Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Wwfw9w<br />
'^i^^^iiidíM^i^-'<br />
FULLS DEL CONSELL<br />
NABIUS<br />
n Coromines i el Pirií<br />
w
Les Plan?? <strong>de</strong> Son<br />
centre do natura i <strong>de</strong>senvolupament sostenible <strong>de</strong>ls Pirineus<br />
íil<br />
finestra<br />
i teva habitació<br />
a Les Planes <strong>de</strong> Son<br />
Pels teus caps <strong>de</strong> setmana i <strong>les</strong> teves vacacances<br />
amb la família o els amics en contacte amb la natura<br />
Activitats i allotjament en un centre pioner<br />
i en una <strong>de</strong> las zones més atractives i ben<br />
conserva<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls Pirineus.<br />
Un centre únic, integrat en el paisatge i<br />
respectuós amb l'entorn.<br />
Fundació '<br />
Territori i Paisatge<br />
CAOtAOUMMm ^<br />
ri-faié<br />
Informació i reserves:<br />
Son (Alt Aneu, Pallars Sobirà)<br />
Pirineu <strong>de</strong> Lleida<br />
Tel: 902 400 973<br />
www.caixacatalunya.es/terntoriipaisatge<br />
0 directament www.<strong>les</strong>planes<strong>de</strong>son.com<br />
CAIXA CATALUNYA ^p<br />
Obra Social
La <strong>de</strong>is dits <strong>de</strong> rosa<br />
A Homer li agradava <strong>de</strong> fer coincidir<br />
cada apartat <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues Epopeies<br />
amb l'inici d'un nou dia i aquest,<br />
inevitablement, feia eclosió amb<br />
l'aurora. L'esmenta tantes vega<strong>de</strong>s,<br />
tan poèticament que se'ns fa evi<strong>de</strong>nt<br />
la importància <strong>de</strong> l'albada en el cicle<br />
quotidià. L'anomena la <strong>de</strong>ls dits <strong>de</strong> rosa o bé la vestida <strong>de</strong> safra, dama personificada<br />
que té una <strong>de</strong> <strong>les</strong> funcions més meritòries: preparar el camí <strong>de</strong>l Sol, l'astre<br />
rei que ens il·lumina i que tot proporcionant escalfor a la Terra la prepara<br />
per fruitar. La imatge és tan arravatadora i suggeridora, tan evocadora i didàctica<br />
que ens l'apropiem, just quanTany inicia una nova singladura, i l'assimilem<br />
pretensiosament a la gestió <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> d'Aneu quan<br />
entrem en el vintè aniversari <strong>de</strong> la seua creació.<br />
Durant anys, doncs, la llum rosada d'una alba cultural s'ha espargit sobre Aneu<br />
per atorgar-li i<strong>de</strong>ntitat i convertir el seu patrimoni en virtuts per recuperar, conservar,<br />
restituir i difondre, ara que els aires immobiliaris en trastoquen la fesomia.<br />
Per consolidar projectes com l'edició <strong>de</strong>l llibre Senyor en <strong>les</strong> muntanyes,<br />
sobre el procés polític al darrer comte català, el pallares Hug Roger lli, enguany<br />
<strong>de</strong> rabiosa actualitat històrica en celebrar-se el 500 aniversari <strong>de</strong> la seua mort, o<br />
el <strong>de</strong> l'Arxiu d'Imatges, que <strong>de</strong>sprés d'una tasca ininterrompuda <strong>de</strong> quinze anys<br />
aplegant i digitalitzant un fons <strong>de</strong> quatre mil negatius i <strong>de</strong> la publicació <strong>de</strong>l primer<br />
catàleg. El Fons Corbera i <strong>les</strong> valls d'Aneu, obre servei públic amb el ferm<br />
propòsit <strong>de</strong> contribuir a servar la memòria visual d'una col·lectivitat. Per fer-vos<br />
arribar, almenys un any més, la revista ÁRNICA <strong>de</strong> camí cap a la seixantena <strong>de</strong><br />
números que l'han distingida com la millor revista el 2000 amb el premi Tasis<br />
Torrent, i guardonada reiteradament amb el Premi Pica d'Estats els anys 1999<br />
(Cisco Farràs i Xavier Roigé), 2001 (Manel Gimeno) i novament el 2002 amb la<br />
sèrie d'artic<strong>les</strong> d'Àlvar <strong>Valls</strong> sobre Verdaguer i el Pallars.<br />
1 A L<br />
Difi'ctor: Ferran Relia i Foro • Coordinador: Joan<br />
Blanco i Barritado • <strong>Consell</strong> <strong>de</strong> rédate ió: Pep Coll,<br />
Andreu Loncà, Xavier Macià, Carme Mestre,<br />
Miquel Pueyo, Ramon Sistac, (ordi Suils, Albert Turull,<br />
Miquel Vila<strong>de</strong>gut • IVoduí < ió gr.ilit.i: Raül <strong>Valls</strong> •<br />
Disseny: Pilar Monge • Impressió: Arts Gràfiques<br />
Bobalà • DL: L-1 Í4-UÍ90 • ISSN: II Í0-'Í444<br />
Adre(,.i <strong>de</strong> l'editor: <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>.<br />
Carrer Major, b - 25580 Esterri d'Àncu- Tel.: 97 í 2 hi 1 d<br />
rax;*)7 1 W2 (i7 M Correu CICH Irònic: ionsell@aneu.t)rj;<br />
Correu electrònic exdusiu per ak col-lj^radors d'ÀRNlCA:<br />
arnica@aneu.org • Pàgina web: www.aneu.org<br />
ÁRNICA 05 mcmlw iJ-Lr<br />
(lel'Al'l'EC ANY<br />
1<br />
A.P.P.I.C '"Tfk<br />
fi S AKTKLES PUBl KATS A ÁRNICA<br />
[XRKCSStN SDLAMCNT L'OPINIÓ<br />
nas sf us AUTORS<br />
^C^<br />
¿/j.<br />
iWí iVlrt MUDIS<br />
/ ¡ \ LLU H 0 E S C S<br />
\ Í » / AJUNTAMENT '<br />
^^ DESTERRI D ANEU i /. ••. ,d, ,.IVi"*"'J'1W"<br />
'bCaixa' UIIU Departament <strong>de</strong> Cultura<br />
P B F M 1<br />
TASIS TORRENT 2 0 0 0
^<br />
LA PI PI DA<br />
)i<br />
¡oan Peruga<br />
^<br />
LA TRAPA<br />
11<br />
Els "llibres <strong>de</strong> crims":<br />
uns documents<br />
polièdrics<br />
Per M. Dolors Farreny<br />
Entrevista<br />
Daniel Pi i Tramunt<br />
Per Trinitat Gilbert<br />
C3><br />
LO ROVELL DE L'OU<br />
BECULLA<br />
"Visca l'amor",<br />
"Amarg com lo fel",<br />
"No m'escaurà dir",<br />
"Sant loan" i<br />
"M'agrada sera Tragó...'<br />
Per losep Espunyes<br />
A<br />
50<br />
La cultura<br />
<strong>de</strong>l vi<br />
4 Per Enric<br />
Vi cedo<br />
20<br />
La Polifònica<br />
<strong>de</strong> Puig-reig<br />
Per Josep Vinaròs<br />
32<br />
"^JS-^ S5<br />
^<br />
AAANAIRONS<br />
^<br />
ARNA<br />
loan Coromines<br />
a Pineda <strong>de</strong> Mar, 1993<br />
Foto: Joan Pujadas<br />
"Torcas" i "Lagunas"<br />
Per Francesc Móra<br />
28<br />
Memòries d'un bon<br />
tros <strong>de</strong> segle<br />
Per Ferran Blasi<br />
loan Coromines i el Pirineu<br />
Per Albert Turull<br />
EULLS DEL CONSELL<br />
39<br />
N A B I U S 51<br />
"f / problema és sempre",<br />
"Els amants" i "Dos haikús<br />
i una tanka per a loan<br />
Margarit"<br />
Per Feliu Formosa<br />
LOFORATDELAÜUINEU LA TRAPA<br />
67 72
JSF A<br />
LA MOSQUERA<br />
• ^<br />
SALISPAS<br />
LAGRIPIA<br />
Tí^<br />
Institut<br />
Cartogràfic<br />
<strong>de</strong> Catalunya<br />
73<br />
Lo Pardal. Casa<br />
<strong>de</strong> la Poesia Visual<br />
Per ¡. Miquel Garcia<br />
97<br />
UJ<br />
en<br />
Per Andreu Loncà, (^<br />
Enric Pinyol, Albert Masó Q<br />
/ Ferran Relia —I<br />
:arxiu<br />
d'Imatge:<br />
V <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> ^^ •<br />
• <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong><br />
Fons Pere Català Roca<br />
113<br />
88<br />
106<br />
R A S T E L L<br />
ÁRNICA iii'ini. '>6 marc 2003<br />
D<br />
LA LLUCANA<br />
LO MARI NYAC<br />
n<br />
LO CODER<br />
Els salins <strong>de</strong> Gerri<br />
(Pallars Sobirà).<br />
Els homes <strong>de</strong> la sal<br />
Per ¡ordi Creus<br />
Mallorca,<br />
l'illa <strong>de</strong> la calma<br />
(segona part)<br />
Per Antonio Vela<br />
78<br />
Dones al segle xxi<br />
Per Montserrat Palau<br />
92<br />
Panoràmica actual<br />
<strong>de</strong> la literatura<br />
•'^•¿J al País Valencià<br />
Per losep Antoni Fluixa<br />
100<br />
109
LA P 1 P I D A<br />
Per Trinitat Gilbert<br />
Fotos: Arxiu personal Pi i Tramuin, i Trinitat Gilbert<br />
Entrevista a<br />
Daniel Pi i Tramunt<br />
'Ve visitat tres-cents santuaris<br />
<strong>de</strong> muntanya <strong>de</strong> Catalunya''<br />
Un borne inquiet. És la primera<br />
sensació que tinc quan veig Daniel<br />
Pi i Tramunt. Hem quedat a la seu<br />
<strong>de</strong> l'Associació Excursionista d'Et<br />
nografia i Folklore (AEEFj, al núme<br />
ro 19 <strong>de</strong>l carrer d'Avinyó. Quan<br />
entro, em promet que quan acabem<br />
l'entrevista farem un tomb pel local.<br />
"Veuràs <strong>les</strong> restes <strong>de</strong> <strong>les</strong> mural<strong>les</strong><br />
que vam <strong>de</strong>scobrir un dia per casua<br />
litat. Són <strong>de</strong>ls seg<strong>les</strong> i i iv." Abans<br />
que li faci cap pregunta, m'entrega
Els pares i germans Pi i Tramunt, en una foto <strong>de</strong>ls anys cinquanta. En Daniel és el <strong>de</strong> la dreta.<br />
un full que conté <strong>les</strong> activitats més<br />
importants que ha fet al llarg <strong>de</strong> 79<br />
anys. Estan <strong>de</strong>scrites any per any,<br />
començant, és clar, pel / 923, quan<br />
va néixer. La veritat és que no m'es<br />
perava tanta organització, però <strong>de</strong><br />
seguida m'adono que una persona<br />
que ha estudiat més <strong>de</strong> tres-cents<br />
santuaris <strong>de</strong> Catalunya, <strong>de</strong>ls quals<br />
ha <strong>de</strong>scrit els trets en forma <strong>de</strong> fit<br />
xes, per força ha <strong>de</strong> ser una persona<br />
or<strong>de</strong>nada. Llegeixo el primer punt<br />
<strong>de</strong> la biografia:<br />
"Neix a Barcelona el 27 d'octu<br />
bre <strong>de</strong> 1923. La seua comesa profes<br />
sional ha estat, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> molt jove i en<br />
el transcurs <strong>de</strong> 40 anys, la d'agent<br />
comercial i <strong>de</strong>mostrador tècnic <strong>de</strong><br />
fàbriques belgues, alemanyes, ame<br />
ricanes i també barcelonines d'in-<br />
dijstriesfotoquímiques."<br />
-Sí, vaig néixer el 1923, en<br />
aquest mateix carrer on som ara. Ves<br />
A casa, sempre en<br />
vaig sentir a parlar,<br />
<strong>de</strong> l'excursionisme,<br />
<strong>de</strong> l'Ateneu<br />
Polytechnicum...<br />
per on. Els meus pares eren els con<br />
serges <strong>de</strong> la Telefònica, que llavors<br />
ocupava l'edifici que es troba entre<br />
el número 2 <strong>de</strong> la Baixada <strong>de</strong> Sant<br />
Miquel amb la cantonada <strong>de</strong>l carrer<br />
d'Avinyó. 22 anys més tard, és a dir<br />
el 1945, l'AEEF es va establir en<br />
aquest pis. Així doncs, per molt que<br />
voltés pel món, sempre he tornat al<br />
Born.<br />
-D'on li va venir la fal·lera <strong>de</strong><br />
l'excursionisme o <strong>de</strong> "voltar el<br />
món", com diu?<br />
-Els meus germans, més grans<br />
que jo, se m'emportaven allà on ells<br />
anaven. A casa, sempre en vaig sen<br />
tir a parlar, <strong>de</strong> l'excursionisme, <strong>de</strong><br />
l'Ateneu Polytechnicum i <strong>de</strong> tantes<br />
altres coses que em van anar incul<br />
cant i que em van portar a ingressar<br />
als Blaus <strong>de</strong> Sarrià quan tenia 18<br />
anys.<br />
-f/s Blaus <strong>de</strong> Sarrià és una entitat<br />
excursionista situada en un barri que<br />
llavors era consi<strong>de</strong>rat aristocràtic.<br />
-Més 0 menys. Ara bé, per co<br />
mençar, <strong>de</strong> Sarrià, nosaltres en<br />
dèiem un barri avestocràtic (no aris<br />
tocràtic). I, per continuar, els Blaus<br />
eren, justament en crear-se, una<br />
colla <strong>de</strong> blaus, és a dir una gent que<br />
hi anava vestida, amb granotes, per<br />
què eren fusters, mecànics i d'altres<br />
que quan plegaven <strong>de</strong> <strong>les</strong> feines es<br />
c^
Uns joves <strong>de</strong>l Frente<br />
<strong>de</strong> Juventu<strong>de</strong>s ens<br />
van sentir que parlà<br />
vem català, i ja hi<br />
vam ser. Ens van<br />
atonyinar tant com<br />
van po<strong>de</strong>r, amb tota<br />
la impunitat<br />
reunien per parlar d'excursionisme<br />
amb artistes i artesans.<br />
-Anàveu cada dia <strong>de</strong>l centre <strong>de</strong><br />
Barcelona a Sarrià?<br />
-Gairebé cada dia, i el cert és<br />
que Sarrià llavors era com una altra<br />
ciutat. Encara recordo una tarda que<br />
vam agafar el tren a la plaça Cata-<br />
)uny <strong>de</strong>l 2002.<br />
Cim d'El Veleta, 3.392 m<br />
(Sierra Nevada).<br />
Festa <strong>de</strong> la Cançó <strong>de</strong> Muntanya, a Arbúcies, organitzada per l'AEEF. Any 2001.<br />
lunya i anàvem comentant la feina<br />
que havíem <strong>de</strong> fer quan hi arribéssim<br />
(jo m'encarregava <strong>de</strong>l butlletí). Uns<br />
joves <strong>de</strong>l Frente <strong>de</strong> Juventu<strong>de</strong>s ens<br />
van sentir que parlàvem català, i ja hi<br />
vam ser. Ens van atonyinar tant com<br />
van po<strong>de</strong>r, amb tota la impunitat. Per<br />
reblar el clau, quan per fi vam arribar<br />
a l'entitat, ens vam haver <strong>de</strong> posar a<br />
escriure el butlletí en castellà (com<br />
l'havíem <strong>de</strong> fer obligatòriament), per<br />
què, si no, segur que ens <strong>de</strong>ixaven<br />
blaus, blaus <strong>de</strong> veritat. Sigui com si<br />
gui, un dia vam proposar d'obrir una<br />
<strong>de</strong>legació <strong>de</strong>ls Blaus al centre <strong>de</strong> Bar<br />
celona. Nosaltres trobàvem que<br />
quan plegàvem <strong>de</strong> <strong>les</strong> reunions, eren<br />
<strong>les</strong> <strong>de</strong>u <strong>de</strong> la nit i havíem <strong>de</strong> tornar a<br />
casa, ben sovint, caminant. Per això,<br />
vam pensar que estaria bé tenir-ne<br />
una altra <strong>de</strong>legació.<br />
-/ d'aquí va néixer l'Associació<br />
Excursionista d'Etnografia i Folklore?<br />
-Sí, perquè la junta <strong>de</strong>ls Blaus<br />
no va estar d'acord a obrir-ne una<br />
<strong>de</strong>legació, i amb l'enyorat Antoni<br />
Ruiz Guien, el folklorista Joan Rigall<br />
i un bon grup d'amants <strong>de</strong> la munta-
nya i <strong>de</strong> la dansa vam fundar l'AEEF.<br />
Era l'any 1945, i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> llavors no<br />
he <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> pertànyer als consells<br />
directius i d'amoïnar-me per recuperar,<br />
entre d'altres tantes coses, <strong>les</strong><br />
tradicions catalanes, és a dir, tot el<br />
que inclou l'excursionisme cultural.<br />
-L'AEEF va trobar un pis per reunir-se<br />
al carrer d'Avinyó <strong>de</strong> què<br />
parlàvem abans, oi?<br />
-Sí, però quan vam entrar no sabíem<br />
que trobaríem mural<strong>les</strong> <strong>de</strong> la<br />
ciutat. Pensa que ens n'hi hem arribat<br />
a trobar fins i tot <strong>de</strong> romanes! Ha<br />
estat una gran <strong>de</strong>scoberta, la veritat,<br />
que permet estudiar bé el passat.<br />
El full <strong>de</strong> la seua biografia en<br />
aquest punt diu:<br />
"El fet <strong>de</strong> no haver <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçarse<br />
com abans a Sarrià, li permet una<br />
<strong>de</strong>dicació més intensa a tota mena<br />
<strong>de</strong> tasques relaciona<strong>de</strong>s amb l'excursionisme<br />
i així el veiem sempre<br />
al peu <strong>de</strong>l canó, gairebé mig segle<br />
més, en un mai no parar d'activitats<br />
socials i <strong>de</strong> projecció d'àmbit <strong>de</strong> tot<br />
Catalunya."<br />
Els santuaris són<br />
llocs on antigament<br />
els excursionistes<br />
0 passavolants es<br />
podien quedar a<br />
menjar o a dormir<br />
-Va ser en aquesta època que va<br />
començar a visitar els santuaris <strong>de</strong><br />
Catalunya?<br />
-Amb el Comitè Català <strong>de</strong> Refu-<br />
Cim <strong>de</strong>l Pilatus (Luzerna, Suïssa), amb l'esposa, Maria Noya. Juny <strong>de</strong>l 2001.<br />
L'avi feliç amb la néta Alba, la més estimada <strong>de</strong> tota la família.
8<br />
Un moment <strong>de</strong> l'entrevista.<br />
gis, <strong>de</strong> la Fe<strong>de</strong>ració d'Entitats Excur<br />
sionistes <strong>de</strong> Catalunya, vam acordar<br />
el 1965 que visitaria tots els santua<br />
ris <strong>de</strong> muntanya <strong>de</strong>l país. I per això<br />
la revista Vèrtex ha pogut publicar<br />
175 fitxes <strong>de</strong>scriptives i he escrit els<br />
llibres Santuaris Muntanyencs <strong>de</strong> la<br />
Garrotxa i Santuaris Muntanyencs<br />
<strong>de</strong>l Ripollès, a Publicacions <strong>de</strong> l'A<br />
badia <strong>de</strong> Montserrat.<br />
-Quines diferències hi ha entre<br />
un santuari i una ermita?<br />
-Els santuaris són llocs on anti<br />
gament els excursionistes o passa<br />
volants es podien quedar a menjar o<br />
a dormir. Hi vivia un mossèn <strong>de</strong> ma<br />
nera permanent i la gent s'hi aple<br />
gava <strong>de</strong> tant en tant per alguna festa<br />
puntual, com per exemple, els<br />
aplecs. Una ermita és una construc<br />
ció religiosa que molts pob<strong>les</strong> te-<br />
nen. En una ermita no hi vivia un<br />
capellà custodi permanentment.<br />
-En un santuari ara ja no s'hi pot<br />
quedar ningún<br />
-El Comitè Català <strong>de</strong> Refugis<br />
s'ho va proposar. Volíem posar al<br />
dia els santuaris, perquè poguessin<br />
tornar a acollir excursionistes, ja<br />
que llavors no hi havia la xarxa <strong>de</strong><br />
refugis d'ara Però els costums <strong>de</strong> ia<br />
gent canvien. Ara molts van a la<br />
muntanya amb cotxes, amb 4x4 i<br />
se'n tornen al vespre a casa. Ja no hi<br />
ha la tradició o la necessitat <strong>de</strong> dormir<br />
en un santuari. Això no obstant,<br />
actualment molts ja es troben adaptats<br />
als temps actuals i ofereixen aixopluc<br />
i serveis <strong>de</strong> menjador.<br />
-Al Pallars, quins santuaris ha<br />
visitat^<br />
Dos <strong>de</strong>ls llibres amb el recull <strong>de</strong> santuaris muntanyecs, editats per Publicacions <strong>de</strong> l'Abadia <strong>de</strong><br />
Montserrat (exhaurits).
Lliurament pel presi<strong>de</strong>nt Pujol <strong>de</strong> la medalla <strong>de</strong> Forjadors <strong>de</strong> la Història Esportiva <strong>de</strong> Catalunya. Octubre <strong>de</strong>l 1991.<br />
-Te'ls dic tots? Mira, al Pallars<br />
Sobirà he estudiat el santuari <strong>de</strong> la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> <strong>les</strong> Ares, que és a<br />
Sorpe. El <strong>de</strong> Santa Maria <strong>d'Àneu</strong>, a<br />
Unarre; el <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Muntanya, a Caregue; el <strong>de</strong> la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l Soler, a Montardit <strong>de</strong><br />
Baix; el <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu d'Ar-<br />
boló, a Arcalís; el <strong>de</strong> Sant Miquel, a<br />
Roní, el <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu d'Espià,<br />
a Baén, i el <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Roca, a Escart.<br />
I al Pallars Jussà, el santuari <strong>de</strong><br />
Sant Salvador <strong>de</strong>l Bosc, que és a<br />
Llimiana. El <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Plana, a la Plana (Mont-ros); el <strong>de</strong> la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu d'Erbul, a Fígols <strong>de</strong> la<br />
Conca; el <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la<br />
Posa, a Isona, I el <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu<br />
<strong>de</strong>l Bonrepòs, que és a Sant Sal<br />
vador <strong>de</strong> Toló.<br />
Moltes vega<strong>de</strong>s<br />
he trobat matalas<br />
sos trets fora <strong>de</strong>ls<br />
refugis i que estan<br />
per llençar; vidres<br />
<strong>de</strong>strossats, tanques<br />
força<strong>de</strong>s...<br />
-Déu n'hi do! Quant <strong>de</strong> temps<br />
ha trigat per visitar aquests santuaris<br />
Pallaresos, i <strong>de</strong> quins guarda més<br />
bon recorda<br />
\<br />
-Vaig llogar un piset a Esterri<br />
<strong>d'Àneu</strong> durant dos estius seguits per<br />
po<strong>de</strong>r fer totes aquestes excursions.<br />
En aquest sentit, he <strong>de</strong> dir que la<br />
meua dona, Maria Noya, m'hi<br />
acompanya sempre i em dóna<br />
suport. Així doncs, el pis d'Esterri<br />
era el camp base, com si diguéssim,<br />
per visitar els santuaris <strong>de</strong>l Pallars.<br />
De tots aquests, remarco el santuari<br />
<strong>de</strong> Santa Maria <strong>d'Àneu</strong>, a la pobla<br />
ció d'Unarre. En primer lloc, per la<br />
situació on es troba, i, en segon lloc,<br />
perquè en el seu interior es pot<br />
observar la patrona. També és<br />
impressionant el santuari <strong>de</strong> la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca, a Escart. Se'n pot<br />
dir literalment que està penjat dalt<br />
d'una muntanya. La veritat és que<br />
em va entusiasmar arribar-hi, però,<br />
tot i això, no vaig tenir vertigen en
CZ:,<br />
10<br />
Daniel Pi i Tramunt, consultant algunes obres.<br />
cap moment, com alguns diuen que<br />
els passa. En aquest punt hi afegeixo<br />
que els santuaris <strong>de</strong>l Pallars, i con<br />
cretament els <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>, es<br />
troben en força bon estat. No són<br />
com els <strong>de</strong> la Garrotxa, per exem<br />
ple, on per arribar-hi necessites Déu<br />
i ajut. Moltes pistes d'accés estan<br />
tanca<strong>de</strong>s i, per tant, t'has d'anar<br />
obrint camí.<br />
-M'han dit que sovint s'enrabia<br />
quan visita santuaris i refugis.<br />
-Sí, i molt, perquè la gent no els<br />
respecta i <strong>de</strong>mostra el seu poc civis<br />
me. Moltes vega<strong>de</strong>s m'hi he trobat<br />
matalassos trets fora <strong>de</strong>ls refugis i<br />
que estan per llençar; vidres <strong>de</strong>stros<br />
sats, tanques força<strong>de</strong>s. Cada dimarts<br />
a la nit, quan fem <strong>les</strong> reunions <strong>de</strong>l<br />
Comitè Català <strong>de</strong> Refugis, és una<br />
enrabiada. I <strong>de</strong> <strong>les</strong> grosses.<br />
-Per acabar, expliqui'm com és<br />
un dia <strong>de</strong> la setmana per a vostè.<br />
-Em llevo a <strong>les</strong> 7 <strong>de</strong>l matí. Baixo<br />
a buscar l'Avui. Esmorzo cap a <strong>les</strong> 8<br />
<strong>de</strong>l matí mentre llegeixo el diari.<br />
Després d'esmorzar i fins a <strong>les</strong> 10<br />
<strong>de</strong>l matí, la meua dona i jo prepa<br />
rem la jornada. A <strong>les</strong> 10, em poso<br />
amb el butlletí <strong>de</strong> l'AEEF, feina que<br />
comporta anar al darrere <strong>de</strong> la gent,<br />
perquè hi col·labori, o pensar a en<br />
gegar cic<strong>les</strong> <strong>de</strong> conferències, excur<br />
sions, concerts, etc. Dino a la 1 <strong>de</strong>l<br />
migdia. Faig sobretaula amb el diari<br />
i cap a <strong>les</strong> cinc <strong>de</strong> la tarda em poso<br />
amb els santuaris. Faig fitxes, arxivo<br />
els goigs, <strong>les</strong> estampes o <strong>les</strong> fotogra<br />
fies que tinc <strong>de</strong> cada un... Al cap-<br />
Portada <strong>de</strong> la revista "Vèrtex".<br />
vespre, o bé tinc reunió amb l'AEEF<br />
0 bé amb el Comitè <strong>de</strong> Refugis. I així<br />
anar fent. En resum, confesso que<br />
tinc més feina ara, que estic jubilat,<br />
que quan treballava com a agent co<br />
mercial en el ram fotogràfic. Ah! I<br />
els caps <strong>de</strong> setmana me'n vaig a<br />
Sant Julià <strong>de</strong> Cabrera, al Collsaca-<br />
bra, on tenim una petita masia ano<br />
menada El Puig <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa gairebé<br />
quaranta anys. í en fa vint-i-quatre<br />
que faig pujar gent a Cabrera sem<br />
pre per camins diferents. La veritat<br />
és que sovint sóc jo qui va estacant<br />
aquells camins.<br />
Per acabar l'entrevista a l'incom<br />
bustible excursionista Daniel Pi,<br />
repasso algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> fitxes que ha<br />
publicat a la revista "Vèrtex". Amb<br />
el seu permís, en publiquem una.<br />
Santa Maria <strong>d'Àneu</strong><br />
Comarca: Pallars Sobirà.<br />
Situació: terme d'Unarre, en el pla<br />
d'Esterri, a l'esquerra <strong>de</strong>l riu No<br />
guera Pallaresa.<br />
Comunicacions: l'accés més fàcil<br />
és per un camí-pista, apte per a tota<br />
mena <strong>de</strong> vehic<strong>les</strong>, que surt d'Esterri<br />
i enllaça amb la carretera <strong>de</strong> Bala<br />
guer a Esterri (C-147).<br />
Alçada: 940 m.<br />
Bisbat: <strong>de</strong> la Seu d'Urgell.<br />
Habitat tot l'any?: Sí, en <strong>les</strong> cases<br />
annexes.<br />
Observacions: Patrona <strong>de</strong> la vall<br />
<strong>d'Àneu</strong>. Romànic. Esmentat el lloc<br />
a l'acta <strong>de</strong> consagració <strong>de</strong> la Seu<br />
d'Urgell l'any 839, se sap que fou<br />
monestir benedictí. En principi,<br />
tenia tres ábsi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals<br />
només resta la central. Les pintures<br />
murals, <strong>de</strong>l segle xii, foren dutes al<br />
museu <strong>de</strong> Barcelona. Paratge be-<br />
llíssim. Actualment, no hi ha hos-<br />
tatgeria o servei <strong>de</strong> menjador.
Joan Peruga<br />
Des <strong>de</strong> la frontera<br />
Em vaig quedar enganxat a<br />
aquells llavis durant tot el viatge.<br />
El vell autobús <strong>de</strong> la companyia<br />
Altoaragonesa, carregat d'estudiants<br />
que iniciàvem <strong>les</strong> vacances, avan<br />
çava a batzega<strong>de</strong>s per la carretera<br />
<strong>de</strong> Lleida a Monsó, amb <strong>les</strong> finestre<br />
LO V 1 S T A I R E<br />
tes obertes <strong>de</strong> bat a bat perquè hi<br />
entrés l'aire d'estufa <strong>de</strong> l'estiu. La<br />
noia que ocupava el seient <strong>de</strong> l'altra<br />
banda <strong>de</strong>l passadís aparentava dot<br />
ze 0 tretze anys i omplia l'uniforme<br />
<strong>de</strong>l col·legi <strong>de</strong> monges amb els in-<br />
flaments sobtats <strong>de</strong> l'ado<strong>les</strong>cència.<br />
TM i foros: Joan Periiga<br />
//
-=c<br />
n<br />
La vestimenta <strong>de</strong>ls estudiants feia joc amb <strong>les</strong> parets escrostona<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l pati <strong>de</strong>l seminari (jo sóc el segon <strong>de</strong>ls ajupits començant per l'esquerra).<br />
Jo, però, només tenia ulls per a la<br />
polpa <strong>de</strong> síndria <strong>de</strong>ls seus llavis, encesos<br />
per la xafogor, i vaig passar el<br />
viatge donant-hi voltes com una papallona<br />
<strong>de</strong> nit atrapada en la incan<strong>de</strong>scència<br />
d'una bombeta.<br />
No era el primer cop que notava<br />
el formigueig <strong>de</strong> l'atracció física cap<br />
a la persona que seia al meu costat.<br />
Més aviat tímid i discret, tenia l'única<br />
gràcia d'aplicar-me amb tossu<strong>de</strong>ria<br />
en <strong>les</strong> assignatures on no hi<br />
hagués números. Era tan bon estudiant<br />
<strong>de</strong> lletres com mal esportista.<br />
Durant el darrer trimestre <strong>de</strong>l curs,<br />
però, vaig estar més pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l<br />
somriure trist <strong>de</strong>l meu company <strong>de</strong><br />
pupitre que <strong>de</strong> <strong>les</strong> explicacions <strong>de</strong>ls<br />
professors <strong>de</strong> quart any d'humanitats,<br />
la qual cosa va fer que <strong>les</strong> notes<br />
finals minvessin molt i per poc que<br />
no suspenc la famosa revàlida. Al<br />
mateix temps que, en passar la clamor<br />
d'Almacel<strong>les</strong>, l'autobús travessava<br />
la frontera difusa <strong>de</strong> <strong>les</strong> dues<br />
províncies, la visió <strong>de</strong>ls llavis d'aquella<br />
noia <strong>de</strong>sconeguda va fer que<br />
jo <strong>de</strong>ixés també enrere la frontera <strong>de</strong><br />
la infantesa i la més subtil que separa<br />
els <strong>de</strong>stinataris <strong>de</strong>ls nostres<br />
<strong>de</strong>sigs.<br />
Aquell estiu m'esperava, a més,<br />
l'inici d'una altra aventura fantàstica.<br />
Vaig anar a treballar a Sarinyena,<br />
a l'hotel d'uns amics <strong>de</strong> la família.<br />
Sarinyena era a<strong>les</strong>hores un poble <strong>de</strong><br />
més pretensions que realitats, <strong>de</strong><br />
més soroll que no res, capital <strong>de</strong> la<br />
comarca on s'acaben els rius d'evocacions<br />
clàssiques (el riu Flumen o<br />
l'Alcanadre) i comencen <strong>les</strong> estepes<br />
<strong>de</strong>sola<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls Monegros. Marisa, la<br />
mestressa, pertanyia a una nissaga<br />
<strong>de</strong> gent ferma i emprenedora que<br />
havia convertit l'hotel Anoro, ja<br />
quasi centenari, en un lloc obligat<br />
<strong>de</strong> parada i fonda en la comarca, sobretot<br />
a partir <strong>de</strong>l moment en què<br />
Pío Baroja -a qui agradava <strong>de</strong>finirse<br />
com un home humil i errant- el<br />
va fer sortir en una <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues novel·<strong>les</strong>.<br />
Mariano, l'amo, havia baixat<br />
<strong>de</strong> la muntanya tocat pel vent esbojarrat<br />
<strong>de</strong>l port <strong>de</strong> Canfranc i per<br />
l'esperit arrauxat <strong>de</strong>ls tractants <strong>de</strong><br />
bestiar i els contrabandistes. Sota<br />
l'administració <strong>de</strong> la parella, la casa<br />
va començar una etapa anàrquica,<br />
divertida i, a voltes, dramàtica que<br />
la portaria gairebé a la <strong>de</strong>saparició,<br />
com si la vida volgués donar la raó a<br />
Ramón j. Sen<strong>de</strong>r, que era un quasi<br />
parent meu i que explicava que<br />
sempre havia sentit dir en la vella íab\a<br />
aragonesa que "muller d'abaxo<br />
amb home d'alto, casa abaxo". Per
a mi van ser una <strong>de</strong>sena d'estius i innombrab<strong>les</strong><br />
caps <strong>de</strong> setmana viscuts<br />
en una espècie d'univers màgic, que<br />
no tenia res a veure amb la vida grisa<br />
<strong>de</strong>l col·legi <strong>de</strong> capellans <strong>de</strong><br />
Lleida. No hi havia horaris, ni fronteres<br />
entre la nit i el dia, ni entre la<br />
feina dura i la gresca. Recordo que a<br />
mitjan agost anàvem a Saragossa a<br />
contractar cambrers perquè ens aju<strong>de</strong>ssin<br />
durant <strong>les</strong> festes majors (que<br />
els mossos <strong>de</strong>l poble vivien amb<br />
una intensitat apocalíptica). Recorríem<br />
tots els bars <strong>de</strong> Madrazo, el<br />
sorprenent barrí xinès <strong>de</strong> la ciutat<br />
bastit enmig d'hortes <strong>de</strong> cogombres<br />
i pebrots, i els vells cabarets <strong>de</strong>l nucli<br />
antic, com el Plata i l'Oasis, l'últim<br />
en tancar fa a penes uns anys i<br />
que va merèixer un epitafi <strong>de</strong> Julio<br />
Llamazares que a mi m'hauria agradat<br />
signar. Pepe (a) el Pocaleche,<br />
Julián, sempre ben pentinat com un<br />
ballador <strong>de</strong> tangos, i altres cambrers<br />
<strong>de</strong>ls quals no recordo el nom van<br />
dictar-me classes magistrals <strong>de</strong> filosofia<br />
<strong>de</strong> la vida, mentre paràvem <strong>les</strong><br />
tau<strong>les</strong> <strong>de</strong> la terrassa <strong>de</strong>l bar sota la<br />
Intentant arribar a Sarinyena <strong>de</strong> franc.<br />
farina ar<strong>de</strong>nt garbellada pel sol <strong>de</strong>ls<br />
Monegros.<br />
Un d'aquells estius prodigiosos<br />
va arribar a l'hotel la filla d'un parent<br />
<strong>de</strong> la casa que havia emigrat a<br />
França <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra. Era rossa,<br />
amb cara <strong>de</strong> nina, parlava castellà<br />
amb accent embruixador <strong>de</strong> París<br />
i duia unes faldil<strong>les</strong> mínimes. Tots<br />
els poemes <strong>de</strong> l'ado<strong>les</strong>cència, tots<br />
Corresponsal <strong>de</strong> guerra <strong>de</strong> la revista "Boina Negra" (el primer per la dreta), en<br />
unes maniobres militars amb els paracaigudistes.<br />
M'interessava tant la<br />
literatura com la<br />
història. Vaig triar la<br />
història per una raó<br />
d'urgències juvenils:<br />
era la finestreta on<br />
hi havia menys cua<br />
per matricular-se<br />
els pessigolleigs a la panxa, van<br />
prendre sentit mentre ens banyàvem<br />
al riu Alcanadre, anomenat pels pa<br />
gesos <strong>de</strong> la zona Matapanizos, que<br />
per a mi tenia, en aquells capves<br />
pres <strong>de</strong> foc, <strong>les</strong> ressonàncies àrabs<br />
més sensuals. Quan <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> dos<br />
estius se'n va anar per sempre, em<br />
va regalar una polsera amb el seu<br />
nom gravat, Martine, igual que hau-<br />
13
n<br />
A <strong>les</strong> terres <strong>de</strong>l Matarranya, l'última frontera <strong>de</strong>scoberta.<br />
ria fet la Silvie Vartan amb el seu<br />
estimat Johnny. Fa temps que no la<br />
trobo. Tampoc no en tinc fotografies.<br />
El que tinc és por que aquella<br />
aventura no fos real, perquè, sovint,<br />
la meua memòria s'extravia com un<br />
excursionista novell per la frontera<br />
entre els records reals i els imaginats.<br />
Si no va ser veritat, penso per<br />
reconfortar-me, d'on vaig treure l'afecció<br />
prematura a llegir Verlaine i<br />
Rimbaud? Com vaig aconseguir un<br />
nivell <strong>de</strong> francès tan acceptable<br />
amb entonació <strong>de</strong>ls Monegros? Perquè<br />
al seminari a penes ens ensenyaven<br />
llengües vives.<br />
No he dit encara que el meu<br />
col·legi <strong>de</strong> capellans era el Seminari<br />
Conciliar <strong>de</strong> Lleida, on anàvem a<br />
estudiar tots els nens pobres <strong>de</strong> la<br />
diòcesi. Una diòcesi que també saltava<br />
<strong>les</strong> fronteres més enllà <strong>de</strong>ls límits<br />
<strong>de</strong> l'administració civil i <strong>de</strong>ls<br />
més antics <strong>de</strong> la llengua. Santa Le-<br />
cina, el meu poble, està en aquests<br />
límits inestab<strong>les</strong> i camina entre <strong>les</strong><br />
Vaig intuir que<br />
Espanya no aniria<br />
mai bé i em vaig<br />
prometre que en<br />
acabar <strong>de</strong> fer el<br />
soldat, marxaria<br />
a escampar la<br />
boira a Testranger<br />
verdors <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong>l riu Cinca i <strong>les</strong><br />
inclemències marronoses <strong>de</strong>l secà.<br />
Encara que, als anys cinquanta,<br />
estava més aviat en mig <strong>de</strong>l no-res<br />
<strong>de</strong> la postguerra.<br />
Quan als onze anys em van dur<br />
al seminari amb cara d'espant i un<br />
aixovar <strong>de</strong> nuvi cabaler, era bisbe <strong>de</strong><br />
Lleida Don Aurelio <strong>de</strong>l Pino Gómez,<br />
confessor <strong>de</strong> Doña Carmen<br />
Polo <strong>de</strong> Franco. Quan uns anys més<br />
tard, vaig <strong>de</strong>ixar el vell casalot convertit<br />
ara en seu <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong><br />
Lleida, la meitat <strong>de</strong>ls capellans estaven<br />
a punt <strong>de</strong> secularitzar-se o <strong>de</strong><br />
fer-se comunistes. Un salt tan enorme<br />
com si hagués passat una era<br />
històrica <strong>de</strong> dos seg<strong>les</strong>. Guardo la<br />
col·lecció <strong>de</strong> vivències <strong>de</strong> tots<br />
aquells anys ben embolicada en la<br />
boira espessa <strong>de</strong> la ciutat. És una novel·la<br />
extraordinària que ja està feta:<br />
només he d'escriure-la.
A Barcelona vaig arribar la tardor<br />
en què es va morir Franco. Havia<br />
començat a estudiar filosofia i<br />
lletres i m'interessava tant la literatura<br />
com la historia. Vaig triar la<br />
historia per una raó d'urgències<br />
juvenils: era la finestreta en què hi<br />
havia menys cua per matricular-se.<br />
El que no vaig triar, el que no vaig<br />
voler perdre'm va ser cap <strong>de</strong> <strong>les</strong> possibilitats<br />
que la vida sense el dictador<br />
estrenava a la ciutat: em vaig<br />
apuntar a totes <strong>les</strong> manifestacions, a<br />
<strong>de</strong>scobrir els nous locals nocturns,<br />
als actes culturals i als aires <strong>de</strong> llibertat<br />
d'una època que va començar<br />
amb grans esperances i que <strong>de</strong>s<br />
prés no resultaria mai com l'havíem<br />
somiat. Aquells anys meravellosos<br />
-perdó per l'adjectiu- es van acabar<br />
<strong>de</strong> sobte quan vaig haver d'anar a<br />
fer el soldat amb els legionaris paracaigudistes<br />
d'Alcalà <strong>de</strong> Henares.<br />
(Déu meu!, jo legionari, amb el meu<br />
esperit anàrquic i el meu físic<br />
d'Astèrix!)<br />
Em van <strong>de</strong>stinar al quarter general<br />
i m'havia d'-encarregar <strong>de</strong> RES,<br />
que d'entrada em va semblar una<br />
bona <strong>de</strong>stinació (fins que vaig saber<br />
que volia dir Recreo y Educación<br />
<strong>de</strong>l Soldado). Toc, toc, trucava a la<br />
porta <strong>de</strong> l'edifici <strong>de</strong> <strong>les</strong> presons militars<br />
on feien guàrdia els meus com<br />
Al port d'Inc<strong>les</strong>, amb alumnes i professors <strong>de</strong> l'Institut espanyol d'Andorra, en un homenatge a Mn. Cinto. (Encara hi és<br />
la fusta amb els versos: "No us tornaré pas veure boscúries andorranes, rius <strong>de</strong> Fontalba, estanys <strong>de</strong> Fontargent"...)<br />
panys paracaigudistes. Que vinc a<br />
portar un llibre sobre cops d'estat famosos<br />
al llarg <strong>de</strong> la història i la biografia<br />
<strong>de</strong> Mapoleó al tinent coronel<br />
Tejero (estava empresonat per aquella<br />
estrafolària i estratosférica operació<br />
Galàxia). El teniente coronel<br />
-em contestava el sergent <strong>de</strong> guàrdia-<br />
no está, ha salido. Perdoni<br />
-comentava jo amb aire innocent-,<br />
no voldria mo<strong>les</strong>tar, però és que no<br />
em sembla una presó gaire seriosa.<br />
Nadie te ha preguntado la opinión,<br />
chaval, y lárgate o te pego un puñetazo<br />
que te arranco la cabeza. Els<br />
militars sempre amb els seus arguments<br />
tan convincents. Vaig intuir<br />
/5<br />
-rr:
Amb la Pilar a Sòria: un viatge per recuperar la passió juvenil per Machado.<br />
16 que Espanya no aniria mai bé i em<br />
vaig prometre que en acabar <strong>de</strong> fer<br />
el soldat, marxaria a escampar la<br />
boira a l'estranger. Així és com vaig<br />
aterrar a Andorra, que era l'únic<br />
país estranger fins al qual m'arribaven<br />
els diners per comprar el bitllet<br />
<strong>de</strong> l'autobús i on tenia bons amics,<br />
<strong>de</strong>ls anys d'estudiant a Lleida.<br />
En un home <strong>de</strong> la plana, la muntanya<br />
provoca sensacions ambigües,<br />
frontereres: l'angoixa pel tancament<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> valls (que m'obligava<br />
a baixar sovint a veure el mar) i la<br />
suggestió per la grandiositat <strong>de</strong>ls<br />
paisatges. A més <strong>de</strong> tot un oceà <strong>de</strong><br />
muntanyes per trescar i esquiar -i<br />
no és una frase d'eslògan publicitari-,<br />
Andorra es va mostrar com un<br />
país <strong>de</strong> passat fascinant, la majoria<br />
per explorar encara; una mena <strong>de</strong><br />
terra ignota als ulls d'un llicenciat<br />
en història amb curiositat i ganes <strong>de</strong><br />
remenar papers. La solitud i el silenci<br />
vegetal, com <strong>de</strong> sotabosc, <strong>de</strong> l'Ar-<br />
xiu Històric i <strong>de</strong> la Biblioteca Nacional<br />
es van convertir durant molts<br />
anys en els ecosistemes que més<br />
vaig freqüentar. Van aparèixer llibres<br />
i artic<strong>les</strong> relacionats amb la indústria<br />
rural, el carlisme i <strong>les</strong> revolucions<br />
<strong>de</strong>l segle xix, que sempre m'ha<br />
semblat el perío<strong>de</strong> més romàntic i<br />
interessant <strong>de</strong> la història. També<br />
vaig escriure relats <strong>de</strong> viatges, per<br />
alimentar la vocació <strong>de</strong> viatger; i llibres<br />
<strong>de</strong> text, per complementar la<br />
meua professió <strong>de</strong> docent que, malgrat<br />
tots els <strong>de</strong>sànims tan actuals entre<br />
el gremi <strong>de</strong>ls professors, encara<br />
em motiva.<br />
I un dia, per atzar, vaig trobar la<br />
història fantàstica <strong>de</strong> la casa Areny<br />
Plandolit. Estava treballant en un<br />
projecte sobre <strong>les</strong> fargues andorranes<br />
i furgava en l'arxiu patrimonial<br />
<strong>de</strong> la casa pairal més hisendada<br />
d'Ordino, que conté prop <strong>de</strong> vint<br />
mil documents i nombrosos llibres<br />
d'actes i <strong>de</strong> comptes. Vaig sentir una<br />
atracció irresistible que m'arrossegava<br />
cap a la secció on es guar<strong>de</strong>n<br />
la correspondència privada <strong>de</strong> la família,<br />
<strong>les</strong> anotacions més personals i<br />
algunes llibretes amb receptes <strong>de</strong><br />
cuina i remeis secrets contra <strong>les</strong> malalties<br />
més estranyes. Aquel<strong>les</strong> caixes<br />
<strong>de</strong> l'arxiu que ningú no havia<br />
tocat mai contenien tots els ingredients<br />
d'una novel·la: una part <strong>de</strong><br />
vida (els naixements, els viatges, els<br />
amors, <strong>les</strong> intrigues familiars...);<br />
també una bona part <strong>de</strong> mort (<strong>les</strong><br />
malalties, el dolor, <strong>les</strong> <strong>de</strong>funcions<br />
<strong>de</strong>ls nens petits...) i una gran part <strong>de</strong><br />
ficció, amb el relat <strong>de</strong>ls judicis entre<br />
germans a causa <strong>de</strong> <strong>les</strong> herències.<br />
''Últim estiu a<br />
Ordino" ja estava<br />
feta, només vaig<br />
haver d'escriure-la.<br />
El problema és que<br />
em vaig tornar<br />
addicte al joc <strong>de</strong><br />
barrejar la realitat i<br />
la ficció, i <strong>de</strong>s d'a<br />
<strong>les</strong>hores continuo<br />
travessant la frontera<br />
entre la història<br />
i la literatura
d'enterraments <strong>de</strong> persones vives i<br />
d'assassinats passionals. Unes històries<br />
que superarien <strong>les</strong> propostes<br />
més agosara<strong>de</strong>s <strong>de</strong> qualsevol imaginació<br />
(i la meua pot ser ben atrevida).<br />
Semblava com si tots aquells<br />
personatges volguessin emergir <strong>de</strong>l<br />
seu aïllament, igual que un geni<br />
malda per sortir <strong>de</strong> l'ampolla màgica<br />
on fa un segle que està tancat. La<br />
temptació va ser massa forta i allà<br />
mateix vaig obrir l'ampolla: vaig<br />
abandonar el treball d'història i em<br />
vaig posar a escriure la novel·la.<br />
Últim estiu a Ordino és, doncs,<br />
una novel·la que, com ja he dit en<br />
relació amb els records <strong>de</strong>ls anys al<br />
seminari, ja estava feta, només vaig<br />
haver d'escriure-la. El problema és<br />
que em vaig tornar addicte al joc <strong>de</strong><br />
barrejar la realitat i la ficció, i <strong>de</strong>s<br />
Sorprès al racó <strong>de</strong> treball per la camera <strong>de</strong>l Lluís, ei meu I<br />
d'a<strong>les</strong>hores continuo travessant la<br />
frontera entre la història i la literatura<br />
amb una temeritat <strong>de</strong> contrabandista<br />
que espero que no mereixi la persecució<br />
per part <strong>de</strong> <strong>les</strong> forces <strong>de</strong> l'ordre<br />
<strong>de</strong> cap <strong>de</strong> <strong>les</strong> dues disciplines.<br />
i per sobre <strong>de</strong> totes <strong>les</strong> històries i<br />
totes <strong>les</strong> novel·<strong>les</strong>, a Andorra vaig<br />
trobar bons companys, millors<br />
amics i la Pilar, la meua dona, que<br />
van fer que la sensació <strong>de</strong> provisionalitat<br />
d'emigrant amb què vaig arribar-hi<br />
s'anés convertint en la <strong>de</strong>terminació<br />
<strong>de</strong> quedar-me en el petit<br />
país per sempre.<br />
Si algun cop em <strong>de</strong>manen d'on<br />
sóc, contesto que sóc <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong>l<br />
Cinca, <strong>de</strong>ls Monegros, <strong>de</strong> Lleida, <strong>de</strong><br />
Barcelona, <strong>de</strong>l Matarranya (la comarca<br />
fronterera origen <strong>de</strong> la família<br />
<strong>de</strong> la meua dona), d'Andorra i <strong>de</strong><br />
^<br />
qualsevol lloc <strong>de</strong> França on visqui<br />
una noia amb cara <strong>de</strong> nina que va<br />
passar uns estius a Sarinyena. Com<br />
diria José Luis Sampedro, <strong>de</strong> qui he<br />
manllevat el títol d'aquestes línies,<br />
la vida s'ha confabulat per fer-me un<br />
home <strong>de</strong> la frontera. No vull sentirme<br />
d'un lloc concret si això comporta<br />
renunciar a ser-ne d'un altre,<br />
si m'impe<strong>de</strong>ix estar obert a <strong>de</strong>scobrir<br />
noves i<strong>de</strong>ntitats i noves experiències.<br />
Per acabar, he rescatat d'una<br />
publicació antiga un conte quasi<br />
oblidat, que ara he reescrit per fer-lo<br />
més curt. Em serveix per adonar-me<br />
que la temptació <strong>de</strong> barrejar la<br />
meua vida amb episodis imaginats<br />
és potser tan antiga com el <strong>de</strong>sig<br />
que em va fer esborronar el primer<br />
full <strong>de</strong> paper.<br />
17
"Nadal al seminari"<br />
Í8 Feia una estona que tenia els ulls oberts, <strong>de</strong>svetllat<br />
per la claror <strong>de</strong> cendra que s'esmunyia pels porticons<br />
mal ajustats que donaven al pati. Em quedava immòbil,<br />
disminuït en el clot que s'havia format al mig <strong>de</strong>l<br />
matalàs <strong>de</strong> llana, que era la millor peça <strong>de</strong>l meu aixovar<br />
<strong>de</strong> seminarista pobre. Ensumava perplex l'estranya<br />
barreja <strong>de</strong> pudor <strong>de</strong> boira i d'alè calent que <strong>de</strong>sprenia<br />
el son <strong>de</strong>ls trenta companys <strong>de</strong>l quart curs<br />
d'humanitats. Com cada matí, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la porta <strong>de</strong>ls lavabos<br />
i anunciada per un fort baf <strong>de</strong> pixum, va emergir<br />
la silueta <strong>de</strong>l prefecte <strong>de</strong> disciplina cordant-se la<br />
sotana com si fos una bragueta interminable. El vaig<br />
sentir passar davant <strong>de</strong>l meu llit fins a col·locar-se al<br />
bell mig <strong>de</strong> la "L" que dibuixava el dormitori, va aixecar<br />
lentament el cap, es va empènyer <strong>les</strong> ulleres al<br />
llarg <strong>de</strong>l nas i va picar <strong>de</strong> mans mentre cridava un estentori<br />
"Benedicamus Domino".<br />
"Deo Gratias", vam contestar els més optimistes.<br />
D'un temps ençà, havien circulat per <strong>les</strong> classes rumors<br />
insistents sobre la possibilitat <strong>de</strong> passar aquel<strong>les</strong><br />
vacances <strong>de</strong> Nadal amb la família. Encara recordava<br />
amb nostàlgia la primera vegada que vaig tornar al poble<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls nou mesos <strong>de</strong>l primer curs. Acostumat<br />
a <strong>les</strong> noves dimensions <strong>de</strong> Lleida (que gran que em<br />
semblava a<strong>les</strong>hores la ciutat!), vaig tenir la sensació<br />
El <strong>de</strong>sinterès<br />
per Texercici<br />
físic era una<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> moltes<br />
coses que<br />
compartia<br />
amb el Xavier<br />
que el poble s'havia encongit, que <strong>les</strong> cases eren més<br />
baixetes i els carrers, més curts i solitaris... com <strong>de</strong><br />
joguina. Quina gràcia, vaig pensar, creixés uns centí<br />
metres i no només t'ho recorda la parentela <strong>de</strong> manera<br />
incessant, sinó que et varia la perspectiva <strong>de</strong> <strong>les</strong> coses.<br />
El prefecte va tallar <strong>de</strong> soca-rel l'estat d'excitació<br />
provocat per la possibilitat que els rumors fossin,<br />
aquest cop sí, certs. Va donar-nos la notícia amb un<br />
<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> malícia: el rector havia <strong>de</strong>cidit que ens<br />
quedàvem un any més a passar el Nadal al seminari.<br />
Camí <strong>de</strong>l refectori, barrinava sobre la lentitud amb<br />
què podia transcórrer el temps quan no ets feliç,<br />
imagineu-vos, ens acabava d'explicar el director espi<br />
ritual en la prèdica matinal que el planeta Terra està<br />
fet <strong>de</strong> l'acer més resistent i que a l'entorn <strong>de</strong> l'equador<br />
dóna voltes, voltes i més voltes... una formiga. Quan<br />
l'erosió provocada per <strong>les</strong> petja<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l petit insecte<br />
hagi dividit l'esfera en dues meitats... (pausa estudia<br />
da), no haurà passat ni el primer segon <strong>de</strong> l'eternitat.<br />
Baixàvem <strong>les</strong> amp<strong>les</strong> esca<strong>les</strong> <strong>de</strong> marbre diamantí i<br />
vaig comprovar amb estupor que, erosiona<strong>de</strong>s pel pas<br />
d'incomptab<strong>les</strong> fileres d'alumnes silenciosos i avo<br />
rrits, els esglaons s'aprimaven al costat <strong>de</strong> la barana i<br />
<strong>de</strong> la paret fins a fer-se tallants com ganivets <strong>de</strong> sílex.<br />
Merda, el que em faltava... existia l'eternitat!
