María Teresa Echeni-
que (La lengua vasca en la obra dej. C), a
més de la conferència de cloenda, feta a
Barcelona, a càrrec del mateix Joan Solà,
curador del volum, o d'altres no menys
interessants com les de Lluís Bonada so­
bre les idees literàries de Joan Coromines
o de Joan Soler valorant la repercussió de
la seua obra en Tactual normativa lingüís­
tica catalana. Menció a part mereixen les
aportacions dels tres col·laboradors de
Coromines, Joan Pujadas, Josep Ferrer i
Joan Ferrer, dedicades respectivament a la
cronologia biogràfica, la bibliografia
detallada i la relació de materials pen­
dents d'edició, essent aquesta darrera la
més original, atès que les dues primeres
corresponen (si bé amb variacions sovint
significatives) als textos dels mateixos
autors que ja trobàvem en l'anterior
Àlbum Joan Coromines. Es tracta, en con­
junt, del més important esforç de valora­
ció global i col·lectiva de l'obra coromi-
niana dut a terme fins avui -no exempt de
to crític, quan escau, i principalment dins
de les anàlisis d'especialistes en matèries
que Coromines no dominava de forma
prioritaria.

LO FORAT DE LA GUINEU
Els "llibres de crims":
uns documents polièdrics
Wk
Fragment d'un procés judicial, en què es pot veure la datació (dia 30 del mes de setembre de
l'any 1589) i l'encapçalament ("Constituït personalment lo senyor Domingo Ferrer"). A dalt,
al marge esquerre, se'ns informa sobre el tema de l'enquesta ("Sobre haver )oan Badia estat
vagamundo y amigat").
Contràriament a les expectatives
que el títol d'aquest article podria
despertar, no hi tractaré ni de criminologia
ni de geometria, sinó de la
llengua dels nostres avantpassats,
sense descuidar, però, altres dades
ben valuoses que ens aporten
aquesta mena de documents i que
ens poden donar informació sobre
diversos camps del coneixement.
Amb el nom genèric de Whies de
crims es coneix una secció de l'Ar-
xiu Municipal de la Paeria de Lleida
que custodia els manuscrits amb les
actuacions de l'anomenat Tribunal
del Veguer o de Coltellades'; en
total sumen setanta-sis volums que
van des de l'any 1312 fins al segle
XVII, i que constitueixen veritables
cròniques socials, ja que, indirectament,
relaten la vida dels habitants
del Segrià, i en què es mostren les
misèries de la classe baixa i els privilegis
de la classe alta.'
Per M. Dolors Farreny Sistac*
67

o
68
íisiMáiiliriiíil
La Paeria de Lleida custodia els "llibres de crims".
El qui fou cronista oficial de la
capital segrianenca durant molts
anys, l'historiador Josep Lladonosa i
Pujol, es va ocupar sovint d'aquests
llibres de crims amb vista a reconstruir,
per mitjà de la informació que
ens proporcionen, la història dels
seus habitants. Va ser justament
quan vaig llegir les obres de
Lladonosa' que se'm va despertar la
curiositat per saber més coses d'aquells
nostres avantpassats que
havien viscut durant els segles xv i
XVI. Tot i que la meua dèria tenia
com a punt de partida el vessant
filològic, tan aviat com vaig
començar a remenar manuscrits^ es
va fer palesa la riquesa soterrada en
aquells paperets -els més antics
menjats pels cores-, que depassava
les meues expectatives. Tot d'una,
em trobava davant uns documents
que, a falta de ginys magnetofón ics,
permetien a qui els llegís fer-se una
idea bastant aproximada de com
parlaven, com vivien, quines eren
les regles morals i ètiques per les
quals es regien els nostres predecessors.
Exhumar uns textos no literaris'
que t'obliguen a barallar-t'hi per
extraure'n allò que t'interessa -quina
era la llengua emprada en aquell
temps en una situació comunicativa
poc 0 molt espontània, indiscutiblement
inusual per a l'acusat- no és
feina fàcil. Com que es tracta de
processos polifònics, recullen la veu
de gent molt diversa, ja que la capital
del Segrià, des del segle xiv i fins
al XVII, centralitzava les causes criminals:
la cúria local tenia jurisdicció
sobre les vegueries de Lleida i de
Pallars.'' Això ens permet observar
els discursos tant dels habitants de
Lleida com dels testimonis d'altres
llocs vinguts a la capital per declarar-hi.
Cal remarcar la riquesa de registres
que presenten aquests textos, en
les diverses parts de l'enquesta:'
col·loquial, jurídic, administratiu,
amb un grau de formalitat major o
menor -tot i que l'àmbit lingüístic
d'un judici ja és, ell mateix, formal-,
i segons que la informació es faci en
estil directe o indirecte; i la riquesa
de modalitats textuals, no gens
corrent en altres menes de discurs:
són alhora narratius, expositius, instructius,
argumentatius, descriptius.
Els límits entre el registre jurídic i
l'administratiu són imprecisos, però
tots dos comparteixen trets que permeten
oposar-los al col·loquial: formals,
estereotipats, freds, força
impermeables a les variacions que
proporcionen dinamisme a un sistema
lingüístic. La llengua d'ús és el
català combinat amb el llatí, aquest
darrer present sobretot quan s'inicien
els interrogatoris (Interrogatus
dixit...), quan s'acaben i se'n llegeix
el contingut a l'interessat (Fuitsibi
lectum et perseveravit) o bé després
de dictar-se sentència {Lata fuit dicta
ser^^er^tia...).
Pel que fa al registre col·loquial,
el mode o canal és escrit i, per tant,
les definicions teòriques que s'han
fet d'aquesta modalitat de la llengua
no són prou adequades quan ens
enfrontem amb els judicis.
Primerament, l'oralitat és mediatitzada
per l'escriptura; segonament,
un acte inquisitiu és formal per
naturalesa: els testimonis que hi
declaren no ho fan per gust, sinó per
pressions socials indefugibles. Amb
aquest parell d'exemples hom es pot
adonar com n'és de difícil arribar a
esbrinar les marques, els fragments
d'oralitat pura que s'escolen a través
dels escrivans, sobretot en les causes
reportades en estil indirecte. És
aquí on has d'exercitar al màxim

l'olfacte de Ilebrera, o d'arqueòloga
que va replegant pacientment els
bocins de terrissa per arribar a
recompondre un selló.
Amb tot, hi ha símptomes particulars
indicadors del fet que ens
trobem davant una translació del
món espontani oral al món elaborat
escrit, com ara la presentació dels
testimonis, sovint sobreanomenats
amb procediments críptics dits argòtics
col·loquials'\ per exemple la
feminització, gairebé sistemàtica,
del cognom de les dones sobre el
del marit: Speransa Purroya, muller
de Macià Purroy; na Damiana
Staüa, muller de Andreu Stall; Na
Speransa Gojona"; Na Ramona,
muller de micer Ramon lo teixidor;
la senyora Elisabet Vidala, viuda
deixada de mossèn Miquel Vidal.
L'oralitat es reflecteix també en l'ús
d'oracions paratàctiques -sovint
juxtaposades, o coordinades i
subordinades amb connectors discursius
bàsics com ara /, però (emperò),
leshores [llavors), que (polivalent/expansiu),
perqué, si,
encontinent, etc.; en la inclusió d'elements
autobiogràfics, com l'edat
dels testimonis i dels inculpats, on
van néixer, quin art de viure tenien,
etc. La llengua vehicular a l'hora de
respondre els interrogatoris sempre
és el català, que es mostra expressiu
i viu en contrast amb l'anquilosament
dels fragments deguts als escrivans.
Hi abunden les exclamacions
i les interjeccions (¡Vine así, tacanyoneta!;
¡Sí, na bruyxassa, que vòs
haveu mort a mon fill!; ¡Ah, que y
ha dones que lleven fals testimoni!;
¡cap d'eytal jurant de Déu!; ¡ha
mesquina!, ¡mon fill que matas, no
u ffaria yo, això!; ¡la ba^^assa, perro,
qui us parrí, perro, gos, fil de hun
gos!), la qual cosa indica la presència
potencial del tenor interactiu,
encara que el contacte -llevat dels
acaraments-sigui inexistent.
Pel que fa al mode, la preparació
i l'espontaneïtat sembla que les hem
de relacionar amb els papers que
representaven els actors passius o
actius dels processos; per una banda,
els reportadors/escrivans tenien
la missió de copiar fidelment el que
deposaven els testimonis i, per tant,
l'únic que en teoria pertanyia a la
seua collita era la reproducció d'unes
fórmules d'encapçalament,
d'interrogatori i de diligències apreses
secularment. Per l'altra, els testimonis
podien fer gala d'una certa
espontaneïtat, sobretot els que no
eren acusats o no estaven directament
implicats en la causa criminal;
però en les enquestes més llargues i
més complexes en les quals interve­
nien advocats defensors, no podem
estar segurs que els culpables no
fossin alliçonats prèviament i, consegüentment,
les seues respostes
entrarien dins de l'àmbit que ara
anomenaríem registre oral preparat.
Hi podem afegir, encara, un altre
inconvenient per destriar els dos
plans en què es mouen aquests textos,
l'escrit i l'oral; n'ignorem els
elements paralingüístics (els gestos i
l'entonació dels protagonistes).
Fins aquí he posat en relleu els
avantatges considerables i els problemes
relatius que presenten uns
documents d'aquesta mena amb
vista a l'estudi pròpiament lingüístic,
però, com he anunciat al títol,
els manuscrits són polièdrics: descabdellant
la madeixa del temps ens
apareixen unes possibilitats enormes
d'obtenir dades sobre altres disciplines
que no pertanyen a la filologia,
com ara la medicina, la
sociologia, l'etnologia, la jurisprudència,
l'antropologia, etc.
Només per fer uns tastets en algun
d'aquests àmbits, els llibres de
crims, de temàtica molt variada, ens
deixen entreveure la composició
multicultural àe la societat de l'època;
per exemple, un procés de l'any
1482 és incoat contra una tropa de
bohemians'"-0 una companyia,
com en diuen ells- que acaben sent
desterrats per sempre més de la ciutat,
ja que els acusen d'haver robat
vuit sous a un pagès. No tenim prou
dades per arribar a saber d'on provenien,
però per la manera de parlar
quan responien als interrogatoris
-barrejaven castellà i català-, potser
havien fet estada en terres aragoneses
0 castellanes; i segurament,
devien ser tractants de bestiar per
les fires -una de les seues activitats
preferides, a part de vendre teles-,
atès que al procés apareix "un velot
69
o

70
qui portave un rocinot negre per la
regna".
En un altre judici criminal de
l'any 1502 podem confirmar que els
emigrants gascons" eren molt nombrosos
al pla de Lleida. Procedien
del sud de França (Bigorra, Serynhac,
Auloró, etc.) i hi venien a buscar
feina -sobretot els trobem fent
l'ofici de pastors de ramats del Pirineu
0 de segadors- o simplement a
sobreviure-hi a partir de bandolejar.
En el pla medeciner, hi ha un
text de l'any 1598 que ens mostra
les pràctiques de curanderisme de
n'Esperança Gojona, denunciada
per fer bruixeries i "echiceries" i
condemnada a ser torturada: guaria
infants fregant-los amb vinagre per
llevar-los la febre, posant-los estopades
0 pegadets, fent-los algunes
conjuracions o dient-los algunes
oracions.''
I també aflora a vegades, ni que
sigui tímidament, el món de les plantes
amb denominacions populars i
aplicacions medicinals, tot i que en
alguns casos relativament:" heròa
c/e mo

7- Normalment els judicis constaven de les
parts que segueixen: la datació i la seqüencia-
ció temporal, l'encapçalament, els interroga­
toris i la sentència (si n'hi havia).
8-Cf.Payrató (1988: 180-182).
9- En aquest cas no hi ha explícit el nom del
marit però en tenim referència a Lladonosa
(1972-1974 II: 336): "|...| testificà que feia
divuit anys que coneixia Na Gojona, viuda
d'en Gojó, un cognom que donà nom a un
carreró de la costa de Magdalena."
10- Els bohemians o bohemis -gitanos- s'ano­
menaven inicialment així perquè quan viatja­
ven en caravanes a través de tot Europa duien
salconduits o permisos de pas (guiatges) de Se-
gimon I, emperador romanogermànic i rei de
Bohèmia i Hongria (veg. Vargas 1997: 176-
177).
11- Se'ls anomenava estuwgers del nord, jun­
tament amb els andorrans i els aranesos (veg.
Lladonosa 1972-1974 II: 329).
12- La inculpada, en cert moment del judici,
recita aquesta: "Lo dia de Nostre Senyora de
mars encarnà's Déu jhesucrist en lo ventre vir­
ginal, lo dia de Nadal nasqué Déu jhesucrist,
lo divendres sanct prengué mort y passió per
nosaltres, lo disapte resusità, lo dumenge
pugà-sse'n a la man dreta de Déu lo pare: fia't
en Déu, fia't en la mare de Déu."
13- Aquestes són les finalitats reals que se'ls va
donar: l'herba ballestera, per matar el marit; el
cinc-en-rama, per guarir unes angines; la triaca,
per contrarestar els efectes d'una ingestió d'a­
rrel de carlina; l'aigua de murtons, per fer afo­
llar, fer avortar.
14-SanchisGuarner(1980:xvi).
Bibliografia bàsica
AicovER, ANIONI M.; MOIL, ERANCESC DE BORIA
Diccionari català-vakncià-balear Palma
de Mallorca: Moll, 1930-1962. (10 vol.)
11975-1977,2a ed. correg. i posada al diaj
CARO BAROIA, Itiiio L¿¡s brujafi y su mundo.
Madrid: Alianza Editorial, 1966
El señor inquisidor y otras vidas por
oficio. Madrid: Alianza Editorial, 1970
COROMINES, JOAN Diccionari etimològic i com­
plementari de la llengua catalana. Barcelo­
na: Curial / La Caixa, 1980-1991. (9 vol.)
DIÉCUEZ SEGUÍ, MARÍA ÀNGEIS Llibre de Cort de
lustícia de Valencia. Alatant: Institut Inter-
universitari de Eilologia Valenciana / Bar­
celona: Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, 2001
EARRENY SISIA( , M. DoioRS Processos de crims
del segle xv a Lleida: transcripció i estudi
lingüístic. Lleida: Institut d'Estudis llerdencs
/ Diputació Provincial de Lleida, 1986
«Notes d'interès lingüístic en set pro-
cessos de crims medievals (Lleida, s. xv)».
Revista de Llengua i Dret, 1 (1986) p. 47-59
«14 processos de crims medievals
(Lleida, s. xv)». Segon Congrés Internacio­
nal de la Llengua Catalana, VIII (1986) p.
389-397
El català a Lleida durant els segles
XV i XVI a través dels llibres de crims. Bar­
celona: Universitat de Barcelona. Depar­
tament de Eilologia Catalana de la Eacultat
de Filologia, 200() |Tesi de doctorat inèdita!
EERRO, VÍCTOR El Dret Públic Català. Les Ins­
titucions a Catalunya fins al Decret de No­
va Planta. Vic: Eumo Editorial, 1987
FRESÍJUEE EAYOS, RAEAEL «La llengua col·loquial
del segle xvii a la Ribera del Xúquer. Notes
sobre els registres lingüístics i el pas de l'o-
ralitat a l'escriptura en uns processos cri­
minals». Actes de l'Onzè Col·loqui Inter­
nacional de Llengua i Literatura Catalanes,
II. Barcelona: Associació Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes/ Universitat
de les Illes Balears / Publicacions de l'A­
badia de Montserrat, 1999. p. 107-123.
GARCÍA CÁRCEL, RICARDO Herejía y sociedad en
el siglo XVI. La Inquisición en Valencia.
1530-1609. Barcelona: Península, 1980
GRAS I D'ESTEVA, RAFAEL La Paeria de Lleida.
Lleida: Ajuntament de Lleida / Virgili & Pa­
gès, S. A., 1988 ITrad. cat. de La Pahería de
Lérida. Notas sobre la antigua organización
municipal de la ciudad (1149-1707). Lé­
rida: Ayuntamiento de Lérida / Imprenta Sol
& Benet, 19091.
IBARS, TERESA La delinqüència a la Lleida del
Barroc. Lleida: Pagès Editors, 1994
LALINDE ABADÍA, JESiJs La jurisdicción real infe­
rior en Cataluña ("corts, veguers, batlles").
Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona /
Museo de Historia de la Ciudad, 1966
LLADONOSA I PUIOL, JOSEP La ciutat de Lleida. Bar­
celona: Barcino, 1955-1956-1959 (3 vol.)
Història de Lleida .Tàrrega: Camps
Calmet, 1972-1974 (2 vol.)
Noticia Histórica sobre el desarrollo
de la Medicina en Lérida. Lérida: Colegio
Oficial de Médicos de Lérida, 1974
MARTÍ I CASTEII, JOAN «Producció escrita i pro­
ducció oral». Caplletra, 6 (1988) Barce­
lona: Publicacions de l'Abadia de Mont­
serrat, p. 21-35
MiRALiFS 1 MoNSERRAT, JOAN Un llibre de cort
reial mallorquí del segle xiv (ll')7-60). In­
troducció, transcripció i estudi lingüístic.
Palma de Mallorca: Moll, 1984 (2 vol.)
MONTOYA ABAD, BRAULI «Un repte per a la lin­
güística històrica: copsar la llengua parla­
da del passat». Caplletra, 6 (1989). Barce-
. lona. Publicacions de l'Abadia de Mont­
serrat, p. 71-88
MUCHEMBLED, ROBERT Sorcières. ¡ustice et Société
aux Ibeet I7esiècles. París: Imago, 1987
PAYRATÓ, LLUÍS Català col·loquial. València:
Universitat de València, 1988 |3a ed. cor­
reg. iaugm, 1996)1
PHILIPP-SATTEL, SABINE «Les tradicions textuals
en el pas del català a l'escriptura. L'exem­
ple de la historiografia». Actes de l'Onzè
Col·loqui Internacional de Llengua i Litera­
tura Catalanes I. Barcelona: Associació In­
ternacional de Llengua i Literatura Cata­
lanes / Universitat de les Illes Balears /
Publicacions de l'Abadia de Montserrat,
1998. p. 203-225.
PONSODA SANMARTÍN, JOAN El català i l'arago-
nés en els inicis del Regne de València se­
gons el Llibre de Cort de justícia de Co­
centaina (1269-1295). Alcoi: Marfil, 1996
RABELLA I RIBAS, |OAN ANTON Un matrimoni des­
avingut i un gat metzinat. Procés criminal
barceloní del segle xiv. Barcelona: Publi­
cacions de l'Abadia de Montserrat, 1998
RIERA I SANS, |AUME El cavaller i l'alcavota.
Barcelona: Club Editor, (1973)
ROMA, JOSEEINA (et al.) «Bruixeria i Pirineu»,
Árnica 40 (1999). Esterri d'Àneu: Consell
Cultural de les Valls d'Àneu. p. 31-46.
SANCHIS GUARNER, MANUEL «Els textos dialogats,
manifestacions del català col·loquial».
Aproximació a la història de la llengua cata­
lana. Barcelona: Salvat, 1980 p. 175-178.
ScniB, GRET Vocabulari de sant Vicent Ferrer.
Barcelona: Fundació Salvador Vives Casa-
juana, 1977
SiSTAf 1 VICÉN, RAMON El català d'Àneu. Refle­
xions a l'entorn dels dialectes contempora­
nis. Esterri d'Aneu: Consell Cultural de les
Valls d'Àneu, 1998
TERRADO I PABLO, XAVIER «Registres lingüístics i
llenguatge notarial». Revista de Llengua i
Dret, 7 (1998). Barcelona: Escola d'Admi­
nistració Pública de la Generalitat de
Catalunya, p. 35-46
VARGAS, ALEJANDRO «Una minoria perseguida:
els gitanos», Història, Política, Societat i
Cultura dels Països Catalans. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana (1995-1998) IV,
1997. p. 176-177.
VENTURA I SUBIRATS, )ORDI «Sobre el llenguatge
econòmic, legal i social als documents
processals de finals del segle xv». Revista
de Llengua i Dret, 15 (1991), Barcelona:
Escola d'Administració Pública de la Ge­
neralitat de Catalunya, p. 43-62.
VENY I CLAR, JOAN Introducció, transcripció i es­
tudi lingüístic al "Regiment de preservació
de pestilència" de ¡acme d'Agramont (s. xiv).
Tarragona: Publicaciones de la Excelentísi­
ma Diputación Provincial, 1971
71