El <strong>de</strong>sinterès per l'exercici físic era una <strong>de</strong> <strong>les</strong> moltes<br />
coses que conripartia amb el Xavier, el noi prim <strong>de</strong><br />
cabells rinxolats que seia al meu costat a <strong>les</strong> classes<br />
<strong>de</strong> llatí. Ens acostumàvem a trobar, gossos solitaris, a<br />
la galeria <strong>de</strong>l primer pis, amb el nas enganxat al vidre<br />
<strong>de</strong>ls grans finestrals, provant <strong>de</strong> veure a través <strong>de</strong> l'entossudida<br />
boira <strong>les</strong> dues cistel<strong>les</strong> <strong>de</strong> la pista <strong>de</strong> bàsquet<br />
on jugaven els nostres companys. Allà mateix ~<br />
vam <strong>de</strong>cidir combatre l'avorriment <strong>de</strong>ls matins <strong>de</strong><br />
diumenge recloent-nos a l'aula <strong>de</strong> treballs manuals i<br />
aprofitar per participar en el concurs <strong>de</strong> pessebres que<br />
s'organitzava cada any.<br />
Durant el darrer mes <strong>de</strong> fred humit i anodí, vam<br />
passar moltes hores junts a tocar <strong>de</strong> l'estufa <strong>de</strong> closques<br />
d'ametlla. El Xavier era introvertit, <strong>de</strong> gestos<br />
suaus, quasi femenins, però d'una gran <strong>de</strong>terminació<br />
<strong>de</strong> caràcter. Seua havia estat la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> donar un sentit<br />
transcen<strong>de</strong>nt a la nostra obra: col·locaríem el naixement<br />
en una xiruca vella i atrotinada, oberta per la<br />
puntera, que representaria la gana al món; al costat,<br />
per l'interior d'una barra <strong>de</strong> pa amb la molla buidada,<br />
avançarien els Reis Mags, que simbolitzaven l'opulència.<br />
"Injustícia", vam <strong>de</strong>cidir com a lema <strong>de</strong> l'obra.<br />
(Anys <strong>de</strong>sprés, eminents sociòlegs s'encarregarien<br />
d'explicar per què els internats <strong>de</strong> capellans es<br />
van convertir en el brou <strong>de</strong> cultiu <strong>de</strong> joves rebels que<br />
alimentarien els partits d'esquerres i, fins i tot, els<br />
grups que durant la transició política serien partidaris<br />
<strong>de</strong> la lluita armada).<br />
El menjador era una sala rectangular <strong>de</strong> sostre<br />
altíssim i parets nues. Tres fileres llargues <strong>de</strong> tau<strong>les</strong> <strong>de</strong><br />
marbre blanc, rajo<strong>les</strong> <strong>de</strong>l mateix color fins a mitja<br />
paret i cadires negres. De lluny i abans que s'omplís<br />
<strong>de</strong> canalla, recordava la fredor <strong>de</strong> la sala d'autòpsies<br />
d'una morgue. De més a prop, <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> <strong>de</strong>scobrien<br />
el pas <strong>de</strong>l temps i els cops <strong>de</strong>ls coberts havien excavat<br />
profunds cràters en el marbre on es perdia una part<br />
consi<strong>de</strong>rable <strong>de</strong>l menjar amb què ens alimentàvem.<br />
Patates grises, ble<strong>de</strong>s grises, botifarra grisa... gust gris,<br />
color <strong>de</strong> boira.<br />
El prefecte havia <strong>de</strong>scobert una nova i sofisticada<br />
manera <strong>de</strong> fer-nos la guitza. Durant els àpats havíem<br />
<strong>de</strong> romandre en silenci mentre un alumne <strong>de</strong> filosofia<br />
<strong>de</strong>l seminari major llegia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'estrada; relats d'aventures<br />
al dinar i llibres d'hagiografia a la nit. En<br />
tremig d'un duel d'Scaramouche, o amb els mosqueters<br />
acorralats pels esbirros <strong>de</strong>l car<strong>de</strong>nal, feia sonar la<br />
campaneta per posar fi a l'escena fins a l'en<strong>de</strong>mà.<br />
Així va nàixer la meua passió per la lectura.<br />
Déu meu, que fart estava <strong>de</strong>ls capellans i... que<br />
afamat <strong>de</strong> manduca!<br />
La sessió <strong>de</strong> cinema s'esllanguia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> mitja tarda<br />
fins a l'hora <strong>de</strong> sopar. Calia aturar la projecció per<br />
canviar manualment cada bobina <strong>de</strong>l film. De vega<strong>de</strong>s,<br />
sortia la imatge al revés i el prefecte havia d'imposar<br />
la seua autoritat per controlar el xivarri al pati<br />
<strong>de</strong> butaques (Bé, això <strong>de</strong> butaques és un eufemisme<br />
que escau al relat; eren, en realitat, <strong>les</strong> mateixes cadires<br />
negres <strong>de</strong>l menjador posa<strong>de</strong>s en fileres). Aquell trimestre<br />
havíem vist els documentals <strong>de</strong> tots els projectes<br />
<strong>de</strong> la NASA, cedits graciosament, i com a colofó<br />
si<strong>de</strong>ral <strong>de</strong>l pla Marshall, pel consolat nord-americà <strong>de</strong><br />
Barcelona. Després <strong>de</strong>l darrer projecte Apol·lo, va<br />
aparèixer a la pantalla l'evangeli segons sant Mateu,<br />
<strong>de</strong> Pasolini. El Xavier i jo ens vam quedar astorats.<br />
Aquells Reis Mags es<strong>de</strong>ntegats, famèlics i austerament<br />
vestits eren els que hauríem volgut per al nostre pessebre<br />
<strong>de</strong> la xiruca. Com mai fins a<strong>les</strong>hores, la presència<br />
<strong>de</strong>l meu amic en la foscor <strong>de</strong> cinema es va tornar<br />
evi<strong>de</strong>nt i torbadora.<br />
En arribar al dormitori, una tristor <strong>de</strong> filòsof existencialista<br />
es dibuixava en l'expressió <strong>de</strong>ls meus companys,<br />
<strong>de</strong>cebuts per la <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong>l rector <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixarnos<br />
sense vacances amb la família. A través <strong>de</strong>l<br />
silenci feixuc que hi regnava, i com si volgués trobar<br />
un far en la foscor, vaig girar-me per contemplar la<br />
pell blanca i el rostre imberbe <strong>de</strong>l Xavier, que, dos llits<br />
més enllà, es posava un pijama raquític i <strong>de</strong>scolorit.<br />
Alguns minuts <strong>de</strong>sprés que el prefecte apagués els<br />
llums, encara notava com <strong>les</strong> rajo<strong>les</strong> perdien consistència<br />
sota els meus peus i una sensació <strong>de</strong>sconeguda<br />
m'enviava <strong>de</strong>s <strong>de</strong> tots els porus unes glopa<strong>de</strong>s<br />
d'ansietat que amb prou feines em permetien respirar.<br />
Recuperat el ritme <strong>de</strong>l pols, i <strong>de</strong> nou en aquella espècie<br />
<strong>de</strong> sarcòfag en què s'havia convertit el matalàs <strong>de</strong><br />
llana, la millor peça <strong>de</strong>l meu aixovar <strong>de</strong> seminarista<br />
pobre, vaig tenir la sensació que, malgrat tot, aquel<strong>les</strong><br />
podien ser unes bones vacances <strong>de</strong> Nadal.<br />
19
20<br />
LO R O V E L L DE L'OU<br />
Text ¡fotos: Enric Vicedo Rius<br />
La cultura <strong>de</strong>l vi<br />
Làmina francesa <strong>de</strong>l segle xix que reprodueix la biologia <strong>de</strong> la fil·loxera.<br />
El vi sempre ha estat un producte<br />
apreciat per <strong>les</strong> societats que en te<br />
nen el consum integrat <strong>de</strong> diverses<br />
maneres en la seua vida quotidiana.<br />
I això és cert, sigui quina sigui la<br />
qualitat d'aquest producte. D'altra<br />
banda, <strong>les</strong> campanyes actuals <strong>de</strong>ls<br />
sistemes públics <strong>de</strong> sanitat en el món<br />
occi<strong>de</strong>ntal, en què s'adverteix <strong>de</strong> la<br />
gravetat que pot tenir l'addicció<br />
alcohòlica, han generat una reacció<br />
per part <strong>de</strong> <strong>les</strong> empreses productores
<strong>de</strong> vi <strong>de</strong> qualitat, amb un fort suport<br />
per part d'especialistes en el bon<br />
menjar, en el sentit <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar la<br />
bondat <strong>de</strong>l vi consumit amb mo<strong>de</strong>rado<br />
i diferenciant-lo clarament <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> begu<strong>de</strong>s alcohòliques d'alta graduació.<br />
Si a això hi afegim els<br />
recents <strong>de</strong>scobriments sobre els<br />
beneficis per a la salut d'un consum<br />
limitat <strong>de</strong> vi, no ens ha d'estranyar<br />
que en <strong>les</strong> societats <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s<br />
cada cop més hi hagi interès per<br />
consumir vins <strong>de</strong> gran qualitat en els<br />
diversos moments <strong>de</strong> sociabilitat,<br />
tant familiar, professional o amical,<br />
que es produeixen al llarg <strong>de</strong> l'any. I<br />
vins amb <strong>de</strong>nominació d'origen,<br />
però més corrents, en alguns <strong>de</strong>ls<br />
àpats normals setmanals.<br />
Tot aquest procés ha contribuït a<br />
consi<strong>de</strong>rar el vi com un element<br />
més <strong>de</strong> la cultura occi<strong>de</strong>ntal, i no<br />
cal dir <strong>de</strong> l'específicament mediterrània.<br />
Com veurem en <strong>les</strong> pàgi<br />
nes que segueixen, la vinya i el vi<br />
han estat dues peces clau <strong>de</strong> la història<br />
europea, a la qual ens referirem<br />
principalment.<br />
La vinya com a instrument <strong>de</strong> transformació<br />
<strong>de</strong>l paisatge<br />
Els agricultors -a diferència <strong>de</strong>ls<br />
caçadors i recol·lectors- tenen uns<br />
habitatges propers als camps cultivats,<br />
amb la qual cosa <strong>de</strong>ixen el nomadisme.<br />
Lògicament preparar una<br />
terra per cultivar-hi cereals exigeix<br />
un esforç que contribueix <strong>de</strong>cisivament<br />
que el pagès s'arreli en un<br />
<strong>de</strong>terminat indret, encara que en<br />
diverses parts <strong>de</strong>l món -i no només<br />
la zona tropical sinó algunes zones<br />
europees riques amb boscos- han<br />
practicat agricultures itinerants basa<strong>de</strong>s<br />
en el cultiu d'una parcel·la<br />
durant un o dos anys per passar posteriorment<br />
a una altra.<br />
CASIc'i ULL RcViLf.- VttiiüKiiias<br />
Les plantes arbustives com la vi-<br />
Verema al Castell <strong>de</strong>l Remei, propietat productora <strong>de</strong> raïms i vi <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seua posada en explotació<br />
per part d'Ignasi Girona a la segona meitat <strong>de</strong>l segle xix.<br />
nya tenen una principal qualitat històrica.<br />
El treball i la inversió necessaris<br />
per posar en producció una<br />
vinya són molt grans. No només cal<br />
preparar el camp i adobar-lo, també<br />
s'han d'obtenir els ceps i, un cop<br />
plantats, s'ha d'esperar tres, quatre o<br />
cinc anys perquè comencin a produir.<br />
Aquestes circumstàncies fan<br />
que la concessió <strong>de</strong> vinyes sigui una<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> formes d'ocupació i poblament<br />
<strong>de</strong>l territori, perquè el pagès<br />
que es <strong>de</strong>dica a aquesta empresa<br />
quedarà fortament arrelat al territori,<br />
per la gran quantitat <strong>de</strong> treball i<br />
capitals esmerçats en la producció<br />
<strong>de</strong> raïm.<br />
Les concessions <strong>de</strong> terra per<br />
plantar vinya foren una <strong>de</strong> <strong>les</strong> accions<br />
impulsa<strong>de</strong>s pel monestir <strong>de</strong><br />
Poblet per tal <strong>de</strong> colonitzar i repoblar<br />
la Catalunya Nova. Com bé sabem,<br />
el Cister jugà un paper important<br />
a l'Europa medieval en la<br />
colonització <strong>de</strong> molts territoris. Per<br />
exemple, el 1146 atorgarà amb caràcter<br />
perpetu una vinya situada a<br />
Albesa a Bernat <strong>de</strong> Se<strong>de</strong>lla i a la<br />
seua muller Ermessèn; "...i tu Bernat<br />
la plantis i treballis el més bé que<br />
puguis i cada any ens donis, tu o els<br />
teus, a Déu i a Santa Maria <strong>de</strong> Poblet<br />
i als frares que hi serveixen la<br />
meitat <strong>de</strong> tots els fruits <strong>de</strong> la vinya<br />
que hem esmentat més amunt..." El<br />
mateix monestir donarà el 1168 un<br />
prat a Avinganya, prop <strong>de</strong>l Segre,<br />
per plantar-hi vinya. Tot i no ésser<br />
perpètua, aquesta donació té una<br />
llarga durada, ja que estarà vigent<br />
fins a la mort <strong>de</strong>ls fills <strong>de</strong> l'arrendatari.<br />
La plantació s'ha <strong>de</strong> fer en un<br />
termini <strong>de</strong> cinc anys, i també rebrà<br />
Poblet la meitat <strong>de</strong> la collita. Som<br />
davant, per tant, <strong>de</strong> dos exemp<strong>les</strong> <strong>de</strong><br />
contracte conegut com a complantatio,<br />
en el qual el propietari posa la<br />
terra, el pagès fa la plantació i resta<br />
21<br />
o
11<br />
el producte a parts iguals. Aquestes<br />
dues donacions són <strong>de</strong> <strong>les</strong> primeres<br />
que es feren <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la conquesta<br />
<strong>de</strong> la Catalunya Nova.<br />
S'entén fàcilment que els page<br />
sos a prop <strong>de</strong> la vinya o bé en la prò<br />
pia finca sembressin cereals per a la<br />
seua subsistència. A partit d'un ele<br />
ment central -el vinyet- es configu<br />
rava una explotació agrària, amb<br />
l'habitatge pagès, <strong>les</strong> diverses cons<br />
truccions i mitjans <strong>de</strong> producció<br />
necessaris per al bon funcionament<br />
<strong>de</strong> l'explotació: celler, premses,<br />
bótes...<br />
En altres moments històrics, els<br />
plantats <strong>de</strong> vinya contribuiran tam<br />
bé a ia configuració <strong>de</strong>l paisatge. Si<br />
en els casos anteriors la vinya era un<br />
element <strong>de</strong> poblament <strong>de</strong>l territori,<br />
en uns moments en què l'economia<br />
vitivinícola catalana no estava inte<br />
grada en els intercanvis comercials<br />
exteriors, al llarg <strong>de</strong> l'edat mo<strong>de</strong>rna,<br />
i especialment a partir <strong>de</strong>l segle xvii,<br />
la producció <strong>de</strong> vi i aiguar<strong>de</strong>nt és<br />
una <strong>de</strong> <strong>les</strong> especialitzacions <strong>de</strong> l'e<br />
conomia agrària catalana fins al<br />
punt que el paisatge agrari experi<br />
mentarà canvis importants fins a la<br />
crisi <strong>de</strong> la fil·loxera, el darrer terç<br />
<strong>de</strong>l segle xix.<br />
Tant si ens referim als informes<br />
<strong>de</strong>ls viatgers <strong>de</strong>l segle xviii al seu pas<br />
per Catalunya com si observem els<br />
bancals esglaonats <strong>de</strong> <strong>les</strong> vessants<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> muntanyes baixes catalanes,<br />
comprendrem la importància que la<br />
vinya havia tingut a Catalunya. En<br />
un informe <strong>de</strong> l'ajuntament <strong>de</strong><br />
Lleida <strong>de</strong>l 1792 s'evi<strong>de</strong>ncien els<br />
canvis experimentats durant el segle<br />
xviii i s'hi explicita l'extensió <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
vinyes:<br />
"... y iohre todo la agricultura se<br />
ha vivificado <strong>de</strong> tal modo, que ha<br />
mudado enteramente el aspecto <strong>de</strong><br />
esta comarca. Ésta, entonces [<strong>de</strong>s<br />
prés <strong>de</strong> la Guerra <strong>de</strong> Successió] no<br />
presentaba sino los tristes efectos <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>solación, y <strong>de</strong> la miseria; en<br />
unos vastísimos llanos <strong>de</strong>snudos <strong>de</strong><br />
todas plantas fructíferas, dilatadísi<br />
mos términos <strong>de</strong>spoblados, e incul<br />
tos; en que sólo se veían algunas<br />
horrorosas ruinas <strong>de</strong> edificios y<br />
lugares compuestos <strong>de</strong> unas misera<br />
b<strong>les</strong> casas <strong>de</strong> sola tierra, habitadas<br />
<strong>de</strong> unos vecinos constituidos en el<br />
estado más <strong>de</strong>plorable. Cuando al<br />
presente se ven en todas partes cam<br />
pos bien cultivados, gran<strong>de</strong>s plantí<br />
os <strong>de</strong> viñas, olivos, casas cómodas,<br />
y magníficas ig<strong>les</strong>ias levantadas <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> los cimientos, lugares y alquerías<br />
cuyos habitadores viven con como<br />
didad y lucimiento".<br />
En el cas <strong>de</strong>is bancals esglaonats<br />
hom <strong>de</strong>tecta l'enorme esforç fet per<br />
la pagesia per tal <strong>de</strong> garantir que la<br />
<strong>de</strong>forestació efectuada per tal <strong>de</strong><br />
plantar ceps no tingués efectes eco<br />
lògics negatius en els sòls. La utilit<br />
zació <strong>de</strong> pedra per tal <strong>de</strong> garantir<br />
l'estabilitat <strong>de</strong> <strong>les</strong> feixes ha significat<br />
que, un cop abandonats els cultius,<br />
la muntanya no hagi patit una erosió<br />
irreversible.<br />
Transport d'El Cortina,<br />
comerciant <strong>de</strong> vins<br />
<strong>de</strong> la Pobla <strong>de</strong> Segur.<br />
Sovint el nom d'algunes parti<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> diversos pob<strong>les</strong> catalans <strong>de</strong> clima<br />
mediterrani recor<strong>de</strong>n la importància<br />
<strong>de</strong>l cultiu <strong>de</strong> la vinya -partida <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
Rabasses, <strong>de</strong> <strong>les</strong> Vinyes, etc.-. I, <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s, com seria el cas <strong>de</strong> Vernet,<br />
encara es conserven els trulls ubi<br />
cats en un punt <strong>de</strong>l terme exterior al<br />
poble. De tota manera la separació<br />
entre cellers i trulls, i habitatge pa<br />
gès no és gaire habitual a la Cata<br />
lunya occi<strong>de</strong>ntal, on generalment<br />
els cellers s'ubicaven al soterrani <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> cases pageses. Com a exemple,<br />
esmentem el cas <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong><br />
Lleida, que el 1848 disposava se<br />
gons un registre municipal d'un<br />
centenar <strong>de</strong> cellers <strong>de</strong> diversa mida.<br />
Segurament un <strong>de</strong>ls moments en<br />
què la vinya tingué més presència a<br />
la Catalunya occi<strong>de</strong>ntal fou <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
la dècada <strong>de</strong>l 1870 fins a l'arribada<br />
<strong>de</strong> la fil·loxera, cap al 1895. Era tal<br />
el preu <strong>de</strong> venda <strong>de</strong>l vi que la vinya<br />
es plantà arreu fins i tot en una part<br />
significativa <strong>de</strong> <strong>les</strong> zones rega<strong>de</strong>s.<br />
La <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> vi per part <strong>de</strong> França<br />
primer i més tard per <strong>les</strong> comarques<br />
septentrionals catalanes afecta<strong>de</strong>s<br />
també pel flagell ho expliquen.
En la configuració <strong>de</strong>ls paisatges<br />
agraris catalans la fil·loxera significà<br />
un moment clau. La superfície <strong>de</strong>dicada<br />
a la vinya va davallar radicalment<br />
un cop recuperats els centres<br />
productors mediterranis, a final <strong>de</strong>l<br />
segle XIX. La província <strong>de</strong> Lleida<br />
aprofità la <strong>de</strong>manda durant més<br />
temps que <strong>les</strong> comarques vitiviníco<strong>les</strong><br />
septentrionals. La fil·loxera no es<br />
generalitzà fins al 1895 a <strong>les</strong> zones<br />
planes occi<strong>de</strong>ntals i encara més tard<br />
a <strong>les</strong> comarques <strong>de</strong> muntanya pirinenca<br />
mediterrània, com ara la conca<br />
<strong>de</strong> Tremp.<br />
La recuperació <strong>de</strong> la vinya amb<br />
ceps americans només es donà en<br />
aquells espais que tenien una especial<br />
capacitat <strong>de</strong> produir raïm <strong>de</strong><br />
qualitat. La vinya a la Catalunya<br />
occi<strong>de</strong>ntal, però, mantingué un cert<br />
pes fins a la dècada <strong>de</strong>ls anys cinquanta<br />
<strong>de</strong>l segle xx, moment en què<br />
l'agricultura començà a incorporar<br />
la producció <strong>de</strong> fruita dolça.<br />
La viticultura com a instrument <strong>de</strong><br />
control social<br />
Quan la propietat agrària està<br />
concentrada o té un elevat grau <strong>de</strong><br />
concentració és molt fàcil que els<br />
sectors benestants <strong>de</strong> la societat em<br />
prin la seua riquesa com a instru<br />
ment per controlar els altres sectors<br />
socials 0 la població menys benes<br />
tant. Les zones <strong>de</strong> producció vití<br />
cola no escapen a aquesta realitat.<br />
Els mecanismes <strong>de</strong> control social<br />
són molts i diversos, però voldríem<br />
<strong>de</strong>stacar-ne dos: la contractació<br />
agrària i la comercialització <strong>de</strong> la<br />
producció.<br />
Una <strong>de</strong> <strong>les</strong> formes contractuals<br />
especialment <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a la vinya<br />
és la rabassa morta. Som davant<br />
d'un contracte que sovint era <strong>de</strong><br />
llarga durada. Mentre no <strong>de</strong>sapare<br />
guessin <strong>les</strong> dues terceres parts <strong>de</strong>ls<br />
Oiütt<br />
fbtnez<br />
irmr ÀvH f' ""« ^*" jU^Mlít ^tjfii.
24<br />
La propaganda a favor <strong>de</strong>l consum <strong>de</strong>l vi no està exempta d'humor.<br />
al camp català, pel qual es va generar<br />
un fort moviment sindical que<br />
tingué en la Unió <strong>de</strong> Rabassaires el<br />
màxim exponent.<br />
Una altra <strong>de</strong> <strong>les</strong> formes <strong>de</strong> control<br />
relaciona<strong>de</strong>s amb la contractació<br />
agrària és la que es <strong>de</strong>senvolupa<br />
a <strong>les</strong> zones vifiviníco<strong>les</strong> <strong>de</strong> la Catalunya<br />
Vella -per exemple, a la regió<br />
<strong>de</strong> Girona o bé al Bages-. Els propietaris<br />
ten<strong>de</strong>ixen a donar sota contracte<br />
<strong>de</strong> rabassa morta, o mitjançant<br />
altres fórmu<strong>les</strong>, parcel·<strong>les</strong> molt<br />
petites. Sabem que el xviii és un<br />
segle <strong>de</strong> gran creixement <strong>de</strong>mogràfic<br />
a Europa i a Catalunya. Per tant,<br />
hi ha una gran disponibilitat <strong>de</strong> mà<br />
d'obra que cal retenir i evitar que<br />
emigri. Concedint contractes <strong>de</strong><br />
llarga durada a part d'aquesta població<br />
però en molt petites quantitats<br />
s'aconsegueix fixar la població<br />
al territori -al territori sota control<br />
<strong>de</strong>l propietari- i que aquesta page<br />
sia necessiti treballar fora <strong>de</strong> la seua<br />
explotació per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r viure -la<br />
qual cosa dóna al propietari una<br />
abundant mà d'obra barata-. Lò<br />
gicament, si ets un pagès díscol<br />
veuràs reduï<strong>de</strong>s <strong>les</strong> teues possibili<br />
tats <strong>de</strong> treball a <strong>les</strong> hisen<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
gent rica <strong>de</strong>l poble i <strong>de</strong> la zona.<br />
Finalment, ens hem referit a la<br />
comercialització com a forma <strong>de</strong><br />
control social. Aquests petits viticul<br />
tors -rabassaires o no- sovint no dis<br />
posen <strong>de</strong>l celler per fer vi, <strong>les</strong> seues<br />
cases són molt humils i amb poques<br />
estances. No en necessiten més per<br />
què tenen poca producció <strong>de</strong> raïm o<br />
<strong>de</strong> cereals. Un cop feta la verema<br />
han <strong>de</strong> vendre <strong>de</strong> seguida el raïm a<br />
algun propietari amb celler -segura<br />
ment a qui els ha fet el contracte-<br />
perquè en faci vi i el vengui. Lò<br />
gicament el petit viticultor vendrà<br />
barat -ja que la verema acaba <strong>de</strong> ser<br />
collida-, i serà el propietari benestant<br />
qui vengui el vi en el moment<br />
<strong>de</strong> preus més favorab<strong>les</strong>. Aquesta<br />
venda <strong>de</strong>l raïm és un altre moment<br />
crucial per al petit pagès. I novament<br />
tindrà un pes important la seua<br />
relació amb el propietari, qui podrà<br />
pagar preus que tot i ser baixos no<br />
ho siguin tant.<br />
Fins i tot, quan a començament<br />
<strong>de</strong>l segle xx proliferin els sindicats<br />
cooperatius, hi haurà moltes dificultats<br />
per comercialitzar in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment<br />
el vi al mercat, atesa l'existència<br />
<strong>de</strong> xarxes comercials molt ben<br />
establertes i la necessitat, moltes vega<strong>de</strong>s<br />
urgent, <strong>de</strong> diner per part d'aquestes<br />
cooperatives.<br />
El vi com a aliment i proveïdor d'energia<br />
El gran contingut calòric <strong>de</strong>l<br />
raïm i <strong>de</strong>l vi han fet d'aquest producte<br />
un component essencial <strong>de</strong> la<br />
dieta en diverses zones <strong>de</strong> la Mediterrània,<br />
com seria el cas català.<br />
L'època <strong>de</strong> la sega <strong>de</strong>ls cereals exigeix<br />
una gran <strong>de</strong>spesa d'energia per<br />
part <strong>de</strong>ls treballadors agraris, la qual<br />
cosa suposa una important ingesta<br />
d'aliment. Pensem que la sega es fa<br />
al juny i que convé treure ràpidament<br />
el cereal <strong>de</strong>l camp en previsió<br />
d'alguna tempesta inesperada. Per<br />
això la jornada laboral és <strong>de</strong> sol a<br />
sol. Pràcticament cada hora s'aturava<br />
la sega i es menjava o bevia.<br />
Cada casa oferia els aliments que<br />
tenia a l'abast, que sempre incloïen<br />
tragos <strong>de</strong> vi i d'alguns <strong>de</strong>rivats<br />
alcohòlics.<br />
Però segurament quan els <strong>de</strong>rivats<br />
<strong>de</strong>l raïm constitueixen un veritable<br />
aliment -i no com en el cas <strong>de</strong> la<br />
sega, quan és suplement energètic<br />
davant una <strong>de</strong>spesa diària molt<br />
gran- és quan s'empra el most per
fer alguns productes que es conser<br />
ven durant llargues tempora<strong>de</strong>s i que<br />
serveixen com a berenar <strong>de</strong>ls nens o<br />
com a postres en els dies <strong>de</strong> festa <strong>de</strong>l<br />
llarg hivern. El most cuit, o també<br />
anomenat vi dolç o vi cuit, s'obtenia<br />
fent bullir en una cal<strong>de</strong>ra una part<br />
<strong>de</strong>l most abans <strong>de</strong> fermentar al trull.<br />
Un cop bullit, el vi es posava en una<br />
bóta tot esperant <strong>les</strong> festes d'hivern<br />
per gaudir-ne. A tot arreu el most<br />
cuit era la base <strong>de</strong> <strong>de</strong>rivats força nu<br />
tritius. Dos exemp<strong>les</strong> comarcals ens<br />
serveixen <strong>de</strong> mostra.<br />
A la conca <strong>de</strong> Tremp, amb uns<br />
pocs litres <strong>de</strong> vi cuit, farina i molls <strong>de</strong><br />
nous, conjuntament bullits, es feia el<br />
mostillo. Es <strong>de</strong>ixava en plats i s'endu<br />
ria <strong>de</strong>ixant-lo uns pocs dies en una<br />
estança airejada. La mainada, en <strong>les</strong><br />
èpoques en què <strong>les</strong> famílies no dispo<br />
saven <strong>de</strong> gaires dolços, apreciava<br />
La verema a la població segarrenca<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> Oluges.<br />
(Arxiu Fotogràfic <strong>de</strong> l'IEl)<br />
molt aquest producte com a postres<br />
d'hivern, i el menjava sol o amb pa .<br />
Així mateix, el peraf s'obtenia<br />
amb un procediment semblant al<br />
mostillo, però amb alguns ingre<br />
dients diferents: el vi cuit es barreja<br />
va amb farina, peres i albergínies,<br />
amb un llarg perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> bullicio. Era<br />
un tipus <strong>de</strong> confitura que es posava<br />
a sobre el pa i es guardava en gerres.<br />
A l'Urgell, es Teià mostillo i tam<br />
bé una confitura, seguint el procedi<br />
ment <strong>de</strong> fer el perat. Els ingredients<br />
que es combinaven amb el most i la<br />
farina eren el codony, <strong>les</strong> figues, el<br />
meló i la síndria.<br />
La cultura <strong>de</strong>l vi com a forma <strong>de</strong><br />
sociabilitat<br />
Tal vegada un <strong>de</strong>ls aspectes més<br />
significatius <strong>de</strong> la cultura <strong>de</strong>l vi és la<br />
possibilitat d'establir relacions so<br />
cials. I això era així <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong><br />
la collita fins al nivell <strong>de</strong>l gaudi <strong>de</strong>l<br />
vi. Els pagesos, quan havien <strong>de</strong> ser<br />
vir vi per cortesia a un veí o persona<br />
que no els eren grats, servien el vi<br />
<strong>de</strong> pitjor qualitat, <strong>de</strong> segona premsa-<br />
da, 0 bé que ja era una mica picat.<br />
En canvi, quan la visita era grata, el<br />
tast <strong>de</strong>l vi experimentava un canvi<br />
radical.<br />
Generalment la verema era en<br />
comanada a <strong>les</strong> dones, perquè es<br />
consi<strong>de</strong>rava que tenien una especial<br />
capacitat <strong>de</strong> no trencar el raïm. Això<br />
sí, per un salari menor que si ho fes<br />
sin els homes. En canvi, aixafar el<br />
raïm per fer el most era reservat als<br />
homes perquè -<strong>de</strong>ien-, si ho feien<br />
<strong>les</strong> dones, el vi que se'n <strong>de</strong>rivava no<br />
tindria gust.<br />
De fet, era freqüent la presència<br />
<strong>de</strong> veremadores <strong>de</strong> fora, sovint jo-<br />
25<br />
o<br />
O
26<br />
Lleida encara exportava vi els anys quaranta <strong>de</strong>l segle xx. Vista <strong>de</strong> la duana <strong>de</strong> Les. (Arxiu Fotogràfic <strong>de</strong> l'IEl)<br />
ves, fil<strong>les</strong> <strong>de</strong> pagesos que necessitaven<br />
ingressos complementaris per<br />
tirar endavant la família. En ocasions<br />
formen petits grups, col<strong>les</strong>,<br />
amb una responsable o cap <strong>de</strong><br />
colla. Cada una d'aquestes unitats<br />
era contractada per una <strong>de</strong>terminada<br />
casa amb producció suficient<br />
per necessitar mà d'obra <strong>de</strong> fora la<br />
família.<br />
Per a <strong>les</strong> noies d'altres èpoques<br />
era fonamental po<strong>de</strong>r participar en<br />
la verema, ja que això els permetia<br />
la coneixença amb nois <strong>de</strong> la població<br />
on treballaven i, d'aquesta manera,<br />
po<strong>de</strong>r formar una nova parella<br />
i tal vegada una família. Si bé en<br />
<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s zones catalanes només<br />
es feia ball en acabar la verema,<br />
a <strong>les</strong> terres <strong>de</strong> Lleida, segons la<br />
memòria popular, els balls es feien<br />
diàriament a la nit. Costa <strong>de</strong> creure<br />
que hagi estat així, ja que <strong>de</strong>sprés<br />
d'una llarga jornada <strong>de</strong> treball <strong>les</strong><br />
forces minven, però també és cert<br />
que el context <strong>de</strong> sociabilitat gene<br />
rat per aquesta activitat era una op<br />
ció que no es podia evitar. En tot<br />
cas, cal tenir en compte que la vere<br />
ma en zones com la Catalunya occi<br />
<strong>de</strong>ntal no s'allargava en el temps.<br />
Era una verema tardana, feta a l'oc<br />
tubre, i en l'Antic Règim els ajunta<br />
ments fixaven <strong>les</strong> dates en què s'ha<br />
via <strong>de</strong> realitzar, que no solien ésser<br />
perío<strong>de</strong>s massa llargs. A la plana <strong>de</strong><br />
Lleida era habitual, quan la verema<br />
era a punt <strong>de</strong> finalitzar, fer <strong>les</strong> típi<br />
ques coques <strong>de</strong> recapte -amb sardi<br />
na, tomàquet, pebrot, albergínia, all<br />
i julivert- que servien per a l'àpat fi<br />
nal. Aquest i els balls finals es feien,<br />
sovint, a <strong>les</strong> eres.<br />
La religiositat popular o altres ti<br />
pus <strong>de</strong> creença jugaven també un<br />
paper important pel que fa a la viti<br />
cultura. Per tal d'evitar mals que<br />
perjudiquessin els vinyets, es col·locaven,<br />
sovint, branques d'olivers o<br />
d'altres arbres beneïts a <strong>les</strong> vores <strong>de</strong>l<br />
camps. També a la Lluna s'atribuïa<br />
un paper clau per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar<br />
el moment per realitzar <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
tasques. A l'Urgell hom creia<br />
que calia fer la poda durant la lluna<br />
vella, per tal d'evitar malalties als<br />
sarments. Era també en aquest moment<br />
quan s'havia <strong>de</strong> tallar el raïm<br />
<strong>de</strong> penjar.<br />
El costumari català és ple <strong>de</strong><br />
cançons i balls relacionats amb la<br />
verema. Així mateix, la verema generava<br />
tot un conjunt <strong>de</strong> dites, <strong>de</strong><br />
refranys. Poques cançons i poques<br />
dites populars han arribat fins a nosaltres.<br />
Moltes dites eren conegu<strong>de</strong>s<br />
a molts pob<strong>les</strong> i, per tant, resulta<br />
molt difícil conèixer-ne l'origen.<br />
De fet, existeix una cultura reia-
cionada amb la verema i el vi que<br />
forma part <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> <strong>les</strong> zones<br />
productores.<br />
f/s raïms per Sant Miquel dolcegen<br />
com la mel, és una dita que cal<br />
situar, originàriament, a <strong>les</strong> terres <strong>de</strong><br />
Lleida. Ens indica que la verema es<br />
farà a l'octubre i no al setembre,<br />
com es recull al Costumari <strong>de</strong> Joan<br />
Ama<strong>de</strong>s, i és una cronologia que<br />
s'aplica a zones com el Penedès. A<br />
la Segarra hom <strong>de</strong>ia Madura ei raïm<br />
a l'agost i el setembre dóna el most,<br />
refrany que potser és una adaptació<br />
d'algun d'exterior a la zona, ja que<br />
aquí el most no es tenia fins a l'octubre.<br />
Si es veremava abans <strong>de</strong>l moment<br />
a<strong>de</strong>quat, un s'arriscava: El vi<br />
d'agost no fa bon most.<br />
Algunes dites fan referència al<br />
po<strong>de</strong>r calòric <strong>de</strong>l vi o, en to humorístic,<br />
al <strong>de</strong>safiament <strong>de</strong> la llei <strong>de</strong> la<br />
Les parres eren un ele<br />
ment comú <strong>de</strong>l paisatge<br />
català, els fruits <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
quals també servien d'ali<br />
ment. Casa a Vernet,<br />
comarca <strong>de</strong> la Noguera.<br />
(Arxiu Fotogràfic <strong>de</strong> l'ÍEI)<br />
gravetat: El porró al pit dóna calor;<br />
Si vol xerricar, xerrica; que <strong>de</strong>l porró,<br />
ben alçada, com més llarga és la<br />
rajada, més el cor s'endolcifica; El<br />
porró com més s'alça, més s'abaixa.<br />
La dita típicament lleidatana a la<br />
dona borratxa no se li fa el vi agre<br />
presenta una realitat que <strong>de</strong>via ser<br />
poc freqüent en <strong>les</strong> cases pageses,<br />
justament la dona duia un ampli<br />
conjunt <strong>de</strong> tasques relatives al manteniment<br />
<strong>de</strong> la família i poc temps li<br />
quedava per a aquestes coses.<br />
En realitat, hi ha un component<br />
discriminatori <strong>de</strong> la dona en aquest<br />
món <strong>de</strong> la viticultura, ja que cobra<br />
salaris més baixos tot i ser reconeguda<br />
la seua bona feina pel que fa a la<br />
collita <strong>de</strong>l raïm, però no pot xafar-lo<br />
perquè el most sortiria sense sabor.<br />
De fet, aquests elements discriminatoris<br />
estan en sintonia amb el paper<br />
que jugava la dona en aquestes societats.<br />
Joan Ama<strong>de</strong>s ens dóna la<br />
versió original <strong>de</strong> l'anterior refrany<br />
lleidatà. A la bona borratxa no se li<br />
fa el vi agreía referència a l'ampolla<br />
-dita borratxa- que servia per dur el<br />
vi als camps i que quan era <strong>de</strong> bona<br />
qualitat niantenia la qualitat <strong>de</strong>l vi.<br />
Han passat anys <strong>de</strong>s que el<br />
1914, a Sant Sadurní d'Anoia, es fes<br />
la primera festa <strong>de</strong> la verema a Espanya.<br />
En els nostres dies la tendència<br />
a recuperar o crear noves festes<br />
populars s'ha traduït en l'establiment<br />
d'algunes festes relaciona<strong>de</strong>s<br />
amb la verema o el vi en zones <strong>de</strong><br />
llarga tradició vitivinícola o <strong>de</strong> tradició<br />
més recent. Això sí, amb una<br />
estètica que recorda els sistemes tradicionals<br />
<strong>de</strong> vida i producció, mitificant-los<br />
i oblidant que, sovint, <strong>les</strong><br />
persones en aquel<strong>les</strong> societats tenien<br />
unes condicions d'existència<br />
força limita<strong>de</strong>s. Les ordinacions que<br />
es conserven en els arxius locals intentaven<br />
protegir els interessos <strong>de</strong>ls<br />
propietaris i <strong>de</strong> la fiscalitat municipal<br />
davant picaresques o robatoris,<br />
en ocasions fets per veïns amb pocs<br />
recursos.<br />
Bibliografia mínima<br />
AA DD Viñas, bo<strong>de</strong>nas y mercados. El cambio<br />
técnico en la vitivinicultura española,<br />
1850-1936. Saragossa: Prensas Universi<br />
tarias, 2001.<br />
FERRER, L La vinya al Bjfjes, Mil anys d'elabo<br />
ració <strong>de</strong> vi. Manresa: Centre d'Estudis <strong>de</strong>l<br />
Bages, 1998.<br />
CARDEÑES, D.; VICEDO, E. La vinya i el vi a <strong>les</strong><br />
terres <strong>de</strong> Lleida. Historia i Cultura. Lleida:<br />
Pagès Editors, 1993<br />
GÍRALE, E. (coord.) Vinyes i vins: Mil anys<br />
d'història. Barcelona; Publicacions <strong>de</strong> la<br />
Universitat <strong>de</strong> Barcelona, 1993<br />
IRAR, L. fí llibre <strong>de</strong>ls vins <strong>de</strong> Catalunya. Bar<br />
celona: Edicions Cap Roig, 1988<br />
27<br />
CD
28<br />
A N A I R o N S<br />
Texr i foros: Francesc Móra i Presas<br />
'Torcas'' i 'lagunas''<br />
Vista aèria <strong>de</strong> part <strong>de</strong> Las Lagunas, <strong>de</strong>s d'on po<strong>de</strong>m observar-ne la perfecta planta circular.<br />
Tot i que no ho he manifestat<br />
mai, he <strong>de</strong> confessar que no sóc gai<br />
rebé gens partidari que en aquesta<br />
publicació apareguin artic<strong>les</strong> <strong>de</strong><br />
temàtiques que no tinguin cap mena<br />
<strong>de</strong> relació amb <strong>les</strong> terres pallareses,<br />
i millor, si pot ésser, aneuenques.<br />
Malgrat això, ara faltaré als meus<br />
principis, però cal reconèixer que<br />
tinc motius que em serveixen <strong>de</strong>
coartada. Com recordareu, al meu<br />
darrer escrit, en l'ÀRNICA núm. 55<br />
<strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre passat, parlava <strong>de</strong>ls<br />
estanys càrstics <strong>de</strong>l Pallars. Doncs<br />
bé, aquest estiu he anat a voltar per<br />
la província <strong>de</strong> Cuenca (<strong>de</strong>ixem per<br />
als puristes allò <strong>de</strong> Conca, car aquella<br />
ciutat mai pertangué a la corona<br />
d'Aragó i cal respectar la seua grafia,<br />
tal com nosaltres volem que es<br />
respecti la nostra, per exemple a<br />
Lérida i a Gerona). I dins d'aquella<br />
província vaig visitar dos paratges<br />
que molt bé expliquen el fenomen<br />
<strong>de</strong>ls afloraments càrstics en terrenys<br />
calcaris.<br />
Las Torcas <strong>de</strong> los Palancares<br />
(Torca: Bòfia o dolina molt gran)<br />
És una regió formada per calcàries<br />
cretàciques amb un profund<br />
carst i una manifestació superficial<br />
en forma <strong>de</strong> nombroses bòfies (més<br />
<strong>de</strong> dues dotzenes), gairebé totes <strong>de</strong><br />
grans dimensions, <strong>de</strong> boca perfectament<br />
circular i que al fons tenen<br />
una sortida en terreny permeable o<br />
bé un <strong>de</strong>sguàs que origina una font<br />
intermitent, <strong>de</strong> manera que no formen<br />
llacs ni estanys. Excepte la<br />
Torca <strong>de</strong>l Sumi<strong>de</strong>ro, que es troba<br />
uns dos quilòmetres al sud i a força<br />
menys altitud, cosa per la qual hom<br />
suposa, com el mateix nom indica,<br />
que és el <strong>de</strong>sguàs <strong>de</strong> l'aigua filtrada<br />
per algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> bòfies <strong>de</strong> més<br />
amunt.<br />
Tot plegat forma un conjunt<br />
agrupat <strong>de</strong> <strong>de</strong>pressions càrstiques,<br />
amb aspecte <strong>de</strong> cràters volcànics<br />
que tenen unes vores abruptes, verticals,<br />
vertiginoses, generalment<br />
inaccessib<strong>les</strong> als seus fons coberts<br />
<strong>de</strong> vegetació <strong>de</strong> boix, romaní i<br />
pinassa que els dóna un aspecte<br />
encara més misteriós i tenebrós. Ens<br />
envolta el silenci penetrant d'una<br />
zona allunyada i la imposant pre-<br />
Torca la<br />
Rubia<br />
Croquis <strong>de</strong> l'itinerari <strong>de</strong> la visita a Las Torcas.<br />
séncia <strong>de</strong>is cing<strong>les</strong> grisencs <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
fondala<strong>de</strong>s; l'esplanada s'imposa<br />
mostrant el po<strong>de</strong>rós origen geolò<br />
gic, marcat pels trencaments, els<br />
cing<strong>les</strong>, <strong>les</strong> coves i <strong>les</strong> fondala<strong>de</strong>s;<br />
una tranquil·la solitud impregna els<br />
roquissars feréstecs que componen<br />
la serra <strong>de</strong> Los Palancares: és un<br />
terreny abrupte on la natura ha fet<br />
poques concessions a l'home.<br />
Torca la Ballena<br />
Torca Larga<br />
Torca <strong>de</strong>l<br />
Medio<br />
Celemín<br />
El seu paratge allunyat i solitari<br />
ha propiciat l'existència <strong>de</strong> bonics<br />
mites i llegen<strong>de</strong>s que el poble ha<br />
creat i els ha donat noms propis: La<br />
Covacha, El Torcazo, La Honda, La<br />
Larga, La Rubia (la més especta<br />
cular), La <strong>de</strong>l Lobo (la més bella). La<br />
<strong>de</strong> la Novia (la més fonda)...<br />
Aquesta darrera amb la mateixa lle<br />
genda tan coneguda <strong>de</strong> la núvia que<br />
19<br />
o<br />
ai.
30<br />
La Torca <strong>de</strong>l Lobo.<br />
se suicida abans <strong>de</strong> malcasar-se<br />
amb qui no vol, com ja trobem a<br />
Collegats. També la <strong>de</strong>l Lobo té la<br />
seua i també una mica coneguda: és<br />
la d'aquell caçador que mentre empaitava<br />
un llop, el sorprèn la brufera,<br />
el torb, i s'ha <strong>de</strong> refugiar en la<br />
mateixa cova <strong>de</strong>l llop que, tot i ser<br />
el seu enemic, és qui li dóna escalfor<br />
i el salva <strong>de</strong> morir congelat.<br />
A l'entrada d'aquesta zona trobem<br />
una gran esplanada per aparcar-hi,<br />
i al costat, una caseta d'informació<br />
que facilita els itineraris,<br />
perquè en un parell d'hores caminem<br />
circularment per aquest paratge<br />
suggeridor i silenciós on la<br />
geomorfologia és el plat fort <strong>de</strong> l'excursió.<br />
Però no acaben aquí <strong>les</strong> sorpreses.<br />
Ara anirem cap a Las<br />
Lagunas.<br />
Croquis <strong>de</strong> l'itinerari <strong>de</strong> la<br />
visita a Las Lagunas <strong>de</strong><br />
Cañada <strong>de</strong>l Hoyo.
La Laguna <strong>de</strong>l Tejo.<br />
Las Lagunas <strong>de</strong> Cañada <strong>de</strong>l Hoyo<br />
El xoc visual <strong>de</strong> la nostra ruta se<br />
ra el sorprenent encontre amb Las<br />
Lagunas. Des <strong>de</strong> Las Torcas surt una<br />
pista molt dolenta, més apta per a<br />
un totterreny que no per a un turis<br />
me, però en una dotzena <strong>de</strong> quilò<br />
metres i ben lentament po<strong>de</strong>m arri<br />
bar a Las Lagunas. Aquest paratge es<br />
troba a un nivell molt més baix que<br />
el <strong>de</strong> Las Torcas i al costat mateix <strong>de</strong><br />
la carretera que va <strong>de</strong> La Cañada a<br />
Val<strong>de</strong>moro. Ens hi fiquem per em<br />
portar-nos la il·lusió <strong>de</strong> contemplar<br />
un autèntic paradís esquitxat <strong>de</strong> be<br />
l<strong>les</strong>es naturals.<br />
Aquestes llacunes tenen el ma<br />
teix origen càrstic que <strong>les</strong> bòfies, pe<br />
rò l'esmentat <strong>de</strong>snivell que hi ha<br />
entre els dos indrets és el causant<br />
<strong>de</strong>l seu estat hídric. L'embut format<br />
per aquestes grans dolines ha arribat<br />
a un estrat molt profund i impermeable<br />
que encara no han trobat<br />
Las Torcas superiors i que ha provocat<br />
la formació <strong>de</strong>ls llacs.<br />
De totes maneres, aquest indret<br />
és d'una extensió més reduïda, on<br />
trobarem només set /agunas i tres<br />
ioícas. A la mateixa entrada hi ha<br />
una esplanada per a aparcament i<br />
immediatament s'hi veuen tres llacunes<br />
perfectament circulars: la <strong>de</strong><br />
La Cruz i <strong>les</strong> dues <strong>de</strong>l Tejo; <strong>de</strong>sprés,<br />
cal baixar un fort pen<strong>de</strong>nt fins a arribar<br />
a <strong>les</strong> altres quatre, també completament<br />
rodones: la Llana, la Parra<br />
i <strong>les</strong> dues <strong>de</strong> Las Car<strong>de</strong>nillas.<br />
En un paisatge nul <strong>de</strong> relleus<br />
pronunciats, amb suaus i mo<strong>de</strong>stos<br />
pen<strong>de</strong>nts que baixen progressivament<br />
vers el riu Guadazón, on<br />
l'escadussera presència arbòria a<br />
penes trenca l'horitzontalitat, cada<br />
estany és un món, i recórrer-los tots<br />
es<strong>de</strong>vé una experiència que et <strong>de</strong>ixa<br />
la sensació que encara en voldries<br />
més.<br />
Al costat <strong>de</strong> la Laguna Llana<br />
po<strong>de</strong>m trobar <strong>les</strong> tres bòfies en <strong>les</strong><br />
quals la seua erosió encara no ha<br />
arribat a la capa freática: el Torcazo<br />
Colorao i las Torcas Mellizas. Espectaculars<br />
aquestes dues darreres,<br />
en estar separa<strong>de</strong>s per esveltes i verticals<br />
columnes calcàries i plenes<br />
d'exuberant vegetació.<br />
Aquest tomb el po<strong>de</strong>m efectuar<br />
en menys <strong>de</strong> dues hores, si bé el<br />
recorregut no és tan planer com<br />
l'anterior.<br />
Po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar que amb<br />
aquests exemp<strong>les</strong> <strong>de</strong> fenòmens<br />
geològics resta pa<strong>les</strong>ament <strong>de</strong>mostrada<br />
la formació <strong>de</strong> <strong>les</strong> llacunes<br />
d'origen càrstic.<br />
31<br />
C3
32<br />
B E C U L L A<br />
Per Josep Vinaròs<br />
Fotos: Arxiu personal Ramon Noguera<br />
La Polifònica <strong>de</strong> Puig-reig<br />
De la sardana al cant coral<br />
El mestre Ramon Noguera, director <strong>de</strong> la Coral Polifònica <strong>de</strong> Puig-reig.<br />
Ens endinsem en la vida i <strong>de</strong>sen<br />
volupament <strong>de</strong> la prestigiosa Coral<br />
Polifònica <strong>de</strong> Puig-reig, que amb<br />
una especial significació vigoritza la<br />
cultura musical <strong>de</strong>l nostre país.<br />
N'és el director el mestre Ramon<br />
Noguera, que molt amablement ens<br />
mostra la seu social <strong>de</strong> C al Prat, <strong>de</strong><br />
la qual <strong>de</strong>staca la sala d'assaigs,<br />
l'estudi d'enregistraments, la vitrina<br />
curulla d'obsequis i records <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
diverses actuacions, i el seu atapeït
La colla Joventut Sardanista <strong>de</strong> Puig-reig, ai concurs <strong>de</strong>l Poble Espanyol <strong>de</strong> Barcelona, el 1967, on va rebre el primer premi.<br />
arxiu <strong>de</strong> partitures. La Polifònica <strong>de</strong><br />
Puig-reig és una formació sólida<br />
conreada per la mà mestra <strong>de</strong>ls seu<br />
director, que la creà i l'ha dirigit<br />
durant 35 anys. Una persona au<br />
todidacta d'excel·lents qualitats<br />
musicals que, amb la seua tenacitat<br />
i tossu<strong>de</strong>ria, ha sabut créixer musi<br />
calment, juntament amb una colla<br />
d'amics pre<strong>de</strong>stinats a conquerir els<br />
més ambiciosos èxits artístics.<br />
La Polifònica <strong>de</strong> Puig-reig és una<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> corals més acredita<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
Principat, és versàtil, i amb la matei<br />
xa seriositat afronta un programa <strong>de</strong><br />
música popular, americana, <strong>de</strong> pel-<br />
lícu<strong>les</strong> 0 polifònica. Els oratoris,<br />
amb més exigència musical, els in<br />
terpreta amb una rellevant qualitat.<br />
Avui és la coral que fa més concerts<br />
<strong>de</strong> Catalunya, amb més <strong>de</strong> vuitanta<br />
actuacions l'any. La bona accepta<br />
ció i l'escalf <strong>de</strong>l ptiblic són l'esperó<br />
més important que els mena a supe<br />
rar-se cada dia. El rigor és el camí<br />
per arribar a sobrepassar <strong>les</strong> fites<br />
projecta<strong>de</strong>s en cada moment. En el<br />
25è aniversari, la coral rebé la creu<br />
<strong>de</strong> Sant Jordi <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong><br />
Catalunya, per la seua tasca cultural<br />
i especialment per la qualitat musi<br />
cal que honora el nostre país.<br />
Ateses <strong>les</strong> dificultats que repre<br />
senten els compromisos professio<br />
nals, d'estudis 0 <strong>de</strong> família <strong>de</strong> cada<br />
component, és una tasca difícil tirar<br />
endavant un <strong>de</strong>terminat projecte.<br />
Certament, <strong>les</strong> persones actives i<br />
entusiastes po<strong>de</strong>n abastar tot allò<br />
que es proposin, però sempre serà<br />
amb un total lliurament per tal <strong>de</strong><br />
vèncer <strong>les</strong> no poques dificultats que<br />
poc a poc aniran presentant-se pel<br />
camí, a voltes plens <strong>de</strong> bardisses. Els<br />
cal, doncs, ser tenaces i conse<br />
qüents.<br />
Els orígens d'aquesta insigne<br />
coral rauen en el sardanisme <strong>de</strong><br />
competició. Avui cada un <strong>de</strong>ls<br />
membres és un sardanista vocacio<br />
nal que no oblidarà mai quines són<br />
<strong>les</strong> seues arrels.<br />
L'any 1950 es fundà l'Agrupació<br />
Amunt i Crits, <strong>de</strong>stinada a organitzar<br />
una ballada <strong>de</strong> sardanes cada mes;<br />
malauradament es dissolgué. Sis<br />
anys més tard es constituí la nova<br />
agrupació Amics <strong>de</strong> la Sardana, <strong>de</strong><br />
la qual es<strong>de</strong>vingueren dues col<strong>les</strong><br />
sardanistes: una portava el mateix<br />
nom <strong>de</strong> l'entitat, i l'altra fou la Jo<br />
ventut Sardanista. La primera colla<br />
no va fer la caminada massa llarga;<br />
la segona fou la que adquirí un sòlid<br />
prestigi reconegut per tot l'ambient<br />
sardanista.<br />
L'any 1960 la colla Joventut<br />
Sardanista, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> ballar i con<br />
querir grans èxits per tot el Prin-<br />
33
34<br />
cipat, organitzà el primer concurs<br />
regional <strong>de</strong> col<strong>les</strong> sardanistes a la<br />
vila que els va veure néixer. En Ramon<br />
Noguera fou el ferm activista<br />
apassionat i animador <strong>de</strong> la cultura<br />
popular <strong>de</strong> la comarca.<br />
Al Bages, Juli Santcliments també<br />
fou un altre <strong>de</strong>stacat impulsor <strong>de</strong><br />
l'activitat cultural; l'any 1962, quan<br />
era presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l'Agrupació Manresana<br />
<strong>de</strong> Folklore, Ramon Noguera<br />
li proposà d'unir esforços i organitzar<br />
<strong>les</strong> dues entitats <strong>de</strong> manera conjunta<br />
el concurs <strong>de</strong> <strong>les</strong> comarques<br />
Bages-Bergadà <strong>de</strong> col<strong>les</strong> sardanistes.<br />
La iniciativa es va portar a terme, i la<br />
colla Joventut Sardanista <strong>de</strong> Puigreig<br />
hi obtingué el primer premi. Els<br />
que vam conèixer aquella colla<br />
sabem prou bé que el resultat fou<br />
just.<br />
L'any 1966, per tal <strong>de</strong> commemorar<br />
el <strong>de</strong>sè aniversari <strong>de</strong> la Colla<br />
Sardanista <strong>de</strong> Puig-reig, es va celebrar<br />
la cloenda <strong>de</strong>l Campionat<br />
Comarcal <strong>de</strong> col<strong>les</strong> que, com no<br />
podia ser d'una altra manera, tingué<br />
lloc a Puig-reig. A en Ramon<br />
Noguera se li concedí el premi<br />
Francesc Juanola, per la millor activitat<br />
individual realitzada a favor<br />
<strong>de</strong> la sardana.<br />
L'any 1967 la colla Joventut<br />
Sardanista <strong>de</strong> Puig-reig conquerí el<br />
primer premi en el concurs celebrat<br />
al Poble Espanyol <strong>de</strong> Barcelona.<br />
Aquell mateix any, feren la incursió<br />
en el món <strong>de</strong>l cant.<br />
Animats per mossèn Josep Besora<br />
i Olivera, una persona entusiasta<br />
<strong>de</strong>l cant coral, la colla va participar<br />
en una Trobada <strong>de</strong> Corals, i a<br />
més va organitzar, amb la col·laboració<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> cob<strong>les</strong> La Principal <strong>de</strong> la<br />
Bisbal i La Principal <strong>de</strong> Caçà <strong>de</strong> la<br />
Selva, els concerts <strong>de</strong> fi <strong>de</strong> temporada.<br />
Tot seguit promogué concerts,<br />
conferències, concursos <strong>de</strong> sardanes,<br />
aplecs, etc. El seu treball fou<br />
premiat per l'Agrupació Manresana<br />
<strong>de</strong> Folklore amb el premi Símbol,<br />
per la millor tasca cultural <strong>de</strong> la Catalunya<br />
Centre i el 1974 la Unió <strong>de</strong><br />
Col<strong>les</strong> Sardanistes li lliurà el premi<br />
extraordinari en reconeixement a la<br />
seua tasca cultural.<br />
Com s'indicava anteriorment,<br />
mossèn Josep Besora promovia un<br />
grup coral i en vàries ocasions els<br />
sardanistes hi col·laboraven. Un dia<br />
la colla es plantejà formar el seu<br />
propi cor, i es va crear la Coral<br />
Sardanista <strong>de</strong> Puig-reig, dirigida pel
Estrena <strong>de</strong> la "Cantata <strong>de</strong> la Terra", amb )oan Albert Amargos, autor <strong>de</strong> la música; Josep Pons, director <strong>de</strong> l'orquestra, i Ramon Noguera, director <strong>de</strong>l cor.<br />
La lletra és <strong>de</strong> Joaquim Puig.<br />
mestre Clitnent Llorens i Bonsfills.<br />
Compaginava <strong>les</strong> actuacions sarda<br />
nistes amb els concerts. Més tard el<br />
director es veié obligat a <strong>de</strong>ixar la<br />
coral i Ramon Noguera passà a diri<br />
gir el cor. Veient que sonava força<br />
bé es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix a obrir-lo a tothom,<br />
cercant altres cantaires i formant un<br />
cor important <strong>de</strong> més <strong>de</strong> cinquanta<br />
membres, amb <strong>les</strong> cor<strong>de</strong>s ben com<br />
pensa<strong>de</strong>s, cosa no sempre fàcil d'a<br />
conseguir.<br />
En Ramon Noguera, home <strong>de</strong><br />
molta empenta i propulsor <strong>de</strong> gestes<br />
grans, va tenir la tenacitat d'estudiar<br />
i preparar-se per tal d'emprendre<br />
una singladura important; el mestre<br />
Virgili, en un curset a Manresa, li<br />
ensenyà direcció coral i tècnica<br />
vocal, que <strong>de</strong>sprés ell impartí als<br />
cantaires. Molt aviat ja es veié que<br />
la coral era molt diferent <strong>de</strong> <strong>les</strong> al<br />
tres. Poc a poc s'anava formant un<br />
estil autodidacte que imprimia un<br />
caràcter molt especial al cor.<br />
Foren uns anys esplendorosos<br />
<strong>de</strong>l grup sardanista, <strong>de</strong>l qual es<strong>de</strong><br />
vingueren moltes parel<strong>les</strong> que arri<br />
baren al matrimoni. Aquella situa<br />
ció ambivalent fou molt difícil <strong>de</strong><br />
suportar, ja que uns mateixos inte<br />
grants havien d'assajar amb la colla<br />
sardanista i en acabar, havien <strong>de</strong> fer-<br />
ho amb la coral. El treball era tan<br />
intens que s'imposava el cansament<br />
a la il·lusió i voluntat d'anar enda<br />
vant. L'any 1978 van aparèixer<br />
serioses dificultats, que obligaren a<br />
formar dos grups concrets: un es<br />
<strong>de</strong>dicaria sols a <strong>les</strong> sardanes i l'altre<br />
a la coral. Davant la necessitat <strong>de</strong><br />
renovació <strong>de</strong> la colla sardanista es<br />
presentà un nou problema, atès que<br />
la joventut <strong>de</strong>l poble no sintonitzava<br />
amb el sardanisme, i en conseqiJèn-<br />
cia els relleus es feien molt difícils.<br />
Els veterans es veieren obligats a<br />
ballar per manca <strong>de</strong> joves a la coll,<br />
però no podia ser per gaire temps<br />
perquè l'edat no perdona.<br />
En veure que la situació era irre<br />
versible, Ramon Noguera i altres<br />
membres <strong>de</strong> la coral feren una apos<br />
ta seriosa pel cant i <strong>de</strong>ixaren la tasca<br />
<strong>de</strong> persuasió en la recerca <strong>de</strong> nous<br />
membres sardanistes. En arribar<br />
l'any 1980 la crisi s'agreuja per la<br />
incorporació d'alguns joves al ser<br />
vei militar. El 1981 es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix<br />
seguir un sol camí, el <strong>de</strong> la coral, i la<br />
colla sardanista <strong>de</strong>ixa d'existir.<br />
Amb un grup tan nombrós, era<br />
lògic esperar que més tard o més<br />
35
^c<br />
36<br />
d'hora apareixerien problemes <strong>de</strong><br />
convivència o <strong>de</strong> diversitat <strong>de</strong> criteris,<br />
però sempre s'han resolt en acabar<br />
l'assaig, plantejant el problema<br />
i, entre tots, buscant-hi la solució<br />
més escaient. L'entusiasme i la mà<br />
esquerra <strong>de</strong>l seu director fan que <strong>les</strong><br />
dificultats se superin i el cor pugui<br />
seguir el seu camí ascen<strong>de</strong>nt. Cal<br />
pa<strong>les</strong>ar que entre els components figuren<br />
famílies senceres, pares i fills,<br />
tots ells <strong>de</strong>stacats diletans.<br />
En una visita al Centre Català <strong>de</strong><br />
Veneçuela es plantejà una confusió<br />
important que afectaria el nom <strong>de</strong> la<br />
coral. Els amfitrions esperaven una<br />
colla sardanista que cantava, i es<br />
trobaren davant una coral autèntica,<br />
que no sols ballava sardanes; es<strong>de</strong>vinia<br />
necessari prendre una <strong>de</strong>cisió i<br />
treure la paraula sardanista <strong>de</strong>l nom<br />
Estrena <strong>de</strong> "Flor <strong>de</strong> cotó", al pavelló d'esports <strong>de</strong> Puig-reig.<br />
<strong>de</strong>l grup. Es consi<strong>de</strong>rà que no era<br />
lògic ni coherent mantenir el qualificatiu<br />
que els i<strong>de</strong>ntificava com a<br />
sardanistes, quan ja no n'eren com a<br />
colla <strong>de</strong> competició; calia aclarir el<br />
sentit autèntic <strong>de</strong> la coral, i <strong>de</strong>cidiren<br />
posar-se el nom <strong>de</strong> Coral Polifònica<br />
<strong>de</strong> Puig-reig.<br />
A partir <strong>de</strong>l moment en què s'afrontaren<br />
<strong>les</strong> grans obres polifòniques<br />
<strong>de</strong>ls compositors més celebrats,<br />
la coral va anar evolucionant<br />
constantment en agilitat, seguretat i<br />
qualitat, fins a assolir un nivell interpretatiu<br />
que els permet abordar<br />
qualsevol obra, per difícil que pugui<br />
ser. Si bé el rang ja era important,<br />
mai no han oblidat els seus orígens.<br />
Cal assenyalar, però, que en totes <strong>les</strong><br />
programacions <strong>de</strong> la coral hi ha sardanes;<br />
l'opció que aquells sarda<br />
nistes feren pel cant no els ha allunyat<br />
mai <strong>de</strong> la sardana, i fins i tot<br />
n'organitzen dues balla<strong>de</strong>s a l'any.<br />
En el programa nou per a aquest<br />
2003, a la primera part figuren obres<br />
<strong>de</strong> Schubert, Men<strong>de</strong>lssohn i Elgar, i<br />
a la segona, dues sardanes, música<br />
americana, operística, etc. El sardanisme<br />
el porten a la sang. Sempre<br />
han intentat agradar el públic amb<br />
<strong>les</strong> seues programacions i no s'han<br />
relaxat mai oferint obres <strong>de</strong> poca<br />
vàlua musical, objectiu no gens<br />
fàcil. És important per a tothom<br />
mantenir un equilibri satisfactori a<br />
l'hora <strong>de</strong> programar.<br />
La Polifònica <strong>de</strong> Puig-reig pot interpretar<br />
programes més o menys<br />
variats i <strong>de</strong> fàcil <strong>de</strong>lectació, encara<br />
que també han interpretat l'oratori<br />
d'£/ Messies <strong>de</strong> Hàn<strong>de</strong>l, La Creació
A la plaça Catalunya <strong>de</strong> Buenos Aires, cantant una sardana amb l'acompanyament d'una orquestra fent <strong>les</strong> funcions <strong>de</strong> cobla.<br />
<strong>de</strong> Haycln, el Rèquiem <strong>de</strong> Mozart, la<br />
Novena Simfonia <strong>de</strong> Beethoven,<br />
lOctava Simfonia <strong>de</strong> Mahier, a<br />
l'Auditori <strong>de</strong> Barcelona; l'òpera<br />
Cristóbal Colón, <strong>de</strong> Lleonard Ba<br />
lada, al Gran Teatre <strong>de</strong>l Liceu, etc.<br />
De <strong>les</strong> obres d'especial significació<br />
que ha cantan la Polifònica cal as<br />
senyalar /esús Christ Superstar,<br />
Godspell, una selecció d'f/ Pes<br />
sebre <strong>de</strong> Pau Casals, i sobretot <strong>de</strong>s<br />
taca l'òpera rock A Chorus Line<br />
acompanyats per orquestra.<br />
Com a obres insignes que han<br />
marcat la verta<strong>de</strong>ra qualitat <strong>de</strong> la<br />
coral, volem fer un especial esment<br />
<strong>de</strong> l'oratori d'f/ Messies, sota la<br />
direcció <strong>de</strong>l mestre Manuel Cabero<br />
(amb qui Ramon Noguera va am<br />
pliar els seus coneixements en un<br />
curs <strong>de</strong> direcció coral). Vuitanta<br />
cantaires es van lliurar a uns assaigs<br />
intensius <strong>de</strong> cent hores durant diver<br />
sos mesos <strong>de</strong>l 1986.<br />
Una altra actuació memorable<br />
fou el Rèquiem <strong>de</strong> Mozart sota la di<br />
recció <strong>de</strong>l mestre Albert Argudo,<br />
amb l'Orquestra Simfònica <strong>de</strong>l Va<br />
llès, amb actuacions a Puig-reig,<br />
Berga, Saba<strong>de</strong>ll, Figueres i Vilanova<br />
i la Geltrú. L'any 1990, coincidint<br />
amb el segon centenari <strong>de</strong> la mort<br />
<strong>de</strong> Mozart, la coral va cantar en<br />
catorze ciutats catalanes el Rèquiem<br />
i la Missa Brevis, amb orquestra i<br />
direcció <strong>de</strong>l mestre Ramon No<br />
guera. El 1992, amb l'Orquestra<br />
Simfònica <strong>de</strong>l Vallès i direcció<br />
d'Albert Argudo, cantà la part coral<br />
<strong>de</strong> La Creació, <strong>de</strong> loseph Haydn, i<br />
aquell mateix any interpretà, com ja<br />
s'ha dit, l'òpera Cristóbal Colón.<br />
Ha actuat en vàries ocasions al<br />
Palau <strong>de</strong> la Música Catalana, al Saló<br />
<strong>de</strong>l Tinell. El Messies l'han cantat a<br />
Santa Maria <strong>de</strong>l Mar. Han actuat en<br />
diversos països d'Europa, Àsia i<br />
Amèrica. Po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>stacar-ne Es<br />
panya, Itàlia, Holanda, l'antiga Txe<br />
coslovàquia, Portugal, França Bèl<br />
gica, Suïssa, Polònia, Hongria,<br />
Àustria, Veneçuela, Filipines, Israel,<br />
Mèxic, Argentina, Xile etc. La Po<br />
lifònica ha enregistrat i editat una<br />
quinzena <strong>de</strong> CD, amb obres <strong>de</strong>ls<br />
més diversos estils que ens mostren<br />
el seu ampli abast musical.<br />
Ha obtingut un extraordinari ni<br />
vell qualitatiu, fruit d'una tècnica<br />
vocal molt <strong>de</strong>purada i d'un treball<br />
rigorós, inspirat en els sentiments i<br />
estructurat amb el talent <strong>de</strong>l seu<br />
director, assumit per una munió<br />
d'homes i dones que tenen clars els<br />
seus objectius. Als membres que<br />
van entrant els requereixen un mi-<br />
37
38<br />
nim <strong>de</strong> qualitats i la correcta lectura<br />
<strong>de</strong> solfa, si pot ser amb els cinc cursos<br />
que s'exigeixen al Conservatori.<br />
A causa <strong>de</strong> la formació musical que<br />
tenen molts joves, aquest requeriment<br />
ha estat bastant fàcil: avui hi<br />
ha components que interpreten algun<br />
instrument, d'altres que tenen<br />
cursos d'harmonia, algun curs <strong>de</strong> direcció,<br />
i fins i tot <strong>de</strong>u o dotze tenen<br />
estudis <strong>de</strong> cant. Tot plegat fa que no<br />
sigui sorprenent la qualitat d'aquesta<br />
coral que, a més, té quatre o cinc<br />
veus solistes <strong>de</strong> verta<strong>de</strong>ra vàlua.<br />
La Coral Polifònica <strong>de</strong> Puig-reig<br />
aplega components la majoria <strong>de</strong>l<br />
poble i també <strong>de</strong> <strong>les</strong> comarques <strong>de</strong>l<br />
Berguedà i Bages, fins i tot alguns<br />
viuen a Barcelona. És aquest un aspecte<br />
que cal valorar positivament,<br />
atès que no és fàcil assistir als assaigs<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> diversos indrets fora <strong>de</strong> la<br />
població. La mateixa atracció <strong>de</strong>l<br />
Interpretant temes <strong>de</strong>l musical "Cats"<br />
Qualsevol moment és bo per assajar. A la piscina d'un "kibbutz", a Israel.<br />
col·lectiu i l'afecció pel cant possibiliten<br />
la superació <strong>de</strong> qualsevol esforç.<br />
La figura <strong>de</strong>l director és <strong>de</strong>cisi-<br />
va, i pel fet d'estar jubilat té temps<br />
per assumir moltes responsabilitats.<br />
És el centre <strong>de</strong> tot el grup, lliurat<br />
totalment a aquesta tasca tan lloable<br />
i a voltes tan difícil. El pianista Josep<br />
M. Conangla fa <strong>les</strong> funcions <strong>de</strong><br />
sotsdirector i alhora comparteix amb<br />
el director la funció d'arranjador. En<br />
els assaigs, sempre a la nit, es té molta<br />
cura <strong>de</strong> l'afinació, l'ajustament i el<br />
rigor, factors <strong>de</strong>cisius per po<strong>de</strong>r<br />
aconseguir una excel·lent qualitat.<br />
Aquestes són unes pinzella<strong>de</strong>s<br />
que ens volen donar a conèixer, i si<br />
pot ser, traslladar-nos al petit món<br />
engrescador <strong>de</strong> la Polifònica <strong>de</strong> Puigreig.<br />
Cantant es po<strong>de</strong>n distreure problemes<br />
que tothom té un dia o un<br />
altre, i qui sap si és un bàlsam que<br />
ajuda a la superació. També ells, amb<br />
<strong>les</strong> seues prodigioses veus po<strong>de</strong>n ser<br />
l'empara per a molts que els escoltem.<br />
Des d'aquest escrit, els esperonem<br />
a seguir la seua singladura, que<br />
tan bé fa per a la cultura històrica <strong>de</strong><br />
Catalunya. Per molts anys.