72
LA T R A P A
Per Feliu Formosa Torres
Feliu Formosa Torres
''El problema és sempre'
El problema és sempre
No mitificar
Ni la propia tasca
Ni el tema buscat
Aquesta és la clau del
Producte acabat
Que vols obtenir
Perquè hi pugui haver
Qui te'l mitifiqui
Com ho has desitjat
/ enviar la veu cap al blau
com una alosa
Hilde Dom'm
Festa poètica, a CaixaFòrum. 7 de març de 2002, Barcelona
Feliu Formosa Torres (Sabadell, 1934). Llicenciat en llengües romàniques. Estudis de germanística i
professorat d'espanyol a la Universitat de Heidelberg. Llarga dedicació a la pràctica teatral i a la traducció
de poesia, narrativa i teatre alemanys al català i al castellà, activitats per les quals ha rebut diversos
guardons. Com a poeta, ha publicat Albes breus a les mans (1973), Llibre de les meditacions (1973),
Raval (1975), Cançoner (1976), Llibre dels viatges (premi Carles Riba 1977), 5; tot és dintre (1980),
Semblança (premis Cavall Verd, Ciutat de Barcelona i Lletra d'Or 1987), Per Puck (1992), Impasse
(1992), Al llarg de tota una impaciència (Premi de la Crítica, Serra d'Or 1994), Immediacions (2000) i
Cap claredat no dorm (2001). En prosa. El present vulnerable (Diaris 1973-1978). Té en preparació l'edició
de la seua poesia completa i edita el teatre complet de Bertolt Brecht per a l'Institut del Teatre, de
la Diputació de Barcelona, on treballa des del 1975.
"Els amants"
l·li ha una gavina
Damunt les aigües
S'alcen les ones
De crestes blanques
Ona i ocell
Pugen i baixen
Sota el cel ample
D'aquest capvespre
Ales esteses
Que planen lentes
L'escuma blanca
Que busca l'ala
L'ala que busca
L'escuma blanca
No es distingeix
L'ocell de l'ona
Per un instant
Sembla que es fonen
Fins que es dissipa
L'onada blanca
I la gavina
S'alça veloç
Capvespre enllà
Es breu l'estona
De la trobada
Com ho és el temps
Per als amants
Parafrasejant Brecht
"Dos haikús i una tanka
per a Joan Margarit"
T'he vist escriure
Dins el quadern que portes
Allò que sento
Amb els dits trèmuls
Desfullo el teu poema.
Tu, quin desfulles?
Tu i jo en trobar-nos
Lluna creixent i estrella
Sobre els misteris
D'un cel que ens deixa veure
Miríades d'imatges

L A O S Q U E R A
Institut Cartogràfic de Catalunya
rr -J»-
Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, al parc de Montjuïc.
Presentació
L'Institut Cartogràfic de Ca­
talunya (ICC) va ser creat mitjançant
la Llei 11/1982, de 8 d'octubre, del
Parlament de Catalunya, com a or­
ganisme autònom comercial, indus­
Text i fotos: Institut Cartogràfic de Catalunya
'''"%^-Jflp
trial i financer adscrit al departa­
ment de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat de Ca­
talunya. Actualment, des de l'li de
juny de 1997, i segons la Llei
6/1997 del Parlament de Catalunya,
73

^ ^
O"
74
riCC és una entitat de dret públic de
la Generalitat de Catalunya.
Des del seu inici l'iCC vol situar
en uns nivells d'innovació i modernitat
els estudis i la producció cartogràfica
que avui es fan a Catalunya i
es preocupa de disposar d'una cartografia
de qualitat que permeti la
planificació i el suport de les diferents
actuacions territorials. Per
portar a terme aquests objectius incorpora
les noves tecnologies i tècniques
de treball necessàries en el
camp de la producció cartogràfica.
D'entre les seues tasques principals,
cal destacar:
- Elaboració, reproducció i difusió
de treballs cartogràfics de base, que
es concreta en programes d'actuació
sobretot Catalunya.
- Densificació i conservació de la
xarxa geodèsica d'ordre inferior.
- Elaboració dels projectes de cartografia
vial necessaris per a la realització
dels projectes de carreteres i
obres públiques a Catalunya.
- Execució de programes de desenvolupament
de la cartografia temàtica
i la destinada a l'avaluació de recursos,
mitjançant tècniques de
teledetecció per a l'estimació d'àrees
afectades per incendis, usos del
sòl, geologia, etc.
- Creació, estructuració i organització
de la Cartoteca de Catalunya, la
qual coordina la recollida i l'estudi
de la documentació geogràfica i
cartogràfica existent.
- Formació d'un banc de dades cartogràfiques
amb la finalitat d'utilitzar
sistemes automàtics en el traçat
de la cartografia, que permet no solament
l'obtenció de cartografia de
base, sinó també l'explotació immediata
per a serveis com les obres
públiques, el cadastre, etc.
- Coordinació tècnica dels treballs
cartogràfics que facin entitats públi­
ques i privades, si s'escau, i la collaboració
amb organismes públics,
tant de comunitats autònomes com
a escala de l'Estat, i entitats privades
d'anàloga finalitat.
- Publicació i difusió dels treballs
que es creguin d'interès públic o
científic realitzats per l'Institut
Cartogràfic de Catalunya.
Dins d'aquest context, l'ICC realitza
serveis cartogràfics de caràcter
oficial i d'interès general per a la
Generalitat de Catalunya, a més
d'assumir estudis i treballs encomanats
0 sol·licitats per qualsevol entitat
pública o particular.
Activitats
Les activitats de l'ICC es planifiquen
i coordinen a partir de programes
de productivitat a mitjà i a curt
termini, cosa que permet un seguiment
sistemàtic de les actuacions
que es porten a terme i incorporar
nous projectes en la programació.
Les principals activitats desenvolupades
a l'ICC són:
- Vols fotogramètrics. L'ICC disposa
de la infraestructura necessària per a
la realització de vols fotogramètrics
amb personal i equips propis.
Aquests vols són el primer pas de la
cadena de producció cartogràfica
mitjançant tècniques fotogramètriques,
pel que fa referència a la
captació primària d'imatges aerofotogràfiques
i dades de les efemèrides
GPS (Global Positioning
System).
Dels vols fotogramètrics que es
duen a terme, cal destacar-ne els de
cobertura global de Catalunya
(escales 1:60.000, 1:32.000,
1:22.000, 1:15.000), de cobertures
específiques (per a urbanisme, per a
vials, per a nuclis urbans, vols metropolitans),
de fora de Catalunya
(en altres comunitats autònomes i a
l'estranger), vols per a fotografia
obliqua i vols amb sensors no fotogràfics
(CASI).
- Geodesia. Conjuntament amb
l'Instituto Geográfico Nacional
(IGN), l'ICC té encomanada la responsabilitat
de la geodesia a Catalunya.
Les seues activitats de servei
se centren en la definició i la implementació
del sistema de posicionament
geodèsic integrat de Catalunya
(SPGIC), que consta d'estacions
geodèsiques permanents, xarxes
geodèsiques, procediments i dades
que permetin el posicionament geodèsic
precís d'objectes al territori.
- Aerotriangulació. Constitueix la
primera fase de treball posterior al
vol. Aquest mètode s'empra per
determinar l'orientació de fotogrames
i imatges aèries i de satèl·lit,
alhora que estableix les coordenades
de punts a les imatges a partir de
punts de suport obtinguts per fotografia
clàssica 0 a partir d'observacions
GPS. L'ICC, constantment,
implementa nova tecnologia i nous
mecanismes per aconseguir que
aquest procés atenyi el major automatisme
possible.
- Normativa i disseny cartogràfic.
Consisteix en l'anàlisi prèvia i la
redacció de les especificacions de
tots els projectes cartogràfics que es
desenvolupen a l'ICC. El procés de
producció de qualsevol projecte
cartogràfic s'inicia amb l'elaboració
del plec d'especificacions tècniques,
atenent a la demanda explícita
de cada projecte. Un cop analitzat
el plec i elaborada la primera
proposta de disseny global, es defineixen
els elements que n'han de
formar part, seguint sempre unes
normes generals preestablertes.
- Fotogrametria. L'ICC ha impulsat
el desenvolupament de la fotogra-

: ^.
.'fi--! ' '
• " * » ' '
í,--
1^- ^r-'
Full del parc nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, del "Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000", que va rebre un premi el 1997 atorgat per
l'Associació Cartogràfica Internacional.
metria digital, en l'elaboració de
cartografia topogràfica, per automatitzar
els processos de compilació
cartogràfica i fornir un nou
entorn de treball en substitució de la
tecnologia opticomecànica tradicional.
L'estratègia consisteix en la
implementació d'eines pròpies i
triar sistemes de mercat que es complementen
amb eines avançades
desenvolupades per l'ICC i adaptades
a les nostres necessitats.
- Bases de dades geocartogràfiques.
L'ICC ha desenvolupat aplicacions
per fornir productes cartogràfics numèrics
derivats de la informació cartogràfica
obtinguda. La producció
informatitzada de cartografia permet
la formació i el manteniment de
les bases cartogràfiques numèriques.
Les posteriors actualitzacions
cartogràfiques i la integració d'aquestes
en les respectives bases faciliten
enormement llur manteniment
i llur possible utilització per a generar
nous productes cartogràfics.
-^
I
Actualment es disposa de les bases
cartogràfiques numèriques a escales
1:5.000, 1:50.000, 1:250.000,
la base de punts de suport i de control,
la base de vèrtexs geodèsics, la
base de dades altimètriques, la base
de toponímia i la base de límits
administratius.
- Delimitació territorial. Per a una
correcta planificació i gestió del territori
és molt necessari conèixer-ne
amb la màxima exactitud possible la
delimitació. Els organismes gestors
75
O

76
del territori són els principals usuaris
de les línies límit, i l'ICC, en
compliment de les seues competències,
estudia i certifica aquestes
línies, amb la creació i el manteniment
d'una base de dades de delimitació
municipal acordada als
temps actuals i la incorporació d'aquesta
informació en les seues bases
cartogràfiques i documents publicats.
- Cartografia automàtica. Consisteix
•< en el desenvolupament de les apli-
— cacions per a la captura de dades
;;^ assistida per ordinador i la simbo-
~^. lització i la generalització carto-
^ gràfiques. És un procés de deo
senvolupament d'eines orientades a
:g la mecanització i l'automatisme de
processos de producció cartogrà-
•^ fica. L'ICC ha desenvolupat i ha
"^ posat en producció, en aquest
camp, aplicacions dedicades a l'automatització
de processos manuals
laboriosos.
- Teledetecció i procés d'imatge.
Paral·lelament a l'ús de tecnologies
cada cop més sofisticades, augmenta
la utilització d'imatges digitals
com a base de cartografia d'imatge i
temàtica. Les imatges digitals que
més s'utilitzen són les captades pel
radar d'obertura sintètica (SAR), pels
satèl·lits Landsat, SPOT i NOAA, i
pel sensor multiespectral CASI.
Els processos que s'apliquen per
tal que les imatges digitals esdevinguin
productes cartogràfics són,
segons el seu ús final, la reconstrucció
radiomètrica de les imatges, la
fusió d'imatges de diferents sensors
0 l'extracció automàtica d'informació
temàtica.
- Sistemes d'informació geogràfica.
Un sistema d'informació geogràfica
(SIG) és un sistema integrat d'emmagatzematge,
anàlisi i visualització
d'informació alfanumèrica i gràfica
d'entitats geogràfiques, en el qual
l'atribut comú de les dades és llur
georeferenciació. Un SIG permet de
resoldre problemes de gestió, anàlisi,
modelització i representació
d'hipòtesis i de resultats damunt
mapes.
Les activitats de l'ICC en el camp
dels SIG se centren en dues grans
línies: la relacionada amb la generació
i la integració de bases de dades
cartogràfiques i temàtiques per a llur
utilització en els SIG, i la relacionada
amb l'anàlisi i el desenvolupament
d'aplicacions.
- Geologia. Disposar de la informació
geològica d'un territori és de
gran interès en el desenvolupament
de qualsevol activitat destinada a la
planificació i a la correcta execució
de determinades obres, i és en
aquest sentit que l'ICC encamina les
seues activitats en el camp de la
geologia. Tenir bases de dades geològiques
a escales òptimes per a
l'ordenació del territori, poder accedir
a la informació sobre els recursos
geològics disponibles i fer actuacions
i elaborar dictàmens en el
camp de la geologia aplicada són
els objectius principals que s'ha
marcat l'ICC per a donar servei als
seus possibles usuaris.
- Geofísica. L'obtenció i la posterior
anàlisi de dades geofísiques són d'una
gran importància per als estudis
sismològics, de manteniment de les
bases de dades sísmiques i la prevenció
del risc sísmic, i per a l'aplicació
de tècniques específiques
en la realització de treballs en el
camp de la geofísica i la geologia
aplicada. L'ICC desenvolupa, dins
de la seua planificació, les activitats
que calen per situar-se a l'avantguarda
de la comunitat científica en
l'obtenció i l'anàlisi d'aquesta informació.
- Avaluació de riscos naturals. El
coneixement, l'estudi i la divulgació
dels riscos naturals són avui una
gran necessitat per a la planificació i
l'ordenació territorial. L'anàlisi i la
difusió ràpida dels resultats de la
predicció i de la magnitud de cadascun
dels esdeveniments ha d'afavorir
clarament les feines de previsió,
protecció i informació, tant dels
especialistes en la matèria com de
les persones afectades.
L'ICC, conscient d'això i per les
atribucions conferides, impulsa els
mecanismes necessaris per a l'estudi
de la matèria i l'elaboració i la
difusió dels resultats obtinguts, i
dóna suport a les col·laboracions
necessàries amb altres organismes
per a la prevenció i la protecció de
riscos naturals.
Pel que fa al risc sísmic, avalua
el risc sísmic a Catalunya com a
suport a la planificació del territori i
com a resposta a les necessitats de
protecció civil.
Pel que fa al risc d'allaus, fa la
predicció sobre el perill d'allaus i
cartografia de les zones d'allaus al
territori de Catalunya.
- Distribució de productes cartogràfics.
La finalitat principal és de fer
arribar els productes de l'ICC al gran
públic. El subministrament de cartografia
comprèn principalment la
cartografia tècnica, de gran escala i
d'una gran precisió, molt útil per a
la planificació i la gestió del territori,
i la cartografia genèrica, dirigida
a un sector molt més ampli de la
població.
- Land Use and Land Cover Change
(LUCC). L'ICC dóna estada a l'oficina
internacional del projecte LUCC
des de la seua obertura, el 1996.
Aquesta oficina té com a principal
missió dinamitzar el desenvolupament
de projectes internacionals de