Memòries d'un bon<br />
tros <strong>de</strong> segle<br />
Diuen que aquest llibre -Ferran Blasi, El retorn <strong>de</strong>l temps (Memòries d'un bon<br />
tros <strong>de</strong> segle), Publicacions <strong>de</strong> l'Abadia <strong>de</strong> Montserrat, 2001- és com una suc<br />
cessió <strong>de</strong> contes que, tanmateix, relaten fets reals, històrics, <strong>de</strong>ls quals no pocs<br />
s'han es<strong>de</strong>vingut a <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong> a o la d'Aran, o han tingut per protagonistes,<br />
en alguna mesura, gent pallaresa o d'arrels pirinenques, com l'autor.<br />
Potser per això, no hi havia mancat el suggeriment perquè els qui van presentar<br />
l'obra al Col·legi <strong>de</strong> Periodistes <strong>de</strong> Catalunya, Ramon Tamames i Sebastià<br />
Auger, autors <strong>de</strong>l pròleg i <strong>de</strong> l'epíleg, ho fessin també a Esterri. Era una mostra<br />
d'estimació per a tots els qui han posat el nom al llibre, i també per als habi<br />
tants d'aquel<strong>les</strong> contra<strong>de</strong>s.<br />
Tanmateix, si alguna viabilitat podia haver tingut la ¡<strong>de</strong>a, ara cal abandonar-la,<br />
perquè <strong>les</strong> circumstàncies han canviat, ja que fa ben poc s'ha produït el traspàs<br />
<strong>de</strong>l malaguanyat Sebastià Auger.<br />
Fem-ho doncs d'una altra manera, i oferim-ne unes quantes pàgines.<br />
L ' A R N A<br />
Text i fotos: Ferran Blasi<br />
39
^<br />
El comerç<br />
Esterri <strong>d'Àneu</strong>. Evarist Birbe Blasi llaurant. (4-9-1943)<br />
L'estima que per tants motius he<br />
hagut <strong>de</strong> tenir pel comerç, amb <strong>les</strong><br />
ocasions que aquesta activitat ofereix<br />
per a <strong>les</strong> relacions humanes, i la<br />
influència mútua d'uns i altres, amb<br />
vista a una entesa <strong>de</strong> tothom, pot tenir<br />
alguna arrel en els records que<br />
s'han guardat a la família, <strong>de</strong> la<br />
manera <strong>de</strong> funcionar <strong>de</strong> casa Casovall<br />
d'Esterri, i també <strong>de</strong> la d'altres<br />
parents, d'una i altra banda, que es<br />
<strong>de</strong>dicaren a aquesta activitat.<br />
A la casa pairal d'Esterri tenien<br />
botiga <strong>de</strong> queviures i <strong>de</strong> tot allò que<br />
a <strong>les</strong> zones rurals se sol necessitar<br />
per a la subsistència, i s'ocupaven<br />
també <strong>de</strong> la distribució <strong>de</strong> la Tabacalera<br />
per a un ampli sector <strong>de</strong> la<br />
muntanya. A tal fi era necessària una<br />
bona organització <strong>de</strong>l transport <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> merca<strong>de</strong>ries -la logística diríem<br />
ara- que en aquest cas era pròpia,<br />
amb bones recu<strong>les</strong> <strong>de</strong> mu<strong>les</strong>, mena<strong>de</strong>s<br />
per acreditats traginers, i una<br />
bona entesa amb els hostals en què<br />
s'havien d'aturar, al llarg <strong>de</strong>l camí,<br />
entre Esterri i Tàrrega -o Targa, com<br />
<strong>de</strong>ien per allà-, i Barcelona o Lleida,<br />
0 per anar a la Vall d'Aran.<br />
Havien <strong>de</strong> vendre en molts casos<br />
a terminis, i cobrar en l'època <strong>de</strong> la<br />
fira 0 <strong>de</strong> la collita, però no succeïa<br />
pas com en aquells establiments en<br />
què <strong>les</strong> factures s'engreixen sense<br />
seriosa comprovació, i el comerciant<br />
acaba rescabalant-se <strong>de</strong>l pagès,<br />
econòmicament endarrerit,<br />
amb una finca, o dues.<br />
Hi ha un episodi que ho podria<br />
confirmar: el visqué, a Barcelona,<br />
als primers temps <strong>de</strong> la guerra, una<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> fil<strong>les</strong> <strong>de</strong> casa Casovall -Tomassa-,<br />
mestra i que dirigia, com a<br />
funcionària <strong>de</strong> la Diputació, un centre<br />
<strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> menors, siti a l'avinguda<br />
<strong>de</strong> Vallvidrera.<br />
Anava un dia pel carrer, i <strong>de</strong><br />
lluny la veu un home jove, i se li<br />
adreça sense dubtar-hi: "Tu et dius.<br />
<strong>de</strong> cognom, Birbe i Blasi, i ets d'Esterri."<br />
I en confirmar-li que així era,<br />
un cop refeta <strong>de</strong> la sorpresa, és ella<br />
qui replica: "I en què ho has conegut?"<br />
L'home respon: "T'assemb<strong>les</strong><br />
molt a la teua mare, Rita Blasi."<br />
I llavors li explica que ell era fill<br />
d'un oficial <strong>de</strong> carrabiners, i havia<br />
viscut a Esterri. "Érem molts germans,<br />
i la teua mare, quan anàvem<br />
a la botiga a comprar, sempre hi afegia<br />
coses <strong>de</strong> més, sense cobrar-<strong>les</strong>."<br />
Deia aquest jove que era una manera<br />
bonica d'ajudar-los, i remarcava<br />
la diferència que en això hi havia<br />
amb altres botigues.<br />
La informà que es <strong>de</strong>ia Ortiz, i<br />
que tenia comandament en <strong>de</strong>terminat<br />
vaixell <strong>de</strong> l'armada, i insistí perquè,<br />
en cas <strong>de</strong> qualsevol necessitat,<br />
l'anés a veure, i faria el que calgués.<br />
I per aquest camí, aquella tia meua,<br />
no sense audàcia, va aconseguir<br />
treure <strong>de</strong> la presó primer un parent, i<br />
<strong>de</strong>sprés, almenys un altre.
Aquest <strong>de</strong>spreniment no privava<br />
que aquel<strong>les</strong> generacions haguessin<br />
tingut molta iniciativa i sentit <strong>de</strong>ls<br />
negocis. Es conta que un any el<br />
padrí Joan havia fet una bona provisió<br />
<strong>de</strong> calendaris i que, en espera <strong>de</strong><br />
distribuir-los, compareix a Esterri un<br />
venedor ambulant oferint també el<br />
mateix producte i que, immediatament<br />
va reaccionar, encarregant a<br />
un <strong>de</strong>ls seus fills, Manuel, encara un<br />
nen, que sortís immediatament al<br />
carrer a vendre'ls, i li ensenyà un<br />
eslògan amb el qual els podia anunciar:<br />
"El calendari nou, que en<strong>de</strong>vina<br />
quan plou i el vent que bufa."<br />
El continuador <strong>de</strong> la botiga,<br />
Agustí, que no tenia res <strong>de</strong> calculador,<br />
i era molt <strong>de</strong>sprès, sempre estava<br />
disposat a fer un favor. I també en<br />
aquells temps <strong>de</strong> <strong>de</strong>sori, que foren<br />
els <strong>de</strong> la guerra, no tingué enemics, i<br />
no va ser mai greument mo<strong>les</strong>tat, ni<br />
pels uns ni pels altres, tot i que no<br />
<strong>de</strong>ixà <strong>de</strong> dir <strong>les</strong> coses clares a tothom,<br />
sense abdicar <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues<br />
conviccions. Tanmateix, va haver <strong>de</strong><br />
sofrir també <strong>les</strong> requises <strong>de</strong> què eren<br />
objecte els qui no figuraven com a<br />
amics <strong>de</strong>ls qui manaven. I com que<br />
no els podia donar diners, l'anaven<br />
espoliant <strong>de</strong>l que li quedava a la<br />
botiga.<br />
Era bon caçador, com el seu<br />
pare. I quan el dia no li era propici,<br />
tenia els seus recursos. Vet aquí que,<br />
en una ocasió, per no tornar a casa<br />
amb el sarró buit, va comprar un<br />
parell <strong>de</strong> guatl<strong>les</strong> en un poble <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
rodalies -Son <strong>de</strong>l Pi- i, com és natural,<br />
no va explicar a ningú l'origen<br />
<strong>de</strong>l botí fins que un dia, una dona<br />
d'aquell poble va entrar a la botiga i<br />
adreçant-se a la padrina li <strong>de</strong>mana<br />
que li canviï <strong>les</strong> mone<strong>de</strong>s que li va<br />
donar el seu fill, en pagament <strong>de</strong> la<br />
caça, perquè eren falses. No cal<br />
aclarir que no era pas a propòsit que<br />
havia agafat aquel<strong>les</strong>, sinó que van<br />
ser <strong>les</strong> primeres amb què es va topar<br />
al calaix <strong>de</strong> la botiga.<br />
I tornant a la tenda, no crec pas<br />
que fos per una forma generosa <strong>de</strong><br />
comportar-se que es va anar reduint<br />
el volum fins a tancar-se com a tal,<br />
sinó per <strong>les</strong> dificultats <strong>de</strong>l moment, i<br />
per circumstàncies familiars: en<br />
pocs anys, van morir dos fills <strong>de</strong><br />
l'Agustí-Neus i Joan-, i ell i la seua<br />
esposa Ares. Més tard, cap als anys<br />
50 es va tornar a obrir -era el temps<br />
<strong>de</strong> la construcció <strong>de</strong> la gran central<br />
d'Hidroelèctrica <strong>de</strong> Catalunya-, bé<br />
que per poc temps, fins que els<br />
altres dos fills -Rita i Josep- van<br />
anar a viure a Barcelona i a<br />
Cerdanyola, respectivament.<br />
A l'esmentada àvia, Rita, li va<br />
tocar <strong>de</strong> sofrir molt, i ha quedat com<br />
a paradigma <strong>de</strong> persona pacient; va<br />
perdre el marit, molt jove, i sola va<br />
haver <strong>de</strong> tirar endavant els nou fills;<br />
va arrossegar tota la vida dolors ciàtics,<br />
i va patir <strong>les</strong> conseqüències<br />
d'un greu acci<strong>de</strong>nt d'automòbil que<br />
l'obligà a estar gairebé un any ai llit;<br />
va veure la mort, primer d'un fill solter,<br />
i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l'hereu i <strong>de</strong> la nora<br />
La Guingueta, edifici <strong>de</strong> l'antiga escola. {Orca 1982)<br />
que havien <strong>de</strong> continuar la casa, i<br />
ella va acabar <strong>de</strong> fer pujar els dos<br />
néts que hi quedaven: els esmentats<br />
Rita i Josep; i va morir, a Barcelona,<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> complicacions d'una fractura<br />
<strong>de</strong> fèmur, <strong>de</strong> la qual s'estava recuperant.<br />
Sempre va tenir l'ajut d'una fe<br />
profunda i d'una pietat sincera.<br />
A Isil<br />
Des d'Esterri, la meua mare va<br />
fer algun viatge a Barcelona, i també<br />
el meu pare, en l'altre sentit, pujava<br />
<strong>de</strong> tant en tant al Pallars. D'acord<br />
tots dos, la mare va <strong>de</strong>manar una<br />
plaça <strong>de</strong> mestra interina, i va procurar<br />
que fos a prop <strong>de</strong> la frontera, per<br />
si es feia convenient, vista l'evolució<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> coses, passar a França. Li<br />
van donar la d'Isil (Gil). L'estada en<br />
aquest poble, situat al costat <strong>de</strong> la<br />
Noguera Pallaresa, va anar acompanyada<br />
<strong>de</strong> moltes satisfaccions,<br />
per la bona acollida <strong>de</strong> tothom. Ens<br />
van allotjar a l'immoble que reunia<br />
segurament més bones condicions:<br />
Casa d'ignàsia on, a més <strong>de</strong>ls amos<br />
-Ferran Sempau i la seua muller Elvira<br />
i els fills- hi havia també altres<br />
estadants forasters. Era una família<br />
4/<br />
^c
^2<br />
Isil, església parroquial. Ferran Blasi Roquet. (C. 1982) Rita Blasi Esquerre, vídua <strong>de</strong> )oan Birbe Camp. Hort <strong>de</strong> Casovall, 1943<br />
ben situada, mo<strong>de</strong>radament d'esquerra,<br />
que ens van tractar amb<br />
molta consi<strong>de</strong>ració i afecte.<br />
L'agraïment <strong>de</strong> la gent es manifestava<br />
<strong>de</strong> moltes maneres, en<br />
<strong>de</strong>talls com <strong>de</strong>ixar un pollastre o<br />
una dotzena d'ous a la gatera <strong>de</strong> la<br />
porta -el forat per on entren i surten<br />
els gats-, sense saber qui els havia<br />
<strong>de</strong>ixat. Per la proximitat amb França,<br />
no mancava qui -com Petit <strong>de</strong><br />
Gil- anava a Sant Girons, a l'Arièja,<br />
a comprar coses que aquí faltaven,<br />
com ara sucre i cafè, i ens <strong>les</strong> facilitava<br />
en molt bones condicions. De<br />
tant en tant anàvem a Esterri, i havíem<br />
<strong>de</strong> fer, sempre a peu, <strong>les</strong> dues<br />
hores <strong>de</strong> trajecte, i normalment portant<br />
algun paquet.<br />
Un <strong>de</strong>ls pocs successos <strong>de</strong>sacostumats<br />
va ser el pas <strong>de</strong>l nombre <strong>de</strong><br />
caminants que havien travessat la<br />
frontera per aquells llocs no gaire<br />
vigilats: eren voluntaris <strong>de</strong> <strong>les</strong> Briga<strong>de</strong>s<br />
Internacionals que volien lluitar<br />
al costat <strong>de</strong>ls republicans, però<br />
els pactes entre <strong>les</strong> potències estrangeres,<br />
<strong>de</strong> no intervenció en els assumptes<br />
d'Espanya, feien que hi<br />
hagués dificultats formals perquè hi<br />
entressin, i per això escollien fronteres<br />
secundàries. Van passar, <strong>de</strong> paisà<br />
i lleugers d'impedimenta, enmig <strong>de</strong><br />
manifestacions <strong>de</strong> simpatia, i <strong>de</strong> la<br />
gatzara, sobretot, <strong>de</strong> la gent jove.<br />
)o anava a l'escola <strong>de</strong>ls nois, que<br />
estava a càrrec d'un mestre força<br />
competent, que es <strong>de</strong>ia Brufau, fervent<br />
republicà, que era <strong>de</strong> l'Urgell.<br />
Les dues famílies -<strong>de</strong>l mestre i <strong>de</strong> la<br />
mestra-, bé que vivíem a part, ens<br />
enteníem bé, vull dir que teníem bona<br />
amistat, i ens vam tractar amb<br />
lleialtat. Un cosí meu ha guardat un<br />
á(P%<br />
virolat collage, realitzat a classe,<br />
que semblava a to amb l'atmosfera<br />
que s'hi respirava. Era una felicitació<br />
<strong>de</strong> festes, i entre altres bons<br />
<strong>de</strong>sigs, s'hi expressava el <strong>de</strong> "Salut i<br />
República!". Acabada la guerra, el<br />
mestre va haver <strong>de</strong> fugir, i nosaltres<br />
ens vam quedar amb la recança <strong>de</strong><br />
no haver sabut mai més res d'ells.<br />
L'aiguat <strong>de</strong> 1937<br />
L'etapa quasi paradisíaca <strong>de</strong> Gil<br />
va acabar <strong>de</strong> manera violenta, amb<br />
el tremend aiguat <strong>de</strong> la tardor <strong>de</strong><br />
1937, que es va endur mig poble: la<br />
casa on vivíem es va ensorrar sence<br />
ra, i allí vam perdre tot el que hi<br />
teníem. Les pluges torrencials, i <strong>les</strong><br />
aigües que baixavan <strong>de</strong>ls estanys<br />
d'Airoto i <strong>les</strong> <strong>de</strong> la Noguera Pallare<br />
sa es van ajuntar per produir aquell<br />
gran <strong>de</strong>sastre. La gent no s'estava <strong>de</strong>
comentar; "Ara s'apaguen amb l'aigua<br />
els focs que es van encendre els<br />
primers dies <strong>de</strong> la revolució"; es<br />
referien òbviament a la crema <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
esglésies.<br />
Es va organitzar una marxa nocturna<br />
<strong>de</strong> tot el poble per tal d'escapar-se<br />
<strong>de</strong> la riuada, i transitàvem per<br />
camins més enlairats que els <strong>de</strong>l pas<br />
<strong>de</strong> la carretera, sota la direcció, molt<br />
efectiva, d'una dona <strong>de</strong> mitjana edat<br />
amb grans dots <strong>de</strong> comandament<br />
que, segons <strong>de</strong>ien, havia estat una<br />
estrenua miliciana. Els llamps,<br />
acompanyats <strong>de</strong>ls trons corresponents,<br />
eren la millor il·luminació <strong>de</strong><br />
què ens podíem servir -més que <strong>les</strong><br />
llanternes i els buscalls <strong>de</strong> teia- per<br />
anar seguint els viaranys.<br />
En una primera etapa vam arribar<br />
a Borén, on nosaltres vam posar<br />
a casa Carrera. Hi vivien llavors, entre<br />
altres, el cap <strong>de</strong> la família -Joan<br />
Carrera Agulló- i la seua muller<br />
La Cingueta, casa Carrera. Rosalia Carrera i Ferran Blasi. (C. 1982)<br />
-Maria Ig<strong>les</strong>ias Navarri-, que provenia<br />
<strong>de</strong> Durro, a la Ribagorça; havien<br />
tingut set fills. D'ells, l'hereu, Joan<br />
-senyor Joanet, com li <strong>de</strong>ien- i el<br />
germà petit, Xavier. Una germana<br />
d'aquests. Encarnació, que pertanyia<br />
a la Companyia <strong>de</strong> Maria,<br />
havia hagut <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar momentàniament<br />
el convent, a causa <strong>de</strong> la revolució.<br />
I aquest va ser el cas també<br />
d'una tia d'ells,-Nativitat, religiosa<br />
<strong>de</strong> l'Ensenyança.<br />
A mi em van fer dormir aquells<br />
dies en l'habitació <strong>de</strong> l'esmentat Xavier,<br />
que feia els estudis al seminari<br />
<strong>de</strong> la Seu d'Urgell fins que aquest,<br />
com tots els <strong>de</strong>l país, es va tancar, i<br />
els alumnes es dispersaren. Completada<br />
la seua formació, en la postguerra,<br />
fou or<strong>de</strong>nat prevere, i <strong>de</strong>sprés<br />
d'haver acomplert la seua<br />
missió pastoral en diversos pob<strong>les</strong>,<br />
va morir santament a Sanaüja, d'on<br />
era rector, i acompanyat també amb<br />
l'afecte d'altres capellans veïns,<br />
alguns d'ells, <strong>de</strong> la Societat Sacerdotal<br />
<strong>de</strong> la Santa Creu, associació<br />
a la qual pertanyia.<br />
Era una família <strong>de</strong> gran tradició<br />
cristiana, <strong>de</strong> la qual sortien en<br />
abundància capellans i monges. Un<br />
fill <strong>de</strong> la casa -Mn. Josep Carrera<br />
Agulló- era professor <strong>de</strong>l seminari<br />
<strong>de</strong> la Seu, bé que llavors estigués<br />
impedit d'exercir, i <strong>de</strong>sprés en fou<br />
rector. Feia poc, l'agost <strong>de</strong>l 37, que<br />
havia mort un pater, Ramon Carrera<br />
Ig<strong>les</strong>ias, vicari d'Organyà fins al 36,<br />
que <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> refugiar-se a França<br />
va passar a Pamplona, es va incorporar<br />
com a capellà castrense al terç<br />
<strong>de</strong> requetès <strong>de</strong> Nostra Senyora <strong>de</strong><br />
Montserrat i va morir al front <strong>de</strong><br />
batalla, a Codo, en l'exercici, <strong>de</strong><br />
manera heroica, <strong>de</strong>l seu ministeri<br />
sacerdotal. Justament Mn. Josep<br />
Rosell, que és natural d'Organyà, ha<br />
fet suara, per encàrrec <strong>de</strong>l Capítol<br />
catedralici <strong>de</strong> la Seu, una ressenya<br />
històrica <strong>de</strong> la vida d'aquest Mn.<br />
Ramon, que ha estat presentat en<br />
l'homenatge que se li ha retut recentment.<br />
Hi ha abundància <strong>de</strong><br />
da<strong>de</strong>s genealògiques sobre la família,<br />
al llibre <strong>de</strong> Lluís Rourera Joaquín<br />
Maurín ysu tiempo, Barcelona 1992<br />
(especialment pàg. 16 i seg.), ja que<br />
el comunista -diguem heterodoxque<br />
fou el malaguanyat Joaquim<br />
Maurín, fundador <strong>de</strong>l Bloc Obrer i<br />
Camperol i <strong>de</strong>l POUM, estava emparentat<br />
amb la casa Navarri, <strong>de</strong> Bonansa,<br />
per un casament <strong>de</strong>l seu pare<br />
amb la vídua <strong>de</strong> qui n'era l'hereu,<br />
Ramon Navarri Julià.<br />
Mn. Ramon Ig<strong>les</strong>ias Navarri,<br />
germà <strong>de</strong> Maria, l'esmentada jove<br />
<strong>de</strong> casa Carrera, en aquell temps alta<br />
jerarquia ec<strong>les</strong>iàstica castrense,<br />
havia <strong>de</strong> ser, pocs anys <strong>de</strong>sprés, bisbe<br />
<strong>de</strong> la Seu d'Urgell i copríncep<br />
d'Andorra: home senzill, trempat i<br />
4^3<br />
-ar
^<br />
amb bon humor, consta que va salvar<br />
<strong>de</strong> la mort Maurín quan va ser<br />
<strong>de</strong>tingut en plena guerra, i el va ajudar<br />
<strong>de</strong>sprés tant com va po<strong>de</strong>r en el<br />
judici a què va ser sotmès.<br />
Després vam estar uns dies a<br />
casa Visa d'Isavarre, família <strong>de</strong> fermes<br />
arrels, molt ben consi<strong>de</strong>rada,<br />
amb la qual ens unia també una<br />
vella amistat, i vam tenir ocasió <strong>de</strong><br />
gaudir <strong>de</strong> la seua hospitalitat, <strong>de</strong> la<br />
bondat <strong>de</strong> tots, i <strong>de</strong> la saviesa <strong>de</strong>ls<br />
avis, persones <strong>de</strong> gran distinció i<br />
senzil<strong>les</strong>a -el baró <strong>de</strong> Visa: Marià<br />
<strong>de</strong>l Carme <strong>de</strong> Visa i <strong>de</strong> Sitjar, home<br />
<strong>de</strong> conversa molt agradable i divertida,<br />
i la muller, Francesca Liados<br />
Marrot, originària d'Isavarre però<br />
que havia viscut a Tolosa, al Llenguadoc-.<br />
Ell era home <strong>de</strong> molta iniciativa,<br />
que va reconstruir en bona<br />
part el patrimoni, que havien perdut<br />
a conseqüència <strong>de</strong> <strong>les</strong> guerres carlistes.<br />
Ell <strong>de</strong>ia, amb bon humor, que<br />
havien quedat amb "molts blasons,<br />
però amb pocs doblons". La seua<br />
intervenció, com a home <strong>de</strong> consell<br />
0 com a mediador, era molt recercada<br />
per a tota classe <strong>de</strong> problemes<br />
familiars o econòmics, ajuda que<br />
prestava sempre <strong>de</strong>sinteressadament.<br />
Encara em vénen a la memòria<br />
<strong>les</strong> seues facècies, com<br />
alguns rodolins d'una llarga lletania<br />
que en <strong>de</strong>ia La can(;ó <strong>de</strong> <strong>les</strong> menti<strong>de</strong>s,<br />
que sonava així: "La cabra pels<br />
seus pecats, en té els genolls pelats"<br />
0 "la cabra per la seua culpa, en té<br />
la cua curta."<br />
Sempre més hem continuat l'amistat<br />
amb tots ells. Mo<strong>de</strong>st, l'hereu,<br />
i la muller, Claudia Vidal Perna,<br />
<strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> Botureta, a la Ribagorça.<br />
Tenien un fill i tres fil<strong>les</strong>; la<br />
gran d'aquestes noies, Paquita, al<br />
cap d'uns anys es casaria amb el Dr.<br />
Lluís Quinzaños <strong>de</strong> la Torre, que va<br />
ser el meu metge, excel·lent inter-<br />
Esterri <strong>d'Àneu</strong>, placeta Agustí. Cases Casovall, Riarf, Agustí, Pelegrí, Joan Blau i Sabater. Rita Birbe<br />
Campi i Ferran Blasi Birbe. (C1982)<br />
nista, al Col·legi <strong>de</strong> Periodistes, i ho<br />
és encara, un cop jubilat <strong>de</strong> la seua<br />
funció oficial.<br />
A la Guingueta<br />
Vam tornar a Isil, i per raó <strong>de</strong><br />
l'escassetat d'habitatges que havia<br />
causat l'aiguat, ens vam allotjar, juntament<br />
amb una altra família -els <strong>de</strong><br />
casa Gargall- a l'antiga rectoria, bé<br />
que per poc temps, perquè la meua<br />
mare va sol·licitar la plaça <strong>de</strong> mestra<br />
<strong>de</strong> la Guingueta, que es trobava més<br />
a prop d'Esterri i <strong>de</strong>ls llocs -com Escaló<br />
i Sort- on vivien altres familiars.<br />
Per altra banda, el meu pare<br />
anava i venia <strong>de</strong> Barcelona, per<br />
atendre els seus negocis, i no semblava<br />
pas que calgués pensar en un<br />
trasllat a França.<br />
Nosaltres vivíem a casa Carrera<br />
<strong>de</strong> Jou, a la Guingueta, d'on el pare<br />
<strong>de</strong> família -Cisco <strong>de</strong> Carrera- havia<br />
hagut <strong>de</strong> fugir i havien quedat la<br />
muller, Rosalia, i una <strong>de</strong> <strong>les</strong> fil<strong>les</strong>,<br />
que també es <strong>de</strong>ia Rosalia, mentre<br />
que l'altra, Maria, era a la Pobla,<br />
amb una tia seua, i allí es va casar.<br />
Vam viure uns contrastos molt<br />
marcats: la grata estada en una casa<br />
àmplia, en bona companyia; <strong>les</strong><br />
classes, que es <strong>de</strong>senvolupaven normalment,<br />
i jo penso que, amb fruit,<br />
perquè no manquen alumnes <strong>de</strong> la<br />
meua mare que han <strong>de</strong>stacat; vull<br />
recordar que Maria Cervós va seguir<br />
també la carrera <strong>de</strong> mestra, i el seu<br />
germà Gener ha es<strong>de</strong>vingut alcal<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>l municipi que ara comprèn la<br />
Guingueta i Escaló. Durant el temps<br />
anterior a l'arribada <strong>de</strong>ls nacionals<br />
no van faltar diàriament el dictat i la<br />
lectura, que jo esperava amb <strong>de</strong>ler:<br />
un dia en català i un altre en castellà.<br />
De tant en tant fèiem alguna<br />
escapada, sobretot en temps <strong>de</strong><br />
vacances, per estar amb els parents,<br />
a Esterri o a Escaló -generalment a<br />
peu, i alguna vegada amb el cotxe<br />
<strong>de</strong> línia <strong>de</strong> l'Alsina-Graells-, o a<br />
Sort, sempre amb autocar, ben cert,<br />
ja que la distància era llarga.<br />
I justament a Sort, la nit <strong>de</strong>l 24 al<br />
25 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong>l 1938, es va tenir<br />
ocasió <strong>de</strong> contemplar un estrany fenomen<br />
-tot el cel enrogit-, al qual la<br />
gent donava una significació apocalíptica<br />
i hi veia una relació amb els<br />
incendis <strong>de</strong> <strong>les</strong> esglésies i <strong>de</strong>ls<br />
objectes <strong>de</strong> culte en els primers dies<br />
<strong>de</strong> la guerra. Potser no anaven pas<br />
<strong>de</strong>l tot <strong>de</strong>sencaminats, si volem tenir
en compte el que digué Lucia, la<br />
vi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> Fàtima, quan parlava <strong>de</strong>l<br />
"gran senyal que Déu us dóna segons<br />
el qual s'apressa a castigar el<br />
món pels seus pecats, per mitjà <strong>de</strong> la<br />
guerra, la fam, la persecució <strong>de</strong><br />
l'Església i <strong>de</strong>l Sant Pare". Es va dir<br />
que podia haver estat una aurora<br />
boreal, però ella ha escrit sobre això<br />
en un <strong>de</strong>ls seus qua<strong>de</strong>rns: "Jo no ho<br />
sé, però em sembla que si ho examinessin<br />
bé, reconeixerien que, vistes<br />
<strong>les</strong> circumstàncies en què aquella<br />
llum aparegué, no era ni podia ser<br />
una aurora boreal. Pero sigui el que<br />
vulguin. Déu se'n serví per fer-me<br />
entendre que la seua justícia estava<br />
a punt <strong>de</strong> <strong>de</strong>scarregar el cop..."<br />
La veritat és que la Segona Guerra<br />
Mundial, la <strong>de</strong> 1939-1945, començaria<br />
poc <strong>de</strong>sprés, el setembre<br />
<strong>de</strong>l 39.1 havia dit també que "Nostra<br />
Senyora enviarà al món un càstig<br />
com no se n'ha vist d'igual, i abans<br />
que a d'altres països, a Espanya..."<br />
(Vegeu C. Barthas, La Verge <strong>de</strong><br />
Fàtima, Rialp / Madrid, 1988, p.<br />
548-549)<br />
Entrada <strong>de</strong>ls nacionals<br />
A més, tot d'una -l'abril <strong>de</strong>l 38-<br />
ens vam trobar que <strong>les</strong> tropes fran<br />
quistes, en una ràpida ofensiva, van<br />
ocupar la part <strong>de</strong> l'Aragó que encara<br />
no tenien, i <strong>de</strong>sprés Lleida, i van<br />
pujar per la carretera <strong>de</strong> Balaguer a<br />
la frontera francesa, i per <strong>les</strong> riberes<br />
<strong>de</strong> la Noguera Ribagorçana i <strong>de</strong> la<br />
Noguera Pallaresa, i van entrar a la<br />
Vall d'Aran pel port <strong>de</strong> la Bonaigua;<br />
ocuparen algunes posicions estratè<br />
giques a <strong>les</strong> altures, a l'altre costat<br />
<strong>de</strong>l riu, per dominar la carretera.<br />
Els qui havien hagut <strong>de</strong> fugir al<br />
principi <strong>de</strong> la guerra van tornar. Es<br />
va restablir el culte a l'esg<strong>les</strong>iola <strong>de</strong><br />
la Guingueta. També la meua mare,<br />
junt amb els fonaments <strong>de</strong>l catecis<br />
me, em va ensenyar a ajudar a missa,<br />
i així vaig po<strong>de</strong>r prestar aquest<br />
servei al capellà que l'atenia. No sé<br />
si, adonant-se'n o no, ella estava<br />
posant <strong>les</strong> bases <strong>de</strong> la formació que<br />
necessitava per ser un dia sacerdot.<br />
A l'escola, tot igual, llevat <strong>de</strong>l dictat<br />
i la lectura en català, que van haver<br />
<strong>de</strong> quedar oblidats.<br />
Per <strong>de</strong>sgràcia per a aquella comarca,<br />
el front s'^hi va estar uns mesos<br />
-amb els greus inconvenients<br />
que això comportà-, fins que els soldats<br />
<strong>de</strong> Franco -<strong>de</strong>sprés d'arribar al<br />
Mediterrani, a Vinaròs, i conquistar<br />
Castelló <strong>de</strong> la Plana, i en acabar-se,<br />
més endavant, la batalla <strong>de</strong> l'Ebre,<br />
<strong>de</strong> manera favorable als nacionals<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> Lleida van avançar cap a<br />
l'Urgell i en direcció a Barcelona, on<br />
van entrar el gener <strong>de</strong>l 39.<br />
La part dolorosa va ser, per als<br />
qui havien tingut una actuació <strong>de</strong>stacada<br />
en el perío<strong>de</strong> que es cloïa, la<br />
<strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> marxar a l'estranger<br />
-concretament a França-, i per als<br />
qui s'havien quedat, <strong>les</strong> conseqüències<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> mesures que, per fer<br />
mantenir l'ordre públic, havien<br />
adoptat <strong>les</strong> autoritats militars, per<br />
Festa major d'Esterri <strong>d'Àneu</strong>. Sardanes a la placeta Agustí. (8-9-1943)<br />
què en moltes coses s'exigia, per<br />
dissort, a la població civil una disciplina<br />
fèrria, cosa no infreqüent en<br />
una situació <strong>de</strong> guerra: quan hi havia<br />
algun atemptat o explosió, encara<br />
que no hagués produït cap<br />
mort, s'aplicaven <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s unes<br />
mesures dràstiques, com la <strong>de</strong> <strong>de</strong>lmar<br />
tot un poble, i afusellar aquells<br />
a qui tocava, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s pel sol fet<br />
<strong>de</strong> tenir antece<strong>de</strong>nts d'esquerra,<br />
segons el que constava en els informes<br />
que havien anat acumulant,<br />
amb <strong>les</strong> <strong>de</strong>claracions i els interrogatoris<br />
fets aquí i allà. Altres eren<br />
<strong>de</strong>sterrats.<br />
A l'anomenat Moliner <strong>de</strong> la<br />
Guingueta -ho era <strong>de</strong> noms i <strong>de</strong> fets,<br />
ja que tenia un molí- el van afusellar,<br />
sense instrucció <strong>de</strong> causa, perquè<br />
li van trobar un explosiu que,<br />
com a professional, tenia -i afegimhi<br />
també que, com a pescador furtiu-,<br />
sense cap propòsit criminal. Al<br />
seu fill, quan es va tornar a incorporar<br />
a la classe, li havia caigut, materialment,<br />
tot el cabell. Va ser una<br />
cosa molt trista.<br />
A Escaló, que tenia en aquella<br />
època uns 150 habitants, en van ser<br />
4S
4^<br />
Esterri d'Aneu vist <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'Areny. (14-9-1943)<br />
afusellats uns 15, homes i dones.<br />
Les mesures en aquell cas venien<br />
<strong>de</strong>l cap d'una divisió -la 62- que<br />
residia a Sort. Cal dir que no totes<br />
<strong>les</strong> unitats militars es comportaven<br />
<strong>de</strong> la mateixa manera. Així, per<br />
exemple, a Tremp, hi havia la divisió<br />
61, i el cap n'era el general<br />
Agustín Muñoz Gran<strong>de</strong>s -el qui més<br />
endavant comandà la División<br />
Azul, que va lluitar al costat <strong>de</strong>ls<br />
alemanys al front <strong>de</strong> Rússia, i futur<br />
vicepresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Govern espanyol-,<br />
el qual actuà sempre d'acord<br />
amb la fama que tenia, entre els soldats,<br />
<strong>de</strong> ser humà ¡senzill.<br />
En aquests pob<strong>les</strong> hi va haver<br />
una <strong>de</strong>sproporció manifesta entre<br />
aquestes <strong>de</strong>smesures i <strong>les</strong> <strong>de</strong> la fase<br />
anterior. Tanmateix s'ha <strong>de</strong> dir que<br />
no se sap què hauria passat si els<br />
que tenien antece<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> dreta, al<br />
començament <strong>de</strong> la guerra, no s'haguessin<br />
escapat a França per <strong>les</strong><br />
fronteres veïnes.<br />
Però també s'ha <strong>de</strong> reconèixer<br />
que en molts casos -davant la imminent<br />
intervenció d'alguns comitès<br />
antifeixistes, que venien generalment<br />
d'altres llocs- els qui tenien<br />
informació <strong>de</strong> <strong>les</strong> intencions <strong>de</strong>ls qui<br />
imposaven la seua llei, advertien <strong>les</strong><br />
possib<strong>les</strong> víctimes perquè es fessin<br />
escàpols. Tot i així, a prop <strong>de</strong> la frontera<br />
van ser assessinats dos capellans<br />
que fugien a Andorra. Mossèn<br />
Manuel Birbe, amb bon humor, i<br />
sense ressentiment, expressava més<br />
tard la seua amable protesta, quan<br />
sentia els qui, per assenyalar la<br />
diferència en el nombre <strong>de</strong> baixes<br />
causa<strong>de</strong>s per aquests i per aquells,<br />
<strong>de</strong>ien que a la primera part <strong>de</strong> la<br />
guerra, a <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong> no va passar<br />
res, que només havien matat dos<br />
capellans, com si això no hi comptés.<br />
És un penós <strong>de</strong>ure recordar també<br />
que, a la mateixa comarca, més<br />
avall, a Salàs <strong>de</strong> Pallars, entre Tremp<br />
i la Pobla <strong>de</strong> Segur, van ser sacrificats<br />
mossèn Josep Tàpies Sirvant i sis<br />
capellans més <strong>de</strong> la diòcesi, fet que<br />
ha donat lloc a un procés canònic<br />
encaminat a la <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> martiri.<br />
Amb tot, es pot pensar que <strong>les</strong><br />
víctimes <strong>de</strong> la segona part, durant<br />
l'ocupació militar, es van confiar<br />
massa en la seua bona fe, i no es tenien<br />
elements per preveure aquella<br />
circumstància que es produiria: la<br />
proximitat a la zona <strong>de</strong> <strong>les</strong> operacions<br />
bèl·liques, que es prolongaria<br />
un cert temps, amb tots els inconvenients<br />
que havia <strong>de</strong> comportar.<br />
Aquel<strong>les</strong> experiències em van<br />
proporcionar un altre ensenyament:<br />
que cal ser caut i mo<strong>de</strong>rar el que es<br />
diu d'una altra persona, que <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s una informació o un<br />
comentari po<strong>de</strong>n ser mal interpretats<br />
i es<strong>de</strong>venen comprometedors, i<br />
en ocasions com aquel<strong>les</strong> es fan<br />
perillosos.<br />
I en vaig po<strong>de</strong>r treure una lliçó:<br />
que amb la gent que un coneix bé, i<br />
en especial els parents, els amics,<br />
Esterri <strong>d'Àneu</strong>.<br />
Pont sobre la Noguera<br />
Pallaresa. (28-8-1943)<br />
"flf
els veïns, els compatricis, hom s'ha<br />
<strong>de</strong> captenir igual que si es tractés<br />
d'un <strong>de</strong> la família més íntima, com<br />
faria un advocat <strong>de</strong>fensor. Així vaig<br />
veure que es comportava el meu pa<br />
re. Si no, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s, <strong>les</strong> conse<br />
qüències, segurament imprevistes, i<br />
contra els propis <strong>de</strong>sigs, po<strong>de</strong>n ser<br />
lamentab<strong>les</strong>, fins i tot tràgiques.<br />
Sort<br />
També era corrent que hi hagués<br />
mesures <strong>de</strong> ban<strong>de</strong>jament. Aquest va<br />
ser el cas d'una germana <strong>de</strong>l meu<br />
pare, Teresina, que acabava <strong>de</strong> per<br />
dre el seu marit, Salvador, a conse<br />
qüència d'un bombar<strong>de</strong>ig <strong>de</strong>s d'un<br />
avió que venia <strong>de</strong> la zona republica<br />
na. Tenien una fonda. I sense més<br />
culpa que haver tingut simpatia per<br />
Esquerra Republicana <strong>de</strong> Catalunya,<br />
i amb la sospita d'haver donat allot<br />
jament a algun fugitiu -i segurament<br />
ho <strong>de</strong>vien haver fet amb els d'un<br />
cantó i amb els <strong>de</strong> l'altre-, van ser<br />
emplaçats davant l'autoritat militar,<br />
acusats d'espionatge.<br />
El meu pare va acudir immedia<br />
tament per tal <strong>de</strong>fensar-los, tot i que<br />
s'exposava a seguir la seua mateixa<br />
sort, i més si es té en compte que<br />
pocs dies abans havia estat citat a<br />
<strong>de</strong>clarar, a causa d'un empleat seu<br />
-Quim Farré-, que es dirigia a Es<br />
pot, el seu poble natal, i a qui, en<br />
escorcollar-lo, havien trobat un car<br />
net d'un <strong>de</strong>ls sindicats llavors fora<br />
<strong>de</strong> la llei. N'havia donat un bon in<br />
forme, i l'afer no tingué més im<br />
portància, però va haver <strong>de</strong> tornar-<br />
se'n a Galícia, on l'havia trobat el<br />
principi <strong>de</strong> la guerra, a causa <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
obres <strong>de</strong> pavimentació que s'hi rea<br />
litzaven, segons encàrrecs que els<br />
feia el constructor José Lago Lou-<br />
reiro, <strong>de</strong> Vigo.<br />
Ara <strong>les</strong> autoritats volien relacio<br />
nar entre el<strong>les</strong> <strong>les</strong> dues interven<br />
cions <strong>de</strong>l meu pare, però finalment<br />
<strong>les</strong> coses no van anar a mal. Tan<br />
mateix, els parents foren <strong>de</strong>sterrats a<br />
un poble d'Aragó, i ell es va haver<br />
<strong>de</strong> quedar per regentar la fonda, i<br />
evitar que fos requisada o es<strong>de</strong>vin<br />
gués objecte <strong>de</strong> pillatge.<br />
Per fi tot aquell incube es va aca<br />
bar, i <strong>les</strong> <strong>de</strong>puracions i repressions<br />
van tenir lloc sense un preu tan alt.<br />
Actituds diverses<br />
Un bàndol i l'altre eren com un<br />
conglomerat <strong>de</strong> gent diversa, que es<br />
manifestava en <strong>les</strong> cançons, en els<br />
crits <strong>de</strong> guerra, en <strong>les</strong> actituds <strong>de</strong><br />
soldats i milicians, i aquests <strong>de</strong>talls<br />
contribuïen a captar els i<strong>de</strong>aris<br />
d'uns i altres.<br />
Amb els uns, l'internacionalisme<br />
<strong>de</strong>ls comunistes; el nacionalisme<br />
cofoi, i a la fi frustrat, <strong>de</strong>ls partits ca<br />
talans d'esquerra; la revolució, pre<br />
sentada en castellà, <strong>de</strong>ls anarquis<br />
tes. I amb els altres, el nacionalisme<br />
<strong>de</strong> y España, una, gran<strong>de</strong> y libre,<br />
representat per la Falange; la mística<br />
d'una croada per Déu, la pàtria i el<br />
rei, combinada amb una aferrissada<br />
<strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> <strong>les</strong> llibertats forals, per<br />
part <strong>de</strong>ls tradicionalistes. Davant tot<br />
allò, la paciència, o la impaciència<br />
<strong>de</strong>ls qui esperaven que passés <strong>de</strong><br />
pressa aquell <strong>de</strong>sori.<br />
Tots tenien el seu sentit <strong>de</strong> la<br />
propaganda, amb vista al temps <strong>de</strong><br />
la pau, i no era rar que, a persones<br />
concretes, oferissin un carnet <strong>de</strong> mi<br />
litant d'abans <strong>de</strong> la guerra d'alguna<br />
formació política o sindical. Era una<br />
afalagadora temptació a la qual es<br />
resistien amb hàbil <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>sa els<br />
qui no volien aprofitar-se <strong>de</strong> res, i<br />
esperaven que la seua vida profes<br />
sional seguís els camins <strong>de</strong> la in<strong>de</strong><br />
pendència personal.<br />
Com que els meus pares, tot<br />
<strong>de</strong>sitjant que jo fos comunicatiu<br />
amb <strong>les</strong> persones que mereixessin<br />
confiança, en aquells temps que<br />
corrien m'havien educat també a ser<br />
discret amb els forasters, m'explica<br />
ven aquel<strong>les</strong> coses, i amb <strong>les</strong> da<strong>de</strong>s<br />
diverses que acumulava, jo m'anava<br />
fent el meu criteri. Així, quan ens<br />
vingué a veure el P. Reinald Bozzo,<br />
benedictí <strong>de</strong> Montserrat, que el meu<br />
pare havia conegut en ocasió <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
obres que féu a l'abadia, <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
quals era l'administrador. Estava in<br />
corporat en una unitat <strong>de</strong> requetès,<br />
com a capellà castrense.<br />
^7<br />
-
^8<br />
Esterri <strong>d'Àneu</strong>. Porxo <strong>de</strong> casa Corbera. (11 -9-1943)<br />
El P. Reinald, referint-li uns comentaris<br />
sentits a un oficial alemany,<br />
a Donostia, Sant Sebastià,<br />
posà en guàrdia el meu pare sobre<br />
el perill d'una influència perniciosa<br />
<strong>de</strong>l nazisme en el partit oficial <strong>de</strong><br />
l'Espanya d'aquells moments. Falange<br />
Española Tradicionalista y <strong>de</strong><br />
lasJONS.<br />
El fet que no hi hagués en<br />
aquells mesos guerra oberta, o<br />
combats seguits, contribuïa a un<br />
bon estat d'ànim <strong>de</strong>ls soldats, que<br />
es mostraven simpàticament comunicatius<br />
amb la població civil, estaven<br />
<strong>de</strong> bon humor i cantaven<br />
molt -especialment els bascos i<br />
navarresos, que eren allí els que<br />
més abundaven-, combinant <strong>les</strong><br />
cançons patriòtiques, <strong>les</strong> folklòriques<br />
i el Carrascal. Tenia una tornada<br />
en què es repetia aquesta<br />
paraula: "carrascal, carrascal, qué<br />
bonita serenata, carrascal, car<br />
Entrant a Esterri <strong>d'Àneu</strong>. (C. 1982)<br />
rascal, ya me estás dando la lata...",<br />
amb la qual s'improvisaven passa<br />
temps o se saludava <strong>les</strong> noies en<br />
entrar en una població, amb lletres<br />
al·lusives, que generalment no s'ex<br />
cedien gaire.<br />
I era natural que la presència<br />
d'aquell jovent donés vida a <strong>les</strong><br />
poblacions: s'obrien petits establi<br />
ments <strong>de</strong> begu<strong>de</strong>s, hi havia dones<br />
que estaven disposa<strong>de</strong>s a prestar<br />
tota classe <strong>de</strong> serveis, i no solament<br />
els <strong>de</strong> rentar la roba.<br />
Un xicot observador podia veure<br />
contrasentits. Per una banda, en no<br />
pocs -sobretot els requetès- s'hi<br />
captava efectivament un esperit <strong>de</strong><br />
croada, i si algú els tenia per sants,<br />
segur que s'equivocaria menys, si<br />
pensava que ho eren més aviat <strong>de</strong><br />
cintura cap amunt, i ho diem eu-<br />
femísticament, amb expressió man<br />
llevada a algú altre uns anys més<br />
endavant.<br />
No tot era coherent en aquella<br />
situació. A un nen li podia resultar<br />
sorprenent que una <strong>de</strong> <strong>les</strong> preocupacions<br />
d'una organització piadosa<br />
que treballava en els àmbits militars<br />
hagués <strong>de</strong> tenir com una <strong>de</strong> <strong>les</strong> consignes<br />
la <strong>de</strong> promoure entre els soldats<br />
l'estima a l'estat <strong>de</strong> gràcia, tot<br />
estranyant-se que, tan a la vora <strong>de</strong> la<br />
mort, hom pogués viure <strong>de</strong>spreocupat.<br />
Però més tard o més d'hora,<br />
un s'adona que és precisament la<br />
guerra allò que contribueix al fet<br />
que es presentin contradiccions<br />
com aquestes.<br />
Hi havia també gent que, com<br />
<strong>les</strong> dames d'entitats com ara Fronts i<br />
Hospitals 0 Creu Roja, col·laboraven<br />
en la tasca <strong>de</strong> fer la vida més<br />
grata als soldats que eren al front, i<br />
<strong>de</strong> portar-los a pensar que la rere-
guarda estava amb ells, aplegant<br />
recursos o oferint el seu treball, per<br />
fer-los arribar jerseis i mitjons <strong>de</strong> llana,<br />
0 lectures.<br />
En un punt, encara que transitòriament,<br />
els paisans havien adquirit<br />
un avantatge: el <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r circular<br />
en els camions militars <strong>de</strong> transport<br />
-a la cabina, si hi havia lloc, o si no,<br />
a la caixa- per anar d'un poble a un<br />
altre, i era per a tots una ocasió <strong>de</strong><br />
confraternitzar. Per aquest sistema,<br />
el meu pare una vegada es va <strong>de</strong>splaçar<br />
amb urgència a Saragossa a<br />
comprar unes me<strong>de</strong>cines per a un<br />
cunyat seu, que tenia una greu afecció<br />
cardíaca. Era Anselm Castellarnau,<br />
el marit <strong>de</strong> la tia Magdalena.<br />
No va mancar risc en el viatge,<br />
perquè, per la part <strong>de</strong> Tremp, la<br />
carretera era sovint batuda <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l'altre cantó pel foc <strong>de</strong> l'artilleria,<br />
però tot es va <strong>de</strong>senvolupar bé,<br />
encara que el malalt no va durar<br />
gaire, i va morir a València d'Aneu,<br />
on vivia d'ençà que la riuada <strong>de</strong>l 37<br />
se li endugué la casa d'Esterri i la<br />
farmàcia <strong>de</strong> la qual era titular.<br />
A mi i als altres cosins el meu<br />
pare ens va portar unes joguines <strong>de</strong><br />
fusta, que no ens feren gaire gràcia.<br />
Escalarre. (C. 1982)<br />
I**,:<br />
'^^^^^SPWi^^·''<br />
Esterri d'Aneu i la Noguera Pallaresa. (28-8-1943)<br />
però la veritat és que <strong>de</strong>sprés, amb<br />
el temps, vam estimar aquell <strong>de</strong>tall,<br />
tingut en un viatge en què es jugava<br />
la vida, i l'hi vam agrair.<br />
També la població civil <strong>de</strong>ls indrets<br />
en què entrava l'exèrcit participava<br />
<strong>de</strong>l menjar que sobrava a la<br />
cuina <strong>de</strong>ls soldats, i hom veia cues<br />
per anar a participar <strong>de</strong> la distribució<br />
<strong>de</strong>l ranxo, parar el plat a l'estofat <strong>de</strong><br />
carn amb patates i recollir un xusco.<br />
Els més distingits podien gaudir <strong>de</strong><br />
l'oportunitat <strong>de</strong> tenir una altra classe<br />
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ' -'.1<br />
^MK '<br />
•L.<br />
l'SV^^^^^^^^^^H<br />
<strong>de</strong> pa: <strong>les</strong> barretes que feien per als<br />
oficials, <strong>de</strong> qualitat excel·lent, que<br />
en la zona republicana, més poblada<br />
i amb menys recursos agríco<strong>les</strong>, havien<br />
es<strong>de</strong>vingut cosa <strong>de</strong>sconeguda.<br />
Un altre resultat simpàtic: el<br />
d'alguna boda que es va concertar<br />
entre militars i noies <strong>de</strong>l país, i un<br />
<strong>de</strong>ls casos va ser la d'una germana<br />
<strong>de</strong>l meu pare, Conxita, amb un navarrès,<br />
suboficial <strong>de</strong> sanitat, Jacinto<br />
Jiménez, el qual, <strong>de</strong>sprés d'una estada<br />
a Andalusia, va tornar a Catalunya,<br />
i aquí es va quedar, i també<br />
els seus fills, tots casats i amb fills. I<br />
una curiositat: quan es retirà <strong>de</strong> la<br />
seua funció a l'aeroport <strong>de</strong>l Prat, se<br />
li <strong>de</strong>spertà un vena <strong>de</strong> pintor, i adquirí<br />
una rara habilitat per imitar<br />
-però, ja no cal remarcar-ho, sense<br />
fer-los passar per autèntics- els quadres<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> diferents esco<strong>les</strong> pictòri-<br />
ques, que han han quedat com una una<br />
preuada herència familiar. familiar.<br />
Haig <strong>de</strong> <strong>de</strong> dir que, a pesar d'alguns<br />
<strong>de</strong>talls positius, es confirmava la<br />
convicció que la guerra és sempre<br />
un mal, o que, si més no, en ella el<br />
mal supera, molt, allò que hi pugui<br />
haver <strong>de</strong> bo.<br />
'"^ v^K^^^^fítÈPç^ ÍK^'^P^^^^^<br />
' Bj<br />
4^
50<br />
"Visca l'amor!"<br />
A una parella amiga<br />
LA T R A P A<br />
Per Josep Espunyes<br />
fofo; Francesc Guitart<br />
josep Espunyes<br />
No creguis res que en vers no entri<br />
Segimon SenaUonga<br />
Neix a Peramola (Alt Urgell) el 1942. De jove, treballa a casa i comença a estudiar. El 1964 es tras-<br />
Nada a Barcelona, on entre feina i feina amplia estudis i s'inicia en el fet d'escriure. El 1968 guanya el<br />
premi VI Llumener Blau <strong>de</strong> poesia, el 1970 queda finalista <strong>de</strong>l premi Car<strong>les</strong> Riba i el 1972 obté el primer<br />
accèssit al premi Salvat-Papasseit (Festes <strong>Cultural</strong>s Rompeu Fabra). Participa en diversos festivals<br />
poètics -Mostra <strong>de</strong> Sant Cugat, 1973 i 1974; 50 Hores d'art català a Balaguer, 1975; Price-Congrés,<br />
1977-, actes culturals i tertúlies literàries. Tot i això, i a causa <strong>de</strong> la sistemàtica prohibició que pateix la<br />
seua obra per part <strong>de</strong>l sistema polític imperant, no és fins al 1977 que publica el primer llibre. El 1990<br />
és guardonat amb el premi Les Talúries (poesia) i el 2000 guanya el premi Valeri Serra i Boldú, <strong>de</strong> recerca<br />
<strong>de</strong> cultura popular.<br />
També ha col·laborat regularment en diversos mitjans <strong>de</strong> comunicació -Canigó, Avui, El Llamp, El<br />
Món, Pirineu Actual, Lo Banyut- i ha traduït per al teatre -El petit cercle <strong>de</strong> guix. Teatre Romea<br />
(Barcelona), 1969.<br />
''Sant Joan'<br />
Nit <strong>de</strong> foc <strong>de</strong> nou solstici,<br />
terra i cel apleguen cants.,<br />
si la flama diu Països,<br />
cada estel diu Catalans.<br />
-amb manlleu <strong>de</strong> Salvat-Papasseitque<br />
es vol unir en matrimoni.<br />
Feu d'amor la vostra estrella<br />
ara i sempre, en tot moment:<br />
cada dia és casament<br />
en la vida <strong>de</strong> parella.<br />
En l'alè tan breu que som<br />
-un sospir amb dues dates-<br />
és l'amor que bat <strong>les</strong> a<strong>les</strong><br />
l'únic sol que mai no es pon.<br />
I<br />
il<br />
''No m'escaurà dir"<br />
A tu, Fina<br />
No m'escaurà dir:<br />
"Vinc <strong>de</strong>l re i torno al re",<br />
fressat lo camí.<br />
"Amarg com ¡o fel'<br />
Amarg com lo fel,<br />
pagès, lo <strong>de</strong>stí t'aferra<br />
et ferma d'arrel:<br />
lo cap acotat a terra,<br />
la vista girada al cel.<br />
Me'n duré, d'aquest terrer,<br />
aquell poc que bé me'n sé.<br />
"M'agrada ser a Tragó..."<br />
M'agrada ser a Tragó, riu Segre a l'alba,<br />
racó plasent anap <strong>de</strong> mil perfums;<br />
xiroi esbat l'ocell la ploma balba,<br />
s'encasten els teulats barret <strong>de</strong> fum.<br />
Al cant <strong>de</strong>l gall, a l'hora <strong>de</strong>l costum,<br />
ressona pels carrers fresseig <strong>de</strong> balda;<br />
camina la padrina amb gra a la falda,<br />
a l'era el cap <strong>de</strong> casa fa el vacum.<br />
Manyac el sol, amb art <strong>de</strong> savi vell,<br />
espolsa <strong>de</strong>ls balcons la son tardana;<br />
a <strong>les</strong> parets, labor <strong>de</strong> mà artesana,<br />
ressalta el tint cendrós <strong>de</strong>l coda<strong>de</strong>ll...<br />
Així que corre el temps, eterna via,<br />
no s'obre cap portal sense un bon dia.