Operador de fotogrametria digital.
recerca sobre la temàtica LUCC, clonant-los
suport en llur gestió ¡ promovent
el contacte entre científics;
la divulgació dels projectes actualment
en curs, i acostar, en definitiva,
els avanços científics a la mateixa
societat i als seus agents motors.
Els principals objectius del
LUCC són: aconseguir una millor
comprensió dels principals factors
de canvi que incideixen en els usos i
les cobertes del sòl; investigar i
documentar les dinàmiques temporals
i geogràfiques dels usos i les
cobertes del sòl; definir la relació
que hi ha entre sostenibilifat i ús del
sòl, i comprendre la interrelació que
hi ha entre el LUCC, la bioquímica i
el clima.
Productes
La producció cartogràfica de
l'ICC es pot classificar en les catego­
ries següents:
• Cartografia topogràfica
Representa planimètricament i
altimètricament la superfície
terrestre tenint en compte la posició,
forma, dimensions i identificació
dels accidents del terreny i
dels objectes concrets que es troben
sobre ella.
Les escales més utilitzades
varien entre la d'l :250.000 i la
d'1:2.000. CaLdestacarelfulldel
parc nacional d'Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici, de la sèrie
Mapa topogràfic de Catalunya
1:25.000, i el full de l'Alta Ribagorça
de la sèrie Mapa comarcal
de Catalunya 1:50.000, per
haver estat premiats pels membres
de l'Associació Cartogràfica Internacional
(ICA/ACI).
• Cartografia ortofotogràfica i d'orto
imatge
Té com a base una fotografia
aèria vertical o una imatge de
satèl·lit, per tant, són visibles els
elements de la superfície terrestre.
Les fotografies o imatges originals,
0 el mosaic de fotografies o d'imatges
com s'esdevé generalment,
són rectificades geomètricament
i convertides en productes
d'ortofoto 0 d'ortoimatge.
Les escales més utilitzades varien
entre l'I :500.G00 i ri:5.000.
La Carta de imagen satelitaria de
la República Argentina 1:250
000. Ciudad de Buenos Aires, elaborada
i editada per l'ICC va ser
premiada pels membres de l'Associació
Cartogràfica Internacional
(ICA/ACI).
• Cartografia temàtica
Representa variables específiques
del terreny emprant com a
suport cartografia de base -ja
sigui topogràfica, ortofotogràfica
0 d'ortoimatge.
Les escales més utilitzades
varien entre la d'l :3.500.000 i la
d'l:25.000, i les temàtiques més
representades són: administratius
i judicials, allaus, geologia, incendis
forestals, transports i
comunicacions, turisme i excursionisme,
usos del sòl, etc. La
tercera edició del Mapa d'usos
del sòl de Catalunya l:250.000\
el Mapa hipsomètric de Catalunya
1:500 000 han estat premiats
pels membres de l'Associació
Cartogràfica Internacional
(ICA/ACI).
• Aties
Documents cartogràfics que,
0 bé proporcionen informació
global de tots els elements geogràfics
d'una àrea concreta, amb
informació de base i temàtica
(aties generals) o bé ofereixen
informació d'un tema específic,
també d'una àrea concreta (aties
temàtics).
Cal esmentar la sèrie d'aties
comarcals de Catalunya (un per
comarca) i \'Aties topogràfic de
Catalunya 1:50.000 (en tres
volums).
• Publicacions bibliogràfiques i
periòdiques
Abraça des de les publicacions
que acompanyen i complementen
documents cartogràfics
fins a monografies específiques
divulgatives d'estudis tècnics
relacionats amb la cartografia o
temes afins.
• Fotografia aèria
Contactes dels fotogrames i
ampliacions de vols fotogramètrics
fets per l'ICC sobre el territori
de Catalunya.
Pel que fa a les escales més
usuals són: 1:5.000, 1:18.000,
1:22.000, 1:40.000, 1:60.000 i
1:70.000 (en blanc i negre i en
color).
77
o

78
LA L L U C A N A
Texr i fotos: Antonio Vela

Reiniciem an
nostre r
via tèTTFSire per
Conèixer la resta de
la costa mallorquina
que, si bé no és tan
abrupta com la de
Tramuntana, no
79

80
Alcanada, badia d'Alcúdia.
Si ho recorda el lector, fa uns
quants números que havíem deixat
el nostre globus aerostàtic -després
de sobrevolar la serra de Tramuntana-
en l'encantadora vila de Pollença,
concretament immersos en
el desori del seu mercat dominical.
Reiniciem ara el nostre periple
per via terrestre per conèixer la resta
de la costa mallorquina que, si bé
no és tan abrupta com la de Tramuntana,
no per això és menys pintoresca.
Baixo doncs de la cistella del
globus i pujo a lloms d'una vetusta
moto, on un sidecar que ens retrotrau
a altres temps transportarà la
meua castigada maleta.
Així doncs, col·locat el casc i les
ulleres, amb un mocador al vent
com el baró Rojo al seu biplà, em
disposo a gaudir de la brisa, de l'olor
de iode del mar i de la fragància
de les flors en aquesta excelsa primavera
que encabrita els sentits.
Camí del port de Pollença, una
desviació porta fins a la cala Sant Vicenç,
un conjunt de platgetes rodejades
de superbs penya-segats. Antany
un petit nucli de pescadors, és
avui un important centre turístic on
assaborir bon peix.
El port de Pollença s'obre sobre
l'àmplia badia homònima. Ofereix
una extensa platja d'arena blanca
rodejada de pinars. És també punt
de partida de la pintoresca carretera
que porta fins al far de Formentor,
extrem septentrional de l'illa i on la
serra de Tramuntana dóna les seues
últimes raneres pètries.
Camí del far-un dels recorreguts
més encantadors de Mallorca- convé
aturar-se en l'espectacular mirador
d'Es Colomer i a la platja de
Formentor, d'arena daurada i al costat
de l'hotel que ha donat fama internacional
i literària a aquest enclavament
proper al paradís.
Des del port de Pollença, una
carretera porta fins a Alcúdia vorejant
la badia de Pollença, una de les
costes preferides per als windsurfistes.
Alcúdia és ciutat d'origen romà.
Tanca pel sud la badia de Pollença i
s'obre al nord a la d'Alcúdia, àmplia
i de grans arenals.
Entre ambdós, la península de la
Victòria erigeix la seua espinada fins
al cap Pinar. La vila d'Alcúdia destaca
pel seu impressionant perímetre
murallat, amb diverses portes d'accés.
Als afores es troben les ruïnes de
la ciutat romana de Pollentia, fundada
per Cecilio Fica l'any 123 a. C.
Alcúdia té el seu port -el port
Alcúdia, comercial i turístic- amb
barcos diaris per a Ciutadella de
Menorca, un agraït cordó umbilical
entre ambdues illes. És lloc de pas
per al més reposat enclavament
d'Aucanada, de platges tranquil·les i
aigües netíssimes.

La badia d'Alcúdia és una immensa
rada dotada d'extensos arenals
que en els últims anys s'han
anat urbanitzant amb colònies turístiques.
Darrere de les mateixes colònies
es troben les terres conreades
d'albufera, molt productives des de
la dessecació iniciada el 1799. Part
d'albufera és zona protegida i forma
el parc natural de S'Albufera, considerat
com la principal zona humida
de les Balears i important lloc de
pas d'aus migratòries. L'accés al
parc es realitza pel pont dels Anglesos
i disposa d'una oficina d'informació,
diversos itineraris senyalitzats
i miradors per a l'observació
de les aus.
Ca Picafort és el nucli turístic per
excel·lència d'aquesta zona de la
costa. Té un ample passeig al costat
de la platja on a l'estiu bufa una
agradable brisa. Als seus voltants
s'ubica la necròpolis de Son Real,
un dels cementiris prehistòrics més
importants de Mallorca i que s'estén
enfront de l'illot dels Porros, també
amb enterraments.
Arribem a la península d'Artà,
quelcom així com un microcosmos
insular ubicat en el punt més allunyat
de Palma. En ella trobarem
complexes alineacions muntanyoses,
platges semisalvatges, conreus
i boscos. També és una important
regió arqueològica on es
concentren interessants jaciments
megalítics.
La vila d'Artà se situa a l'abric
del puig de Sant Salvador, en el cim
de la qual es construí al segle xiii el
recinte murallat d'Almudaina.
Mereixen una visita l'església parroquial,
el convent dels franciscans i
el Museu Regional, que conté
valuoses peces arqueològiques. En
les seues proximitats convé visitar
l'ermita de Betlem i el talaiot de Ses
Parc natural de S'Albufera. La Victòria.
's^^
Paisses, assentament prehistòric
declarat monument historicoartístic.
Prop de la murallada Capdepera,
l'antic nucli de pescadors de
Cala Ratjada va ser un dels primers
enclavaments de l'illa a convertir-se
en centre d'estiueig. I tot gràcies a
posseir als seus voltants platges tan
belles com les de Son Moll, cala
Gat, cala Agulla, cala Mesquida o
cala Mitjana.
Més al sud, camí de Son Servera,
hi ha la platja de Canyamel. En una
curiosa torre fortificada funciona un
museu etnològic. Mes la principal
atracció d'aquest enclavament són
les mal anomenades coves d'Artà,
perquè estan dins del terme municipal
de Capdepera. La seua impressionant
boca s'obre sobre el promontori
del cap Vermell. Formada
en èpoques geològiques en les quals
les precipitacions eren més freqüents,
mostren en el seu recorregut
81
'^^

'^^
82
Salines de Campos.
milers d'estalactites i estalagmites de
capritxoses formes que estimulen la
imaginació del visitant. Amb 450
metres de recorregut, encara és possible
contemplar-hi antigues inscripcions,
així com la sutja originada per
les torxes d'exploracions pretèrites.
A efectes de simplificar, es coneix
com a costa de Llevant tot el
litoral oriental de Mallorca ubicat
entre Cala Ratjada i el cap de Ses
Salines. Es caracteritza per la multitud
de cales i les nombroses coves
-Artà, el Drac, etcètera- preparades
per a la seua visita. Encara que la
majoria de les platges estan urbanitzades,
altres -com cala Mondragósón
espais naturals protegits.
Hi ha turisme massiu en el Llevant,
però és més plàcid que en
altres enclavaments de l'illa, i estic
pensant en llocs com la costa de
Calvià...
Al sud de Canyamel, el litoral de
Son Servera s'obre a la badia homònima,
també coneguda com a
badia d'Artà. En el seu extrem nord
-tancat per Sa Punta Roja- s'ubica
la luxosa urbanització de Costa Dones
Pins, en al·lusió als nombrosos
pins que aguaiten la platja fent
ombra a blanques construccions
d'estil eivissenc.
Cala Bona i cala Millor són dos
antics ports de pescadors reconvertits
avui en nuclis turístics. Freqüentats
des de fa diverses dècades
per turistes alemanys, tenen entre
els seus establiments reputats restaurants
especialitzats en peix.
Ambdós centres gaudeixen d'una
gran animació nocturna.
Tancant pel sud la badia de Son
Servera, l'esperó de la punta d'Amer
és un petit espai natural que invita al
passeig a peu, amb les ruïnes d'una
torrassa del segle xvii.
Camí de Portocristo, un autosafari
amb animals en llibertat fa les
delícies de grans i petits.
Al sud de la punta d'Amer les
platges i cales -com Sa Coma- se
succeeixen i la mar es torna particularment
blava.
Quan desaparegué l'amenaça
dels pirates, aquests enclavaments
costaners es transformaren en la sortida
al mar dels petits pobles de l'interior.
Posteriorment es convertiren
en compte d'estiueig per als mallorquins,
que avui comparteixen la
bellesa d'aquests paratges amb turistes
arribats de tots els punts
d'Europa.
A 13 quilòmetres de la costa,
Manacor disputa a Inca la plaça de
ser la segona població de Mallorca.
Pot visitar-s'hi l'església parroquial i
arxiprestat de Santa Maria, un edifici
neogòtic construït a final del segle
XIX sobre una altra edificació gòtica
del XIV.
Notable és el convent de Sant
Vicens Ferrer, amb un magnífic
claustre barroc. Manacor compta
amb dos importants indústries: l'ebenisteria
i la fabricació de perles
artificials -Majorica-, que gaudeix
de fama internacional. És possible
visitar-hi els tallers i l'exposició amb
els últims dissenys.
Portocristo és el port de Manacor,
amb embarcacions esportives
i pesqueres; aquestes últimes subministren
la matèria primera bàsica
per als excel·lents plats mariners
que es preparen als restaurants de la
localitat.
I dels peixos passarem als peixos
que poden ser contemplats, vius i
cuejant, a les peixeres gegants de
l'Aquari de Mallorca. Però si per
quelcom Portocristo és famós dellà
les nostres fronteres, és per la ubicació
a les seues proximitats d'algunes
de les coves més belles del món.
Les més conegudes són les coves
del Drac, que igual que les d'Artà,
van ser explorades per primera
vegada amb rigor científic per
Edouard-Alfred Martel, el 1896. El
nom els ve d'una antiga llegenda
segons la qual un drac, o dragó, en
custodiava l'entrada. Restes de murs
i ceràmica testifiquen que la caverna
va ser habitada per nombrosos
pobles des del període talaiòtic. Es
tracta de les coves més extenses de
tota l'illa, amb 1.700 metres de recorregut
per sales que reben noms
com la Trencada, el llac Negre, el
Gran Saló o la cova Blanca.
Però el més destacable de la visita
és el llac Martel, un bell espill

d'aigües cristal·lines il·luminat
encertadament el 1934 per l'enginyer
català Carles Buigas. Les dimensions
de l'espill lacustre -111
metres de longitud, 40 metres d'amplada,
i de 5 a 8 metres de profunditat-
permeten la representació
d'un espectacle musical en què els
intèrprets es desplacen lentament en
barques.
Alguns dels estanys de les coves
dels Hams estan units per sifons
amb els de les coves del Drac. Explorades
per primera vegada el
1905, ofereixen l'encant de la filigrana
en les seues estalactites en
forma d'ham, fenomen encara no
explicat per la ciència.
Seguint ruta en direcció a Porto
Colom, el viatger pot desviar-se a
una dotzena de cales i refugis costaners,
com ara cala Anguila, cala
Falca, cala Virgili, cala Bota, cala
Romàntica, cala Magraner, la cala
de Cala Diumenges o la cala
Murada, aquestes últimes genèricament
conegudes com a ca/cs de
Mallorca.
Cala Murada ja pertany al terme
municipal de Felanitx. S'ha transfigurat
en un concorregut centre estival
en constant creixement; resulta
Entrada a la cova d'Artà.
curiós el traçat circular dels seus
carrers i avingudes.
Per un típic paisatge rural enfila
la carretera comarcal C-714, que en
12 quilòmetres uneix les poblacions
de Manacor i Felanitx. Felanitx es
troba rodejada de vinyes, a l'abric
de les serres de Llevant. Al nucli urbà
destaca l'església parroquial de
Sant Miquel, construïda entre els
segles XIV i xviii; la seua façana renaixentista
està flanquejada per unes
grans escalinates.
Enfront del temple, el viatger pot
admirar la curiosa font de Santa
Margalida; es diu que el seu gran
cabal convencé els primers pobla-
Cala Mondragó.
dors de la vila que aquest era el lloc
idoni per alçar-hi un assentament.
El 28 d'agost, per Sant Agustí, se
celebren a Felanitx antigues danses
medievals. Al segle xix s'exportaven
vins a la ciutat francesa de Setè a
través del port de Porto Colom, però
a final de segle, la plaga de la
fil·loxera donà al trast amb una
indústria puixant. Avui, el viatger
pot comprar a Felanitx productes de
xarcuteria -sobrassada, botifarronsi
unes petites gerres d'ús decoratiu
que es produeixen a les terrisseries
de la vila.
Un felanitxer m'explica que el
nom de la vila ve donat pel fet que,
segons es diu, Jaume I passà aquí la
seua desena nit després del desembarcament
a Mallorca (fe-la-nit-
X); no obstant això, no he pogut
confrontar aquesta dada històrica, i
el fet que el sufix -itx estigui molt
estès a l'illa (Mortitx, Costitx...),
posa seriosament en dubte aquesta
afirmació.
Partint de Felanitx poden fer-se
un parell d'excursions a objectius
turístics distants a penes 6 quilometres
del centre de la població. El primer
el constitueixen les ruïnes del
castell de Santueri, la fortificació
més important de l'orient de Ma-
83
-<
-=c

84
Parc natural de S'Albufera.
Horca. Edificat sobre construccions
romanes i àrabs, la llegenda afirma
que en els seus subterranis es guarden
fabulosos tresors dels moros.
Pel mal estat del camí, l'últim tram
és aconsellable pujar-lo a peu.
La segona fita turística des de
Felanitx és el santuari de Sant Salvador,
ubicat sobre el tossal homònim
a 509 metres d'altitud. El santuari
data del segle xiv, encara que
l'església actual és del xviii; al seu
interior podem contemplar un bell
retaule d'alabastre del segle xv -en
una capella lateral-, el retaule de la
Mare de Déu de Sant Salvador -de
l'escultor valencià Pere Codonyer- i
una talla de fusta policromada del
segle XII que representa el Sant
Sopar.
14 quilòmetres separen Felanitx
de Porto Colom, una cala natural
amb encantadores casetes populars
al costat del mar. A pesar del turisme,
manté la seua encantadora estampa
de petit port de pescadors. La
rada está al seu torn formada per
diverses cales, entre les quals destaca
cala Marçal, amb aigües netes i
transparents.
Viatjant cap al sud, Cala d'Or va
ser una de les primeres urbanitzacions
turístiques de l'illa; s'intentà
mantenir un equilibri amb l'entorn,
important el model de xalets eivissencs.
Avui en dia, de cala Ferrera a
cala Egos s'erigeix mig centenar
d'hotels complementats amb un
port nàutic, un club hípic i un altre
de golf.
ja en la marina de Santanyí,
Portopetro és un petit port de pes­
cadors ubicat al fons d'una profunda
cala. En la bocana es dreça la
torre de Portopetro, una antiga
talaia en ruïnes del segle xvii.
Barraques per a embarcacions i
cases populars li proporcionen un
ambient plàcid a pesar del turisme
creixent. Portopetro és el port de
Santanyí, vila interior que posseeix
una important arquitectura popular i
algunes terrisseries interessants.
Sa Porta Murada és l'únic vestigi
d'una antiga defensa contra els pirates.
L'església parroquial conserva
un òrgan del segle divuit procedent
del convent de Sant Domènec de
Palma.
Les pedreres pròximes assorteixen
l'illa d'una famosa pedra arenosa
coneguda com a pedra de
Santanyí, noble material de cons-

trucció que proporciona als edificis
una característica pàtina daurada.
Edificis tan singulars com la Llotja
de Palma o el castell de Bellver
estan construïts amb aquesta pedra
calcària.
El terme de Santanyí disposa
d'algunes de les cales més belles de
Mallorca. Per una carretera secundària,
que s'inicia a la sortida
del poble, accedeixo entre murs de
pedra seca a les magnífiques platges
de S'Amarador i cala Mondragó, rodejades
de pinars. Per la seua bellesa
i el seu estat de conservació, cala
Mondragó ha sigut declarada pel
Govern Balear com a parc natural.
Durant l'estiu hi ha excursions marítimes
des de cala d'Or, cala Figuera
i Portepetro.
Cala Santanyí i cala Llombards
són estretes i apartades, amb un
nucli urbanitzat prou raonable
esguitat entre els verds pins que
aguaiten el mar.
L'accident geogràfic més destacat
d'aquesta part de la costa és Es
Pontàs, un magnífic pont de pedra
que emergeix del mar i que ha servit
de motiu d'inspiració a molts pintors
i fotògrafs.
Cala Figuera s'introdueix uns
700 metres terra endins, rodejada
per un magnífic bosc de pins.
L'estreta rada està flanquejada per
casetes que afegeixen al paisatge
una inusual harmonia. Els llaüts,
embarcacions típiques mallorquines,
es gronxen lleument en la quietud
de les aigües.
A l'embocadura es troba la torre
En Beu, del segle XVI.
Abans de continuar la ruta, assaboreixo
una fresca copa de vi blanc
en una de les escasses terrasses de
cala Figuera, observant com els
insectes liben el pol·len de les flors
d'uns tests.
El Migjorn és la regió més meridional
de l'illa. El litoral és alt i penya-segat,
però sense les típiques
cales entallades que hem visitat a la
costa llevantina. S'inicia en el cap
de Ses Salines i s'estén fins al cap
Enderrocat, un dels extrems de la
badia de Palma.
El cap de Ses Salines és la punta
sud de Mallorca. Des del far, que
s'alça en un dels seus solitaris penya-segats,
es gaudeix d'una esplèndida
vista de l'arxipèlag de
Cabrera.
El conjunt insular de Cabrera és
el primer parc nacional maritimoterrestre
de l'Estat espanyol. S'ubica a
cinc milles i mitja al sud del cap de
Ses Salines i l'illa de Cabrera és la
de més grandària; posseeix un relleu
accidentat amb 172 metres d'altitud
89

86
Salobrar de Campos.
màxima i està rodejada de fins a 16
illots menors.
Sobre el cap Xoriguer es troben
les ruïnes d'un castell dels segles
xiv-xvi. Les aigües de Cabrera, els
fons marins de les quals estan coberts
per la planta marina Posidonia
oceaniaca, són riques en peixos,
crustacis i mol·luscos. També, i gràcies
a l'escassa activitat humana,
són moltes les espècies d'aus marines
que hi niuen o utilitzen les illes
com a lloc de pas. En la Colònia
Sant Jordi, també coneguda com el
Port de Campos, s'ha habilitat un
centre de visitants.
Per visitar el parc nacional cal
acollir-se a les condicions establertes
pel patronat que el regeix. Del
port de la Colònia Sant Jordi parteixen
-de l'abril al setembre- llanxes
per a Cabrera. La Colònia diposa
d'un port esportiu i extenses i semi-
salvatges platges de dunes com les
de Carbó, Dolç o Es Trenc.
La platja d'Es Trenc, amb alguns
sectors nudistes, s'estén entre el port
de Campos i el llogaret de Ses Covetes.
Les aigües presenten un increïble
color turquesa. A les seues espatlles
es troben el Salobrar de Campos -ai­
guamolls de gran interès ecològic-,
les salines de Llevant i els banys de
Sant Joan de la Font Santa, l'únic balneari
d'aigües termals de l'illa.
Per una plana i poc transitada
carretera s'arriba fins a Cala Pi, un
petit entrant rodejat de pins en la
marina de Llucmajor, i format pels

Cap i Corb.
al·luvions d'un petit torrent. Una
torre sentinella, al promontori veí a
la cala, recorda la constant amenaça
pirata que en altres temps assolava
el litoral mallorquí.
Pròxim, el far de Cap Blanc és
un dels millors miradors d'aquest
sector de la costa, una erosionada
plataforma calcària que es desplo­
ma sobre el mar. Als nostres peus
volen lentament els cormorans, i
executen les seues cabrioles aus tan
rares ja al Mediterrani com la gavina
d'Adouin o el falcó d'Eleonor.
Des de Cap Blanc tenim dues
opcions per tornar a Palma i tancar
així la circumval·lació a aquesta
bella illa: seguir la carretera de la
costa que arriba fins a Arenal, o bé
posar proa cap a Llucmajor, no sense
abans aturar-nos al recinte arqueològic
de Capocorb. Es tracta d'un
poblat de l'època talaiòtica compost
de cinc talaiots i 28 habitacles annexos.
Pot considerar-se com el millor
conjunt d'aquesta època que ha
romàs en estat acceptable fins als
nostres dies.
Com a colofó gastronòmic a la
seua estada a Mallorca, els recomano
la visita als cellers d'Inca o de
Sineu, on degustaran l'autèntica
cuina de l'interior de l'illa, representada
per plats com el frit, ses sopes
mallorquins, el tumbet, la porcella
al forn (porquet) o les mil i una maneres
de preparar el corder (xot).
Ciutat de Mallorca, 24 de març del 2001.
S7

88
S A L I S P A S
Per Josep Miquel Garcia
Fotos: hindació privíida Guillem Vibdot "Lo Pardal"
Lo Pardal
Casa de la Poesia Visual
El poeta Guillem Viladot va néi­
xer a Agramunt l'any 1922. Estudià
a la facultat de farmàcia de Bar­
celona i, mantenint la tradició fa­
miliar, va esdevenir apotecari
d'Agramunt fins al seu traspàs, l'any
1999.
L'any 1950 va caure malalt i,
convalescent, comença a escriure
Temps d'estrena, llibre al qual se-

gueix Els Infants de Riella, on comença
a evocar la mitologia rural
que identifica Riella amb Agramunt.
Aviat connecta amb els nuclis
intel·lectuals lleidatans i col·labora
amb les revistes Ciudad i Labor, i es
relaciona amb l'escultor Leandre
Cristòfol, l'escriptor Josep Vallverdú,
Francesc Porta o el fotògraf Ton
Sirera. Més tard ho faria a Barcelona
al voltant de la generació de
Destino i Serra d'Or.
A la seua extensa producció
narrativa i poètica, hi afegeix una
recerca i investigació creativa que el
mena vers la poesia visual, disci­
plina que depassa la normativa del
llenguatge escrit per desencadenar
imatges de valor poètic, desestruc-
turant l'ordre alfabètic. Aviat,
Viladot s'ubicarà com pioner de la
poesia experimental a Catalunya,
conjuntament amb Joan Brossa i
Josep Iglesias del Marquet, i fou el
primer editor de llibres de poesia
visual a l'Estat espanyol, a través de
l'editorial Urgell, i posteriorment, de
la col·lecció de llibres Lo Pardal,
que funda en els anys seixanta, a
Agramunt.
Moltes de les imatges iconogràfiques
que pengen ara a les parets
d'aquests edificis, convertit en Casa
de la Poesia Visual, corresponen a
l'evolució de la seua producció de
poesia concreta, que enceta l'any
1959 amb Els Metaplasmes. A través
d'edicions de llibres, de pòsters
poemes o de creacions visuals,
Viladot realitza entre els anys 1959 i
1975 experimentacions damunt de
paper, amb tipografies, paraules i
imatges, que projecten internacionalment
la seua obra.
Els primers llibres de poesia
visual apareixen l'any 1965, amb
una col·laboració amb Leandre
89
•-=c
"C

-^
90
Cristòfol que du el títol de Mon Plast
Poemes, en què il·lustra planimetries
de l'escultor amb unes composicions
que anomena /a/s, en què li
interessa la musicalitat d'un ritme
verbal, sense sentit argumental. Tot
seguit, l'any 1969, ¿a/s Concrets
d'homenatge a Antoni Tàpies, on les
iconografies visuals esdevenen
al·legòriques, generant la imaginació
del lector... "Tinc un sobre vuit,
l'obro, el tanco, llepo la goma, l'envio
sense destí."
Sovint dels seus llibres de poesia
visual li interessen la tipografia.
l'enquadernació, el suport i la textura
dels cartrons, la ubicació de les
imatges en els fulls i, molt especialment,
la col·laboració amb altres
creadors. L'any 1971, per exemple,
publica Tonada de ¡a vista, de la
dita, de la busca i de la troba conjuntament
amb el pintor Lluís Trepat,
que realitza expressament vint-i-dos
xilografies d'imatges que Viladot
descontextualitza a través del verb.
L'any 1972 correspon a un període
prolífic d'edicions poeticovisuals,
ja que publica Entre Opus i
Opus, Diari 1972, Contrapoemes i
els primers exercicis de variacions
del seu conegut i difós Poema de
l'Home.
Objectes poètics
A partir de l'any 1975, i fins a l'inici
dels anys vuitanta, Viladot crea
una nova sèrie d'obres vinculades a
una tradició més plàstica i amb una
dimensionalitat objectual. Si en
principi aquests Cartrons, Pòsters
verbals o Iconografies de Tús i de
Toci són peces de paret, a poc a poc
esdevenen elements corporis, a través
de la troballa d'objectes que
descontextualitza i ensambla fins a
produir encontres poètics. Les iconografies
de l'ús i de Toci són exposades
a la galeria Maeght de Barcelona
i tingudes com una obra
realment artística, en què el poeta
incorpora objectes quotidians en
desús, que equilibra amb composicions
on la lletra té un valor encara
simbòlic.
Del seu interès creixent per la
psicoanàlisi, neixen les seues volumetries
posteriors, on l'imaginari
poètic el mena a desenvolupar nous
encontres d'eines del camp, peces
d'automòbils, instruments musicals
i enginys que transforma i relaciona,
més enllà del llenguatge. La lectura
de Lacan influeix en la interpretació
dels seus treballs i realitza
sèries com Se/í de clara adscripció
psicoanalítica.
Lo Pardal
L'any 1991 compra un immoble
a la plaça del Pare Gras d'Agramunt
per convertir-lo en Lo Pardal, Casa
de la Poesia Visual, que aviat s'amplia
amb dos edificis nous on disposa,
creativament, tots els seus
poemes visuals, objectes poètics i
volumetries, amb l'expectativa que
esdevingui el primer espai dedicat a

aquest gènere a Catalunya i a Es­
panya, i una sublimació de les seues
arrels agramuntines.
La Fundació Guillem Viladot
L'any 2002 es constitueix la
Fundació Viladot, amb la voluntat
de divulgar el seu llegat i preservar
la seua memòria. Presidida per
Montserrat Felip, vídua del creador,
rep la participació de la Generalitat
de Catalunya, la Diputació de
Lleida, el Consell Comarcal de
l'Urgell, i l'ajuntament d'Agramunt,
així com d'especialistes en l'obra de
l'escriptor.
Els objectius actuals de la
Fundació no es limiten a preservar
exclusivament el recorregut iniciàtic
pels edificis agramuntins de Lo
Pardal; van més enllà i promouen la
conservació d'aquests espais en una
casa de la poesia visual a escala
internacional.
De primer s'ha configurat un
centre de documentació sobre els
poetes visuals, a través de la
col·laboració de vint poetes visuals
catalans, cent quatre d'espanyols i
dos-cents setanta-set d'estrangers, la
majoria d'ells de nuclis actuals on la
poesia visual és activa, com l'Ar­
gentina, l'Uruguai, el Brasil i Itàlia.
La recepció de material d'aquests
autors podrà ser consultada pels
estudiosos i exposada regularment,
alhora que permetrà ubicar l'obra
de Viladot en el seu context històric
i cronològic.
La resposta entusiasta dels poe­
tes visuals a la formulació d'una
casa de la poesia visual fa pensar en
l'oportunitat de crear veritables cen­
tres de creació cultural lluny dels
grans nuclis urbans i configurar,
d'Agramunt estant, un focus actiu i
expansiu.
D'altra banda, no cal oblidar el
vessant d'escriptor del poeta, el Vi­
ladot novel·lista, assagista, articu­
lista i narrador. La Fundació té cura
dels manuscrits, dels textos encara
inèdits que ha de revisar, analitzar i
estudiar amb l'objectiu d'harmonitzar
la personalitat d'aquest creador
amb capacitat d'anar i venir del
llenguatge per sondejar-ne les possibilitats
discursives i metafòriques.
Si la poesia visual era per ell la
"descontextualització guestàltica
de la imatge foragitant-ne l'objecte",
la visita als edificis agramuntins
dels Pardals ha de servir de camí de
descoberta de l'autor i, a la vegada
de preludi a l'observació de la versatilitat
de la dita, l'eixamplament
del diàleg entre contingut i continent,
allà on "les paraules són les
coses", com assenyalava també
Joan Brossa.
Si com a novel·lista Viladot va
fer de Riella el món, és a dir, va situar
el paisatge de la seua infantesa
dins d'unes arrels universals, com a
pessebrista astral, com diria |. V.
Foix, el repte actual del corpus de la
seua poesia visual rau en la desmitificació
dels codis verbals.
91

91
L O A R 1 N Y A C
Per Montserrat Palau
Dones al segle XXI
El segle XX és el segle del que s'anomena
la revolució de les dones,
el segle en què les clones han passat
a tenir vot i veu. I ha estat, cal
remarcar-ho en aquesta nostra
actualitat tenyida de violència i guerra,
una revolució pacífica. La situació,
però, no és homogènia: hi ha
moltes dones arreu del món que no
tenen vot i moltes que tampoc no
tenen ni veu, o, en alguns casos, un
fil de veu mínim entremig del silenci
imposat. I això ha costat, ha costat
molts segles i molts esforços, els
esforços pacífics i insistents de mol­
tes dones, i homes, que, com a cor­
cons, no han cessat de lluitar perquè
el món també es pugui veure des
dels ulls de les dones. És a dir que es
pugui veure des de tots els ulls, sen­
se que cap hagi de ser embenat o
menyspreat.