FULLS DEL CONSELL<br />
Joan Coromines ¡ el Pirineu<br />
La Pica d'Estats <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Monteixo. D'esquerra a dreta, |osep Maria Escaiola i |oan Coromines. Cim<br />
<strong>de</strong> Monteixo, 4 d'agost <strong>de</strong> 1935. Arxiu Fundado Pere Coromines<br />
Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda <strong>de</strong> Mar, 1997) fou ja en vida i és<br />
encara avui reconegut com un <strong>de</strong>ls lingüistes més importants <strong>de</strong>l segle xx, molt<br />
especialment en l'àmbit <strong>de</strong> la romanística i, no cal dir-ho, en el <strong>de</strong> la llengua<br />
catalana. No és exagerat afirmar que, en aquest marc, probablement cap altre<br />
investigador (i cal tenir en compte que Pompeu Fabra, el seu mestre, no era<br />
pròpiament un lingüista investigador, malgrat la innegable transcendència <strong>de</strong> la<br />
seua obra) no ha tingut la incidència <strong>de</strong> Coromines a l'hora d'engrandir els<br />
horitzons <strong>de</strong>l coneixement <strong>de</strong> la llengua tot aprofundint en els seus orígens.<br />
L'obra <strong>de</strong> Joan Coromines, en efecte, se centra en els aspectes històrics <strong>de</strong> la<br />
llengua, si bé n'abasta també altres <strong>de</strong> bàsics, entre els quals la complementado<br />
<strong>de</strong> la mateixa obra fabriana (estudis <strong>de</strong> lèxic i d'aspectes normatius no<br />
resolts, edició <strong>de</strong> la Gramàtica pòstuma <strong>de</strong> Fabra, etc.), i al capdavall amb una<br />
intenció no pas merament historicista, sinó amb la voluntat -certament reeixida-<strong>de</strong><br />
contribuir amb unes pedres molt sòli<strong>de</strong>s en l'edifici col·lectiu <strong>de</strong>l català<br />
actual. En concret, tenen caràcter eminentment històric (diacrònic) <strong>les</strong> dues<br />
obres principals o majors <strong>de</strong> Coromines: el Diccionari etimològic i complementari<br />
<strong>de</strong> la llengua catalana (DECat), en <strong>de</strong>u volums (1980-2001), i<br />
l'Onomasticon Cataloniae (OnCat), en vuit volums (1989-1997).<br />
Aquest dossier, però, no té com a objectiu valorar el conjunt <strong>de</strong> l'obra corominiana,<br />
sinó posar en relleu un fet clau: que, a l'entorn d'aquesta obra, el territori<br />
pirinenc -i, amb ell, la llengua o més aviat <strong>les</strong> llengües <strong>de</strong>l Pirineu, actuals i<br />
antigues, amb els seus topònims, el seu cabal lèxic i <strong>les</strong> seues especificitats dialectals-<br />
tingué una importància molt significativa tant en <strong>les</strong> concepcions<br />
filològiques <strong>de</strong>l nostre autor com, fins i tot, en la seua particular trajectòria<br />
biogràfica. En altres termes, es tracta <strong>de</strong> remarcar fins a quin punt la realitat pirinenca<br />
entroncà amb el caràcter vital i <strong>de</strong>terminà bona part <strong>de</strong> l'orientació científica<br />
<strong>de</strong>l treball, l'enorme treball que dugué a terme aquest veritable savi i<br />
homenot<strong>de</strong> la cultura catalana que fou Joan Coromines.<br />
Albert Turull<br />
•Les fotogra<strong>de</strong>s s'han extret <strong>de</strong>l llibre "Àlbum ¡oan Coromines", a cura <strong>de</strong>josep Ferrer i ¡oan Pujadas.<br />
Barcelona: Curial/Ajuntament <strong>de</strong> Pineda <strong>de</strong> Mar, 1997<br />
© <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> d'Aneu<br />
Editor: Albert Turull<br />
Direcció: Ferran Relia<br />
Coordinació: Joan Blanco<br />
Disseny: Raül <strong>Valls</strong> SL<br />
FULLS DEL CONSELL<br />
fa constar que els artic<strong>les</strong><br />
publicats expressen solament<br />
l'opinió <strong>de</strong>ls seus autors.<br />
257
u<br />
• Estat <strong>de</strong> la qüestió<br />
Joan Coromines, com s'ha dit,<br />
féu <strong>de</strong>l Pirineu -<strong>de</strong>l Pirineu sencer,<br />
d'un cap a l'altre: <strong>de</strong>l País Basc al<br />
Val<strong>les</strong>pir, però amb el Pallars, la Vall<br />
d'Aran, la Ribagorça i Andorra com<br />
a centre no només geogràfic- un<br />
<strong>de</strong>ls seus motius <strong>de</strong> treball preferents<br />
i, més encara, la clau d'alguna <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
seues hipòtesis més representatives.<br />
Es pot dir que dins <strong>de</strong> la seua i<strong>de</strong>a<br />
global <strong>de</strong>ls fenòmens lingüístics<br />
-compresos sobretot en una perspectiva<br />
històrica- el factor pirinenc<br />
es<strong>de</strong>vingué fonamental a l'hora<br />
d'encaixar <strong>les</strong> peces d'una composició<br />
que, malgrat <strong>les</strong> crítiques parcials<br />
que sense sortir d'una lògica científica<br />
hagi pogut rebre per part d'altres<br />
especialistes, resulta certament molt<br />
coherent i manté al cap <strong>de</strong>ls anys<br />
una gran potència explicativa. Que<br />
és al capdavall <strong>de</strong>l que es tracta a<br />
l'hora <strong>de</strong> bastir teories científiques<br />
-sense tampoc perdre mai <strong>de</strong> vista,<br />
però, que és tasca d'una generació<br />
corregir i fins a cert punt contradir<br />
allò que <strong>les</strong> prece<strong>de</strong>nts li han llegat.<br />
Al llarg d'aquest apartat, doncs,<br />
anirem resseguint alguns <strong>de</strong>ls punts<br />
<strong>de</strong> contacte més <strong>de</strong>stacats entre la<br />
realitat pirinenca i l'obra <strong>de</strong> Coromines,<br />
ja sigui en el seu vessant toponímic<br />
(sens dubte <strong>de</strong>stacat) com en el<br />
més genèricament lingüístic (diccionari<br />
etimològic, estudis dialectals,<br />
etc.). Tingui's present que en l'apartat<br />
següent (Documents) es reprodueixen<br />
alguns fragments d'aquestes<br />
obres, i que en el següent i últim es<br />
comenta <strong>de</strong> forma particular una<br />
selecció <strong>de</strong> la bibliografia <strong>de</strong> Coromines<br />
i sobre Coromines, que confiem<br />
que ajudi a completar la visió<br />
orientativa que aquestes pàgines<br />
aspiren a tenir.<br />
258<br />
EI Pirineu en els estudis <strong>de</strong> toponímia<br />
Al marge -o abans- <strong>de</strong> la tardana<br />
aparició <strong>de</strong> \'Onomasticon Cataloniae,<br />
Coromines ja publicà diverses<br />
mostres <strong>de</strong> la seua <strong>de</strong>cisiva contribució<br />
en aquest camp a cavall entre la<br />
lingüística, la història i la geografia.<br />
Com és evi<strong>de</strong>nt, la major part d'aquestes<br />
aportacions, normalment en<br />
forma d'artic<strong>les</strong> especialitzats, es troben<br />
aplega<strong>de</strong>s -<strong>de</strong> fet, reproduï<strong>de</strong>sen<br />
els dos volums <strong>de</strong>ls seus Estudis<br />
<strong>de</strong> toponímia catalana (ETC), i, pel<br />
que fa a la temàtica pirinenca (abundant<br />
i transcen<strong>de</strong>ntal, com veurem),<br />
sobretot en el primer, publicat el<br />
1965.<br />
Destaquen en aquest llibre miscel·lani<br />
<strong>de</strong>terminats artic<strong>les</strong> -i sobretot<br />
un d'ells, el central- <strong>de</strong>dicats<br />
a la difícil qüestió <strong>de</strong>ls elements preromans<br />
en la toponímia catalana,<br />
així com, al final <strong>de</strong>l mateix volum,<br />
unes fonamentals llistes i mapes on<br />
l'autor agrupà els noms <strong>de</strong> lloc que<br />
consi<strong>de</strong>rava originats en un mateix<br />
estrat lingüístic. Així, un sol cop<br />
d'ull al mapa I (noms preromans)<br />
posa <strong>de</strong> manifest que els topònims<br />
d'aquesta mena es concentren signi-<br />
D'esquerra a dreta,<br />
Maria, Carmela<br />
(minyona), Ce<strong>les</strong>tina<br />
Vigneaux, |úlia i |oan<br />
Coromines.<br />
Barcelona, 1914.<br />
Arxiu Fundació Pere<br />
Coromines<br />
ficativament al nord <strong>de</strong> Catalunya, i<br />
sobretot a la zona central <strong>de</strong>l Pirineu<br />
axial (Ribagorça, Pallars i Andorra),<br />
fins al punt que li cal oferirne<br />
una ampliació (secció A). En<br />
aquests mapes, els topònims en<br />
qüestió estan representats per xifres,<br />
però precedint-los trobem lògicament<br />
<strong>les</strong> corresponents llistes, on<br />
l'evidència pren forma coneguda:<br />
Aidí, Aixeus, Alendo, Alins, Alós,<br />
Anàs, Aneu, Araós, Arate, Arcalís,<br />
Areste, Arestui, Àreu, Arreu, Arròs,<br />
Arrose, Àssua, Aurati, Aurós, Ausate,<br />
Ausinsi, Baborte, Baén, Baiasca,<br />
Ba<strong>les</strong>tui, Baró, Benante, Beraní,<br />
Bernui, Berros, Besan, Bescarga,<br />
Biscarbó, Boabi, Boldís, Borén...<br />
-és només l'inici <strong>de</strong> la llista corresponent<br />
al Pallars Sobirà (p. 222-<br />
223), que inclou un centenar d'ítems,<br />
els quals s'han <strong>de</strong> sumar als<br />
<strong>de</strong>l Pallars Jussà, la Ribagorça, Andorra,<br />
la Cerdanya i, en menor<br />
mesura, la resta <strong>de</strong> Catalunya i <strong>de</strong>ls<br />
Països Catalans fins a arribar a la xifra<br />
<strong>de</strong> 555 noms (el darrer és Tagomago,<br />
a Eivissa). Val a dir que<br />
aquestes llistes, a banda <strong>de</strong> ser provisionals<br />
(inclouen no poca quantitat<br />
d'interrogants, i certament
Joan Coromines, primer per l'esquerra, amb uns amics. Montserrat, 15 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1922.<br />
Arxiu Fundació Pere Coromines<br />
l'OnCat en rectificaria alguna <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
propostes), posen en un mateix sac<br />
-només amb <strong>de</strong>terminada precisió<br />
tipogràfica- els noms atribuïb<strong>les</strong> als<br />
diversos substrats preromans, molt<br />
diferents entre si (cèltics, púnics,<br />
ibèrics, bascos o bascoi<strong>de</strong>s...), però<br />
és un fet que la distribució geogràfica<br />
que apunten (així com la que<br />
apunten els altres mapes pel que fa<br />
als arabismes, els germanismes,<br />
etc.) coinci<strong>de</strong>ix amb la doctrina explicada<br />
i aplicada per l'autor tot al<br />
llarg <strong>de</strong> la seua obra, <strong>de</strong> manera que<br />
aquests mapes i llistes, a <strong>de</strong>sgrat <strong>de</strong><br />
la seua aparença autònoma, constitueixen<br />
un veritable resum -que no<br />
hem <strong>de</strong> retrobar ni tan sols a<br />
l'OnCat- <strong>de</strong> la concepció corominiana<br />
sobre la distribució zonal i<br />
històrica <strong>de</strong>ls diferents tipus <strong>de</strong> topònims<br />
al nostre país.<br />
Els artic<strong>les</strong> en qüestió <strong>de</strong>l volum I<br />
<strong>de</strong>ls ETC són la culminació i l'aprofundiment<br />
en aquesta i<strong>de</strong>a bàsica:<br />
que a l'Alt Pirineu central <strong>de</strong>gué subsistir<br />
fins ben entrada l'edat mitjana<br />
un parlar d'origen preromà, i concretament<br />
<strong>de</strong> tipus basc o bascoi<strong>de</strong>,<br />
cosa que es <strong>de</strong>mostra en bona mesura<br />
a partir <strong>de</strong> l'extraordinari nombre<br />
<strong>de</strong> noms <strong>de</strong> lloc d'aquesta mena<br />
(molts d'explicab<strong>les</strong> àdhuc a través<br />
<strong>de</strong>l basc actual; altres que necessiten<br />
hipòtesis més <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>s) que hi ha<br />
en aquestes comarques, i que en<br />
<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s zones (a <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>,<br />
sense anar més lluny) constitueixen<br />
fins i tot una majoria dins <strong>de</strong>l<br />
còmput total <strong>de</strong> topònims existents<br />
(sobretot quant a toponímia major).<br />
Aquesta i<strong>de</strong>a, que ja és apuntada per<br />
Coromines en un passatge (p. 28) <strong>de</strong>l<br />
primer article <strong>de</strong>l volum (el més<br />
general: "Introducció a l'estudi <strong>de</strong> la<br />
toponímia catalana", p. 7-30) tot<br />
vinculant-hi precisament els mapes<br />
a què ens hem referit adés, es troba<br />
<strong>de</strong>senvolupada en el tercer estudi<br />
("Sobre els elements pre-romans <strong>de</strong>l<br />
domini català", p. 67-91), on la referència<br />
pirinenca és constant, i sobretot<br />
en el següent (ja un veritable clàssic<br />
<strong>de</strong> la filologia <strong>de</strong>l segle XX: "La<br />
Survivance du Basque jusqu'au Bas<br />
Moyen Age. Phénomènes <strong>de</strong> Bilingüisme<br />
dans <strong>les</strong> Pyrénées Centra<strong>les</strong>",<br />
p. 93-152, en què inclou noves llistes,<br />
ara per valls, així com uns altres<br />
dos mapes finals), on aqueix és el<br />
tema central i gairebé monogràfic,<br />
fins a adquirir el caràcter <strong>de</strong> teoria.<br />
"^555-^ 52)<br />
259<br />
En l'apartat <strong>de</strong> documentació reproduïm<br />
seng<strong>les</strong> fragments d'aquests<br />
dos artic<strong>les</strong>, bé que el segon estigui<br />
en francès.<br />
Pel que fa a la resta d'artic<strong>les</strong> <strong>de</strong>l<br />
volum I <strong>de</strong>ls ETC, ens interessa principalment<br />
el cinquè ("Miscel·lània<br />
<strong>de</strong> toponímia bascoi<strong>de</strong> a Catalunya",<br />
p. 153-217), atès que <strong>de</strong>senvolupa<br />
encara la mateixa teoria <strong>de</strong>l preromanisme<br />
<strong>de</strong> tipus basc <strong>de</strong> <strong>les</strong> terres<br />
pirinenques catalanes, si bé ara amb<br />
un enfocament més <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall, agrupant<br />
diversos noms <strong>de</strong> lloc que comparteixen<br />
un mateix radical o un<br />
mateix sufix, per tal d'explicar-los<br />
conjuntament; i no resultarà ja sorprenent,<br />
amb el que hem vist fins<br />
aquí, que la major part <strong>de</strong>ls casos escollits<br />
pertanyi a aqueixa àrea geogràfica<br />
(p. ex., es<strong>de</strong>venen centre d'atenció<br />
topònims com Sort i Suert,<br />
Gerri, Nyer, Estavar, Isòvol, Iran, Irgo,<br />
Orrit, etc., al costat d'altres <strong>de</strong><br />
més llunyans). Per contra, en l'únic<br />
estudi <strong>de</strong>l volum I que no hem esmentat<br />
encara (el segon: "Noms <strong>de</strong><br />
lloc catalans d'origen germànic", p.<br />
31-65) <strong>les</strong> referències pirinenques,<br />
certament existents (i localiza<strong>de</strong>s<br />
sobretot vers el Pirineu oriental: Ripollès,<br />
etc.), són força més escadusseres<br />
i, en conjunt, prou menys significatives<br />
<strong>de</strong>l que és en aquest territori<br />
la presència <strong>de</strong>l substrat bascoi<strong>de</strong>.<br />
En el volum II <strong>de</strong>ls ETC (aparegut<br />
el 1970), essent molt més variat <strong>de</strong><br />
contingut, el Pirineu hi és força<br />
menys present: a <strong>de</strong>sgrat d'alguna referència<br />
aïllada en artic<strong>les</strong> menors (p.<br />
ex., sobre la persistència <strong>de</strong>l terme<br />
carant; cf. p. 207-215), l'únic estudi<br />
centralment pirinenc és el primer, <strong>de</strong>dicat<br />
a la "Toponímia d'Andorra" (p.<br />
5-42; és reproducció d'un article publicat<br />
el 1955 a París), si bé és clar<br />
que també escau consi<strong>de</strong>rar pirinencs<br />
els més septentrionals <strong>de</strong>ls ca-<br />
u<br />
:D
D'esquerra a dreta, Ramon d'Alòs-Moner, |oan Coromines, L. d'Alòs-Moner, Pau Vila, Hil<strong>de</strong> Stein<br />
d'Aramon, Josep Maria Casacuberta, M. d'Alòs-Moner, Pompeu Fabra i Ramon Aramon. Pirineu,<br />
febrer <strong>de</strong> 1935. Arxiu Fundació Pere Coromines<br />
SOS tractats dins <strong>de</strong>l següent ("Els<br />
noms <strong>de</strong>ls municipis <strong>de</strong> la Catalunya<br />
aragonesa", p. 43-141; original <strong>de</strong><br />
1959), molt extens i organitzat en forma<br />
d'entra<strong>de</strong>s monogràfiques, prefigurant<br />
el que seria en aquest ordre<br />
rOnCat. Pel que fa a la toponímia<br />
andorrana, Coromines estructurà<br />
aquest article, que po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar<br />
un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> <strong>de</strong>scripció d'una àrea<br />
geogràfica concreta, en trenta-tres<br />
epígrafs: els primers són una introducció<br />
històrica i geogràfica a la realitat<br />
andorrana, i els darrers adquireixen<br />
l'aire <strong>de</strong> conclusions, amb<br />
consi<strong>de</strong>racions <strong>de</strong> tipus metodològic<br />
vàli<strong>de</strong>s no només per a aquest cas,<br />
sinó amb caràcter general (requisits<br />
per a una correcta interpretació <strong>de</strong> la<br />
toponímia, malfiança <strong>de</strong> <strong>les</strong> formes<br />
consigna<strong>de</strong>s als mapes, etc.), però la<br />
resta d'epígrafs estan <strong>de</strong>stinats a un<br />
recorregut alhora amè i aprofundit en<br />
els diferents tipus <strong>de</strong> noms <strong>de</strong> lloc<br />
presents al petit Principat. Així,<br />
Coromines se centra primer en la singular<br />
sèrie <strong>de</strong> casos que duen aglutinada<br />
l'antiga preposició En-, <strong>de</strong>sprés<br />
en <strong>les</strong> terminacions característiques<br />
260<br />
(com la bascoi<strong>de</strong> -erri/ -arri), més enllà<br />
en <strong>les</strong> diferents significacions (aspecte<br />
<strong>de</strong>l terreny, vegetació, animals,<br />
pasturatge, edificacions...) i encara<br />
al capdavall en els successius estrats<br />
etnogràfics (noms preromans, llatins,<br />
romànics, etc.), els quals li donen<br />
peu per insistir sobretot en la teoria<br />
<strong>de</strong> la intensa presència <strong>de</strong> noms bascos<br />
0 bascoi<strong>de</strong>s en aquest territori,<br />
així com en el caràcter arcaic <strong>de</strong> la<br />
seua toponímia d'arrel llatina. De la<br />
suma <strong>de</strong> tot plegat sorgeix, en fi, un<br />
dibuix complet i altament il·lustrador<br />
<strong>de</strong>l panorama toponímic d'Andorra,<br />
que és com dir una explicació integrada<br />
<strong>de</strong>ls fets lingüístics, geogràfics,<br />
històrics i socials que configuren<br />
aquest país pirinenc.<br />
Un altre article sobre toponímia<br />
d'una contrada pirinenca (en aquest<br />
cas oriental) es troba ja no als ETC<br />
sinó a l'altra publicació miscel·lània<br />
<strong>de</strong> Coromines en aquella època: ens<br />
referim a Entre dos llenguatges<br />
(EDL), i en concret a l'estudi "Toponímia<br />
antiga <strong>de</strong> l'alta vall <strong>de</strong> Camprodon",<br />
publicat en el volum II d'aquest<br />
recull (any 1976), i que seria<br />
l'aprofundiment en els principals<br />
noms <strong>de</strong> lloc documentats per Ramon<br />
Amigó i Mn. Julià Pasqual a<br />
partir <strong>de</strong>l seu treball <strong>de</strong> camp i d'arxiu,<br />
el qual no s'editaria en forma <strong>de</strong><br />
llibre fins al 1979 (R. Amigó, Toponímia<br />
<strong>de</strong>l terme municipal <strong>de</strong> Vilallonga<br />
<strong>de</strong> Ter; Fundació Salvador Vives<br />
Casajuana), però que Coromines ja<br />
pogué conèixer en fase d'esborrany,<br />
fins al punt que es dóna una curiosa<br />
reciprocitat d'al·lusions entre l'inventari<br />
d'aquests erudits i l'estudi<br />
etimològic parcial <strong>de</strong> Coromines,<br />
que ara ens ocupa. El savi <strong>de</strong> Pineda,<br />
doncs, <strong>de</strong>dicà bones pàgines a<br />
aquest corpus toponímic, i ho féu,<br />
tot explicitant d'entrada els criteris<br />
<strong>de</strong> selecció <strong>de</strong>ls casos que tractaria<br />
(en resum: els més interessants i difícils;<br />
cf. p. 68-69), a través <strong>de</strong> dos<br />
grans capítols: el primer <strong>de</strong>dicat a<br />
"relíquies pre-romanes" (p. 69-96) i<br />
el segon a <strong>de</strong>terminats casos d'origen<br />
romànic però tanmateix obscurs<br />
quant a llur explicació lingüística<br />
(p. 96-131).<br />
Una darrera contribució bàsica,<br />
abans <strong>de</strong> l'OnCat, a l'estudi monogràfic<br />
d'una zona <strong>de</strong>l Pirineu (i ara<br />
sí que <strong>de</strong>l central) fou l'estudi "Toponímia<br />
<strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Boi", aparegut<br />
en dues fases en els núms. xii i xiv (<strong>de</strong><br />
juny i <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1983, respectivament)<br />
<strong>de</strong>l Butlletí interior <strong>de</strong> la Societat<br />
d'Onomàstica (BISO), i que<br />
constitueix l'única publicació <strong>de</strong> Coromines<br />
en aquest butlletí: cosa aparentment<br />
contradictòria, però no tant<br />
si hom té en compte la indissimulada<br />
animadversió que mantingué<br />
amb l'ànima <strong>de</strong> la Societat d'Onomàstica,<br />
Enric Moreu-Rey (Barcelona,<br />
1917-1992). Sigui com sigui, Coromines,<br />
bon coneixedor d'una zona<br />
on participà en nombroses excursions<br />
i on arribà a estiuejar alguns<br />
anys, confegí un estudi etimològic
<strong>de</strong>ls principals noms <strong>de</strong> lloc <strong>de</strong> la<br />
vall, mitjançant seng<strong>les</strong> artic<strong>les</strong> monogràfics,<br />
generalment breus. No hi<br />
ha cap mena d'introducció, i ni tan<br />
sols la indicació <strong>de</strong>ls criteris emprats,<br />
sinó que la p. 1 <strong>de</strong>l BISO, XII<br />
comença explicant el topònim Abellers,<br />
i s'arriba fins a la p. 20 (Cuina),<br />
on s'interromp <strong>de</strong> sobte una successió<br />
estrictament alfabètica, que no es<br />
reprendrà fins al BISO, XIV (també p.<br />
1, amb La Guinsa), i en aquest cas<br />
fins a acabar a la p. 23 (Tuca) amb un<br />
mapa croquis <strong>de</strong> la part septentrional<br />
<strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Boi, on aquesta confronta<br />
amb Aran, Aneu i la Vall Fosca.<br />
És notòria també en aquesta<br />
zona, no cal dir-ho, la presència d'ètims<br />
preromans, i per tant es<strong>de</strong>vé especialment<br />
interessant, al costat <strong>de</strong><br />
certs noms romànics arcaïtzants (Estanyofinestro,<br />
etc.), l'estudi <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats<br />
topònims bascos o bascoi<strong>de</strong>s<br />
(incloent part <strong>de</strong>ls més coneguts:<br />
Taüll, Erill, etc.), si bé cal notar que<br />
són força significatius els casos <strong>de</strong>ixats<br />
enlaire (p. ex., Durro), així com<br />
el fet que algun d'ells (com Erill<br />
mateix) no fóra redactat per Coromines<br />
en l'OnCat, sinó pel seu col·laborador<br />
Xavier Terrado, especialista<br />
en l'àrea ribagorçana -i qui, per cert,<br />
ha publicat recentment pel seu<br />
compte el llibre Els noms <strong>de</strong> lloc <strong>de</strong><br />
la Vall <strong>de</strong> 8o; (Lleida, 2002), com<br />
una continuació explícita <strong>de</strong> l'obra<br />
corominiana.<br />
El Pirineu en els estudis <strong>de</strong> <strong>de</strong>scripció<br />
i investigació lingüística<br />
Deixant ja <strong>de</strong> banda la toponímia<br />
(a la qual lògicament tornarem<br />
en parlar més endavant <strong>de</strong> l'OnCat),<br />
i <strong>de</strong>ixant també <strong>de</strong> banda provisionalment<br />
el DECat (al qual ens referirem<br />
també en l'epígraf següent, en<br />
tant que obra major), allí on més<br />
al·lusions hi ha al Pirineu dins l'obra<br />
<strong>de</strong> Coromines, i on més sistemàtiques<br />
són, és a la part <strong>de</strong> la seua producció<br />
<strong>de</strong>stinada a la <strong>de</strong>scripció lingüística,<br />
sobretot quan aquesta<br />
<strong>de</strong>scripció pren un enfocament històric<br />
0 dialectal. Aquest és el cas <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>terminats artic<strong>les</strong> aplegats dins <strong>de</strong>l<br />
volum II <strong>de</strong>l recull Entre dos llenguatges<br />
(el mateix on trobàvem l'estudi<br />
sobre la toponímia <strong>de</strong> l'alta vall<br />
<strong>de</strong> Camprodon); mentre que en altres<br />
publicacions en què preval la<br />
<strong>de</strong>scripció sincrònica o gramatical<br />
només po<strong>de</strong>m trobar el Pirineu, si <strong>de</strong><br />
cas, com una al·lusió puntual a<br />
propòsit <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminat mot o fenomen<br />
-per exemple, quan a l'article<br />
<strong>de</strong> Lleures i converses d'un filòleg<br />
(1971) sobre "Alguns termes topogràfics"<br />
se centra en un moment donat<br />
a comentar el cas <strong>de</strong>l substantiu<br />
coma, i per cert també amb implicacions<br />
toponímiques (fragment que<br />
reproduïm a l'apartat següent <strong>de</strong>l<br />
dossier).<br />
Sens dubte el principal article <strong>de</strong><br />
Coromines sobre <strong>de</strong>scripció lingüís<br />
tica d'una zona <strong>de</strong>l Pirineu és, almenys<br />
dins l'àmbit <strong>de</strong>l català, el<br />
<strong>de</strong>dicat a "El parlar <strong>de</strong> Cardós i Vall<br />
Ferrera" (EDL, II, p. 29-67), que correspon<br />
a un text original <strong>de</strong> 1936,<br />
elaborat al seu torn a partir <strong>de</strong> materials<br />
recollits mitjançant enquestes<br />
en el perío<strong>de</strong> 1932-1934. El nostre<br />
autor, per tant, dugué a terme aquest<br />
estudi durant els seus anys <strong>de</strong> joventut<br />
-igual que el <strong>de</strong>dicat a l'aranès, a<br />
què <strong>de</strong>sprés ens referirem, i que per<br />
cert es troba a l'obertura <strong>de</strong>l mateix<br />
llibre, precedint l'article que ara ens<br />
ocupa-. Això no obstant, el po<strong>de</strong>m<br />
consi<strong>de</strong>rar un exemple paradigmàtic<br />
<strong>de</strong> com els profunds coneixements i<br />
la viva intuïció <strong>de</strong> Coromines es<br />
combinaven per donar lloc a una esplèndida<br />
publicació científica, on la<br />
dissecció <strong>de</strong> l'especialista s'anivella<br />
amb la presentació entenedora per a<br />
un públic més ampli, i on, d'altra<br />
banda, la <strong>de</strong>scripció gramatical d'un<br />
<strong>de</strong>terminat parlar local (fonètica,<br />
morfologia, sintaxi, lèxic..., sense<br />
oblidar un breu apartat per a "Fenò-<br />
Coromines amb un<br />
personatge enquesfal<br />
per a la recollida <strong>de</strong><br />
materials toponímics.<br />
Arcavell, 1 <strong>de</strong> maig<br />
<strong>de</strong> 1936.<br />
Arxiu Fundació Pere<br />
Coromines<br />
u
mens no catalans en la toponímia")<br />
pren sense que hi representi una<br />
càrrega feixuga l'orientació històrica,<br />
és a dir, etimològica en relació<br />
amb el referent llatí (o d'altra mena,<br />
quan escau) i amb l'evolució que<br />
cada element ha sofert <strong>de</strong>s d'aquesta<br />
base llunyana. En <strong>de</strong>finitiva, es tracta<br />
d'un treball molt valuós per si mateix,<br />
però més i tot en consi<strong>de</strong>rar-se<br />
que encetà una tradició encara no<br />
prou fressada <strong>de</strong> <strong>de</strong>scripció sistemàtica<br />
-i rigorosa en allò que ha <strong>de</strong> tenir<br />
<strong>de</strong> tècnic-, d'un parlar pirinenc<br />
tan característic com el d'aquestes<br />
valls pallareses.<br />
Pel que fa al parlar <strong>de</strong> la vall d'Aran,<br />
ja hem comentat que és l'objecte<br />
<strong>de</strong>l primer article d'EDL, II ("Introducció<br />
a l'estudi <strong>de</strong> l'aranès", p. 5-<br />
28), però fóra injust limitar l'aportació<br />
corominiana en aquest camp a<br />
aquest text concret, ja que, d'una<br />
banda, l'autor ja va <strong>de</strong>dicar a aquest<br />
tema la seua tesi doctoral (Madrid,<br />
1928), per a la qual havia estat recollint<br />
materials a Aran <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1924, i<br />
que editaria el 1931 a Barcelona<br />
(Vocabulari aranès); amb tot, <strong>de</strong>sprés<br />
d'aquesta data continuaria encara<br />
durant anys aplegant da<strong>de</strong>s sobre l'aranès,<br />
i bé es pot dir que, junt amb<br />
l'etimologia i la gramàtica catalanes,<br />
i sens dubte la toponímia, aquesta<br />
fou una <strong>de</strong> <strong>les</strong> qüestions predilectes<br />
<strong>de</strong> Coromines, d'aquel<strong>les</strong> que ocupen<br />
la vida sencera. En efecte, <strong>de</strong>staca<br />
el fet que no solament la tesi doctoral<br />
s'hi centrés, sinó que, durant el<br />
procés inicial <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s,<br />
fos ja "Etimologies araneses" el primer<br />
article filològic publicat pel jove<br />
Joan Coromines, l'any 1925! -i per<br />
l'altre cap <strong>de</strong>l temps, l'any 1990, en<br />
plena vel<strong>les</strong>a, i quan era a punt d'enl<strong>les</strong>tir<br />
el DECat, editaria a la fi (amb<br />
un format similar al d'aquest diccionari)<br />
la versió <strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong> l'estudi<br />
262<br />
^5)2-^ ^<br />
que, <strong>de</strong> fet, tenia ja al cap (i en notes)<br />
als anys 30 i que anunciava en l'article<br />
d'EDL als 70: f/par/ar <strong>de</strong>/a Va//<br />
d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis<br />
lexicals sobre el gascó-. Sap greu,<br />
doncs, que, havent <strong>de</strong>dicat a l'aranès<br />
almenys 65 anys <strong>de</strong> la seua vida,<br />
aquesta darrera obra fos rebuda per<br />
part <strong>de</strong>ls especialistes amb un cert recel,<br />
el qual -diguem-ho ja- no estava<br />
motivat per ridícu<strong>les</strong> comparacions<br />
personals (tothom sabia que Coromines<br />
era Coromines: un i inimitable),<br />
ni menys encara per cap greu <strong>de</strong>ficència<br />
<strong>de</strong> la gramàtica i <strong>de</strong>l lèxic que<br />
l'obra conté (no faltaria sinó!), sinó,<br />
paradoxalment, per una qüestió <strong>de</strong><br />
cronologia: en el fons, l'aranès estudiat<br />
per Coromines era essencialment<br />
el <strong>de</strong>ls anys 20-30, i algun <strong>de</strong>ls<br />
elements <strong>de</strong>scrits (en un llibre tanmateix<br />
<strong>de</strong> 1990) feia estrany als investigadors<br />
<strong>de</strong>l moment; a més a més, i<br />
seguint justament un ús concebut en<br />
aquella època, Coromines s'entestava<br />
en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s grafies que no lligaven<br />
amb la normativa ortogràfica<br />
aprovada per a l'aranès almenys<br />
d'ençà 1982 per una comissió oficial,<br />
i hom consi<strong>de</strong>rà que un savi <strong>de</strong>l<br />
prestigi <strong>de</strong> Coromines feia un flac favor<br />
als intents <strong>de</strong> normativització <strong>de</strong><br />
l'aranès amb una actitud merament<br />
personal... Sigui com sigui, el llibre<br />
El parlar <strong>de</strong> la Vall d'Aran és la culminació<br />
<strong>de</strong> tota una vida consagrada<br />
també a l'aranès, i es pot consi<strong>de</strong>rar<br />
malgrat tot que constitueix una aportació<br />
cabdal -i per tant digna d'una<br />
major reivindicació- per conèixer a<br />
fons aquest parlar occità. En aquest<br />
context, doncs, l'article introductori<br />
d'EDL significar almenys un útil resum<br />
no només <strong>de</strong>ls trets bàsics <strong>de</strong> l'aranès<br />
en tant que sistema lingüístic,<br />
sinó també <strong>de</strong>l coneixement profund<br />
d'aquest parlar per part <strong>de</strong> Coromines,<br />
a més d'un mitjà per donar a<br />
conèixer la realitat lingüística <strong>de</strong> la<br />
vall en un moment en què <strong>les</strong> noves<br />
aportacions <strong>de</strong>ls anys 80-90 tot just<br />
s'havien <strong>de</strong> començar a gestar, i <strong>les</strong><br />
pioneres <strong>de</strong>l primer terç <strong>de</strong> segle<br />
(escasses: Santaló, Condò, Schà<strong>de</strong>l,<br />
el primer Coromines) estaven parcialment<br />
0 completament supera<strong>de</strong>s,<br />
i en tot cas resultaven ja massa llunyanes<br />
i difícils <strong>de</strong> consultar.<br />
I encara en el mateix volum<br />
d'EDL trobem uns altres dos artic<strong>les</strong>,<br />
entre els menors o marcadament reservats<br />
a especialistes, el paràmetre<br />
geogràfic <strong>de</strong>ls quals remet al Pirineu:<br />
d'una banda, "Una inscripció en<br />
Coromines amb en Tusquet fent enquestes toponímiques, aixoplugats en una cova. L<strong>les</strong>sui, agost <strong>de</strong> 1963.<br />
Arxiu Fundació Pere Coromines
%<br />
basc ribagorçà <strong>de</strong>l segle I, amb dos<br />
i<strong>de</strong>ogrames" (p. 132-141); i d'altra<br />
banda, molt més extens, però ja més<br />
col·lateralment pirinenc, "Els ploms<br />
sorotàptics d'Ar<strong>les</strong>" (p. 142-216). Un<br />
i altre tenen elements en comú: el fet<br />
<strong>de</strong> partir <strong>de</strong> seng<strong>les</strong> <strong>de</strong>scobertes<br />
epigràfiques d'època imperial romana,<br />
respectivament a l'Alta Ribargorça<br />
(pas <strong>de</strong> la Croqueta) i al Val<strong>les</strong>pir<br />
(els Banys d'Ar<strong>les</strong>); el fet que aquestes<br />
<strong>de</strong>scobertes van tenir lloc vers<br />
mitjan segle xix, però que no havien<br />
estat completament ni correctament<br />
<strong>de</strong>sxifra<strong>de</strong>s pels investigadors que<br />
s'hi havien acostat; i, sobretot, el fet<br />
que la causa fonamental d'aquesta<br />
incògnita sigui, segons Coromines,<br />
que la llengua <strong>de</strong> <strong>les</strong> inscripcions no<br />
correspongui senzillament al llatí <strong>de</strong><br />
l'època, sinó que hi intervenen amb<br />
importància variable <strong>de</strong>terminats<br />
trets lingüístics preromans -<strong>de</strong> tipus<br />
basc en el cas ribagorçà, i en el cas<br />
val<strong>les</strong>pirenc <strong>de</strong> tipus indoeuropeu (i<br />
més concretament sorotàptic l'estrat<br />
que pot dir-se que <strong>de</strong>u a Coromines<br />
•:íl<br />
Durant la recollida<br />
<strong>de</strong> materials toponí<br />
mics i antroponímics.<br />
El Cavaller <strong>de</strong> Vidrà,<br />
13 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1969.<br />
Arxiu Fundació Pere<br />
Coromines<br />
la seua paternitat)-. La qual cosa lliga<br />
a la perfecció amb la distribució<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> àrees d'influència <strong>de</strong>ls diferents<br />
substrats, segons el nostre autor<br />
havia anat consi<strong>de</strong>rant a través <strong>de</strong><br />
moltes altres investigacions (i potser<br />
fóra hora, doncs, d'almenys esmentar<br />
un altre recull sobre aquesta i altres<br />
matèries que Corominas va publicar<br />
en castellà a Gredos, en dos<br />
volums: Tópica Hespérica. Estudios<br />
sobre los antiguos dialectos, el substrato<br />
y la toponimia romances, <strong>de</strong><br />
1972).<br />
El Pirineu en <strong>les</strong> "obres majors" <strong>de</strong><br />
Coromines<br />
És impossible, per raons evi<strong>de</strong>nts<br />
d'espai i proporció, que en un dos<br />
sier <strong>de</strong> <strong>les</strong> dimensions <strong>de</strong>l present s'a-<br />
nalitizin amb el <strong>de</strong>tall a<strong>de</strong>quat <strong>les</strong> in<br />
comptab<strong>les</strong> al·lusions al Pirineu -un<br />
mot, una accepció, un topònim...-<br />
que apareixen en <strong>les</strong> dues obres prin<br />
cipals <strong>de</strong> Coromines: el Diccionari<br />
etimològic (DECat) i \'Onomasticon<br />
(OnCat). Però sí que, tot remetent a<br />
l'apartat final per al comentari <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>terminats factors bibliogràfics <strong>de</strong><br />
caràcter general, po<strong>de</strong>m oferir un<br />
petit tast <strong>de</strong> casos representatius i,<br />
d'altra banda, po<strong>de</strong>m assenyalar<br />
alguna característica constant: per<br />
exemple, l'especial <strong>de</strong>cantament<br />
vers l'element pirinenc que Coromines<br />
<strong>de</strong>mostra tot al llarg d'aquestes<br />
obres, el qual, segons creiem, és<br />
<strong>de</strong>gut no solament a la intensa relació<br />
personal <strong>de</strong> l'autor amb aquestes<br />
terres (excursions tant muntanyenques<br />
com filològiques, perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
vacances tant <strong>de</strong> jove com <strong>de</strong> gran,<br />
vinc<strong>les</strong> d'amistat...), sinó també<br />
-una cosa porta l'altra- a la importància<br />
que aviat prengué el Pirineu<br />
en algun <strong>de</strong>ls motius centrals <strong>de</strong> la<br />
seua obra. Recor<strong>de</strong>m-ne el primer article<br />
i la tesi, <strong>de</strong> tema aranès, però recor<strong>de</strong>m-ne<br />
també -els hem comentat<br />
al llarg <strong>de</strong>ls epígrafs anteriors- els<br />
estudis sobre dialectes i sobre toponímia<br />
pirinencs, els quals tenen valor<br />
no només per si mateixos (que ja és<br />
molt) sinó, significativament, com a<br />
peces bàsiques d'un sistema composicional<br />
-el <strong>de</strong> la llengua catalana, o<br />
l'occitana en el cas <strong>de</strong> l'aranès- o<br />
fins i tot d'una teoria en el seu temps<br />
innovadora i encara avui crucial per<br />
interpretar la nostra història lingüística<br />
-ens referim, és clar, a la <strong>de</strong> la subsistència<br />
<strong>de</strong>l basc al Pirineu central<br />
fins a l'edat mitjana.<br />
No hi ha article gros <strong>de</strong>l DECat<br />
que no <strong>de</strong>diqui un paràgraf o almenys<br />
un moment a indicar què es<br />
fa d'aquell mot o d'aquell significat<br />
en terres pirinenques, especialment<br />
vers el Pallars, la Ribagorça o l'àrea<br />
<strong>de</strong> llengua aragonesa veïna. I això ja<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la primera pàgina <strong>de</strong>l diccionari,<br />
on, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l telegràfic article<br />
<strong>de</strong>dicat a la preposició a, trobem<br />
l'entrada ababol 'rosella', que és<br />
"mot local <strong>de</strong> l'extrem Oest, i arago-<br />
u
u<br />
nès", cosa que l'autor exemplifica<br />
amb diversos testimonis, entre ells el<br />
<strong>de</strong> la forma babòi a "Barraves i<br />
Benasc" (DECat I, 1a21-30). Ni tan<br />
sols en el pòstum volum X no es <strong>de</strong>ixa<br />
<strong>de</strong> banda aquest territori, ja sigui<br />
a propòsit <strong>de</strong> la presència d'estela en<br />
la toponímia <strong>de</strong>l Pirineu oriental (cf.<br />
el mapa <strong>de</strong> la p. 20, <strong>de</strong>gut a un amic<br />
gironès), ja sigui com a repensament<br />
d'un particular terme aneuenc, fanoc<br />
(extret <strong>de</strong>l vocabulari <strong>de</strong> Ce<strong>les</strong>tino<br />
Pol i <strong>de</strong>l Diccionari Aguiló}, que<br />
al seu moment mereixia tan sols una<br />
breu al·lusió sense article propi (cf.<br />
DECat III, 878a47-48) però que ara,<br />
amb entrada <strong>de</strong> suplement pròpia,<br />
dóna peu per a una proposta lèxica i<br />
alhora per a una <strong>de</strong> <strong>les</strong> marra<strong>de</strong>s en<br />
forma d'invectiva que tant plaïen al<br />
nostre etimòleg: "fanoc, -oca, més<br />
que 'persona limfàtica' (V. <strong>d'Àneu</strong> i<br />
DAg.) és un excel·lent terme (tan útil<br />
en un país com el nostre, on aquest<br />
repugnant coleòpter humà fa tants<br />
estralls, més encara que el <strong>de</strong>ls cafards<br />
francesos eficaçment <strong>de</strong>bel·lats<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Rabelais, Cyrano i els enciclopedistes),<br />
per nomenar els beatons,<br />
fanàtics i esmocaciris [...]"<br />
(DECat X,22a32-38).<br />
S'obri per on es vulgui el diccionari,<br />
a part <strong>de</strong> tenir la distracció assegurada<br />
-i, si es vol, una dosi <strong>de</strong><br />
saviesa filològica literalment esglaiadora-,<br />
us serà pràcticament impossible<br />
no trobar-vos el Pirineu a cada<br />
pas. Fins i tot en artic<strong>les</strong> aparentment<br />
tan asèptics com podrien ser-ho els<br />
<strong>de</strong>dicats a un adverbi: vegeu el fragment<br />
sobre dins reproduït com a<br />
breu mostra en l'apartat <strong>de</strong> documents<br />
d'aquest dossier. I, no cal dirho,<br />
la presència pirinenca senyoreja<br />
en artic<strong>les</strong> l'entrada <strong>de</strong>ls quals correspon<br />
a un mot reconegudament<br />
adscrit al dialecte pallares: vegeu carant,<br />
orc, orxegar; tot i que, atesa<br />
3264<br />
'^X^ D ( ^<br />
l'estructura en grans artic<strong>les</strong> d'aquesta<br />
obra, és més freqüent haver<br />
<strong>de</strong> recercar dins seu la corresponent<br />
subentrada o una simple referència:<br />
llúpia, bordaler, potxó, tringola, llenasca,<br />
llucana, volter, estarna són<br />
mots que es troben satisfactòriament<br />
explicats, però no pas amb entrada<br />
pròpia, i ni tan sols sempre dins <strong>de</strong><br />
l'article genèric on en principi hom<br />
esperaria localitzar-los. Així és el<br />
DECat: una obra magna, a voltes<br />
<strong>de</strong>sconcertant, però globalment insuperable,<br />
i que en la distància curta<br />
encara guanya més d'atractiu.<br />
Pel que fa a \'Onomasticon, la<br />
tasca <strong>de</strong> comentari, si la preteníem<br />
exhaustiva o mínimament completa,<br />
es<strong>de</strong>vé tan ingent i doncs aquí<br />
impossible com ho és la referida al<br />
DECat. Potser amb un atenuant: en<br />
la mesura que <strong>les</strong> noves generacions<br />
d'investigadors vagin completant inventaris<br />
toponímics integrals <strong>de</strong> zones<br />
concretes (i alguna en tenim ja:<br />
pensem en l'esmentada labor <strong>de</strong> Ter<br />
rado a l'àrea <strong>de</strong> la Ribagorça, o pensem<br />
en el nostre inventari Toponímic<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>, ja efectuat als<br />
anys 90 i a hores d'ara en fase <strong>de</strong><br />
publicació), en la mesura, doncs,<br />
que anem tenint unes llistes completes<br />
i fiab<strong>les</strong> <strong>de</strong> la toponímia <strong>de</strong>l<br />
Pirineu, llavors podrem contrastar<br />
aquestes da<strong>de</strong>s amb <strong>les</strong> <strong>de</strong> l'OnCat, i<br />
així es posaran en relleu <strong>les</strong> inevitab<strong>les</strong>,<br />
segures mancances <strong>de</strong> l'obra<br />
<strong>de</strong> Coromines, però també -i sobretot-<br />
<strong>les</strong> enormes virtuts <strong>de</strong> la seua<br />
aportació. Tantes pàgines resoltes<br />
-moltes ja <strong>de</strong>finitivament-, tantes<br />
altres <strong>de</strong> segurament encamina<strong>de</strong>s,<br />
tantes d'almenys suggeri<strong>de</strong>s...!<br />
De fet, <strong>les</strong> aproximacions efectua<strong>de</strong>s<br />
fins ara permeten d'afirmar<br />
que, pel que fa a la toponímia menor,<br />
l'ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> presència en l'OnCat<br />
<strong>de</strong>ls noms propis pirinencs és força<br />
superior al <strong>de</strong> la major part <strong>de</strong>l domini<br />
lingüístic, cosa que s'explica no<br />
només pel profund coneixement<br />
personal que Coromines tenia d'a-<br />
^<br />
Baixant <strong>de</strong>l cim<br />
<strong>de</strong> Subenuix, encordat<br />
amb R. Vila.<br />
Pic <strong>de</strong> Subenuix,<br />
21 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1969.<br />
Dr. Pere Gabanó/<br />
Amu fotogràfic<br />
Centre Excursionista<br />
<strong>de</strong> Catalunya
Fent enquestes per a la recollida <strong>de</strong> materials toponímics i antroponímics per al "Diccionario etimológi<br />
co vasco". D'esquerra a dreta, el guardabosc Ciríaco i un company, Koldo Mitxelena, )oan Coromines i<br />
Iñaki Usabiaga. Vall <strong>de</strong>l Roncal, Navarra, 12 d'agost <strong>de</strong> 1971. Arxiu Fundado Pere Coromines<br />
questes terres (ben superior al d'algunes<br />
zones on el contacte se sap<br />
que era més superficial o episòdic)<br />
sinó també pel fet que al Pirineu,<br />
com hem vist a bastament al llarg <strong>de</strong>l<br />
present dossier, és major la concentració<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats tipus <strong>de</strong> topònims<br />
(preromans, sobretot) que el<br />
nostre filòleg consi<strong>de</strong>rava especialment<br />
dignes <strong>de</strong> comentari (car, per<br />
contra, no són estranys els passatges<br />
<strong>de</strong> l'OnCat o d'altres obres on explícitament<br />
<strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> banda <strong>de</strong>terminats<br />
noms <strong>de</strong> lloc que ell anomena adotzenats,<br />
és a dir, tan corrents i fàcils<br />
d'explanar que no val la pena esmerçar-hi<br />
més d'un minut). I encara<br />
direm més: si pel que fa a la toponímia<br />
menor la proporció d'absències<br />
és baixa, pel que fa a la toponímia<br />
major (noms <strong>de</strong> pob<strong>les</strong>, bàsicament)<br />
aquest ín<strong>de</strong>x es<strong>de</strong>vé gairebé nul. En<br />
altres mots: és pràcticament impossible<br />
cercar a l'OnCat el nom d'un nucli<br />
habitat pirinenc -per petit que sigui-<br />
i ensopegar amb la <strong>de</strong>cepció <strong>de</strong><br />
la seua absència, fet que, per <strong>de</strong>sgràcia,<br />
no és tan estrany en altres zones<br />
<strong>de</strong>l país, com recentment hem<br />
acomplert el <strong>de</strong>ure <strong>de</strong> comprovar en<br />
relació amb <strong>les</strong> terres <strong>de</strong> Ponent i<br />
amb <strong>les</strong> <strong>de</strong> la Catalunya Central (on,<br />
al costat d'algunes <strong>de</strong>senes <strong>de</strong> nuclis<br />
menors, manquen fins i tot <strong>de</strong>terminats<br />
noms <strong>de</strong> cap <strong>de</strong> municipi:<br />
Passanant, el Cogul o el Poal, per<br />
exemple).<br />
Heus-ne aquí un tast. Amb motiu<br />
<strong>de</strong> l'elaboració entre altres <strong>de</strong> l'esmentat<br />
inventari toponímic d'Aneu<br />
vàrem resseguir (llegint-lo amb <strong>de</strong>tall<br />
i prenent-ne notes: com si no?)<br />
tot l'OnCat, <strong>de</strong> la primera a l'última<br />
pàgina -cosa que fou, per cert, un<br />
veritable plaer: un <strong>de</strong>ls majors en la<br />
vida-, <strong>de</strong> manera que en acabat po<strong>de</strong>m<br />
oferir una xifra prou aproximada<br />
<strong>de</strong>ls noms <strong>de</strong> lloc aneuencs tractats<br />
a l'OnCat: més <strong>de</strong> 500. És clar,<br />
doncs, que no són només noms <strong>de</strong><br />
pob<strong>les</strong>, sinó molt <strong>de</strong> toponímia menor<br />
i sobretot molt d'oronímia. 1 això<br />
només a Aneu -quin no n'ha <strong>de</strong> ser<br />
doncs el nombre per al conjunt <strong>de</strong>l<br />
Pallars, i no diguem per a tot el Pirineu?<br />
Renunciem, per tant, a extrac<br />
"\hL^ ©<br />
tar aquí el <strong>de</strong>tall d'aquesta amplíssima<br />
aportació, que culmina <strong>les</strong> ja<br />
nombroses explicacions <strong>de</strong> topònims<br />
pirinencs contingu<strong>de</strong>s en <strong>les</strong><br />
anteriors obres <strong>de</strong> Coromines sobre<br />
onomàstica (en especial els ETC, però<br />
també en <strong>les</strong> monografies sobre la<br />