Ha costat sortir del silenci. I ha
costat també en la nostra propia realitat.
Les dones catalanes havíem
aconseguit uns quants avenços, tímids
però avenços, durant la República,
però el franquisme ben aviat
es va encarregar d'abolir-los tots i de
fer un gran retrocés. Pilar Primo de
Rivera, cap de la Sección Femenina
del Movimiento, resumia en un discurs
el que van ser lleis, decrets i
obligacions:
"Queridas camaradas: Tenemos
que tener detrás de nosotras toda la
fuerza y decisión del hombre para
sentirnos más seguras, y a cambio de
esto nosotras les ofrecemos ¡a ab­
negación de nuestros servicios y el
no ser nunca motivo de discordia.
Que éste es el papel de la mujer en
la vida. El armonizar voluntades y el
dejarse guiar por la voluntad más
fuerte y la sabiduría del hombre.
Porqué, queridas camaradas, las mujeres
nunca descubren nada: les falta
desde luego el talento creador, reservado
por Dios para inteligencias
varoniles; nosotras no podemos hacer
nada más que interpretar mejor o
peor lo que los hombres han hecho."
La dictadura ho tenia molt clar i
ho predicava: les dones no tenen intel·ligència,
si volen estudiar pateixen
i el seu paper en la vida és ser
mares i esposes, submises i abnegades.
Aquest va ser el paper de les
dones catalanes durant anys i panys
(penseu que, per exemple, l'esmentada
Sección Femenina va ser la
representant, l'única representant
oficial de l'Estat espanyol a la Conferència
sobre les dones de les Nacions
Unides l'any 1975!).
Durant tots aquests anys el franquisme
va seguir l'eslògan nazi de
Kinder, Küche, /C/rc/ie (nens, cuina i
església), que podríem traduir, en la
lengua del imperio, hablando en
cristiano tal com era manat, en Casa,
Cocina y Calceta. I no és una
broma. Perqué no va ser tan sois un
eslògan, sinó que aquesta ideologia
es va traduir en lleis: la dona perdia
les propietats, no era hereva, no podia
anar pel món sense home, no
podria treballar ni cobrar sense el
permís del pare o del marit, fins als
21 anys no obtenia la majoria d'edat
i, fins als 25 (els homes això no) no
era lliure per abandonar el domicili
patern, era discriminada i equiparada,
en alguns articles del codi civil,
als menors, els bojos i els sordmuts.
De fet, la dona era menor d'edat, ja
que no podia prendre decisions, no
gaudia d'economia pròpia i necessitava
l'autorització del marit. I, encara,
hi hauríem d'afegir l'obligació
del Servicio Social (les famoses i sovint
inútils canastillas, puericultura...),
instaurat fins ben entrats els
anys setanta i indispensable, per
exemple, per obtenir un passaport o
cursar estudis a la universitat.
Les dones catalanes hem hagut
de superar totes aquestes traves, totes
aquestes imposicions i repressions
que ens convertien en unes
ciutadanes de segona, que no ens
deixaven decidir per nosaltres mateixes.
Com a catalans i com a catalanes,
això ja ens és conegut; em refereixo
a l'àmbit polític, a escala
d'Estat. La comparació entre Espanya
i Catalunya, les seues relacions,
és molt semblant a la comparació
entre les relacions d'homes i dones.
Els estats nació, com Espanya, homogeneïtzadors,
mantenen un tracte
paternalista i feminitzen les nacionalitats
com Catalunya. L'Estat
nació creu que els pobles són un
subjecte passiu que necessita ser
guiat, que és incapaç d'autogovernar-se.
Recordeu la imatge més repetida
per caricaturizar durant la
darrera legislació el pacte entre el
PP i CiU a Madrid: el pacte era representat
(dibuixat i sobretot escenificat
al guinyol) com un casament.
El nuvi, és clar, era el PP (Aznar) i la
núvia, capriciosa i voluble, era CiU
(Pujol). Les relacions són unes relacions
de poder, com ho han estat, i
ho són encara, les relacions entre
homes i dones. No són relacions
d'equilibri, malgrat que la lluita vagi
per aquí. Però el procés és lent.
Són molts segles de mantenir
una situació que costa canviar d'un
P3
•

^4
dia per l'altre. Tots els nivells de la
nostra societat estan impregnats per
la història i la tradició. I aquesta història
i tradició, no ho hem d'oblidar,
han estat dictades i escrites per i per
als homes. És clar que les dones
hem existit i hem contribuït a arribar
fins on som ara, però fins al segle xx,
les dones no érem als papers oficials,
no hi comptàvem. Noms de
reis i batalles, guerres i més guerres
per conquerir o perdre territoris, tot
això amb noms masculins. De tant
en tant, alguna dona, com una excepció,
com una cosa estranya. I
aquestes excepcions, quan hi eren,
sovint eren qualificades, per justificar
per què hi apareixien, com a virils
0 d'intel·ligència masculina.
Com va començar tot? Ningú no
ho sap. Estudiosos de tot el món,
grans savis de l'antropologia i la
història han fet hipòtesis, però tots
confessen que abans d'aquest ordre
que coneixem, l'ordre del pare, no
se sap què hi havia amb certitud.
Però en el que sí coincideixen tots
ells és que el canvi es va produir
quan la societat va esdevenir més
sedentària, més agrícola i per tant
els homes van veure com el seu paper
de caçadors passava aun segon
terme i que la gran vàlua en aquell
temps, la maternitat, la reproducció,
i per tant la supervivència, era un
poder femení. A partir d'aquí, la
política es reorganitza i les dones
passaran a ser el receptacle corporal,
l'element passiu, mentre que els
homes esdevindran la virilitat fecundant,
l'energia activa.
Tot l'imaginari, religiós o profà,
popular 0 culte, ha mantingut durant
tots aquests segles aquest ordre que
defineix les dones sempre a partir
dels homes. L'un és home i l'altra,
sempre l'altra r per oposició, és la
dona. Un ordre que ha creat defini­
cions i funcions per a homes i dones.
L'inici de la civilització atorga uns
papers molt definitis. L'home assu­
meix el paper de totpoderós i cons­
trueix a semblança seua la imatge de
déu, i construeix també el mite dona
com una contraposició a la seua viri­
litat. I construeix codis i prohibicions
perquè, en definitiva, ha de delimitar
allò que tem. Construeix, al llarg de
la història, mites i tabús, molts dels
quals ja han estat reinterpretats o
d'altres refutats científicament.
La dona té la facultat de parir, les
investigacions científiques deixen
ben clares les evolucions de les espècies,
però en canvi la llegenda
clau de la cultura occidental, la Bíblia,
no accepta aquesta potestat i
confereix a Adam el seu part amb
una costella que es devia perdre en
marxar del paradís, perquè homes i
dones en tenim el mateix nombre.
Però el cert és que la llegenda bíblica
ja marca un estat de coses que
han confegit el devenir de tots

aquests segles i encara de la nostra
vida contemporània. )a en els primers
mites advertim el control de
les dones per part dels homes i no
tan sols això, sinó també, la
interpretació que s'ha fet d'aquests
mites que s'han tramès de generació
en generació.
Els mites antics s'esforcen per
fer-nos subsidiàries dels homes,
però també al costat del paper de
Maria, se'ns atorga el d'Eva, el de
dones malvades, unes Cruellas de
Vil dolentíssimes, capaces de causar
els pitjors mals de la humanitat.
Zeus, que també tenia la facultat
de parir, va donar a Pandora una
àmfora plena de mals i ella, amb la
seua curiositat femenina, la destapà
i alliberà les desgràcies. Eva, temp-
tada per la serp, perd tota la humanitat
amb el pecat original. Eva i
Pandora ens han estat presentades
com a dones febles, impulsives i
sense raonaments.
Però la curiositat és un component
de la intel·ligència, de voler
descobrir allò que està amagat. I el
que ens porta la seua àmfora o la
seua poma són la mortalitat, la malaltia,
el temps, tot allò que és l'essencialitatdela
humanitat.
Nombroses definicions de la
dona han estat fetes per filòsofs,
poetes, pensadors, intel·lectuals,
homes de bé, homes de dretes o
d'esquerres, medievals o contemporanis,
blancs o de color, però totes
tenen un comú denominador. Com
va dir Simone de Beauvoir resumint
aquestes definicions, la dona és l'altre
de l'home. Perquè hi hagi un
altre, hi ha d'haver l'un, i l'un se l'ha
atribuït l'home. La dona és referida
a ell, comparada a ell, adscrita a ell.
I, en aquest sentit, fer l'u, ser l'u, implica
un paper protagonista i, per
tant, el paper subordinat de l'altre,
fins a arribar a extrems d'amo i esclau.
La igualtat vol dir que hi hagi
dos subjectes i, així, un serà l'altre
per l'altre.
Els codis i les prohibicions s'han
anat repetint i evolucionant en cada
època, des dels cinturons de castedat
i la crema de bruixes fins a arguments
en nom de la ciència que,
posteriorment, han estat refutats i
comprovada la seua falsedat. Des de
les teories dels orígens de les espè-
05

cíes, en què la dona ocupa un lloc
important, fins a saber que l'esterilitat
és cosa de dos o que el cromosoma
que defineix el sexe el porten
els homes. Dades científiques que es
feien servir per repudiar dones sense
fills o que engendraven fèmines en
lloc de l'hereu preuat pel pare.
Dades científiques com les tan usades
en el segle xix que diagnosticaven
histèria, cosa de l'úter, a les
avorrides burgeses. O els polítics,
tant de dreta com d'esquerra, que,
durant les discussions de la Segona
'"' República per atorgar el dret de vot a
^*^ les dones feien servir també raons
^ biològiques i adduïen que només
— haurien de votar les dones meno-
•^ pàusiques, perquè, mentre tenen la
"*" menstruació, les dones no raonen
^ lògicament. I no són fets trets de
l'antologia del disbarat, sinó que hi
^^ ha força documentació -no cal anar
als arxius de Salamanca- que ho
prova.
0, per exemple, encara les pors
atàviques ara ja convertides en supersticions
sense gaire fonament sobre
la menstruació. Ja han passat els
temps en què la sang era considerada
impura, però encara, en l'anomenada
saviesa popular són ben
presents les dites com la que diu
que si tens la regla se't tallarà la
maionesa 0 l'allioli.
Les condicions imposades a les
dones apel·lant la biologia són nombroses.
Paradoxes d'unes definicions
passades pel romanticisme
que contemplen les dones com a éssers
fràgils i delicats, però que, al
mateix temps, són bones per fer les
feines del camp o de la fàbrica, i la
doble jornada posterior a casa. I no
diguem de les condicions imposades
apel·lant la intel·ligència, perquè
les mostres -només cal recordar
la cèlebre frase de Schopenhauer de
la dona com a animal de cabells
llargs i idees curtes-, són també
nombroses. Tradicionalment la intel·ligència
havia estat considerada
una qualitat masculina, i es marcava,
així, la superioritat. I, si alguna
vegada, per diverses circumstàncies,
alguna dona havia demostrat públicament
la seua intel·ligència, llavors
se li deia que posseïa un cervell
d'home.
S'ha atorgat secularment a les
dones el paper de subordinades. I, a
la vegada, se'ls ha atorgat el paper
de bellesa i misteri que els homes
han de posseir. Conquistar i posseir,
aquestes són les paraules tradicionals
del galanteig amorós contraposades
a l'espera romàntica del príncep
blau. Amor romàntic, en bona
part basat en la bellesa corporal, per
arribar, verge, a ser esposa i mare. El
model de la Verge Maria, esposa i
mare. Les coses, per sort, van canviant.
Els mites de la virginitat o la
maternitat es van desmuntant, però
encara, en bona part de l'imaginari
cultural les dones que no tenen parella,
que han optat, lliurament o
per altres circumstàncies, per la soltería
han estat anomedades, amb
menyspreu, solterones, que s'han
quedat per vestir sants perquè cap
home no les ha volgut" -pel seu
caràcter, per ser lletges... (encara
que hi ha la dita també que més val
quedar-se per vestir sants, que despullar
borratxos)-. Un joc instaurat
en què les dones han jugat les armes
del seu paper, en què han fet veritables
caceres, com aquelles mares de
canvi de segle que col·locaven les
seues filles amb bons partits malgrat
el fracàs vital que allò havia representat
per a elles.
Però des del segle xx ja podem
mirar el món des dels ulls de moltes
dones, malauradament de no totes.
Des de Pequín 95, les conferències
mundials sobre les dones han
avançat ben poc. Fonamentalistes
islàmics 0 catòlics, partits de dretes i
governs dictatorials, fins i tot, no
dubten a proclamar el seu interès
per l'equitat entre gèneres, però la
realitat ens demostra tot el contrari.
No cal esmentar els 100 o 130 milions
de nenes mutilades genitalment
al món, per exemple, entre
tantes i tantes barbaritats més, sinó
les víctimes de violència domèstica
a casa nostra, que superen, amb escreix,
les del terrorisme, però que,
en canvi, són tractades d'una altra
manera, amb una altra jerarquia. I
també en el nostre món occidental
encara hi ha molts altres causes
pendents. L'anomentat sostre de
vidre en el món professional, les
desigualtats de salaris, els problemes
de compaginació entre vida
privada i pública, entre maternitat i
feina, producció i reproducció, o la
masculinització de la societat i del
poder són els reptes actuals dels
feminismes que, malgrat el seu
descrèdit premeditat, simplement -i
ben complexament alhora- lluiten
per aconseguir una societat on es
puguin viure les diferències en condicions
d'igualtat
Veure el món des d'uns ulls de
dona. Des d'uns ulls feministes. Feminisme,
és simplement, tot i que la
paraula, com que molesta, està denigrada,
voler viure les diferències
en condicions d'igualtat. El feminisme,
com el nacionalisme, l'antiracisme
0 l'ecologisme o moltes altres
reivindicacions, no tindrà raó de ser
quan la societat sigui igualitària i
justa, que no és el cas de la situació
en què vivim, homes i dones.
Per què és evident que voler millorar
la societat és responsabilitat
de tothom i totdon.

Any Hug Roger (1503-2003)
Aquest any 2003 es commemora
el 500 aniversari de la
mort d'Hug Roger lli, darrer
comte de Pallars, a la presó
del castell de Xàtiva (País
Valencià).
Recerca dialectològica
2-3 de desembre
Com ja va sent habitual, un
grup d'alumnes del Departament
de Filologia Catalana de
la Universitat de Lleida, dirigits
pel professor Ramon Sistac,
LA G R I P I A
FOTOS: Joan Blanco
van realitzar pràctiques de treball
de camp amb enquestes a
la població, per recollir variants
dialectals de la parla de
les valls d'Àneu.
Exposició d'art a Esterri d'Àneu
6 de desembre al 6 de gener
El poble d'Esterri d'Àneu va aco-
llir una exposició col·lectiva
d'artistes dels Pallars, la Garrotxa,
Barcelona i Madrid, patrocinada
pel pintor Seguer. El nombrós
públic assistent va poder contem­
plar i adquirir d'entre les més de
300 obres de la mostra dels diver­
sos participants, la selecció dels
quals es va realitzar atenent crite­
ris de qualitat i diversitat tècnica.
97

98
La iniciativa va tenir com a resultat
una exposició variada quant a
estils i continguts (figuratiu, abstracte,
paisatge, etc.) així com per
les tècniques emprades (escultura,
gravat, oli, dibuix, fotografia, etc.).
Presentació de l'Arxiu d'Imatges
del Consell
28 de desembre
En el marc de l'assemblea general
de socis i oberta al públic en general,
va tenir lloc la presentació de
l'Arxiu d'Imatges del Consell Cultural
i del primer catàleg de la
col·lecció dels fons fotogràfics, que
porta per títol El fons Corbera i les
valls d'Àneu (1880-1968). El volum
inventaria de manera detallada les
més de 600 imatges que conformen
el fons de la família Campi, de casa
Corbera d'Esterri d'Àneu.
Premis Pica d'Estats
Gener
El gener passat es van donar a conèixer
els premis de comunicació
Pica d'Estats que organitza anualment
el Patronat Intercomarcal de
Turisme de la Diputació de Lleida.
El col·laborador de la nostra revista
Àlvar Valls va ser guardonat amb el
premi de premsa comarcal per la
sèrie de quatre articles sobre el
poeta Verdaguer, apareguts a la
secció «Vent de Port» de l'Àrnica
durant l'any 2002.
Festa major vella d'Esterri d'Àneu
22 de gener
Balls, sopar popular i jocs per a la
canalla van omplir el programa de
la festa major vella d'Esterri, per
Sant Vicenç, patró de la vila.
Inauguració de les Propostes del
Pallars 2003
25 de gener
Amb la conferència sobre Hug
Roger III, darrer comte de Pallars, a
càrrec dels historiadors Jaume
Sobrequés, director del Museu
d'Història de Catalunya, i Ferran
Relia, president del Consell
Cultural de les Valls d'Àneu, van
quedar inaugurades les III Propostes
del Pallars, que enguany
estan dedicades a la globalització.