vall <strong>de</strong> Boi o sobre l'alta vall <strong>de</strong><br />
Camprodon, a què ens hem referit<br />
en el seu moment), <strong>les</strong> quals a l'hora<br />
<strong>de</strong> l'OnCat -que era ja la darrera,<br />
recor<strong>de</strong>m-ho, <strong>de</strong> l'extraordinàriament<br />
productiva vida <strong>de</strong>l seu autorpo<strong>de</strong>n<br />
veure's en algunes ocasions<br />
merament reproduï<strong>de</strong>s o remeses,<br />
però en d'altres notòriament amplia<strong>de</strong>s<br />
0 fins i tot refetes <strong>de</strong> cap i <strong>de</strong><br />
nou, amb una doctrina etimològica<br />
sorgida ulteriorment d'una nova<br />
dada o d'un nou paral·lelisme. Ens<br />
limitem, en fi, a consignar en l'apartat<br />
<strong>de</strong> documents un fragment d'un<br />
d'aquests artic<strong>les</strong> nous, el referit al<br />
nom <strong>de</strong> la població aneuenca <strong>de</strong><br />
Sorpe, tan en boca <strong>de</strong> tothom els<br />
darrers temps a causa d'unes polèmiques<br />
que a mitjan anys 60, quan<br />
hi donàrem uns primers passos, no<br />
podíem pas imaginar -ni haguéssim<br />
tampoc volgut fer-ho ara.<br />
El Pirineu viscut per Coromines<br />
Tanmateix, poc <strong>de</strong>l que hem<br />
comentat fins aquí, gairebé cap <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> anàlisis o aproximacions que<br />
hem fet i <strong>de</strong> <strong>les</strong> mil altres que podríem<br />
fer en relació amb la presència<br />
<strong>de</strong>l Pirineu en l'obra <strong>de</strong> Coromines<br />
no s'explica prou, mancada <strong>de</strong><br />
base causal, si no tenim en compte<br />
amb tota la seua dimensió l'estreta<br />
vinculació no ja solament professional,<br />
sinó personal, vital, <strong>de</strong> Joan Coromines<br />
amb aquest territori singular.<br />
Al llarg <strong>de</strong>ls epígrafs anteriors<br />
prou que hem anat trobant-ne mostres<br />
puntuals: per exemple, com l'estada<br />
a la vall d'Aran el 1924, amb 19<br />
u
u<br />
M<br />
%•<br />
«^<br />
R. Vila i Joan Coromines, en el cim <strong>de</strong> Subenulx. Pic <strong>de</strong> Subenuix, 21 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1969.<br />
Dr. Pere Gabarro/Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista <strong>de</strong> Catalunya<br />
anys, estiuejant-hi amb la família<br />
paterna, és el motiu per a unes primeres<br />
prospeccions filològiques,<br />
que tot just l'any següent es concreten<br />
en forma d'article sobre el tema<br />
(el primer <strong>de</strong> la seua carrera, quan<br />
encara li faltaven dos anys per acabar<br />
la llicenciatura, i tres perquè es<br />
doctorés -un cop més amb l'aranès<br />
com a tema). 0 com és constant<br />
l'al·lusió a elements vivencials en un<br />
gran nombre d'artic<strong>les</strong> <strong>de</strong>l DECat, <strong>de</strong><br />
l'OnCat 0 <strong>de</strong> <strong>les</strong> altres obres <strong>de</strong> referència;<br />
vegin-se'n en l'apartat <strong>de</strong><br />
documents algunes mostres: quan<br />
explica Subenuix com la seua "única<br />
veritable escalada" (cosa sorprenent,<br />
per cert); quan es <strong>de</strong>clara acollit per<br />
la família <strong>de</strong> Pau Romeva a l'Aran;<br />
quan <strong>de</strong>mostra conèixer en persona<br />
el <strong>de</strong>tall geogràfic <strong>d'Àneu</strong> a l'article<br />
Sorpe, etc. 0 aquesta altra mostra,<br />
gairebé escollida a l'atzar (<strong>de</strong> tan representativa<br />
com és: se'n troba arreu):<br />
"A Ribagorça i Vall d'Aran és<br />
encisador i gentil l'ús que fan <strong>de</strong> bell<br />
quasi a manera <strong>de</strong> pronom in<strong>de</strong>finit,<br />
no solament per emfatitzar moltes<br />
menes <strong>de</strong> complements circumstancials<br />
("a la bella porta", "a la bella<br />
glésia"), sinó també per dir 'uns<br />
3266<br />
quants', 'alguns' (be//jornal, be//ruixat);<br />
i llavors bella mica vol dir simplement<br />
'certa quantitat, no massa<br />
poc': [...] "<strong>de</strong>mane lo sinyó que li facen<br />
bella mica <strong>de</strong> minjá" quan jo arribava<br />
amb gana -un cori-mori <strong>de</strong>ls<br />
més forts- a Perafita <strong>de</strong> Fa<strong>de</strong>s, al peu<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> Maleï<strong>de</strong>s (1957)" (DECat V,<br />
660b9-20, s.v. mica).<br />
Doncs bé, avui disposem sortosament<br />
d'unes eines extraordinàries<br />
per conèixer gairebé <strong>de</strong> primera mà<br />
aquesta altra cara <strong>de</strong> Joan Coromines,<br />
aquesta altra vida que no és la<br />
que apareix als tractats <strong>de</strong> lingüística,<br />
ni tampoc -si no és justament a<br />
través d'aquel<strong>les</strong> constants referències<br />
tanmateix puntuals- en la seua<br />
pròpia producció escrita (si bé, paradoxalment,<br />
són <strong>les</strong> que han <strong>de</strong> permetre<br />
entendre-hi moltes connexions):<br />
es tracta <strong>de</strong>ls documents<br />
d'estudi preparats <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort<br />
<strong>de</strong> Joan Coromines pels seus col·laboradors<br />
en el si <strong>de</strong> la Fundació Pere<br />
Coromines (la que té custòdia <strong>de</strong>l<br />
seu llegat, malgrat que sigui sota el<br />
nom <strong>de</strong>l seu venerat pare) a partir <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> anotacions, llibretes <strong>de</strong> camp, fitxes<br />
i altra documentació que <strong>de</strong>ixà a<br />
la seua casa <strong>de</strong> Pineda l'il-lustre filò<br />
leg. A través d'aquests elements,<br />
convenientment catalogats i estudiat<br />
el seu contingut amb paciència benedictina,<br />
aquests <strong>de</strong>ixeb<strong>les</strong> i col·laboradors,<br />
amb Joan Pujadas i els germans<br />
Joan i Josep Ferrer i Costa al<br />
capdavant, han pogut preparar diversos<br />
d'aquests documents d'estudi,<br />
la virtut <strong>de</strong>ls quals rau, sense voler<br />
arribar a conclusions pel seu compte,<br />
en el fet <strong>de</strong> posar a l'abast <strong>de</strong> tota<br />
la comunitat científica -i <strong>de</strong> tota la<br />
societat, al capdavall- els materials<br />
bàsics per aproximar-se sense esforç<br />
a l'aspecte personal <strong>de</strong> Coromines.<br />
Un d'aquests documents, a cura <strong>de</strong><br />
Josep Ferrer, és la "Bibliografia <strong>de</strong><br />
Joan Coromines", <strong>de</strong> la qual han<br />
aparegut almenys tres versions successivament<br />
amplia<strong>de</strong>s en seng<strong>les</strong><br />
publicacions col·lectives entre els<br />
anys 1995 i 1999, i que en la darrera<br />
d'el<strong>les</strong> (dins L'obra <strong>de</strong> Joan Coromines,<br />
p. 249-268 -cf. la part final<br />
<strong>de</strong>l dossier per a més <strong>de</strong>tall sobre<br />
aquests textos) arriba a <strong>de</strong>scriure 281<br />
entra<strong>de</strong>s (incloent fins i tot escrits en<br />
diaris, entrevistes i ví<strong>de</strong>os -com el <strong>de</strong><br />
la famosa conversa al Canal 33 amb<br />
Josep M. Espinas). Un altre document,<br />
especialment útil per conèixer<br />
la mena d'elements amb què treballava<br />
Coromines en el dia a dia, i així<br />
mateix (cosa massa poc explorada)<br />
per orientar possib<strong>les</strong> investigadors<br />
amb vista al futur, és "Materials <strong>de</strong><br />
Joan Coromines pen<strong>de</strong>nts d'edició, i<br />
propostes d'estudi" (ibid., p. 269-<br />
282), a cura en aquest cas <strong>de</strong> Joan<br />
Ferrer, qui fou el secretari <strong>de</strong>l filòleg<br />
durant els seus últims anys.<br />
Però per al nostre propòsit d'ara<br />
són encara més a<strong>de</strong>quats, més farcits<br />
d'informació preciosa, una altres dos<br />
documents d'estudi: d'una banda,<br />
<strong>les</strong> "Notes biogràfiques <strong>de</strong> Joan Coromines",<br />
a càrrec <strong>de</strong> Joan Pujadas<br />
(reproduï<strong>de</strong>s també, no sense notoris
canvis, en més d'una ocasió -cf.<br />
ibid., p. 231-248, però també Àlbum<br />
loan Coromines, p. 53-176); i d'altra<br />
banda, com a complement i en part<br />
sistematització d'un <strong>de</strong>ls elements<br />
constants d'aquesta dinàmica biografia,<br />
"La llarga llista <strong>de</strong> <strong>les</strong> mil excursions",<br />
d'Àlvar Maduell (en<br />
aquest cas publicat només -que sapiguem-<br />
a \'Àlbum, p. 283-353).<br />
Aquest darrer article, que Maduell<br />
obre amb un interessant estudi on<br />
comenta <strong>de</strong> forma molt il·lustrativa<br />
aspectes <strong>de</strong> l'activitat <strong>de</strong> Coromines,<br />
com ara el seu mèto<strong>de</strong> d'enquesta o<br />
la seua meticulositat a preparar l'horari<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> sorti<strong>de</strong>s, es complementa<br />
-fins a ocupar-ne la major part- amb<br />
allò que prefigura el títol: una veritable<br />
llista amb la indicació or<strong>de</strong>nada<br />
<strong>de</strong> la data i el lloc principal <strong>de</strong> cada<br />
excursió, i que per cert no en conté<br />
pas m/7, sinó 1.332 (!). Sabem així<br />
que Coromines començà a anotar<br />
<strong>les</strong> seues sorti<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'any 1923<br />
(Vallfornès, el 14 d'octubre), i que<br />
ho continuaria fent, sense exceptuar<br />
pas la seua etapa americana (Argentina<br />
1939-1945; EUA 1946-1952<br />
-si més no pel que fa a <strong>les</strong> excursions),<br />
fins al 1979: "Aiguadassí, <strong>de</strong>s<br />
d'Aigüestortes" (Pirineu, doncs...).<br />
I'l d'agost d'aquest any, és la darrera<br />
anotada en alguna <strong>de</strong> <strong>les</strong> sis llistes<br />
manuscrites a partir <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals<br />
Maduell confegeix la llista global.<br />
Consultant aquesta llista, no cal<br />
dir-ho, trobem el Pirineu com un objectiu<br />
constant <strong>de</strong> <strong>les</strong> excursions <strong>de</strong><br />
Coromines: tant <strong>de</strong>l jove <strong>de</strong> preguerra<br />
que ja el 1926 enca<strong>de</strong>nava en una<br />
setmana el pic <strong>de</strong> Midi <strong>de</strong> Bigorra i el<br />
Montardo d'Aran (exc. 70-71), o que<br />
el 1930 feia cap a Montgarri i pujava<br />
l'en<strong>de</strong>mà mateix el pic <strong>de</strong> Ratera<br />
(exc. 121-122), com <strong>de</strong>l professor<br />
americà que el setembre <strong>de</strong> 1952, al<br />
cap <strong>de</strong> quatre mesos <strong>de</strong> la primera<br />
tornada temporal, enfilava en sis dies<br />
el pic Negre d'Envalira, el pic <strong>de</strong><br />
Covil, Ràmio i Engolasters (exc. 436-<br />
439), sense que puguem oblidar pas<br />
el filòleg consagrat, d'edat ja provecta,<br />
que el setembre <strong>de</strong> 1976, en tornar<br />
a pujar el Montardo (exc. 1.250)<br />
anota el mot jubileu per commemorar<br />
el mig segle d'aquella primera<br />
ascensió... La llista <strong>de</strong> <strong>les</strong> excursions,<br />
doncs, és riquíssima, i el seu<br />
resseguiment <strong>de</strong>tallat, contrastant<br />
dates i rutes, permet fer-se una bona<br />
i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> l'estretíssim contacte <strong>de</strong><br />
Coromines amb el territori, sense el<br />
qual certament una gran part <strong>de</strong> la<br />
seua obra semblaria inexplicable.<br />
No havent <strong>de</strong> distreure'ns <strong>de</strong> l'orientació<br />
pirinenca -tanmateix una <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> seues preferi<strong>de</strong>s, insistim-hi-,<br />
treurem a col·lació encara algunes<br />
altres sorti<strong>de</strong>s (normalment no puntuals<br />
sinó en ca<strong>de</strong>na) que aju<strong>de</strong>n a<br />
situar l'origen <strong>de</strong> molts <strong>de</strong> <strong>de</strong>talls que<br />
po<strong>de</strong>m llegir al DECat o l'OnCat; per<br />
**v^>^o\<br />
exemple, el juliol <strong>de</strong> 1932 fa cap a<br />
Sant Maurici i el pic <strong>de</strong> Peguera (i un<br />
mes abans al Canigó; exc. 165-168);<br />
el 1933 a molts indrets d'Aran, entre<br />
ells Marimanya (exc. 191-201); el<br />
1934, en pocs dies, a la Pica d'Estats<br />
i el Portarró d'Espot (exc. 223-224);<br />
el 1953 fa un periple ribagorçà per<br />
Taüll, l'estany Negre <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s, Aigüestortes,<br />
Irgo, L<strong>les</strong>p i Riumalo (exc.<br />
447-455); i més a ponent, vers el<br />
Turbó i Espès, amb volta fins a Erill-<br />
Castell,el 1957 (exc. 579-601);<br />
Baén, Peramea, Burgo i Norís, entre<br />
altres, foren visitats el 1958 (exc.<br />
633-641); etc. Pel que fa a <strong>les</strong> valls<br />
<strong>d'Àneu</strong>, hi féu cap el 1963 (exc. 839-<br />
843), mentre que se centraria en l'alt<br />
Aragó durant els anys 1965 i 1966<br />
(cf. exc. 923-961)...<br />
Arribats en aquest punt <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall,<br />
però, convé tirar enrere, i confrontar<br />
la llista d'excursions (que, tot i dirnos<br />
molt, ens <strong>de</strong>ixa amb un regust <strong>de</strong><br />
cosa només entrevista) amb <strong>les</strong><br />
D'esquerra a dreta, |oan Coromines, Ignasi Amalol i )oan Palomera. Estany <strong>de</strong>l Port <strong>de</strong> Peguera, 2 d'agost<br />
<strong>de</strong> 1933. Pere Arnaht/Centre Excursionista <strong>de</strong> CMlunya<br />
'\fL!^ ©<br />
u
u<br />
abans esmenta<strong>de</strong>s "Notes biogràfiques"<br />
<strong>de</strong> Pujadas, ja que és en<br />
aquest document més <strong>de</strong>tallat (si<br />
més no en la versió publicada a l'Àlbum)<br />
que a la fi trobem la precisió<br />
<strong>de</strong>ls indrets sotmesos a enquesta per<br />
Coromines, els quals en la corresponent<br />
indicació <strong>de</strong> la llista que<strong>de</strong>n<br />
ocultats sota l'únic nom <strong>de</strong>l lloc central<br />
<strong>de</strong> la visita <strong>de</strong>l dia. Per exemple,<br />
pel que fa al periple aneuenc <strong>de</strong><br />
1963, adés apuntat, po<strong>de</strong>m ara saber<br />
que, a més <strong>de</strong>ls llocs ja consignats a<br />
la llista (Baiasca, Dorve, Espot, València<br />
i Son), el nostre filòleg estigué<br />
també a Aidí, jou, la Guingueta, Berros<br />
(Jussà i Sobirà), Estáis, Sorpe, Borén,<br />
Isavarre i Esterri, i que en sortí<br />
vers Montcortés i la vall <strong>de</strong> Cab<strong>de</strong>lla.<br />
Així s'expliquen millor, òbviament,<br />
moltes <strong>de</strong> <strong>les</strong> referències a algun d'aquests<br />
pob<strong>les</strong> que es troben disperses<br />
al llarg <strong>de</strong> la seua obra.<br />
Però tot plegat, és clar, és només<br />
una petita mostra: resulta impossible,<br />
i naturalment innecessari, <strong>de</strong>tallar-ne<br />
ara cada jornada, cada visita.<br />
Creiem tanmateix que una successió<br />
com la que hem apuntat es<strong>de</strong>vé altament<br />
significativa, i no només pel<br />
que conté (uns llocs i uns altres i uns<br />
altres: da<strong>de</strong>s fefaents), sinó justament<br />
a causa <strong>de</strong> la seua mateixa natura<strong>les</strong>a<br />
correlacional i acumulativa;<br />
és a dir, d'una banda perquè indica<br />
un caràcter programat, sistemàtic i<br />
amb intenció, i d'altra banda perquè<br />
acaba constituint un gros impressionant<br />
d'hores viscu<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> passos,<br />
converses i reflexions, que a la força<br />
havien <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar la seua marca en<br />
un home no solament tan intel·ligent,<br />
sinó també tan vital i, malgrat<br />
el que pogués semblar, tan sensible<br />
com era Joan Coromines. Un savi, sí,<br />
però no pas un erudit reclòs, ni<br />
menys encara un encimbellat conreador<br />
<strong>de</strong> l'artifici, sinó -segurament<br />
268<br />
"^ÍL!^ ^ < ^<br />
com a producte <strong>de</strong>l seu primer<br />
temps- una personalitat en la qual<br />
els fats aconseguiren <strong>de</strong> reunir la formació<br />
elevada <strong>de</strong>ls dies <strong>de</strong> la Mancomunitat<br />
i la República amb la intransferible<br />
emoció <strong>de</strong>l qui sent la<br />
paraula viva i no pot <strong>de</strong>ixar-ne el rastre<br />
ja mai més.<br />
• Documents<br />
Reproduïm en aquest apartat<br />
<strong>de</strong>terminats fragments d'algunes<br />
publicacions <strong>de</strong> Joan Coromines<br />
esmenta<strong>de</strong>s en l'anterior, en relació<br />
amb el caràcter fonamental <strong>de</strong>ls<br />
continguts pirinencs dins l'obra d'aquest<br />
il·lustre filòleg.<br />
Sobre el pallares dins <strong>de</strong>l conjunt<br />
lingüístic català<br />
"En l'angle nord-oest <strong>de</strong>l domini<br />
català, voltada per una cintura contínua<br />
d'altes muntanyes, amb els formidab<strong>les</strong><br />
congostos <strong>de</strong> Collegats i<br />
d'Erinyà a la sortida <strong>de</strong>ls seus rius,<br />
més reclosa encara que la Ribagorça<br />
a <strong>les</strong> influències externes, la comarca<br />
<strong>de</strong>l Pallars parla una <strong>de</strong> <strong>les</strong> variants<br />
més originals i arcaïtzants <strong>de</strong> la nostra<br />
llengua. En un altre article espero<br />
<strong>de</strong>mostrar que al Pallars va sobreviure<br />
la llengua preromana fins a<br />
finals <strong>de</strong>l primer mil·lenni <strong>de</strong> la nostra<br />
era; <strong>de</strong> la mateixa manera el seu<br />
català conserva avui particularitats<br />
antiquíssimes perdu<strong>de</strong>s fora d'allí."<br />
[d'f/ parlar <strong>de</strong> Cardós i Vall Ferrera,<br />
dinsEDL,ll,p.29]<br />
Sobre el basquisme primigeni <strong>de</strong><br />
l'Alt Pirineu, a través <strong>de</strong> la toponí<br />
mia<br />
"En Ribagorce, première contrée<br />
<strong>de</strong> langue catalane, on trouve à peu<br />
pres la mème proportion que dans la<br />
plus gran<strong>de</strong> partie du Haut Aragón:<br />
35% <strong>de</strong> noms préromans (soit 30<br />
noms sur 85). Mais avançons davantage<br />
à l'Est; dans le Haut Pallars le<br />
chiffre préroman remonte <strong>de</strong> nouveau,<br />
et il remonte d'une façon abrupte<br />
jusqu'au 54% (90 sur 168): là <strong>de</strong><br />
nouveau c'est la majorité <strong>de</strong>s villages<br />
qui a un nom préroman, dans<br />
une proportion presqu'aussi gran<strong>de</strong><br />
que dans le bassin <strong>de</strong> Jaca. Et i Is ont<br />
un air aussi basque que dans la zone<br />
aujourd'hui frontalière du basque,<br />
seulement c'est une physionomie<br />
basque un peu différente, un autre<br />
dialecte."<br />
[<strong>de</strong> La Survivance du Basque jusqu'au<br />
Bas Moyen Àge, dins ETC, I, p.<br />
116-117]<br />
Sobre l'extensió oriental <strong>de</strong>l fenomen<br />
basc en toponímia<br />
"[...[ ara he d'afegir que en <strong>les</strong><br />
comarques immediates més orientals,<br />
tais com Andorra, l'Urgellet, la<br />
Vall <strong>de</strong> la Vansa i sobretot la Cerdanya,<br />
si bé ja no es troben (o escassegen<br />
moltíssim) els noms <strong>de</strong> parti<strong>de</strong>s<br />
bascos, la toponímia major o noms<br />
<strong>de</strong> pob<strong>les</strong> continua essent molt rica<br />
en elements pre-romans, i aquests<br />
continuen essent explicab<strong>les</strong> pel<br />
basc. Dada nova i importantíssima<br />
per a l'estudi <strong>de</strong> l'etnografia <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Els exemp<strong>les</strong> es troben allí per<br />
dotzenes; per tant no es pot tractar<br />
d'un conjunt <strong>de</strong> semblances casuals,<br />
i llur evolució, conforme a la fonètica<br />
històrica catalana, revela una romanització<br />
antiquíssima, no posterior al<br />
començament <strong>de</strong> l'Edat Mitjana."<br />
[<strong>de</strong> Sobre els elements pre-romans<br />
<strong>de</strong>l domini català, dins ETC, I, p. 84]<br />
Sobre un indret personalment ben<br />
conegut<br />
"SuBENUix.- Ribera <strong>de</strong> S.; Pic <strong>de</strong><br />
S.: un <strong>de</strong>ls més grans gegants <strong>de</strong> la
egió, escarpadíssim cap al cim;<br />
2.949 alt. Forma el trifini entre Cab<strong>de</strong>lla,<br />
Espot i la vall <strong>de</strong> Boí. L'única<br />
veritable escalada que he fet en ma<br />
vida, el 21 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1969, encordat<br />
amb P. Gabarro i R. Vila. La Ribera<br />
<strong>de</strong> Subenuix baixa d'aquest pic<br />
i <strong>de</strong> l'estany <strong>de</strong> Subenuix -2.290<br />
alt.- a <strong>de</strong>saiguar a l'estany <strong>de</strong> Sant<br />
Maurici. La grafia Subenulls és un<br />
disbarat, sense base en la llengua<br />
antiga ni mo<strong>de</strong>rna. Des <strong>de</strong> 1932 sento<br />
aquest nom, tota la vida, amb la<br />
pronúncia [subinúix] (més popular)<br />
o [suòenú/'x|: po<strong>de</strong>m preferir aquesta<br />
(...).- El nom pot referir-se a l'important<br />
pontarró pel qual el camí ral <strong>de</strong>l<br />
Portarró travessa el riu <strong>de</strong> Subenuix,<br />
a uns 30 m. per alt <strong>de</strong> l'angle SO <strong>de</strong><br />
l'estany <strong>de</strong> Sant Maurici: basc zubi<br />
'pont'; la terminació és la coneguda<br />
-01 però en plural: -uis > -uix referintse<br />
a <strong>les</strong> diverses parts i zones d'aquesta<br />
gran vall. (...)"<br />
[<strong>de</strong> Toponímia <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Boí (II),<br />
dins BISO, XIV, p. 19-201<br />
Sobre una sèrie toponímica particular<br />
substituir en per a, en aquestes zones<br />
arcaiques <strong>de</strong>l Pirineu el va conservar<br />
la toponímia, i allí ha restat petrificat<br />
i aglutinat al nom propi."<br />
[<strong>de</strong> Toponímia d'Andorra, dins ETC,<br />
II, p. 9-101<br />
Sobre un mot representatiu <strong>de</strong>l<br />
territori<br />
"Com és natural, coma no és enlloc<br />
tan viu com^en els Pirineus (Coma<br />
<strong>de</strong> Cortils, Coma <strong>de</strong> Vaca, etc.) i<br />
allà s'es<strong>de</strong>vé sovint que un cim veí<br />
hagi pres nom <strong>de</strong> la coma o barrancada<br />
que hi neix (Pic <strong>de</strong> Comapedrosa,<br />
<strong>de</strong> Comabona, <strong>de</strong> Coma-loforno...)<br />
però el fet constant llavors<br />
és que sigui també el nom d'aquesta<br />
barrancada, que és allò que interessava<br />
als pastors, bosquerols i propie<br />
"A tots ha cridat l'atenció la gran<br />
quantitat <strong>de</strong> noms andorrans que<br />
comencen per En-: Encamp, Envalira,<br />
Enclar, Engolasters, Engordany,<br />
Engait, Ensagens, Entor i d'altres encara.<br />
D'on ve aquest element característic?<br />
Envalira és la comarcada on<br />
neix la Valira, Encamp està edificat<br />
en un paratge <strong>de</strong> camps i conreus, la<br />
Serra á'Enclar es caracteritza per la<br />
seva tonalitat clara; a la vall <strong>de</strong> Meranges,<br />
tocant a Andorra, hi ha la valleta<br />
d'Engorgs, on es veuen mitja<br />
dotzena d'estanyets o gorgs (...). És<br />
doncs evi<strong>de</strong>nt que en tots aquests<br />
casos En- va ajuntat a un substantiu,<br />
que és el que <strong>de</strong>signa pròpiament<br />
l'indret, i en és la preposició que li<br />
ha estat aglutinada. (...) Quan es va Joan Coromines a casa seua. Pineda <strong>de</strong> Mar, octubre <strong>de</strong> 1993. loan Pujadjs<br />
o ^ '^^m^<br />
taris <strong>de</strong>l terme; en un mot, els qui el<br />
batejaren: prou saben els excursionistes<br />
que els pics interessen molt<br />
poc a la població local."<br />
[d'Alguns termes topogràfics, dins<br />
Lleures i converses d'un filòleg, p. 34]<br />
Sobre com s'enllacen etimologia<br />
toponímica i entorn natural<br />
"És suggestiu pensar en el basc<br />
çur 'fusta, llenya', mot comú a tots<br />
els dialectes i fases <strong>de</strong> la llengua; no<br />
és segur, però molt versemblant, que<br />
tingués antigament la variant çurr(a):<br />
amb art. -a i rr doble. Doncs, ÇURR-BE<br />
> çuRPE '<strong>de</strong>ssota la fusta, <strong>de</strong>ssota els<br />
boscos', que és ben bé la posició <strong>de</strong><br />
5orpe (...): sota grans boscúries, en<br />
particular la gran i famosa "Mata <strong>de</strong><br />
València", que munta cap a la Bo-<br />
o<br />
u
" ^ ^ 3 ^ ©<br />
Taula <strong>de</strong> treball <strong>de</strong> Joan Coromines, presidida per l'antiga màquina d'escriure Un<strong>de</strong>rwood. Pineda <strong>de</strong><br />
Mar, 10 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1997. loan Pujadas<br />
naigua <strong>de</strong>s <strong>de</strong>is alts <strong>de</strong> Sorpe (...)."<br />
[<strong>de</strong>l'articleSorpe<strong>de</strong>l'OnCatVIl,<br />
168al0-181<br />
Sobre com un adverbi dóna <strong>de</strong> si<br />
sobre el terreny<br />
"Quant als Pirineus, dins se sent<br />
amb particular freqüència en el<br />
Ross. i Conflent, i a l'Alt Pallars potser<br />
tots dos ¡dins I dintre] per igual:<br />
per a 'buit <strong>de</strong> dins, balmat' em <strong>de</strong>ien<br />
a Àreu tòu <strong>de</strong> dins, i a Tavascan "los<br />
pigots toven l'arbre per dintre"; mentre<br />
que a Ribagorça només tinc nota<br />
<strong>de</strong>l prolongament <strong>de</strong> INTRO, per cert<br />
en forma ben autòctona fins a <strong>les</strong> Vi<strong>les</strong><br />
<strong>de</strong>l Turbó, però amb la conservació<br />
<strong>de</strong> la -0 (regular allà darrere grup<br />
consonàntic) drinto: "a drínto, l'escarpí<br />
està sec" (1965)."<br />
[<strong>de</strong> l'article dins <strong>de</strong>l DECat III,<br />
139Ò31-40]<br />
Sobre un parlar aranès, amb consi<br />
<strong>de</strong>racions sociolingüístiques<br />
"Canejan \...¡, amb els seus pe<br />
tits agregats Era Cassenyau, Bordius,<br />
270<br />
Santjoann [sic] <strong>de</strong> Toran i d'altres <strong>de</strong><br />
menys importants, ocupa tota la vall<br />
<strong>de</strong>l Toran, afluent <strong>de</strong> la dreta <strong>de</strong> la<br />
Carona. Afronta amb França, però el<br />
seu llenguatge resta molt pur i original,<br />
encimbellat com està dalt <strong>de</strong> la<br />
serra. Toca sobretot amb l'alt Comenge,<br />
amb el dialecte <strong>de</strong>l qual té<br />
molta coincidència el canejanès,<br />
però amb més puresa; també comunica,<br />
com Bagergue, amb <strong>les</strong> altes<br />
valls <strong>de</strong>l Coserans (pel port d'Urets,<br />
poc freqüentat), la darrera <strong>de</strong> <strong>les</strong> comarques<br />
gascones cap a llevant, ja<br />
en el <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> l'Arieja. En el<br />
poble mateix els joves tendien a<br />
abandonar llur varietat dialectal<br />
peculiar, que tan estri<strong>de</strong>nt sona per<br />
als altres aranesos i per a tots els catalans<br />
[...]; però els llogarets, avui en<br />
part <strong>de</strong>spoblats, encara pels anys<br />
trenta mantenien íntegra llur originalitat<br />
lingüística. En el poble mateix<br />
em donà informació la família <strong>de</strong><br />
Pau Romeva."<br />
¡d'Introducció a l'estudi <strong>de</strong> l'aranès,<br />
dinsEDL,ll,p.251<br />
Bibliografía<br />
comentada<br />
Comentem aquí, amb caràcter gene<br />
ral, <strong>les</strong> cinc principals publicacions <strong>de</strong><br />
Joan Coromines centra<strong>de</strong>s en la llengua<br />
catalana (<strong>de</strong>ixant-ne conscientment altres<br />
<strong>de</strong> banda, doncs), així com, a la part final,<br />
un parell <strong>de</strong> <strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s obres col·lectives<br />
que tracten diferents aspectes <strong>de</strong> la seua<br />
vida i obra.<br />
COROMINES, )OAN. Estudis <strong>de</strong> toponímia<br />
catalana. Barcelona: Barcino, 1965-<br />
1970.<br />
Primer tast metòdic <strong>de</strong> <strong>les</strong> transcen<strong>de</strong>ntals<br />
aportacions <strong>de</strong> Coromines en l'àmbit <strong>de</strong><br />
l'onomàstica, que consistí majorment en<br />
la reedició, en dos volums en format <strong>de</strong><br />
butxaca d'entorn 300 pàgines cadascun,<br />
<strong>de</strong>ls diferents estudis i artic<strong>les</strong> (no sempre<br />
en català) que l'autor havia anat publi<br />
cant durant <strong>les</strong> dèca<strong>de</strong>s anteriors en un<br />
ampli ventall <strong>de</strong> revistes i actes <strong>de</strong> con<br />
gressos, i que ara aplegava i actualitzava<br />
per a una millor difusió (i com a avança<br />
ment <strong>de</strong>l futur Onomasticon, que encara<br />
es faria esperar prop <strong>de</strong> trenta anys), tot<br />
afegint-fii un parell <strong>de</strong> textos inèdits. Tot<br />
és <strong>de</strong>stacable en el volum primer: la bàsi<br />
ca "Introducció a l'estudi <strong>de</strong> la toponímia<br />
catalana", <strong>de</strong> lectura obligada per a tot<br />
hom qui vulgui iniciar-se en aquesta dis<br />
ciplina; l'article sobre "Noms <strong>de</strong> lloc<br />
catalans d'origen germànic"; no cal dir<br />
que els tres estudis següents, sobre la<br />
toponímia preromana al nostre país, amb<br />
múltip<strong>les</strong> referències pirinenques (i ja<br />
comentats, doncs, al llarg <strong>de</strong>l present dos<br />
sier); sense oblidar <strong>les</strong> llistes finals en què,<br />
com un veritable anticipament <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
(inexistents) conclusions <strong>de</strong> l'Onomas-<br />
ticon, Coromines <strong>de</strong>talla els noms consi<br />
<strong>de</strong>rats provisionalment preromans,<br />
romans, germànics, mossàrabs i arabics<br />
<strong>de</strong> cada zona, i n'ofereix els mapes cor<br />
responents, que en més d'un cas parlen<br />
per si sols. Pel que fa al volum segon, més<br />
dispers -o més <strong>de</strong>dicat a casos particu<br />
lars-, <strong>de</strong>staquen d'una banda el parell<br />
d'artic<strong>les</strong> inicials (sobre la toponímia<br />
d'Andorra i el nom <strong>de</strong>ls municipis <strong>de</strong> la<br />
Franja) i, d'altra banda, la taula alfabètica<br />
final, que ve a ser un útil ín<strong>de</strong>x no només
<strong>de</strong>ls topònims sinó <strong>de</strong>ls elements lingüís<br />
tics tractats al llarg d'aquesta petita gran<br />
obra. El millor que se'n pot dir, tants anys<br />
<strong>de</strong>sprés (i sobretot amb l'aparició, entre<br />
tant, <strong>de</strong> l'Onomasticon), és que aquests<br />
dos volumets mereixen ser més coneguts<br />
i, sobretot, més llegits <strong>de</strong>l que solen ser<br />
bo fins i tot entre alguns especialistes.<br />
COROMINES, )OAN. Lleures i converses d'un<br />
filòleg. Barcelona: Club Editor, 1971.<br />
Volum singular, que ha tingut més difusió<br />
que <strong>les</strong> altres obres secundàries <strong>de</strong> Co<br />
romines aquí comenta<strong>de</strong>s (se n'han arri<br />
bat a fer quatre edicions) gràcies segu<br />
rament a la seua inclusió dins d'una<br />
popular (als anys 70) col·lecció <strong>de</strong>l Club<br />
Editor <strong>de</strong> )oan Sa<strong>les</strong>, qui en signa el prò<br />
leg. Es tracta d'un llibre <strong>de</strong>ns (gairebé 450<br />
pàgines <strong>de</strong> lletra excessivament petita, i<br />
format mitjà), on Coromines encabí tot<br />
d'artic<strong>les</strong> i estudis sobre qüestions lingüís<br />
tiques, principalment gramaticals (<strong>de</strong>sta<br />
quen, a la primera part, titulada global<br />
ment "Converses filològiques" -amb una<br />
clara al·lusió al mestre Fabra-, <strong>les</strong> famo<br />
ses "Nou converses sobre per i per a")<br />
però també <strong>de</strong> tipus històric: la segona<br />
part ("Lleures d'un filòleg") conté tant<br />
l'estudi <strong>de</strong> noves lleis fonètiques com l'e<br />
dició <strong>de</strong> <strong>les</strong> llegen<strong>de</strong>s rima<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Bíblia<br />
<strong>de</strong> Sevilla i <strong>de</strong> <strong>les</strong> Vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sants rossello<br />
neses, 0 el conegut article que confronta<br />
l'estil <strong>de</strong> Joanot Martorell i el <strong>de</strong> Martí<br />
)oan <strong>de</strong> Calba, els dos autors <strong>de</strong>l Tirant lo<br />
Blanc, mirant d'establir conclusions sobre<br />
<strong>les</strong> parts que els corresponen.<br />
COROMINES, )OAN. Entre dos llenguatges.<br />
Barcelona: Curial, 1976-1977.<br />
Obra miscel·lània, com <strong>les</strong> dues ante<br />
riors, en aquest cas en tres volums (<strong>de</strong><br />
petit format), on predomina l'aportació en<br />
el camp <strong>de</strong> la lingüística històrica (per<br />
exemple, en el volum primer hi ha, entre<br />
altres artic<strong>les</strong>, l'edició crítica <strong>de</strong> <strong>les</strong> Ho<br />
milies d'Organyà), però on <strong>de</strong>staquen<br />
també els estudis d'etimologia lèxica<br />
(sobretot al volum tercer) o els <strong>de</strong>dicats a<br />
la <strong>de</strong>scripció d'un parlar dialectal (com<br />
l'article sobre el parlar <strong>de</strong> Cardós i Vall<br />
Perrera o la introducció a l'estudi <strong>de</strong> l'a<br />
ranès a què ens hem referit al llarg d'a<br />
quest dossier), sense oblidar un parell <strong>de</strong><br />
contribucions -com <strong>les</strong> dues darreres, al<br />
volum segon- a l'àmbit <strong>de</strong> la toponomás<br />
tica, elabora<strong>de</strong>s amb posterioritat a la<br />
publicació <strong>de</strong>ls Estudis <strong>de</strong> toponímia ca<br />
talana: sobre els noms <strong>de</strong> lloc d'origen<br />
berber i sobre la toponímia antiga <strong>de</strong> l'al<br />
ta vall <strong>de</strong> Camprodon, també comentat<br />
anteriorment.<br />
COROMINES, JOAN. Diccionari etimològic i<br />
complementari <strong>de</strong> la llengua catala<br />
na. Barcelona: Curial / La Caixa,<br />
1980-2001.<br />
Obra magna no només dins <strong>de</strong> la produc<br />
ció <strong>de</strong>l seu autor, sinó en el conjunt <strong>de</strong> la<br />
lingüística catalana (i la romànica) <strong>de</strong> tots<br />
els temps, aquest diccionari en <strong>de</strong>u<br />
volums començà a publicar-se el 1980 i<br />
arribà al volum novè, que completava <strong>les</strong><br />
lletres V-Z, el 1991 (<strong>les</strong> mateixes dates, ca<br />
sualment, d'inici i d'acabament <strong>de</strong>l Dic<br />
cionario crítico etimológico castellano e<br />
hispánico, no menys transcen<strong>de</strong>ntal en el<br />
seu camp, que Coromines elaborà junt<br />
amb José Antonio Pascual, i que fou editat<br />
per Gredos, igual que ho havia estat un<br />
primer Diccionario crítico etimológico <strong>de</strong><br />
la lengua castellana, en quatre volums,<br />
<strong>de</strong>ls anys 1954-1957), El volum <strong>de</strong>sè <strong>de</strong>l<br />
DECat, publicat <strong>de</strong>u anys <strong>de</strong>sprés, conté<br />
tan sols una cinquantena <strong>de</strong> pàgines<br />
redacta<strong>de</strong>s per Coromines (el "Suple<br />
ment" als artic<strong>les</strong> <strong>de</strong>ls volums anteriors<br />
que tingué temps <strong>de</strong> confegir mentre ja<br />
treballava en l'OnCat), i doncs la seua ma<br />
jor part està ocupada per l'ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> mots<br />
tractats en l'obra, a cura <strong>de</strong> Joan Ferrer,<br />
losep Ferrer i Joan Pujadas. L'objectiu <strong>de</strong>l<br />
diccionari Coromines, com se'l coneix<br />
habitualment, és doble, tal com s'expressa<br />
en el mateix títol: d'una banda esbrinar i<br />
explicar l'etimologia <strong>de</strong>ls mots, cosa que<br />
l'autor (o en <strong>de</strong>terminat cas algun <strong>de</strong>ls<br />
seus col·laboradors, especialment Joseph<br />
Gulsoy) fa agrupant-los en famílies lèxi<br />
ques, i amb tota mena <strong>de</strong> <strong>de</strong>talls i no<br />
poques marra<strong>de</strong>s vers l'anècdota perso<br />
nal, que l'han fet famós i fins i tot popular;<br />
i d'altra banda -vessant que no sempre es<br />
té prou en compte- complementar (amb<br />
noves entra<strong>de</strong>s, noves accepcions, rectifi<br />
cacions i matisos <strong>de</strong> tota mena) la lexico<br />
grafia catalana anterior, i en especial <strong>les</strong><br />
dues obres <strong>de</strong> referència inexcusable, que<br />
són el diccionari Fabra pel que fa a la nor<br />
mativa, i el diccionari Alcover-Moll (el no<br />
oéQ<br />
"^fi-^<br />
menys magne DCVB) pel que fa als aspec<br />
tes històrics i dialectals, entre altres. Val a<br />
dir que en el seu dia (1990) es vengué<br />
com un virtual volum <strong>de</strong>sè <strong>de</strong>l DECat el<br />
(discutit) llibre <strong>de</strong>l mateix Coromines El<br />
parlar <strong>de</strong> la Vall d'Aran, car en tenia el<br />
mateix format i enqua<strong>de</strong>rnació (si bé no<br />
pas la numeració), però és clar que aques<br />
ta confusió ha quedat <strong>de</strong>finitivament <strong>de</strong>s<br />
feta amb la publicació recent <strong>de</strong>l veritable<br />
volum X <strong>de</strong>l diccionari. Aquesta obra,<br />
diguem-ho per acabar, ha estat la base<br />
principal per a almenys dos altres diccio<br />
naris etimològics manuals o en un sol<br />
volum, <strong>de</strong>ls anys 1996 i 1999, <strong>de</strong>guts res<br />
pectivament a Jordi Bruguera (Ed.<br />
Enciclopèdia Catalana) i a Josep Moran i<br />
Joan Anton Rabella (Ed. 62).<br />
COROMINES, JOAN. Onomasticon Ca-<br />
taloniae. Els noms <strong>de</strong> lloc i noms <strong>de</strong><br />
persona <strong>de</strong> totes <strong>les</strong> terres <strong>de</strong> llengua<br />
catalana. Barcelona: Curial / La Caixa,<br />
1989-1997.<br />
Obra esperadíssima, concebuda abans <strong>de</strong><br />
la guerra i anunciada internacionalment a<br />
la dècada <strong>de</strong>ls 50, l'OnCat havia d'inclou<br />
re tots els noms <strong>de</strong> lloc i <strong>de</strong> persona <strong>de</strong>ls<br />
països <strong>de</strong> parla catalana (i àdhuc <strong>de</strong>l<br />
Pirineu aragonès), si bé a l'hora <strong>de</strong> la veri<br />
tat, a causa <strong>de</strong> l'avançadíssima edat en<br />
què Coromines pogué posar-se a redactar<br />
els seus artic<strong>les</strong>, se centra gairebé exclush<br />
vament en la toponímia, i encara, per una<br />
raó 0 altra, <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> recollir o <strong>de</strong> tractar un<br />
consi<strong>de</strong>rable nombre <strong>de</strong> noms <strong>de</strong> lloc.<br />
Però malgrat els seus buits i alguns <strong>de</strong>sen<br />
certs que <strong>les</strong> generacions posteriors hau<br />
ran d'anar suplint, aquesta obra suposa un<br />
pas <strong>de</strong> gegant en l'estudi <strong>de</strong> la nostra topo<br />
nímia, i si bé resol molts dubtes i, per tant,<br />
tanca molts camins incerts, la veritat és<br />
que també permet d'obrir una infinitat <strong>de</strong><br />
noves línies <strong>de</strong> recerca: però res en aquest<br />
camp ja no podrà fer-se d'ara endavant<br />
sense tenir en compte aquest monument<br />
inigualable. Val a dir que, per raons simi<br />
lars a <strong>les</strong> abans exposa<strong>de</strong>s, el pla d'edició<br />
<strong>de</strong> l'obra sofrí una dràstica reconversió<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l primer volum: aquest, elabo<br />
rat en col·laboració amb Josep Mascaró<br />
Passarius, era <strong>de</strong>dicat en exclusiva a la<br />
toponímia antiga <strong>de</strong> <strong>les</strong> Il<strong>les</strong> Balears, i el<br />
pla previst consistia a anar publicant<br />
volums monogràfics per àrees geogràfi-<br />
u
U<br />
ques 0 èpoques històriques; en canvi, a<br />
partir <strong>de</strong>l volum segon, que no apareixeria<br />
fins cinc anys més tard, la resta <strong>de</strong> l'obra<br />
(amb l'excepció d'un suplement <strong>de</strong> <strong>de</strong>u<br />
pàgines oblida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la lletra U i <strong>de</strong> l'ín<br />
<strong>de</strong>x, a càrrec un cop més <strong>de</strong> Joan Ferrer,<br />
Josep Ferrer i Joan Pujadas, que ocupen<br />
dues terceres parts <strong>de</strong> l'últim volum -ja<br />
pòstum, i <strong>de</strong> fet no aparegut el 1997 sinó a<br />
finals <strong>de</strong> 1998) està organitzada mit<br />
jançant l'habitual sistema <strong>de</strong> diccionari<br />
alfabètic, cosa que permet agrupar en un<br />
mateix article els diferents topònims que<br />
presenten una mateixa arrel o que, per la<br />
raó que sigui, Coromines preferí <strong>de</strong> con<br />
frontar, al marge <strong>de</strong> la seua adscripció<br />
zonal -0 bé que, en algunes ocasions,<br />
transferí a algun <strong>de</strong>ls seus col·laboradors<br />
en la redacció <strong>de</strong> l'obra, com Guisoy,<br />
Rasico, Terrado o Joan Ferrer, fet que es<br />
nota principalment en el to i l'estil <strong>de</strong> l'ar<br />
ticle corresponent. Sigui com sigui, és tan<br />
ta la saviesa i tanta l'experiència que es<br />
troben acumula<strong>de</strong>s en <strong>les</strong> pàgines <strong>de</strong><br />
\'Onomasticon, que la seua lectura, ines<br />
gotable, resulta altament amena i extraor<br />
dinàriament il·luminadora, com pot com<br />
provar tothom que s'hi endinsi.<br />
FERRER, JOSEP; PUIADAS, JOAN (ed.) Àlbum<br />
¡oan Coromines. Barcelona: Curial /<br />
Ajuntament <strong>de</strong> Pineda <strong>de</strong> Mar, 1997.<br />
Acurat volum <strong>de</strong> 408 pàgines, publicat al<br />
cap d'uns mesos <strong>de</strong> mort Coromines, que<br />
combina, atenent al seu caràcter d'àl<br />
bum, el text i la il·lustració (sempre amb<br />
la figura <strong>de</strong>l filòleg com a motiu central),<br />
si bé en apartats diferenciats. Quant a la<br />
il·lustració <strong>de</strong>staca, a banda <strong>de</strong> la coberta<br />
272<br />
bibliulaa <strong>de</strong> culliiru catalwia<br />
ENTRE<br />
DOS<br />
LLENGUATGES<br />
Joan Coromines<br />
curial<br />
i la porta<strong>de</strong>lla <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s a l'artista Perejau-<br />
me, un extens "Àlbum familiar", a cura <strong>de</strong><br />
Josep Ferrer i Joan Pujadas, que inclou<br />
prop <strong>de</strong> 150 fotografies. Pel que fa prò<br />
piament als textos, el llibre en conté qua<br />
tre <strong>de</strong> bàsics: unes <strong>de</strong>talla<strong>de</strong>s "Notes<br />
biogràfiques" a càrrec <strong>de</strong>l mateix Joan<br />
Pujadas, imprescindib<strong>les</strong> per resseguir la<br />
trajectòria i <strong>les</strong> activitats <strong>de</strong> Joan Coro<br />
mines; una no menys <strong>de</strong>tallada i altament<br />
curiosa "llarga llista <strong>de</strong> <strong>les</strong> mil excur<br />
sions" a cura d'Àlvar Maduell, a què ja<br />
ens hem referit al llarg <strong>de</strong>l dossier; una<br />
bibliografia a càrrec <strong>de</strong> Josep Ferrer (tan<br />
mateix ampliada i perfilada amb més<br />
<strong>de</strong>talls en un altre llibre col·lectiu dos<br />
anys <strong>de</strong>sprés: vegi's el comentari següent)<br />
i, encapçalant-ho (<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> presenta<br />
cions i pròleg), un article (l'únic "obert")<br />
<strong>de</strong> Car<strong>les</strong> Duarte, que, sota l'expressiu<br />
títol "El triomf <strong>de</strong> la voluntat", fa un repàs<br />
i una valoració <strong>de</strong> la personalitat i <strong>de</strong>ls<br />
diferents aspectes <strong>de</strong> la impressionant<br />
obra <strong>de</strong> Joan Coromines, si bé força<br />
sovint entrant en el <strong>de</strong>tall <strong>de</strong>scriptiu fins<br />
al punt <strong>de</strong> reiterar en part allò que ja es<br />
troba en <strong>les</strong> notes biogràfiques prepara<br />
<strong>de</strong>s per Pujadas.<br />
SOLÀ, JOAN (ed.) L'obra <strong>de</strong> ¡oan Co<br />
romines. Cicle d'estudi i homenatge.<br />
Saba<strong>de</strong>ll: Fundació Caixa <strong>de</strong> Saba<br />
<strong>de</strong>ll, 1999.<br />
Llibre que reflecteix l'extens cicle <strong>de</strong> con<br />
ferències que va tenir lloc a Saba<strong>de</strong>ll un<br />
any <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l traspàs <strong>de</strong> Coromines,<br />
amb autors <strong>de</strong> primera fila com Alberto<br />
Várvaro (i. C. y la lingüística románica),<br />
José Manuel Blecua {La lexicografía cas<br />
JOAN COROMINES<br />
ESTUDIS DE<br />
TOPONÍMIA<br />
CATALANA<br />
tellana, antes y <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> Coromines),<br />
Francisco Villar (]. C. y los substratos pre<br />
rromanos <strong>de</strong> la península Ibérica), Fe<br />
<strong>de</strong>rico Corriente (Las etimologías árabes<br />
en la obra <strong>de</strong>j. C), Josep Moran (La gra<br />
màtica històrica catalana en l'obra <strong>de</strong> ¡.<br />
C), Carmen Barceló (El mozárabe en la<br />
obra <strong>de</strong> ¡. C), Xavier Renedo (¡. C, editor<br />
<strong>de</strong> textos catalans i occitans), Joan Veny<br />
(¡. C. i la dialectologia catalana), Jürgen<br />
Untermann (/. C. y la onomástica <strong>de</strong> la<br />
Hispània antigua) o María Teresa Echeni-<br />
que (La lengua vasca en la obra <strong>de</strong>j. C), a<br />
més <strong>de</strong> la conferència <strong>de</strong> cloenda, feta a<br />
Barcelona, a càrrec <strong>de</strong>l mateix Joan Solà,<br />
curador <strong>de</strong>l volum, o d'altres no menys<br />
interessants com <strong>les</strong> <strong>de</strong> Lluís Bonada so<br />
bre <strong>les</strong> i<strong>de</strong>es literàries <strong>de</strong> Joan Coromines<br />
o <strong>de</strong> Joan Soler valorant la repercussió <strong>de</strong><br />
la seua obra en Tactual normativa lingüís<br />
tica catalana. Menció a part mereixen <strong>les</strong><br />
aportacions <strong>de</strong>ls tres col·laboradors <strong>de</strong><br />
Coromines, Joan Pujadas, Josep Ferrer i<br />
Joan Ferrer, <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s respectivament a la<br />
cronologia biogràfica, la bibliografia<br />
<strong>de</strong>tallada i la relació <strong>de</strong> materials pen<br />
<strong>de</strong>nts d'edició, essent aquesta darrera la<br />
més original, atès que <strong>les</strong> dues primeres<br />
corresponen (si bé amb variacions sovint<br />
significatives) als textos <strong>de</strong>ls mateixos<br />
autors que ja trobàvem en l'anterior<br />
Àlbum Joan Coromines. Es tracta, en con<br />
junt, <strong>de</strong>l més important esforç <strong>de</strong> valora<br />
ció global i col·lectiva <strong>de</strong> l'obra coromi-<br />
niana dut a terme fins avui -no exempt <strong>de</strong><br />
to crític, quan escau, i principalment dins<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> anàlisis d'especialistes en matèries<br />
que Coromines no dominava <strong>de</strong> forma<br />
prioritaria.