El programa, que s'estendrà fins al
mes de maig, inclou la participació
dels conferenciants Josep Borrell,
Pep Riera, Josep Pelegrí i Ramon
Folch.
Festa de Santa Águeda
5 de febrer
Un any més la festa de Santa Águeda
va aplegar les dones d'Aneu, que
organitzaren als diversos pobles de
les valls cercaviles, festes i dinars de
germanor.
Carnestoltes
4 de març
Les celebracions de Dijous Gras, carnaval,
l'Enterrament de la Sardina i la
Calderada van omplir de festa la tan
esperada setmana de carnaval, en
què la disfressa i la disbauxa van ser
les protagonistes absolutes.
Processó dels Jueus
18 d'abril
Divendres Sant tindran lloc a Esterri
d'Aneu les tradicionals processons
dels jueus, que seguiran el viacrucis
pels carrers del poble.
Fira de Rasqueta
27 d'abril
La plaça de l'Areny acollirà una
edició més de la fira de Rasqueta,
la primera de les quatre fires tradicionals
anuals que se celebren a
Esterri d'Aneu i que aplegarà compradors
i firandants en una jornada
festiva.
4.1 n
Aplec de Santa Maria d'Aneu, diada
de les valls
/ de maig
La gent es retrobarà a Santa Maria
d'Aneu, patrona de les valls, tot
confiant que el temps hi acompanyi
i que permeti la celebració de
l'aplec, als prats de l'entorn de
l'església.
99

100
LO C O D E R
Per Josep Antoni Fluixa
Escriptor i director de ¡a Fundació Bromera per al Foment de la lectura
Panoràmica actual de
a literatura al País Valencià
Ramon Guillem, Xulio Ricardo Trigo, Lluís Roda i Josep Ballester, quatre poetes destacats de la generado deis vuitanta.
Afortunadament, en contraposició
al que esdevenia en altres èpoques
no massa allunyades en el
temps, esbossar en un sol article una
panoràmica breu de la literatura que
es produeix al País Valencià en la
llengua propia deis valencians -és a
dir, el català- no resulta a hores d'a­
ra una tasca fàcil, sobretot per la
complexitat dels factors que hi intervenen,
tant de caràcter cultural com
de tipus social i polític. En tot cas, es
tracta de descriure un panorama
que, en la seua configuració actual,
a penes té unes dues dècades d'antiguitat
i que es caracteritza, en pri-

I Ribera
JOS li P 11) /. A NO
VJmm, y. Brom.
"Ribera", novel-la amb què |osep
Lozano va guanyar el Premi Ciutat d'Al­
zira el 1990.
mer lloc, per una eclosió quantitativa,
tant en la producció literària
dels autors valencians com en la
creació de noves propostes i empreses
editorials autòctones, que contrasta
fortament -com ja hem insinuat-
amb l'escassetat anterior del
llarg període de la postguerra i del
franquisme. Fins i tot, es pot afirmar
que s'ha superat una gran part de les
mancances que la literatura valenciana
arrossegava des de la
Renaixença, un moviment que entre
els valencians no tingué al segle xix
la força ni l'empenta que tingué a
Catalunya.
"Nomdedéu", una de les novelles més
destacades per la crítica en els últims anys.
Vicent Josep Escaiií^^K
L últim rodei
l;J^i..iuS;BR()Ml·FíV
"L'Últim roder", de Josep Franco, ha es­
tat una de les novel·les més venudes al
País Valencia.
És per això que es pot parlar,
almenys des de la segona meitat de
la dècada dels vuitanta, d'una àmplia
oferta editorial, d'una adequada
diversitat de gèneres literaris conreats,
amb predomini -per primera vegada
en la història dels valenciansde
la prosa sobre el vers, de la presència
de distintes estètiques vigents
i de la convivència d'autors de
generacions diferents que s'interrelacionen
mútuament, les aportacions
dels quals són tingudes en
compte per tots. Un fet, aquest darrer,
que cal remarcar com a molt important
en una literatura com la va­
"Les potències de l'ànima", de Josep
Franco, va guanyar el Premi de Novella
Ciutat d'Alzira ell 997.
potències
He l'ànima
' JoM|) Franco
/
^
Portada de l'edició valenciana de l'últi-
ma novel-la de Ferran Torrent.
lenciana, en què des de feia més
d'un segle cada nova generació partia
gairebé sempre de zero i on semblava
impossible establir una mínima
tradició i cohesionar un model
de llengua literària actual i eficaç
amb la introducció i consolidació
d'unes modalitats lingüístiques pròpies
dels valencians, acceptades
àmpliament i enriquidores, alhora,
per al bagatge cultural de la resta
dels lectors catalanoparlants.
El món editorial
Com és natural, a aquesta situa­
ció actual francament positiva, mal-
"Versos per a Anna", un llibre de poe­
mes d'amor que ha estat molt ben rebut
pels joves lectors.
MAR<

102
De dalt a baix, Carme Miquel, )oan Francesc
Mira i loan Pla,
grat els entrebancs persistents i els
indubtables problemes que hi perviuen,
no s'hi ha arribat de manera
espontània i miraculosa. Ha estat el
resultat d'un llarg procés viscut per
la totalitat de la societat valenciana i
protagonitzat, especialment, per
aquelles capes socials, d'extracció
mitjana, que tingueren l'oportunitat
d'accedir a estudis superiors des de
l'inici dels anys seixanta i no renunciaren
mai, no obstant això, a la utilització
culta de la llengua pròpia.
Aquestes capes socials o grups cada
vegada més preparats professionalment
foren la base inicial del valencianisme
cultural i polític que, els
anys setanta, reeixí, entre altres coses,
en un fort moviment de represa
literària. En aquest sentit, cal recordar
la inestimable tasca portada a
terme per Eliseu Climent, creador de
l'editorial Tres i Quatre i impulsor de
nombroses iniciatives de caràcter cívic
i cultural que encara continuen
vigents, com ara Acció Cultural del
País Valencià i la Fundació Ausiàs
March. De fet, des d'una perspectiva
estrictament literària, és indubtable
que sense la creació, gairebé en solitari,
de Tres i Quatre a l'inicis dels
anys setanta i l'estímul dels Premis
Octubre no s'hauria arribat a l'actual
normalització literària valenciana,
0, si més no, hauria estat més
difícil. Potser per això, la concessió
dels Premis Octubre, en les seues
modalitats de narrativa -premi
Andròmina-, poesia -premi Vicent
Andrés Estellés- i assaig-premi Joan
Fuster-, continua sent una de les
fites cabdals en el panorama actual
de les nombroses festes literàries
que se celebren cada any, no sols al
País Valencià, sinó també en la resta
de les terres de parla catalana.
Per sort, a la tasca inicial de Tres
i Quatre, s'hi afegiren més iniciati­
ves editorials, algunes de les quals
tingueren una existència fugaç, sense
deixar per això de tenir, en algun
cas com el de Gregal o Camacuc,
una influència destacada. D'aquesta
manera es configurà l'estat actual
del món editorial valencià, sobretot
a partir de l'any 1986, en què es va
crear Edicions Bromera, probablement
la iniciativa sorgida després de
Tres i Quatre més important i decisiva
per al procés definitiu de normalització
de la literatura al País Valencià.
Un món editorial que viu, a
pesar de les dificultats, un moment
d'esplendor amb una nombrosa diversitat
d'ofertes que permeten als
escriptors conrear tots i cadascun
dels gèneres i accedir amb molta
més facilitat que en èpoques anteriors
a la lletra impresa, encara que
l'existència d'un públic lector adult
no s'ha regularitzat ni ha augmentat
en la mesura en què ho han fet les
propostes editorials. Per això, la majoria
de les editorials s'han sostingut
gràcies a la venda del llibre escolar i
la literatura infantil i juvenil. Aquest
fet, clarament visible també en Edicions
Bromera, ha permès l'existència
d'editorials de referència obligada
en el panorama editorial
valencià com Edicions del Bullent,
Tàndem Edicions, Marfil, Denes
Editorial, Tabarca i, recentment.
Edicions del Brosquil. Per altra banda,
l'existència d'aquest mercat de
literatura escolar ha fet atractiva
l'entrada en el món editorial valencià
d'editorials d'àmbit estatal amb
col·leccions de literatura per a
infants i joves en valencià, com ha
estat el cas d'Alfaguara-Santillana
-que ha creat la marca valenciana
Voramar-, Anaya, Bruño, Edelvives i
Casals, entre altres. Per contra,
altres editorials valencianes han
optat per mantenir-se en un pla

modest de producció i minoritari
pel que fa a la difusió, però amb
productes de qualitat, especialitzats
en l'assaig i en estudis històrics
com, per exemple, les editorials
Afers i Saó, o en literatura d'adults
com el cas de Germania i Set i Mig.
A més, per tal de completar aquesta
descripció del món editorial valencià,
cal afegir-hi l'aportació de les
editorials de caràcter institucional,
sobretot les relacionades amb les
universitats, ja que, els últims anys,
l'edició de llibres en valencià de les
institucions públiques ha estat més
aviat escassa.
Amb tot, en comparació d'èpoques
relativament recents, el panorama
editorial valencià resulta
esperançador, no solament quantitativament,
sinó també qualitativament.
Mai com ara, en la història
contemporània dels valencians,
s'han publicat tantes obres d'una
més que notable vàlua literària. En
aquest sentit, en el camp narratiu
són destacables, entre altres, les
col·leccions "Narratives", de Tres i
Quatre; "L'Eclèctica", d'Edicions
Bromera, i "Valències", de Tàndem
Edicions. En poesia, a part d'algunes
dissortadament desaparegudes com
la de Gregal o d'Edicions Alfons el
Magnànim, de la Diputació Provincial
de València, cal ressenyar les
col·leccions de Tres i Quatre i de
Bromera, com també la magnífica
"Edicions de la Guerra" de Denes
Editorial. En assaig, per exemple,
s'haurien d'esmentar "Arguments",
de Tàndem Edicions; "Textures",
d'Edicions Bromera, i "Assaig", del
Servei de Publicacions de la Universitat
de València. Finalment, a més
de les nombroses col·leccions infantils
i juvenils, cal ressenyar les colleccions
de teatre de Tres i Quatre i
d'Edicions Bromera. Per altra ban­
da, les editorials valencianes s'han
preocupat, cada vegada més, per
difondre els seus productes i per
tenir més projecció social amb la
creació, entre altres estratègies, d'una
xarxa de premis literaris a hores
d'ara bastant completa i, fins i tot,
abundant. Cal destacar, per exemple,
a més dels ja anomenats Premis
Octubre, l'existència dels prestigiosos
i veterans Premis Ciutat de
Gandia, el Premi de Narrativa juvenil
Enric Valor d'Edicions del
Bullent, el Premi de Teatre Ciutat
d'Alcoi, el Premi Ulisses de narrativa,
convocat per la Fundació Caixa
Castelló-Bancaixa i Tàndem Edicions,
i, indubtablement, des de fa
ja catorze anys, els Premis Literaris
Ciutat d'Alzira, que, amb les seues
cinc modalitats -novel·la, divulgació
científica, assaig, narrativa juvenil
i narrativa infantil- han esdevingut
tot un referent cultural de
primera magnitud al País Valencià,
sota la iniciativa de l'Ajuntament
d'Alzira i Edicions Bromera, i la participació
de Bancaixa, la Universitat
de València i la Mancomunitat de
Municipis de la Ribera Alta.
Els autors i els gèneres literaris
Pel que fa als autors, el panora­
ma actual resulta, si més no, enco­
ratjador. Després de la mort dels
grans noms de la literatura catalana
del segle xx al País Valencià -Joan
Fuster l'any 1992, Vicent Andrés
Estellés l'any 1993 i Enric Valor
l'any 2002-, semblava que la litera­
tura valenciana es quedava òrfena
de referents literaris inqüestiona­
bles, però, en poc temps, l'indubta­
ble buit provocat per la desaparició
d'unes figures tan extraordinàries
s'ha omplit gràcies al treball d'altres
autors de generacions posteriors
que, a hores d'ara, s'han consolidat
De dalt a baix, Jaume Pérez Montaner, actual
president de l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana, Josep Piera i Josep Palomero.
103

i(n
Sobre aquestes línies, Vicent |osep Escartí, un
dels narradors joves que ha conreat, amb
qualitat, la narració història. A dalt, Ferran
Torrent, l'autor valencià de més èxit popular.
definitivament i, fins i tot, comencen
a rebre el reconeixement pijblic
i crític que es mereixen. Entre
aquests autors, cal destacar escriptors
de generacions diferents que, a
més a més, han conreat gèneres literaris
diversos. De la mateixa generació
que Fuster i Estellés, s'ha d'es­
mentar Maria Beneyto, bastant activa
poèticament en els darrers anys;
però és, sens dubte, entre la gent de
les generacions dels seixanta i dels
setanta on es troben els noms més
significatius i que tenen més projecció
en l'àmbit general de la literatura
catalana. Ens referim a escriptors
com Joan Francesc Mira, últim
guanyador del premi Sant Jordi; la
narradora alcoiana Isabel Clara-
Simó, els poetes Lluís Alpera, Jaume
Pérez Montaner, Josep Piera, Marc
Granell i Gaspar Jaén i Urbán, entre
altres; el dramaturg Rodolf Sirera o
el novel·lista Ferrant Torrent, sense
oblidar-nos tampoc de Josep
Palacios, autor d'una obra radicalment
exigent i poc coneguda, però
d'una qualitat reeixida, com es pot
comprovar al llibre Alfabet.
També cal remarcar, en relació
amb els gèneres literaris, l'auge actual
de la novel·la i de la narrativa al
País Valencià, sense precedents en
cap altra època històrica. En aquest
camp s'han de tornar a esmentar
alguns dels noms dits anteriorment,
com ara Joan Francesc Mira -autor,
entre altres, de les novel·les magnífiques
Els treballs perduts i Papa
Borja-, Isabel Clara-Simó -de la
qual destacaríem les obres Júlia,
Històries perverses. La salvatge i
L'home que volava en el trapezi-, i
Ferran Torrent, qui és, sens dubte,
un dels autors de més èxit social de
la narrativa catalana actual amb
obres com Un negre amb un saxó.
Gràcies per la propina, L'illa de
l'holandès i Societat limitada. Altres
narradors dignes de ser ressenyats
són Josep Lozano, Ferran Cremades
i Arlandis, Josep Lluís Seguí i Josep
Palomero, pel que fa a la generació
dels setanta, i, sobretot, els autors de
les generacions més joves: Josep
Franco, autor de Les potències de
l'ànima; Vicent Josep Escartí, amb
novel·les històriques com Espècies
perdudes i Nomdedéu; Martí Domínguez,
autor de Les confidències
del comte de Buffon, Toni Cucarella,
Vicent Borràs, Francesc Bodí,
Vicent Usó Mezquita, Rafael Escobar,
Vicent Ortega, Manuel Baixauli,
Francesc Viadel...
En poesia, ja s'han esmentat els
noms, entre altres, de Josep Piera i
de Marc Granell. El primer ha destacat
també com a autor de llibres interessants
en prosa, com els titulats
Un bellíssim cadàver barroc. El
temps feliç i jo sóc aquest que em
dic Ausiàs March. El segon ha publicat
la seua obra poètica a Poesia
reunida. 1976-1999. Uns altres poetes
que cal anomenar són Joan Navarro,
Salvador Jàfer, Antoni Ferrer,
Vicent Alonso, Teresa Pasqual, Enric
Sòria, Ramon Guillem, Josep Ballester,
Isidre Martínez Marzo, Anna
Montero, Josep Porcar, Vicent Nàcher,
M. Josep Escrivà, Iban L. Llop i
Júlia Zabala, entre un llarg planter
de poetes d'una qualitat mitjana
més que acceptable. Per contra, en
el teatre, la nòmina no és tan abundant,
i fins fa poc solament es podien
esmentar els noms dels germans
Josep Lluís i Rodolf Sirera i el
de Manuel Molins. Però, darrerament,
han començat a aparèixer
també nous dramaturgs com Pasqual
Alapont, Carles Alberola,
Francesc Adrià, Manuel Cubedo i
Vicent Vila, dignes de ser tinguts en
compte.
Finalment, pel que fa a l'assaig,
el nom de Joan Francesc Mira torna
a sortir de forma destacada amb
obres com Crítica de la nació pura.
Sobre la nació dels valencians.
Hèrcules i l'antropòleg i Déus / desastres.
Uns altres assagistes importants
de la mateixa generació que