LO FORAT DE LA GUINEU<br />
Els "llibres <strong>de</strong> crims":<br />
uns documents polièdrics<br />
Wk<br />
Fragment d'un procés judicial, en què es pot veure la datació (dia 30 <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong><br />
l'any 1589) i l'encapçalament ("Constituït personalment lo senyor Domingo Ferrer"). A dalt,<br />
al marge esquerre, se'ns informa sobre el tema <strong>de</strong> l'enquesta ("Sobre haver )oan Badia estat<br />
vagamundo y amigat").<br />
Contràriament a <strong>les</strong> expectatives<br />
que el títol d'aquest article podria<br />
<strong>de</strong>spertar, no hi tractaré ni <strong>de</strong> criminologia<br />
ni <strong>de</strong> geometria, sinó <strong>de</strong> la<br />
llengua <strong>de</strong>ls nostres avantpassats,<br />
sense <strong>de</strong>scuidar, però, altres da<strong>de</strong>s<br />
ben valuoses que ens aporten<br />
aquesta mena <strong>de</strong> documents i que<br />
ens po<strong>de</strong>n donar informació sobre<br />
diversos camps <strong>de</strong>l coneixement.<br />
Amb el nom genèric <strong>de</strong> Whies <strong>de</strong><br />
crims es coneix una secció <strong>de</strong> l'Ar-<br />
xiu Municipal <strong>de</strong> la Paeria <strong>de</strong> Lleida<br />
que custodia els manuscrits amb <strong>les</strong><br />
actuacions <strong>de</strong> l'anomenat Tribunal<br />
<strong>de</strong>l Veguer o <strong>de</strong> Coltella<strong>de</strong>s'; en<br />
total sumen setanta-sis volums que<br />
van <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'any 1312 fins al segle<br />
XVII, i que constitueixen veritab<strong>les</strong><br />
cròniques socials, ja que, indirectament,<br />
relaten la vida <strong>de</strong>ls habitants<br />
<strong>de</strong>l Segrià, i en què es mostren <strong>les</strong><br />
misèries <strong>de</strong> la classe baixa i els privilegis<br />
<strong>de</strong> la classe alta.'<br />
Per M. Dolors Farreny Sistac*<br />
67
o<br />
68<br />
íisiMáiiliriiíil<br />
La Paeria <strong>de</strong> Lleida custodia els "llibres <strong>de</strong> crims".<br />
El qui fou cronista oficial <strong>de</strong> la<br />
capital segrianenca durant molts<br />
anys, l'historiador Josep Lladonosa i<br />
Pujol, es va ocupar sovint d'aquests<br />
llibres <strong>de</strong> crims amb vista a reconstruir,<br />
per mitjà <strong>de</strong> la informació que<br />
ens proporcionen, la història <strong>de</strong>ls<br />
seus habitants. Va ser justament<br />
quan vaig llegir <strong>les</strong> obres <strong>de</strong><br />
Lladonosa' que se'm va <strong>de</strong>spertar la<br />
curiositat per saber més coses d'aquells<br />
nostres avantpassats que<br />
havien viscut durant els seg<strong>les</strong> xv i<br />
XVI. Tot i que la meua dèria tenia<br />
com a punt <strong>de</strong> partida el vessant<br />
filològic, tan aviat com vaig<br />
començar a remenar manuscrits^ es<br />
va fer pa<strong>les</strong>a la riquesa soterrada en<br />
aquells paperets -els més antics<br />
menjats pels cores-, que <strong>de</strong>passava<br />
<strong>les</strong> meues expectatives. Tot d'una,<br />
em trobava davant uns documents<br />
que, a falta <strong>de</strong> ginys magnetofón ics,<br />
permetien a qui els llegís fer-se una<br />
i<strong>de</strong>a bastant aproximada <strong>de</strong> com<br />
parlaven, com vivien, quines eren<br />
<strong>les</strong> reg<strong>les</strong> morals i ètiques per <strong>les</strong><br />
quals es regien els nostres pre<strong>de</strong>cessors.<br />
Exhumar uns textos no literaris'<br />
que t'obliguen a barallar-t'hi per<br />
extraure'n allò que t'interessa -quina<br />
era la llengua emprada en aquell<br />
temps en una situació comunicativa<br />
poc 0 molt espontània, indiscutiblement<br />
inusual per a l'acusat- no és<br />
feina fàcil. Com que es tracta <strong>de</strong><br />
processos polifònics, recullen la veu<br />
<strong>de</strong> gent molt diversa, ja que la capital<br />
<strong>de</strong>l Segrià, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle xiv i fins<br />
al XVII, centralitzava <strong>les</strong> causes criminals:<br />
la cúria local tenia jurisdicció<br />
sobre <strong>les</strong> vegueries <strong>de</strong> Lleida i <strong>de</strong><br />
Pallars.'' Això ens permet observar<br />
els discursos tant <strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong><br />
Lleida com <strong>de</strong>ls testimonis d'altres<br />
llocs vinguts a la capital per <strong>de</strong>clarar-hi.<br />
Cal remarcar la riquesa <strong>de</strong> registres<br />
que presenten aquests textos, en<br />
<strong>les</strong> diverses parts <strong>de</strong> l'enquesta:'<br />
col·loquial, jurídic, administratiu,<br />
amb un grau <strong>de</strong> formalitat major o<br />
menor -tot i que l'àmbit lingüístic<br />
d'un judici ja és, ell mateix, formal-,<br />
i segons que la informació es faci en<br />
estil directe o indirecte; i la riquesa<br />
<strong>de</strong> modalitats textuals, no gens<br />
corrent en altres menes <strong>de</strong> discurs:<br />
són alhora narratius, expositius, instructius,<br />
argumentatius, <strong>de</strong>scriptius.<br />
Els límits entre el registre jurídic i<br />
l'administratiu són imprecisos, però<br />
tots dos comparteixen trets que permeten<br />
oposar-los al col·loquial: formals,<br />
estereotipats, freds, força<br />
impermeab<strong>les</strong> a <strong>les</strong> variacions que<br />
proporcionen dinamisme a un sistema<br />
lingüístic. La llengua d'ús és el<br />
català combinat amb el llatí, aquest<br />
darrer present sobretot quan s'inicien<br />
els interrogatoris (Interrogatus<br />
dixit...), quan s'acaben i se'n llegeix<br />
el contingut a l'interessat (Fuitsibi<br />
lectum et perseveravit) o bé <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> dictar-se sentència {Lata fuit dicta<br />
ser^^er^tia...).<br />
Pel que fa al registre col·loquial,<br />
el mo<strong>de</strong> o canal és escrit i, per tant,<br />
<strong>les</strong> <strong>de</strong>finicions teòriques que s'han<br />
fet d'aquesta modalitat <strong>de</strong> la llengua<br />
no són prou a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s quan ens<br />
enfrontem amb els judicis.<br />
Primerament, l'oralitat és mediatitzada<br />
per l'escriptura; segonament,<br />
un acte inquisitiu és formal per<br />
natura<strong>les</strong>a: els testimonis que hi<br />
<strong>de</strong>claren no ho fan per gust, sinó per<br />
pressions socials in<strong>de</strong>fugib<strong>les</strong>. Amb<br />
aquest parell d'exemp<strong>les</strong> hom es pot<br />
adonar com n'és <strong>de</strong> difícil arribar a<br />
esbrinar <strong>les</strong> marques, els fragments<br />
d'oralitat pura que s'escolen a través<br />
<strong>de</strong>ls escrivans, sobretot en <strong>les</strong> causes<br />
reporta<strong>de</strong>s en estil indirecte. És<br />
aquí on has d'exercitar al màxim
l'olfacte <strong>de</strong> Ilebrera, o d'arqueòloga<br />
que va replegant pacientment els<br />
bocins <strong>de</strong> terrissa per arribar a<br />
recompondre un selló.<br />
Amb tot, hi ha símptomes particulars<br />
indicadors <strong>de</strong>l fet que ens<br />
trobem davant una translació <strong>de</strong>l<br />
món espontani oral al món elaborat<br />
escrit, com ara la presentació <strong>de</strong>ls<br />
testimonis, sovint sobreanomenats<br />
amb procediments críptics dits argòtics<br />
col·loquials'\ per exemple la<br />
feminització, gairebé sistemàtica,<br />
<strong>de</strong>l cognom <strong>de</strong> <strong>les</strong> dones sobre el<br />
<strong>de</strong>l marit: Speransa Purroya, muller<br />
<strong>de</strong> Macià Purroy; na Damiana<br />
Staüa, muller <strong>de</strong> Andreu Stall; Na<br />
Speransa Gojona"; Na Ramona,<br />
muller <strong>de</strong> micer Ramon lo teixidor;<br />
la senyora Elisabet Vidala, viuda<br />
<strong>de</strong>ixada <strong>de</strong> mossèn Miquel Vidal.<br />
L'oralitat es reflecteix també en l'ús<br />
d'oracions paratàctiques -sovint<br />
juxtaposa<strong>de</strong>s, o coordina<strong>de</strong>s i<br />
subordina<strong>de</strong>s amb connectors discursius<br />
bàsics com ara /, però (emperò),<br />
<strong>les</strong>hores [llavors), que (polivalent/expansiu),<br />
perqué, si,<br />
encontinent, etc.; en la inclusió d'elements<br />
autobiogràfics, com l'edat<br />
<strong>de</strong>ls testimonis i <strong>de</strong>ls inculpats, on<br />
van néixer, quin art <strong>de</strong> viure tenien,<br />
etc. La llengua vehicular a l'hora <strong>de</strong><br />
respondre els interrogatoris sempre<br />
és el català, que es mostra expressiu<br />
i viu en contrast amb l'anquilosament<br />
<strong>de</strong>ls fragments <strong>de</strong>guts als escrivans.<br />
Hi abun<strong>de</strong>n <strong>les</strong> exclamacions<br />
i <strong>les</strong> interjeccions (¡Vine así, tacanyoneta!;<br />
¡Sí, na bruyxassa, que vòs<br />
haveu mort a mon fill!; ¡Ah, que y<br />
ha dones que lleven fals testimoni!;<br />
¡cap d'eytal jurant <strong>de</strong> Déu!; ¡ha<br />
mesquina!, ¡mon fill que matas, no<br />
u ffaria yo, això!; ¡la ba^^assa, perro,<br />
qui us parrí, perro, gos, fil <strong>de</strong> hun<br />
gos!), la qual cosa indica la presència<br />
potencial <strong>de</strong>l tenor interactiu,<br />
encara que el contacte -llevat <strong>de</strong>ls<br />
acaraments-sigui inexistent.<br />
Pel que fa al mo<strong>de</strong>, la preparació<br />
i l'espontaneïtat sembla que <strong>les</strong> hem<br />
<strong>de</strong> relacionar amb els papers que<br />
representaven els actors passius o<br />
actius <strong>de</strong>ls processos; per una banda,<br />
els reportadors/escrivans tenien<br />
la missió <strong>de</strong> copiar fi<strong>de</strong>lment el que<br />
<strong>de</strong>posaven els testimonis i, per tant,<br />
l'únic que en teoria pertanyia a la<br />
seua collita era la reproducció d'unes<br />
fórmu<strong>les</strong> d'encapçalament,<br />
d'interrogatori i <strong>de</strong> diligències apreses<br />
secularment. Per l'altra, els testimonis<br />
podien fer gala d'una certa<br />
espontaneïtat, sobretot els que no<br />
eren acusats o no estaven directament<br />
implicats en la causa criminal;<br />
però en <strong>les</strong> enquestes més llargues i<br />
més complexes en <strong>les</strong> quals interve<br />
nien advocats <strong>de</strong>fensors, no po<strong>de</strong>m<br />
estar segurs que els culpab<strong>les</strong> no<br />
fossin alliçonats prèviament i, consegüentment,<br />
<strong>les</strong> seues respostes<br />
entrarien dins <strong>de</strong> l'àmbit que ara<br />
anomenaríem registre oral preparat.<br />
Hi po<strong>de</strong>m afegir, encara, un altre<br />
inconvenient per <strong>de</strong>striar els dos<br />
plans en què es mouen aquests textos,<br />
l'escrit i l'oral; n'ignorem els<br />
elements paralingüístics (els gestos i<br />
l'entonació <strong>de</strong>ls protagonistes).<br />
Fins aquí he posat en relleu els<br />
avantatges consi<strong>de</strong>rab<strong>les</strong> i els problemes<br />
relatius que presenten uns<br />
documents d'aquesta mena amb<br />
vista a l'estudi pròpiament lingüístic,<br />
però, com he anunciat al títol,<br />
els manuscrits són polièdrics: <strong>de</strong>scab<strong>de</strong>llant<br />
la ma<strong>de</strong>ixa <strong>de</strong>l temps ens<br />
apareixen unes possibilitats enormes<br />
d'obtenir da<strong>de</strong>s sobre altres disciplines<br />
que no pertanyen a la filologia,<br />
com ara la medicina, la<br />
sociologia, l'etnologia, la jurisprudència,<br />
l'antropologia, etc.<br />
Només per fer uns tastets en algun<br />
d'aquests àmbits, els llibres <strong>de</strong><br />
crims, <strong>de</strong> temàtica molt variada, ens<br />
<strong>de</strong>ixen entreveure la composició<br />
multicultural àe la societat <strong>de</strong> l'època;<br />
per exemple, un procés <strong>de</strong> l'any<br />
1482 és incoat contra una tropa <strong>de</strong><br />
bohemians'"-0 una companyia,<br />
com en diuen ells- que acaben sent<br />
<strong>de</strong>sterrats per sempre més <strong>de</strong> la ciutat,<br />
ja que els acusen d'haver robat<br />
vuit sous a un pagès. No tenim prou<br />
da<strong>de</strong>s per arribar a saber d'on provenien,<br />
però per la manera <strong>de</strong> parlar<br />
quan responien als interrogatoris<br />
-barrejaven castellà i català-, potser<br />
havien fet estada en terres aragoneses<br />
0 castellanes; i segurament,<br />
<strong>de</strong>vien ser tractants <strong>de</strong> bestiar per<br />
<strong>les</strong> fires -una <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues activitats<br />
preferi<strong>de</strong>s, a part <strong>de</strong> vendre te<strong>les</strong>-,<br />
atès que al procés apareix "un velot<br />
69<br />
o
70<br />
qui portave un rocinot negre per la<br />
regna".<br />
En un altre judici criminal <strong>de</strong><br />
l'any 1502 po<strong>de</strong>m confirmar que els<br />
emigrants gascons" eren molt nombrosos<br />
al pla <strong>de</strong> Lleida. Procedien<br />
<strong>de</strong>l sud <strong>de</strong> França (Bigorra, Serynhac,<br />
Auloró, etc.) i hi venien a buscar<br />
feina -sobretot els trobem fent<br />
l'ofici <strong>de</strong> pastors <strong>de</strong> ramats <strong>de</strong>l Pirineu<br />
0 <strong>de</strong> segadors- o simplement a<br />
sobreviure-hi a partir <strong>de</strong> bandolejar.<br />
En el pla me<strong>de</strong>ciner, hi ha un<br />
text <strong>de</strong> l'any 1598 que ens mostra<br />
<strong>les</strong> pràctiques <strong>de</strong> curan<strong>de</strong>risme <strong>de</strong><br />
n'Esperança Gojona, <strong>de</strong>nunciada<br />
per fer bruixeries i "echiceries" i<br />
con<strong>de</strong>mnada a ser torturada: guaria<br />
infants fregant-los amb vinagre per<br />
llevar-los la febre, posant-los estopa<strong>de</strong>s<br />
0 pega<strong>de</strong>ts, fent-los algunes<br />
conjuracions o dient-los algunes<br />
oracions.''<br />
I també aflora a vega<strong>de</strong>s, ni que<br />
sigui tímidament, el món <strong>de</strong> <strong>les</strong> plantes<br />
amb <strong>de</strong>nominacions populars i<br />
aplicacions medicinals, tot i que en<br />
alguns casos relativament:" heròa<br />
c/e mo
7- Normalment els judicis constaven <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
parts que segueixen: la datació i la seqüencia-<br />
ció temporal, l'encapçalament, els interroga<br />
toris i la sentència (si n'hi havia).<br />
8-Cf.Payrató (1988: 180-182).<br />
9- En aquest cas no hi ha explícit el nom <strong>de</strong>l<br />
marit però en tenim referència a Lladonosa<br />
(1972-1974 II: 336): "|...| testificà que feia<br />
divuit anys que coneixia Na Gojona, viuda<br />
d'en Gojó, un cognom que donà nom a un<br />
carreró <strong>de</strong> la costa <strong>de</strong> Magdalena."<br />
10- Els bohemians o bohemis -gitanos- s'ano<br />
menaven inicialment així perquè quan viatja<br />
ven en caravanes a través <strong>de</strong> tot Europa duien<br />
salconduits o permisos <strong>de</strong> pas (guiatges) <strong>de</strong> Se-<br />
gimon I, emperador romanogermànic i rei <strong>de</strong><br />
Bohèmia i Hongria (veg. Vargas 1997: 176-<br />
177).<br />
11- Se'ls anomenava estuwgers <strong>de</strong>l nord, jun<br />
tament amb els andorrans i els aranesos (veg.<br />
Lladonosa 1972-1974 II: 329).<br />
12- La inculpada, en cert moment <strong>de</strong>l judici,<br />
recita aquesta: "Lo dia <strong>de</strong> Nostre Senyora <strong>de</strong><br />
mars encarnà's Déu jhesucrist en lo ventre vir<br />
ginal, lo dia <strong>de</strong> Nadal nasqué Déu jhesucrist,<br />
lo divendres sanct prengué mort y passió per<br />
nosaltres, lo disapte resusità, lo dumenge<br />
pugà-sse'n a la man dreta <strong>de</strong> Déu lo pare: fia't<br />
en Déu, fia't en la mare <strong>de</strong> Déu."<br />
13- Aquestes són <strong>les</strong> finalitats reals que se'ls va<br />
donar: l'herba bal<strong>les</strong>tera, per matar el marit; el<br />
cinc-en-rama, per guarir unes angines; la triaca,<br />
per contrarestar els efectes d'una ingestió d'a<br />
rrel <strong>de</strong> carlina; l'aigua <strong>de</strong> murtons, per fer afo<br />
llar, fer avortar.<br />
14-SanchisGuarner(1980:xvi).<br />
Bibliografia bàsica<br />
AicovER, ANIONI M.; MOIL, ERANCESC DE BORIA<br />
Diccionari català-vakncià-balear Palma<br />
<strong>de</strong> Mallorca: Moll, 1930-1962. (10 vol.)<br />
11975-1977,2a ed. correg. i posada al diaj<br />
CARO BAROIA, Itiiio L¿¡s brujafi y su mundo.<br />
Madrid: Alianza Editorial, 1966<br />
El señor inquisidor y otras vidas por<br />
oficio. Madrid: Alianza Editorial, 1970<br />
COROMINES, JOAN Diccionari etimològic i com<br />
plementari <strong>de</strong> la llengua catalana. Barcelo<br />
na: Curial / La Caixa, 1980-1991. (9 vol.)<br />
DIÉCUEZ SEGUÍ, MARÍA ÀNGEIS Llibre <strong>de</strong> Cort <strong>de</strong><br />
lustícia <strong>de</strong> Valencia. Alatant: Institut Inter-<br />
universitari <strong>de</strong> Eilologia Valenciana / Bar<br />
celona: Publicacions <strong>de</strong> l'Abadia <strong>de</strong><br />
Montserrat, 2001<br />
EARRENY SISIA( , M. DoioRS Processos <strong>de</strong> crims<br />
<strong>de</strong>l segle xv a Lleida: transcripció i estudi<br />
lingüístic. Lleida: Institut d'Estudis ller<strong>de</strong>ncs<br />
/ Diputació Provincial <strong>de</strong> Lleida, 1986<br />
«Notes d'interès lingüístic en set pro-<br />
cessos <strong>de</strong> crims medievals (Lleida, s. xv)».<br />
Revista <strong>de</strong> Llengua i Dret, 1 (1986) p. 47-59<br />
«14 processos <strong>de</strong> crims medievals<br />
(Lleida, s. xv)». Segon Congrés Internacio<br />
nal <strong>de</strong> la Llengua Catalana, VIII (1986) p.<br />
389-397<br />
El català a Lleida durant els seg<strong>les</strong><br />
XV i XVI a través <strong>de</strong>ls llibres <strong>de</strong> crims. Bar<br />
celona: Universitat <strong>de</strong> Barcelona. Depar<br />
tament <strong>de</strong> Eilologia Catalana <strong>de</strong> la Eacultat<br />
<strong>de</strong> Filologia, 200() |Tesi <strong>de</strong> doctorat inèdita!<br />
EERRO, VÍCTOR El Dret Públic Català. Les Ins<br />
titucions a Catalunya fins al Decret <strong>de</strong> No<br />
va Planta. Vic: Eumo Editorial, 1987<br />
FRESÍJUEE EAYOS, RAEAEL «La llengua col·loquial<br />
<strong>de</strong>l segle xvii a la Ribera <strong>de</strong>l Xúquer. Notes<br />
sobre els registres lingüístics i el pas <strong>de</strong> l'o-<br />
ralitat a l'escriptura en uns processos cri<br />
minals». Actes <strong>de</strong> l'Onzè Col·loqui Inter<br />
nacional <strong>de</strong> Llengua i Literatura Catalanes,<br />
II. Barcelona: Associació Internacional <strong>de</strong><br />
Llengua i Literatura Catalanes/ Universitat<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> Il<strong>les</strong> Balears / Publicacions <strong>de</strong> l'A<br />
badia <strong>de</strong> Montserrat, 1999. p. 107-123.<br />
GARCÍA CÁRCEL, RICARDO Herejía y sociedad en<br />
el siglo XVI. La Inquisición en Valencia.<br />
1530-1609. Barcelona: Península, 1980<br />
GRAS I D'ESTEVA, RAFAEL La Paeria <strong>de</strong> Lleida.<br />
Lleida: Ajuntament <strong>de</strong> Lleida / Virgili & Pa<br />
gès, S. A., 1988 ITrad. cat. <strong>de</strong> La Pahería <strong>de</strong><br />
Lérida. Notas sobre la antigua organización<br />
municipal <strong>de</strong> la ciudad (1149-1707). Lé<br />
rida: Ayuntamiento <strong>de</strong> Lérida / Imprenta Sol<br />
& Benet, 19091.<br />
IBARS, TERESA La <strong>de</strong>linqüència a la Lleida <strong>de</strong>l<br />
Barroc. Lleida: Pagès Editors, 1994<br />
LALINDE ABADÍA, JESiJs La jurisdicción real infe<br />
rior en Cataluña ("corts, veguers, batl<strong>les</strong>").<br />
Barcelona: Ayuntamiento <strong>de</strong> Barcelona /<br />
Museo <strong>de</strong> Historia <strong>de</strong> la Ciudad, 1966<br />
LLADONOSA I PUIOL, JOSEP La ciutat <strong>de</strong> Lleida. Bar<br />
celona: Barcino, 1955-1956-1959 (3 vol.)<br />
Història <strong>de</strong> Lleida .Tàrrega: Camps<br />
Calmet, 1972-1974 (2 vol.)<br />
Noticia Histórica sobre el <strong>de</strong>sarrollo<br />
<strong>de</strong> la Medicina en Lérida. Lérida: Colegio<br />
Oficial <strong>de</strong> Médicos <strong>de</strong> Lérida, 1974<br />
MARTÍ I CASTEII, JOAN «Producció escrita i pro<br />
ducció oral». Caplletra, 6 (1988) Barce<br />
lona: Publicacions <strong>de</strong> l'Abadia <strong>de</strong> Mont<br />
serrat, p. 21-35<br />
MiRALiFS 1 MoNSERRAT, JOAN Un llibre <strong>de</strong> cort<br />
reial mallorquí <strong>de</strong>l segle xiv (ll')7-60). In<br />
troducció, transcripció i estudi lingüístic.<br />
Palma <strong>de</strong> Mallorca: Moll, 1984 (2 vol.)<br />
MONTOYA ABAD, BRAULI «Un repte per a la lin<br />
güística històrica: copsar la llengua parla<br />
da <strong>de</strong>l passat». Caplletra, 6 (1989). Barce-<br />
. lona. Publicacions <strong>de</strong> l'Abadia <strong>de</strong> Mont<br />
serrat, p. 71-88<br />
MUCHEMBLED, ROBERT Sorcières. ¡ustice et Société<br />
aux Ibeet I7esièc<strong>les</strong>. París: Imago, 1987<br />
PAYRATÓ, LLUÍS Català col·loquial. València:<br />
Universitat <strong>de</strong> València, 1988 |3a ed. cor<br />
reg. iaugm, 1996)1<br />
PHILIPP-SATTEL, SABINE «Les tradicions textuals<br />
en el pas <strong>de</strong>l català a l'escriptura. L'exem<br />
ple <strong>de</strong> la historiografia». Actes <strong>de</strong> l'Onzè<br />
Col·loqui Internacional <strong>de</strong> Llengua i Litera<br />
tura Catalanes I. Barcelona: Associació In<br />
ternacional <strong>de</strong> Llengua i Literatura Cata<br />
lanes / Universitat <strong>de</strong> <strong>les</strong> Il<strong>les</strong> Balears /<br />
Publicacions <strong>de</strong> l'Abadia <strong>de</strong> Montserrat,<br />
1998. p. 203-225.<br />
PONSODA SANMARTÍN, JOAN El català i l'arago-<br />
nés en els inicis <strong>de</strong>l Regne <strong>de</strong> València se<br />
gons el Llibre <strong>de</strong> Cort <strong>de</strong> justícia <strong>de</strong> Co<br />
centaina (1269-1295). Alcoi: Marfil, 1996<br />
RABELLA I RIBAS, |OAN ANTON Un matrimoni <strong>de</strong>s<br />
avingut i un gat metzinat. Procés criminal<br />
barceloní <strong>de</strong>l segle xiv. Barcelona: Publi<br />
cacions <strong>de</strong> l'Abadia <strong>de</strong> Montserrat, 1998<br />
RIERA I SANS, |AUME El cavaller i l'alcavota.<br />
Barcelona: Club Editor, (1973)<br />
ROMA, JOSEEINA (et al.) «Bruixeria i Pirineu»,<br />
Árnica 40 (1999). Esterri <strong>d'Àneu</strong>: <strong>Consell</strong><br />
<strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>. p. 31-46.<br />
SANCHIS GUARNER, MANUEL «Els textos dialogats,<br />
manifestacions <strong>de</strong>l català col·loquial».<br />
Aproximació a la història <strong>de</strong> la llengua cata<br />
lana. Barcelona: Salvat, 1980 p. 175-178.<br />
ScniB, GRET Vocabulari <strong>de</strong> sant Vicent Ferrer.<br />
Barcelona: Fundació Salvador Vives Casa-<br />
juana, 1977<br />
SiSTAf 1 VICÉN, RAMON El català <strong>d'Àneu</strong>. Refle<br />
xions a l'entorn <strong>de</strong>ls dialectes contempora<br />
nis. Esterri d'Aneu: <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
<strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>, 1998<br />
TERRADO I PABLO, XAVIER «Registres lingüístics i<br />
llenguatge notarial». Revista <strong>de</strong> Llengua i<br />
Dret, 7 (1998). Barcelona: Escola d'Admi<br />
nistració Pública <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong><br />
Catalunya, p. 35-46<br />
VARGAS, ALEJANDRO «Una minoria perseguida:<br />
els gitanos», Història, Política, Societat i<br />
Cultura <strong>de</strong>ls Països Catalans. Barcelona:<br />
Enciclopèdia Catalana (1995-1998) IV,<br />
1997. p. 176-177.<br />
VENTURA I SUBIRATS, )ORDI «Sobre el llenguatge<br />
econòmic, legal i social als documents<br />
processals <strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l segle xv». Revista<br />
<strong>de</strong> Llengua i Dret, 15 (1991), Barcelona:<br />
Escola d'Administració Pública <strong>de</strong> la Ge<br />
neralitat <strong>de</strong> Catalunya, p. 43-62.<br />
VENY I CLAR, JOAN Introducció, transcripció i es<br />
tudi lingüístic al "Regiment <strong>de</strong> preservació<br />
<strong>de</strong> pestilència" <strong>de</strong> ¡acme d'Agramont (s. xiv).<br />
Tarragona: Publicaciones <strong>de</strong> la Excelentísi<br />
ma Diputación Provincial, 1971<br />
71
72<br />
LA T R A P A<br />
Per Feliu Formosa Torres<br />
Feliu Formosa Torres<br />
''El problema és sempre'<br />
El problema és sempre<br />
No mitificar<br />
Ni la propia tasca<br />
Ni el tema buscat<br />
Aquesta és la clau <strong>de</strong>l<br />
Producte acabat<br />
Que vols obtenir<br />
Perquè hi pugui haver<br />
Qui te'l mitifiqui<br />
Com ho has <strong>de</strong>sitjat<br />
/ enviar la veu cap al blau<br />
com una alosa<br />
Hil<strong>de</strong> Dom'm<br />
Festa poètica, a CaixaFòrum. 7 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2002, Barcelona<br />
Feliu Formosa Torres (Saba<strong>de</strong>ll, 1934). Llicenciat en llengües romàniques. Estudis <strong>de</strong> germanística i<br />
professorat d'espanyol a la Universitat <strong>de</strong> Hei<strong>de</strong>lberg. Llarga <strong>de</strong>dicació a la pràctica teatral i a la traducció<br />
<strong>de</strong> poesia, narrativa i teatre alemanys al català i al castellà, activitats per <strong>les</strong> quals ha rebut diversos<br />
guardons. Com a poeta, ha publicat Albes breus a <strong>les</strong> mans (1973), Llibre <strong>de</strong> <strong>les</strong> meditacions (1973),<br />
Raval (1975), Cançoner (1976), Llibre <strong>de</strong>ls viatges (premi Car<strong>les</strong> Riba 1977), 5; tot és dintre (1980),<br />
Semblança (premis Cavall Verd, Ciutat <strong>de</strong> Barcelona i Lletra d'Or 1987), Per Puck (1992), Impasse<br />
(1992), Al llarg <strong>de</strong> tota una impaciència (Premi <strong>de</strong> la Crítica, Serra d'Or 1994), Immediacions (2000) i<br />
Cap claredat no dorm (2001). En prosa. El present vulnerable (Diaris 1973-1978). Té en preparació l'edició<br />
<strong>de</strong> la seua poesia completa i edita el teatre complet <strong>de</strong> Bertolt Brecht per a l'Institut <strong>de</strong>l Teatre, <strong>de</strong><br />
la Diputació <strong>de</strong> Barcelona, on treballa <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1975.<br />
"Els amants"<br />
l·li ha una gavina<br />
Damunt <strong>les</strong> aigües<br />
S'alcen <strong>les</strong> ones<br />
De crestes blanques<br />
Ona i ocell<br />
Pugen i baixen<br />
Sota el cel ample<br />
D'aquest capvespre<br />
A<strong>les</strong> esteses<br />
Que planen lentes<br />
L'escuma blanca<br />
Que busca l'ala<br />
L'ala que busca<br />
L'escuma blanca<br />
No es distingeix<br />
L'ocell <strong>de</strong> l'ona<br />
Per un instant<br />
Sembla que es fonen<br />
Fins que es dissipa<br />
L'onada blanca<br />
I la gavina<br />
S'alça veloç<br />
Capvespre enllà<br />
Es breu l'estona<br />
De la trobada<br />
Com ho és el temps<br />
Per als amants<br />
Parafrasejant Brecht<br />
"Dos haikús i una tanka<br />
per a Joan Margarit"<br />
T'he vist escriure<br />
Dins el qua<strong>de</strong>rn que portes<br />
Allò que sento<br />
Amb els dits trèmuls<br />
Desfullo el teu poema.<br />
Tu, quin <strong>de</strong>sful<strong>les</strong>?<br />
Tu i jo en trobar-nos<br />
Lluna creixent i estrella<br />
Sobre els misteris<br />
D'un cel que ens <strong>de</strong>ixa veure<br />
Miría<strong>de</strong>s d'imatges
L A O S Q U E R A<br />
Institut Cartogràfic <strong>de</strong> Catalunya<br />
rr -J»-<br />
Seu <strong>de</strong> l'Institut Cartogràfic <strong>de</strong> Catalunya, al parc <strong>de</strong> Montjuïc.<br />
Presentació<br />
L'Institut Cartogràfic <strong>de</strong> Ca<br />
talunya (ICC) va ser creat mitjançant<br />
la Llei 11/1982, <strong>de</strong> 8 d'octubre, <strong>de</strong>l<br />
Parlament <strong>de</strong> Catalunya, com a or<br />
ganisme autònom comercial, indus<br />
Text i fotos: Institut Cartogràfic <strong>de</strong> Catalunya<br />
'''"%^-Jflp<br />
trial i financer adscrit al <strong>de</strong>parta<br />
ment <strong>de</strong> Política Territorial i Obres<br />
Públiques <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Ca<br />
talunya. Actualment, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'li <strong>de</strong><br />
juny <strong>de</strong> 1997, i segons la Llei<br />
6/1997 <strong>de</strong>l Parlament <strong>de</strong> Catalunya,<br />
73
^ ^<br />
O"<br />
74<br />
riCC és una entitat <strong>de</strong> dret públic <strong>de</strong><br />
la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Des <strong>de</strong>l seu inici l'iCC vol situar<br />
en uns nivells d'innovació i mo<strong>de</strong>rnitat<br />
els estudis i la producció cartogràfica<br />
que avui es fan a Catalunya i<br />
es preocupa <strong>de</strong> disposar d'una cartografia<br />
<strong>de</strong> qualitat que permeti la<br />
planificació i el suport <strong>de</strong> <strong>les</strong> diferents<br />
actuacions territorials. Per<br />
portar a terme aquests objectius incorpora<br />
<strong>les</strong> noves tecnologies i tècniques<br />
<strong>de</strong> treball necessàries en el<br />
camp <strong>de</strong> la producció cartogràfica.<br />
D'entre <strong>les</strong> seues tasques principals,<br />
cal <strong>de</strong>stacar:<br />
- Elaboració, reproducció i difusió<br />
<strong>de</strong> treballs cartogràfics <strong>de</strong> base, que<br />
es concreta en programes d'actuació<br />
sobretot Catalunya.<br />
- Densificació i conservació <strong>de</strong> la<br />
xarxa geodèsica d'ordre inferior.<br />
- Elaboració <strong>de</strong>ls projectes <strong>de</strong> cartografia<br />
vial necessaris per a la realització<br />
<strong>de</strong>ls projectes <strong>de</strong> carreteres i<br />
obres públiques a Catalunya.<br />
- Execució <strong>de</strong> programes <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> la cartografia temàtica<br />
i la <strong>de</strong>stinada a l'avaluació <strong>de</strong> recursos,<br />
mitjançant tècniques <strong>de</strong><br />
tele<strong>de</strong>tecció per a l'estimació d'àrees<br />
afecta<strong>de</strong>s per incendis, usos <strong>de</strong>l<br />
sòl, geologia, etc.<br />
- Creació, estructuració i organització<br />
<strong>de</strong> la Cartoteca <strong>de</strong> Catalunya, la<br />
qual coordina la recollida i l'estudi<br />
<strong>de</strong> la documentació geogràfica i<br />
cartogràfica existent.<br />
- Formació d'un banc <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s cartogràfiques<br />
amb la finalitat d'utilitzar<br />
sistemes automàtics en el traçat<br />
<strong>de</strong> la cartografia, que permet no solament<br />
l'obtenció <strong>de</strong> cartografia <strong>de</strong><br />
base, sinó també l'explotació immediata<br />
per a serveis com <strong>les</strong> obres<br />
públiques, el cadastre, etc.<br />
- Coordinació tècnica <strong>de</strong>ls treballs<br />
cartogràfics que facin entitats públi<br />
ques i priva<strong>de</strong>s, si s'escau, i la collaboració<br />
amb organismes públics,<br />
tant <strong>de</strong> comunitats autònomes com<br />
a escala <strong>de</strong> l'Estat, i entitats priva<strong>de</strong>s<br />
d'anàloga finalitat.<br />
- Publicació i difusió <strong>de</strong>ls treballs<br />
que es creguin d'interès públic o<br />
científic realitzats per l'Institut<br />
Cartogràfic <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Dins d'aquest context, l'ICC realitza<br />
serveis cartogràfics <strong>de</strong> caràcter<br />
oficial i d'interès general per a la<br />
Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, a més<br />
d'assumir estudis i treballs encomanats<br />
0 sol·licitats per qualsevol entitat<br />
pública o particular.<br />
Activitats<br />
Les activitats <strong>de</strong> l'ICC es planifiquen<br />
i coordinen a partir <strong>de</strong> programes<br />
<strong>de</strong> productivitat a mitjà i a curt<br />
termini, cosa que permet un seguiment<br />
sistemàtic <strong>de</strong> <strong>les</strong> actuacions<br />
que es porten a terme i incorporar<br />
nous projectes en la programació.<br />
Les principals activitats <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s<br />
a l'ICC són:<br />
- Vols fotogramètrics. L'ICC disposa<br />
<strong>de</strong> la infraestructura necessària per a<br />
la realització <strong>de</strong> vols fotogramètrics<br />
amb personal i equips propis.<br />
Aquests vols són el primer pas <strong>de</strong> la<br />
ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> producció cartogràfica<br />
mitjançant tècniques fotogramètriques,<br />
pel que fa referència a la<br />
captació primària d'imatges aerofotogràfiques<br />
i da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> efemèri<strong>de</strong>s<br />
GPS (Global Positioning<br />
System).<br />
Dels vols fotogramètrics que es<br />
duen a terme, cal <strong>de</strong>stacar-ne els <strong>de</strong><br />
cobertura global <strong>de</strong> Catalunya<br />
(esca<strong>les</strong> 1:60.000, 1:32.000,<br />
1:22.000, 1:15.000), <strong>de</strong> cobertures<br />
específiques (per a urbanisme, per a<br />
vials, per a nuclis urbans, vols metropolitans),<br />
<strong>de</strong> fora <strong>de</strong> Catalunya<br />
(en altres comunitats autònomes i a<br />
l'estranger), vols per a fotografia<br />
obliqua i vols amb sensors no fotogràfics<br />
(CASI).<br />
- Geo<strong>de</strong>sia. Conjuntament amb<br />
l'Instituto Geográfico Nacional<br />
(IGN), l'ICC té encomanada la responsabilitat<br />
<strong>de</strong> la geo<strong>de</strong>sia a Catalunya.<br />
Les seues activitats <strong>de</strong> servei<br />
se centren en la <strong>de</strong>finició i la implementació<br />
<strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong> posicionament<br />
geodèsic integrat <strong>de</strong> Catalunya<br />
(SPGIC), que consta d'estacions<br />
geodèsiques permanents, xarxes<br />
geodèsiques, procediments i da<strong>de</strong>s<br />
que permetin el posicionament geodèsic<br />
precís d'objectes al territori.<br />
- Aerotriangulació. Constitueix la<br />
primera fase <strong>de</strong> treball posterior al<br />
vol. Aquest mèto<strong>de</strong> s'empra per<br />
<strong>de</strong>terminar l'orientació <strong>de</strong> fotogrames<br />
i imatges aèries i <strong>de</strong> satèl·lit,<br />
alhora que estableix <strong>les</strong> coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> punts a <strong>les</strong> imatges a partir <strong>de</strong><br />
punts <strong>de</strong> suport obtinguts per fotografia<br />
clàssica 0 a partir d'observacions<br />
GPS. L'ICC, constantment,<br />
implementa nova tecnologia i nous<br />
mecanismes per aconseguir que<br />
aquest procés atenyi el major automatisme<br />
possible.<br />
- Normativa i disseny cartogràfic.<br />
Consisteix en l'anàlisi prèvia i la<br />
redacció <strong>de</strong> <strong>les</strong> especificacions <strong>de</strong><br />
tots els projectes cartogràfics que es<br />
<strong>de</strong>senvolupen a l'ICC. El procés <strong>de</strong><br />
producció <strong>de</strong> qualsevol projecte<br />
cartogràfic s'inicia amb l'elaboració<br />
<strong>de</strong>l plec d'especificacions tècniques,<br />
atenent a la <strong>de</strong>manda explícita<br />
<strong>de</strong> cada projecte. Un cop analitzat<br />
el plec i elaborada la primera<br />
proposta <strong>de</strong> disseny global, es <strong>de</strong>fineixen<br />
els elements que n'han <strong>de</strong><br />
formar part, seguint sempre unes<br />
normes generals preestablertes.<br />
- Fotogrametria. L'ICC ha impulsat<br />
el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la fotogra-
: ^.<br />
.'fi--! ' '<br />
• " * » ' '<br />
í,--<br />
1^- ^r-'<br />
Full <strong>de</strong>l parc nacional d'Aigüestortes i estany <strong>de</strong> Sant Maurici, <strong>de</strong>l "Mapa topogràfic <strong>de</strong> Catalunya 1:25.000", que va rebre un premi el 1997 atorgat per<br />
l'Associació Cartogràfica Internacional.<br />
metria digital, en l'elaboració <strong>de</strong><br />
cartografia topogràfica, per automatitzar<br />
els processos <strong>de</strong> compilació<br />
cartogràfica i fornir un nou<br />
entorn <strong>de</strong> treball en substitució <strong>de</strong> la<br />
tecnologia opticomecànica tradicional.<br />
L'estratègia consisteix en la<br />
implementació d'eines pròpies i<br />
triar sistemes <strong>de</strong> mercat que es complementen<br />
amb eines avança<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s per l'ICC i adapta<strong>de</strong>s<br />
a <strong>les</strong> nostres necessitats.<br />
- Bases <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s geocartogràfiques.<br />
L'ICC ha <strong>de</strong>senvolupat aplicacions<br />
per fornir productes cartogràfics numèrics<br />
<strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> la informació cartogràfica<br />
obtinguda. La producció<br />
informatitzada <strong>de</strong> cartografia permet<br />
la formació i el manteniment <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> bases cartogràfiques numèriques.<br />
Les posteriors actualitzacions<br />
cartogràfiques i la integració d'aquestes<br />
en <strong>les</strong> respectives bases faciliten<br />
enormement llur manteniment<br />
i llur possible utilització per a generar<br />
nous productes cartogràfics.<br />
-^<br />
I<br />
Actualment es disposa <strong>de</strong> <strong>les</strong> bases<br />
cartogràfiques numèriques a esca<strong>les</strong><br />
1:5.000, 1:50.000, 1:250.000,<br />
la base <strong>de</strong> punts <strong>de</strong> suport i <strong>de</strong> control,<br />
la base <strong>de</strong> vèrtexs geodèsics, la<br />
base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s altimètriques, la base<br />
<strong>de</strong> toponímia i la base <strong>de</strong> límits<br />
administratius.<br />
- Delimitació territorial. Per a una<br />
correcta planificació i gestió <strong>de</strong>l territori<br />
és molt necessari conèixer-ne<br />
amb la màxima exactitud possible la<br />
<strong>de</strong>limitació. Els organismes gestors<br />
75<br />
O
76<br />
<strong>de</strong>l territori són els principals usuaris<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> línies límit, i l'ICC, en<br />
compliment <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues competències,<br />
estudia i certifica aquestes<br />
línies, amb la creació i el manteniment<br />
d'una base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitació<br />
municipal acordada als<br />
temps actuals i la incorporació d'aquesta<br />
informació en <strong>les</strong> seues bases<br />
cartogràfiques i documents publicats.<br />
- Cartografia automàtica. Consisteix<br />
•< en el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> <strong>les</strong> apli-<br />
— cacions per a la captura <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
;;^ assistida per ordinador i la simbo-<br />
~^. lització i la generalització carto-<br />
^ gràfiques. És un procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>o<br />
senvolupament d'eines orienta<strong>de</strong>s a<br />
:g la mecanització i l'automatisme <strong>de</strong><br />
processos <strong>de</strong> producció cartogrà-<br />
•^ fica. L'ICC ha <strong>de</strong>senvolupat i ha<br />
"^ posat en producció, en aquest<br />
camp, aplicacions <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a l'automatització<br />
<strong>de</strong> processos manuals<br />
laboriosos.<br />
- Tele<strong>de</strong>tecció i procés d'imatge.<br />
Paral·lelament a l'ús <strong>de</strong> tecnologies<br />
cada cop més sofistica<strong>de</strong>s, augmenta<br />
la utilització d'imatges digitals<br />
com a base <strong>de</strong> cartografia d'imatge i<br />
temàtica. Les imatges digitals que<br />
més s'utilitzen són <strong>les</strong> capta<strong>de</strong>s pel<br />
radar d'obertura sintètica (SAR), pels<br />
satèl·lits Landsat, SPOT i NOAA, i<br />
pel sensor multiespectral CASI.<br />
Els processos que s'apliquen per<br />
tal que <strong>les</strong> imatges digitals es<strong>de</strong>vinguin<br />
productes cartogràfics són,<br />
segons el seu ús final, la reconstrucció<br />
radiomètrica <strong>de</strong> <strong>les</strong> imatges, la<br />
fusió d'imatges <strong>de</strong> diferents sensors<br />
0 l'extracció automàtica d'informació<br />
temàtica.<br />
- Sistemes d'informació geogràfica.<br />
Un sistema d'informació geogràfica<br />
(SIG) és un sistema integrat d'emmagatzematge,<br />
anàlisi i visualització<br />
d'informació alfanumèrica i gràfica<br />
d'entitats geogràfiques, en el qual<br />
l'atribut comú <strong>de</strong> <strong>les</strong> da<strong>de</strong>s és llur<br />
georeferenciació. Un SIG permet <strong>de</strong><br />
resoldre problemes <strong>de</strong> gestió, anàlisi,<br />
mo<strong>de</strong>lització i representació<br />
d'hipòtesis i <strong>de</strong> resultats damunt<br />
mapes.<br />
Les activitats <strong>de</strong> l'ICC en el camp<br />
<strong>de</strong>ls SIG se centren en dues grans<br />
línies: la relacionada amb la generació<br />
i la integració <strong>de</strong> bases <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
cartogràfiques i temàtiques per a llur<br />
utilització en els SIG, i la relacionada<br />
amb l'anàlisi i el <strong>de</strong>senvolupament<br />
d'aplicacions.<br />
- Geologia. Disposar <strong>de</strong> la informació<br />
geològica d'un territori és <strong>de</strong><br />
gran interès en el <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> qualsevol activitat <strong>de</strong>stinada a la<br />
planificació i a la correcta execució<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s obres, i és en<br />
aquest sentit que l'ICC encamina <strong>les</strong><br />
seues activitats en el camp <strong>de</strong> la<br />
geologia. Tenir bases <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s geològiques<br />
a esca<strong>les</strong> òptimes per a<br />
l'or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l territori, po<strong>de</strong>r accedir<br />
a la informació sobre els recursos<br />
geològics disponib<strong>les</strong> i fer actuacions<br />
i elaborar dictàmens en el<br />
camp <strong>de</strong> la geologia aplicada són<br />
els objectius principals que s'ha<br />
marcat l'ICC per a donar servei als<br />
seus possib<strong>les</strong> usuaris.<br />
- Geofísica. L'obtenció i la posterior<br />
anàlisi <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s geofísiques són d'una<br />
gran importància per als estudis<br />
sismològics, <strong>de</strong> manteniment <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
bases <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s sísmiques i la prevenció<br />
<strong>de</strong>l risc sísmic, i per a l'aplicació<br />
<strong>de</strong> tècniques específiques<br />
en la realització <strong>de</strong> treballs en el<br />
camp <strong>de</strong> la geofísica i la geologia<br />
aplicada. L'ICC <strong>de</strong>senvolupa, dins<br />
<strong>de</strong> la seua planificació, <strong>les</strong> activitats<br />
que calen per situar-se a l'avantguarda<br />
<strong>de</strong> la comunitat científica en<br />
l'obtenció i l'anàlisi d'aquesta informació.<br />
- Avaluació <strong>de</strong> riscos naturals. El<br />
coneixement, l'estudi i la divulgació<br />
<strong>de</strong>ls riscos naturals són avui una<br />
gran necessitat per a la planificació i<br />
l'or<strong>de</strong>nació territorial. L'anàlisi i la<br />
difusió ràpida <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong> la<br />
predicció i <strong>de</strong> la magnitud <strong>de</strong> cadascun<br />
<strong>de</strong>ls es<strong>de</strong>veniments ha d'afavorir<br />
clarament <strong>les</strong> feines <strong>de</strong> previsió,<br />
protecció i informació, tant <strong>de</strong>ls<br />
especialistes en la matèria com <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> persones afecta<strong>de</strong>s.<br />
L'ICC, conscient d'això i per <strong>les</strong><br />
atribucions conferi<strong>de</strong>s, impulsa els<br />
mecanismes necessaris per a l'estudi<br />
<strong>de</strong> la matèria i l'elaboració i la<br />
difusió <strong>de</strong>ls resultats obtinguts, i<br />
dóna suport a <strong>les</strong> col·laboracions<br />
necessàries amb altres organismes<br />
per a la prevenció i la protecció <strong>de</strong><br />
riscos naturals.<br />
Pel que fa al risc sísmic, avalua<br />
el risc sísmic a Catalunya com a<br />
suport a la planificació <strong>de</strong>l territori i<br />
com a resposta a <strong>les</strong> necessitats <strong>de</strong><br />
protecció civil.<br />
Pel que fa al risc d'allaus, fa la<br />
predicció sobre el perill d'allaus i<br />
cartografia <strong>de</strong> <strong>les</strong> zones d'allaus al<br />
territori <strong>de</strong> Catalunya.<br />
- Distribució <strong>de</strong> productes cartogràfics.<br />
La finalitat principal és <strong>de</strong> fer<br />
arribar els productes <strong>de</strong> l'ICC al gran<br />
públic. El subministrament <strong>de</strong> cartografia<br />
comprèn principalment la<br />
cartografia tècnica, <strong>de</strong> gran escala i<br />
d'una gran precisió, molt útil per a<br />
la planificació i la gestió <strong>de</strong>l territori,<br />
i la cartografia genèrica, dirigida<br />
a un sector molt més ampli <strong>de</strong> la<br />
població.<br />
- Land Use and Land Cover Change<br />
(LUCC). L'ICC dóna estada a l'oficina<br />
internacional <strong>de</strong>l projecte LUCC<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seua obertura, el 1996.<br />
Aquesta oficina té com a principal<br />
missió dinamitzar el <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> projectes internacionals <strong>de</strong>
Operador <strong>de</strong> fotogrametria digital.<br />
recerca sobre la temàtica LUCC, clonant-los<br />
suport en llur gestió ¡ promovent<br />
el contacte entre científics;<br />
la divulgació <strong>de</strong>ls projectes actualment<br />
en curs, i acostar, en <strong>de</strong>finitiva,<br />
els avanços científics a la mateixa<br />
societat i als seus agents motors.<br />
Els principals objectius <strong>de</strong>l<br />
LUCC són: aconseguir una millor<br />
comprensió <strong>de</strong>ls principals factors<br />
<strong>de</strong> canvi que inci<strong>de</strong>ixen en els usos i<br />
<strong>les</strong> cobertes <strong>de</strong>l sòl; investigar i<br />
documentar <strong>les</strong> dinàmiques temporals<br />
i geogràfiques <strong>de</strong>ls usos i <strong>les</strong><br />
cobertes <strong>de</strong>l sòl; <strong>de</strong>finir la relació<br />
que hi ha entre sostenibilifat i ús <strong>de</strong>l<br />
sòl, i comprendre la interrelació que<br />
hi ha entre el LUCC, la bioquímica i<br />
el clima.<br />
Productes<br />
La producció cartogràfica <strong>de</strong><br />
l'ICC es pot classificar en <strong>les</strong> catego<br />
ries següents:<br />
• Cartografia topogràfica<br />
Representa planimètricament i<br />
altimètricament la superfície<br />
terrestre tenint en compte la posició,<br />
forma, dimensions i i<strong>de</strong>ntificació<br />
<strong>de</strong>ls acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l terreny i<br />
<strong>de</strong>ls objectes concrets que es troben<br />
sobre ella.<br />
Les esca<strong>les</strong> més utilitza<strong>de</strong>s<br />
varien entre la d'l :250.000 i la<br />
d'1:2.000. CaL<strong>de</strong>stacarelfull<strong>de</strong>l<br />
parc nacional d'Aigüestortes i<br />
Estany <strong>de</strong> Sant Maurici, <strong>de</strong> la sèrie<br />
Mapa topogràfic <strong>de</strong> Catalunya<br />
1:25.000, i el full <strong>de</strong> l'Alta Ribagorça<br />
<strong>de</strong> la sèrie Mapa comarcal<br />
<strong>de</strong> Catalunya 1:50.000, per<br />
haver estat premiats pels membres<br />
<strong>de</strong> l'Associació Cartogràfica Internacional<br />
(ICA/ACI).<br />
• Cartografia ortofotogràfica i d'orto<br />
imatge<br />
Té com a base una fotografia<br />
aèria vertical o una imatge <strong>de</strong><br />
satèl·lit, per tant, són visib<strong>les</strong> els<br />
elements <strong>de</strong> la superfície terrestre.<br />
Les fotografies o imatges originals,<br />
0 el mosaic <strong>de</strong> fotografies o d'imatges<br />
com s'es<strong>de</strong>vé generalment,<br />
són rectifica<strong>de</strong>s geomètricament<br />
i converti<strong>de</strong>s en productes<br />
d'ortofoto 0 d'ortoimatge.<br />
Les esca<strong>les</strong> més utilitza<strong>de</strong>s varien<br />
entre l'I :500.G00 i ri:5.000.<br />
La Carta <strong>de</strong> imagen satelitaria <strong>de</strong><br />
la República Argentina 1:250<br />
000. Ciudad <strong>de</strong> Buenos Aires, elaborada<br />
i editada per l'ICC va ser<br />
premiada pels membres <strong>de</strong> l'Associació<br />
Cartogràfica Internacional<br />
(ICA/ACI).<br />
• Cartografia temàtica<br />
Representa variab<strong>les</strong> específiques<br />
<strong>de</strong>l terreny emprant com a<br />
suport cartografia <strong>de</strong> base -ja<br />
sigui topogràfica, ortofotogràfica<br />
0 d'ortoimatge.<br />
Les esca<strong>les</strong> més utilitza<strong>de</strong>s<br />
varien entre la d'l :3.500.000 i la<br />
d'l:25.000, i <strong>les</strong> temàtiques més<br />
representa<strong>de</strong>s són: administratius<br />
i judicials, allaus, geologia, incendis<br />
forestals, transports i<br />
comunicacions, turisme i excursionisme,<br />
usos <strong>de</strong>l sòl, etc. La<br />
tercera edició <strong>de</strong>l Mapa d'usos<br />
<strong>de</strong>l sòl <strong>de</strong> Catalunya l:250.000\<br />
el Mapa hipsomètric <strong>de</strong> Catalunya<br />
1:500 000 han estat premiats<br />
pels membres <strong>de</strong> l'Associació<br />
Cartogràfica Internacional<br />
(ICA/ACI).<br />
• Aties<br />
Documents cartogràfics que,<br />
0 bé proporcionen informació<br />
global <strong>de</strong> tots els elements geogràfics<br />
d'una àrea concreta, amb<br />
informació <strong>de</strong> base i temàtica<br />
(aties generals) o bé ofereixen<br />
informació d'un tema específic,<br />
també d'una àrea concreta (aties<br />
temàtics).<br />
Cal esmentar la sèrie d'aties<br />
comarcals <strong>de</strong> Catalunya (un per<br />
comarca) i \'Aties topogràfic <strong>de</strong><br />
Catalunya 1:50.000 (en tres<br />
volums).<br />
• Publicacions bibliogràfiques i<br />
periòdiques<br />
Abraça <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> publicacions<br />
que acompanyen i complementen<br />
documents cartogràfics<br />
fins a monografies específiques<br />
divulgatives d'estudis tècnics<br />
relacionats amb la cartografia o<br />
temes afins.<br />
• Fotografia aèria<br />
Contactes <strong>de</strong>ls fotogrames i<br />
ampliacions <strong>de</strong> vols fotogramètrics<br />
fets per l'ICC sobre el territori<br />
<strong>de</strong> Catalunya.<br />
Pel que fa a <strong>les</strong> esca<strong>les</strong> més<br />
usuals són: 1:5.000, 1:18.000,<br />
1:22.000, 1:40.000, 1:60.000 i<br />
1:70.000 (en blanc i negre i en<br />
color).<br />
77<br />
o
78<br />
LA L L U C A N A<br />
Texr i fotos: Antonio Vela
Reiniciem an<br />
nostre r<br />
via tèTTFSire per<br />
Conèixer la resta <strong>de</strong><br />
la costa mallorquina<br />
que, si bé no és tan<br />
abrupta com la <strong>de</strong><br />
Tramuntana, no<br />
79
80<br />
Alcanada, badia d'Alcúdia.<br />
Si ho recorda el lector, fa uns<br />
quants números que havíem <strong>de</strong>ixat<br />
el nostre globus aerostàtic -<strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> sobrevolar la serra <strong>de</strong> Tramuntana-<br />
en l'encantadora vila <strong>de</strong> Pollença,<br />
concretament immersos en<br />
el <strong>de</strong>sori <strong>de</strong>l seu mercat dominical.<br />
Reiniciem ara el nostre periple<br />
per via terrestre per conèixer la resta<br />
<strong>de</strong> la costa mallorquina que, si bé<br />
no és tan abrupta com la <strong>de</strong> Tramuntana,<br />
no per això és menys pintoresca.<br />
Baixo doncs <strong>de</strong> la cistella <strong>de</strong>l<br />
globus i pujo a lloms d'una vetusta<br />
moto, on un si<strong>de</strong>car que ens retrotrau<br />
a altres temps transportarà la<br />
meua castigada maleta.<br />
Així doncs, col·locat el casc i <strong>les</strong><br />
ulleres, amb un mocador al vent<br />
com el baró Rojo al seu biplà, em<br />
disposo a gaudir <strong>de</strong> la brisa, <strong>de</strong> l'olor<br />
<strong>de</strong> io<strong>de</strong> <strong>de</strong>l mar i <strong>de</strong> la fragància<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> flors en aquesta excelsa primavera<br />
que encabrita els sentits.<br />
Camí <strong>de</strong>l port <strong>de</strong> Pollença, una<br />
<strong>de</strong>sviació porta fins a la cala Sant Vicenç,<br />
un conjunt <strong>de</strong> platgetes ro<strong>de</strong>ja<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> superbs penya-segats. Antany<br />
un petit nucli <strong>de</strong> pescadors, és<br />
avui un important centre turístic on<br />
assaborir bon peix.<br />
El port <strong>de</strong> Pollença s'obre sobre<br />
l'àmplia badia homònima. Ofereix<br />
una extensa platja d'arena blanca<br />
ro<strong>de</strong>jada <strong>de</strong> pinars. És també punt<br />
<strong>de</strong> partida <strong>de</strong> la pintoresca carretera<br />
que porta fins al far <strong>de</strong> Formentor,<br />
extrem septentrional <strong>de</strong> l'illa i on la<br />
serra <strong>de</strong> Tramuntana dóna <strong>les</strong> seues<br />
últimes raneres pètries.<br />
Camí <strong>de</strong>l far-un <strong>de</strong>ls recorreguts<br />
més encantadors <strong>de</strong> Mallorca- convé<br />
aturar-se en l'espectacular mirador<br />
d'Es Colomer i a la platja <strong>de</strong><br />
Formentor, d'arena daurada i al costat<br />
<strong>de</strong> l'hotel que ha donat fama internacional<br />
i literària a aquest enclavament<br />
proper al paradís.<br />
Des <strong>de</strong>l port <strong>de</strong> Pollença, una<br />
carretera porta fins a Alcúdia vorejant<br />
la badia <strong>de</strong> Pollença, una <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
costes preferi<strong>de</strong>s per als windsurfistes.<br />
Alcúdia és ciutat d'origen romà.<br />
Tanca pel sud la badia <strong>de</strong> Pollença i<br />
s'obre al nord a la d'Alcúdia, àmplia<br />
i <strong>de</strong> grans arenals.<br />
Entre ambdós, la península <strong>de</strong> la<br />
Victòria erigeix la seua espinada fins<br />
al cap Pinar. La vila d'Alcúdia <strong>de</strong>staca<br />
pel seu impressionant perímetre<br />
murallat, amb diverses portes d'accés.<br />
Als afores es troben <strong>les</strong> ruïnes <strong>de</strong><br />
la ciutat romana <strong>de</strong> Pollentia, fundada<br />
per Cecilio Fica l'any 123 a. C.<br />
Alcúdia té el seu port -el port<br />
Alcúdia, comercial i turístic- amb<br />
barcos diaris per a Ciuta<strong>de</strong>lla <strong>de</strong><br />
Menorca, un agraït cordó umbilical<br />
entre ambdues il<strong>les</strong>. És lloc <strong>de</strong> pas<br />
per al més reposat enclavament<br />
d'Aucanada, <strong>de</strong> platges tranquil·<strong>les</strong> i<br />
aigües netíssimes.
La badia d'Alcúdia és una immensa<br />
rada dotada d'extensos arenals<br />
que en els últims anys s'han<br />
anat urbanitzant amb colònies turístiques.<br />
Darrere <strong>de</strong> <strong>les</strong> mateixes colònies<br />
es troben <strong>les</strong> terres conrea<strong>de</strong>s<br />
d'albufera, molt productives <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>ssecació iniciada el 1799. Part<br />
d'albufera és zona protegida i forma<br />
el parc natural <strong>de</strong> S'Albufera, consi<strong>de</strong>rat<br />
com la principal zona humida<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> Balears i important lloc <strong>de</strong><br />
pas d'aus migratòries. L'accés al<br />
parc es realitza pel pont <strong>de</strong>ls Ang<strong>les</strong>os<br />
i disposa d'una oficina d'informació,<br />
diversos itineraris senyalitzats<br />
i miradors per a l'observació<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> aus.<br />
Ca Picafort és el nucli turístic per<br />
excel·lència d'aquesta zona <strong>de</strong> la<br />
costa. Té un ample passeig al costat<br />
<strong>de</strong> la platja on a l'estiu bufa una<br />
agradable brisa. Als seus voltants<br />
s'ubica la necròpolis <strong>de</strong> Son Real,<br />
un <strong>de</strong>ls cementiris prehistòrics més<br />
importants <strong>de</strong> Mallorca i que s'estén<br />
enfront <strong>de</strong> l'illot <strong>de</strong>ls Porros, també<br />
amb enterraments.<br />
Arribem a la península d'Artà,<br />
quelcom així com un microcosmos<br />
insular ubicat en el punt més allunyat<br />
<strong>de</strong> Palma. En ella trobarem<br />
complexes alineacions muntanyoses,<br />
platges semisalvatges, conreus<br />
i boscos. També és una important<br />
regió arqueològica on es<br />
concentren interessants jaciments<br />
megalítics.<br />
La vila d'Artà se situa a l'abric<br />
<strong>de</strong>l puig <strong>de</strong> Sant Salvador, en el cim<br />
<strong>de</strong> la qual es construí al segle xiii el<br />
recinte murallat d'Almudaina.<br />
Mereixen una visita l'església parroquial,<br />
el convent <strong>de</strong>ls franciscans i<br />
el Museu Regional, que conté<br />
valuoses peces arqueològiques. En<br />
<strong>les</strong> seues proximitats convé visitar<br />
l'ermita <strong>de</strong> Betlem i el talaiot <strong>de</strong> Ses<br />
Parc natural <strong>de</strong> S'Albufera. La Victòria.<br />
's^^<br />
Paisses, assentament prehistòric<br />
<strong>de</strong>clarat monument historicoartístic.<br />
Prop <strong>de</strong> la murallada Cap<strong>de</strong>pera,<br />
l'antic nucli <strong>de</strong> pescadors <strong>de</strong><br />
Cala Ratjada va ser un <strong>de</strong>ls primers<br />
enclavaments <strong>de</strong> l'illa a convertir-se<br />
en centre d'estiueig. I tot gràcies a<br />
posseir als seus voltants platges tan<br />
bel<strong>les</strong> com <strong>les</strong> <strong>de</strong> Son Moll, cala<br />
Gat, cala Agulla, cala Mesquida o<br />
cala Mitjana.<br />
Més al sud, camí <strong>de</strong> Son Servera,<br />
hi ha la platja <strong>de</strong> Canyamel. En una<br />
curiosa torre fortificada funciona un<br />
museu etnològic. Mes la principal<br />
atracció d'aquest enclavament són<br />
<strong>les</strong> mal anomena<strong>de</strong>s coves d'Artà,<br />
perquè estan dins <strong>de</strong>l terme municipal<br />
<strong>de</strong> Cap<strong>de</strong>pera. La seua impressionant<br />
boca s'obre sobre el promontori<br />
<strong>de</strong>l cap Vermell. Formada<br />
en èpoques geològiques en <strong>les</strong> quals<br />
<strong>les</strong> precipitacions eren més freqüents,<br />
mostren en el seu recorregut<br />
81<br />
'^^
'^^<br />
82<br />
Salines <strong>de</strong> Campos.<br />
milers d'estalactites i estalagmites <strong>de</strong><br />
capritxoses formes que estimulen la<br />
imaginació <strong>de</strong>l visitant. Amb 450<br />
metres <strong>de</strong> recorregut, encara és possible<br />
contemplar-hi antigues inscripcions,<br />
així com la sutja originada per<br />
<strong>les</strong> torxes d'exploracions pretèrites.<br />
A efectes <strong>de</strong> simplificar, es coneix<br />
com a costa <strong>de</strong> Llevant tot el<br />
litoral oriental <strong>de</strong> Mallorca ubicat<br />
entre Cala Ratjada i el cap <strong>de</strong> Ses<br />
Salines. Es caracteritza per la multitud<br />
<strong>de</strong> ca<strong>les</strong> i <strong>les</strong> nombroses coves<br />
-Artà, el Drac, etcètera- prepara<strong>de</strong>s<br />
per a la seua visita. Encara que la<br />
majoria <strong>de</strong> <strong>les</strong> platges estan urbanitza<strong>de</strong>s,<br />
altres -com cala Mondragósón<br />
espais naturals protegits.<br />
Hi ha turisme massiu en el Llevant,<br />
però és més plàcid que en<br />
altres enclavaments <strong>de</strong> l'illa, i estic<br />
pensant en llocs com la costa <strong>de</strong><br />
Calvià...<br />
Al sud <strong>de</strong> Canyamel, el litoral <strong>de</strong><br />
Son Servera s'obre a la badia homònima,<br />
també coneguda com a<br />
badia d'Artà. En el seu extrem nord<br />
-tancat per Sa Punta Roja- s'ubica<br />
la luxosa urbanització <strong>de</strong> Costa Dones<br />
Pins, en al·lusió als nombrosos<br />
pins que aguaiten la platja fent<br />
ombra a blanques construccions<br />
d'estil eivissenc.<br />
Cala Bona i cala Millor són dos<br />
antics ports <strong>de</strong> pescadors reconvertits<br />
avui en nuclis turístics. Freqüentats<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa diverses dèca<strong>de</strong>s<br />
per turistes alemanys, tenen entre<br />
els seus establiments reputats restaurants<br />
especialitzats en peix.<br />
Ambdós centres gau<strong>de</strong>ixen d'una<br />
gran animació nocturna.<br />
Tancant pel sud la badia <strong>de</strong> Son<br />
Servera, l'esperó <strong>de</strong> la punta d'Amer<br />
és un petit espai natural que invita al<br />
passeig a peu, amb <strong>les</strong> ruïnes d'una<br />
torrassa <strong>de</strong>l segle xvii.<br />
Camí <strong>de</strong> Portocristo, un autosafari<br />
amb animals en llibertat fa <strong>les</strong><br />
<strong>de</strong>lícies <strong>de</strong> grans i petits.<br />
Al sud <strong>de</strong> la punta d'Amer <strong>les</strong><br />
platges i ca<strong>les</strong> -com Sa Coma- se<br />
succeeixen i la mar es torna particularment<br />
blava.<br />
Quan <strong>de</strong>saparegué l'amenaça<br />
<strong>de</strong>ls pirates, aquests enclavaments<br />
costaners es transformaren en la sortida<br />
al mar <strong>de</strong>ls petits pob<strong>les</strong> <strong>de</strong> l'interior.<br />
Posteriorment es convertiren<br />
en compte d'estiueig per als mallorquins,<br />
que avui comparteixen la<br />
bel<strong>les</strong>a d'aquests paratges amb turistes<br />
arribats <strong>de</strong> tots els punts<br />
d'Europa.<br />
A 13 quilòmetres <strong>de</strong> la costa,<br />
Manacor disputa a Inca la plaça <strong>de</strong><br />
ser la segona població <strong>de</strong> Mallorca.<br />
Pot visitar-s'hi l'església parroquial i<br />
arxiprestat <strong>de</strong> Santa Maria, un edifici<br />
neogòtic construït a final <strong>de</strong>l segle<br />
XIX sobre una altra edificació gòtica<br />
<strong>de</strong>l XIV.<br />
Notable és el convent <strong>de</strong> Sant<br />
Vicens Ferrer, amb un magnífic<br />
claustre barroc. Manacor compta<br />
amb dos importants indústries: l'ebenisteria<br />
i la fabricació <strong>de</strong> per<strong>les</strong><br />
artificials -Majorica-, que gau<strong>de</strong>ix<br />
<strong>de</strong> fama internacional. És possible<br />
visitar-hi els tallers i l'exposició amb<br />
els últims dissenys.<br />
Portocristo és el port <strong>de</strong> Manacor,<br />
amb embarcacions esportives<br />
i pesqueres; aquestes últimes subministren<br />
la matèria primera bàsica<br />
per als excel·lents plats mariners<br />
que es preparen als restaurants <strong>de</strong> la<br />
localitat.<br />
I <strong>de</strong>ls peixos passarem als peixos<br />
que po<strong>de</strong>n ser contemplats, vius i<br />
cuejant, a <strong>les</strong> peixeres gegants <strong>de</strong><br />
l'Aquari <strong>de</strong> Mallorca. Però si per<br />
quelcom Portocristo és famós <strong>de</strong>llà<br />
<strong>les</strong> nostres fronteres, és per la ubicació<br />
a <strong>les</strong> seues proximitats d'algunes<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> coves més bel<strong>les</strong> <strong>de</strong>l món.<br />
Les més conegu<strong>de</strong>s són <strong>les</strong> coves<br />
<strong>de</strong>l Drac, que igual que <strong>les</strong> d'Artà,<br />
van ser explora<strong>de</strong>s per primera<br />
vegada amb rigor científic per<br />
Edouard-Alfred Martel, el 1896. El<br />
nom els ve d'una antiga llegenda<br />
segons la qual un drac, o dragó, en<br />
custodiava l'entrada. Restes <strong>de</strong> murs<br />
i ceràmica testifiquen que la caverna<br />
va ser habitada per nombrosos<br />
pob<strong>les</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> talaiòtic. Es<br />
tracta <strong>de</strong> <strong>les</strong> coves més extenses <strong>de</strong><br />
tota l'illa, amb 1.700 metres <strong>de</strong> recorregut<br />
per sa<strong>les</strong> que reben noms<br />
com la Trencada, el llac Negre, el<br />
Gran Saló o la cova Blanca.<br />
Però el més <strong>de</strong>stacable <strong>de</strong> la visita<br />
és el llac Martel, un bell espill
d'aigües cristal·lines il·luminat<br />
encertadament el 1934 per l'enginyer<br />
català Car<strong>les</strong> Buigas. Les dimensions<br />
<strong>de</strong> l'espill lacustre -111<br />
metres <strong>de</strong> longitud, 40 metres d'amplada,<br />
i <strong>de</strong> 5 a 8 metres <strong>de</strong> profunditat-<br />
permeten la representació<br />
d'un espectacle musical en què els<br />
intèrprets es <strong>de</strong>splacen lentament en<br />
barques.<br />
Alguns <strong>de</strong>ls estanys <strong>de</strong> <strong>les</strong> coves<br />
<strong>de</strong>ls Hams estan units per sifons<br />
amb els <strong>de</strong> <strong>les</strong> coves <strong>de</strong>l Drac. Explora<strong>de</strong>s<br />
per primera vegada el<br />
1905, ofereixen l'encant <strong>de</strong> la filigrana<br />
en <strong>les</strong> seues estalactites en<br />
forma d'ham, fenomen encara no<br />
explicat per la ciència.<br />
Seguint ruta en direcció a Porto<br />
Colom, el viatger pot <strong>de</strong>sviar-se a<br />
una dotzena <strong>de</strong> ca<strong>les</strong> i refugis costaners,<br />
com ara cala Anguila, cala<br />
Falca, cala Virgili, cala Bota, cala<br />
Romàntica, cala Magraner, la cala<br />
<strong>de</strong> Cala Diumenges o la cala<br />
Murada, aquestes últimes genèricament<br />
conegu<strong>de</strong>s com a ca/cs <strong>de</strong><br />
Mallorca.<br />
Cala Murada ja pertany al terme<br />
municipal <strong>de</strong> Felanitx. S'ha transfigurat<br />
en un concorregut centre estival<br />
en constant creixement; resulta<br />
Entrada a la cova d'Artà.<br />
curiós el traçat circular <strong>de</strong>ls seus<br />
carrers i avingu<strong>de</strong>s.<br />
Per un típic paisatge rural enfila<br />
la carretera comarcal C-714, que en<br />
12 quilòmetres uneix <strong>les</strong> poblacions<br />
<strong>de</strong> Manacor i Felanitx. Felanitx es<br />
troba ro<strong>de</strong>jada <strong>de</strong> vinyes, a l'abric<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> serres <strong>de</strong> Llevant. Al nucli urbà<br />
<strong>de</strong>staca l'església parroquial <strong>de</strong><br />
Sant Miquel, construïda entre els<br />
seg<strong>les</strong> XIV i xviii; la seua façana renaixentista<br />
està flanquejada per unes<br />
grans escalinates.<br />
Enfront <strong>de</strong>l temple, el viatger pot<br />
admirar la curiosa font <strong>de</strong> Santa<br />
Margalida; es diu que el seu gran<br />
cabal convencé els primers pobla-<br />
Cala Mondragó.<br />
dors <strong>de</strong> la vila que aquest era el lloc<br />
idoni per alçar-hi un assentament.<br />
El 28 d'agost, per Sant Agustí, se<br />
celebren a Felanitx antigues danses<br />
medievals. Al segle xix s'exportaven<br />
vins a la ciutat francesa <strong>de</strong> Setè a<br />
través <strong>de</strong>l port <strong>de</strong> Porto Colom, però<br />
a final <strong>de</strong> segle, la plaga <strong>de</strong> la<br />
fil·loxera donà al trast amb una<br />
indústria puixant. Avui, el viatger<br />
pot comprar a Felanitx productes <strong>de</strong><br />
xarcuteria -sobrassada, botifarronsi<br />
unes petites gerres d'ús <strong>de</strong>coratiu<br />
que es produeixen a <strong>les</strong> terrisseries<br />
<strong>de</strong> la vila.<br />
Un felanitxer m'explica que el<br />
nom <strong>de</strong> la vila ve donat pel fet que,<br />
segons es diu, Jaume I passà aquí la<br />
seua <strong>de</strong>sena nit <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembarcament<br />
a Mallorca (fe-la-nit-<br />
X); no obstant això, no he pogut<br />
confrontar aquesta dada històrica, i<br />
el fet que el sufix -itx estigui molt<br />
estès a l'illa (Mortitx, Costitx...),<br />
posa seriosament en dubte aquesta<br />
afirmació.<br />
Partint <strong>de</strong> Felanitx po<strong>de</strong>n fer-se<br />
un parell d'excursions a objectius<br />
turístics distants a penes 6 quilometres<br />
<strong>de</strong>l centre <strong>de</strong> la població. El primer<br />
el constitueixen <strong>les</strong> ruïnes <strong>de</strong>l<br />
castell <strong>de</strong> Santueri, la fortificació<br />
més important <strong>de</strong> l'orient <strong>de</strong> Ma-<br />
83<br />
-<<br />
-=c
84<br />
Parc natural <strong>de</strong> S'Albufera.<br />
Horca. Edificat sobre construccions<br />
romanes i àrabs, la llegenda afirma<br />
que en els seus subterranis es guar<strong>de</strong>n<br />
fabulosos tresors <strong>de</strong>ls moros.<br />
Pel mal estat <strong>de</strong>l camí, l'últim tram<br />
és aconsellable pujar-lo a peu.<br />
La segona fita turística <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
Felanitx és el santuari <strong>de</strong> Sant Salvador,<br />
ubicat sobre el tossal homònim<br />
a 509 metres d'altitud. El santuari<br />
data <strong>de</strong>l segle xiv, encara que<br />
l'església actual és <strong>de</strong>l xviii; al seu<br />
interior po<strong>de</strong>m contemplar un bell<br />
retaule d'alabastre <strong>de</strong>l segle xv -en<br />
una capella lateral-, el retaule <strong>de</strong> la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Sant Salvador -<strong>de</strong><br />
l'escultor valencià Pere Codonyer- i<br />
una talla <strong>de</strong> fusta policromada <strong>de</strong>l<br />
segle XII que representa el Sant<br />
Sopar.<br />
14 quilòmetres separen Felanitx<br />
<strong>de</strong> Porto Colom, una cala natural<br />
amb encantadores casetes populars<br />
al costat <strong>de</strong>l mar. A pesar <strong>de</strong>l turisme,<br />
manté la seua encantadora estampa<br />
<strong>de</strong> petit port <strong>de</strong> pescadors. La<br />
rada está al seu torn formada per<br />
diverses ca<strong>les</strong>, entre <strong>les</strong> quals <strong>de</strong>staca<br />
cala Marçal, amb aigües netes i<br />
transparents.<br />
Viatjant cap al sud, Cala d'Or va<br />
ser una <strong>de</strong> <strong>les</strong> primeres urbanitzacions<br />
turístiques <strong>de</strong> l'illa; s'intentà<br />
mantenir un equilibri amb l'entorn,<br />
important el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> xalets eivissencs.<br />
Avui en dia, <strong>de</strong> cala Ferrera a<br />
cala Egos s'erigeix mig centenar<br />
d'hotels complementats amb un<br />
port nàutic, un club hípic i un altre<br />
<strong>de</strong> golf.<br />
ja en la marina <strong>de</strong> Santanyí,<br />
Portopetro és un petit port <strong>de</strong> pes<br />
cadors ubicat al fons d'una profunda<br />
cala. En la bocana es dreça la<br />
torre <strong>de</strong> Portopetro, una antiga<br />
talaia en ruïnes <strong>de</strong>l segle xvii.<br />
Barraques per a embarcacions i<br />
cases populars li proporcionen un<br />
ambient plàcid a pesar <strong>de</strong>l turisme<br />
creixent. Portopetro és el port <strong>de</strong><br />
Santanyí, vila interior que posseeix<br />
una important arquitectura popular i<br />
algunes terrisseries interessants.<br />
Sa Porta Murada és l'únic vestigi<br />
d'una antiga <strong>de</strong>fensa contra els pirates.<br />
L'església parroquial conserva<br />
un òrgan <strong>de</strong>l segle divuit proce<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong>l convent <strong>de</strong> Sant Domènec <strong>de</strong><br />
Palma.<br />
Les pedreres pròximes assorteixen<br />
l'illa d'una famosa pedra arenosa<br />
coneguda com a pedra <strong>de</strong><br />
Santanyí, noble material <strong>de</strong> cons-
trucció que proporciona als edificis<br />
una característica pàtina daurada.<br />
Edificis tan singulars com la Llotja<br />
<strong>de</strong> Palma o el castell <strong>de</strong> Bellver<br />
estan construïts amb aquesta pedra<br />
calcària.<br />
El terme <strong>de</strong> Santanyí disposa<br />
d'algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> ca<strong>les</strong> més bel<strong>les</strong> <strong>de</strong><br />
Mallorca. Per una carretera secundària,<br />
que s'inicia a la sortida<br />
<strong>de</strong>l poble, acce<strong>de</strong>ixo entre murs <strong>de</strong><br />
pedra seca a <strong>les</strong> magnífiques platges<br />
<strong>de</strong> S'Amarador i cala Mondragó, ro<strong>de</strong>ja<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> pinars. Per la seua bel<strong>les</strong>a<br />
i el seu estat <strong>de</strong> conservació, cala<br />
Mondragó ha sigut <strong>de</strong>clarada pel<br />
Govern Balear com a parc natural.<br />
Durant l'estiu hi ha excursions marítimes<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> cala d'Or, cala Figuera<br />
i Portepetro.<br />
Cala Santanyí i cala Llombards<br />
són estretes i aparta<strong>de</strong>s, amb un<br />
nucli urbanitzat prou raonable<br />
esguitat entre els verds pins que<br />
aguaiten el mar.<br />
L'acci<strong>de</strong>nt geogràfic més <strong>de</strong>stacat<br />
d'aquesta part <strong>de</strong> la costa és Es<br />
Pontàs, un magnífic pont <strong>de</strong> pedra<br />
que emergeix <strong>de</strong>l mar i que ha servit<br />
<strong>de</strong> motiu d'inspiració a molts pintors<br />
i fotògrafs.<br />
Cala Figuera s'introdueix uns<br />
700 metres terra endins, ro<strong>de</strong>jada<br />
per un magnífic bosc <strong>de</strong> pins.<br />
L'estreta rada està flanquejada per<br />
casetes que afegeixen al paisatge<br />
una inusual harmonia. Els llaüts,<br />
embarcacions típiques mallorquines,<br />
es gronxen lleument en la quietud<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> aigües.<br />
A l'embocadura es troba la torre<br />
En Beu, <strong>de</strong>l segle XVI.<br />
Abans <strong>de</strong> continuar la ruta, assaboreixo<br />
una fresca copa <strong>de</strong> vi blanc<br />
en una <strong>de</strong> <strong>les</strong> escasses terrasses <strong>de</strong><br />
cala Figuera, observant com els<br />
insectes liben el pol·len <strong>de</strong> <strong>les</strong> flors<br />
d'uns tests.<br />
El Migjorn és la regió més meridional<br />
<strong>de</strong> l'illa. El litoral és alt i penya-segat,<br />
però sense <strong>les</strong> típiques<br />
ca<strong>les</strong> entalla<strong>de</strong>s que hem visitat a la<br />
costa llevantina. S'inicia en el cap<br />
<strong>de</strong> Ses Salines i s'estén fins al cap<br />
En<strong>de</strong>rrocat, un <strong>de</strong>ls extrems <strong>de</strong> la<br />
badia <strong>de</strong> Palma.<br />
El cap <strong>de</strong> Ses Salines és la punta<br />
sud <strong>de</strong> Mallorca. Des <strong>de</strong>l far, que<br />
s'alça en un <strong>de</strong>ls seus solitaris penya-segats,<br />
es gau<strong>de</strong>ix d'una esplèndida<br />
vista <strong>de</strong> l'arxipèlag <strong>de</strong><br />
Cabrera.<br />
El conjunt insular <strong>de</strong> Cabrera és<br />
el primer parc nacional maritimoterrestre<br />
<strong>de</strong> l'Estat espanyol. S'ubica a<br />
cinc mil<strong>les</strong> i mitja al sud <strong>de</strong>l cap <strong>de</strong><br />
Ses Salines i l'illa <strong>de</strong> Cabrera és la<br />
<strong>de</strong> més grandària; posseeix un relleu<br />
acci<strong>de</strong>ntat amb 172 metres d'altitud<br />
89
86<br />
Salobrar <strong>de</strong> Campos.<br />
màxima i està ro<strong>de</strong>jada <strong>de</strong> fins a 16<br />
illots menors.<br />
Sobre el cap Xoriguer es troben<br />
<strong>les</strong> ruïnes d'un castell <strong>de</strong>ls seg<strong>les</strong><br />
xiv-xvi. Les aigües <strong>de</strong> Cabrera, els<br />
fons marins <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals estan coberts<br />
per la planta marina Posidonia<br />
oceaniaca, són riques en peixos,<br />
crustacis i mol·luscos. També, i gràcies<br />
a l'escassa activitat humana,<br />
són moltes <strong>les</strong> espècies d'aus marines<br />
que hi niuen o utilitzen <strong>les</strong> il<strong>les</strong><br />
com a lloc <strong>de</strong> pas. En la Colònia<br />
Sant Jordi, també coneguda com el<br />
Port <strong>de</strong> Campos, s'ha habilitat un<br />
centre <strong>de</strong> visitants.<br />
Per visitar el parc nacional cal<br />
acollir-se a <strong>les</strong> condicions establertes<br />
pel patronat que el regeix. Del<br />
port <strong>de</strong> la Colònia Sant Jordi parteixen<br />
-<strong>de</strong> l'abril al setembre- llanxes<br />
per a Cabrera. La Colònia diposa<br />
d'un port esportiu i extenses i semi-<br />
salvatges platges <strong>de</strong> dunes com <strong>les</strong><br />
<strong>de</strong> Carbó, Dolç o Es Trenc.<br />
La platja d'Es Trenc, amb alguns<br />
sectors nudistes, s'estén entre el port<br />
<strong>de</strong> Campos i el llogaret <strong>de</strong> Ses Covetes.<br />
Les aigües presenten un increïble<br />
color turquesa. A <strong>les</strong> seues espatl<strong>les</strong><br />
es troben el Salobrar <strong>de</strong> Campos -ai<br />
guamolls <strong>de</strong> gran interès ecològic-,<br />
<strong>les</strong> salines <strong>de</strong> Llevant i els banys <strong>de</strong><br />
Sant Joan <strong>de</strong> la Font Santa, l'únic balneari<br />
d'aigües termals <strong>de</strong> l'illa.<br />
Per una plana i poc transitada<br />
carretera s'arriba fins a Cala Pi, un<br />
petit entrant ro<strong>de</strong>jat <strong>de</strong> pins en la<br />
marina <strong>de</strong> Llucmajor, i format pels
Cap i Corb.<br />
al·luvions d'un petit torrent. Una<br />
torre sentinella, al promontori veí a<br />
la cala, recorda la constant amenaça<br />
pirata que en altres temps assolava<br />
el litoral mallorquí.<br />
Pròxim, el far <strong>de</strong> Cap Blanc és<br />
un <strong>de</strong>ls millors miradors d'aquest<br />
sector <strong>de</strong> la costa, una erosionada<br />
plataforma calcària que es <strong>de</strong>splo<br />
ma sobre el mar. Als nostres peus<br />
volen lentament els cormorans, i<br />
executen <strong>les</strong> seues cabrio<strong>les</strong> aus tan<br />
rares ja al Mediterrani com la gavina<br />
d'Adouin o el falcó d'Eleonor.<br />
Des <strong>de</strong> Cap Blanc tenim dues<br />
opcions per tornar a Palma i tancar<br />
així la circumval·lació a aquesta<br />
bella illa: seguir la carretera <strong>de</strong> la<br />
costa que arriba fins a Arenal, o bé<br />
posar proa cap a Llucmajor, no sense<br />
abans aturar-nos al recinte arqueològic<br />
<strong>de</strong> Capocorb. Es tracta d'un<br />
poblat <strong>de</strong> l'època talaiòtica compost<br />
<strong>de</strong> cinc talaiots i 28 habitac<strong>les</strong> annexos.<br />
Pot consi<strong>de</strong>rar-se com el millor<br />
conjunt d'aquesta època que ha<br />
romàs en estat acceptable fins als<br />
nostres dies.<br />
Com a colofó gastronòmic a la<br />
seua estada a Mallorca, els recomano<br />
la visita als cellers d'Inca o <strong>de</strong><br />
Sineu, on <strong>de</strong>gustaran l'autèntica<br />
cuina <strong>de</strong> l'interior <strong>de</strong> l'illa, representada<br />
per plats com el frit, ses sopes<br />
mallorquins, el tumbet, la porcella<br />
al forn (porquet) o <strong>les</strong> mil i una maneres<br />
<strong>de</strong> preparar el cor<strong>de</strong>r (xot).<br />
Ciutat <strong>de</strong> Mallorca, 24 <strong>de</strong> març <strong>de</strong>l 2001.<br />
S7
88<br />
S A L I S P A S<br />
Per Josep Miquel Garcia<br />
Fotos: hindació privíida Guillem Vibdot "Lo Pardal"<br />
Lo Pardal<br />
Casa <strong>de</strong> la Poesia Visual<br />
El poeta Guillem Viladot va néi<br />
xer a Agramunt l'any 1922. Estudià<br />
a la facultat <strong>de</strong> farmàcia <strong>de</strong> Bar<br />
celona i, mantenint la tradició fa<br />
miliar, va es<strong>de</strong>venir apotecari<br />
d'Agramunt fins al seu traspàs, l'any<br />
1999.<br />
L'any 1950 va caure malalt i,<br />
conva<strong>les</strong>cent, comença a escriure<br />
Temps d'estrena, llibre al qual se-
gueix Els Infants <strong>de</strong> Riella, on comença<br />
a evocar la mitologia rural<br />
que i<strong>de</strong>ntifica Riella amb Agramunt.<br />
Aviat connecta amb els nuclis<br />
intel·lectuals lleidatans i col·labora<br />
amb <strong>les</strong> revistes Ciudad i Labor, i es<br />
relaciona amb l'escultor Leandre<br />
Cristòfol, l'escriptor Josep Vallverdú,<br />
Francesc Porta o el fotògraf Ton<br />
Sirera. Més tard ho faria a Barcelona<br />
al voltant <strong>de</strong> la generació <strong>de</strong><br />
Destino i Serra d'Or.<br />
A la seua extensa producció<br />
narrativa i poètica, hi afegeix una<br />
recerca i investigació creativa que el<br />
mena vers la poesia visual, disci<br />
plina que <strong>de</strong>passa la normativa <strong>de</strong>l<br />
llenguatge escrit per <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nar<br />
imatges <strong>de</strong> valor poètic, <strong>de</strong>sestruc-<br />
turant l'ordre alfabètic. Aviat,<br />
Viladot s'ubicarà com pioner <strong>de</strong> la<br />
poesia experimental a Catalunya,<br />
conjuntament amb Joan Brossa i<br />
Josep Ig<strong>les</strong>ias <strong>de</strong>l Marquet, i fou el<br />
primer editor <strong>de</strong> llibres <strong>de</strong> poesia<br />
visual a l'Estat espanyol, a través <strong>de</strong><br />
l'editorial Urgell, i posteriorment, <strong>de</strong><br />
la col·lecció <strong>de</strong> llibres Lo Pardal,<br />
que funda en els anys seixanta, a<br />
Agramunt.<br />
Moltes <strong>de</strong> <strong>les</strong> imatges iconogràfiques<br />
que pengen ara a <strong>les</strong> parets<br />
d'aquests edificis, convertit en Casa<br />
<strong>de</strong> la Poesia Visual, corresponen a<br />
l'evolució <strong>de</strong> la seua producció <strong>de</strong><br />
poesia concreta, que enceta l'any<br />
1959 amb Els Metaplasmes. A través<br />
d'edicions <strong>de</strong> llibres, <strong>de</strong> pòsters<br />
poemes o <strong>de</strong> creacions visuals,<br />
Viladot realitza entre els anys 1959 i<br />
1975 experimentacions damunt <strong>de</strong><br />
paper, amb tipografies, parau<strong>les</strong> i<br />
imatges, que projecten internacionalment<br />
la seua obra.<br />
Els primers llibres <strong>de</strong> poesia<br />
visual apareixen l'any 1965, amb<br />
una col·laboració amb Leandre<br />
89<br />
•-=c<br />
"C
-^<br />
90<br />
Cristòfol que du el títol <strong>de</strong> Mon Plast<br />
Poemes, en què il·lustra planimetries<br />
<strong>de</strong> l'escultor amb unes composicions<br />
que anomena /a/s, en què li<br />
interessa la musicalitat d'un ritme<br />
verbal, sense sentit argumental. Tot<br />
seguit, l'any 1969, ¿a/s Concrets<br />
d'homenatge a Antoni Tàpies, on <strong>les</strong><br />
iconografies visuals es<strong>de</strong>venen<br />
al·legòriques, generant la imaginació<br />
<strong>de</strong>l lector... "Tinc un sobre vuit,<br />
l'obro, el tanco, llepo la goma, l'envio<br />
sense <strong>de</strong>stí."<br />
Sovint <strong>de</strong>ls seus llibres <strong>de</strong> poesia<br />
visual li interessen la tipografia.<br />
l'enqua<strong>de</strong>rnació, el suport i la textura<br />
<strong>de</strong>ls cartrons, la ubicació <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
imatges en els fulls i, molt especialment,<br />
la col·laboració amb altres<br />
creadors. L'any 1971, per exemple,<br />
publica Tonada <strong>de</strong> ¡a vista, <strong>de</strong> la<br />
dita, <strong>de</strong> la busca i <strong>de</strong> la troba conjuntament<br />
amb el pintor Lluís Trepat,<br />
que realitza expressament vint-i-dos<br />
xilografies d'imatges que Viladot<br />
<strong>de</strong>scontextualitza a través <strong>de</strong>l verb.<br />
L'any 1972 correspon a un perío<strong>de</strong><br />
prolífic d'edicions poeticovisuals,<br />
ja que publica Entre Opus i<br />
Opus, Diari 1972, Contrapoemes i<br />
els primers exercicis <strong>de</strong> variacions<br />
<strong>de</strong>l seu conegut i difós Poema <strong>de</strong><br />
l'Home.<br />
Objectes poètics<br />
A partir <strong>de</strong> l'any 1975, i fins a l'inici<br />
<strong>de</strong>ls anys vuitanta, Viladot crea<br />
una nova sèrie d'obres vincula<strong>de</strong>s a<br />
una tradició més plàstica i amb una<br />
dimensionalitat objectual. Si en<br />
principi aquests Cartrons, Pòsters<br />
verbals o Iconografies <strong>de</strong> Tús i <strong>de</strong><br />
Toci són peces <strong>de</strong> paret, a poc a poc<br />
es<strong>de</strong>venen elements corporis, a través<br />
<strong>de</strong> la troballa d'objectes que<br />
<strong>de</strong>scontextualitza i ensambla fins a<br />
produir encontres poètics. Les iconografies<br />
<strong>de</strong> l'ús i <strong>de</strong> Toci són exposa<strong>de</strong>s<br />
a la galeria Maeght <strong>de</strong> Barcelona<br />
i tingu<strong>de</strong>s com una obra<br />
realment artística, en què el poeta<br />
incorpora objectes quotidians en<br />
<strong>de</strong>sús, que equilibra amb composicions<br />
on la lletra té un valor encara<br />
simbòlic.<br />
Del seu interès creixent per la<br />
psicoanàlisi, neixen <strong>les</strong> seues volumetries<br />
posteriors, on l'imaginari<br />
poètic el mena a <strong>de</strong>senvolupar nous<br />
encontres d'eines <strong>de</strong>l camp, peces<br />
d'automòbils, instruments musicals<br />
i enginys que transforma i relaciona,<br />
més enllà <strong>de</strong>l llenguatge. La lectura<br />
<strong>de</strong> Lacan influeix en la interpretació<br />
<strong>de</strong>ls seus treballs i realitza<br />
sèries com Se/í <strong>de</strong> clara adscripció<br />
psicoanalítica.<br />
Lo Pardal<br />
L'any 1991 compra un immoble<br />
a la plaça <strong>de</strong>l Pare Gras d'Agramunt<br />
per convertir-lo en Lo Pardal, Casa<br />
<strong>de</strong> la Poesia Visual, que aviat s'amplia<br />
amb dos edificis nous on disposa,<br />
creativament, tots els seus<br />
poemes visuals, objectes poètics i<br />
volumetries, amb l'expectativa que<br />
es<strong>de</strong>vingui el primer espai <strong>de</strong>dicat a
aquest gènere a Catalunya i a Es<br />
panya, i una sublimació <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues<br />
arrels agramuntines.<br />
La Fundació Guillem Viladot<br />
L'any 2002 es constitueix la<br />
Fundació Viladot, amb la voluntat<br />
<strong>de</strong> divulgar el seu llegat i preservar<br />
la seua memòria. Presidida per<br />
Montserrat Felip, vídua <strong>de</strong>l creador,<br />
rep la participació <strong>de</strong> la Generalitat<br />
<strong>de</strong> Catalunya, la Diputació <strong>de</strong><br />
Lleida, el <strong>Consell</strong> Comarcal <strong>de</strong><br />
l'Urgell, i l'ajuntament d'Agramunt,<br />
així com d'especialistes en l'obra <strong>de</strong><br />
l'escriptor.<br />
Els objectius actuals <strong>de</strong> la<br />
Fundació no es limiten a preservar<br />
exclusivament el recorregut iniciàtic<br />
pels edificis agramuntins <strong>de</strong> Lo<br />
Pardal; van més enllà i promouen la<br />
conservació d'aquests espais en una<br />
casa <strong>de</strong> la poesia visual a escala<br />
internacional.<br />
De primer s'ha configurat un<br />
centre <strong>de</strong> documentació sobre els<br />
poetes visuals, a través <strong>de</strong> la<br />
col·laboració <strong>de</strong> vint poetes visuals<br />
catalans, cent quatre d'espanyols i<br />
dos-cents setanta-set d'estrangers, la<br />
majoria d'ells <strong>de</strong> nuclis actuals on la<br />
poesia visual és activa, com l'Ar<br />
gentina, l'Uruguai, el Brasil i Itàlia.<br />
La recepció <strong>de</strong> material d'aquests<br />
autors podrà ser consultada pels<br />
estudiosos i exposada regularment,<br />
alhora que permetrà ubicar l'obra<br />
<strong>de</strong> Viladot en el seu context històric<br />
i cronològic.<br />
La resposta entusiasta <strong>de</strong>ls poe<br />
tes visuals a la formulació d'una<br />
casa <strong>de</strong> la poesia visual fa pensar en<br />
l'oportunitat <strong>de</strong> crear veritab<strong>les</strong> cen<br />
tres <strong>de</strong> creació cultural lluny <strong>de</strong>ls<br />
grans nuclis urbans i configurar,<br />
d'Agramunt estant, un focus actiu i<br />
expansiu.<br />
D'altra banda, no cal oblidar el<br />
vessant d'escriptor <strong>de</strong>l poeta, el Vi<br />
ladot novel·lista, assagista, articu<br />
lista i narrador. La Fundació té cura<br />
<strong>de</strong>ls manuscrits, <strong>de</strong>ls textos encara<br />
inèdits que ha <strong>de</strong> revisar, analitzar i<br />
estudiar amb l'objectiu d'harmonitzar<br />
la personalitat d'aquest creador<br />
amb capacitat d'anar i venir <strong>de</strong>l<br />
llenguatge per son<strong>de</strong>jar-ne <strong>les</strong> possibilitats<br />
discursives i metafòriques.<br />
Si la poesia visual era per ell la<br />
"<strong>de</strong>scontextualització guestàltica<br />
<strong>de</strong> la imatge foragitant-ne l'objecte",<br />
la visita als edificis agramuntins<br />
<strong>de</strong>ls Pardals ha <strong>de</strong> servir <strong>de</strong> camí <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>scoberta <strong>de</strong> l'autor i, a la vegada<br />
<strong>de</strong> preludi a l'observació <strong>de</strong> la versatilitat<br />
<strong>de</strong> la dita, l'eixamplament<br />
<strong>de</strong>l diàleg entre contingut i continent,<br />
allà on "<strong>les</strong> parau<strong>les</strong> són <strong>les</strong><br />
coses", com assenyalava també<br />
Joan Brossa.<br />
Si com a novel·lista Viladot va<br />
fer <strong>de</strong> Riella el món, és a dir, va situar<br />
el paisatge <strong>de</strong> la seua infantesa<br />
dins d'unes arrels universals, com a<br />
pessebrista astral, com diria |. V.<br />
Foix, el repte actual <strong>de</strong>l corpus <strong>de</strong> la<br />
seua poesia visual rau en la <strong>de</strong>smitificació<br />
<strong>de</strong>ls codis verbals.<br />
91
91<br />
L O A R 1 N Y A C<br />
Per Montserrat Palau<br />
Dones al segle XXI<br />
El segle XX és el segle <strong>de</strong>l que s'anomena<br />
la revolució <strong>de</strong> <strong>les</strong> dones,<br />
el segle en què <strong>les</strong> clones han passat<br />
a tenir vot i veu. I ha estat, cal<br />
remarcar-ho en aquesta nostra<br />
actualitat tenyida <strong>de</strong> violència i guerra,<br />
una revolució pacífica. La situació,<br />
però, no és homogènia: hi ha<br />
moltes dones arreu <strong>de</strong>l món que no<br />
tenen vot i moltes que tampoc no<br />
tenen ni veu, o, en alguns casos, un<br />
fil <strong>de</strong> veu mínim entremig <strong>de</strong>l silenci<br />
imposat. I això ha costat, ha costat<br />
molts seg<strong>les</strong> i molts esforços, els<br />
esforços pacífics i insistents <strong>de</strong> mol<br />
tes dones, i homes, que, com a cor<br />
cons, no han cessat <strong>de</strong> lluitar perquè<br />
el món també es pugui veure <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>ls ulls <strong>de</strong> <strong>les</strong> dones. És a dir que es<br />
pugui veure <strong>de</strong>s <strong>de</strong> tots els ulls, sen<br />
se que cap hagi <strong>de</strong> ser embenat o<br />
menyspreat.
Ha costat sortir <strong>de</strong>l silenci. I ha<br />
costat també en la nostra propia realitat.<br />
Les dones catalanes havíem<br />
aconseguit uns quants avenços, tímids<br />
però avenços, durant la República,<br />
però el franquisme ben aviat<br />
es va encarregar d'abolir-los tots i <strong>de</strong><br />
fer un gran retrocés. Pilar Primo <strong>de</strong><br />
Rivera, cap <strong>de</strong> la Sección Femenina<br />
<strong>de</strong>l Movimiento, resumia en un discurs<br />
el que van ser lleis, <strong>de</strong>crets i<br />
obligacions:<br />
"Queridas camaradas: Tenemos<br />
que tener <strong>de</strong>trás <strong>de</strong> nosotras toda la<br />
fuerza y <strong>de</strong>cisión <strong>de</strong>l hombre para<br />
sentirnos más seguras, y a cambio <strong>de</strong><br />
esto nosotras <strong>les</strong> ofrecemos ¡a ab<br />
negación <strong>de</strong> nuestros servicios y el<br />
no ser nunca motivo <strong>de</strong> discordia.<br />
Que éste es el papel <strong>de</strong> la mujer en<br />
la vida. El armonizar volunta<strong>de</strong>s y el<br />
<strong>de</strong>jarse guiar por la voluntad más<br />
fuerte y la sabiduría <strong>de</strong>l hombre.<br />
Porqué, queridas camaradas, las mujeres<br />
nunca <strong>de</strong>scubren nada: <strong>les</strong> falta<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> luego el talento creador, reservado<br />
por Dios para inteligencias<br />
varoni<strong>les</strong>; nosotras no po<strong>de</strong>mos hacer<br />
nada más que interpretar mejor o<br />
peor lo que los hombres han hecho."<br />
La dictadura ho tenia molt clar i<br />
ho predicava: <strong>les</strong> dones no tenen intel·ligència,<br />
si volen estudiar pateixen<br />
i el seu paper en la vida és ser<br />
mares i esposes, submises i abnega<strong>de</strong>s.<br />
Aquest va ser el paper <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
dones catalanes durant anys i panys<br />
(penseu que, per exemple, l'esmentada<br />
Sección Femenina va ser la<br />
representant, l'única representant<br />
oficial <strong>de</strong> l'Estat espanyol a la Conferència<br />
sobre <strong>les</strong> dones <strong>de</strong> <strong>les</strong> Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s l'any 1975!).<br />
Durant tots aquests anys el franquisme<br />
va seguir l'eslògan nazi <strong>de</strong><br />
Kin<strong>de</strong>r, Küche, /C/rc/ie (nens, cuina i<br />
església), que podríem traduir, en la<br />
lengua <strong>de</strong>l imperio, hablando en<br />
cristiano tal com era manat, en Casa,<br />
Cocina y Calceta. I no és una<br />
broma. Perqué no va ser tan sois un<br />
eslògan, sinó que aquesta i<strong>de</strong>ologia<br />
es va traduir en lleis: la dona perdia<br />
<strong>les</strong> propietats, no era hereva, no podia<br />
anar pel món sense home, no<br />
podria treballar ni cobrar sense el<br />
permís <strong>de</strong>l pare o <strong>de</strong>l marit, fins als<br />
21 anys no obtenia la majoria d'edat<br />
i, fins als 25 (els homes això no) no<br />
era lliure per abandonar el domicili<br />
patern, era discriminada i equiparada,<br />
en alguns artic<strong>les</strong> <strong>de</strong>l codi civil,<br />
als menors, els bojos i els sordmuts.<br />
De fet, la dona era menor d'edat, ja<br />
que no podia prendre <strong>de</strong>cisions, no<br />
gaudia d'economia pròpia i necessitava<br />
l'autorització <strong>de</strong>l marit. I, encara,<br />
hi hauríem d'afegir l'obligació<br />
<strong>de</strong>l Servicio Social (<strong>les</strong> famoses i sovint<br />
inútils canastillas, puericultura...),<br />
instaurat fins ben entrats els<br />
anys setanta i indispensable, per<br />
exemple, per obtenir un passaport o<br />
cursar estudis a la universitat.<br />
Les dones catalanes hem hagut<br />
<strong>de</strong> superar totes aquestes traves, totes<br />
aquestes imposicions i repressions<br />
que ens convertien en unes<br />
ciutadanes <strong>de</strong> segona, que no ens<br />
<strong>de</strong>ixaven <strong>de</strong>cidir per nosaltres mateixes.<br />
Com a catalans i com a catalanes,<br />
això ja ens és conegut; em refereixo<br />
a l'àmbit polític, a escala<br />
d'Estat. La comparació entre Espanya<br />
i Catalunya, <strong>les</strong> seues relacions,<br />
és molt semblant a la comparació<br />
entre <strong>les</strong> relacions d'homes i dones.<br />
Els estats nació, com Espanya, homogeneïtzadors,<br />
mantenen un tracte<br />
paternalista i feminitzen <strong>les</strong> nacionalitats<br />
com Catalunya. L'Estat<br />
nació creu que els pob<strong>les</strong> són un<br />
subjecte passiu que necessita ser<br />
guiat, que és incapaç d'autogovernar-se.<br />
Recor<strong>de</strong>u la imatge més repetida<br />
per caricaturizar durant la<br />
darrera legislació el pacte entre el<br />
PP i CiU a Madrid: el pacte era representat<br />
(dibuixat i sobretot escenificat<br />
al guinyol) com un casament.<br />
El nuvi, és clar, era el PP (Aznar) i la<br />
núvia, capriciosa i voluble, era CiU<br />
(Pujol). Les relacions són unes relacions<br />
<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r, com ho han estat, i<br />
ho són encara, <strong>les</strong> relacions entre<br />
homes i dones. No són relacions<br />
d'equilibri, malgrat que la lluita vagi<br />
per aquí. Però el procés és lent.<br />
Són molts seg<strong>les</strong> <strong>de</strong> mantenir<br />
una situació que costa canviar d'un<br />
P3<br />
•
^4<br />
dia per l'altre. Tots els nivells <strong>de</strong> la<br />
nostra societat estan impregnats per<br />
la història i la tradició. I aquesta història<br />
i tradició, no ho hem d'oblidar,<br />
han estat dicta<strong>de</strong>s i escrites per i per<br />
als homes. És clar que <strong>les</strong> dones<br />
hem existit i hem contribuït a arribar<br />
fins on som ara, però fins al segle xx,<br />
<strong>les</strong> dones no érem als papers oficials,<br />
no hi comptàvem. Noms <strong>de</strong><br />
reis i batal<strong>les</strong>, guerres i més guerres<br />
per conquerir o perdre territoris, tot<br />
això amb noms masculins. De tant<br />
en tant, alguna dona, com una excepció,<br />
com una cosa estranya. I<br />
aquestes excepcions, quan hi eren,<br />
sovint eren qualifica<strong>de</strong>s, per justificar<br />
per què hi apareixien, com a virils<br />
0 d'intel·ligència masculina.<br />
Com va començar tot? Ningú no<br />
ho sap. Estudiosos <strong>de</strong> tot el món,<br />
grans savis <strong>de</strong> l'antropologia i la<br />
història han fet hipòtesis, però tots<br />
confessen que abans d'aquest ordre<br />
que coneixem, l'ordre <strong>de</strong>l pare, no<br />
se sap què hi havia amb certitud.<br />
Però en el que sí coinci<strong>de</strong>ixen tots<br />
ells és que el canvi es va produir<br />
quan la societat va es<strong>de</strong>venir més<br />
se<strong>de</strong>ntària, més agrícola i per tant<br />
els homes van veure com el seu paper<br />
<strong>de</strong> caçadors passava aun segon<br />
terme i que la gran vàlua en aquell<br />
temps, la maternitat, la reproducció,<br />
i per tant la supervivència, era un<br />
po<strong>de</strong>r femení. A partir d'aquí, la<br />
política es reorganitza i <strong>les</strong> dones<br />
passaran a ser el receptacle corporal,<br />
l'element passiu, mentre que els<br />
homes es<strong>de</strong>vindran la virilitat fecundant,<br />
l'energia activa.<br />
Tot l'imaginari, religiós o profà,<br />
popular 0 culte, ha mantingut durant<br />
tots aquests seg<strong>les</strong> aquest ordre que<br />
<strong>de</strong>fineix <strong>les</strong> dones sempre a partir<br />
<strong>de</strong>ls homes. L'un és home i l'altra,<br />
sempre l'altra r per oposició, és la<br />
dona. Un ordre que ha creat <strong>de</strong>fini<br />
cions i funcions per a homes i dones.<br />
L'inici <strong>de</strong> la civilització atorga uns<br />
papers molt <strong>de</strong>finitis. L'home assu<br />
meix el paper <strong>de</strong> totpo<strong>de</strong>rós i cons<br />
trueix a semblança seua la imatge <strong>de</strong><br />
déu, i construeix també el mite dona<br />
com una contraposició a la seua viri<br />
litat. I construeix codis i prohibicions<br />
perquè, en <strong>de</strong>finitiva, ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitar<br />
allò que tem. Construeix, al llarg <strong>de</strong><br />
la història, mites i tabús, molts <strong>de</strong>ls<br />
quals ja han estat reinterpretats o<br />
d'altres refutats científicament.<br />
La dona té la facultat <strong>de</strong> parir, <strong>les</strong><br />
investigacions científiques <strong>de</strong>ixen<br />
ben clares <strong>les</strong> evolucions <strong>de</strong> <strong>les</strong> espècies,<br />
però en canvi la llegenda<br />
clau <strong>de</strong> la cultura occi<strong>de</strong>ntal, la Bíblia,<br />
no accepta aquesta potestat i<br />
confereix a Adam el seu part amb<br />
una costella que es <strong>de</strong>via perdre en<br />
marxar <strong>de</strong>l paradís, perquè homes i<br />
dones en tenim el mateix nombre.<br />
Però el cert és que la llegenda bíblica<br />
ja marca un estat <strong>de</strong> coses que<br />
han confegit el <strong>de</strong>venir <strong>de</strong> tots
aquests seg<strong>les</strong> i encara <strong>de</strong> la nostra<br />
vida contemporània. )a en els primers<br />
mites advertim el control <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> dones per part <strong>de</strong>ls homes i no<br />
tan sols això, sinó també, la<br />
interpretació que s'ha fet d'aquests<br />
mites que s'han tramès <strong>de</strong> generació<br />
en generació.<br />
Els mites antics s'esforcen per<br />
fer-nos subsidiàries <strong>de</strong>ls homes,<br />
però també al costat <strong>de</strong>l paper <strong>de</strong><br />
Maria, se'ns atorga el d'Eva, el <strong>de</strong><br />
dones malva<strong>de</strong>s, unes Cruellas <strong>de</strong><br />
Vil dolentíssimes, capaces <strong>de</strong> causar<br />
els pitjors mals <strong>de</strong> la humanitat.<br />
Zeus, que també tenia la facultat<br />
<strong>de</strong> parir, va donar a Pandora una<br />
àmfora plena <strong>de</strong> mals i ella, amb la<br />
seua curiositat femenina, la <strong>de</strong>stapà<br />
i alliberà <strong>les</strong> <strong>de</strong>sgràcies. Eva, temp-<br />
tada per la serp, perd tota la humanitat<br />
amb el pecat original. Eva i<br />
Pandora ens han estat presenta<strong>de</strong>s<br />
com a dones feb<strong>les</strong>, impulsives i<br />
sense raonaments.<br />
Però la curiositat és un component<br />
<strong>de</strong> la intel·ligència, <strong>de</strong> voler<br />
<strong>de</strong>scobrir allò que està amagat. I el<br />
que ens porta la seua àmfora o la<br />
seua poma són la mortalitat, la malaltia,<br />
el temps, tot allò que és l'essencialitat<strong>de</strong>la<br />
humanitat.<br />
Nombroses <strong>de</strong>finicions <strong>de</strong> la<br />
dona han estat fetes per filòsofs,<br />
poetes, pensadors, intel·lectuals,<br />
homes <strong>de</strong> bé, homes <strong>de</strong> dretes o<br />
d'esquerres, medievals o contemporanis,<br />
blancs o <strong>de</strong> color, però totes<br />
tenen un comú <strong>de</strong>nominador. Com<br />
va dir Simone <strong>de</strong> Beauvoir resumint<br />
aquestes <strong>de</strong>finicions, la dona és l'altre<br />
<strong>de</strong> l'home. Perquè hi hagi un<br />
altre, hi ha d'haver l'un, i l'un se l'ha<br />
atribuït l'home. La dona és referida<br />
a ell, comparada a ell, adscrita a ell.<br />
I, en aquest sentit, fer l'u, ser l'u, implica<br />
un paper protagonista i, per<br />
tant, el paper subordinat <strong>de</strong> l'altre,<br />
fins a arribar a extrems d'amo i esclau.<br />
La igualtat vol dir que hi hagi<br />
dos subjectes i, així, un serà l'altre<br />
per l'altre.<br />
Els codis i <strong>les</strong> prohibicions s'han<br />
anat repetint i evolucionant en cada<br />
època, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls cinturons <strong>de</strong> castedat<br />
i la crema <strong>de</strong> bruixes fins a arguments<br />
en nom <strong>de</strong> la ciència que,<br />
posteriorment, han estat refutats i<br />
comprovada la seua falsedat. Des <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> teories <strong>de</strong>ls orígens <strong>de</strong> <strong>les</strong> espè-<br />
05
cíes, en què la dona ocupa un lloc<br />
important, fins a saber que l'esterilitat<br />
és cosa <strong>de</strong> dos o que el cromosoma<br />
que <strong>de</strong>fineix el sexe el porten<br />
els homes. Da<strong>de</strong>s científiques que es<br />
feien servir per repudiar dones sense<br />
fills o que engendraven fèmines en<br />
lloc <strong>de</strong> l'hereu preuat pel pare.<br />
Da<strong>de</strong>s científiques com <strong>les</strong> tan usa<strong>de</strong>s<br />
en el segle xix que diagnosticaven<br />
histèria, cosa <strong>de</strong> l'úter, a <strong>les</strong><br />
avorri<strong>de</strong>s burgeses. O els polítics,<br />
tant <strong>de</strong> dreta com d'esquerra, que,<br />
durant <strong>les</strong> discussions <strong>de</strong> la Segona<br />
'"' República per atorgar el dret <strong>de</strong> vot a<br />
^*^ <strong>les</strong> dones feien servir també raons<br />
^ biològiques i adduïen que només<br />
— haurien <strong>de</strong> votar <strong>les</strong> dones meno-<br />
•^ pàusiques, perquè, mentre tenen la<br />
"*" menstruació, <strong>les</strong> dones no raonen<br />
^ lògicament. I no són fets trets <strong>de</strong><br />
l'antologia <strong>de</strong>l disbarat, sinó que hi<br />
^^ ha força documentació -no cal anar<br />
als arxius <strong>de</strong> Salamanca- que ho<br />
prova.<br />
0, per exemple, encara <strong>les</strong> pors<br />
atàviques ara ja converti<strong>de</strong>s en supersticions<br />
sense gaire fonament sobre<br />
la menstruació. Ja han passat els<br />
temps en què la sang era consi<strong>de</strong>rada<br />
impura, però encara, en l'anomenada<br />
saviesa popular són ben<br />
presents <strong>les</strong> dites com la que diu<br />
que si tens la regla se't tallarà la<br />
maionesa 0 l'allioli.<br />
Les condicions imposa<strong>de</strong>s a <strong>les</strong><br />
dones apel·lant la biologia són nombroses.<br />
Paradoxes d'unes <strong>de</strong>finicions<br />
passa<strong>de</strong>s pel romanticisme<br />
que contemplen <strong>les</strong> dones com a éssers<br />
fràgils i <strong>de</strong>licats, però que, al<br />
mateix temps, són bones per fer <strong>les</strong><br />
feines <strong>de</strong>l camp o <strong>de</strong> la fàbrica, i la<br />
doble jornada posterior a casa. I no<br />
diguem <strong>de</strong> <strong>les</strong> condicions imposa<strong>de</strong>s<br />
apel·lant la intel·ligència, perquè<br />
<strong>les</strong> mostres -només cal recordar<br />
la cèlebre frase <strong>de</strong> Schopenhauer <strong>de</strong><br />
la dona com a animal <strong>de</strong> cabells<br />
llargs i i<strong>de</strong>es curtes-, són també<br />
nombroses. Tradicionalment la intel·ligència<br />
havia estat consi<strong>de</strong>rada<br />
una qualitat masculina, i es marcava,<br />
així, la superioritat. I, si alguna<br />
vegada, per diverses circumstàncies,<br />
alguna dona havia <strong>de</strong>mostrat públicament<br />
la seua intel·ligència, llavors<br />
se li <strong>de</strong>ia que posseïa un cervell<br />
d'home.<br />
S'ha atorgat secularment a <strong>les</strong><br />
dones el paper <strong>de</strong> subordina<strong>de</strong>s. I, a<br />
la vegada, se'ls ha atorgat el paper<br />
<strong>de</strong> bel<strong>les</strong>a i misteri que els homes<br />
han <strong>de</strong> posseir. Conquistar i posseir,<br />
aquestes són <strong>les</strong> parau<strong>les</strong> tradicionals<br />
<strong>de</strong>l galanteig amorós contraposa<strong>de</strong>s<br />
a l'espera romàntica <strong>de</strong>l príncep<br />
blau. Amor romàntic, en bona<br />
part basat en la bel<strong>les</strong>a corporal, per<br />
arribar, verge, a ser esposa i mare. El<br />
mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> la Verge Maria, esposa i<br />
mare. Les coses, per sort, van canviant.<br />
Els mites <strong>de</strong> la virginitat o la<br />
maternitat es van <strong>de</strong>smuntant, però<br />
encara, en bona part <strong>de</strong> l'imaginari<br />
cultural <strong>les</strong> dones que no tenen parella,<br />
que han optat, lliurament o<br />
per altres circumstàncies, per la soltería<br />
han estat anomeda<strong>de</strong>s, amb<br />
menyspreu, solterones, que s'han<br />
quedat per vestir sants perquè cap<br />
home no <strong>les</strong> ha volgut" -pel seu<br />
caràcter, per ser lletges... (encara<br />
que hi ha la dita també que més val<br />
quedar-se per vestir sants, que <strong>de</strong>spullar<br />
borratxos)-. Un joc instaurat<br />
en què <strong>les</strong> dones han jugat <strong>les</strong> armes<br />
<strong>de</strong>l seu paper, en què han fet veritab<strong>les</strong><br />
caceres, com aquel<strong>les</strong> mares <strong>de</strong><br />
canvi <strong>de</strong> segle que col·locaven <strong>les</strong><br />
seues fil<strong>les</strong> amb bons partits malgrat<br />
el fracàs vital que allò havia representat<br />
per a el<strong>les</strong>.<br />
Però <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle xx ja po<strong>de</strong>m<br />
mirar el món <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls ulls <strong>de</strong> moltes<br />
dones, malauradament <strong>de</strong> no totes.<br />
Des <strong>de</strong> Pequín 95, <strong>les</strong> conferències<br />
mundials sobre <strong>les</strong> dones han<br />
avançat ben poc. Fonamentalistes<br />
islàmics 0 catòlics, partits <strong>de</strong> dretes i<br />
governs dictatorials, fins i tot, no<br />
dubten a proclamar el seu interès<br />
per l'equitat entre gèneres, però la<br />
realitat ens <strong>de</strong>mostra tot el contrari.<br />
No cal esmentar els 100 o 130 milions<br />
<strong>de</strong> nenes mutila<strong>de</strong>s genitalment<br />
al món, per exemple, entre<br />
tantes i tantes barbaritats més, sinó<br />
<strong>les</strong> víctimes <strong>de</strong> violència domèstica<br />
a casa nostra, que superen, amb escreix,<br />
<strong>les</strong> <strong>de</strong>l terrorisme, però que,<br />
en canvi, són tracta<strong>de</strong>s d'una altra<br />
manera, amb una altra jerarquia. I<br />
també en el nostre món occi<strong>de</strong>ntal<br />
encara hi ha molts altres causes<br />
pen<strong>de</strong>nts. L'anomentat sostre <strong>de</strong><br />
vidre en el món professional, <strong>les</strong><br />
<strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> salaris, els problemes<br />
<strong>de</strong> compaginació entre vida<br />
privada i pública, entre maternitat i<br />
feina, producció i reproducció, o la<br />
masculinització <strong>de</strong> la societat i <strong>de</strong>l<br />
po<strong>de</strong>r són els reptes actuals <strong>de</strong>ls<br />
feminismes que, malgrat el seu<br />
<strong>de</strong>scrèdit premeditat, simplement -i<br />
ben complexament alhora- lluiten<br />
per aconseguir una societat on es<br />
puguin viure <strong>les</strong> diferències en condicions<br />
d'igualtat<br />
Veure el món <strong>de</strong>s d'uns ulls <strong>de</strong><br />
dona. Des d'uns ulls feministes. Feminisme,<br />
és simplement, tot i que la<br />
paraula, com que mo<strong>les</strong>ta, està <strong>de</strong>nigrada,<br />
voler viure <strong>les</strong> diferències<br />
en condicions d'igualtat. El feminisme,<br />
com el nacionalisme, l'antiracisme<br />
0 l'ecologisme o moltes altres<br />
reivindicacions, no tindrà raó <strong>de</strong> ser<br />
quan la societat sigui igualitària i<br />
justa, que no és el cas <strong>de</strong> la situació<br />
en què vivim, homes i dones.<br />
Per què és evi<strong>de</strong>nt que voler millorar<br />
la societat és responsabilitat<br />
<strong>de</strong> tothom i totdon.
Any Hug Roger (1503-2003)<br />
Aquest any 2003 es commemora<br />
el 500 aniversari <strong>de</strong> la<br />
mort d'Hug Roger lli, darrer<br />
comte <strong>de</strong> Pallars, a la presó<br />
<strong>de</strong>l castell <strong>de</strong> Xàtiva (País<br />
Valencià).<br />
Recerca dialectològica<br />
2-3 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
Com ja va sent habitual, un<br />
grup d'alumnes <strong>de</strong>l Departament<br />
<strong>de</strong> Filologia Catalana <strong>de</strong><br />
la Universitat <strong>de</strong> Lleida, dirigits<br />
pel professor Ramon Sistac,<br />
LA G R I P I A<br />
FOTOS: Joan Blanco<br />
van realitzar pràctiques <strong>de</strong> treball<br />
<strong>de</strong> camp amb enquestes a<br />
la població, per recollir variants<br />
dialectals <strong>de</strong> la parla <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>.<br />
Exposició d'art a Esterri <strong>d'Àneu</strong><br />
6 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 6 <strong>de</strong> gener<br />
El poble d'Esterri <strong>d'Àneu</strong> va aco-<br />
llir una exposició col·lectiva<br />
d'artistes <strong>de</strong>ls Pallars, la Garrotxa,<br />
Barcelona i Madrid, patrocinada<br />
pel pintor Seguer. El nombrós<br />
públic assistent va po<strong>de</strong>r contem<br />
plar i adquirir d'entre <strong>les</strong> més <strong>de</strong><br />
300 obres <strong>de</strong> la mostra <strong>de</strong>ls diver<br />
sos participants, la selecció <strong>de</strong>ls<br />
quals es va realitzar atenent crite<br />
ris <strong>de</strong> qualitat i diversitat tècnica.<br />
97
98<br />
La iniciativa va tenir com a resultat<br />
una exposició variada quant a<br />
estils i continguts (figuratiu, abstracte,<br />
paisatge, etc.) així com per<br />
<strong>les</strong> tècniques empra<strong>de</strong>s (escultura,<br />
gravat, oli, dibuix, fotografia, etc.).<br />
Presentació <strong>de</strong> l'Arxiu d'Imatges<br />
<strong>de</strong>l <strong>Consell</strong><br />
28 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
En el marc <strong>de</strong> l'assemblea general<br />
<strong>de</strong> socis i oberta al públic en general,<br />
va tenir lloc la presentació <strong>de</strong><br />
l'Arxiu d'Imatges <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong><br />
i <strong>de</strong>l primer catàleg <strong>de</strong> la<br />
col·lecció <strong>de</strong>ls fons fotogràfics, que<br />
porta per títol El fons Corbera i <strong>les</strong><br />
valls <strong>d'Àneu</strong> (1880-1968). El volum<br />
inventaria <strong>de</strong> manera <strong>de</strong>tallada <strong>les</strong><br />
més <strong>de</strong> 600 imatges que conformen<br />
el fons <strong>de</strong> la família Campi, <strong>de</strong> casa<br />
Corbera d'Esterri <strong>d'Àneu</strong>.<br />
Premis Pica d'Estats<br />
Gener<br />
El gener passat es van donar a conèixer<br />
els premis <strong>de</strong> comunicació<br />
Pica d'Estats que organitza anualment<br />
el Patronat Intercomarcal <strong>de</strong><br />
Turisme <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> Lleida.<br />
El col·laborador <strong>de</strong> la nostra revista<br />
Àlvar <strong>Valls</strong> va ser guardonat amb el<br />
premi <strong>de</strong> premsa comarcal per la<br />
sèrie <strong>de</strong> quatre artic<strong>les</strong> sobre el<br />
poeta Verdaguer, apareguts a la<br />
secció «Vent <strong>de</strong> Port» <strong>de</strong> l'Àrnica<br />
durant l'any 2002.<br />
Festa major vella d'Esterri <strong>d'Àneu</strong><br />
22 <strong>de</strong> gener<br />
Balls, sopar popular i jocs per a la<br />
canalla van omplir el programa <strong>de</strong><br />
la festa major vella d'Esterri, per<br />
Sant Vicenç, patró <strong>de</strong> la vila.<br />
Inauguració <strong>de</strong> <strong>les</strong> Propostes <strong>de</strong>l<br />
Pallars 2003<br />
25 <strong>de</strong> gener<br />
Amb la conferència sobre Hug<br />
Roger III, darrer comte <strong>de</strong> Pallars, a<br />
càrrec <strong>de</strong>ls historiadors Jaume<br />
Sobrequés, director <strong>de</strong>l Museu<br />
d'Història <strong>de</strong> Catalunya, i Ferran<br />
Relia, presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong><br />
<strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>, van<br />
quedar inaugura<strong>de</strong>s <strong>les</strong> III Propostes<br />
<strong>de</strong>l Pallars, que enguany<br />
estan <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a la globalització.