L'obra dels joves escriptors dels anys vuitanta comença a consolidar-se: Ramon Guillem, Francesc
Bodí i Josep Ballester.
Mira són Josep Vicent Marqués,
Lluís V. Aracil, Alfons Cucó, Vicent
PitarchiRafaelL.Ninyoles. Per sort,
l'assaig al País Valencià ha viscut els
Punts de venda
últims anys un reviscolament amb
l'aparició d'autors més joves amb
obres realment meritòries: Enric
Sòria, autor de Mentre parlem i L'es­
pill de janus, Gustau Muñoz, Toni
Molla i Joan Cari, entre els més significatius.
Però, amb tot això, encara ens
deixaríem, injustament, un grup
d'autors igualment dignes de ser ressenyats,
i que han dedicat la seua
obra a escriure per a infants i joves.
Autors tan coneguts com Carles Cano,
Empar de Lanuza, Enric Lluch,
Mercè Viana, M. Jesús Bolta, Vicent
Pacual, Vicent Pardo, Jesús Cortés,
Vicent Marçà, etc. Es tracta, com es
pot veure, de tot un panorama complet
pel que fa a la diversitat dels gèneres
conreats i a l'aparició de nous
autors, que aporta a la literatura catalana,
des del País Valencià, una vitalitat
i una riquesa literària i lingüística
a què cap lector catalanoparlant
no hauria de renunciar. De fet, catalans,
balears i valencians tenim una
mateixa llengua i tampoc no vivim
geogràficament tan allunyats per no
compartir una única literatura.
o PUNT m ÜSSi
c/ Bisbe Messeguer, 11 • 25003 LLEIDA
Tel. 973 26 48 88 - Fax 973 26 83 75
LLIBRERIA QUERA
Petritxol, 2 - Tel. 93 318 07 43
08002 BARCELONA
E-mail: llibquera@seker.es
LLIBRES El Genet Blau
Carrer Ballester. 13. LLBIDA
Tel.: 973 27 32 07
E-mail: elgenetblau@infolleida.com
105
o

106
LO C O D E R
Per Andreu Loncà, Enric Pinyol, Albert Masó i Ferran Relia
Philip Roth. «L'animal moribund»
La Magrana. Barcelona. 1001
En la novel·la hi ha
energia i convicció
d'una veu narrativa que
des de la primera ratlla
ens sedueix. Ens parla
molt a prop, quasi en
podem sentir l'escalfor.
Ens parla moralment des
de la més gran immora­
litat imaginable. Ens fa
creure la rara vitalitat
seductora d'un profes­
sor vell (que en cap cas
no és vist pel lector com
a tal) que encara caça
jovenetes.
Queda clar, doncs, que les grans novel·les, siguin llargues,
siguin curtes, parlen de les grans passions dels homes sense
justificar-les. En aquesta novel·la de Roth, la gran passió són
les Loiites, /es /eunes í'úles en fleur. Ara, el personatge jove té
una certa personalitat, diem-ne conservadora, que la fa més
morbosa. Però si fos això, només fóra un altre capítol de les
aventures sexuals de Henry Miller. S'hi pot llegir també la
comprensió, sobtada, de la mort del personatge, presentada
per aquesta seductora noia cubana que emmalalteix. I fins i
tot se suggereix el domini profund que exerceix la noia cuba­
na sobre el vell seductor. La novel·la acaba amb una frase
inquietant, en condicional, penjada en l'aire: el vell professor
de crítica diu que "cal que l'acompanyi". L'interlocutor ima­
ginat només diu una frase: "Rumiï-s'ho. Rumiï-s'ho. Si hi va,
no serà ningú." No sabem què farà el personatge. Ni sabem
què faríem nosaltres en una situació semblant.
Aquí Philip Roth té una gran virtut: domina perfectament la
veu del seu personatge, que va padant no se sap exactament
a qui. Només ho mig podrem intuir al final. D'entrada enrao­
na, es confessa, s'analitza, sense cap sensació de culpa, amb
el lector, que va seguint els camins d'un personatge
excel·lentment retratat: Consuela Castillo, una noia filla de
pares cubans que viu a Nord-amèrica però que se sent cuba­
na pels quatre costats. La Consuela és una adolescent de 24
anys a la qual "el cos encara li resulta una cosa nova, encara
hi està experimentant, encara l'està sospesant".
L'eficàcia del seu estil literari és sorprenent: econòmic i pre­
cís. De Consuela Castillo diu que era "tan acabada de sortir
de l'ou com a dona que no hauria estat cap sorpresa trobar
fragments de closca adherits al seu front ovoide".
Quant a les relacions sexuals, Philip Roth desgrana amb
detalls precisos tota la mecànica de l'amor. I ens suggereix
una altra cosa: el joc complex de domini que tota relació
sexual conté. A. L.
Manuel Vázquez Montalbán. «Erec y Enide>'
Mondadorí
Pablo Matasanz és un vell
catedràtic medievalista, a
qui costa assumir que es fa
vell. Repèl millor homenat­
ge que podia esperar quan
es jubila, envoltat de
col·legues, amics, i recone­
gut efusivament pel món
cultural i polític. Està casat
amb la Madrona, una pija
de Pedralbes, amable i sen­
sible, a qui ha perdut la
seua condició de rica. Tots
dos tenen adoptat un jove
MANUEL
VÁ/QI:I-;/ MONIALBÁN
metge, Pablo, que ha deixat una carrera prometedora per
anar a fer de voluntari de Metges sense Eronteres, amb la seua
companya, la Myriam. Quatre vides que no tenen res a veure
i alhora són interdependents l'una de l'altra en la realitat i la
ficció.
Matasanz dissertarà en el seu homenatge sobre la primera
novel·la del cicle artúric frec / Enide, admirat per una història
d'amor que no creu que es pugui fer realitat més enllà del
mite: combatre per l'amor, per reconquistar-lo dia rere dia.
En la seua visió freda i intel·lectualista del món no ha volgut
entendre que la intensa vida del seu fill adoptiu en el fons és
un reflex de la seua reanalitzada novel·la.
Però aquests són només alguns elements d'una trama que ens
situa en la vida d'un acadèmic brillant d'existència grisenca,
contraposada a l'idealisme d'uns joves que viuen de canviar
el món. Una novel·la que barreja l'assaig amb l'aventura i
contraposa escenaris molt diferents, un petit llogarret de
Galícia, la Barcelona de classe alta i la Sud-amèrica en con­
flicte. E.P.
«Mapes de Catalunya»
Alpina & Cieo/ístel. Barcelona. 1001.
Tots els que hem tingut
interès a conèixer el nos­
tre entorn natural català
recordem entranyable­
ment els plànols amb
tapes de color taronja
que sempre portàvem
amb nosaltres, perquè els
mapes de l'Alpina han
esdevingut un clàssic
entre els excursionistes.
Doncs bé, la novetat és
que acaba d'aparèixer la
col·lecció "E-25", una
nova sèrie de mapes a
escala 1:25.000, editada
conjuntament amb Cec /
Pica distaté £.
MonHoii^ 25
VallFeirera^
Vall de Cardi

Estel. Són en color, més allargats, molt atractius i tant o més
útils que sempre per moure's pels indrets naturals de casa nos­
tra. Seguint la tradició, amb cada mapa s'adjunta una petita
guia. Hi trobareu les vies d'accés, els punts d'interès, tota
mena de senders llargs i curts, rutes d'alpinisme, d'esquí, de
bicicleta..., a part dels allotjaments, els telèfons més impor­
tants, etc. De cada recorregut, se n'indica la longitud, la dura­
da, el desnivell i el grau de dificultat, a part d'una bona des­
cripció del trajecte, és clar.
Per a més informació, www.edilonalalpina.com. A. M.
Kertész. «Yo, otro. Crónica del cambio»
El Acantilado. Barcelona, 2002. (Traducció d Adán
Kovacsis)
El llibre de Kertész parla
sobre els canvis personals
quan canvien les societats
i la política. Kertész és un
altre escriptor del jo, dels
que arrenquen de
Montaigne i saben retra­
tar-se en l'espill moral de
l'escriptura centreeuro-
pea, però que també co­
neixen els moderns: sa­
ben, com Rimbaud, que
el jo és una màscara i,
com Pessoa, s'inventen
una personalitat, la so­
mien. L'escriptor es veu
sol i perdut, eM991 davant el Danubi, a Budapest, i ho conta
sense vergonya, sense pudor. S'ha ensorrat el social isme d'Estat
a Hongria i ell s'adona que li han retornat la condició mínima:
la seua llibertat personal, i per tant, la possibilitat de viatjar a
Viena o a Alemanya. Afirma que ha sobreviscut a l'única aspi­
ració d'aquell país: l'eterna temptació dels cants de sirena que
conviden al suïcidi psíquic, intel·lectual i, al final, físic.
Les imatges de l'hecatombe moral de la dictadura socialista
són eficaces: "Miri on miri, cruixeixen les pròtesis morals, res­
sonen les crosses morals, transiten les cadires de roda morals."
Per tant, haurà de fer un llarg camí per renéixer, per transfor­
mar-se. Per ser. La seua obsessió permanent és Auschwitz -on
ell va estar pres-. És la seua misèria i el seu capital, afirma. La
reflexió constant troba un lloc on aferrar-se: "No deveu pas es­
perar de mi que formuli la meva pertanyença nacional, religio­
sa i racial? No deveu pas esperar de mi que tingui una identitat?
Us ho revelaré: només posseeixo una identitat, la identitat
d'escriure. La identitat que s'escriu a si mateixa. Què més sóc?"
Naturalment això és cert, però el nucli segueix sent allò que
hem anomenat /
Es tracta d'un recull d'informació sobre la darrera biennal de
fotografia realitzada a Olot (Garrotxa) el mes d'agost de 2002.
No és una petita activitat municipal, ja que ha consistit en 39
exposicions en diversos locals de la ciutat. El tema era ben
variat: hi trobem fotografia purament artística, imatges de caire
social, de retrospecció històrica, de viatges exòtics, de natu­
ra..., i realitzades amb nombroses tècniques: paisatge, retrat,
reportatge, fotografia macro, amb microscopi, etc.
No solament hi ha autors locals, sinó procedents de tots els
indrets, i tant amateurs com professionals, però sempre amb
un alt nivell de qualitat. I Olot Fotografia no ha estat només un
seguit d'exposicions, ja que també han portat a la capital de la
Garrotxa fotògrafs per fer projeccions de diapositives i confe­
renciants per parlar de tècniques fotogràfiques.
Així doncs, esperem ansiosos les activitats que organitzaran
l'any que ve. Els màxims responsables de tot plegat són M.-À.
Codes, |. F. Gras, P. Font, |. Planes, M. Planagumà, |. Puigde-
mont, Q. Roca i C. Sitjar. Comandes i més informació, olotfo-
tografia§webdolot.org ob09 72 84 18. A. M.
•HMEïnESJiSILY
107

108
Qabriel
Çarcía (JMárquez
Vivir para contarla
Gabriel García Márquez. «Vivir para contarla»
AAondadorí
Realment, en el cas de Márquez, n'hi hauria hagut prou amb
viure-la, encara que al final només hagués servit per contar
aquesta història. No sempre d'un gran escriptor es pot esperar
unes grans memòries, si més no unes memòries que es puguin
empassar sense tenir la sensació que l'autor s'ha permès un
donatiu a l'ego a les acaballes de la vida. Pràcticament es
podria parlar de novel·la, més que d'un relat autobiogràfic,
perquè al volum trobarem tot el Márquez que un espera tro­
bar després de llegir la seua obra. De fet, un arriba a pensar si
no li pren el pèl mentre l'escriptor juga amb el realisme
màgic, en aquest cas unes memòries màgiques. Potser és que
l'autor ha assumit plenament que per més assaig biogràfic que
es vulgui plantejar, la literatura li brolla entre línies. El que
passa, però, és que el lector s'adona que ha llegit unes
novel·les que emanen d'una vida amb intensitat narrativa.
Agradarà molt, doncs, als amants de Gen años de soledad o
Joan Blanco, Antoni Jiménez i Ferran Relia (ed.).
«El fons Corbera i les valls d'Àneu (1880 1968)»
Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Esterri d'Àneu, 2002
El fons Corbera desplega un valuós i ampli repertori, esdevé
un tresor de manifestacions de la vida quotidiana. Un au­
tèntic microcosmos per on desfilaran una variada galeria de
personatges i famílies orgulloses de ser-ho, pobles d'abans
de la guerra, l'incipient traçat de la carretera del port de la
Bonaigua, prop de la Mare de Déu; la construcció dels ponts
sobre la Noguera i Bonaigua a la carretera d'Isil; la de la pre­
sa de la Torrassa contemplada per un trist i inútil pont de
pedra; un complet mostrari d'esglésies i mobiliari sagrat
(retaules, imatgeria) que la inconsciència de la Guerra Civil
s'endurà com una ventada de port; l'exultant aparició del
primer cotxe als carrers d'Esterri; les visites d'Alfons XIII tran­
sitant marcialment sola pal·lis florejats o la del dictador
Franco, en el periple inaugurador de les centrals d'Esterri i
Espot; l'entrada, l'any 1938, dels nacionals a les valls
d'Àneu; les mirades lànguides de nois i noies arrecerats
entorn del mestre; algunes escoles en construcció, com la
d'Escalarre, Sorpe o Esterri; els pobles concentrats en els
joiosos i acolorits aplecs de Santa Maria, Sant Pere del
Burgal 0 Sant Roc; una nòmina dels sacerdots d'Àneu con­
fiats encara en el futur, visites episcopals, bodes, comunions,
festes majors, caramelles, pagesos als camps, el príncep de
£/ amor en /os tiempos del cólera, conèixer els referents que
inspiren personatges i trames que hom creu fruit només d'una
fructífera imaginació. I això que el volum tot just arriba a la
publicació de la primera novel·la.
Márquez ens narra en aquest llibre la seua infantesa i joventut.
I ens transporta un cop més a un món quasi oníric, per recor­
dar-nos de cop que la seua vida va passar en un temps i un
país. Això sobretot pel que fa a la part de la infantesa. La de la
joventut ens mostra un Márquez calavera, que viu al dia un
paisatge d'amics, llibres i dones, que esdevindrà el teló de
fons per sempre.
Tot plegat, en conjunt, permetin-me, força divertit, justament
perquè el lector s'oblida que ha estat llegint unes memòries.
Diu la propaganda de la contraportada que aquest és un dels
llibres més esperats de la dècada, jo no era conscient d'espe­
rar-lo. Ara sí, amb ganes, n'espero la continuació. E. P.
Mònaco pescant a Airoto, l'estampa devastadora dels aiguats
del 37... Un univers sencer del qual forma part, sens dubte,
el mateix fotògraf.
Les 643 fotografies del fons Corbera, 10 de les quals
s'inclouen en el catàleg de manera singularitzada i agrupades
en quatre àmbits temàtics (els pobles i la gent, el món del tre­
ball, vida pública i vida privada, i lleure i cultura), ens propor­
cionen la imatge global d'una societat que, difícilment,
haguéssim conegut sense el treball constant, esforçat i
intel·ligent d'aquest capellà fotògraf. Si la Leltz Camera
d'Ernest Leitz, és a dir, la famosa i fàcilment transportable
Leica, hagués estat una de les eines utilitzades en els anys
joves d'aquest mossèn de Corbera, en lloc de manejar pesa­
des màquines de retratar que feien la impressió en plaques de
vidre, el resultat de la seua laboriosa dedicació a confegir un
retaule de vida aneuenc, hagués tingut, sens dubte, una doble
virtut: la de ser quantitativament impressionant i la de multi­
plicar les seqüències de la quotinianeïtat. Tot amb tot, allò
que és important, segons les paraules de l'alemany Langraft,
un dels introductors de la Leica a l'Estat espanyol cap als anys
trenta, "no és mai la camera, sinó el cap que hi ha darrere el
visor". F. R.