El programa, que s'estendrà fins al<br />
mes <strong>de</strong> maig, inclou la participació<br />
<strong>de</strong>ls conferenciants Josep Borrell,<br />
Pep Riera, Josep Pelegrí i Ramon<br />
Folch.<br />
Festa <strong>de</strong> Santa Águeda<br />
5 <strong>de</strong> febrer<br />
Un any més la festa <strong>de</strong> Santa Águeda<br />
va aplegar <strong>les</strong> dones d'Aneu, que<br />
organitzaren als diversos pob<strong>les</strong> <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> valls cercavi<strong>les</strong>, festes i dinars <strong>de</strong><br />
germanor.<br />
Carnestoltes<br />
4 <strong>de</strong> març<br />
Les celebracions <strong>de</strong> Dijous Gras, carnaval,<br />
l'Enterrament <strong>de</strong> la Sardina i la<br />
Cal<strong>de</strong>rada van omplir <strong>de</strong> festa la tan<br />
esperada setmana <strong>de</strong> carnaval, en<br />
què la disfressa i la disbauxa van ser<br />
<strong>les</strong> protagonistes absolutes.<br />
Processó <strong>de</strong>ls Jueus<br />
18 d'abril<br />
Divendres Sant tindran lloc a Esterri<br />
d'Aneu <strong>les</strong> tradicionals processons<br />
<strong>de</strong>ls jueus, que seguiran el viacrucis<br />
pels carrers <strong>de</strong>l poble.<br />
Fira <strong>de</strong> Rasqueta<br />
27 d'abril<br />
La plaça <strong>de</strong> l'Areny acollirà una<br />
edició més <strong>de</strong> la fira <strong>de</strong> Rasqueta,<br />
la primera <strong>de</strong> <strong>les</strong> quatre fires tradicionals<br />
anuals que se celebren a<br />
Esterri d'Aneu i que aplegarà compradors<br />
i firandants en una jornada<br />
festiva.<br />
4.1 n<br />
Aplec <strong>de</strong> Santa Maria d'Aneu, diada<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> valls<br />
/ <strong>de</strong> maig<br />
La gent es retrobarà a Santa Maria<br />
d'Aneu, patrona <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls, tot<br />
confiant que el temps hi acompanyi<br />
i que permeti la celebració <strong>de</strong><br />
l'aplec, als prats <strong>de</strong> l'entorn <strong>de</strong><br />
l'església.<br />
99
100<br />
LO C O D E R<br />
Per Josep Antoni Fluixa<br />
Escriptor i director <strong>de</strong> ¡a Fundació Bromera per al Foment <strong>de</strong> la lectura<br />
Panoràmica actual <strong>de</strong><br />
a literatura al País Valencià<br />
Ramon Guillem, Xulio Ricardo Trigo, Lluís Roda i Josep Bal<strong>les</strong>ter, quatre poetes <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> la generado <strong>de</strong>is vuitanta.<br />
Afortunadament, en contraposició<br />
al que es<strong>de</strong>venia en altres èpoques<br />
no massa allunya<strong>de</strong>s en el<br />
temps, esbossar en un sol article una<br />
panoràmica breu <strong>de</strong> la literatura que<br />
es produeix al País Valencià en la<br />
llengua propia <strong>de</strong>is valencians -és a<br />
dir, el català- no resulta a hores d'a<br />
ra una tasca fàcil, sobretot per la<br />
complexitat <strong>de</strong>ls factors que hi intervenen,<br />
tant <strong>de</strong> caràcter cultural com<br />
<strong>de</strong> tipus social i polític. En tot cas, es<br />
tracta <strong>de</strong> <strong>de</strong>scriure un panorama<br />
que, en la seua configuració actual,<br />
a penes té unes dues dèca<strong>de</strong>s d'antiguitat<br />
i que es caracteritza, en pri-
I Ribera<br />
JOS li P 11) /. A NO<br />
VJmm, y. Brom.<br />
"Ribera", novel-la amb què |osep<br />
Lozano va guanyar el Premi Ciutat d'Al<br />
zira el 1990.<br />
mer lloc, per una eclosió quantitativa,<br />
tant en la producció literària<br />
<strong>de</strong>ls autors valencians com en la<br />
creació <strong>de</strong> noves propostes i empreses<br />
editorials autòctones, que contrasta<br />
fortament -com ja hem insinuat-<br />
amb l'escassetat anterior <strong>de</strong>l<br />
llarg perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> la postguerra i <strong>de</strong>l<br />
franquisme. Fins i tot, es pot afirmar<br />
que s'ha superat una gran part <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
mancances que la literatura valenciana<br />
arrossegava <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
Renaixença, un moviment que entre<br />
els valencians no tingué al segle xix<br />
la força ni l'empenta que tingué a<br />
Catalunya.<br />
"Nom<strong>de</strong>déu", una <strong>de</strong> <strong>les</strong> novel<strong>les</strong> més<br />
<strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s per la crítica en els últims anys.<br />
Vicent Josep Escaiií^^K<br />
L últim ro<strong>de</strong>i<br />
l;J^i..iuS;BR()Ml·FíV<br />
"L'Últim ro<strong>de</strong>r", <strong>de</strong> Josep Franco, ha es<br />
tat una <strong>de</strong> <strong>les</strong> novel·<strong>les</strong> més venu<strong>de</strong>s al<br />
País Valencia.<br />
És per això que es pot parlar,<br />
almenys <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la segona meitat <strong>de</strong><br />
la dècada <strong>de</strong>ls vuitanta, d'una àmplia<br />
oferta editorial, d'una a<strong>de</strong>quada<br />
diversitat <strong>de</strong> gèneres literaris conreats,<br />
amb predomini -per primera vegada<br />
en la història <strong>de</strong>ls valencians<strong>de</strong><br />
la prosa sobre el vers, <strong>de</strong> la presència<br />
<strong>de</strong> distintes estètiques vigents<br />
i <strong>de</strong> la convivència d'autors <strong>de</strong><br />
generacions diferents que s'interrelacionen<br />
mútuament, <strong>les</strong> aportacions<br />
<strong>de</strong>ls quals són tingu<strong>de</strong>s en<br />
compte per tots. Un fet, aquest darrer,<br />
que cal remarcar com a molt important<br />
en una literatura com la va<br />
"Les potències <strong>de</strong> l'ànima", <strong>de</strong> Josep<br />
Franco, va guanyar el Premi <strong>de</strong> Novella<br />
Ciutat d'Alzira ell 997.<br />
potències<br />
He l'ànima<br />
' JoM|) Franco<br />
/<br />
^<br />
Portada <strong>de</strong> l'edició valenciana <strong>de</strong> l'últi-<br />
ma novel-la <strong>de</strong> Ferran Torrent.<br />
lenciana, en què <strong>de</strong>s <strong>de</strong> feia més<br />
d'un segle cada nova generació partia<br />
gairebé sempre <strong>de</strong> zero i on semblava<br />
impossible establir una mínima<br />
tradició i cohesionar un mo<strong>de</strong>l<br />
<strong>de</strong> llengua literària actual i eficaç<br />
amb la introducció i consolidació<br />
d'unes modalitats lingüístiques pròpies<br />
<strong>de</strong>ls valencians, accepta<strong>de</strong>s<br />
àmpliament i enriquidores, alhora,<br />
per al bagatge cultural <strong>de</strong> la resta<br />
<strong>de</strong>ls lectors catalanoparlants.<br />
El món editorial<br />
Com és natural, a aquesta situa<br />
ció actual francament positiva, mal-<br />
"Versos per a Anna", un llibre <strong>de</strong> poe<br />
mes d'amor que ha estat molt ben rebut<br />
pels joves lectors.<br />
MAR<
102<br />
De dalt a baix, Carme Miquel, )oan Francesc<br />
Mira i loan Pla,<br />
grat els entrebancs persistents i els<br />
indubtab<strong>les</strong> problemes que hi perviuen,<br />
no s'hi ha arribat <strong>de</strong> manera<br />
espontània i miraculosa. Ha estat el<br />
resultat d'un llarg procés viscut per<br />
la totalitat <strong>de</strong> la societat valenciana i<br />
protagonitzat, especialment, per<br />
aquel<strong>les</strong> capes socials, d'extracció<br />
mitjana, que tingueren l'oportunitat<br />
d'accedir a estudis superiors <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l'inici <strong>de</strong>ls anys seixanta i no renunciaren<br />
mai, no obstant això, a la utilització<br />
culta <strong>de</strong> la llengua pròpia.<br />
Aquestes capes socials o grups cada<br />
vegada més preparats professionalment<br />
foren la base inicial <strong>de</strong>l valencianisme<br />
cultural i polític que, els<br />
anys setanta, reeixí, entre altres coses,<br />
en un fort moviment <strong>de</strong> represa<br />
literària. En aquest sentit, cal recordar<br />
la inestimable tasca portada a<br />
terme per Eliseu Climent, creador <strong>de</strong><br />
l'editorial Tres i Quatre i impulsor <strong>de</strong><br />
nombroses iniciatives <strong>de</strong> caràcter cívic<br />
i cultural que encara continuen<br />
vigents, com ara Acció <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong>l<br />
País Valencià i la Fundació Ausiàs<br />
March. De fet, <strong>de</strong>s d'una perspectiva<br />
estrictament literària, és indubtable<br />
que sense la creació, gairebé en solitari,<br />
<strong>de</strong> Tres i Quatre a l'inicis <strong>de</strong>ls<br />
anys setanta i l'estímul <strong>de</strong>ls Premis<br />
Octubre no s'hauria arribat a l'actual<br />
normalització literària valenciana,<br />
0, si més no, hauria estat més<br />
difícil. Potser per això, la concessió<br />
<strong>de</strong>ls Premis Octubre, en <strong>les</strong> seues<br />
modalitats <strong>de</strong> narrativa -premi<br />
Andròmina-, poesia -premi Vicent<br />
Andrés Estellés- i assaig-premi Joan<br />
Fuster-, continua sent una <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
fites cabdals en el panorama actual<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> nombroses festes literàries<br />
que se celebren cada any, no sols al<br />
País Valencià, sinó també en la resta<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> terres <strong>de</strong> parla catalana.<br />
Per sort, a la tasca inicial <strong>de</strong> Tres<br />
i Quatre, s'hi afegiren més iniciati<br />
ves editorials, algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals<br />
tingueren una existència fugaç, sense<br />
<strong>de</strong>ixar per això <strong>de</strong> tenir, en algun<br />
cas com el <strong>de</strong> Gregal o Camacuc,<br />
una influència <strong>de</strong>stacada. D'aquesta<br />
manera es configurà l'estat actual<br />
<strong>de</strong>l món editorial valencià, sobretot<br />
a partir <strong>de</strong> l'any 1986, en què es va<br />
crear Edicions Bromera, probablement<br />
la iniciativa sorgida <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
Tres i Quatre més important i <strong>de</strong>cisiva<br />
per al procés <strong>de</strong>finitiu <strong>de</strong> normalització<br />
<strong>de</strong> la literatura al País Valencià.<br />
Un món editorial que viu, a<br />
pesar <strong>de</strong> <strong>les</strong> dificultats, un moment<br />
d'esplendor amb una nombrosa diversitat<br />
d'ofertes que permeten als<br />
escriptors conrear tots i cadascun<br />
<strong>de</strong>ls gèneres i accedir amb molta<br />
més facilitat que en èpoques anteriors<br />
a la lletra impresa, encara que<br />
l'existència d'un públic lector adult<br />
no s'ha regularitzat ni ha augmentat<br />
en la mesura en què ho han fet <strong>les</strong><br />
propostes editorials. Per això, la majoria<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> editorials s'han sostingut<br />
gràcies a la venda <strong>de</strong>l llibre escolar i<br />
la literatura infantil i juvenil. Aquest<br />
fet, clarament visible també en Edicions<br />
Bromera, ha permès l'existència<br />
d'editorials <strong>de</strong> referència obligada<br />
en el panorama editorial<br />
valencià com Edicions <strong>de</strong>l Bullent,<br />
Tàn<strong>de</strong>m Edicions, Marfil, Denes<br />
Editorial, Tabarca i, recentment.<br />
Edicions <strong>de</strong>l Brosquil. Per altra banda,<br />
l'existència d'aquest mercat <strong>de</strong><br />
literatura escolar ha fet atractiva<br />
l'entrada en el món editorial valencià<br />
d'editorials d'àmbit estatal amb<br />
col·leccions <strong>de</strong> literatura per a<br />
infants i joves en valencià, com ha<br />
estat el cas d'Alfaguara-Santillana<br />
-que ha creat la marca valenciana<br />
Voramar-, Anaya, Bruño, E<strong>de</strong>lvives i<br />
Casals, entre altres. Per contra,<br />
altres editorials valencianes han<br />
optat per mantenir-se en un pla
mo<strong>de</strong>st <strong>de</strong> producció i minoritari<br />
pel que fa a la difusió, però amb<br />
productes <strong>de</strong> qualitat, especialitzats<br />
en l'assaig i en estudis històrics<br />
com, per exemple, <strong>les</strong> editorials<br />
Afers i Saó, o en literatura d'adults<br />
com el cas <strong>de</strong> Germania i Set i Mig.<br />
A més, per tal <strong>de</strong> completar aquesta<br />
<strong>de</strong>scripció <strong>de</strong>l món editorial valencià,<br />
cal afegir-hi l'aportació <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
editorials <strong>de</strong> caràcter institucional,<br />
sobretot <strong>les</strong> relaciona<strong>de</strong>s amb <strong>les</strong><br />
universitats, ja que, els últims anys,<br />
l'edició <strong>de</strong> llibres en valencià <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
institucions públiques ha estat més<br />
aviat escassa.<br />
Amb tot, en comparació d'èpoques<br />
relativament recents, el panorama<br />
editorial valencià resulta<br />
esperançador, no solament quantitativament,<br />
sinó també qualitativament.<br />
Mai com ara, en la història<br />
contemporània <strong>de</strong>ls valencians,<br />
s'han publicat tantes obres d'una<br />
més que notable vàlua literària. En<br />
aquest sentit, en el camp narratiu<br />
són <strong>de</strong>stacab<strong>les</strong>, entre altres, <strong>les</strong><br />
col·leccions "Narratives", <strong>de</strong> Tres i<br />
Quatre; "L'Eclèctica", d'Edicions<br />
Bromera, i "Valències", <strong>de</strong> Tàn<strong>de</strong>m<br />
Edicions. En poesia, a part d'algunes<br />
dissortadament <strong>de</strong>saparegu<strong>de</strong>s com<br />
la <strong>de</strong> Gregal o d'Edicions Alfons el<br />
Magnànim, <strong>de</strong> la Diputació Provincial<br />
<strong>de</strong> València, cal ressenyar <strong>les</strong><br />
col·leccions <strong>de</strong> Tres i Quatre i <strong>de</strong><br />
Bromera, com també la magnífica<br />
"Edicions <strong>de</strong> la Guerra" <strong>de</strong> Denes<br />
Editorial. En assaig, per exemple,<br />
s'haurien d'esmentar "Arguments",<br />
<strong>de</strong> Tàn<strong>de</strong>m Edicions; "Textures",<br />
d'Edicions Bromera, i "Assaig", <strong>de</strong>l<br />
Servei <strong>de</strong> Publicacions <strong>de</strong> la Universitat<br />
<strong>de</strong> València. Finalment, a més<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> nombroses col·leccions infantils<br />
i juvenils, cal ressenyar <strong>les</strong> colleccions<br />
<strong>de</strong> teatre <strong>de</strong> Tres i Quatre i<br />
d'Edicions Bromera. Per altra ban<br />
da, <strong>les</strong> editorials valencianes s'han<br />
preocupat, cada vegada més, per<br />
difondre els seus productes i per<br />
tenir més projecció social amb la<br />
creació, entre altres estratègies, d'una<br />
xarxa <strong>de</strong> premis literaris a hores<br />
d'ara bastant completa i, fins i tot,<br />
abundant. Cal <strong>de</strong>stacar, per exemple,<br />
a més <strong>de</strong>ls ja anomenats Premis<br />
Octubre, l'existència <strong>de</strong>ls prestigiosos<br />
i veterans Premis Ciutat <strong>de</strong><br />
Gandia, el Premi <strong>de</strong> Narrativa juvenil<br />
Enric Valor d'Edicions <strong>de</strong>l<br />
Bullent, el Premi <strong>de</strong> Teatre Ciutat<br />
d'Alcoi, el Premi Ulisses <strong>de</strong> narrativa,<br />
convocat per la Fundació Caixa<br />
Castelló-Bancaixa i Tàn<strong>de</strong>m Edicions,<br />
i, indubtablement, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa<br />
ja catorze anys, els Premis Literaris<br />
Ciutat d'Alzira, que, amb <strong>les</strong> seues<br />
cinc modalitats -novel·la, divulgació<br />
científica, assaig, narrativa juvenil<br />
i narrativa infantil- han es<strong>de</strong>vingut<br />
tot un referent cultural <strong>de</strong><br />
primera magnitud al País Valencià,<br />
sota la iniciativa <strong>de</strong> l'Ajuntament<br />
d'Alzira i Edicions Bromera, i la participació<br />
<strong>de</strong> Bancaixa, la Universitat<br />
<strong>de</strong> València i la Mancomunitat <strong>de</strong><br />
Municipis <strong>de</strong> la Ribera Alta.<br />
Els autors i els gèneres literaris<br />
Pel que fa als autors, el panora<br />
ma actual resulta, si més no, enco<br />
ratjador. Després <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong>ls<br />
grans noms <strong>de</strong> la literatura catalana<br />
<strong>de</strong>l segle xx al País Valencià -Joan<br />
Fuster l'any 1992, Vicent Andrés<br />
Estellés l'any 1993 i Enric Valor<br />
l'any 2002-, semblava que la litera<br />
tura valenciana es quedava òrfena<br />
<strong>de</strong> referents literaris inqüestiona<br />
b<strong>les</strong>, però, en poc temps, l'indubta<br />
ble buit provocat per la <strong>de</strong>saparició<br />
d'unes figures tan extraordinàries<br />
s'ha omplit gràcies al treball d'altres<br />
autors <strong>de</strong> generacions posteriors<br />
que, a hores d'ara, s'han consolidat<br />
De dalt a baix, Jaume Pérez Montaner, actual<br />
presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l'Associació d'Escriptors en Llengua<br />
Catalana, Josep Piera i Josep Palomero.<br />
103
i(n<br />
Sobre aquestes línies, Vicent |osep Escartí, un<br />
<strong>de</strong>ls narradors joves que ha conreat, amb<br />
qualitat, la narració història. A dalt, Ferran<br />
Torrent, l'autor valencià <strong>de</strong> més èxit popular.<br />
<strong>de</strong>finitivament i, fins i tot, comencen<br />
a rebre el reconeixement pijblic<br />
i crític que es mereixen. Entre<br />
aquests autors, cal <strong>de</strong>stacar escriptors<br />
<strong>de</strong> generacions diferents que, a<br />
més a més, han conreat gèneres literaris<br />
diversos. De la mateixa generació<br />
que Fuster i Estellés, s'ha d'es<br />
mentar Maria Beneyto, bastant activa<br />
poèticament en els darrers anys;<br />
però és, sens dubte, entre la gent <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> generacions <strong>de</strong>ls seixanta i <strong>de</strong>ls<br />
setanta on es troben els noms més<br />
significatius i que tenen més projecció<br />
en l'àmbit general <strong>de</strong> la literatura<br />
catalana. Ens referim a escriptors<br />
com Joan Francesc Mira, últim<br />
guanyador <strong>de</strong>l premi Sant Jordi; la<br />
narradora alcoiana Isabel Clara-<br />
Simó, els poetes Lluís Alpera, Jaume<br />
Pérez Montaner, Josep Piera, Marc<br />
Granell i Gaspar Jaén i Urbán, entre<br />
altres; el dramaturg Rodolf Sirera o<br />
el novel·lista Ferrant Torrent, sense<br />
oblidar-nos tampoc <strong>de</strong> Josep<br />
Palacios, autor d'una obra radicalment<br />
exigent i poc coneguda, però<br />
d'una qualitat reeixida, com es pot<br />
comprovar al llibre Alfabet.<br />
També cal remarcar, en relació<br />
amb els gèneres literaris, l'auge actual<br />
<strong>de</strong> la novel·la i <strong>de</strong> la narrativa al<br />
País Valencià, sense prece<strong>de</strong>nts en<br />
cap altra època històrica. En aquest<br />
camp s'han <strong>de</strong> tornar a esmentar<br />
alguns <strong>de</strong>ls noms dits anteriorment,<br />
com ara Joan Francesc Mira -autor,<br />
entre altres, <strong>de</strong> <strong>les</strong> novel·<strong>les</strong> magnífiques<br />
Els treballs perduts i Papa<br />
Borja-, Isabel Clara-Simó -<strong>de</strong> la<br />
qual <strong>de</strong>stacaríem <strong>les</strong> obres Júlia,<br />
Històries perverses. La salvatge i<br />
L'home que volava en el trapezi-, i<br />
Ferran Torrent, qui és, sens dubte,<br />
un <strong>de</strong>ls autors <strong>de</strong> més èxit social <strong>de</strong><br />
la narrativa catalana actual amb<br />
obres com Un negre amb un saxó.<br />
Gràcies per la propina, L'illa <strong>de</strong><br />
l'holandès i Societat limitada. Altres<br />
narradors dignes <strong>de</strong> ser ressenyats<br />
són Josep Lozano, Ferran Crema<strong>de</strong>s<br />
i Arlandis, Josep Lluís Seguí i Josep<br />
Palomero, pel que fa a la generació<br />
<strong>de</strong>ls setanta, i, sobretot, els autors <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> generacions més joves: Josep<br />
Franco, autor <strong>de</strong> Les potències <strong>de</strong><br />
l'ànima; Vicent Josep Escartí, amb<br />
novel·<strong>les</strong> històriques com Espècies<br />
perdu<strong>de</strong>s i Nom<strong>de</strong>déu; Martí Domínguez,<br />
autor <strong>de</strong> Les confidències<br />
<strong>de</strong>l comte <strong>de</strong> Buffon, Toni Cucarella,<br />
Vicent Borràs, Francesc Bodí,<br />
Vicent Usó Mezquita, Rafael Escobar,<br />
Vicent Ortega, Manuel Baixauli,<br />
Francesc Via<strong>de</strong>l...<br />
En poesia, ja s'han esmentat els<br />
noms, entre altres, <strong>de</strong> Josep Piera i<br />
<strong>de</strong> Marc Granell. El primer ha <strong>de</strong>stacat<br />
també com a autor <strong>de</strong> llibres interessants<br />
en prosa, com els titulats<br />
Un bellíssim cadàver barroc. El<br />
temps feliç i jo sóc aquest que em<br />
dic Ausiàs March. El segon ha publicat<br />
la seua obra poètica a Poesia<br />
reunida. 1976-1999. Uns altres poetes<br />
que cal anomenar són Joan Navarro,<br />
Salvador Jàfer, Antoni Ferrer,<br />
Vicent Alonso, Teresa Pasqual, Enric<br />
Sòria, Ramon Guillem, Josep Bal<strong>les</strong>ter,<br />
Isidre Martínez Marzo, Anna<br />
Montero, Josep Porcar, Vicent Nàcher,<br />
M. Josep Escrivà, Iban L. Llop i<br />
Júlia Zabala, entre un llarg planter<br />
<strong>de</strong> poetes d'una qualitat mitjana<br />
més que acceptable. Per contra, en<br />
el teatre, la nòmina no és tan abundant,<br />
i fins fa poc solament es podien<br />
esmentar els noms <strong>de</strong>ls germans<br />
Josep Lluís i Rodolf Sirera i el<br />
<strong>de</strong> Manuel Molins. Però, darrerament,<br />
han començat a aparèixer<br />
també nous dramaturgs com Pasqual<br />
Alapont, Car<strong>les</strong> Alberola,<br />
Francesc Adrià, Manuel Cubedo i<br />
Vicent Vila, dignes <strong>de</strong> ser tinguts en<br />
compte.<br />
Finalment, pel que fa a l'assaig,<br />
el nom <strong>de</strong> Joan Francesc Mira torna<br />
a sortir <strong>de</strong> forma <strong>de</strong>stacada amb<br />
obres com Crítica <strong>de</strong> la nació pura.<br />
Sobre la nació <strong>de</strong>ls valencians.<br />
Hèrcu<strong>les</strong> i l'antropòleg i Déus / <strong>de</strong>sastres.<br />
Uns altres assagistes importants<br />
<strong>de</strong> la mateixa generació que
L'obra <strong>de</strong>ls joves escriptors <strong>de</strong>ls anys vuitanta comença a consolidar-se: Ramon Guillem, Francesc<br />
Bodí i Josep Bal<strong>les</strong>ter.<br />
Mira són Josep Vicent Marqués,<br />
Lluís V. Aracil, Alfons Cucó, Vicent<br />
PitarchiRafaelL.Ninyo<strong>les</strong>. Per sort,<br />
l'assaig al País Valencià ha viscut els<br />
Punts <strong>de</strong> venda<br />
últims anys un reviscolament amb<br />
l'aparició d'autors més joves amb<br />
obres realment meritòries: Enric<br />
Sòria, autor <strong>de</strong> Mentre parlem i L'es<br />
pill <strong>de</strong> janus, Gustau Muñoz, Toni<br />
Molla i Joan Cari, entre els més significatius.<br />
Però, amb tot això, encara ens<br />
<strong>de</strong>ixaríem, injustament, un grup<br />
d'autors igualment dignes <strong>de</strong> ser ressenyats,<br />
i que han <strong>de</strong>dicat la seua<br />
obra a escriure per a infants i joves.<br />
Autors tan coneguts com Car<strong>les</strong> Cano,<br />
Empar <strong>de</strong> Lanuza, Enric Lluch,<br />
Mercè Viana, M. Jesús Bolta, Vicent<br />
Pacual, Vicent Pardo, Jesús Cortés,<br />
Vicent Marçà, etc. Es tracta, com es<br />
pot veure, <strong>de</strong> tot un panorama complet<br />
pel que fa a la diversitat <strong>de</strong>ls gèneres<br />
conreats i a l'aparició <strong>de</strong> nous<br />
autors, que aporta a la literatura catalana,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l País Valencià, una vitalitat<br />
i una riquesa literària i lingüística<br />
a què cap lector catalanoparlant<br />
no hauria <strong>de</strong> renunciar. De fet, catalans,<br />
balears i valencians tenim una<br />
mateixa llengua i tampoc no vivim<br />
geogràficament tan allunyats per no<br />
compartir una única literatura.<br />
o PUNT m ÜSSi<br />
c/ Bisbe Messeguer, 11 • 25003 LLEIDA<br />
Tel. 973 26 48 88 - Fax 973 26 83 75<br />
LLIBRERIA QUERA<br />
Petritxol, 2 - Tel. 93 318 07 43<br />
08002 BARCELONA<br />
E-mail: llibquera@seker.es<br />
LLIBRES El Genet Blau<br />
Carrer Bal<strong>les</strong>ter. 13. LLBIDA<br />
Tel.: 973 27 32 07<br />
E-mail: elgenetblau@infolleida.com<br />
105<br />
o
106<br />
LO C O D E R<br />
Per Andreu Loncà, Enric Pinyol, Albert Masó i Ferran Relia<br />
Philip Roth. «L'animal moribund»<br />
La Magrana. Barcelona. 1001<br />
En la novel·la hi ha<br />
energia i convicció<br />
d'una veu narrativa que<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la primera ratlla<br />
ens sedueix. Ens parla<br />
molt a prop, quasi en<br />
po<strong>de</strong>m sentir l'escalfor.<br />
Ens parla moralment <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la més gran immora<br />
litat imaginable. Ens fa<br />
creure la rara vitalitat<br />
seductora d'un profes<br />
sor vell (que en cap cas<br />
no és vist pel lector com<br />
a tal) que encara caça<br />
jovenetes.<br />
Queda clar, doncs, que <strong>les</strong> grans novel·<strong>les</strong>, siguin llargues,<br />
siguin curtes, parlen <strong>de</strong> <strong>les</strong> grans passions <strong>de</strong>ls homes sense<br />
justificar-<strong>les</strong>. En aquesta novel·la <strong>de</strong> Roth, la gran passió són<br />
<strong>les</strong> Loiites, /es /eunes í'ú<strong>les</strong> en fleur. Ara, el personatge jove té<br />
una certa personalitat, diem-ne conservadora, que la fa més<br />
morbosa. Però si fos això, només fóra un altre capítol <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
aventures sexuals <strong>de</strong> Henry Miller. S'hi pot llegir també la<br />
comprensió, sobtada, <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong>l personatge, presentada<br />
per aquesta seductora noia cubana que emmalalteix. I fins i<br />
tot se suggereix el domini profund que exerceix la noia cuba<br />
na sobre el vell seductor. La novel·la acaba amb una frase<br />
inquietant, en condicional, penjada en l'aire: el vell professor<br />
<strong>de</strong> crítica diu que "cal que l'acompanyi". L'interlocutor ima<br />
ginat només diu una frase: "Rumiï-s'ho. Rumiï-s'ho. Si hi va,<br />
no serà ningú." No sabem què farà el personatge. Ni sabem<br />
què faríem nosaltres en una situació semblant.<br />
Aquí Philip Roth té una gran virtut: domina perfectament la<br />
veu <strong>de</strong>l seu personatge, que va padant no se sap exactament<br />
a qui. Només ho mig podrem intuir al final. D'entrada enrao<br />
na, es confessa, s'analitza, sense cap sensació <strong>de</strong> culpa, amb<br />
el lector, que va seguint els camins d'un personatge<br />
excel·lentment retratat: Consuela Castillo, una noia filla <strong>de</strong><br />
pares cubans que viu a Nord-amèrica però que se sent cuba<br />
na pels quatre costats. La Consuela és una ado<strong>les</strong>cent <strong>de</strong> 24<br />
anys a la qual "el cos encara li resulta una cosa nova, encara<br />
hi està experimentant, encara l'està sospesant".<br />
L'eficàcia <strong>de</strong>l seu estil literari és sorprenent: econòmic i pre<br />
cís. De Consuela Castillo diu que era "tan acabada <strong>de</strong> sortir<br />
<strong>de</strong> l'ou com a dona que no hauria estat cap sorpresa trobar<br />
fragments <strong>de</strong> closca adherits al seu front ovoi<strong>de</strong>".<br />
Quant a <strong>les</strong> relacions sexuals, Philip Roth <strong>de</strong>sgrana amb<br />
<strong>de</strong>talls precisos tota la mecànica <strong>de</strong> l'amor. I ens suggereix<br />
una altra cosa: el joc complex <strong>de</strong> domini que tota relació<br />
sexual conté. A. L.<br />
Manuel Vázquez Montalbán. «Erec y Eni<strong>de</strong>>'<br />
Mondadorí<br />
Pablo Matasanz és un vell<br />
catedràtic medievalista, a<br />
qui costa assumir que es fa<br />
vell. Repèl millor homenat<br />
ge que podia esperar quan<br />
es jubila, envoltat <strong>de</strong><br />
col·legues, amics, i recone<br />
gut efusivament pel món<br />
cultural i polític. Està casat<br />
amb la Madrona, una pija<br />
<strong>de</strong> Pedralbes, amable i sen<br />
sible, a qui ha perdut la<br />
seua condició <strong>de</strong> rica. Tots<br />
dos tenen adoptat un jove<br />
MANUEL<br />
VÁ/QI:I-;/ MONIALBÁN<br />
metge, Pablo, que ha <strong>de</strong>ixat una carrera prometedora per<br />
anar a fer <strong>de</strong> voluntari <strong>de</strong> Metges sense Eronteres, amb la seua<br />
companya, la Myriam. Quatre vi<strong>de</strong>s que no tenen res a veure<br />
i alhora són inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts l'una <strong>de</strong> l'altra en la realitat i la<br />
ficció.<br />
Matasanz dissertarà en el seu homenatge sobre la primera<br />
novel·la <strong>de</strong>l cicle artúric frec / Eni<strong>de</strong>, admirat per una història<br />
d'amor que no creu que es pugui fer realitat més enllà <strong>de</strong>l<br />
mite: combatre per l'amor, per reconquistar-lo dia rere dia.<br />
En la seua visió freda i intel·lectualista <strong>de</strong>l món no ha volgut<br />
entendre que la intensa vida <strong>de</strong>l seu fill adoptiu en el fons és<br />
un reflex <strong>de</strong> la seua reanalitzada novel·la.<br />
Però aquests són només alguns elements d'una trama que ens<br />
situa en la vida d'un acadèmic brillant d'existència grisenca,<br />
contraposada a l'i<strong>de</strong>alisme d'uns joves que viuen <strong>de</strong> canviar<br />
el món. Una novel·la que barreja l'assaig amb l'aventura i<br />
contraposa escenaris molt diferents, un petit llogarret <strong>de</strong><br />
Galícia, la Barcelona <strong>de</strong> classe alta i la Sud-amèrica en con<br />
flicte. E.P.<br />
«Mapes <strong>de</strong> Catalunya»<br />
Alpina & Cieo/ístel. Barcelona. 1001.<br />
Tots els que hem tingut<br />
interès a conèixer el nos<br />
tre entorn natural català<br />
recor<strong>de</strong>m entranyable<br />
ment els plànols amb<br />
tapes <strong>de</strong> color taronja<br />
que sempre portàvem<br />
amb nosaltres, perquè els<br />
mapes <strong>de</strong> l'Alpina han<br />
es<strong>de</strong>vingut un clàssic<br />
entre els excursionistes.<br />
Doncs bé, la novetat és<br />
que acaba d'aparèixer la<br />
col·lecció "E-25", una<br />
nova sèrie <strong>de</strong> mapes a<br />
escala 1:25.000, editada<br />
conjuntament amb Cec /<br />
Pica distaté £.<br />
MonHoii^ 25<br />
VallFeirera^<br />
Vall <strong>de</strong> Cardi
Estel. Són en color, més allargats, molt atractius i tant o més<br />
útils que sempre per moure's pels indrets naturals <strong>de</strong> casa nos<br />
tra. Seguint la tradició, amb cada mapa s'adjunta una petita<br />
guia. Hi trobareu <strong>les</strong> vies d'accés, els punts d'interès, tota<br />
mena <strong>de</strong> sen<strong>de</strong>rs llargs i curts, rutes d'alpinisme, d'esquí, <strong>de</strong><br />
bicicleta..., a part <strong>de</strong>ls allotjaments, els telèfons més impor<br />
tants, etc. De cada recorregut, se n'indica la longitud, la dura<br />
da, el <strong>de</strong>snivell i el grau <strong>de</strong> dificultat, a part d'una bona <strong>de</strong>s<br />
cripció <strong>de</strong>l trajecte, és clar.<br />
Per a més informació, www.edilonalalpina.com. A. M.<br />
Kertész. «Yo, otro. Crónica <strong>de</strong>l cambio»<br />
El Acantilado. Barcelona, 2002. (Traducció d Adán<br />
Kovacsis)<br />
El llibre <strong>de</strong> Kertész parla<br />
sobre els canvis personals<br />
quan canvien <strong>les</strong> societats<br />
i la política. Kertész és un<br />
altre escriptor <strong>de</strong>l jo, <strong>de</strong>ls<br />
que arrenquen <strong>de</strong><br />
Montaigne i saben retra<br />
tar-se en l'espill moral <strong>de</strong><br />
l'escriptura centreeuro-<br />
pea, però que també co<br />
neixen els mo<strong>de</strong>rns: sa<br />
ben, com Rimbaud, que<br />
el jo és una màscara i,<br />
com Pessoa, s'inventen<br />
una personalitat, la so<br />
mien. L'escriptor es veu<br />
sol i perdut, eM991 davant el Danubi, a Budapest, i ho conta<br />
sense vergonya, sense pudor. S'ha ensorrat el social isme d'Estat<br />
a Hongria i ell s'adona que li han retornat la condició mínima:<br />
la seua llibertat personal, i per tant, la possibilitat <strong>de</strong> viatjar a<br />
Viena o a Alemanya. Afirma que ha sobreviscut a l'única aspi<br />
ració d'aquell país: l'eterna temptació <strong>de</strong>ls cants <strong>de</strong> sirena que<br />
convi<strong>de</strong>n al suïcidi psíquic, intel·lectual i, al final, físic.<br />
Les imatges <strong>de</strong> l'hecatombe moral <strong>de</strong> la dictadura socialista<br />
són eficaces: "Miri on miri, cruixeixen <strong>les</strong> pròtesis morals, res<br />
sonen <strong>les</strong> crosses morals, transiten <strong>les</strong> cadires <strong>de</strong> roda morals."<br />
Per tant, haurà <strong>de</strong> fer un llarg camí per renéixer, per transfor<br />
mar-se. Per ser. La seua obsessió permanent és Auschwitz -on<br />
ell va estar pres-. És la seua misèria i el seu capital, afirma. La<br />
reflexió constant troba un lloc on aferrar-se: "No <strong>de</strong>veu pas es<br />
perar <strong>de</strong> mi que formuli la meva pertanyença nacional, religio<br />
sa i racial? No <strong>de</strong>veu pas esperar <strong>de</strong> mi que tingui una i<strong>de</strong>ntitat?<br />
Us ho revelaré: només posseeixo una i<strong>de</strong>ntitat, la i<strong>de</strong>ntitat<br />
d'escriure. La i<strong>de</strong>ntitat que s'escriu a si mateixa. Què més sóc?"<br />
Naturalment això és cert, però el nucli segueix sent allò que<br />
hem anomenat /<br />
Es tracta d'un recull d'informació sobre la darrera biennal <strong>de</strong><br />
fotografia realitzada a Olot (Garrotxa) el mes d'agost <strong>de</strong> 2002.<br />
No és una petita activitat municipal, ja que ha consistit en 39<br />
exposicions en diversos locals <strong>de</strong> la ciutat. El tema era ben<br />
variat: hi trobem fotografia purament artística, imatges <strong>de</strong> caire<br />
social, <strong>de</strong> retrospecció històrica, <strong>de</strong> viatges exòtics, <strong>de</strong> natu<br />
ra..., i realitza<strong>de</strong>s amb nombroses tècniques: paisatge, retrat,<br />
reportatge, fotografia macro, amb microscopi, etc.<br />
No solament hi ha autors locals, sinó proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> tots els<br />
indrets, i tant amateurs com professionals, però sempre amb<br />
un alt nivell <strong>de</strong> qualitat. I Olot Fotografia no ha estat només un<br />
seguit d'exposicions, ja que també han portat a la capital <strong>de</strong> la<br />
Garrotxa fotògrafs per fer projeccions <strong>de</strong> diapositives i confe<br />
renciants per parlar <strong>de</strong> tècniques fotogràfiques.<br />
Així doncs, esperem ansiosos <strong>les</strong> activitats que organitzaran<br />
l'any que ve. Els màxims responsab<strong>les</strong> <strong>de</strong> tot plegat són M.-À.<br />
Co<strong>de</strong>s, |. F. Gras, P. Font, |. Planes, M. Planagumà, |. Puig<strong>de</strong>-<br />
mont, Q. Roca i C. Sitjar. Coman<strong>de</strong>s i més informació, olotfo-<br />
tografia§webdolot.org ob09 72 84 18. A. M.<br />
•HMEïnESJiSILY<br />
107
108<br />
Qabriel<br />
Çarcía (JMárquez<br />
Vivir para contarla<br />
Gabriel García Márquez. «Vivir para contarla»<br />
AAondadorí<br />
Realment, en el cas <strong>de</strong> Márquez, n'hi hauria hagut prou amb<br />
viure-la, encara que al final només hagués servit per contar<br />
aquesta història. No sempre d'un gran escriptor es pot esperar<br />
unes grans memòries, si més no unes memòries que es puguin<br />
empassar sense tenir la sensació que l'autor s'ha permès un<br />
donatiu a l'ego a <strong>les</strong> acabal<strong>les</strong> <strong>de</strong> la vida. Pràcticament es<br />
podria parlar <strong>de</strong> novel·la, més que d'un relat autobiogràfic,<br />
perquè al volum trobarem tot el Márquez que un espera tro<br />
bar <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> llegir la seua obra. De fet, un arriba a pensar si<br />
no li pren el pèl mentre l'escriptor juga amb el realisme<br />
màgic, en aquest cas unes memòries màgiques. Potser és que<br />
l'autor ha assumit plenament que per més assaig biogràfic que<br />
es vulgui plantejar, la literatura li brolla entre línies. El que<br />
passa, però, és que el lector s'adona que ha llegit unes<br />
novel·<strong>les</strong> que emanen d'una vida amb intensitat narrativa.<br />
Agradarà molt, doncs, als amants <strong>de</strong> Gen años <strong>de</strong> soledad o<br />
Joan Blanco, Antoni Jiménez i Ferran Relia (ed.).<br />
«El fons Corbera i <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong> (1880 1968)»<br />
<strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>. Esterri <strong>d'Àneu</strong>, 2002<br />
El fons Corbera <strong>de</strong>splega un valuós i ampli repertori, es<strong>de</strong>vé<br />
un tresor <strong>de</strong> manifestacions <strong>de</strong> la vida quotidiana. Un au<br />
tèntic microcosmos per on <strong>de</strong>sfilaran una variada galeria <strong>de</strong><br />
personatges i famílies orgulloses <strong>de</strong> ser-ho, pob<strong>les</strong> d'abans<br />
<strong>de</strong> la guerra, l'incipient traçat <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong>l port <strong>de</strong> la<br />
Bonaigua, prop <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu; la construcció <strong>de</strong>ls ponts<br />
sobre la Noguera i Bonaigua a la carretera d'Isil; la <strong>de</strong> la pre<br />
sa <strong>de</strong> la Torrassa contemplada per un trist i inútil pont <strong>de</strong><br />
pedra; un complet mostrari d'esglésies i mobiliari sagrat<br />
(retau<strong>les</strong>, imatgeria) que la inconsciència <strong>de</strong> la Guerra Civil<br />
s'endurà com una ventada <strong>de</strong> port; l'exultant aparició <strong>de</strong>l<br />
primer cotxe als carrers d'Esterri; <strong>les</strong> visites d'Alfons XIII tran<br />
sitant marcialment sola pal·lis florejats o la <strong>de</strong>l dictador<br />
Franco, en el periple inaugurador <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals d'Esterri i<br />
Espot; l'entrada, l'any 1938, <strong>de</strong>ls nacionals a <strong>les</strong> valls<br />
<strong>d'Àneu</strong>; <strong>les</strong> mira<strong>de</strong>s làngui<strong>de</strong>s <strong>de</strong> nois i noies arrecerats<br />
entorn <strong>de</strong>l mestre; algunes esco<strong>les</strong> en construcció, com la<br />
d'Escalarre, Sorpe o Esterri; els pob<strong>les</strong> concentrats en els<br />
joiosos i acolorits aplecs <strong>de</strong> Santa Maria, Sant Pere <strong>de</strong>l<br />
Burgal 0 Sant Roc; una nòmina <strong>de</strong>ls sacerdots <strong>d'Àneu</strong> con<br />
fiats encara en el futur, visites episcopals, bo<strong>de</strong>s, comunions,<br />
festes majors, caramel<strong>les</strong>, pagesos als camps, el príncep <strong>de</strong><br />
£/ amor en /os tiempos <strong>de</strong>l cólera, conèixer els referents que<br />
inspiren personatges i trames que hom creu fruit només d'una<br />
fructífera imaginació. I això que el volum tot just arriba a la<br />
publicació <strong>de</strong> la primera novel·la.<br />
Márquez ens narra en aquest llibre la seua infantesa i joventut.<br />
I ens transporta un cop més a un món quasi oníric, per recor<br />
dar-nos <strong>de</strong> cop que la seua vida va passar en un temps i un<br />
país. Això sobretot pel que fa a la part <strong>de</strong> la infantesa. La <strong>de</strong> la<br />
joventut ens mostra un Márquez calavera, que viu al dia un<br />
paisatge d'amics, llibres i dones, que es<strong>de</strong>vindrà el teló <strong>de</strong><br />
fons per sempre.<br />
Tot plegat, en conjunt, permetin-me, força divertit, justament<br />
perquè el lector s'oblida que ha estat llegint unes memòries.<br />
Diu la propaganda <strong>de</strong> la contraportada que aquest és un <strong>de</strong>ls<br />
llibres més esperats <strong>de</strong> la dècada, jo no era conscient d'espe<br />
rar-lo. Ara sí, amb ganes, n'espero la continuació. E. P.<br />
Mònaco pescant a Airoto, l'estampa <strong>de</strong>vastadora <strong>de</strong>ls aiguats<br />
<strong>de</strong>l 37... Un univers sencer <strong>de</strong>l qual forma part, sens dubte,<br />
el mateix fotògraf.<br />
Les 643 fotografies <strong>de</strong>l fons Corbera, 10 <strong>de</strong> <strong>les</strong> quals<br />
s'inclouen en el catàleg <strong>de</strong> manera singularitzada i agrupa<strong>de</strong>s<br />
en quatre àmbits temàtics (els pob<strong>les</strong> i la gent, el món <strong>de</strong>l tre<br />
ball, vida pública i vida privada, i lleure i cultura), ens propor<br />
cionen la imatge global d'una societat que, difícilment,<br />
haguéssim conegut sense el treball constant, esforçat i<br />
intel·ligent d'aquest capellà fotògraf. Si la Leltz Camera<br />
d'Ernest Leitz, és a dir, la famosa i fàcilment transportable<br />
Leica, hagués estat una <strong>de</strong> <strong>les</strong> eines utilitza<strong>de</strong>s en els anys<br />
joves d'aquest mossèn <strong>de</strong> Corbera, en lloc <strong>de</strong> manejar pesa<br />
<strong>de</strong>s màquines <strong>de</strong> retratar que feien la impressió en plaques <strong>de</strong><br />
vidre, el resultat <strong>de</strong> la seua laboriosa <strong>de</strong>dicació a confegir un<br />
retaule <strong>de</strong> vida aneuenc, hagués tingut, sens dubte, una doble<br />
virtut: la <strong>de</strong> ser quantitativament impressionant i la <strong>de</strong> multi<br />
plicar <strong>les</strong> seqüències <strong>de</strong> la quotinianeïtat. Tot amb tot, allò<br />
que és important, segons <strong>les</strong> parau<strong>les</strong> <strong>de</strong> l'alemany Langraft,<br />
un <strong>de</strong>ls introductors <strong>de</strong> la Leica a l'Estat espanyol cap als anys<br />
trenta, "no és mai la camera, sinó el cap que hi ha darrere el<br />
visor". F. R.
Els salins <strong>de</strong> Gerri<br />
(Pallars Sobirà)<br />
Els homes <strong>de</strong> la sal<br />
Un home <strong>de</strong> la sal.<br />
La sal ha estat, sense cap mena<br />
<strong>de</strong> dubte, el condiment més utilitzat<br />
per <strong>les</strong> diverses generacions d'habi<br />
tants <strong>de</strong>l planeta. Sense anar més<br />
V E N T DE P O R T<br />
lluny, el mot sal.iri prové <strong>de</strong>l paga<br />
ment amb aquest producte. A l'edat<br />
mitjana, tenir-ne era posseir un petit<br />
tresor. La sal, fins i tot, va ser la cau-<br />
Per Jordi Creus<br />
Fotos: Joan Blanco<br />
100
1W<br />
sa d'una guerra a la Catalunya<br />
Nord, poc <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l'ocupació<br />
francesa. No <strong>de</strong>ba<strong>de</strong>s, diuen <strong>les</strong> cròniques<br />
que l'aixecament <strong>de</strong>ls<br />
Angelets <strong>de</strong> la Terra, l'any 1651, fou<br />
inicialment un motí contra la negativa<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> noves autoritats franceses<br />
<strong>de</strong> permetre el transport <strong>de</strong> sal <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> comarques <strong>de</strong>l sud.<br />
Al Pirineu també ha estat tradicionalment<br />
un element imprescindible.<br />
I no només per a la gent, sinó<br />
també per als nombrosos ramats <strong>de</strong><br />
bestiar que hi peixien, als quals la<br />
sal aportava els minerals indispensab<strong>les</strong>.<br />
A <strong>les</strong> comarques <strong>de</strong> muntanya,<br />
el nom d'aquesta espècie està<br />
lligat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'antigor a la vila <strong>de</strong><br />
Gerri <strong>de</strong> la Sal, ja que la seua producció<br />
a gran escala, documentada<br />
ja al segle ix, va ser el motor econòmic<br />
<strong>de</strong> la població fins ben entrada<br />
la centúria passada.<br />
Actualment, però, la producció<br />
<strong>de</strong> sal a Gerri ja no és més que un<br />
record encarnat en <strong>les</strong> <strong>de</strong>senes <strong>de</strong><br />
salins, cada cop més <strong>de</strong>teriorats,<br />
que s'aixequen entre <strong>les</strong> cases <strong>de</strong> la<br />
població i el riu Noguera Pallaresa.<br />
L'any 2001, Felip Montoliu, el<br />
darrer <strong>de</strong>ls saliners <strong>de</strong> Gerri, va<br />
<strong>de</strong>cidir abandonar per sempre més<br />
aquesta tasca ancestral. Amb el seu<br />
gest simbòlic va acabar-se una activitat<br />
econòmica que agonitzava <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>ls anys seixanta <strong>de</strong>l segle xx, quan<br />
la irrupció en el mercat <strong>de</strong> la sal<br />
marina, molt més barata, va con<strong>de</strong>mnar<br />
a una mort lenta els centenaris<br />
salins <strong>de</strong> la població.<br />
L'ajuntament <strong>de</strong> Baix Pallars,<br />
amb capital a Gerri, organitza unes<br />
visites guia<strong>de</strong>s que recorren <strong>les</strong> diferents<br />
etapes <strong>de</strong> la ruta <strong>de</strong> la sal al<br />
poble. Són visites plenes <strong>de</strong> nostàlgia,<br />
ja que contemplar avui aquest<br />
indret és copsar la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong>finitiva<br />
d'un <strong>de</strong>ls símbols d'i<strong>de</strong>ntitat<br />
w<br />
«g»<br />
Interior <strong>de</strong> l'Alfolí.<br />
més importants <strong>de</strong>l Pallars Sobirà. És<br />
veure <strong>de</strong>saparèixer els pocs salins<br />
que encara mantenen part <strong>de</strong> la<br />
seua antiga fesonomia. Es reconèixer<br />
que els antics oficis tradicionals<br />
no tenen espai en el nostre món mo<strong>de</strong>rn<br />
i global itzat.<br />
Però també és imaginar el Gerri<br />
<strong>de</strong> la Sal amb majúscu<strong>les</strong>, el <strong>de</strong> la<br />
bomba treballant a tot drap <strong>de</strong>l juny<br />
al setembre i transportant l'aigua salada<br />
<strong>de</strong>l brollador subterrani, mitjançant<br />
nou quilòmetres <strong>de</strong> rudimentàries<br />
canaleres <strong>de</strong> fusta, fins als<br />
centenars <strong>de</strong> salins en plena activitat.<br />
És remembrar el pas <strong>de</strong> l'aigua<br />
<strong>de</strong>l toll fins a l'arcabota, on durant<br />
tres dies, gràcies a la base d'argila<br />
<strong>de</strong>l recipient, l'aigua s'alliberava <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> impureses i adquiria el grau <strong>de</strong><br />
salinitat necessària. I d'allà a l'era,<br />
on la força <strong>de</strong>l sol estiuenc evaporava<br />
el líquid i permetia que emergís<br />
amb tota la maduresa la sal <strong>de</strong> Gerri.<br />
Només cal saber escoltar per<br />
aprendre que llavors era el moment<br />
d'arremangar-se els pantalons i,<br />
amb els peus <strong>de</strong>scalços, anar fent<br />
passar l'escampa <strong>de</strong> comerá o el<br />
rastill per formar aquells impressionants<br />
munts <strong>de</strong> sal que, amb l'ajut<br />
iV .y-^'r "<br />
^ ^ I»,<br />
%<br />
<strong>de</strong> la cibera o el cartró, es dipositaven<br />
a <strong>les</strong> casetes que hi havia al costat<br />
<strong>de</strong> cada salí.<br />
Protagonista <strong>de</strong> l'Exposició Uni<br />
versal<br />
Posteriorment, amb l'arribada <strong>de</strong><br />
la tardor, la sal <strong>de</strong> <strong>les</strong> diferents casetes<br />
era transportada, mitjançant una<br />
munió <strong>de</strong> mu<strong>les</strong> -l'anomenat tirofins<br />
a l'edifici més emblemàtic <strong>de</strong> la<br />
part alta <strong>de</strong>l poble: el Reial Alfolí o<br />
Casa <strong>de</strong> la Sal. Allà quedava dipositada<br />
i l<strong>les</strong>ta per iniciar els diferents<br />
processos d'acabat -pesar, moldre i<br />
empaquetar o ensacar- i ser <strong>de</strong>stinada<br />
a la comercialització.<br />
L'estat actual <strong>de</strong>ls salins <strong>de</strong> Gerri<br />
constrasta amargament amb la seua<br />
època daurada, quan aquest mineral<br />
inundava bona part <strong>de</strong> <strong>les</strong> llars<br />
<strong>de</strong> Catalunya i Occitània. Quan<br />
l'Exposició Universal <strong>de</strong> París <strong>de</strong>l<br />
1889 reconegué la seua qualitat.<br />
Eren uns temps en què la vida <strong>de</strong> tot<br />
un poble pirinenc girava al voltant<br />
<strong>de</strong> la producció <strong>de</strong> sal. Uns temps<br />
en què, segons l'escriptor Joan<br />
Obiols, "el poble era glòria, <strong>les</strong><br />
cases <strong>de</strong>ls saliners feien patxoca. El<br />
raval <strong>de</strong>l Roser, que s'estira per la
'" ^. •-<br />
carretera <strong>de</strong> Sort, aixoplugava els<br />
masovers que arribaven per treballar<br />
als salins. Els amos, que tenien<br />
dotze eres o més, es passejaven amb<br />
capa pel mercat <strong>de</strong>ls dissabtes a la<br />
plaça Mercadal, el millor mercat <strong>de</strong><br />
tota la muntanya. Amb el reclam <strong>de</strong><br />
la sal, es comprava i es venia llenya,<br />
carbó, trumfes, teia, pega, patates,<br />
blat..."<br />
Amos, masovers, escampadors,<br />
traginers... A poc a poc tots van<br />
anar abandonant l'aigua salada <strong>de</strong><br />
Gerri, <strong>les</strong> arcabotes i <strong>les</strong> eres, el ras-<br />
till i el picatolls. Fins i tot van fugir<br />
<strong>de</strong> la mastodòntica Casa <strong>de</strong> la Sal,<br />
<strong>de</strong>ls seus 660 metres quadrats <strong>de</strong><br />
teulat, <strong>de</strong>ls seus tres pisos i <strong>de</strong> la<br />
sobreteulada.<br />
Avui, l'immens espai <strong>de</strong> la Casa<br />
<strong>de</strong> la Sal només és ple <strong>de</strong> records<br />
d'un passat que s'ha fet fonedís. Les<br />
trapes <strong>de</strong>l terra <strong>de</strong>l seu primer pis ja<br />
no veuran baixar mai més <strong>les</strong> tones<br />
<strong>de</strong> sal fins a la planta baixa, on <strong>les</strong><br />
crostes blanques encara ara <strong>de</strong>coren<br />
<strong>les</strong> seues parets carrega<strong>de</strong>s d'histò<br />
ria. Unes parets que en els darrers<br />
anys han servit per poca cosa més<br />
que per aixoplugar algun ball <strong>de</strong> fes<br />
ta major boicotejat per una tempes<br />
ta. Perquè l'aigua <strong>de</strong> pluja, al contrari<br />
que el sol i el vent, era, no ho obli<strong>de</strong>m,<br />
el pitjor enemic <strong>de</strong>ls salins.<br />
La Ruta<br />
Gerri <strong>de</strong> la Sal-Peramea: 4 km<br />
Peramea-Pujol:3 km<br />
Pujol-Montcortés: 8 km<br />
1. Gerri <strong>de</strong> la Sal<br />
Quan hom visita el Pallars So<br />
birà, la parada en aquesta població<br />
és obligada. I no només pels salins!<br />
Val la pena <strong>de</strong> passejar per la seua<br />
antiga vila closa i, posteriorment,<br />
havent passat la placeta <strong>de</strong> Sant<br />
Feliu, travessar la Noguera Pallaresa<br />
per l'anomenat pont <strong>de</strong>l Monestir.<br />
Tot i que l'arc central ha estat refet<br />
diverses vega<strong>de</strong>s, aquest pontarró <strong>de</strong><br />
més <strong>de</strong> trenta metres <strong>de</strong> llargada<br />
encara conserva els seus brancals<br />
medievals. I d'allà al monestir <strong>de</strong><br />
Santa Maria, que durant seg<strong>les</strong> fou<br />
qui controlà el lucratiu negoci <strong>de</strong> la<br />
sal al poble. Aquesta abadia és una<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> referències arquitectòniques<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> comarques pirinenques. Del<br />
conjunt <strong>de</strong>staca l'església, que va ser<br />
consagrada a mitjan segle xii, amb<br />
tres enormes naus separa<strong>de</strong>s per uns<br />
pilans compactes en forma <strong>de</strong> creu.<br />
Si visiteu Cerri el tercer diumenge<br />
d'agost no us per<strong>de</strong>u el tradicional<br />
ball <strong>de</strong> la Morisca, que <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
temps immemorials té lloc a la població.<br />
Segons Joan Ama<strong>de</strong>s, la <strong>de</strong><br />
Gerri "es una <strong>de</strong> <strong>les</strong> variants més interessants<br />
<strong>de</strong> la Morisca, un <strong>de</strong>ls<br />
pocs balls catalans que balla una<br />
parella sola". (Ajuntament <strong>de</strong> Baix<br />
Pallars. Tel.: 973 66 20 40.)<br />
2. Peramea<br />
Aquesta vila és la porta d'entrada<br />
al pla <strong>de</strong> Corts, un territori d'uns<br />
65 km- que és la viva imatge <strong>de</strong> la<br />
transició paisatgística entre el<br />
Pallars Sobirà i el Jussà.<br />
Només arribar a Peramea -la Petra<br />
Media que esmentava el filòleg<br />
Joan Coromines en el seu Oriomasticon<br />
Cataloniae- us adonareu que ^ ^ I<br />
el regust medieval hi continua ben<br />
present. Po<strong>de</strong>u accedir a la vila closa<br />
per una portalada que s'obre ^^<br />
davant <strong>de</strong> l'om monumental <strong>de</strong> la o<br />
població. Els seus dos carrers, paral- •^<br />
lels, estan embellits per la presència<br />
<strong>de</strong>ls porxos i <strong>de</strong>ls antics escuts fami- ,^<br />
liars, molts d'ells amb noms d'oficis<br />
avui ja <strong>de</strong>sapareguts. *~<br />
A un extrem <strong>de</strong>l poble hi ha <strong>les</strong> ^<br />
restes <strong>de</strong> l'antiga torre <strong>de</strong>ls Colomers -_,,<br />
i, a l'altre, <strong>les</strong> <strong>de</strong> l'antic castell <strong>de</strong> Peramea.<br />
Sota <strong>de</strong>l turó on s'encavalcava<br />
l'antiga forta<strong>les</strong>a <strong>de</strong>staca l'església<br />
<strong>de</strong> Sant Cristòfol, documentada<br />
ja al segle x tot i que molt modificada.<br />
El seu interior acull <strong>les</strong> restes <strong>de</strong>ls<br />
anomenats Màrtirs Sants, uns infants<br />
que, segons la tradició, foren assassinats<br />
per Hero<strong>de</strong>s en el seu intent <strong>de</strong><br />
posar fi a la vida <strong>de</strong>l nen jesús.<br />
Segons s'afirma al poble, aquestes<br />
<strong>de</strong>spul<strong>les</strong> van ser dutes al pla <strong>de</strong><br />
Corts pel comte <strong>de</strong>l Pallars <strong>de</strong>sprés<br />
d'un <strong>de</strong>ls seus viatges a Terra Santa.
Peramea.<br />
Tot i que abans els treien <strong>de</strong> l'es-<br />
,_^ glésia sempre que era necessari fer<br />
>. una rogativa contra la sequera, <strong>les</strong><br />
restes <strong>de</strong>ls Màrtirs Sants avui passen<br />
tot l'any tanca<strong>de</strong>s amb pany i forre-<br />
/ /2 Hat en una urna <strong>de</strong> fusta i vidre dipositada<br />
en un altar lateral. L'únic<br />
dia que se'ls pot veure és el 28 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre -els Sants Innocents-,<br />
quan la gent <strong>de</strong>l poble els presenta<br />
els seus respectes. (Ajuntament <strong>de</strong><br />
Baix Pallars. Tel.: 973 66 20 40.)<br />
3. Pujol<br />
Hi ha dos maneres d'accedir a<br />
Pujol. En cotxe, gràcies a un trencall<br />
Estany <strong>de</strong> Montcortés.<br />
a l'esquerra un quilòmetre <strong>de</strong>sprés<br />
d'haver <strong>de</strong>ixat enrere Peramea, o<br />
caminant. Per raons òbvies us proposo<br />
la segona alternativa, d'uns<br />
vint minuts <strong>de</strong> durada. El camí, perfectament<br />
indicat, el trobareu uns<br />
centenars <strong>de</strong> metres més enllà <strong>de</strong><br />
Peramea, en direcció a Bretui. Poc<br />
<strong>de</strong>sprés contemplareu la font <strong>de</strong><br />
Sant Cristòfol. Fixeu-vos bé en la<br />
pica <strong>de</strong> la dreta, perquè és un sarcòfag<br />
datat entre els seg<strong>les</strong> xiii i xiv.<br />
Una mica més enllà, també indicat,<br />
accedireu al sen<strong>de</strong>r que en cinc<br />
minuts mena al dolmen <strong>de</strong> Mosquera,<br />
un monument megalític <strong>de</strong><br />
l'edat <strong>de</strong>l bronze. Reincorporats al<br />
camí <strong>de</strong> Pujol, encara podreu contemplar<br />
una creu <strong>de</strong> terme amb la<br />
imatge <strong>de</strong> jesús al davant i la <strong>de</strong> la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu al darrere. Malgrat que<br />
està datada al segle xvii, tot sembla<br />
indicar que es tracta d'una peça romànica<br />
posteriorment modificada.<br />
A partir d'aquest punt, la presència<br />
abrumadora <strong>de</strong> <strong>les</strong> alzines us acompanyarà<br />
fins a Pujol. Aquesta vila,<br />
amb només una casa permanentment<br />
habitada, té el privilegi <strong>de</strong><br />
gaudir d'una vista magnífica sobre<br />
el congost <strong>de</strong> Collegats, sota l'ombra<br />
permanent <strong>de</strong> la Geganta Adormida,<br />
una silueta que l'atzar i el<br />
temps han dibuixat en <strong>les</strong> roques <strong>de</strong><br />
la serra <strong>de</strong> Peracalç.<br />
4. Montcortés (15 quilòmetres)<br />
Reincorporats a la via principal,<br />
la carretera s'enfila consi<strong>de</strong>rablement.<br />
Havent passat Bretui, arribareu<br />
a <strong>les</strong> primeres cases <strong>de</strong> Montcortés.<br />
Us proposo que us hi atureu i<br />
feu un tomb pels seus carrers. Destaca<br />
l'edifici <strong>de</strong> la rectoria, que algunes<br />
fonts i<strong>de</strong>ntifiquen amb l'antic<br />
castell <strong>de</strong>l poble.<br />
A uns pocs centenars <strong>de</strong> metres<br />
<strong>de</strong> la vila hi ha l'estany <strong>de</strong> Montcortés.<br />
El Pallars Sobirà és una terra rica<br />
en llacs. Ara bé, aquest té una particularitat.<br />
A diferència <strong>de</strong>ls estanys<br />
pirinencs, que són d'origen glacial,<br />
el <strong>de</strong> Montcortés és d'origen càrstic<br />
i s'alimenta, com els d'Estanya (Ribagorça),<br />
els <strong>de</strong> Basturs (Pallars<br />
Jussà) 0 el <strong>de</strong> Banyo<strong>les</strong> (Pla <strong>de</strong> l'Estany),<br />
d'aigües subterrànies.<br />
De forma gairebé circular i amb<br />
uns 35 metres <strong>de</strong> fondària màxima,<br />
l'aurèola màgica <strong>de</strong>l llac <strong>de</strong> Montcortés<br />
ha engendrat <strong>les</strong> més varia<strong>de</strong>s<br />
llegen<strong>de</strong>s. Com aquella que explica<br />
que, sota <strong>les</strong> seues aigües, s'amaga<br />
l'antiga gran ciutat <strong>de</strong> Pallars, submergida<br />
per càstig diví.<br />
E
arxiu<br />
• %A 1 /\l ^ m^<br />
1 mmim n^ ^^% i \ » ^<br />
BViilmnl<br />
t\ Fons Pere Català Roca<br />
2w<br />
)á <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> ^^<br />
Jfe <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong><br />
•<br />
113
i<br />
.,>r<br />
El fotògraf<br />
Pere Català i Roca va néixer a <strong>Valls</strong> el 8 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong>l<br />
1923. El seu pare, Pere Català i Pi, ja era conegut a<strong>les</strong><br />
hores com el fotògraf surrealista més interessant.<br />
Desenvolupà la professió <strong>de</strong> fotògraf retratista a <strong>Valls</strong>,<br />
on s'havia establert el 1915. Allà es <strong>de</strong>dicava també a<br />
fer fotografies publicitàries pels pob<strong>les</strong> <strong>de</strong> la comarca o<br />
per a empreses establertes a Barcelona, com Mirurgia o<br />
Ford. És en aquest ambient familiar, en què es respirava<br />
la fotografia a totes hores, on creixen els germans<br />
Català Roca. Dos aprendrien l'ofici <strong>de</strong>l pare: Francesc, el<br />
germà gran, i Pere, el xic <strong>de</strong> la família. En el rovell <strong>de</strong><br />
l'ou <strong>de</strong> la família van obtenir una esplèndida cultura<br />
fotogràfica.<br />
Pere Català Roca va fer <strong>les</strong> primeres lletres a <strong>Valls</strong>, a <strong>les</strong><br />
monges <strong>de</strong> l'Ensenyança fins als 8 anys, a l'antiga escola<br />
<strong>de</strong>ls Caputxins. Continua estudiant, quan la família <strong>de</strong>ci<br />
<strong>de</strong>ix establir-se a Barcelona. Realitza amb excel·lents<br />
resultats estudis <strong>de</strong> peritatge mercantil que, malaurada<br />
ment, la guerra va estroncar. Passada la contesa es posa<br />
Amb ei seu germà Francesc a ¡a festa<br />
major <strong>de</strong> <strong>Valls</strong>.<br />
El conjunt <strong>de</strong> fotografies que formen el Fons Pere Català<br />
Roca aplega 71 unitats, realitza<strong>de</strong>s el juny <strong>de</strong>l 1956<br />
i que inclouen un reportatge complet sobre <strong>les</strong> fal<strong>les</strong><br />
d'Isil, diverses vistes d'alguns pob<strong>les</strong> <strong>d'Àneu</strong>, instantànies<br />
sobre el patrimoni arquitectònic i altres temes <strong>de</strong><br />
caràcter històric i etnològic. Es tracta d'una col·lecció<br />
<strong>de</strong> còpies <strong>de</strong> fotografies elabora<strong>de</strong>s pel mateix autor i<br />
cedi<strong>de</strong>s al <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong>.<br />
a treballar, d'entrada al Banco Hispano Colonial i, més<br />
endavant, al Banco Hispano Americano. Historiador au<br />
todidacte, compagina la feina amb la recerca històrica.<br />
Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista fotogràfic realitzarà bàsicament<br />
fotografia industrial per a empreses, per a moltes <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
quals el seu pare ja havia treballat abans <strong>de</strong> la guerra, i<br />
també per a algunes agències <strong>de</strong> publicitat, com Oeste,<br />
que en no tenir un fotògraf propi encarregava els tre<br />
balls a l'empresa familiar <strong>de</strong>ls Català. Ell mateix <strong>de</strong>fineix<br />
l'empresa com una "free lance" <strong>de</strong> la fotografia in<br />
dustrial. Tots dos germans seguiren inicialment l'em<br />
premta <strong>de</strong>l pare, que va estar al peu <strong>de</strong>l canó durant<br />
molts anys. El seu germà Francesc, però, es va emanci<br />
par uns anys <strong>de</strong>sprés, el 1947, i Pere va continuar a<br />
l'empresa familiar.<br />
L'altra gran passió <strong>de</strong> Pere Català és fotografiar els cas<br />
tells catalans i els castellers. Això l'ha obligat al llarg <strong>de</strong><br />
la seua dilatada carrera a fer nombrosos viatges per la<br />
geografia <strong>de</strong>ls Països Catalans, intentant simultanejar la<br />
fotografia <strong>de</strong>ls castells amb algun encàrrec industrial. El
:a<br />
I:<br />
9<br />
TW<br />
reportatge <strong>de</strong> <strong>les</strong> fal<strong>les</strong> d'Isil, esmentat anteriorment,<br />
l'hi va encarregar l'editorial Selecta en editar <strong>les</strong><br />
obres d'un Joan Ama<strong>de</strong>s pràcticament cec, la qua<br />
cosa li impossibilitava <strong>de</strong> fer <strong>les</strong> fotografies <strong>de</strong> la festa<br />
personalment. Pere Català recorda perfectament<br />
aquell viatge durant el qual va conèixer alguns <strong>de</strong>ls<br />
personatges que hi apareixen: un jove Joan Lluís, el<br />
cèlebre folklorista <strong>de</strong> Rialb, i la seua esposa Alba.<br />
Ambdós gaudint <strong>de</strong> l'espectacle fallaire. També hi va<br />
conèixer l'inimitable mossèn Àngel Moga, rector d'I<br />
sil, que no solament beneeix la diada sinó que hi par<br />
ticipa <strong>de</strong> cor.<br />
Església <strong>de</strong> Sant<br />
Marti. Borén, 1956.<br />
(Reg. T569)<br />
Troncs a ia Peixera. El<br />
personatge <strong>de</strong>l mig és el<br />
folklorista Joan Lluís.<br />
Isil, 7956. (Reg. 1574)<br />
Retornaria, més endavant, a la terra d'Aneu per fer-<br />
hi altres reportatges <strong>de</strong> fotografia industrial. Viatjava<br />
juntament amb el seu amic Joan Cap<strong>de</strong>vila, cineasta<br />
<strong>de</strong> professió que volia proposar a Hidroelèctrica un<br />
atractiu projecte cinematogràfic: presentava la<br />
importància <strong>de</strong> l'aigua en el <strong>de</strong>venir <strong>de</strong>ls humans a<br />
través <strong>de</strong> la història d'una insignificant gota d'aigua.
El mossèn beneeix la<br />
festa. Isil, nit <strong>de</strong> Sant Joan<br />
<strong>de</strong>n956.(Reg. 1604)<br />
Desgraciadament el projecte mai no va acabar <strong>de</strong><br />
concretar-se.<br />
La majoria <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues fotografies, especialment <strong>les</strong><br />
<strong>de</strong>ls castells, han servit per documentar un bon gra<br />
pat <strong>de</strong> llibres d'història. Cal fer esment especial <strong>de</strong> la<br />
seua participació en la magna obra Castells <strong>de</strong>ls<br />
Països Catalans, en set volums, així com en molts<br />
altres llibres, com ara, la recentment estrenada<br />
Història militar <strong>de</strong> Catalunya <strong>de</strong> l'editorial Dalmau.<br />
És un home que ha sabut i sap compaginar <strong>de</strong> mane<br />
ra magistral <strong>les</strong> seues dues grans passions: la història<br />
com a recerca i coneixement d'uns fets que propi<br />
cien una i<strong>de</strong>ntitat, i la fotografia per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar<br />
constància i testimoni visual, convençut, més que<br />
mai, que ambdues disciplines són plenament com<br />
plementàries. La seua obra ha rebut nombrosos<br />
guardons internacionals a Itàlia i França i, molt espe<br />
cialment, ha estat distingida amb el premi Ciutat<br />
Barcelona.
amb la cultura<br />
... amb la natura<br />
... <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1933<br />
amb <strong>les</strong> valls d'Aneu<br />
y<br />
r -•<br />
.. amb <strong>les</strong> tradicions<br />
... amb <strong>les</strong> persones<br />
"la Caixa"
Patronat <strong>de</strong> Turisme. Diputació <strong>de</strong> Lleida www.lleidatur.es tel. 902 10 11 10<br />
OAAO à^^T A^ V áh^é^rttrtetmí» 1 A^ Uc »^., -OM 11- 1