Els salins de Gerri
(Pallars Sobirà)
Els homes de la sal
Un home de la sal.
La sal ha estat, sense cap mena
de dubte, el condiment més utilitzat
per les diverses generacions d'habi­
tants del planeta. Sense anar més
V E N T DE P O R T
lluny, el mot sal.iri prové del paga­
ment amb aquest producte. A l'edat
mitjana, tenir-ne era posseir un petit
tresor. La sal, fins i tot, va ser la cau-
Per Jordi Creus
Fotos: Joan Blanco
100

1W
sa d'una guerra a la Catalunya
Nord, poc després de l'ocupació
francesa. No debades, diuen les cròniques
que l'aixecament dels
Angelets de la Terra, l'any 1651, fou
inicialment un motí contra la negativa
de les noves autoritats franceses
de permetre el transport de sal des
de les comarques del sud.
Al Pirineu també ha estat tradicionalment
un element imprescindible.
I no només per a la gent, sinó
també per als nombrosos ramats de
bestiar que hi peixien, als quals la
sal aportava els minerals indispensables.
A les comarques de muntanya,
el nom d'aquesta espècie està
lligat des de l'antigor a la vila de
Gerri de la Sal, ja que la seua producció
a gran escala, documentada
ja al segle ix, va ser el motor econòmic
de la població fins ben entrada
la centúria passada.
Actualment, però, la producció
de sal a Gerri ja no és més que un
record encarnat en les desenes de
salins, cada cop més deteriorats,
que s'aixequen entre les cases de la
població i el riu Noguera Pallaresa.
L'any 2001, Felip Montoliu, el
darrer dels saliners de Gerri, va
decidir abandonar per sempre més
aquesta tasca ancestral. Amb el seu
gest simbòlic va acabar-se una activitat
econòmica que agonitzava des
dels anys seixanta del segle xx, quan
la irrupció en el mercat de la sal
marina, molt més barata, va condemnar
a una mort lenta els centenaris
salins de la població.
L'ajuntament de Baix Pallars,
amb capital a Gerri, organitza unes
visites guiades que recorren les diferents
etapes de la ruta de la sal al
poble. Són visites plenes de nostàlgia,
ja que contemplar avui aquest
indret és copsar la desaparició definitiva
d'un dels símbols d'identitat
w
«g»
Interior de l'Alfolí.
més importants del Pallars Sobirà. És
veure desaparèixer els pocs salins
que encara mantenen part de la
seua antiga fesonomia. Es reconèixer
que els antics oficis tradicionals
no tenen espai en el nostre món modern
i global itzat.
Però també és imaginar el Gerri
de la Sal amb majúscules, el de la
bomba treballant a tot drap del juny
al setembre i transportant l'aigua salada
del brollador subterrani, mitjançant
nou quilòmetres de rudimentàries
canaleres de fusta, fins als
centenars de salins en plena activitat.
És remembrar el pas de l'aigua
del toll fins a l'arcabota, on durant
tres dies, gràcies a la base d'argila
del recipient, l'aigua s'alliberava de
les impureses i adquiria el grau de
salinitat necessària. I d'allà a l'era,
on la força del sol estiuenc evaporava
el líquid i permetia que emergís
amb tota la maduresa la sal de Gerri.
Només cal saber escoltar per
aprendre que llavors era el moment
d'arremangar-se els pantalons i,
amb els peus descalços, anar fent
passar l'escampa de comerá o el
rastill per formar aquells impressionants
munts de sal que, amb l'ajut
iV .y-^'r "
^ ^ I»,
%
de la cibera o el cartró, es dipositaven
a les casetes que hi havia al costat
de cada salí.
Protagonista de l'Exposició Uni­
versal
Posteriorment, amb l'arribada de
la tardor, la sal de les diferents casetes
era transportada, mitjançant una
munió de mules -l'anomenat tirofins
a l'edifici més emblemàtic de la
part alta del poble: el Reial Alfolí o
Casa de la Sal. Allà quedava dipositada
i llesta per iniciar els diferents
processos d'acabat -pesar, moldre i
empaquetar o ensacar- i ser destinada
a la comercialització.
L'estat actual dels salins de Gerri
constrasta amargament amb la seua
època daurada, quan aquest mineral
inundava bona part de les llars
de Catalunya i Occitània. Quan
l'Exposició Universal de París del
1889 reconegué la seua qualitat.
Eren uns temps en què la vida de tot
un poble pirinenc girava al voltant
de la producció de sal. Uns temps
en què, segons l'escriptor Joan
Obiols, "el poble era glòria, les
cases dels saliners feien patxoca. El
raval del Roser, que s'estira per la

'" ^. •-
carretera de Sort, aixoplugava els
masovers que arribaven per treballar
als salins. Els amos, que tenien
dotze eres o més, es passejaven amb
capa pel mercat dels dissabtes a la
plaça Mercadal, el millor mercat de
tota la muntanya. Amb el reclam de
la sal, es comprava i es venia llenya,
carbó, trumfes, teia, pega, patates,
blat..."
Amos, masovers, escampadors,
traginers... A poc a poc tots van
anar abandonant l'aigua salada de
Gerri, les arcabotes i les eres, el ras-
till i el picatolls. Fins i tot van fugir
de la mastodòntica Casa de la Sal,
dels seus 660 metres quadrats de
teulat, dels seus tres pisos i de la
sobreteulada.
Avui, l'immens espai de la Casa
de la Sal només és ple de records
d'un passat que s'ha fet fonedís. Les
trapes del terra del seu primer pis ja
no veuran baixar mai més les tones
de sal fins a la planta baixa, on les
crostes blanques encara ara decoren
les seues parets carregades d'histò­
ria. Unes parets que en els darrers
anys han servit per poca cosa més
que per aixoplugar algun ball de fes­
ta major boicotejat per una tempes­
ta. Perquè l'aigua de pluja, al contrari
que el sol i el vent, era, no ho oblidem,
el pitjor enemic dels salins.
La Ruta
Gerri de la Sal-Peramea: 4 km
Peramea-Pujol:3 km
Pujol-Montcortés: 8 km
1. Gerri de la Sal
Quan hom visita el Pallars So­
birà, la parada en aquesta població
és obligada. I no només pels salins!
Val la pena de passejar per la seua
antiga vila closa i, posteriorment,
havent passat la placeta de Sant
Feliu, travessar la Noguera Pallaresa
per l'anomenat pont del Monestir.
Tot i que l'arc central ha estat refet
diverses vegades, aquest pontarró de
més de trenta metres de llargada
encara conserva els seus brancals
medievals. I d'allà al monestir de
Santa Maria, que durant segles fou
qui controlà el lucratiu negoci de la
sal al poble. Aquesta abadia és una
de les referències arquitectòniques
de les comarques pirinenques. Del
conjunt destaca l'església, que va ser
consagrada a mitjan segle xii, amb
tres enormes naus separades per uns
pilans compactes en forma de creu.
Si visiteu Cerri el tercer diumenge
d'agost no us perdeu el tradicional
ball de la Morisca, que des de
temps immemorials té lloc a la població.
Segons Joan Amades, la de
Gerri "es una de les variants més interessants
de la Morisca, un dels
pocs balls catalans que balla una
parella sola". (Ajuntament de Baix
Pallars. Tel.: 973 66 20 40.)
2. Peramea
Aquesta vila és la porta d'entrada
al pla de Corts, un territori d'uns
65 km- que és la viva imatge de la
transició paisatgística entre el
Pallars Sobirà i el Jussà.
Només arribar a Peramea -la Petra
Media que esmentava el filòleg
Joan Coromines en el seu Oriomasticon
Cataloniae- us adonareu que ^ ^ I
el regust medieval hi continua ben
present. Podeu accedir a la vila closa
per una portalada que s'obre ^^
davant de l'om monumental de la o
població. Els seus dos carrers, paral- •^
lels, estan embellits per la presència
dels porxos i dels antics escuts fami- ,^
liars, molts d'ells amb noms d'oficis
avui ja desapareguts. *~
A un extrem del poble hi ha les ^
restes de l'antiga torre dels Colomers -_,,
i, a l'altre, les de l'antic castell de Peramea.
Sota del turó on s'encavalcava
l'antiga fortalesa destaca l'església
de Sant Cristòfol, documentada
ja al segle x tot i que molt modificada.
El seu interior acull les restes dels
anomenats Màrtirs Sants, uns infants
que, segons la tradició, foren assassinats
per Herodes en el seu intent de
posar fi a la vida del nen jesús.
Segons s'afirma al poble, aquestes
despulles van ser dutes al pla de
Corts pel comte del Pallars després
d'un dels seus viatges a Terra Santa.

Peramea.
Tot i que abans els treien de l'es-
,_^ glésia sempre que era necessari fer
>. una rogativa contra la sequera, les
restes dels Màrtirs Sants avui passen
tot l'any tancades amb pany i forre-
/ /2 Hat en una urna de fusta i vidre dipositada
en un altar lateral. L'únic
dia que se'ls pot veure és el 28 de
desembre -els Sants Innocents-,
quan la gent del poble els presenta
els seus respectes. (Ajuntament de
Baix Pallars. Tel.: 973 66 20 40.)
3. Pujol
Hi ha dos maneres d'accedir a
Pujol. En cotxe, gràcies a un trencall
Estany de Montcortés.
a l'esquerra un quilòmetre després
d'haver deixat enrere Peramea, o
caminant. Per raons òbvies us proposo
la segona alternativa, d'uns
vint minuts de durada. El camí, perfectament
indicat, el trobareu uns
centenars de metres més enllà de
Peramea, en direcció a Bretui. Poc
després contemplareu la font de
Sant Cristòfol. Fixeu-vos bé en la
pica de la dreta, perquè és un sarcòfag
datat entre els segles xiii i xiv.
Una mica més enllà, també indicat,
accedireu al sender que en cinc
minuts mena al dolmen de Mosquera,
un monument megalític de
l'edat del bronze. Reincorporats al
camí de Pujol, encara podreu contemplar
una creu de terme amb la
imatge de jesús al davant i la de la
Mare de Déu al darrere. Malgrat que
està datada al segle xvii, tot sembla
indicar que es tracta d'una peça romànica
posteriorment modificada.
A partir d'aquest punt, la presència
abrumadora de les alzines us acompanyarà
fins a Pujol. Aquesta vila,
amb només una casa permanentment
habitada, té el privilegi de
gaudir d'una vista magnífica sobre
el congost de Collegats, sota l'ombra
permanent de la Geganta Adormida,
una silueta que l'atzar i el
temps han dibuixat en les roques de
la serra de Peracalç.
4. Montcortés (15 quilòmetres)
Reincorporats a la via principal,
la carretera s'enfila considerablement.
Havent passat Bretui, arribareu
a les primeres cases de Montcortés.
Us proposo que us hi atureu i
feu un tomb pels seus carrers. Destaca
l'edifici de la rectoria, que algunes
fonts identifiquen amb l'antic
castell del poble.
A uns pocs centenars de metres
de la vila hi ha l'estany de Montcortés.
El Pallars Sobirà és una terra rica
en llacs. Ara bé, aquest té una particularitat.
A diferència dels estanys
pirinencs, que són d'origen glacial,
el de Montcortés és d'origen càrstic
i s'alimenta, com els d'Estanya (Ribagorça),
els de Basturs (Pallars
Jussà) 0 el de Banyoles (Pla de l'Estany),
d'aigües subterrànies.
De forma gairebé circular i amb
uns 35 metres de fondària màxima,
l'aurèola màgica del llac de Montcortés
ha engendrat les més variades
llegendes. Com aquella que explica
que, sota les seues aigües, s'amaga
l'antiga gran ciutat de Pallars, submergida
per càstig diví.
E

arxiu
• %A 1 /\l ^ m^
1 mmim n^ ^^% i \ » ^
BViilmnl
t\ Fons Pere Català Roca
2w
)á del Consell Cultural ^^
Jfe de les Valls d'Àneu
•
113

i
.,>r
El fotògraf
Pere Català i Roca va néixer a Valls el 8 de desembre del
1923. El seu pare, Pere Català i Pi, ja era conegut ales­
hores com el fotògraf surrealista més interessant.
Desenvolupà la professió de fotògraf retratista a Valls,
on s'havia establert el 1915. Allà es dedicava també a
fer fotografies publicitàries pels pobles de la comarca o
per a empreses establertes a Barcelona, com Mirurgia o
Ford. És en aquest ambient familiar, en què es respirava
la fotografia a totes hores, on creixen els germans
Català Roca. Dos aprendrien l'ofici del pare: Francesc, el
germà gran, i Pere, el xic de la família. En el rovell de
l'ou de la família van obtenir una esplèndida cultura
fotogràfica.
Pere Català Roca va fer les primeres lletres a Valls, a les
monges de l'Ensenyança fins als 8 anys, a l'antiga escola
dels Caputxins. Continua estudiant, quan la família deci­
deix establir-se a Barcelona. Realitza amb excel·lents
resultats estudis de peritatge mercantil que, malaurada­
ment, la guerra va estroncar. Passada la contesa es posa
Amb ei seu germà Francesc a ¡a festa
major de Valls.
El conjunt de fotografies que formen el Fons Pere Català
Roca aplega 71 unitats, realitzades el juny del 1956
i que inclouen un reportatge complet sobre les falles
d'Isil, diverses vistes d'alguns pobles d'Àneu, instantànies
sobre el patrimoni arquitectònic i altres temes de
caràcter històric i etnològic. Es tracta d'una col·lecció
de còpies de fotografies elaborades pel mateix autor i
cedides al Consell Cultural.
a treballar, d'entrada al Banco Hispano Colonial i, més
endavant, al Banco Hispano Americano. Historiador au­
todidacte, compagina la feina amb la recerca històrica.
Des del punt de vista fotogràfic realitzarà bàsicament
fotografia industrial per a empreses, per a moltes de les
quals el seu pare ja havia treballat abans de la guerra, i
també per a algunes agències de publicitat, com Oeste,
que en no tenir un fotògraf propi encarregava els tre­
balls a l'empresa familiar dels Català. Ell mateix defineix
l'empresa com una "free lance" de la fotografia in­
dustrial. Tots dos germans seguiren inicialment l'em­
premta del pare, que va estar al peu del canó durant
molts anys. El seu germà Francesc, però, es va emanci­
par uns anys després, el 1947, i Pere va continuar a
l'empresa familiar.
L'altra gran passió de Pere Català és fotografiar els cas­
tells catalans i els castellers. Això l'ha obligat al llarg de
la seua dilatada carrera a fer nombrosos viatges per la
geografia dels Països Catalans, intentant simultanejar la
fotografia dels castells amb algun encàrrec industrial. El

:a
I:
9
TW
reportatge de les falles d'Isil, esmentat anteriorment,
l'hi va encarregar l'editorial Selecta en editar les
obres d'un Joan Amades pràcticament cec, la qua
cosa li impossibilitava de fer les fotografies de la festa
personalment. Pere Català recorda perfectament
aquell viatge durant el qual va conèixer alguns dels
personatges que hi apareixen: un jove Joan Lluís, el
cèlebre folklorista de Rialb, i la seua esposa Alba.
Ambdós gaudint de l'espectacle fallaire. També hi va
conèixer l'inimitable mossèn Àngel Moga, rector d'I­
sil, que no solament beneeix la diada sinó que hi par­
ticipa de cor.
Església de Sant
Marti. Borén, 1956.
(Reg. T569)
Troncs a ia Peixera. El
personatge del mig és el
folklorista Joan Lluís.
Isil, 7956. (Reg. 1574)
Retornaria, més endavant, a la terra d'Aneu per fer-
hi altres reportatges de fotografia industrial. Viatjava
juntament amb el seu amic Joan Capdevila, cineasta
de professió que volia proposar a Hidroelèctrica un
atractiu projecte cinematogràfic: presentava la
importància de l'aigua en el devenir dels humans a
través de la història d'una insignificant gota d'aigua.

El mossèn beneeix la
festa. Isil, nit de Sant Joan
den956.(Reg. 1604)
Desgraciadament el projecte mai no va acabar de
concretar-se.
La majoria de les seues fotografies, especialment les
dels castells, han servit per documentar un bon gra­
pat de llibres d'història. Cal fer esment especial de la
seua participació en la magna obra Castells dels
Països Catalans, en set volums, així com en molts
altres llibres, com ara, la recentment estrenada
Història militar de Catalunya de l'editorial Dalmau.
És un home que ha sabut i sap compaginar de mane­
ra magistral les seues dues grans passions: la història
com a recerca i coneixement d'uns fets que propi­
cien una identitat, i la fotografia per tal de deixar
constància i testimoni visual, convençut, més que
mai, que ambdues disciplines són plenament com­
plementàries. La seua obra ha rebut nombrosos
guardons internacionals a Itàlia i França i, molt espe­
cialment, ha estat distingida amb el premi Ciutat
Barcelona.

amb la cultura
... amb la natura
... des del 1933
amb les valls d'Aneu
y
r -•
.. amb les tradicions
... amb les persones
"la Caixa"

Patronat de Turisme. Diputació de Lleida www.lleidatur.es tel. 902 10 11 10
OAAO à^^T A^ V áh^é^rttrtetmí» 1 A^ Uc »^., -OM 11- 1